Ariadna Gil, Non omnis moriar

Ariadna Gil Besolí Ins Can Planas Llatí 2n Batxillerat A 2016-2017

1. Triomfador -Ariadna GilC, G, Am​ Jo era l'​àlter ego​ d'un triomfador F​ sempre li feia costat.

C, G​ Però en una batalla de rap Am​ es va topar amb el Destructor, F, C​ l'​àlies​ del millor raper del món.

F, C, Am, G​ I el Destructor va començar un rap innovador, C, G​ però va patir un ​lapsus Am, F​ i per poc no perd el ritme de la cançó.

C, G, Am ​En l'​ínterim ​de la cançó el nostre pobre triomfador F, C​ no va voler seguir aquella innovació, F, C, Am, G​ i és què ell no era cap ​esnob​ i tenia idees fixes, F, C, G, Am​ i de tanta novetat va sofrir un ​maremàgnum F, C​ que el va fer quedar segon, G, Am​ recompensat amb un ​accèssit​.

F, C​ I s'hi va afegir un ​addenda G, Am​ a tots els premis que anteriorment havia guanyat.

F, C​ I, més tard, jo vaig trobar G​ l'​ex-libris​ del Destructor Am, G, C​ en un conte d'històries que havia escrit com a campió.

G, Am, F ​...

G ​Però jo,

F, G, C​ vaig seguir sent l'​àlter ego​ del meu triomfador.

Amb aquesta cançó començo el meu propi disc de llatinismes! Durant el transcurs de la seva creació vaig pensar en explicar com una petita història cantada. Una història que transmetés que, tot i que a vegades es perd, no has de deixar de ser qui ets.

2. Postdata -Ariadna Gil-

C, F​ Començo a escriure Am, G​ en aquest ​memoràndum C​ la paraula “amor” F, Am, G, C​ per no oblidar mai que ens vam estimar.

C, F​ El ​quid​ de la nostra relació Am, G​ va ser caminar amb dues brúixoles trencades, C, F, Am, G​ que ens guiaven cap a dues direccions contràries.

F, Am​ Però un ​plus​ a això va ser G, F​ parlar dues llengües diferents.

F, Am​ Em vaig cansar G, Am​ de la teva ​vis còmica​: F, Am​ feies riure, sí, G, Am​ però quan jo necessitava plorar.

C​ El ​quòrum​ per decidir F​ qui marxava primer Am, G​ estava entre nosaltres dos.

C, F​ I quan, per fi, ens vam dir adéu Am​ em vas mirar per últim cop G​ amb un ​rictus​ de tristor en els llavis.

F, Am​ I vaig pensar G, Am​ que el ​súmmum​ de tot el que havíem viscut G, F​ i el que ara deixaríem de viure Am, G, Am, G​ era que seguiria somiant-te cada nit.

F​ Per això, Am​ amor, G​ el meu ​ultimàtum​ va ser G, Am​ que fossis feliç.

G, Am ​Postdata​: t'estimo.

La inspiració per escriure aquesta segona cançó ha començat en llegir el llatinisme “postdata” car ja el coneixia i m’ha fet recordar ràpidament el llibre de Cecelia Ahern (​Post data te quiero​, traduït de l’anglès). Bé la veritat és que no me l’he llegit, ni tan sols he vist la pel·lícula, però he pensat que seria una bona idea per escriure una cançó d’amor o de desamor, en aquest cas.

3. Al compàs del vent -Ariadna GilC, CMaj7, C7​ Benvinguts F​ al meu ​modus vivendi Am, G​ on la música i les lletres m’acompanyen tot el dia.

C, G​ En una composició hi trobem la clau de sol F, D​ és un ​primus inter pares​, sempre al davant G​ però no més important.

C​ I es que la música G, F, D​ ha de mantenir una perfecta harmonia, l’​statu quo​, C, G​ per la qual cosa hi apareix un ​quid pro quo​: F​ les notes donen la melodia D, C​ i les figures presten el ritme a la cançó.

G, F​ Però, desprès, hi ha la clau de fa, C, G, Am​ una ​rara avis​, que està fora del comú.

C, G, F, C​ Tot i que, no per això, deixa de sonar de meravella.

C, G​ Escriguis el que escriguis de melodia, F, D, G​ has de sentir el que cantes, ja que és una ​conditio sine qua non​; C, G​ si no ho sents, no arribes als demés.

C​ I és per això G, F​ que l’​òpera prima​ d’un músic és G, C​ la representació de la seva ànima G, F​ i dels seus més profunds pensaments.

C, G​ El meu ​modus operandi​ és com el d’un escriptor novell F, D​ que vol deixar tot el que sent sobre el paper.

C, G​ Però durant la composició d’aquesta cançó F, D​ vaig haver de fer un ​transfert​ entre dos acords, C, Am, G​ i és que un estava en menor i era un ​casus belli​, F, G​ tots els altres acords eren dissonants amb ell…

C, G​ Però després de perfeccionar-la, F, D​ la ​vox populi​ cantava la meva cançó, C, G​ els carres plens de gent F, Am, G​ entonant la melodia al compàs del vent!

Aquesta cançó l’he escrit sobre la pròpia música, d’alguna manera, perquè al llegir-me tots els llatinismes del grup vaig començar a tenir alguna idea (el primer que se’m va ocórrer va ser la de la clau de sol) i a partir d’aquesta vaig seguir pensant en aspectes de l’harmonia que encaixaven amb cada un dels llatinismes.

4. Entre el cel i el mar -Ariadna GilC, G, F, Am​ El meu avi em va dir, ​in articulo mortis​, C, G, F, Am​ que seria molt feliç mirant el cel i el mar.

C, G, F, Am​ I llavors ell va marxar, el seu últim alè.

C, G, F ​Ab illo tempore​, quan l’avi era aquí, C, G ​el cel era diferent, F, G ​el mar es movia amb altres aigües C, G, F, Am​ però cada cop que els miro em recorden a ell.

C ​A priori​ vaig pensar G, F​ que seria bona idea seure a la sorra G, F​ humida de la platja mentre plovia.

C, F, Am, G​ I m’assegué, allà, ​ante meridiem​, abans de dinar.

C, G, F, Am​ Però ​ipso facto​ va començar a tronar, jo acabava d’arribar.

C, G, F, Am​ Vaig saber, ​a posteriori​, que podia prendre mal: C, G​ un llampec va caure sobre l’aigua F, Am​ i em va atrapar ​in fraganti​ mirant la tempesta.

C, G, Am​ I corrent vaig sortir de la humida platja ​in extremis​, F, G​ just abans de sortir rostida per aquells llamps.

C, G​ I es van fer les cinc ​post meridiem​, F, Am​ havia parat de ploure i de tronar.

C​ I entre el cel i el mar G​ hi havia un color rogent F, Am​ de pluja o vent.

C, G​ I vaig prometre que F​ tornaria a veure el mar, Am, G​ ​sine die​, no vaig dir quan, C​ però hi tornaria.

Entre el cel i el mar és una cançó dedicada al meu avi ja que sempre el recordo quan pujo la vista al cel. La inspiració, abans de pensar en dedicar-se-la em va venir pensant en els llatinismes ​ante meridiem i ​post meridiem​, car em vaig quedar pensant una situació on pogués passar quelcom dolent sense que abans hi hagués pensat. I se’m va acudir la idea de la tempesta, ja que aquests dies el cel està molt mogut.

5. Magnífics -Ariadna GilF, Am, G, C Els tindré sempre​ in mente​, en el record de varies nits junts mirant les estrelles.

I no ho dic en ​stricto sensu​ perquè mai les vam arribar a mirar.

Les nostres quedades van començar ​motu proprio​, tots volíem veure’ns perquè servien per desofegar-nos i estimar, només ​ad hoc​, estimar-nos l’un a l’altre, fent sentir-nos importants, en una terra ferma.

Però després ​volens nolens​, tant si com si no, quedàvem dos cops al mes, ho utilitzàvem per deixar per uns moments la ment ​in albis​, sense cap pensament.

Magnífics: contes, històries, records.

Magnífics: paraules, ritmes i amors.

I els vaig conèixer, eren impresionants: tocaven la guitarra i “filosofejaven” (​sic​) em vaig repetir ​ad nauseam​, fins que em vaig cansar, que eren de veritat jo no em creia que pogués haver un grup com el seu d’ànimes perdudes que cantaven a l’uníson, en el sentit extens, ​lato sensu​.

I jo cantava amb ells, cap amunt: ​in crescendo​, cançons de tot, de la vida i els agrada la meva veu i sempre els feia un ​bis​, una cançó rere l’última.

Ens explicàvem històries del passat, com un d’ells havia guanyat un premi ex aequo​ amb un altre participant per tenir el mateix mèrit.

Una amiga em va explicar ​in extenso​, sense perdre cap detall, tot el que havia viscut en un dels concerts de la seva estimada parella.

Magnífics: contes, històries, records.

Magnífics: paraules, ritmes i amors.

La lletra d'aquesta cançó és de les que més m’identifico, ja que parlo sobre coses totalment reals i tangibles en la meva vida (tot i que també hi ha una part inventada, com a tot arreu) i crec que fins i tot el ritme i la manera de cantar-la és de les més diferents fins ara.

6. Una vida de lleis -Ariadna GilG, F, Am​ I vaig conèixer a una parella ​de iure​, C, D​ s’havien casat feia poc.

G, F​ Vivien feliços i tingueren un fill Am, C​ però de sobte l’home va canviar.

G, F, Am​ Es va transformar en una ​persona non grata: C, D​ la seva dona no volia estar amb ell.

G, F, Am​ Es van separar però el pare no exercia la ​patria potestas​, C, D​ no es feia càrrec del seu fill.

C, G, F​ Van estar-se un temps ​sub iudice​, sota judici, C, G, F, Am​ perquè ell no sabia que havia de fer-se càrrec del seu fill.

G, F​ Però ​ignorantia legis non excusat​, Am, G, D​ ignorar-ho no el feia innocent.

G, F, Am​ Ell estava desitjant que es dubtés C, G, F​ car ​in dubio pro reo​, ell guanyaria el cas.

G, F, Am​ Però no va ser així. El van acusar, C, D​ el van multar i el van obligar a cuidar el seu fill.

G, F, Am, C​ —​Dura lex, sed lex​, la llei és dura però és la llei.

G, F, Am, D​ Li va dir la seva ex-dona abans de sortir.

G, F​ El fill i la dona van trobar un altre home, Am, D, C​ feien una parella ​de facto​, no es van arribar a casar.

C, G, F. Am​ I és què el seu pare va mantenir el ​pacta sunt servanda​, C, D​ seguia cuidant el seu fill tal com havia declarat.

C, G, F, Am, C​ I van viure feliços durant molts i molts anys.

Aquesta és la sisena entrega de llatinismes i el tema jurídic m’ha costat trobar-li una història, però finalment se’m va ocórrer parlar sobre les parelles i els judicis… bé, no ho sé, però crec que ha quedat xula.

7. Amb la pluja surt l’arc de Sant Martí -Ariadna GilHi havia un home que estimava un altre home, sort van tenir d’aquell ​referèndum​ popular on es decidí que una parella homosexual es podia casar.

Més tard van voler tenir descendència però van haver de recórrer a la fecundació ​in vitro​, tindrien un fill gràcies a un laboratori.

I van anar al metge, el ​ratio​ de gent en aquella petita sala era d’unes vint persones.

I des de la cua van escoltar com una noia deia: No m’he pogut quedar embarassada, vam fer el ​coitus interruptus​!

Després, tots es van girar, per la porta acabava d’entrar un home que semblava haver patit un ​delirium trèmens​, varies al·lucinacions a causa de l’alcohol.

Un any més tard sortiren del metge amb una preciosa nena en braços.

Un d’ells tenia una botiga de queviures però per la crisi ningú comprava i, en lloc d’un ​dèficit​ de menjar (tenir menys del que es demanava), els va suposar un ​superàvit​, tenien més aliments dels que la gent comprava!

I com que estava molt estressat però no tenien diners, el seu espòs li va proposar un medicament d’efecte ​placebo​, ell no sabia que el que s’estava prenent realment no feia res més que fer que ell s’ho cregués.

Van decidir dividir-se els diners que tenien i així cadascú rebria la seva ​prorrata​, equivalent pels dos,

que en total serien uns 2000€ ​per capita​, per cada un d’ells.

Dividint-se els diners, que no eren gaires, arribarien a un equilibri en el dia a dia que els evitaria patir i sí, evitarien arribar al ​rigor mortis​, ja que racionarien millor les seves despeses.

Amb la barbeta en alt i la nena en braços van sortir al carrer, decidits a seguir endavant i van anar passant per diferents establiments entregant els seus ​currículum vitae​, on es veia l’experiència i els estudis que tenien.

I així els van contractar en una gran empresa que els va fer la vida molt més fàcil i feliç.

Amb la pluja surt l’arc de Sant Martí.

Tot i semblar una cançó molt llarga crec que no ho serà tant, ja que és semblant a la de “​Magnífics​”. La inspiració em va venir tard, potser, després de fer una visió general de tots els llatinismes, sobretot em va donar la idea “​in vitro​”.

8. Cants de l’ànima -Ariadna GilVaig començar a cantar per desfogar-me.

Una cançó ​urbi et orbi​, pel poble i per tothom, com començaven les proclames de l’Imperi Romà.

Fa un temps, podíem dir que era una alumna excel·lent, una alumna ​honoris causa​, però vaig passar per una ​peccata minuta​, em vaig estancar, un petit error, que em va fer sortir del punt òptim ​cum laude​, amb elogi.

És una cançó trista, semblant al ​rèquiem​, la cançó per als difunts.

A ells els deia: “​requiescat in pace​”, descanseu en pau.

Baixar la guàrdia en moments difícils va ser ​mea culpa​, culpa meva.

I per més ​inri​ em va passar a segon de batxillerat, que ja és prou difícil.

I segueixo cantant: puc cridar, puc plorar, però no em penso estavellar.

Seguiré lluitant dia a dia, per saecula saeculorum​, pels segles dels segles.

Crec que aquesta cançó reflexa força bé com em trobo en aquests moments, tot i que potser tot està una mica exagerat tant l’excel·lència d’abans com el pou en el que dic que em trobo. Simplement estic passant per una muntanya russa d’emocions i en part està bé, perquè m’ha servit per inspirar-me en aquesta cançó.

9. Gaudim -Ariadna GilAm, F, C, Dm​ Tot just començar, intento captar-vos l’atenció, Am, F, C​ ​captatio benevolentiae​, Em​ perquè així B​ m’escolteu Dm, G​ de bon començament.

Am, F, C, Dm​ Abans de prendre cap decisió, Am, F, C, Dm; Am, F, C​ vaig actuar ​cum grano salis​, amb molta precaució, Am, F, C, Dm​ si arrisques pots guanyar, ​audaces fortuna iuuat​!

Am, F, C​, Però no volia fallar en la meva tria Am, F, C​ de buscar l’​aurea mediocritas​, Am, F, C​ ni l’or ni la pobresa, un entremig.

F, C, G, Am​ Jo gaudia de l’herba i del sol, F, C, G, Am (x2)​ benaurat aquell, ​beatus ille​ qui pogués gaudir-ne...

Am, F​ Mentre que algú C, Dm​ gaudiria de la ciutat i la gent, F​ ja que C, G ​de gustibus non disputandum​, Am, G ​per a gustos els colors.

Em, B​ Però, a vegades, ​alea iacta est​, Dm​ i no hi podem fer res, G​ només esperar.

Am, F, C, Dm​ I si la vida és un instant, Am ,F, C​ no esperem gaire, Am, F, C ​Carpe diem​! Vivim el moment!

Am, F, C, Dm​ I amb aquesta filosofia vaig dir Am, F, C, Dm​ que deixaria de ser feliç ​ad Kalendas Graecas​, Am, F​ un termini que no arribaria, C, G​ perquè sabia que mai deixaria de ser-ho.

C​ Gaudim!

Es pot veure un canvi d’actitud entre la darrera entrega i aquesta, ja que semblo haver sortit del pou en el que em trobava! I bé, com bé em vas dir hem de gaudir el que ens queda aquí a batxillerat i els llatinismes d’aquesta entrega m’han ajudat a introduir els ànims i les ganes de seguir (per poder acabar!).

Pels acords i una mica, també, per la melodia m’he inspirat en una cançó de “​Twenty One Pilots​” que es diu “​The Judge​”.

10. ​Non omnis moriar -Ariadna GilLa vida es veu millor amb una bona salut, mens sana in corpore sano, per això a casa sempre s’ha parlat de la importància de l’esport.

Així que em van motivar a practicar-ne, a la família s’havia fet sempre així, de pares a fills, nihil novum sub sole.

Em van apuntar en una competició on es mirava tant la resistència com la intel·ligència.

El meu pare un cop em digué una frase que em va motivar a participar. (​Confer​ “sigues llesta i ho entendràs tot sense paraules car ​intelligenti pauca”​).

L’emoció dins meu era tan gran que no em cabia més, ​non plus ultra, però ​veni, vidi, vici no em va caldre més, només aparèixer i tot va anar rodat.

Un concursant que anava molt igualat a mi es va equivocar, però ​errare humanum est a tots ens pot passar.

Un altre participant es creia el millor, hi ha persones que diuen molt però després no actuen... jo necessito ​facta, non verba.

Vaig guanyar, i he decidit escriure-ho per així sempre recordar tot el que vaig aprendre.

Verba volant, scripta manent, la paraula escrita perdurarà més que aquelles promeses que un dia l’aire va escoltar​.

Estem arribant al final dels llatinismes i cada cop costa més trobar un bon tema que pugui englobar tots els de l’entrega. Aquesta vegada he creat com una petita història encapçalada pel “​mens sana in corpore sano​” el qual he utilitzat com a base en tota la cançó, tot el que dic amb altres llatinismes forma part de l’explicació d’aquest primer. Espero que us agradi!

11. Meravellós moment -Ariadna GilC, F​ Moments. La vida són moments, Am, G​ l’institut i el batxillerat són moments.

C, F​ Moments meravellosos, estressants, F, Am, G​ útils, preats, agobiants, ​etcètera​.

F, Am, G, C ​Id est​, una etapa de la vida on crees tot tipus de records, G, F​ amb els companys de classe, els de clàssiques!

G, Am​ Els professors, les matèries…

F, G, Am ​inter nos​, les millors matèries són les que veus G, C​ que el professor gaudeix; com a llatí o a grec!

F, Am, G​ El batxillerat és, ​per se​, un univers ple d’emocions C​ entre riures i plors, F​ rialles i mals humors.

G, F​ Durant tots aquest anys C, G​ he conegut gent ​sui generis​, Am, G​ única i especial.

C, G​ Gent que he anat coneixent, F, C​ estimant i ​viceversa​.

F, Am​ I quan ja haurem sortit, i hi tornem, G, Am​ els records restaran intactes, ​in situ​, Am, F, C​ allà on es van crear, i on els vam deixar.

C, G​ El nostre estimat Can Planas, F, Am, G​ quantes històries has vist i has viscut!

F​ Quants petons has vist robar, Am​ quantes llàgrimes deixar anar G, F​ i quantíssims somriures regalar!

F, Am​ Si preguntessis als alumnes de segon, G, F​ tots et dirien que ja volen acabar, jo ​ídem​!

F, Am, G, F​ Però saps millor que ningú, que al cap del temps, et trobem a faltar.

F, Am, G, C​ Si no em creieu ​vide​ els ex-alumnes que cada any passen a saludar!

G, F, Am G, Am, F ​Post scriptum​, la vida són moments.

C, G, F​ Aquest mateix. Just aquí, ara; És definitivament un moment.

G, C​ Vivim-lo.

Aquesta és l’última i temuda entrega dels llatinismes. Temuda? Sí, perquè significa el final d’un llarg, temorós però important camí. Aquesta entrega l’he escrita des de la nostàlgia que viuré d’aquí uns mesos quan ja no formem part del Can Planas, des del record de tot el que hem viscut durant aquest anys d’institut. L’he escrit amb amor, tot i que m’ha costat posar-m’hi!

Fins la propera!