EXPOSICIÓN JOAN CALLERGUES EN ECO - DIPUTACIÓN DE CASTELLÓN

Cicle Metàfores sinestèsiques comissariat per

callergues

ferides, fronteres, utopies

Plaça de les Aules, 1. Castelló Horari de 10.00 a 14.00 h i de 17.00 a 21.00 h www.dipcas.es/cultura

LES AULES Espai Cultural Obert, del 7 al 30 de setembre

www.callergues.com

cultura dipcas

Ferides, fronteres, utopies

Una exposició de Joan Callergues Cicle Metàfores sinestèsiques.

Espai Cultural Obert Les Aules. Diputació de Castelló.

Marte Modern Art Experiences comissaria la temporada d'ECO Les aules dedicada a les experiències sinestèsiques, iniciant el cicle amb una exposició de Joan Callergues que planteja un problema que sembla ser crucial en analitzar no només com produïm els objectes que signifiquen (pràctiques significants), sinó també com els interpretem.

Ferides Pot una obra d'art fer-nos sentir la por, el dolor? Pot impulsar-nos cap a la superació, la solidaritat i la comprensió? Pot l'art ajudar a cicatritzar aquesta ferida que com a societat tenim oberta?

Som la ferida, deia Aute en una cançò. Aquesta paraula que tant costa pronunciar: la ferida. Aquesta que, al cap i a la fi, suposa un orgull. Aquesta, és la que ens mostra Joan Callergues. Sí, una ferida de dolor que significa que nous temps s'acosten. Una ferida de dolor que representa la nostra lluita vençuda. Una ferida de dolor que, com diu l'antic art japonès Kintsukuroi, mostra la nostra major fortalesa.

I és que les cicatrius inesborrables d'una cosa trencada i reconstruïda (com semblen moltes de les obres de Callergues) són un símbol de fragilitat i alhora de fortalesa. I de bellesa. Perquè l'art de mostrar les ferides és la millor actitud davant la vida.

Entre la afanyosa multitud de metàfores que relacionem amb la vida, la de la cicatriu és una que ens pertoca a tots. El món s'encarrega de trencar-nos, d'omplir-nos de fissures, i és allà on Joan Callergues troba un gresol de possibilitats, on veu en la ferida una ocasió per enfrontar-nos al món.

El poeta persa Rumi deia que "la ferida és el lloc per on entra la llum".

Joan Callergues manifesta la necessitat de plasmar el caràcter tangible d'aquesta ferida en un objecte, per tal de crear un símbol que desperti la consciència del públic davant l'oportunitat de cosir-la i tornar-la cicatriu.

Fronteres Però no ens quedem aquí, busquem la causa d'alguna d'aquestes ferides. Callergues la troba a la frontera, interna, externa, com a concepte i com a conflicte.

Les creacions de Callergues són filtracions frontereres, intersticis físics divisoris, art entre els murs i entre els bloquejos ideològics. Més que una esquerda directa, un tall, un espai entre “nosaltres” i els "altres", les peces que es mostren evidencien un trencament, una fissura al nostre voltant, que nosaltres mateix anem aprofundint.

A les regions frontereres la por es transforma, però si ens atrevim a pasejar, a traspassar, la frontera es veu com una construcció metafòrica i alhora tangible, com a lloc de recerca, una latitud generadora de cultura. En aquest territori és on habiten els detonants de la creació, les derives, els recorreguts. És un espai d'experimentació en si mateix, un hàbitat amb una càrrega simbòlica i històrica identitària.

Utopies El pas següent és parlar de la utopia. Generalment el terme és considerat com a sinònim de fantàstic, d'alló merament imaginari, inexistent, irreal o inabastable. En l'obra de Callergues, la utopia és necessària per sobrevolar (amb les nostres ales) les fronteres, superar-les i curar les ferides, encara que el propi desig irrealitzable obri altres sobre les antigues cicatrius, com si la vida fos un ouroboros. Parlar d'Utopia és parlar d'un territori que pertany als somnis, a l'esperança i als desitjos. A l'exposició es crea un espai on aquests substantius conviuen amb raonable tolerància entre si.

La mateixa necessitat de l'expressió artística es presenta com un desig, estimulat de moltes maneres pel món exterior. Hi ha un imaginari de naturalesa social, font de desitjos, que provoca en l'artista un inconformisme tal amb aquest imaginari que passa a desitjar, encara que sigui de manera subconscient, un canvi. És clar, que el procés de la formació d'aquest desig, implica un procés molt més complex, capaç de conduir a l'estructuració d'un projecte com aquest, que, en funció d'una articulació entre el sentir de l'individu i la societat com un tot, funciona com un detonant per a l'origen d'una utopia particular.

En la seva elaboració, les utopies de Callergues, d'una manera o d'una altra, practiquen una denúncia, elaboren un diagnòstic i dissenyen una proposta. Des de la perspectiva del seu estudi analític, la utopia també exerceix un poder sobre el caràcter individual, en la mesura que el no lloc al que fan referència, remet a un lloc en la interioritat de l'espectador. És a dir, les utopies de Callergues són la manifestació d'una energia que canalitza possibilitats en l'ordre simbòlic per mitjà d'una voluntat individual que moltes vegades es transforma en una voluntat col•lectiva. És una energia pròpia de l'artista, del somiador, del revolucionari. Però està present també de manera implícita en el nostre comportament quotidià, el que acaba per provocar sentiments d'empatia. L'obra de Joan Callergues sembla proposar-se l'apropiació d'aquesta energia per tal de convertir-la en un instrument de transformació reflexiva, mediador, objectiu i modificador, tant en termes individuals com col·lectius, reprenent així allò que semblava ser una meritòria operació de la ficció i re-descobrint la coherència íntima de la utopia.

Quan pensem que tot està donat, no fem res per canviar i per tant, res canvia. En deixar fora a la utopia, deixem fora tota possibilitat de ser diferents.

Joan Feliu Franch