TRESORS RECUPERATS - DIPUTACIÓ CASTELLÓresors recuperats

Tresors Recuperats Procés de Conservació i Restauració

Detall de la creu de Coratxar. Estat inicial

TRESORS RECUPERATS INTRODUCCIÓ

Aquest conjunt de peces d’orfebreria, han sigut recuperats gràcies al conveni entre la Diputació de Castelló i els Bisbat de Tortosa i Sogorb-Castelló.

D’aquesta manera, es posa en valor el patrimoni històric, cultural i religiós de la Província de Castelló perquè puga ser contemplat en cadascuna de les parròquies a les quals pertanyen. Es tracta doncs, de tresors recuperats.

LES PECES; ESTUDI HISTÒRIC

Parròquia de la Inmaculada Concepció.

Sot de Ferrer.

NAVETA; de taller valencià de plata en el seu color repujada i cisellada. Té en tot la forma d’un vaixell, amb forma de caravel·la sense mastelers ni aparells. Tota la seua superfície es troba ornamentada amb decoració de cuirs enroscats, motius vegetals i volutes, tan típica del romanisme clasicista de finals del segle XVI i Estat final principis del XVII. Amb contrast però sense punxó, segueix la tipologia d’obres com la naveta de la parròquia de Sant Andrés de Terol, amb punxó de Terol i de la mateixa cronologia.

CALZE; de gran qualitat, harmonioses proporcions, gust compositiu i atractiu disseny, amb estries asimètriques, joc de perfils còncaus i convexs, constitueix un exemple únic en les nostres terres. Es situa cronològicament la peça en temps vuitcentistes avançats, possiblement en obradors de la capital, entre academicisme i romanticisme.

Estat inicial

Estat final

CUSTÒDIA MAJOR

Parròquia de la Nativitat.

Almassora.

Tallers Pajarón, València Composta en 1960 amb la donació de materialsi joies dels fidels de la parròquia després de la desaparició de quasi tot l’aixovar litúrgic del seu temple.

Reliquiari de Santa Quiteria, de gran devoció. Pediculat en forma de templet arquitectònic, molt freqüent dintre de la tipologia d´aquests tipus d´objectes per les nostres terres, fou treballat a València com tes-

Malgrat la cronologia de la peça, realitzada en temps difícils i amb gran carestia de mitjans, l’obra és un gran treball d’orfebreria que respira una gran solemnitat, posseint la monumentalitat i magnificencia de les grans custòdies eucarísticas dels segles anteriors.

Parròquia de sant Jaume.

Coratxar.

Detall dels esmalts

Estat final

Estat inicial i detall del punxó

La creu processional de l´església de Sant Jaume de Coratxar, amb punxó de Morella, cal situar-la pels volts de 1380-1400 i en ella hom pot copsar una característica manifesta de l´obrador morellà d´eixos anys i de l´artifex Bernat Santalinea, com és l’entrellaçat vegetal de tres fulles enramades, formant un nus, tot fruit d’una síntesi de diferents influències ornamentals i principalment catalanes i valencianes. De remats flordellisats i esmalts quatrilobulats que representen el tetramorfos.

Estat inicial i detall del punxó

timonia el seu punxó, cap a darreries del segle XV o principis del XVI.

Parròquia de Sant Pere.

Cinctorres.

Parròquia de Sant Cristòfol. Castelló.

Conjunt d’ornaments litúrgics on destaca per la seua cronologia el calze del segle XVII de plata cisellada amb decoració típica de l’època i un xicotet copó de plata de l’últim terç del segle XIX de lineas clàssiques.

Completen el conjunt dos calzes, un copó i una caixa de corporals de la

Un interessant i variat conjunt d´orfebrería és el que atresora la parroquia de Cinctorres, i d´elles s´ha intervingut en aquesta ocasió en un parell de corones, molt possiblement pertanyents a la imatge de la Verge de Gràcia, de darreries del segle XVIII; un salpasser de la segona meitat del segle XVII, punxonat a València, que segueix la tipologia a l´us d´aquest tipus d´objectes amb canó helicoídal.

En el reliquiari dels dotze apòstols, pediculat i amb acurat treball de cisell i repussat, de darreries del segle XVI o principis del XVII, que juga amb els efectes de la llum produïts per les formes contornejades i amb la textura del fons estriat o puntejat, tot amb un resultat de gran riquesa i en un calze treballat també a València, amb una ornamentació que el situa dins les modes neobarroques derivant a formes rococós pròpies de la segona meitat del segle XIX.

Estat final reiquiari dels 12 Apòstols s. XVI-XVII

Estat final reliquiari múltiple s. XIX

segona meitat del segle XX d’estil postconciliar.

Parròquia de Sant Vicent.

Castelló.

Estat inicial calze s. XX

Estat inicial calze s. XVII

Custòdia de plata daurada i en el seu color del taller dels Orrico, datada de la segona meitat del segle XIX. Base circular bombada presenta elements eucarístics repussats i cisellats separats per bandes transversals amb sengles àngels daurats presentant el viril.

Astil balustrat de tres cossos, amb una macolla en què es representa la Fe (esq.), l’Esperança (dr.) i l’escut de la confraria. Viril circular decorat amb pedres precioses sobre núvols.

Estat inicial copó s. XVIII

Estat inicial calze s. XVIII

Estat final

Sobre les potències, una corona de flors de parra i espigues de blat, com a elements eucarístics.

Estat final calze s. XIX

Estat final reliquiari s. XIX

ESTAT DE CONSERVACIÓ

Si parlem en conjunt, ja que totes les peces comparteixen en cert aspecte, cronologia i tècniques dins de les seues varietats, podríem dir que l’estat de conservació era dolent.

Totes aquelles elaborades en plata, com la naveta, el reliquiari dels 12 Apòstols, els calzes, les corones o el salpasser, presentaven tota la superfície ennegrida a causa de la sulfuració de la plata.

Estat inicial de la custòdia de Sant Vicent. Observem les deformacions i la brutícia

En general totes presentaven bonys i deformacions degut a colps i manipulacions i fallades estructurals.

Potser el cas més significatiu i greu siguen les corones, que es trobaven completament deformades i trencades.

Quant a intervencions anteriors inadequades, destacar la subjecció amb cinta adhesiva del revers del reliquiari múltiple, el redaurat dels braços de la creu de Coratxar o la base reemplaçada de llautó del reliquiari de Santa Quiteria.

PROCÉS DE RESTAURACIÓ

Primerament es desmunten totes les peces per a poder intervenir-les correctament segons el material constituent. Ha de seguir-se un ordre molt rigorós i meticulós per a no danyar ni perdre cap peça durant aquest procés. En el cas de la creu de Coratxar es van fer estudis de Radiació X per conéixer l’estat de l’estructura interna.

A continuació s’elimina la brutícia superficial i greix mitjançant un suau raspallat i amb cotó i etanol. Seguidament s’eliminen les deformacions.

Per a aquelles peces elaborades en plata, s’utilitza un mètode de neteja mecànica suau per a eliminar la sulfuració superficial.

L’oxidació del coure i els seus aliatges es tracta químicament mitjançant banys o aplicació puntual en gel d’agents quelants.

Seguidament es neutralitza i s’introdueixen totes les peces en estufa d’aire calent per a eliminar l’humitat.

Després de l’aplicació d’una capa de protecció dels metalls, s’ajusten les estructures i es procedeix al seu muntatge final.

També la creu de Coratxar i la custòdia major de Sot de Ferrer, malgrat el sobredaurat, presentaven un lleuger enfosquiment per la plata que les compon.

Aquelles peces constituïdes en llautó o bronze, com els reliquiaris parells de fosa i el reliquiari múltiple de Cinctorres, la custòdia de mans de Sot de Ferrer o la Custòdia de Sant Vicent en els seus elements de bronze, presentaven un avançat estat d’oxidació de l’aliatge del coure.

Detall de l’estat inicial de la custòdia de mans de Sot de Ferrer. Observem l’oxidació del llautó i la sulfuració de la plata

Fins i tot detectem greus punts d’oxidació per parells galvànics, com és el cas de la Custòdia Major de Sot de Ferrer.

Estat inicial de les corones de Cinctorres. Observem els colps, deformacions i enfosquiment de la plata

Procés de desmuntatge del reliquiari de Santa Quiteria

Procés de neteja físico-mecànica puntual de la custòdia major de Sot de Ferrer

Imatge Raig X creu de Coratxar

Tresors Recuperats Procés de Conservació i Restauració

Diputat Àrea de Cultura: D. Vicent Sales Mateu Jefa de Servei de Cultura, Restauració, Deports i Joventut: Nuria Felip Esteve Bisbat Tortosa: Mons. D. Enrique Benavent Vidal. Mossen Víctor Cardona Diócesis Segorbe-Castellón: Mons. D. Casimiro López Llorente. D. Pere Saborit Església de la Nativitat d’Almassora: D. Juan Ángel Tapiador Església de la Inmaculada Concepció de Sot de Ferrer: D. José Cebrián Cebrián Església de Sant Cristòfol de Castelló: D. Recaredo Salvador Església de Sant Vicent Ferrer de Castelló: D. Juan Manuel Enrich Marín Església de Sant Pere de Cinctorres: Rev. Genaro Cachaca Zarzuri Església de Sant Jaume de Coratxar: Rev. Xavier Margalef Jornet Tècnic de restauració de metalls i orfebrería: Inmaculada Traver Badenes Fotografía: Juan Pérez Miralles, Javier Vilar Textos històrics: David Montolío, Ferràn Olucha, Ferràn Castelló