Situació Arreu de la complexa geografia gironina, els rellotges de sol hi arribaren pels camins de les cultures, en què grecs i romans tanta influència tingueren. Però no fou fins al segle XVIII i començament del XIX quan aconsegu iren el seu apogeu i popularització. Després s'han anat conservant com una particu laritat tradicional i útil a la vegada, i fins i tot se n'han fet de nous, alguns com a motiu decoratiu , si bé marcant amb exactitud les hores. Els presentem en uns itineraris convencionals, ja que no es tracta de detallar la totalitat dels que es conserven, sinó ressenyar-ne els principals, sobretot els que es diferenciïn tant pel lloc on es troben com per altres aspectes. N'hem fet una diferenciació per comarques, tenint en compte que hi ha llocs amb molt de conreu, com el Gironès, la Selva i el Pla de l'Estany, amb moltes cases no gaire separades unes d'altres, i comarques en què el bosc ocupa gran part del territori , com és el cas de la Garrotxa i els dos Empordans on, de rellotges, n'hi ha menys. Al Ripollès i la Cerdanya n'hi ha pocs, com a conseqüència de la seva estructuració geogràfica i al fet d'enregistrar-se temperatures més baixes. Algun que se n'havia fet amb guix o ciment, les temperatures sota zero l'han esbardellat. Quant a les zones turístiques, se n'han conservat ben pocs, si bé, d'altra banda, n'han sorgit de nous, generalment molt vistosos, que responen a un intent de mantenir les tradicions o a qualsevol altre motiu. Els rellotges de sol, majoritàriament rectangulars i orientats en sentit vertical, solen ser a les façanes principals d'unes cases de pagès que tenen, generalment, teulada a dos vessants o bé de tipus basilical. Algunes vegades en trobem, així mateix, a les esglésies i rectories.
5
