Sobre el Renaixement

Hom reinicia la caminada per una peregrinació, de la qual el principal objectiu és la supervivència. De cop i volta hom s’assabenta d’on provenien totes la pressions socials, de com ha condicionat la seva vivència el seu entorn i comprèn que res s’ha resolt per haver fet cap tipus d’anunciació o de confessió, per haver creuat un primer llindar.

Tot al contrari, el coneixement adquirit prèviament ens fa sabedors de com funciona la màquina, que és el sistema en què vivim, i el que suposa encarnar una identitat dissident en un món dissenyat per encaixar.

Després d’un llarg període de letargia, que sembla haver ocupat tota la vida, esdevé un despertar angoixant, com en haver-se aixecat d’un malson; però assentat en la ràbia i la ira, i amb l’adopció d’una actitud inflamable, necessària per encarar i afrontar tota la violència que pot arribar a infligir el patriarcat sobre totes aquelles persones que ocupen les esferes de la feminitat.

Aquest enuig, sovint tan castigat per la vox populi, és el motor del canvi, que s’anirà relaxant al llarg del temps i s’aprendrà a gestionar i a canalitzar en profit de la comunitat. Com diu la cançó, hauríem de deixar el món només per a qui ho canvia tot.