EMPORDÀ | 26 DE JUNY DEL 2012
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 26 | JUNY 2012
Un reconeixement a la tecnologia TramunTEC ha comptat enguany amb 70 treballs realitzats per 173 estudiants d’ESO Els dies 18 i 19 de maig de 2012 va tenir lloc, a la Sala d’exposicions de La Catequística, la IV Mostra de Treballs de Tecnologia de l’ESO. Hi han participat quinze centres de secundària de l’Alt Empordà i l’Institut Brugulat de Banyoles, com a convidat. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Aquesta quarta edició de la Mostra de Treballs de Tecnologia de l’ESO s’ha celebrat a La Cate. ROGER LLEIXÀ
ja capaç de resoldre el cub de Rubik. Aquell mateix dia, 110 alumnes de primària van assistir a una altra demostració de robòtica d’Udigital. Van poder veure en funcionament diversos Robots
L’ASSESSORAMENT MONTSERRAT NOGUÉ EDITORIAL l Servei Educatiu de l’Alt Empordà es configura com un equip multiprofessional amb diversos perfils (CRP, EAP, ELIC). La visió integrada que tenim com a servei educatiu facilita compartir continguts, estratègies i enriquir l’assessorament als centres i al sector. L’objectiu d’aquest assessora-
E
Coordinadora del Servei educatiu de l’Alt Empordà
ment és acompanyar i col·laborar amb els centres en processos de millora i compartir experiències i pràctiques educatives impulsades pel mateix professorat, fruit del seu dinamisme professional i que, sovint, són la llavor de futures innovacions educatives. El rol d’assessor ens permet aportar elements de reflexió i compartir experiències que es duen a terme en
celebrar un espectacle a càrrec de mayeutika.net i seguidament es va fer el lliurament dels obsequis i els diplomes a tots els participants. Els organitzadors de la Mostra de Treballs de Tecnologia de l’ESO han fet una valoració molt positiva d’aquesta quarta edició: “Creiem que les xifres de participació, juntament amb la qualitat dels treballs presentats i la implicació del professorat, ens ajuden a la difusió i al reconeixement de la Tecnologia com a matèria important de l’Educació.” Amb la mostra es pretén fer arribar a l’alumnat, al professorat, a les famílies i a la societat empordanesa en general els aprenentatges de Tecnologia que treballen els estudiants d’ESO al llarg de tota l’etapa. També té com a objectiu donar a conèixer la matèria de Tecnologia a l’alumnat de sisè de primària, tenint en compte que estan a punt d’entrar a les aules de secundària.
Lego que ballen seguint el ritme de la música i els seus canvis d’il·luminació. El dia següent, els mateixos alumnes participants a l’exposició van mostrar diversos projec-
tes de programació amb scratch, de robòtica LEGO i MA-VIN, de robots humanoides i un cotxe d’aire comprimit. Durant la cloenda de dissabte, al mateix teatre de La Cate, es va
altres centres o territoris, tot configurant i planificant noves actuacions amb una visió més global i àmplia. Aquest rol es fonamenta principalment en la comunicació i la relació amb l’altre. Parlem de la col·laboració entre professionals del servei, entre professorat dels centres, entre membres de la comunitat educativa en general, que possibilita compartir coneixements, experiències i generar nous projectes. La nostra tasca assessora no és fàcil, hem de ser coneixedors d’estratègies d’assessorament, tenir competències i actituds professionals que ens ajudin a desenvolupar i contextualitzar les nostres actuacions des d’una perspectiva de treball en xarxa. La participació en el projecte «Diàlegs d’Edu-
cació» conjuntament amb el SETMANARI EMPORDÀ n’és una mostra
diversos.
d’aquest treball col·laboratiu que creiem que ha servit per:
Al llarg dels 25 números, hem pogut gaudir, a través de les bones pràctiques presentades, d’una visió optimista i positiva dels professionals compromesos amb l’educació. No m’agradaria acabar aquest escrit sense citar una de les frases cèlebres d’un dels suplements «Diàlegs d’educació» que reflecteix el sentit que donem a l’assessorament dins del servei educatiu: “Tots sabem alguna cosa, tots ignorem alguna cosa, per això, tots, educadors i educands, aprenen sempre” (Paulo Freire). Esperem que puguem continuar dialogant sobre educació durant vint-i-cinc números més, com a mínim.
Escoltar les veus de diferents professionals vinculats al món de l’educació des de les diferents administracions. Presentar apostes de centres, intercentres i de zona, per a una educació innovadora. Visualitzar metodologies d’aula que afavoreixen estratègies d’ensenyament aprenentatge diversificades i ajustades a les necessitats de l’alumnat. Conèixer esdeveniments i propostes pedagògiques dels centres de la comarca. Difondre recursos educatius
37754
Unes 1.500 persones han visitat l’última edició de la IV Mostra de Treballs de Tecnologia de l’ESO TramunTEC, que s’ha celebrat a La Cate. En total, s’han presentat 70 treballs realitzats per 173 alumnes tutoritzats per 40 professors i professores de 15 centres de secundària de l’Alt Empordà i també de l’Institut Brugulat de Banyoles, que ha estat convidat. Cal dir que l’exposició ha comptat amb la mostra d’una embarcació de vela llatina, construïda per l’alumnat de 4t d’ESO de l’institut de Celrà, dirigit pel professor de Tecnologia Joan Bosco Planas. També l’escola Josep Pallach de Figueres ha participat en la mostra amb diferents treballs de l’alumnat de 6è curs de primària. En la jornada inaugural, els alumnes participants van gaudir d’una demostració de programació i robòtica d’Udigital. Va destacar un robot amb visió infraro-
II
DIMARTS, 26 DE JUNY DEL 2012 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
Els alumnes de tercer, treballant sobre el projecte. ESCOLA LES MÈLIES
Obra de Ministral a l’escola Les Mèlies VILAFANT | M. R.
A l’Escola Les Mèlies de Vilafant, aquest curs han portat a terme un projecte de l’àrea d’educació visual i plàstica dirigit als alumnes de tercer, amb què les mestres Mariona Rigall i Mercè Masó han fet que els nens i les nenes desenvolupin el vessant artístic independentment de les seves habilitats motrius. El treball ha tingut com a centre d’interès l’obra de l’artista Josep Ministral. “El resultat encara ha estat millor del que s’esperava gràcies a la implicació del pintor
amb el nostre projecte i a la bona sintonia que ha mostrat amb els alumnes”, diuen les mestres. Alhora, Ministral ha assenyalat: “És en la màgia d’aquests moments que un s’adona del sentit que té l’art per a tots nosaltres i el que compensa personalment. Un agraïment especial a les professores Mariona Rigall i Mercè Masó, que saben com motivar-los donant-los la clau perquè obrin la porta d’aquest món tan fascinant com és el de l’art.” L’obra de Ministral treballada ha estat És quan m’allunyo que ho veig clar.
Els més petits han gaudit experimentant amb la xocolata. ROGER LLEIXÀ
Els petits de la llar Pescallunes i la seva experiència amb la xocolata ® Els infants han après aquest curs tot el que té a veure amb aquest producte tan dolç VENTALLÓ | MAIRENA RIVAS
de la ciutat guiats per professors i alumnes. L’alumnat de La Garrigole coneix i treballa des de l’escola el català, cosa que augmenta l’interès de l’intercanvi per les dues parts. El 15 de maig, van ser els alumnes francesos els que van venir a Cadaqués i van passar un dia de pràctica lingüística catalana. Després de la rebuda a l’escola i de la benvinguda a l’Ajuntament, es va fer una passejada de descoberta de Cadaqués. Després de dinar, els alumnes van acabar de completar el dossier de treball fent una visita a la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat.
Enci de Sande ha vingut avui a la llar d’infants Pescallunes, de Ventalló, a preparar juntament amb els nens i les nenes de la classe de la seva filla, la Júlia, una fondue de fruites, amb la xocolata com a ingredient estrella. De fet, a la llar d’infants, aquest curs han decidit fer un projecte dedicat a la xocolata, sent aquest producte de gran interès per a la mainada, que fins i tot ha creat una obra artística a base de ditades de Nocilla i Nutella. “En les darreres trobades amb les famílies, per celebrar algunes de les nostres festes, per berenar, s’han organitzat diverses xocolatades, en les quals hem pogut observar la passió dels nens i les nenes de la llar per la xocolata”, explica la directora, Sílvia Muñoz. A tota l’experimentació amb la xocolata que han pogut fer els petits, se li sumen el taller de cuina com el que fa avui l’Enci de Sande. “És molt interessant poder venir a la llar d’infants a fer aquest taller amb els nenes, perquè interactues amb ells. És una expe-
n una societat en la qual cada vegada més la informació és a l’abast de tothom de manera ben fàcil, el paper dels professionals de l’educació –de tots els àmbits– sembla “empetitir-se” o “devaluar-se”, si es pot dir així. No obstant això, els qui pensem que la tasca educativa va molt més enllà de la simple transmissió d’uns continguts, constatem dia rere dia la necessitat d’una interrelació molt més dinàmica i àmplia entre els diferents educadors (formals, no formals, informals; des dels mestres a monitors, professionals de la
salut, de l’àmbit social, del lleure i l’esport, de la cultura en qualsevol de les seves manifestacions, fins a les pròpies famílies i els mitjans de comunicació), perquè realment “Tothom educa; s’educa tothom; fem xarxa”, com diu el lema. La recent nascuda Fundació Josep Pallach –recordant el pedagog empordanès que ens deixà ja fa 35 anys– intenta posar el seu petit granet de sorra per apropar les diferents formes d’educació i els seus diferents agents, sempre amb una visió col·laborativa, oberta a tothom i per a tothom. I ho vol fer a través
Els alumnes cadaquesencs van desplaçar-se el març a Perpinyà. INS CAP DE CREUS
Un projecte d’intercanvi lingüístic CADAQUÉS | REDACCIÓ
Aquest any i per 5è curs consecutiu, els alumnes de 1r d’ESO de l’institut Cap de Creus de Cadaqués han fet un intercanvi lingüístic amb els alumnes del Collège La Garrigole de Perpinyà, que els ha permès fer un ús pràctic de la llengua francesa i submergir-se en la cultura del país veí. El 13 de març, els alumnes cadaquesencs van desplaçar-se a Perpinyà i van poder viure un matí en un intitut francès on es van portar a terme jocs de coneixença i un treball lingüístic francocatalà. Van poder conèixer el centre històric
A FONS
JOSEP M. SOLER President de la Fundació Josep Pallach (www.fundaciopallach.cat)
FUNDACIÓ JOSEP PALLACH: UN NOU ESPAI COL·LABORATIU OBERT A TOTHOM
E
Una mare ha ensenyat la mainada a fer fondue de fruites. ROGER LLEIXÀ
riència molt maca”, diu la mare de la Júlia. El treball per projectes permet a les mestres orientar els aprenentatges dels nens i de les nenes cap als seus propis interessos. S’escull un tema que és realment de l’interès dels infants, com ha estat en aquest cas la xocolata. Sílvia Muñoz indica que, “en treballar per projectes, els infants són els principals protagonistes”.
«La recent nascuda Fundació Josep Pallach intenta posar el seu petit granet de sorra per apropar les diferents formes d’educació» «En el futur, els professionals de l’educació no solament no “s’empetitiran” ni “devaluaran”, sinó que cada vegada seran molt més valorats en la seva tasca»
d’activitats formatives, de programes concrets, d’estudis, re-
Entre els objectius, hi ha començar a iniciar-se, amb l’ajuda d’un adult, en l’autonomia de la recerca i tractament de la informació, ja que es demana a les famílies que aportin coses que puguin ser d’utilitat per explicar la xocolata. “Les famílies han participat molt bé. Han portat contes, vídeos i també receptes amb xocolata fàcils”, comenta la directora de la llar Pescallunes. cerques, publicacions i la seva difusió. I és que estem ben convençuts que, en el futur, els professionals de l’educació no solament no “s’empetitiran” ni “devaluaran”, sinó que cada vegada seran molt més valorats en la seva tasca, per a la qual es fa imprescindible una mirada com més transversal i àmplia millor. Des de l’Empordà, per a tot el país, i amb tota la humilitat dels inicis –però amb molta il·lusió i afany d’avançar plegats– ens neix la Fundació Josep Pallach: un nou espai col·laboratiu obert a tothom. Benvinguda!
EMPORDÀ | DIMARTS, 26 DE JUNY DEL 2012
Diàlegs d’Educació
III
DIALOGUEM AMB...
Tali Company
més lligades a la comunicació i el consum. Es fan xerrades, tallers, exposicions, visites...
TÈCNICA DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓ EN DROGODEPENDÈNCIES
Txell Pomés
P Quina és la finalitat el Pla Comarcal de Prevenció de Drogodependències?
TÈCNICA D’INFÀNCIA I DE DONA DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ
«Als instituts, la prevenció arriba tard» ENTREVISTA Tali Company i Txell Pomés desenvolupen en centres de primària i secundària un treball molt interessant de prevenció de riscos relacionats amb l’alcoholisme, les drogodependències, la violència, l’oci... El Consell Comarcal de l’Alt Empordà, amb l’Ajuntament de Figueres, fa anys que va iniciar aquesta proposta pedagògica per entrar a escoles i instituts i informar els alumnes sobre les diferents situacions de risc amb què es poden trobar. Company i Pomés són les tècniques que fan aquesta tasca.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P De quina manera es fa arribar aquesta informació als centres?
R (Tali Company) Els tutors entren a la Motxilla Pedagògica, una guia de recursos que neix amb la intenció de convertir-se en una eina que aglutini tota aquella oferta educativa que des de les diferents àrees del Consell Comarcal s’adreça als centres educatius de l’Alt Empordà.
P Quins són els programes sobre els quals treballen vostès?
(T. C.) N’hi ha diversos i estan pensats per a diferents grups d’edats. A primària, per exemple, proposem un joc amb titelles i R
Txell Pomés i Tali Company, a la seu del Consell Comarcal. M. RIVAS
contes que es diu Els meus amics, el meu jardí. És un material per treballar la previsió de les drogodependències, i ha estat editat pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya P
En què consisteix?
(T. C.) Amb els contes i els titelles, es pot tractar la diversitat, el respecte, la presa de decisions, com et sents quan et fan fer una R
cosa que no vols. Treballes amb els alumnes els valors i les eines que més endavant els podran ajudar. P Quina és l’oferta de programes a secundària?
R (T. C.) És molt àmplia. Als instituts parlem de valors i estratègies. Hi ha tota una sèrie d’activitats dissenyades per un equip de professionals especialistes en drogodependències, i d’altres
R (Txell Pomés) Es porta desenvolupant des de finals de l’any 1999 a la comarca. La finalitat del projecte i de totes les activitats preventives es dóna en dos vessants: un vessant universal per reduir l’impacte del consum de drogues sobre la comunitat, i especialment sobre els joves, a la comarca de l’Alt Empordà, i un vessant selectiu en els processos per consum en via pública amb menors, amb l’objectiu d’oferir alternatives educatives a la sanció administrativa. S’ofereixen oportunitats de reflexió sobre el consum als mateixos menors i a les seves famílies.
P Són conscients els joves dels riscos que pot generar el consum de drogues? R (T. C.) Crec que als instituts totes aquestes eines de prevenció arriben una mica tard. S’hauria d’influir molt més en aquests joves des de l’etapa de primària.
PRÀCTICA REFERENT
Alumnes de l’Escola Santiago Ratés fan de periodistes i creen un diari ® Dues mares i un pare han col·laborat amb el centre per impartir aquest taller VILAJUÏGA | REDACCIÓ
Amb motiu de la proposta d’activitat formativa realitzada per Lluïsa Serra, professora de 2n de cicle infantil de l’Escola Santiago Ratés de Vilajuïga, dues mares i un pare han preparat un taller d’introducció al periodisme (concretament a la premsa escrita), que han dut a terme aquest curs en diferents sessions. La primera d’elles va consistir en una exposició introductòria sobre les principals característiques dels diaris i una primera aproximació a la composició, presentació i continguts de les notícies. En aquesta sessió, entre altres propostes pràctiques, es van repartir diaris de diferent abast i periodicitat entre els alumnes, dividits en quatre grups de treball, amb l’objectiu que els fulle-
El consell de redacció va estar format pels alumnes, ja que així eren ells els responsables de decidir les notícies gessin i es familiaritzessin amb ells, observessin de quines seccions es componen, quines similituds i diferències hi ha entre uns i altres, i es fixessin en els elements que els són propis: capçalera, portada, titulars, fotografies, formes de presentació de textos, publicitat, breus, notícies principals, entrevistes… També es van donar les pautes essencials que caracteritzen la feina dels periodistes, com l’observació directa i entrevista als protagonistes, la documentació, la necessitat de recórrer sempre a les fonts de la notícia, etc. Per
demostrar la importància d’aquest darrer aspecte, es va recórrer a un exercici pràctic (tipus joc del telèfon). La confecció d’un diari En la segona sessió de treball es va proposar la confecció d’un diari entre tota la classe. El primer que varen fer va ser escollir la capçalera, així com les seccions de què s’havia de compondre. Van ser aquestes: la classe de segon, professors i professores de l’escola, el menjador i l’hort, esports, art i cultura. Els alumnes es van repartir en grups d’entre tres i quatre, i cada grup va ser l’encarregat d’una secció. Es va explicar qui treballa en l’edició d’un diari (director, caps de redacció i secció, periodistes, fotògrafs, correctors, maquetadors i dissenyadors, im-
Els nens i les nenes han exercit de periodistes. ESCOLA SANTIAGO RATÉS
pressors, publicitat, distribució i venda) i se’ls va assignar la seva tasca: periodistes i fotògrafs. La professora va assumir les tasques de directora i correctora, mentre que els tres pares conductors del taller es van distribuir la de maquetació i disseny, publicitat i administració. El consell de redacció va estar format per tots els alumnes, ja
que d’aquesta manera podien ser ells els responsables de decidir les notícies a publicar, la portada i la selecció de fotografies. També es va confeccionar un carnet de premsa per a cada alumne. Un cop impresos els exemplars, es va procedir a la seva distribució amb un punt de venda (simulant un quiosc) a la sortida de l’escola.
Homenatge a la directora i una mestra del Carme Guasch FIGUERES | M. R.
Dues de les quatre mestres que el 2006 van arrencar l’Escola Carme Guasch i Darné de Figueres, les actuals directora i coordinadora de Primària, Irene Palol i Gemma Feliu, van ser homenatjades el 16 de juny per tota la comunitat educativa, companys de
professió, mares i pares i principalment els alumnes. Palol i Feliu han estat els pilars amb què s’ha construït el projecte de l’escola més nova de la ciutat. També han treballat en aquesta emprenedoria Carme Esparch, que va marxar fa dos cursos, i Cati Riembau, primera directora del centre.
L’homenatge a Irene Palol i Gemma Feliu es va celebrar el 16 de juny i va ser molt emotiu. EMPORDÀ
IV
DIMARTS, 26 DE JUNY DEL 2012 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE
Creu Roja, caràcter voluntari CREU ROJA Roses
Un dels principis fonamentals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja és el seu Caràcter Voluntari, ja que és una institució de socors voluntària i desinteressada. Tot i haver-hi altres facetes, com pot ser la Cooperació Internacional que recentment ha sigut reconeguda amb el Premi Príncep d’Astúries, les activitats que realitzen a nivell local són sanitàries i socials. En el primer grup tenim els preventius en els actes culturals, esportius,
festius o d’oci on pot haver-hi un risc o existeix una participació de moltes persones. En el segon grup, cada cop més visible, és estar a prop de les persones més vulnerables, com són, entre altres, la gent gran i les afectades per la seva situació econòmica. Bona predisposició Per col·laborar voluntàriament en aquestes activitats, només es necessita una predisposició i una preparació per poder intervenir, des d’uns cursos de primers au-
xilis a unes xerrades específiques de cada activitat. A les activitats sanitàries es pot participar a partir dels 18 anys. Es pot tenir més informació i donarse d’alta com a voluntaris a Internet, mitjançant la pàgina web www.cruzroja.es . Finalment, i com que no hem fet servir la paraula crisis en cap moment, tot i ser el principal motiu del fort increment de les nostres activitats, hi voldria fer una petita reflexió: el voluntariat
JORDI VELASCO
és una gran oportunitat per superar la crisi, tant a nivell personal, ja que ens valora i augmenta la nostra autoestima, com a ni-
vell social, relacionant-nos i veient altres realitats. També pot facilitar els contactes per tenir sortides en el camp professional.
LLETRES EN JOC
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU PER FRATO
ENIGMA: Troba un sinònim dels mots escrits amb majúscula i obtindràs la resposta a la pregunta que hi ha a sota de cada un.
1.VOLS 1.D’on és el festival de cine terrorífic? 4.CORATJÓS 4.Va molt de pressa? 7.DEPLORA 7.Quina és la teva infusió preferida 10. PARES 10.Esperes alguna cosa de mi?
2.REALITZO 2.Un arbre de clima atlàntic 5.LLUMINÓS I POLIT 5.Instrument musical 8. SETEMBRE 8. Ja no treballa aquí
3.ANOMENATS 3.Una part del cos
11. SUPLICO 11.Vindrà tots els dies?
12.LEGISLA 12. D’on ve aquest vaixell?
6.GUIA’L 6.Asiàtic vist des d’Occident 9.ES QUEDAVA 9.Un país europeu
Solucions: Desitges ( de Sitges), Faig (faig), dits (dits), Valent ( va lent), Clar i net ( clarinet), Orienta’l ( oriental), Lamenta ( la menta), Novè mes ( no ve més), romania ( Romania), Detures ( de tu res), Demano ( demà no), Decreta ( de Creta)
WEB RECOMANADA HTTP://WWW2.TRIBUNADEGIRONA.COM/VIDEOS/EDUCACIO/
Editen:
Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40 años con ojos de niño P. 70. Ed. Graó
Scratch Català és una pàgina de l’entusiasta Eugeni Catalán, molt útil per a fer servir en qualsevol etapa educativa, principalment primària i ESO. Conté les últimes notícies sobre Scratch, tutorials, projectes, vídeos i molts recursos.
RECURSOS EDUCATIUS
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
JAÉN, JOANA A. DE LES GRAN IDEES A LES PETITES ACCIONS
GARRIDO LANDÍVAR, JESÚS LAS RANAS Y EL EFECTO PIGMALIÓN
Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència.
Graó
DURAN, TERESA; MUXÍ, ROSA QUINZEMONS. RECULL DE CONTES INTERCULTURALS PER A L'ESCOLA Edicions Obelisco
® El desenvolupament sostenible és cosa
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
de tots: dels governs, dels científics, del conjunt de la societat i de tots nosaltres com a individus. Sovint pensem que els canvis els han d’impulsar d’altres, però són moltes les actuacions que podem fer a hores d’ara nosaltres mateixos per contribuir a fer dels nostres pobles, ciutats, països, i del conjunt del planeta, un lloc més habitable.
® Conjunt de relats viscuts per l'autor en la seva llarga trajectòria com a mestre, professor universitari i psicòleg clínic. Des d'una visió inclusiva té el desig que les exclusions socials i escolars disminueixin. L'objectiu és pensar que ningú és més que ningú, que tots som diferents i necessaris per l'enriquiment de tots.
® Un recull de narracions per a petits i grans. Històries de comunitats llunyanes i fins i tot desconegudes triades per ser contades de viva veu. Hi trobareu insinuacions sobre la manera d’explicar-les i d’utilitzar-les a l’escola, però són només això, insinuacions.
La frase:
“Jugar és la feina de l’infant, el seu ofici, la seva vida...” (P. Kergomard)