Adrián Jorge Institut Can Planas B2B Curs 12-‐13
L’imperator Adrianus a les Olimpíades Ahir després la cerimònia inaugural,van començar les competicions de les olimpíades amb la cursa de carros, on cap corredor romà va aconseguir guanyar una medalla. Però avui ens ha arribat una bona notícia: L’emperador romà Adrianus, alies ‘’pilosus’’ ha guanyat un accèssit després de ser vençut per Claudius en la prova de llan ament de disc, com a causa d’un lapsus que ha tingut en l’últim llan ament. La seva marca de 50 metres, no solament ha valgut per aconseguir la medalla de plata, sinó que es un addenda als registres de l’Imperi Romà I un ex-libris al llibre d’Ovidi ‘’Guinness’’. Avui als carrers de Roma hi ha un maremàgnum d’opinions, només es parla de que Adrianus es l’àlter ego de Caesar, que amb 19 anys va guanyar 3 medalles en una olimpíada. Ja que nom s portem 2 dies d’olimpíades, i Adrianus ja ha guanyat una medalla, és la gran esperança romana present i futura. En resum, el poble romà es un esnob cap a l’emperador. El jove emperador Adrianus, es l’ ínterim el millor esportista de l’Imperi romà a les olimpíades.
Deixeble del gran Imperator Avui en el diari de Roma, ‘’Els secrets de Roma’’, parlarem sobre la procedència de l’actual imperator romà, Hadrianus i el compararem amb al seu pare, Julius Caesar. Abans que res, hi ha que fer un memoràndum , de que Hadrianus és el fill secret de Julius Caesar i Elia Eudocia, dona de l’actual emperador romà a Orient, Theodosius II, després d’una ‘’nit boja’’. Però a això hi ha que afegir-li un plus, i es que la dona de Julius Caesar, Pompeii Sila, accepta a Hadrianus com el seu fill. Però el súmmum de l’assumpte, es que en Theodosius, no en sap res d’aquella nit, sinó només que ella estava sopant amb les amigues. I és veritat, que l’actual emperador romà s’assembla molt al seu pare, no només pel seu físic musculós, sinó també pels seus gestos. Als seus discursos que fa des del balcó de palau, treu un rictus de la boca que fa guanyar-se la cridòria i té quasi la mateixa vis còmica que en Julius, que fa convincent els seus discursos. I des de que és ell al poder, el quòrum del senat ha augmentat, per fer eficaç els seus acords. Una tècnica política també utilitzada per Caesar. Però ara mateix el quid del senat no és aquest, sinó decidir si anar a Hispania a expulsar els Cartaginesos de la península, o mostrar-se neutral en la guerra. Pel que sembla, l’ ultimàtum que presentarà el senat a l’emperador, dictarà l’ inici d’una nova guerra, amb l’objectiu de fer encara més gran l’Imperi del que ho ha deixat el seu pare. Postdata: Aquest text ha sigut possible realitzar-lo gràcies a l’ajuda d’ Horatius, íntim amic d’Hadrianus.
L’inici d’una nova guerra Finalment, l’emperador Adrianus, primus inter pares, tindrà la seva òpera prima bèl·lica. L’emperador, ha fet un modus vivendi amb el cap militar dels cartaginesos, Aníbal, una rara avis pels romans. La conditione sine quan non que s’ha acordat per fer la guerra ha sigut la de que el guanyador es queda amb el control d’ Hispania. El casu belli principal d’aquest enfrontament entre els cartaginesos ha sigut la constant amenaça per part d’aquest d’envair la península d’ Hispania, després de que Aníbal rebutgés un quid pro quo, pel que es comenta, un intercanvi de territoris. Aquests dies corre la vox populi per Roma que diu que el modus operandi de l’emperador, després de fer el transfert a la península, serà el de defensar-se i contraatacar als cartaginesos del nord-est cap al sud-oest de la península, ja que ells entraran a la península creuant l’estret de Gibraltar. Ara mateix, a pocs dies de començar la guerra, l’ statuo quo de l’exèrcit no podia ser millor, fa ja 3 anys que l’Imperi romà no entra en guerra, i l’exèrcit durant tot aquest temps, ha estat entrenant-se i preparant-se per una ocasió com aquesta.
Cartes des de Hispania A les 10:00 a.m. d’ahir, arribava al senat romà una carta de l’exèrcit romà des de Hispania. La carta, escrita per Séneca deia que la fi de la guerra no té sine die. A priori a l’escriptura d’aquesta carta, l’exèrcit romà ja s’havia establit a la península i es preparava per combatre contra els cartaginesos. Feia només tres dies que l’exèrcit s’havia establit a Hispania, que ja tenien la primera batalla. Ab illo tempore que l’exèrcit romà no ha parat de perdre soldats. L’exèrcit romà va atacar els cartaginesos ipso facto de que Hannibal es volia assentar a Segobriga. A la carta també s’explica que el capità de l’exèrcit romà, Centurio, es troba in articulo mortis, després de sofrir varies ferides durant la primera batalla. Per sort, dos soldats romans van enxampar in fraganti al soldat cartaginès que lluitava amb Centurio, i el van matar. In extremis de la batalla, l’emperador Adrianus va donar dots de valentia, i només ell va aconseguir matar 15 soldats cartaginesos. Poc després, i amb Centurio ferit, va tomar la decisió de retirar-se de la batalla, per començar a preparar la revenja que vol donar a la pròxima batalla. Ja que encara l’exèrcit s’hi hagi reduït considerablement, Adrianus no es dona per vençut i vol guanyar als cartaginesos. Es preveu, que avui a les 16:00 p.m. el senat romà enviï una carta que respongui a aquesta. A posteriori de la resposta d’aquesta carta, es preveu que el senat romà enviï reforços a l’exèrcit romà.
Judici a Roma A Hispania l’exèrcit romà continua fent la guerra amb els cartaginesos, però a Roma, es preveu que demà es jutgi al pagès Claudius, pel seu assassinat ahir a la nit d’un dels seus ex-jornalers, Brutus, persona non grata per la família de Claudius a causa de diversos robatoris. De facto, Brutus havia estat acomiadat fa unes setmanes per Claudius per aquest assumpte. Claudius mentre’s tant viu sub iudice, té molta por a que la pena que caigui sobre ell repercuteixi forta i negativament contra la seva família, composta per ell, la seva dona, els seus dos fills i el seu pare, que amb 45 anys encara viu. El cap de família, Claudius, es defensarà davant la llei, argumentant que el seu assassinat va ser realitzat com a patria potestas, ja que la víctima, Brutus, portava un ganivet a la mà, i Claudius sentia molta por, més per la seva família que per ell. De iure, ningú sap quines eren les intencions de Brutus, però el poble romà creu que anava a casa de Claudius a robar, perquè el camp li estava donant molts beneficis. Per mala sort, dura lex, sed lex, i el jutge dictarà una decisió tenint en compte els codis i les lleis civils de Roma. Però sobretot tindrà en compte l’opinió del senat, que es basa en que la ignorantia legis non excusat i que si la decisió final no està clara in dubis pro reo. Altra cosa negativa per al pobre Claudius es que abans de la decisió final es reuneixen els diferents jutges de defensa, i el pacta sunt servanda al jutge principal a fer pública la decisió final. I pel que sembla, el senat està disposat a imposar un càstig bastant fort a Claudius, ja que no se sap les intencions de Brutus, quan ahir per la nit rondava a prop de la casa d’en Claudius.
El retorn de l’exèrcit El dia Nonum Kal Octobres del annus sescentisimus quarto ab urbe condita arribava a l’imperi l’exèrcit romà guanyador de la que seria ja la tercera guerra púnica, comandat per Centurio, que ja acumula quatre guerres guanyades al seu curriculum vitae, havent derrotat considerablement l’exèrcit cartaginès. Pel poble romà va ser una sorpresa veure com arribava el seu exèrcit sense avisar, però tot va ser pel culpa del jove narrador Seneca, que després de la victòria va patir delirium tremens, i no va tornar a escriure més després de l’última carta que va enviar a Roma. El metge de l’exèrcit va donar-li placebo a Seneca i li va dir que semblava sa, però in vivo es mor lentament, perquè el fetge cada vegada li funciona pitjor, segons les conclusions després de veure in vitro una mostra d’aquest òrgan. La victòria a Hispania, esdevindrà un gran dèficit al nombre de soldats i generals de l’exèrcit, però també un superàvit econòmic al saldo de l’imperi, ja que ara ampliaran els seus territoris fins a Cartago, incloent Hispania, on en poc temps es crearan colònies i noves ciutats. A finals de la setmana que ve l’imperator Adrianus donarà un referèndum al fòrum romà, per parlar sobre la pro rata parte que li tocarà percebre a cada família romana per participar a la tercera guerra púnica. Els ciutadans de Roma preveuen que tocaran 200 monedes d’or i plata per càpita. Però, fins que no s’acordi res, no sabrem si la vox populi de Roma té la ràtio sobre aquest assumpte. El que si se sap amb certesa, és que ahir per la nit Adrianus va tenir un coitus interruptus, després de que un membre del senat el fos a buscar a casa seva, perquè havien trobat el cos del vell Centurio in rigor mortis a casa seva, on poques hores abans celebrava la seva quarta victòria a una guerra. Encara no se sap la causa de la seva mort, però tot indica a que ha sigut per causa natural, ja que tenia uns 50 anys.
La setmana santa a Roma et altres La setmana santa a Roma és una setmana de festa per a tothom, ja que Déu és present a la urbi et orbi , i això es motiu de celebració. Es una setmana que la gent l’aprofita per al rèquiem i per visitar a la família. Tant els patricis, com els soldats, com l’emperador, com els esclaus, tota la població romana, té festa, excepte els últims anomenats anteriorment, que si han tingut unes peccata minuta en la setmana última de agafar vacances, els seus amos tenen drets a castigar-los, per molt que aquests donin a conèixer el seu mea culpa i demanin perdó, i els han de servir durant la setmana de festa, ja que si cometen errors més grans són castigats severament. Ahir es va conèixer la mort del màxim representat del senat romà, Marcus Vipsanius Agrippa, a la edat de 55 anys a causa de un traumatisme cranioencefàlic. Marcus, com ell volia, ja té posada la frase requiescat in pace a la seva tomba, situada a la necròpolis de Pompeii, la seva ciutat natal. Després de la guerra, l’imperator Adrianus va ser cum laude pel poble romà, i pel que sembla ha tobat un nou amor. La premsa rosa ha fet públic que les últimes setmanes, Adrianus ha anat quedant amb una dona, que pel que sembla, és la filla d’ Horatius, Elia Gala. Adrianus per honoris causa no ha volgut fer públic res, però que es veu a soles amb Elia Gala és una veritat com que Pontius Pilatus va inscriure a dalt de la creu de Iesus Nazarenus les inicials INRI. Un sector més petit d’aquesta premsa rosa diu que Adrianus es casarà amb Elia i l’estimarà per saecula saeculorum.
Entrevista amb Horatius Avui al diari ‘’La veu de Roma’’, hi trobareu una entrevista exclusiva amb l’escriptor i orador romà Horatius. Després de fer-se públic el romanç entre la seva filla Elia Gala i l’emperador romà Adrianus, Horatius ha volgut donar la seva opinió a la premsa, tenint una entrevista amb el diari ‘’La veu de Roma’’. Entrevistador: Bon dia Horatius! Et sembla l’imperator Adrianus un bon marit per la teva filla Elia? Horatius: No m’han arribat molt bones opinions sobre ell a les meves orelles, però cum grano salis, personalment m’agrada com emperador, i perquè no com espòs de la meva filla? De gustibus non dispuntandum, i a qui no li agradi aquesta relació que es giri quan la vegi. Entrevistador: Pel que sembla en aquest romanç alea iacta est i podria haver-hi un casament en breus. Tu que en penses sobre això? Horatius: Penso que audaces fortuna iuvat, però que han d’esperar una mica més ja que encara són joves, tots dos tenen 21 anys i és moment perquè carpe diem, ara que són feliços, i conèixer-se una mica més. Entrevistador: Pel que sembla el nostre invitat d’avui, Horatius, amb les seves fantàstiques paraules, ens vol dir que fins que la seva filla i el seu amant no trobin un aurea mediocritas, el millor es que no es casin. Horatius: Gràcies,crec que beatus ille que diu el que pensa. Pel que diu l’oracle, el casament de la meva filla amb Adrianus ad kalendas graecas , però crec que es refereix a que no ha de complir-se encara perquè no es coneixen el suficient. Entrevistador: Amb això ens acomiadem d’Horatius, que ha sigut capaç de captatio benevolentiae de tots nosaltres. Gràcies i fins la pròxima! Horatius: Gràcies a vosaltres! Que vagi bé!
El desencantament d’Adrianus Com ja hem explicat en altres entregues dels llatinismes, Adrianus estava coneixent una xicota, Elia Gala(cf. Llatinismes 8). Avui, però, us parlarem del seu desamor produït en ell instantàniament. Adrianus, que la setmana passada a la plaça de Sant Marc, va descriure la victòria a Hispania com una actuació ràpida dient: vine, vidi, vici i que haver pogut trobar el seu amor en Elia Gala a l’arribada de la guerra, era fascinant, aquesta setmana, en una declaració actual a la televisió romana ‘’Roma TV’’, ha declarat que errare humanum est, i que mai devia haver topat amb Elia, ja que mentre’s es veia amb ell, quedava amb uns altres, després de fer-li la promesa a l’imperator que només es veia amb ell i era l’únic home de la seva vida, però ja advertida per Adrianus de que ell vol facta non verba, li ha sigut infidel i com ella no havia dit aquestes paraules per escrit es defensa dient que verba volant, scripta manent. Adrianus no va acceptar aquesta defensa, ja que l’entenia com una excusa barata dient que intelligenti pauca. Non plus ultra de la seva infidelitat, la vox populi romana ha declarat que l’imperator i Elia no s’entenien gaire en la convivència i discutien contínuament, nihil novi sub sole per a Adrianus, que anteriorment, va haver de trencar amb dues dones per la seva escassa col·laboració per tenia una bona convivència en parella. Pel que sembla l’imperator estarà un temps sense buscar parella i es dedicarà a llegir i a fer esport per tenir una mens sana in corpore sano.
L’última entrega Per mala sort tant per vosaltres com per nosaltres, aquesta es l’última entrega del tercer quadrimestre de l’any del diari ‘’La veu de Roma’’, també publicat en 6 idiomes diferents, i que quedi inter nos, el diari publicat en català és el de més extensió i l’original, creant sui generis, únic a la premsa romana, el que ens agrada a nosaltres i cada dia a més gent. Després que aquest diari publiqués el trencament de Adrianus amb la seva núvia fins aleshores, Elia Gala, vide llatinismes 7, aquest diari gràcies al seu treball ben fet, ha pogut saber que l’imperator, idem al seu amic Marcus,es presentarà al programa televisiu de moda ‘’Mujeres, hombres y viceversa’’. Adrianus ha declarat que anirà aquest programa amb el paper d’amfitrió, però que per se trobarà les dones que li agradin encara que estarà obert a qualsevol pretendenta que el vulgui conèixer i estimarlo, id est, que l’estimi per saeculo saeculorum. Quan l’entrevistadora de ‘’La veu de Roma’’ li va preguntar quins eren els seus gustos respecte les dones, ell va contestar que no té preferències pel color dels seus cabells, dels seus ulls, etcètera. P. S.: Volem donar l’agraïment als nostres lectors, ja que sense ells aquest diari no seria res, especialment per part del director d’aquest diari, Georgius, que ha volgut que aquesta última edició sigui gratuïta per tots els lectors que vagin al quiosc a comprar-lo portant 3 exemplars diferents de ‘’La Veu de Roma’’.