Rellotge del mas Solà , de Bater de la Serra.
8
I sol és el miracl~ diari de la llum i la vida. Es l'eix del nostre sistema planetari, el qual, per tant, hi està supeditat en molts aspectes. Amb l'aportació de l'astronomia i la ciència en general, s'han pogut esbrinar. molts detalls d'aquest astre.
E
Si, d'una banda, és motor impulsor d'una part de l'univers, de l'altra és també decisiu en aquests rellotges que aquí estudiem i recopilem. No és estrany, doncs, que les cu ltures primitives l'adoressin com a divinitat. El sol era guia d'aquells homes, els feia madurar els aliments i els donava llum i calor. Aquella adoració va portar-los a aixecar
importants edificis per a retre-li culte ; edificis que, a la vegada, s'aprofitaren a tall d'observació per als càlculs científics. Els monuments pre-colombins d'Amèrica en són un bon exemple, i també els ziggurats de Babilònia i les piràmides d'Egipte, que a més de panteons dels faraons foren possibles observatoris. A la gran piràmide de Khèops, de l'any 2600 aC, la base forma un angle de 51° 50' que , d'acord amb la latitud del lloc, fa que quan el sol comença a tocar-la coincideixi amb l'equinocci de primavera, i quan deixa d'il ·luminar-la s'escau l'equinocci de tardor. A Mèxic, a més del calendari solar hi havia els "guerrers del
sol Tenatitechtli". La un itat monetària del Perú és el sol. Els alquimistes donaven el nom de sol a l'or, i el Japó consta com l'Imperi del Sol Naixent. EL TEMPS Fugitiu constant, mesurar el temps, i ara potser més que mai, ha estat la dèria, obsessió i necessitat de l'home, en el seu intent de controlar-lo. Com tot allò que és eteri, el temps ha tingut representacions i símbols en totes les cu ltures. Alguns antics el divinitzaren i el personificaren en la figura de Saturn. Se li atorgaren tributs que s'han conservat. Se li donà figura d'home vell, magre, amb barba i llargs cabells blancs. Sovint se li ha posat a les mans
