Diàlegs d’Educació
NÚMERO 43 | JUNY DEL 2014
«Friends let’s go to the English Day» Una trobada entre alumnes de 6è de diferents escoles per fomentar l’ús de la llengua anglesa L’English Day s’ha celebrat aquest maig a Figueres, amb la participació d’alumnes de 6è de quatre escoles de la comarca. La trobada, que ja ha complert la seva sisena edició, té com a objectiu l’intercanvi d’experiències entre centres, mestres especialistes d’anglès i alumnes, fent ús de l’anglès com a llengua vehicular. Els alumnes han participat en tallers, han cantat i han creat la seva pròpia mascota. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
“Friends let’s go to the English day, many funny games we will play that day... we will, we will meet you”. Aquesta és la tonada de la cançó que s’ha creat per a l’English Day, un esdeveniment que ha reunit, per sisè any consecutiu, alumnes de 6è de primària provinents de diferents escoles de l’Alt Empordà i que té com a objectiu fomentar l’ús de la llengua anglesa com a llengua de relació i, especialment de joc, entre els escolars. En l’edició d’aquest curs, han participat un centenar de nens i nenes de les escoles Anicet de Pagès i Parc de les Aigües, de Figueres; Gonçal Comellas, d’Avinyonet de Puigventós, i Narcís Monturiol, de Roses. La trobada, que té com a seu el pavelló poliesportiu de Figueres, compta amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà i del Consell Comarcal, així com de voluntaris de 4t d’ESO de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres.
Durant tot el dia, matí i tarda, els alumnes es barregen per grups per tal de jugar als diferents tallers preparats per ells mateixos durant el curs. Hi ha un tema central, que en aquesta sisena edició ha estat The Red Carpet. “En anteriors trobades la temàtica ha estat de diferent índole: Inventors, Astronomy, Bad Luck, The Olympic Games i T.V. or not T.V.”, expliquen els mestres que coordinen l’activitat. Els nens i les nenes dinen junts a les pistes d’atletisme. L’English Day es tanca amb uns jocs de grup i l’actuació de coreografies de cançons treballades també en un karaoke. Per a engrescar a l’alumnat, existeix un bloc i un site a Internet perquè facin activitats en línia, com practicar les cançons del karaoke, votar el dibuix que més ha agradat per a un Concurs de Mascotes o bé entonar la cançó de l’English Day, que és una adaptació del tema We will rock you de Queen.
El 6è English Day Alt Empordà es va celebrar el 16 de maig al poliesportiu de Figueres. MONTSENY EMPORDÀ
Els mestres han comentat que una gran part de les escoles participants duen a terme projectes d’innovació en l’àmbit de l’apre-
PROJECTES COL·LABORATIUS JAUME CANYET ESTANYOL EDITORIAL ada vegada són més les escoles i els instituts que, a banda del treball a l’aula i les tasques més “acadèmiques”, s’engresquen a portar a terme projectes de les més diverses tipologies, que sovint suposen sortir més enllà del propi centre, així com una interrelació
C
Assessor LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
entre l’alumnat d’escoles o d’instituts diferents. Aquests projectes sempre comporten un plus de feina i dedicació, però en general el grau de satisfacció que generen un cop acabats i vistos els resultats compensa amb escreix l’esforç i el temps invertit. Com a mostra explicaré breu-
Si t'agrada, ara pot ser teva! NCS Informàtica i el Setmanari de l'Alt Empordà te la regalen Vols navegar, treballar amb vídeos, fotografies o escoltar música... Deixa't sorprendre per aquesta tauleta Acer Iconia A3-A10 Pantalla IPS, HD, so Dolby Digital Plus i dues webcams.
ment dos d’aquests projectes que he viscut de prop. Tenen les mateixes característiques i estan relacionats amb la lectura, concretament amb el fet de llegir per als altres. Són el Projecte col·laboratiu de lectura en veu alta, que s’ha portat a terme als dos instituts i a les escoles de Roses, Palau-saverdera, Pau, Vilajuïga i Garriguella. L’altre és el projecte Regals de lectura, en el qual han participat l’Institut Narcís Monturiol i les escoles Salvador Dalí i Anicet de Pagès de Figueres. Alumnes voluntaris de 3r i 4t
nentatge de llengües estrangeres, com l’ús de la llengua anglesa en una assignatura no lingüística (AICLE= Aprenentatge Integrat
de Continguts en Llengua Estrangera) per tal de millorar la competència lingüística en aquesta llengua.
d’ESO d’aquests instituts s’han desplaçat a les escoles per llegir textos en veu alta als nens i les nenes dels cursos dels cicles mitjà i superior. La periodicitat de les sessions ha estat mensual i han anat a llegir sempre en parella, en horari de tarda (fora del seu horari lectiu). Les lectures es triaven i es preparaven uns dies abans tenint en compte que caldria llegir per a tot el grup-classe i, a més a més, caldria establir un col·loqui a partir de preguntes sobre el text que plantejaven als nens i les nenes. En aquestes sessions, la part de la lectura era important: calia fer-se entendre, vocalitzar, respectar la puntuació, fer servir la
gestualitat adequada, etc., però també ho era quan s’iniciava el diàleg amb els alumnes. Aquí calia saber plantejar bé la pregunta i reconduir la resposta, si feia falta; aclarir aspectes que potser no s’havien acabat d’entendre o significats de paraules desconegudes per a ells. Un altre element important del diàleg entre les parts era quan nens i nenes s’interessaven per la vida a l’institut: les activitats que s’hi fan, les assignatures, els i les “profes”, etc. Ha estat una experiència engrescadora i un bon exemple de tants altres projectes que s’activen des dels centres a partir de les ganes i el voluntarisme de molts docents.
Enganxa els cupons a la cartilla i participa en el sorteig. Aquesta setmana últim cupó!
FIGUERES. Sant Pau, 82 A ROSES. Dr Barraquer, 14
II
Diàlegs d’Educació
DILLUNS, 3 DE JUNY DEL 2014 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Aquest curs, els alumnes de 4t ESO, han anat a esquiar a Andorra. SIN CASTELLÓ
El valor de les activitats a la natura entre l’alumnat de la SIN Castelló d’Empúries CASTELLÓ D’EMPÚRIES | REDACCIÓ
La SIN Castelló d’Empúries dóna un pes important a les activitats físiques a la natura: “Al nostre institut, valorem cadascuna d’aquestes qüestions i per aquest motiu donem importància a oferir activitats físiques a la natura on la relació entre l’alumnat i el medi és diferent i els enriqueix aportant elements i situacions noves. No volem deixar passar per alt on estem situats, envoltats de natura molt verge com els Aiguamolls, la platja, el riu, i així ho aprofitem. La relació dels nostres alumnes amb la natura, doncs, la trobem en diverses activitats esportives.” L’orientació en l’espai és una de les propostes que es poden realitzar a prop del centre. “Els alumnes s’esforcen per trobar les fites i completar un circuit posant atenció als elements naturals per on passen, i fent un treball en equip per arribar al final del recorregut.” Una altra activitat consisteix a remuntar la Muga en caiac i paddle surf per observar i conèixer millor el riu i la seva flora i fauna. En les caminades, a més de fer senderisme, els alumnes observen plantes i estructures arquitectò-
A FONS
JOSEP M. CULLELL CRP del Gironès CARME BAQUÉ Museu d’Arqueologia de Catalunya
COMPLICITAT ENTRE CULTURA I EDUCACIÓ ls canvis que s’estan produint a la nostra societat –l’augment de la diversitat cultural, la globalització, la digitalització dels continguts, etc– han
E
L’educació física combina esforç, disciplina, hàbits saludables, cooperació i cohesió del grup
Els alumnes treballen les matèries amb supòsits reals, com comprar en un supermercat simbòlic. MONTSENY EMPORDÀ
L’aprenentatge dialògic és la base fonamental del treball a l’Amistat ® A la Comunitat d’Aprenentatge, tothom té veu i dret a participar i a decidir FIGUERES | MAIRENA RIVAS
niques. El programa inclou la BTT, l’escalada i el tir amb arc al Parc d’Aventura de Ventalló. Aquest curs, per primera vegada, els alumnes de 4t ESO, han anat a esquiar a Andorra, ampliant així el ventall d’experiències per seguir gaudint d’estones compartides entre ells i intercanvis. D’entre totes, la que més identifica el centre és la vela. “La vela és el nostre centre d’interès el qual ens motiva a realitzar, cada any, el treball de síntesi que elaboren els alumnes relacionant aspectes transversals de diferents matèries, per donar un caràcter integrador dels seus aprenentatges”. Però no només es busca la participació en esdeveniments esportius, sinó també en l’organització i preparació d’activitats que es fan a Castelló, com el Cross Popular, que aquest any ha organitzat el Consell Esportiu de l’Alt Empordà, o les activitats esportives del Pla Educatiu d’Entorn.
La Comunitat d’Aprenentatge Amistat és una escola amb uns trets d’identitat molt marcats, que es caracteritza per la seva filosofia: tothom té veu i dret a participar i a decidir; les portes són obertes per a tots; les famílies s’impliquen en l’educació; tothom té les mateixes oportunitats; les capacitats de tots els alumnes són ilimitades, i hi ha un poder: el de la raó i els arguments. “La democràcia horitzontal és la nostra aportació a la societat”, afirmen Montserrat Ymbert i Chus López, la directora i la cap d’estudis, respectivament, del centre. Per a elles, l’aprenentatge diàlogic és la base del treball a l’escola. “Tot aprenentatge pot desenvolupar-se de manera dialògica i comunicativa –expliquen Ymbert i López– tant si es basa en habilitats acadèmiques com en pràctiques.” “Les assemblees, els grups interactius, els debats, són estratè-
provocat una adaptació del món educatiu a noves demandes i situacions, on no hi ha prou amb saber llegir i escriure; calen joves alfabetitzats, però també creatius i innovadors. A poc a poc, l’escola ha deixat de ser l’únic centre formador, bàsic i important, per posar el punt de mira en altres espais on es produeix l’educació no formal. L’escola s’ha obert a aquells indrets on és possible la vivència d’experiències culturals que permeten connectar l’aprenentatge disciplinar a l’experiència. És en aquest punt on juguen un paper molt important els equipaments culturals i patrimonials. D’aquí la reivindicació, cada cop més creixent, que cul-
tura i educació han d’anar de la mateixa mà per oferir un servei de qualitat al nostre alumnat. Des d’aquesta perspectiva, el Centre de Recursos Pedagògics del Gironès i el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona van establir una col·laboració a través del Pla de Formació de Zona del Gironès per crear un equip de treball multidisciplinar amb l’objectiu d’elaborar materials educatius per al coneixement del patrimoni cultural proper. La riquesa d’aquest treball rau en aquesta complicitat entre educació i cultura. És el resultat de la confluència de punts de vista de persones que treballen en àmbits diversos d’aquests dos
gies, però hem de treballar per la vida, per formar persones crítiques que aprenguin a dialogar”, anoten les dues mestres, i conclouen: “La clau és fer persones felices.”
Una festa intercultural oberta a tothom
El 31 de maig ha estat un dia assenyalat en l’atapeït calendari de la Comunitat d’Aprenentatge Amistat, perquè s’ha celebrat un esdeveniment gran: La festa intercultural. Aquesta és una festa de participació de tota la comunitat, en què s’anima tothom a ballar a l’hora que es degusten les exquisideses culinàries que porten les famílies de l’escola i tothom interessat a prendre-hi part. Per a l’ocasió, es munten unes veles on se serveixen tapes de cada una de les especialitats de menjars del món. FIGUERES | M. R.
Ritmes d’aprenentatge En l’ideari pedagògic de l’Amistat, s’exposen els principis de l’aprenentatge dialògic. El primer és aquest: “El diàleg igualitari en què les diferents aportacions són considerades en funció de la validesa dels arguments i no des de criteris com la imposició d’un saber culturalment hegemònic a través de la relació autoritària i jeràrquica en què el professor o la professora determinen el que és necessari aprendre i marquen tant els continguts com els ritmes d’aprenentatge.” El segon principi: “La intel·ligència cultural és un concepte més ampli de la intel·ligència que els habitualment utilitzats, no es redueix a la dimensió cognitiva
basada en l’acció teleològica sinó que contempla la pluralitat de dimensions de la interacció humana. Engloba la intel·ligència acadèmica i pràctica, i les capacitats de llenguatge i àmbits socials.”
sectors. Així tenim persones directament relacionades amb la docència (mestres i professors) i persones que treballen en serveis de suport, externs als centres (camp d’aprenentatge, centre de recursos, empresa de serveis culturals, museu). Un dels fruits d’aquest treball és el paquet educatiu anomenat Gerunda romana. La creació d’una nova ciutat. Un recurs singular que pretén experimentar la història d’una manera innovadora i activa. S’adreça a l’alumnat d’ESO, amb l’objectiu de descobrir la societat romana a través de les seves ciutats, concretament la Girona romana, amb el suport d’un taller al museu i d’un itinerari per les restes
romanes visibles a la ciutat. Com a fet significatiu destaquem que les tres parts en què s’estructura el recurs –treball previ, treball sobre el terreny i treball posterior– donen la possibilitat de descobrir el patrimoni des de diferents disciplines curriculars. D’aquesta manera el tractament del contingut històric s’amplia a un estudi pluridisciplinar i global. I la proposta es completa amb el suport d’activitats a la xarxa que permet als centres un millor apropament als continguts. Trobareu tota la informació a: http://www.mac.cat/Seus/Girona/Oferta-educativa/Activitatsdidactiques/Paquets-didactics/Gerunda-romana
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 3 DE JUNY DEL 2014
III
DIALOGUEM AMB...
Rosó del Puerto i Laia Marquès ESTUDIANTS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
«Cada alumne és diferent i se l’ha de tractar de forma personalitzada» ENTREVISTA Rosó del Puerto Falcó i Laia Marquès Dalmases són estudiants de 2n d’Educació Primària a la Universitat de Girona. En aquesta entrevista, parlen de la seva experiència. ROSES | MAIRENA RIVAS P Què és el que us va motivar a estudiar magisteri? R Laia Marquès (L. M.): Des de ben petita he estat envoltada de persones que es dediquen al món de l’ensenyament, tant ties, com cosines i fins i tot la meva mare. Això ha fet que em sentís atreta per aquesta professió. M’he decantat per Educació Primària, perquè m’atrauen més els nens d’aquesta edat. R Rosó del Puerto (R. P.): Sincerament no vaig saber què estudiaria fins a arribar al Batxillerat. Llavors, va ser quan em va començar a cridar l’atenció el fet de treballar a una escola i, sobretot, el fet de poder ser important en la vida de moltes persones. P
Quina especialitat us atrau?
L. M.: No em crida l’atenció cap de les que es donen ara, m’aR
Editen:
gradaria ser mestra generalista. R R. P.: Les modalitats que ens ofereixen no m’acaben d’atraure. P Heu fet algun tipus de pràctica relacionada amb aquests estudis? R R. P.: Durant el curs de Batxillerat, a l’Institut Cap Norfeu, vaig fer classes de repàs als alumnes d’ESO. I durant el curs d’Universitat he estat en dues escoles diferents, totes dues a Roses. El primer curs de magisteri les pràctiques van ser a l’Escola Narcís Monturiol i, les segones, a l’Escola Jaume Vicens Vives. Realment les pràctiques ho són tot perquè un futur mestre es formi. Durant l’estada, aprens tot allò que a la Universitat no et poden ensenyar. Passar setmanes en una escola et posa en context i et fa posar en acció tots aquells conceptes teòrics que has estat estudiant. R L. M.: Fa uns anys vaig treballar de premonitora al casal de Vilajuïga i durant dos estius he fet classes particulars a alumnes de l’ESO. A primer de carrera vaig fer pràctiques a l’Escola Narcís Monturiol, primer a 5è i després a P5. Aquest any he estat al curs de 1r de l’escola Jaume Vicens Vives. Aquestes experiències m’han servit per conèixer la realitat del dia a dia d’un mestre i adonar-me d’allò que vull ser en un futur. P Quines són les matèries que més us agradarien impartir? R
R. P.: Fent referència a una es-
Les dues estudiants d’Educació Primària –retratades a Roses– són molt bones amigues. MONTSENY EMPORDÀ
cola en si, tot tipus d’assignatures en general. En un altre context, algun dia m’agradaria impartir classes a persones adultes. R L. M.: M’agraden molt les llengües, sobretot la catalana, però sóc conscient que un mestre de Primària ha de dominar totes les matèries. P Com veieu el món de l’ensenyament? Què és el que cal mantenir al 100% i quines coses creieu que es podrien canviar? R L. M.: Hi ha molts aspectes que es poden millorar. Començant per les metodologies utilitzades actualment, que en molts casos encara no tenen en compte l’alumne com a agent protagonista. Trobo que es fa un ús excessiu dels llibres de text; considero que fer servir un material editat com a recurs pot ser vàlid, però no dependre només d’aquest. Hi ha metodologies més actives, com treballar a partir de projectes, que són més motiva-
dors per a l’alumnat. R R. P.: Sempre hi ha aspectes de millora i, en el cas de l’ensenyament, aquesta paraula potser hi queda curta. Trobo que l’educació en si està mal enfocada, tant pel que s’ensenya als centres escolars com a la carrera d’Educació Primària. Per exemple, dins l’àmbit escolar, caldria considerar altres mètodes d’ensenyament. Un d’ells podria ser l’aprenentatge vivencial, és a dir, ensenyar als alumnes nous conceptes a partir d’experiències, per tal de fer més seu l’aprenentatge. Què és el que més us agrada de poder exercir de mestres? P
R L. M.: Estar en contacte directe amb els nens i la relació social que s’estableix amb tot el col·lectiu escolar. També veure la capacitat dels alumnes a l’hora d’absorbir nous aprenentatges i els progressos que van fent. R R. P.: Tens l’oportunitat de formar part en la vida de cada alum-
ne. Gaudeixes en veure que et tenen a tu de suport, tot i que simplement els ajudes a aprendre i a formar-se com a persones. P Què és el que trobeu més complex d’aquesta feina? R R. P.: La responsabilitat i atenció que requereix. R L. M.: Cada alumne és diferent i se l’ha de tractar de forma personalitzada. Cada un té el seu ritme i el mestre s’ha d’adequar perquè progressi. Per això, la feina de mestre és tan complexa. P
On us agradaria treballar?
L. M.: Dependrà d’on visqui quan acabi la carrera i d’on hi hagi places disponibles. Sempre he tingut la il·lusió d’anar a una escola rural, on els alumnes no estan repartits per cursos, sinó barrejats amb diferents edats. R R. P.: Realment, no m’ho he plantejat. Tanmateix, tinc clar que vull adquirir diferents mètodes d’ensenyament. M’agradaria passar per diverses escoles. R
PRÀCTICA REFERENT
Concurs de fotografia de l’Institut Cendrassos ® Aquest curs, s’ha convocat la segona edició, que ha tingut com a temàtica «El món en moviment» FIGUERES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
El Parlament Verd de l’Institut Cendrassos de Figueres convoca anualment un Concurs de Fotografia, del qual aquest any se n’ha celebrat la segona edició i ha comptat amb el suport de l’AMPA. Hi poden participar tots els alumnes del centre. El tema va variant a criteri dels organitzadors. Aquest curs la temàtica triada ha estat El món en moviment. El curs anterior la temàtica va ser Fotografia mediambiental, per tal de transmetre gràficament els problemes mediambientals de la nostra comarca. Pel que fa a l’edició d’enguany del concurs, la fotografia havia de transmetre la idea que la realitat que ens toca viure és molt canviant. Les fotografies han de ser
Fotografies guanyadores de les dues primeres edicions. INSTITUT CENDRASSOS
originals, tot i que poden ser retocades. Els autors i autores de les instantànies premiades han de demostrar amb altres fotos que realment les han fet ells. Atès l’è-
xit de participació i la valoració altament positiva del Parlament Verd en totes dues edicions, es preveu donar continuïtat a aquesta proposta.
Podeu veure les fotos de tots dos concursos a l’apartat multimèdia del web de l’institut: http://www.iescendrassos.net/index.php/
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 3 DE JUNY DEL 2014 | EMPORDÀ
FLORA SECRETA
Francesco Tonucci (2007) FRATO «40 años con ojos de niño» Ed. Graó
L’ACUDIT
WEB RECOMANADA
CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR
EL MAPA DE LES LLENGÜES
INS OLIVAR GRAN DE FIGUERES
MAPADELESLLENGUES.CAT
CICLE FORMATIU DE CUINA Institut Olivar Gran imparteix els Cicles Formatius de Grau Mitjà de Cuina i Gastronomia i Serveis en Restauració, que formen part de la família d’Hoteleria i Turisme.
L’
CICLE DE GRAU MITJÀ TÈCNIC/A EN CUINA I GASTRONOMIA Aquests estudis donen els coneixements per fer les operacions de manipulació, preparació, conservació i presentació de tota classe d’aliments, i per a la confecció d’ofertes gastronòmiques i l’ajut en les activitats de servei. Els estudis capaciten l’alumne per treballar en grans, mitjanes i petites empreses, principalment del sector d’hostaleria, encara que també es pot treballar per compte propi en petits establiments del subsector de la restauració. Durada dels estudis 2.000 hores (2 cursos acadèmics); 1.650 hores, a l’institut i a l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà, i 350 hores de formació en empreses.
Continguts principals Ofertes gastronòmiques; preelaboració i conservació d’aliments; tècniques culinàries; processos bàsics de pastisseria i rebosteria; productes culinaris; postres en restauració, seguretat i higiene en la manipulació d’aliments; anglès; formació i orientació laboral; empresa i iniciativa emprenedora, i formació en centres de treball Una de les classes del curs de cuina. ROGER LLEIXÀ
De què es pot treballar? Cuiner/a; cap de partida; empleat/da d’economat d’unitats de producció i servei d’aliments i begudes.
ne, prevenció de riscos laborals i protecció ambiental.
CICLE DE GRAU MITJÀ TÈCNIC/A EN SERVEIS EN RESTAURACIÓ
Durada dels estudis 2.000 hores (2 cursos acadèmics); 1.650 hores, a l’institut i a l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà, i 350 hores de formació en empreses
La competència general d’aquest títol consisteix a realitzar les activitats de preparació, presentació i servei d’aliments i begudes, així com les d’atenció al client en l’àmbit de la restauració, seguint els protocols de qualitat establerts i actuant segons normes d’higie-
Continguts principals Operacions bàsiques en barcafeteria; operacions bàsiques en restaurant; serveis de barcafeteria; serveis en restaurant i esdeveniments especials; ofertes gastronòmiques; el vi i el seu
servei; tècniques de comunicació en restauració; seguretat i higiene en la manipulació d’aliments; anglès; francès; formació i orientació laboral; empresa i iniciativa emprenedora, i formació en centres de treball. De què es pot treballar? Cambrer de bar-cafeteria o restaurant. Cap de rang. Empleat d’economat d’unitats de producció i servei d’aliments i begudes. Bàrman. Ajudant de sommelier. Auxiliar de serveis en mitjans de transport.
El web és una producció de la Plataforma per la Llengua que s’autodefineixen com a ONG del català. L’organització treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. Treballen als diferents territoris de parla catalana i des d’una perspectiva transversal en l’àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l’acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i les administracions, etc. L’entitat va ser reconeguda l’any 2008 amb el Premi Nacional de Cultura atorgat per la Generalitat.
La frase: “Els somnis i la perseverança són una poderosa combinació.” William Longgood (escriptor)
INFORMACIÓ Institut Olivar Gran (Avinguda Maria Àngels Anglada, 11, Figueres) 972 50 45 62 @ 7007609@xtec.cat
RECURSOS PEDAGÒGICS
LLIBRE
MALETA PEDAGÒGICA
LLIBRE
ESCUTIA, MONTSE L'HORT ESCOLAR ECOLÒGIC
MORA VERDENY, JOSEP M.; VALLÈS CASADEMONT, CARLES; [DIRECCIÓ, COORDINACIÓ I TEXTOS ORIGINALS]; PARRA GARCÍA, ANGELES; [COORDINACIÓ]; ESCUTIA ACEDO, MONTSE; [TEXTOS ORIGINALS]; SAURET, ÀNGEL; [IL·LUSTRACIONS, DISSENY I MAQUETACIÓ]
CABALLERO DE SEGOVIA, GASPAR
GRAÓ
® El llibre té el doble propòsit de
donar suport als centres docents que s’han endinsat al món dels horts escolars, així com encoratjar la resta d’escoles a descobrir el plaer que suposa tenir-hi un hort. Hi ha les tècniques bàsiques de conreu, el disseny de l’hort, els consells per a la redacció d’un projecte d’hort comunitari, fitxes d’experiments, consells d’hortolà, activitats de compromís ambiental, ressenyes de blocs i pel·lícules amb propostes pensades per ser utilitzades en tots els nivells i àrees.
DE L'HORT A CASA ASSOCIACIÓ VIDA SANA I GENERALITAT DE CATALUNYA
® La maleta pedagògica
està formada per materials didàctics per a l’alumnat i el professorat de Primària i Secundària. Ofereix els recursos necessaris per conèixer què és l’agricultura ecològica i poder portar-la a la pràctica. A l'interior de la maleta, es troben propostes d’activitats fàcils d’integrar en projectes escolars destinats a desenvolupar competències orientades a fer un ús responsable dels recursos naturals i tenir cura del medi ambient.
PARADES EN CRESTALL. EL HUERTO ECOLÓGICO FÁCIL
® El llibre descriu el mètode hortícola de Gaspar Caballero. És un mètode senzill i eficaç. Resulta fàcil i agradable obtenir hortalisses ecològiques en un espai de terra mínim, amb un reduït consum d’aigua. El treball de sembra i manteniment també són mínims. Els capítols descriuen les eines i els estris, els minihivernacles, les famílies botàniques, la distribució per famílies, el calendari de sembra, la rotació amb el seu mètode, els fems i el compost autòcton de Mallorca. Presenta alguns exemples d’horts ecològics amb el seu mètode.