Di dla Ciantia Ladina 2017

Page 1

DI DLA CIANTIA LADINA 2017

dumënia 17

setëmber

Sëlva, Gherdëina


Giornata della Canzone ladina

ore 10.00:

S. Messa con il vicario generale Eugen Runggaldier presso la Cappella di S. Silvestro in Vallunga. I cori partecipanti abbelliscono la S. Messa con canzoni. Successivamente tutti i cori raggiungono a piedi il centro di Selva.

Dalle ore 11.30: Grande festa nel tendone di Selva (vicino alla chiesa). Ci sarà la possibilità di gustare piatti tipici. Ore 11.30 – 14.00: I cori si esibiscono a rotazione nella Chiesa Parrocchiale e presso il Tublà da Nives. Ore 14.30:

Concerto con tutti i cori partecipanti nel tendone (vicino alla chiesa).

Ore 16.30:

Musica dal vivo con il gruppo ladino “Acajo”.

Ore 17.00:

Sorteggio premi della lotteria.

Tutti sono invitati a partecipare – l’entrata alla festa è gratuita. In caso di pioggia la S. Messa si terrà in Piazza Comune.

Tag des ladinischen Liedes

10.00 Uhr:

Festlicher Gottesdienst mit Generalvikar Eugen Runggaldier am Eingang des Langentals. Die Hl. Messe wird von den teilnehmenden Chören musikalisch gestaltet und ein gemeinsames Lied lässt sie am Ende ausklingen. Nach der Hl. Messe begeben sich alle Chöre zu Fuß zurück nach Wolkenstein.

Ab 11.30 Uhr:

Große Feier im Festzelt von Wolkenstein (neben der Pfarrkirche). Für Speis und Trank ist bestens gesorgt.

11.30 – 14.00 Uhr: In der Pfarrkirche von Wolkenstein und beim Tublà da Nives treten die Chöre rotierend auf. 14.30 Uhr: Gemeinsames Konzert aller teilnehmenden Chöre im Festzelt von Wolkenstein (neben der Pfarrkirche). Ab 16.30:

Die bekannte Grödner Band „Acajo“ sorgt für gute Unterhaltung.

17.00 Uhr:

Verlosung der Tageslotterie mit tollen Preisen.

Alle sind herzlich eingeladen am Fest teilzunehmen. Der Eintritt ist frei. Bei schlechter Witterung findet die Hl. Messe am Gemeindeplatz statt.


DI DLA CIANTIA LADINA

10.00:

S. Mëssa cun l vicar generel Eugen Runggaldier pra la capela de Val. La S. Mëssa vën abelida dai cores partezipanc y stluta ju cun na ciantia cianteda deberieda. Do mëssa va i cores deberieda de reviers te Sëlva.

Dala 11.30 inant: Gran festa tla tenda de Sëlva. L unirà pità velch de bon da maië y da bever. 11.30 – 14.00:

Tla dlieja de Sëlva y dan l Tublà da Nives cianta n valgun cores a rotazion.

14.30:

Gran cunzert cun duc i cores partezipanc.

16.30:

Mujiga dal vif cun la grupa cunesciuda “Acajo”.

17.00:

L vën trat ora de biei pesć dla lotaria.

Duc ie de cuer nviei a unì a la festa – la ntreda ie debant. N cajo de bur tëmp uniral tenì la S. Mëssa sun Plaza de Chemun.



Rengrazion per l sustëni: Für die freundliche Unterstützung danken wir:

AUTONOME PROVINZ BOZEN SÜDTIROL

PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANO ALTO ADIGE

PROVINZIA AUTONOMA DE BULSAN SÜDTIROL


6



Stadio Pranives

11.30 – 18.00 Gran festa tenda Plaza de Chemun

S. Cristina Urtijëi

Plaza Nives

Cësa de Cultura

st re

da

M

ëis

ul es

Ci

am

pi

no

i

11.30 – 14.00 Cores a rotazion tl pra dan l Tublà da Nives

8


Val

10.00 S. Mëssa da la capela de Val

ies

Dantercëp

11.30 – 14.00 Cores a rotazion Dlieja de Sëlva

Jëuf de Frea Jëuf dl Sella


10



8. DI DLA CIANTIA LADINA Le pröm dé dla ciantia ladina é gnü tigní a Al Plan de Mareo ai 23 de setëmber 1979. La organisaziun é stada tles mans dl’ Istitut cultural ladin, dl “ Südtiroler Sängerbund” y dl cor di ëi da Rina. Ince encö ciamó tôl pert cors ladins da dötes les teres ladines, dal Grijun cina al Friûl. La manifestaziun dëida empröma tigní sö y fá plü sterscia la coscionza ladina. Dal’ atra pert ele ince na desmostraziun dl gran laur di cors ladins por la ciantia ladina. Ntratan é l’ indünada di cors ladins n punt de riferiment dër de valüta por la vita culturala dl grup linguistich ladin. Der erste Tag des ladinischen Liedes wurde am 23.9. 1979 in St. Vigil in Enneberg abgehalten. Die Organisation übernahm das ladinische Kulturinstitut, der Südtiroler Sängerbund und der Chor Col dla Vedla aus Welschellen. Nach wie vor beteiligen sich an dem Chöretreffen Gruppen aus allen ladinischen Sprachgebieten des Alpenraumes, von Graubünden bis nach Friaul. Dadurch wird das ladinische Bewusstsein gestärkt und andererseits auch die Arbeit und das hohe Niveau der ladinischen Chöre unter Beweis gestellt. In der Zwischenzeit ist diese Großveranstaltung zu einer bleibenden Einrichtung im kulturellen Leben der ladinischen Volksgruppe geworden. La prima giornata della “ciantia ladina” ha avuto luogo a San Vigilio di Marebbe il 23.9. 1979. L’organizzazione era in mano all’Istituto culturale ladino, all’associazione dei cori del Sudtirolo e al coro virile di Rina di Marebbe. Tuttora partecipano alla manifestazione cori di tutte le aree linguistiche dell’ arco alpino dal Grigione al Friuli. Il raduno rafforza la coscienza ladina, in più è una dimostrazione della bravura e del livello dei cori ladini. Nel frattempo l’ importante manifestazione è diventata un punto di riferimento nella vita culturale del gruppo linguistico ladino.

12


Grußworte Musik und Gesang bereichert unser Leben. Aktives Singen in einer Gemeinschaft steigert unsere Lebensqualität in ganz besonderem Maße und schenkt uns Geborgenheit und Heimat. Dies müssen wir uns und den anderen Menschen immer wieder bewusst machen. Gerade in einer Zeit, in der bloßer Musikkonsum und Vereinzelung oft miteinander einhergehen, ist die Pflege der singenden Gemeinschaft ganz besonders wichtig. So freut es mich sehr, dass der Bezirk Ladinien im Südtiroler Chorverband in Zusammenarbeit mit dem Istitut Ladin „Micurà de Rü“ und dem Cor di Jëuni Gherdëina - der für die Organisation vor Ort verantwortlich ist - die schöne Tradition des „Tages des ladinischen Liedes“ fortführt. Die bereits 8. Auflage des „Di dla Ciantia Ladina“ wird wiederum ein besonderes Fest sein für alle Sängerinnen und Sänger, bietet es doch Gelegenheit, über den Gesang und die Musik die kulturellen und sprachlichen Gemeinsamkeiten zu pflegen und zu fördern. Dieser Tag ist sicherlich auch dazu angetan, das Zusammengehörigkeitsgefühl und das Selbstbewusstsein der Bevölkerung aus den verschiedenen ladinischen Sprachgebieten in und außerhalb Südtirols zu stärken. Beim Gottesdienst im Langental/Gröden und bei den verschiedenen Konzerten wird am 17. September 2017 in Wolkenstein das ladinische Lied im Mittelpunkt stehen. Das Liedgut ist Ausdruck von Tradition, die es lebendig zu erhalten gilt. Gerade für kleine sprachliche Minderheiten ist die Pflege des Liedgutes ein wichtiger Pfeiler, wenn es um die Stärkung der eigenen Identität als Volksgruppe geht. Ich kann nur alle Chorgemeinschaften ermuntern, auf dem Wege der Pflege von Tradition und Kultur weiter zu gehen und das eigene Liedgut hoch zu halten. Mit dem herzlichen Wunsch, dass die Veranstaltung „Di dla Ciantia Ladina“ für die Sänger/ innen, sowie für die vielen Zuhörer/innen zu einem freudigen und unvergesslichen Erlebnis wird, verbinde ich auch einen großen Dank. Herzlich danke ich allen, die mithelfen, für dieses Fest der Chöre bestmögliche Rahmenbedingungen zu schaffen. In besonderer Weise danke ich der Südtiroler Landesregierung, in erster Linie dem Landesrat für Ladinische Kultur Dr. Florian Mussner für die finanzielle Unterstützung. Ein aufrichtiges Dankeschön sage ich dem Bürgermeister von Wolkenstein Roland Demetz für die Gastfreundschaft, die uns in seiner Gemeinde gewährt wird. Ganz besonders aber danke ich allen teilnehmenden Chören aus den verschiedenen ladinischen Sprachgebieten mit ihren Obleuten, Chorleiterinnen und Chorleitern und wünsche ihnen ein beherztes Auftreten. Möge sich die Botschaft der Freude am Singen, an der Gemeinschaft und an der Begegnung auch auf die Zuhörer/innen übertragen. Allen Freunden des Chorgesangs, die nach Wolkenstein kommen, wünsche ich, dass sie diese Begeisterung spüren und mit nach Hause nehmen. Erich Deltedesco Obmann des Südtiroler Chorverbandes


Paroles danora L ie per mé na legrëza pudëi me nuzé de chësta ucajion per comuniché mi stima a duc i cores y n particuler ai cores ladins. I cores à na gran mpurtanza per la vita culturela de nosc paesc, fej mo plu rica l’ufierta culturela y ti dà la puscibltà a duc i nteressei de se dé ju cun la cultura y la mujiga. Fé pert de na lia culturela ne uel nia mé dì se dé ju cun l’ert, se ancunté a cianté y jì ala proes, ma l uel nce dì sëurantò duvieres defrënc per purté inant l’atività dla lia. Oradechël ulëssi nce sotrissé la gran valuta soziela di cores per nosc luesc, ajache i crieia n mumënt d’agregazion danter la generazions y porta pro a renfurzé l’unità de duta la cumenanza. Perchël ulëssi rengrazië duta la ciantarines y duc i ciantarins che tol pert al “Di dla ciantia ladina” y ti mbincë inant legrëza a cianté y a sté adum. Florian Mussner Assessëur ala Cultura Ladina dla Provinzia de Bulsan

14


Di dla ciantia ladina L ie per mé n gran plajëi y l ie n unëur per l chemun de Sëlva pudëi ti dé l bënunì ai cores de Gherdëina y de duta la valedes ladines n ucajion dl di dla ciantia ladina. Cie fossa pa la vita zënza mujiga! Dut l di saral da audì de bela meludies te dlieja y te deplù lueges dl luech y sambën ne manceral nia n bel cunzert sun plaza de chemun. I cores y dantaldut si cumëmbri dà ca truep de si tëmp liede per abelì per la majera pert la Santa mësses, ma nce truepa d’autra manifestazions y cun lezitënza y artenienza dai n gran cuntribut a nosta cultura y rujeneda ladina. Toli l’ucajion per rengrazië de cuer i urganisadëures dla manifestazion y dantaldut la ciantarines y i ciantarins y mbincë a duc n bel di n cumpania. Roland Demetz Ambolt de Sëlva


Cor Col dla Vedla Welschellen Le cor Col dla Vedla da Rina é gnü metü sö ai 22 de messé tla Ostaria “Al Cargá” da Ludwig Rungger, Lois Huber y set d’ atri omi. So pröm presidënt é sté por 15 agn Ludwig Rungger. So dirighënt dala fondaziun incá é Lois Huber. Ti pröms agn á le cor dandadöt albü na ativité te paîsc. Sön enciaria dl Südtiroler Sängerbund á le cor podü plü iadi ji a cianté sura i confins fora: al Tiroler Sängerfest, al Bundessingen a Hamburg y a Völs a n Alpenländisches Singen. Tl 1982 ciafa le cor n salf dles proes nü tl magazin di stödafüch, local che é gnü renové tl 1982. Tl 1979 á le cor adöm al Südtiroler Sängerbund y al Istitut Cultural Ladin organisé le pröm Dé dla Ciantia Ladina a Al Plan de Mareo. Dal 1989 inant organisëia le cor le “Cianté sön munt da Rina”/ Almsingen vigne trëi agn. An é roá intratant ala diejima ediziun. Le cor á realisé trei vetes risp. CD de cianties te deplü lingac. Atualmonter á le cor 16 ciantadus. N record sterch á le cor dl incuntada a Roma sön Plaza San Pire con le papa Jan Paul II, do avëi albü la poscibilité de porté dant na ciantia. Dirighënt: Lois Huber • Presidënt: Heinrich Huber Luech: Rina, Val Badia

Facebook: Cor Col dla Vedla Welschellen

16


Cor de dlieja de Urtijëi La Lia dl Cor de dlieja de Urtijëi ie unida metuda su cun statut l ann 1925. L Cor de Dlieja ie al mumënt metù adum da 38 ciantarines y ciantarins, 25 musicontri (urchestra cun strumënc a fla y strumënc a archët), na dirighënta, n ugrister, n archivar per la notes y trëi cumëmbri de unëur. L prim fin dl cor ie segurmënter chël de ti dé n tonn da festa ala zeremonies liturgiches, sibe pra la gran mësses che nce pra vel’ noza o vel’ supeltura. Regularmënter pieta l cor nce vel’ cunzert de mujiga sacra o tol pert a d’autra manifestazions nce nia religëuses. L cor à bele da vedlamënter pudù cianté y suné te dlieja de San Durich a Urtijëi la gran mësses di cumponisć plu cunesciui sciche Haydn, Mozart y Schubert. Dirighënta dal 1997: Felicitas Schweizer Kostner Presidënta dal 2017: Margit Peristi Cainelli Luech: Urtijëi, Gherdëina Facebook: Cor De Dlieja Urtijëi - Kirchenchor St. Ulrich - Coro Parrocchiale Ortisei


Ladinia Women’s Chorus L Ladinia Women’s Chorus ie unì metù su de jené dl 2017 y à l fin de crië n ensemble de mujiga che parteziperà a cuncorsc y festival naziunei y nternaziunei. A chësta maniera saral mesun reprejenté duta la valedes ladines. L’idea de chësc cor ie unida a se l dé canche l fundadëur y dirighënt Martin Runggaldier à tëut pert a furmazions y istruzions da “workshops” y ëures privates a Pretoria tl Sud Africa dal dirighënt di Akustika Chamber Singers, Christo Burger. Al mumënt cianta pea 25 ciantarines de Gherdëina danter i 18 y 50 ani. Sambën ie bënunides ciantarines da dut l raion Ladin. Dirighënt: Martin Runggaldier Presidënta: Nicol Senoner Luech: Gherdëina Facebook: Ladinia Women’s Chorus

www.ladiniawomenschorus.org

18


Cor de dlijia d’Al Plan de Mareo La cor de dlijia d’Al Plan de Mareo à podü festejé l’ann 2010 le iubileo de 100 agn de ativité. Dötaurela acompagnëia cösc bel grup de ćiantarines y ćiantadus con sò bel ćiantè la vita dal paîsc y ralegrëia la comunité, con söa espresciun d’amur, ince con musiga sacra. Presidënta: Helga Trebo Dirighënta: Sybille Prader Luech: Al Plan de Mareo, Val Badia


Cor Sasslong L Cor Sasslong ie unì metù su d’autonn dl 1972 da na grupa de cumpanies che ova na gran ueia de cianté: sot a la bachëta dl prim dirighënt Engel Runggaldier da Lampezan, iel riesc unì mparà ite de uni sort de cianties. L cor di ëi Sasslong à ciantà y cianta for mo pra ucajions religëuses y folcloristiches. L cor à nce’ fat pea pra plu cuncorsc te ziteies talianes y europées. Ëi à nce fat pea pra doi olimpiades de cores, tl 2002 tla Corea dl Sud y tl 2004 a Brema, arjunjan de boniscimi resultac. Al didancuei cianta pra l cor 40 ciantarins sota la bachëta de Samuel Runggaldier. Dirighënt: Samuel Runggaldier Presidënt: Alex Runggaldier Luech: S. Cristina, Gherdëina Facebook: Coro Sasslong Chor www.cor-sasslong.it

20


Hosianna Jon de reviers ti ani ‘80. Ntlëuta fovel te Sëlva na grupa de mutans che ciantova ntan la Santa mësses pec ritmics acumpaniei da chitares, n flaut y uni tant nce n “Hackbrett”. Prësc do ie pona ruvà l caplan Toni Fiung te Sëlva, che ti à dat l bel inuem “Hosianna” ala grupa, che per ebraich uel dì “judenes”! L fin dla grupa fova for chël de abelì cun l cianté y suné la Santa mësses y dé inant tres la mujiga la parola de Die. Cun l passé di ani à i cumëmbri for inò purtà inant la legrëza y la pascion dl suné y cianté deberieda te na grupa, nsci che al didancuei cumpëida la terza generazion di Hosianna bën 21 cumëmbri. La grupa ie da audì dantaldut te dlieja pra la Santa mësses y nozes, ma nia mé, nce tl stil rock & pop an pudù audì la grupa sunan bele deplù cunzerc open air ti ani passei che à abù n gran suzes. La mujiga fej crëscer adum y ne fej nia desfrënzes, perchël sperons che l spirt di jëuni y la legrëza per la mujiga jude a purté inant l’atività tla generazions che à da unì, nsci che zeche tan de valor ne vede nia perdù. Dirighënta: Isabella Mussner • Presidënt: Gregor Plancker Luech: Sëlva, Gherdëina Facebook: Hosianna www.hosianna.it


De cater „De cater“ ie l inuem de n cuartet vocal de ëiles de Gherdëina. Nëus, Silvia y Sara Delago, Christine Wanker y Katrin Perathoner, cianton bele da 19 ani deberieda te chësc cuartet. L amor per la mujiga da mont à purtà pro che se dajon ju dantaldut cun chësta sort de mujiga, ma te nosc repertoire iel da abiné nce cianties tlassiches y modernes. Da auzé ora iel che nëus cianton te deplù rujenedes y sambën nce te nosta rujeneda dl’oma, l ladin. Cianton dantaldut pra manifestazions cultureles ma nce pra cunzerc te dlieja o pra festes privates. Dirighënta: Silvia Delago Presidënta: Sara Delago Luech: Bula, Urtijëi www.decater.it

22


Cor di Jëuni Urtijëi L Cor di Jëuni Urtijëi ie unì metù su tl 1994 y fej pert dla Nëus Jëuni Gherdëina. Al didancuei à l Cor di Jëuni Urtijëi ntëur a 25 cumëmbri dai 14 ani insù, che se anconta un n iede al’ena per cianté y se devertì. Ntan l ann cianta l cor dantaldut Santa mësses, ma nce nozes y cunzerc. L Cor di Jëuni Urtijëi cianta cianties modernes y spiritueles ma nce cianties religëuses. Dirighëntes: Laura Stuffer, Tanja Comploi Presidënta: Anna Senoner Luech: Urtijëi, Gherdëina Facebook: Cor di Jëuni Urtijëi www.cdjg.it/urtijei


Chor dils Larischs Il Chor dils Larischs è in chor viril ch’è vegnì fundà l’onn 1970 dad 11 chantadurs. Il dirigent da fundaziun era l’enconuschent cumponist Gion Giusep Derungs. Ulteriurs dirigents èn Markus Zarn (33onns) e Mattias Müller (6 onns) stads. Dapi l’onn 2011 è Curdin Christoffel il directur musical dal chor. Oz cumpeglia il chor 23 commemebers. Il repertori dal chor è fitg varià: religius e profan, ed en tut ils 4 linguatgs svizzers ed er chanzuns en autras linguas. L’accent principal è dentant anc adina la chanzun rumantscha. Il chor chanta a concerts, festas, messas, giubileums, mortoris ed a chaschun da festas da chant. El è er activ ordaifer la Svizra. Präsident: Hanspeter Trepp Dirigent: Curdin Christoffel Ort: Chur, Schweiz www.chordilslarischs.ch

24


Coro Enrosadira Via per l’uton del 1981 n grop de amisc che aea gran gust de ciantèr cianties da mont à metù sù l Cor Entosadira. Te chisc egn l cor à metù a jir sacotenc conzerc tant te sie raion che te duta la Tèlia estra che a livel internazionèl. Dal 2012 l cor l’é sot la bacheta de la m.ra Barbara Pedrotti, che à tout l post del m.r Luigi Chiocchetti. Del 2008 l’é stat registrà n ZD che à inom “Ciantar Moena” dedicà a la valorisazion de la mùsega ladina. Del 2016 l’é stat registrà n nef ZD “… color d’Enrosadira” che l pel vegnir enjontà a la pruma publicazion discografica “L’é n bel color…” del 2001. Presidente: Vittorio Dariz; Direttrice: Barbara Pedrotti; Luogo: Moena Facebook: Coro Enrosadira www.coroenrosadira.it


L cor de dlieja da Bula L cor de dlieja da Bula ie na blòta pitla grupa che se dà ju ntan dut l ann a mparé ite cianties per la Santa mësses y per vel’ pitl cunzert. Dala gran festes, coche Pasca, Nadel y n la segra dl luech, ma sambën nce mo te d’autra ucajions porta l cor dant chël che i ciantarins y la ciantarines à mparà ite. N 20 ciantarins y ciantarines iel pra l cor de dlieja. Ajache tl luech nstës iel massa puec ciantarins y ciantarines, iel n valguni di luesc ntëurite che vën a judé ora. Dirighënta: Elisabeth Delago Presidënta: Michela Moroder Luech: Bula, Gherdëina

26


Coro Peresson Il Coro “G. Peresson” di Arta Terme è appena entrato nel cinquantatreesimo anno di vita cantata. Il suo direttore Arnaldo De Colle, fin dall’inizio lo ha reso protagonista di specifiche eccellenze nel campo dell’universo popolare, con progetti e proposte innovative di matrice autoctona. Lo studio e la ricerca sono le basi sulle quali si è formata l’identità del gruppo, ampiamente descritta nei libri che segnano la densa attività e il percorso che ha portato il Peresson, presieduto da Giuliano Banelli, ai concorsi, alle rassegne e alle occasioni di scambio con altre culture in Italia e all’estero. Mini curriculum del Coro Peresson (friulano) Il Coro “G. Peresson” di Arta Terme al è tal so cincuantatreesim an di vita cjantada. Il so direttôr Arnaldo De Colle, fin da fondazion lu à fat protagonist di particolârs ecelencis tal cjant popolâr, cun progjiets e propostas innovativas di natura autoctona. Il studi e la ricercjie a è la fondamenta su la cual si è ereta l’identitât dal grup, ampliamenti descrita tai libris ca segnin l’important e significativa ativitât e il percors che al à portât il Peresson, cul president Giuliano Banelli, a concòrs, rasegnas e ocasions di scambi cun àtas culturas in Italia e al’estero. Direttore: De Colle Arnaldo • Presidente: Banelli Giuliano Località: Arta Terme (UD) Facebook: Coro “Giuseppe Peresson”


Cor Mosaic Le cor Mosaic é gnü mëtü sö l’ann 1985 da en grup de persones che partî la medema pasciun: la musiga. Adöm ciantâi mësses, nozes, fajô conzerc tl paisc d’Al Plan y sura i confins dl comun fora. Cun le passé dl tëmp él spo ince gnü tut sö na cassëta y na CD cun cianties ladines, scrites y componüdes dai mëmbri instësc. Tl ann 2011 él spo sté en gran mudamënt: le cor é gnü tut tla man da la generaziun jona che gnê do ca. Chësc grup é ste atif por 3 agn. Le cor da sën é florí cun l’aiscöda 2015. 20 jones de deplü paisc y 5 musizisc´ fej sëgn pert dl grup Mosaic. Cun ligrëza nes incuntunse un en iade al edema por sté adöm, fa musiga deboriada, imparé ite cianties nöies y nes arjigné ca por raprejentaziuns desvalies. Düt chësc é poscibl, deache nos düc sintiun en sentimënt dër sterch por la musiga. La ligrëza da cianté nes liëia, ince sce i sun düc atramënter. Vignun de nos á n’atra forma y dötes chëstes formes implësc le Mosaic de melodies che arjunj insciö na armonia indescrivibla. Melodies che va sot, che azica le cör, che nes fej na aicia, che nes infascia te en abrac morjel. Presidënta: Corinne Promberger • Dirighënt: Daniel Willeit Luech: Al Plan de Mareo, Val Badia Facebook: Cor Mosaic

28


Coro Fodom L Coro Fodom l é sté metù su ntel 1972 da suo prum diretor Benigno Pellegrini, che l a biné auna na chindejina de apascionei del cianté. Davò i prums conzerc a la chieta, l 26 de agost del 1979, su la ponta de la Marmolada, l coro l a bu l onour de cianté per Papa Giovanni Paolo II, vignù nte la tiera de suo predecessor Papa Luciani. Nte sti 45 agn l coro l a fat conzerc e tournee nte deplù zité de l’Italia, n Austria, Germania, Ucraina e Inghilterra, ulache l a porté e fat cugnësce le plù bele ciancion ladine da Fodom armonizade da autori come Alessio Soratroi e Nani Pellegrini. L a registré doi vëte dal titol “Edelweiss e ciof de sita”, “Tra Ciuita e Boè” e doi cd dal titol “Ousc de na val” e “Co la tiera ciántarà”. Ntel 1992 Benigno l a passé la bachëta al joven Fabio Roilo che a sua outa, ntel 1997, l a passada nte le mán del atual diretor Lorenzo Vallazza. Prescident: Lorenzo Pellegrini Diretor: Lorenzo Vallazza Facebook: “Coro Fodom & friends” e “Coro Fodom” www.corofodom.it


Cor di Jëuni Gherdëina Cor urganisadëur De gra a duc chëi che à ciantà y sustënì l Di dla Ciantia Ladina! L Cor di Jëuni de Gherdëina ie nasciù al scumenciamënt dl 2009 da l‘idea de mëter adum i cores di jëuni dla valeda, Cor di Jëuni Urtijëi, Cor di Jëuni S. Cristina y Hosianna de Sëlva per fé n bel cunzert deberieda. I dirighënc de chësc prim proiet fova Romina Glira, Johanna Kostner y Irene Kostner dl Cor di Jëuni de Urtijëi, Isabella Mussner di Hosianna de Sëlva y Samuel Runggaldier dl Cor di Jëuni de S. Cristina, che fova nce a cë di dirighënc. De nuvëmber dl 2009 fovela finalmënter tan inant: l Cor di Jëuni Gherdëina à fat si prima cumparida pitan trëi cunzerc te doi dis vendui ora. Per l‘ucajion iel nce unì tëut su n CD live dl cunzert y l gran ntujiasm di ciantarins y dl publich à dat da ntënder che l ne dassova nia mé resté pra chësc proiet.

30

Do avëi cunesciù dl 2010 l cor sudafrican Akustika Chamber Singers, che à passà n valgun dis te Gherdëina per per tenì n cunzert, iel nasciù tl CDJG l‘idea de nvië si dirighënt Christo Burger per pudëi cianté n iede sot a si bachëta. Nsci ti à Samuel Runggaldier nsenià ite al CDJG n program drët bel y nteressant, desmustran si savëi y si ueia y legrëza de mené inant chesc cor coche prim dirighënt. Ntan l’ultima ena dan l cunzert, de nuvëmber dl 2011, iel po’ ruvà adalerch Burger che cun si carisma à njenià ca l cor a puntin. Sot a si direzion iel unì a s’l dé l segondo gran cunzert dl CDJG y nce l segondo CD tëut su live tla dlieja de Sëlva.


Dl 2012 à l CDJG fat pea pra l cuncors nternaziunel per cores de Interkultura a Riva del Garda, se qualifican cun na bedaia d’or per la Olimpiades di cores a Riga – Letonia. De lugio dl 2014 se à pona i 54 ciantarins, njeniei ca da Samuel Runggaldier cun l aiut de Johanna Kostner, prejentà a Riga sun paladina dla Great Guilt Hall y tla dlieja de St.Peter, arjunjan na bedaia d’or cun 81,13 ponc tla categuria Spirituals y na bedaia de arjënt tla categuria Mixed Choirs cun 74,50 ponc. De utober dl 2016 à l Cor di Jëuni Gherdëina fat pea pra l cuncors Canta al Mar a Calella tla Spania, davanian na bedaia de arjënt (Silver X) y na bedaia d’or (Gold 4). Do l cuncors à l cor ciantà trëi cunzerc: a Fië, a Gries y a Urtijëi. Do uni cuncors à l CDJG tenì n valgun cunzerc cun l program purtà dant y mo d’autra cianties, sibe te valeda che te vel’ auter luech dla provinzia. De mei 2018 fajerà l Cor di Jëuni Gherdëina pea pra l festival y cuncors “Laurea Mundi Budapest”. Dirighënt: Samuel Runggaldier Presidënt: Matthias Runggaldier Luech: Gherdëina Facebook: Cor di Jëuni Gherdëina

www.cdjg.it


32



34



#didlaciantialadina

Duta la fotografies dla manifestazion sarĂ da abinĂŠ i dis do sot a www.cdjg.it

Grafica: Dimo-Design.it


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.