Astronomia i món clàssic by INS Can Planas

Índex INTRODUCCIÓ........................................................................................................................... 4 LES CIÈNCIES A L’ANTIGUITAT ............................................................................................ 6 Les matemàtiques ....................................................................................................................... 6 La medicina ................................................................................................................................ 7 Farmàcia..................................................................................................................................... 7 La geografia ................................................................................................................................ 8 L’ASTRONOMIA ......................................................................................................................... 8 L’ASTRONOMIA AL MON GREC ......................................................................................... 9 L’ASTROLOGIA ........................................................................................................................ 10 ASTRÒNOMS............................................................................................................................. 10 Tales de Milet ........................................................................................................................... 11 Demòcrit ................................................................................................................................. 11 Aristòtil .................................................................................................................................... 12 Heràclides ............................................................................................................................... 13 Hipàtia .................................................................................................................................... 13 MITOLOGIA .............................................................................................................................. 14 El pas del pensament mitològic al pensament racional .............................................................. 15 L’ORIGEN .................................................................................................................................. 15 L’origen de l’univers .............................................................................................................. 15 Orígens mitològics del món .................................................................................................. 16 LA VIA LÀCTIA ........................................................................................................................ 17 PLANETES ............................................................................................................................... 17 Mercuri..................................................................................................................................... 17 VENUS................................................................................................................................... 18 LA TERRA ............................................................................................................................. 19 Mart ......................................................................................................................................... 20 Júpiter ..................................................................................................................................... 20 SATURN ................................................................................................................................. 20 Urà .......................................................................................................................................... 21 NEPTÚ ................................................................................................................................... 21 Plutó ........................................................................................................................................ 22 CONSTEL·LACIONS ................................................................................................................ 23

Les constel·lacions circumpolars nord ...................................................................................... 24 Les constel·lacions de l’hemisferi nord : ................................................................................... 28 Les constel·lacions equatorials .................................................................................................. 33 Les constel·lacions zodiacals..................................................................................................... 37 Les constel·lacions de l’hemisferi sud ....................................................................................... 43 Les constelacions circumpolars sud .......................................................................................... 50 Entrevista a l'observatori de Sabadell ...................................................................................... 56 CONCLUSIONS ......................................................................................................................... 57 BIBLIOGRAFIA: ........................................................................................................................ 58 ANNEX ....................................................................................................................................... 62

INTRODUCCIÓ Eppur si muove (‘’i no obstant això es mou’’) Galileu Galilei Frase que va dir el cèlebre inventor del Telescopi davant del tribunal de la inquisició , quan es va veure obligat a desmentir la seva visió heliocèntrica de la terra. Sovint la cultura grecollatina i altres cultures antigues son menyspreades, amb els seus mites “inútils”, les seves "llengües mortes", entre altres comentaris que segur que tots hem escoltat algun cop. Amb el nostre treball volem reflectir la importància de la cultura Grecollatina, i ens centrarem en el relatiu al coneixement del cel, tot i que la cultura grecollatina es molt important a altres nivells també, i no només pel que fa als descobriments científics que van fer els antics grecs i als avenços tècnics dels romans, si no que la seva mitologia també està molt present a les nostres vides, el cel, la literatura, el cinema, i moltes altres coses estan totalment impregnades de la mitologia grecollatina, tal com les nostres llengües estan plenes de cultismes provinents del llatí i del grec. El nostre treball tracta sobre l'astronomia i la seva relació amb el mon clàssic, ens ha semblat que fer un treball sobre els coneixements dels grecs i la seva rellevància en el present, no nomes en el que fa referencia a l'astronomia si no també a altres ciències, pot ser molt interessant i enriquidor per a nosaltres. A més com dels tres components del grup, som un de ciències i les altres dues som de lletres, hem pensat que es una bona forma de treballar cadascú allò que més l'interessa i aprendre sobre allò que no coneixem. També hagués estat una opció comparar els coneixements actuals amb els d'altres cultures antigues, però degut a que la pervivència més important a la nostra cultura actual ha sigut la grecollatina ens ha semblat que és més adient fer el nostre treball sobre aquesta. Volem que el nostre treball reflecteixi el nostre interès per tot el món grecollatí tot i que hem decidit centrar-lo en l'astronomia i aquella part de la mitologia relacionada amb el cel. Creiem que aquest treball no ens servirà només per aprendre sinó que també ens servirà per posar a prova els nostres coneixements sobre el tema. Hem pensat que pot ser interesant conèixer la opinió d’un expert en el tema i per aquest motiu volem anar a l’observatori de Sabadell a parlar amb algun expert. A més volem veure alguna exposició relacionada amb el tema.

El major obstacle que hem tingut en el nostre treball ha sigut que en un primer moment ens vam centrar massa en la recerca de dades, ja que el nostre treball no tenia practica. Més tard la nostra tutora ens va dir que ens faltaven conclusions al treball i ens vam posar a fer-les. En quant a la recerca de dades no hem tingut cap problema, ja que aquest és un tema molt estes i hi ha molta informació sobre aquest en llibres, documentals i pàgines d'Internet. En la realització del nostre treball hem tingut una sèrie de problemes dins del grup, que a mesura que hem anat acabant el treball hem pogut resoldre i aconseguir, tot i que en un primer moment semblava que podrien influir en el treball, deixar-los al marge i centrar-nos en el treball com a grup. Al començament del nostre treball ens va semblar molt llarg, però finalment hem aconseguit acabar-lo, tot i que ens ha calgut reduir-lo ja que la major part del treball el vam fer al google docs i no ens vam adonar que era un treball més extens del que pensàvem en un primer moment. Al anar finalitzant el treball hem anat posant-nos cada cop més nerviosos al ser conscients de com és de llarg el nostre treball, i dubtàvem de si podríem acabar-lo o no a temps, però al final no hem tingut cap problema per acabar-lo.

LES CIÈNCIES A L’ANTIGUITAT Els grecs van ser els primers en intentar trobar una explicació sobre el món que els envoltava. Van intentar explicar l’origen de la vida i de la Terra, també els fenòmens atmosfèrics. En un principi, tots aquests fets van ser atribuïts a diferents divinitats que formaven el panteó grec. Tot i així, gràcies al contacte que tenia Grècia amb altres civilitzacions molt desenvolupades científicament, com ara Mesopotàmia o Egipte, va permetre que els grecs es comencessin a qüestionar el que creien i el que sabien, i així van començar a intentar trobar explicacions més raonables i científiques d’aquests fenòmens que els envoltaven. I és així com van sorgir les diferents ciències, com ara les matemàtiques o la geografia, entre d’altres.

Les matemàtiques Les matemàtiques, del llatí mathematĭca, amb un origen més remot de la paraula grega μάθημα que es pot traduir com “coneixement”, és la ciència que es dedica a l’estudi de les propietats d’elements abstractes, com ara números, símbols, figures geomètriques, entre d’altres, i de les seves relacions entre si. Les matemàtiques estudien diversos àrees de coneixement i destaquen l’aritmètica (l’estudi dels números), l’àlgebra (l’estudi de les estructures), la geometria (l’estudi de segments i figures) i l’estadística (l’anàlisi de dades recol·lectades). Les matemàtiques van ser molt estudiades a l’escola filosòfica de Pitàgores, fundada l’any 530 aC a Cretona, al sud d’Itàlia. D’aquesta ciència destaca la geometria, amb el teorema de Pitàgores, que estableix que en un triangle rectangle la suma dels catets al quadrat és igual al quadrat de la hipotenusa, i l’aritmètica, que és l’estudi dels números, que encara és vàlid avui dia. Posteriorment cap al segle III aC sorgeixen dos científics molt importants en aquest camp, un d’ells és Euclides, que va ser el geòmetra més important de l’època, les seves definicions i postulats encara són vàlids a l’època actual, com ara el teorema d’Euclides que diu que la suma de tots els angles de l’interior d’un triangle sempre serà de 180 graus. Un altre científic destacat de l’època va ser Arquímedes, el qual va ser un físic i matemàtic molt important, el qui va descobrir el principi de flotació dels cossos, que es defineix com: «Un cos total o parcialment submergit en un fluid en repòs, rep una empenta des de sota cap a dalt igual al pes del volum que desallotja», i també va descobrir el càlcul del número Pi.

La medicina El terme medicina prové del llatí medicīna, que deriva del terme mederi que significa “guarir” i fa referència a la ciència que permet prevenir i curar les malalties del cos humà, així com l’estudi de la vida i la mort de l’ésser humà. La medicina, juntament amb la farmàcia i la infermeria, formen el grup de les ciències que s’encarreguen del diagnòstic, la prevenció i el tractament de malalties. En el camp de la medicina va destacar Hipòcrates, considerat el “pare de la medicina”, que va aportar grans avenços, en un recopilatori de cinquanta tractats anomenat Corpus Hippocraticum, elaborat entre els segles V i IV aC. Aquest recopilatori parla dels principis del Jurament Hipocràtic. A més, també hi ha tractats sobre diferents camps de la medicina com l’anatomia, del grec ἀνα “amunt” i τομία “tall” que estudia la estructura interna del essers vius, la higiene, l’ètica mèdica, de la qual també es parla al Jurament Hipocràtic, i de la dietètica (els règims alimentaris que s’han de seguir per a una dieta saludable). Encara avui dia es fa el Jurament hipocràtic o d’ Hipòcrates, que consisteix en un jurament públic que fan els qui comencen les seves pràctiques amb pacients, o els qui es graduen de medicina, fisioteràpia o odontologia. El seu contingut és de caràcter ètic per a orientar la pràctica del seu ofici. Aquest jurament ha patit diferents intents d’adaptació, destaquen el elaborat al 1945 a la convenció de Ginebra, l’altre versió del jurament destacada és la versió que es va redactar el 1964 pel doctor Louis Lasagba, de la Facultat de Medicina de La universitat de Tufts. Aquesta versió és la més utilitzada actualment, sobretot als països anglosaxons.

Farmàcia La paraula farmàcia prové del terme grec φάρμακον que es pot traduir com “medicament”, “verí” o “tòxic”, la farmàcia es la ciència que estudia la preparació, conservació i dispensació de medicaments amb objectius terapèutics. Els grecs van aportar grans avenços a la farmàcia, que encara es trobava molt associada a la medicina. Hipòcrates va ser el científic més destacat en medicina i va ser gran coneixedor tant de la teoria mèdica com de la seva aplicació, això ho va fer a través dels deus estudis sobre plantes medicinals. Van ser els grecs, que coneixien els efectes de les drogues, qui va propagar la farmàcia per tota Europa. 7

La escola Hipocràtica ja utilitzava moltes preparacions amb fins terapèutics. En les columnes del temple del déu de la medicina, hi havia escrites algunes receptes farmacològiques.

La geografia El terme geografia prové de la paraula grega γῆ, "terra", i de la paraula γράφω, "descriure" o "representar gràficament". Fa referència a la ciència que estudia la superfície terrestre, la distribució espacial i les relacions entre els fenòmens físics, biològics i socials que es manifesten a la terra. A Alexandria va sorgir un gran interès per l’estudi de la terra, estaven interessats en el descobriment de nous territoris i en les activitats comercials, llavors es va fer essencial el coneixement de l’entorn físic i els fenòmens naturals, i així va sorgir la geografia. Un dels geògrafs destacats va ser Eratòstenes (Cirene, 276 aC - Alexandria, 194 aC), que va ser qui va mesurar el meridià terrestre, va calcular el radi de la terra i va demostrar que la terra era rodona. Per concloure es pot observar com moltes ciències actuals tenen un origen o deriven de les ciències de l’època grecollatina Tots els coneixements que tenien els antics grecs no eren del tot equivocs, tot i que no tenien les mateixes facilitats que tenim avui dia, alguns dels seus càlculs encara s’utilitzen avui dia.

L’ASTRONOMIA Etimològicament, la paraula astronomia prové del llatí astronomia, i al seu torn, aquesta deriva del grec ἀστρονομία, compost per ἄστρον «estel» i νόμος «norma». Així doncs, l'astronomia és la ciència que estudia els cossos celestes de l'univers, inclosos els planetes i els seus satèl·lits, els cometes i meteoroides, els estels i la matèria interestel·lar, els sistemes d'estels i les galàxies. L'astronomia ha estat lligada a l'ésser humà des de l'antiguitat car a partir de finals del segle IV aC es van intentar explicar d’una manera racional els cossos celestes. Totes les civilitzacions mica en mica han tingut contacte amb aquesta ciència, és a dir, és va anar desenvolupant en totes les cultures. L’astronomia va néixer al Pròxim Orient fa quatre milers d’anys. Les primeres activitats astronòmiques que van fer els babilonis van ser al segle VIII aC. Per aquestes dates els babilonis van començar a mesurar amb precisió els mesos. Els babilonis també van descobrir el primer eclipsi solar al 15 de juny del 763 aC. Aquests van fer un calendari lunar i van dividir el dia en 24 hores. Cap al 400 aC els babilonis es van dedicar a observar la sortida i la posta del sol i van agrupar molts estels en constel·lacions com per exemple Orió i Taure. 8

De la història de l’astronomia podem destacar, entre d’altres, a científics com Aristòtil, Tales de Milet, Anaxàgores, Claudi Ptolomeu, Hipàtia d’Alexandria i Nicolàs Copèrnic.

L’ASTRONOMIA AL MON GREC L'astronomia a l'antiga Grècia es caracteritzava per la cerca de la racionalitat en explicar els fenòmens del cel, és a dir busquen una resposta racional a fets com les constel·lacions. A aquesta recerca contribueix el naixement de la filosofia . La paraula filosofia prové del llatí philosophĭa i del grec φιλοσοφία, φίλω que significa estimar i σοφία, que significa saviesa, és a dir, amor per la saviesa. Gràcies a la filosofia es va fer un gran avenç i un pas important del mite al logos, car quan neix la filosofia els mites ja no tenien tanta credibilitat i es busca una resposta racional basada en el logos. Abans de que existís l’astronomia totes les explicacions dels fenòmens naturals, com per exemple el vent, l’aigua, la terra, estaven relacionades amb els déus, per exemple quan el sol feia el seu recorregut al llarg del dia ells pensaven que era el déu Apol·lo amb el seu carro el qui movia el sol. Els grecs van posar nom als cinc planetes del Sistema Solar més propers: el primer era Estilbó, en honor al déu Hermes, del qual ve el nom llatí de Mercuri, que conservem encara, Venus era anomenat de diverses formes: Fòsfor o Hèsper, a Mart l’anomenaven Piroent, Fenont corresponia a l’actual Júpiter i Faetont a Saturn; de fet els noms actuals mantenen aquest origen, basat en la mitologia grega. La mateixa paraula planeta prové del grec πλανήτης, que significa errant, car la posició d'aquests astres no era fixa, sinó que semblava que es movien pel firmament. Van descriure aquests moviment situant els planetes i les estrelles com unes esferes que giraven envoltant la Terra (Plató afirmava que en fregar-se entre elles produïen la música de les esferes, la més sublim). No va ser fins Aristarc de Samos que va sorgir un model heliocèntric, fins llavors la terra es considerava el centre de l’univers, a partir d’aquest moment es comença a considerar el sol com el centre. Com també creien que el cel es podia mesurar igual que la terra, consideraven que l'astronomia era una branca de les matemàtiques. Claudi Ptolomeu va ser un astrònom i astròleg que va viure a Egipte. Tot i que va heretar la concepció de l'Univers donada per Plató i Aristòtil, el seu treball es diferencia molt del dels seus predecessors. Claudi Ptolomeu assentà les bases del sistema cosmològic vigent durant segles, essent l'astrònom grec de més rellevància. Aquestes bases van passar a l'astronomia de l'Índia i de Roma i des d'allà a Occident. Va ser l'autor del tractat astronòmic que es conegut com Almagesto. No s’ha de confondre l'astronomia amb l'astrologia. Tot i que ambdues comparteixen un origen comú, són molt diferents una de l’altra. La principal diferència és que l’astronomia és una 9

ciència que estudia a través del mètode científic, en canvi l'astrologia és una pseudociència que segueix un sistema de creences no provades. Una altra diferència és que l’estudi de l’astronomia es basa en els cossos celestes, la seva dinàmica i els fenòmens físico-quimics i, en canvi, l’objecte de l’astrologia és la relació entre els astres i els homes, el seu comportament i les seves emocions. El raonament de l’astronomia és lògic i deductiu. En canvi el raonament de l’astrologia és analògic. En general s'encarrega d'estudiar la influència dels astres sobre la vida dels homes.

L’ASTROLOGIA L’astrologia és l’estudi de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes. Gràcies a aquest estudi tenim el coneixement de les posicions dels astres i aquests ens permeten interpretar l’existència humana sobre la terra. L’astrologia és una pseudociència perquè parteix d’investigacions però té una vessant mitològica car tots els cossos celestes es basen en un mite per explicar la seva existència. Per aquests motius no pot ser una ciència. L’astrologia es va descobrir fa 4.000 anys a Mesopotàmia. Aquests sostenien que les posicions dels astres tenien relació amb els trets de la personalitat d'una persona, amb els successos importants de la seva vida i amb les seves característiques físiques. Per això l'astrologia intenta relacionar les característiques d'una persona amb el seu signe del zodíac. El zodíac s’utilitza per creença i curiositat però encara no s’ha pogut comprovar que sigui cert. La paraula «astrologia» significa estudi dels astres. Prové del grec ἀστρολογία, està composta de dues paraules greges, ἄστρον, que significa estel i λόγος, que significa paraula, estudi. Els babilonis van ser els primers en saber que els planetes, la lluna i el sol viatjaven en la mateixa franja celeste. El naixement del zodíac va ser aproximadament al 700 aC però quan van aparèixer els dotze signes del zodíac va ser aproximadament al 400 aC.

ASTRÒNOMS A l’època grecollatina van haver científics que van aportar molts coneixements dels quals deriven els que tenim avui dia, ara nomenarem alguns d’aquests científics destacats i farem esment sobre el que van descobrir, el que van inventar, que va suposar a la seva època i quina rellevància tenen actualment les seves aportacions, no només de l’astronomia, sinó també de la resta de ciències.

Tales de Milet Tales de Milet va néixer a Milet, actual Turquia, a l’any 624 aC i va morir l’any 548 aC. Va ser un filòsof i matemàtic grec, mestre de Pitàgores i Anaxímides, filòsof grec (585 aC - 524 aC). Quan era jove va viatjar a Egipte on va aprendre geometria i astronomia, que després ell ensenyaria als seus alumnes amb el nom de astrosofia. Tales va ser el primer en intentar donar una explicació física de l’Univers, ja que abans s’atribuïen aquests fets a les diferents divinitats que formaven el panteó grec, que ell considerava com a un espai racional, malgrat el seu desordre. Aquest considerava que tot naixia de l’aigua, per a ell aquesta era l’element bàsic de tot. Això ho va argumentar dient que l’aigua es present al principi i al final de la vida, deia que el moviment continu del mar era generador i destructor d’innumerables vides i que l’aigua es trobava abundantment en els tres estats, sòlid, líquid i gasós. Així va elaborar la teoria que deia que la Terra era plana i surava en un mar infinit, cobert per una semiesfera de vapor d’aigua, que permetia la vida a la Terra. A més, va ser el primer en fer una explicació científica dels eclipsis, va predir l’eclipsi que es va produir l’any 585 aC, va elaborar un calendari meteorològic destinat per l’ús de mariners.

Demòcrit Demòcrit va néixer a Tràcia, una colònia de Teos a l’any 460 aC i va morir a l’any 370 aC, va ser un filòsof presocràtic grec, va ser mestre de Nausífanes. Demòcrit va viatjar a Egipte, allà va ser on va adquirir els seus coneixements sobre geometria, també va viatjar a Mesopotàmia, Persia, Etiòpia, Caldea, Babilònia, i fins i tot es diu que va arribar a l’Índia en busca de coneixements. La seva obra van ser ignorada a Atenes, però va ser molt coneguda per Aristòtil, que la va comentar molt extensament.. Demòcrit va proposar que totes les coses, fins i tot l’Univers estava format per àtoms, deia que aquets àtoms eren de diferent pes i mida segons el que formessin, i que eren indivisibles. Demòcrit defensava que el que anomenaven Via Làctia era en realitat la llum de moltes estrelles que es trobaven distants de la Terra. Després es va adonar de que a l’Univers hi havia molt més planetes dels que es coneixien, i ell pensava que hi haurien alguns d’habitats i uns altres en creació o en destrucció. Deia que potser no hi havia només Sol i Lluna, que potser i havia altres més grans que el nostre, o potser més petits.

Aristòtil Aristòtil va néixer a Estagira a l’any 384 aC i va morir l’any 322 aC, va ser un filòsof, i científic de l’antiga Grècia. Era fill d’un metge de la cort reial, a l’edat de 17 anys es va traslladar a Atenes per poder estudiar a l’Acadèmia de Plató, anys després ell acabaria convertint-se en mestre d’aquesta acadèmia, fins la mort de Plató, 347aC, que es va traslladar a Assos on governava el seu amic Hermias. Més tard amb la mort de Hermias, es va traslladar a la capital de Macedònia, on va ser el tutor de Alexandre Magne. L’any 336 aC Alexandre Magne va pujar al poder, i llavors Aristòtil va establir la seva pròpia escola, el Liceu, a Atenes. Finalment amb la mort de Alexandre, a l’any 332 aC, els ciutadans d’Atenes van generar un fort sentiment de rebuig contra els ciutadans Macedonis, i per això Aristòtil es va traslladar a viure a Calcis, a l’illa de Eubea, on va morir un any després per causes naturals. Aristòtil va escriure prop de 200 tractats sobre una gran diversitat de temes, que incloïen lògica, metafísica, filosofia de la ciència, ètica, filosofia política, estètica, retòrica, física, biologia i astronomia. Es reconegut com el pare fundador de la lògica i la biologia, entre les seves teories destaquen la generació espontània, teoria biològica que defensava que la vida, tant vegetal com animal, podia sorgir espontàniament a partir de matèria inorgànica, el principi de no contradicció, és un principi lògic i filosòfic que deia que una proposició i la seva negació no podien ser les dues vertaderes al mateix temps i en el mateix sentit, entre d’altres. Aristòtil va ser la primera persona en argumentar que la terra no era plana com es creia fins llavors, sinó que era esfèrica. Això ho va argumentar dient que la posició de les estrelles a l’horitzó canviaven segons la posició de l’observador. Aristòtil va sostenir una teoria geocèntrica, on la Terra es trobava al centre, i el Sol i els altres planetes giraven al seu voltant. Aristòtil parlava del món sublunar o món terrestre, en aquest món sublunar existia la generació i la corrupció, que correspon a la Terra, i també existia el món supralunar o món celeste, aquest món, al contrari del sublunar, el considerava com a un món perfecte. Aquesta teoria va perdurar per molts segles fins que Copèrnic al segle XVI va canviar aquesta teoria geocèntrica i va introduir una sèrie de paradigmes, així al final es va elaborar una teoria en la qual el Sol era al centre, i era la Terra, amb la resta de planetes, qui girava al seu voltant. 12

Heràclides Heràclides va néixer l’any 325 aC i va morir a l’any 265 aC, va ser un famós matemàtic i geòmetra grec. Va viure a Alexandria, Egipte, durant el regnat de Ptolomeu I, on va fer de mestre i on va guanyar molt prestigi. No es coneix gaire la seva vida, es creu que va estudiar a Atenes a la Acadèmia de Plató, cosa que explicaria els seus grans coneixements sobre geometria. Heràclides, va arribar a la conclusió que la Terra rotava sobre el seu eix cada 24 hores, també va descobrir que Venus i Mercuri giraven al voltant del Sol, i defensava que el Sol girava al voltant de la Terra, i deia que la seva trajectòria era totalment esfèrica. Les seva obra més destacada és Elements, en aquesta obra Heràclides, tracta sobretot les matemàtiques, parla de geometria plana, proporcions, geometria del espai, entre altres.

Hipàtia Hipàtia va néixer l’any 355 i va morir a l’any 415 a Alexandria, filla d’una família pagana de classe alta, el seu pare era el filòsof Teó. Des de petita el seu pare va inculcar-li l’amor per les matemàtiques i l’astronomia. Gràcies al contacte constant amb els savis i aristòcrates de l’època i l’accés a llibres i manuscrits restringits, la va convertir en la líder de l’Escola Neoplatònica d’Alexandria. Tenia grans coneixements sobre matemàtiques i sobre astronomia, però els coneixements que més destacaven d ’Hipàtia eren els filosòfics. Quan va morir Teó, a l’any 412, va haver una lluita per el poder religiós, per una banda es trobava Timoteu, que tenia el suport d’Orestes, i per l’altre banda teníem a Cirilo, nebot de l’anterior bisbe, que era conegut per la seva ambició i agressivitat contra els pagans. Al final Cirilo es va fer amb el poder, i va aconseguir que la classe popular consideres a Hipàtia com a una bruixa, i així a l’any 415 un grup de cristians ultra ortodoxos, gràcies a les influències de Cirilo, van assassinar Hipàtia. Va escriure llibres sobre geometria, àlgebra i astronomia, també va millorar el disseny primitiu de l’astrolabi, instrument que serveix per determinar la posició de les estrelles, també va desenvolupar un aparell per a destil·lar aigua , un altre aparell per mesurar el nivell de l’aigua, i un hidròmetre per mesurar la gravetat específica d’un líquid. 13

Les obres d ‘Hipàtia s’han perdut i només es coneixen els títols gràcies a les referències que en fan altres autors. ·

Comentari a l’Aritmètica de Diofant d’Alexandria.

Comentari a la Cònica d’Apol·loni de Perge.

Edició del seu pare Teó a l’Almagest de Ptolomeu i als Elements d’Euclides. En honor a les seves contribucions a l’astronomia, s’han batejat un cràter i un espadat lunar amb el seu nom. Els astrònoms de l’època grecollatina no eren nomes astrònoms, sinó que també eren científics. Aquets feien grans descobriments a simple vista, fent servir instruments que avui dia consideraríem com molt basics. Moltes de les seves teories, com la teoria d’Aristòtil del mon sublunar i mon supralunar, van perdurar fins ven entrat el segle XVI-XVII, a mes molts dels instruments que tenim ara deriven dels instruments primitius que aquets feien servir per a observar l'espai.

MITOLOGIA La mitologia grega és el conjunt de mites i llegendes que tracten sobretot dels déus i herois de la cultura grega antiga. La mitologia tracta de trobar-li una explicació als fenòmens naturals, a l'origen del mon entre d’altres, i també dóna als grecs un significat per als seus cultes i rituals, sent així la seva religió, i per tant el que donava significat i controlava les seves vides, la mitologia a més era una reflexió sobre el bé i el mal i sobre que podia passar si actuaves malament o en contra dels déus. A més els personatges importants d’un poble sempre tenien un avantpassat heroi o déu, d’aquesta manera imposaven la seva autoritat a través de la mitologia, que era respectada per tothom. El terme grec "mythologia'' esta compost per dues paraules: Mythos, en grec μῦθος que significa ''el discurs'' o ''paraules amb actes'' logos, en grec λόγος que vol dir '' l'expressió (oral o escrita) dels pensaments'' Els mites no van ser inventats per una persona en concret, si no que s’anaven explicant oralment com a eina d’aprenentatge. Els llibres de mites que tenim actualment són recopilacions que algun autor va fer en aquell moment dels mites que la gent d’un determinat poble explicava oralment. Els mites expliquen el que aquella determinada societat pensava, per tant podem afirmar que la mitologia és el reflexa de la societat. En quant a la mitologia grega es pot apreciar que la majoria dels herois que apareixen als mites són homes, d’això es pot deduir que era una societat masclista, on la dona no feia gaire cosa 14

més que estar-se a casa. També podem apreciar que era una societat que valorava la monarquia car normalment els reis i prínceps són exposats com gent bona i bondadosa. Aquesta mitologia plasmava els deus com éssers antropomòrfics, als quals les persones no podien veure, ja que si ho feien succeiria alguna desgracia que els provocaria la mort. Els poetes o els pintors no s’atribuïen el mèrit de les seves obres, si no que creien que provenien d’inspiració divina, de les muses en concret, aquestes junt amb el deu Apol·lo són les protectores de les arts.

El pas del pensament mitològic al pensament racional El pas del pensament mitològic al racional és l'anomenat pas del mite al logos, tot i que altres pobles també tenien un pensament mitològic, els grecs van ser els únics capaços de donar aquest salt cap a un pensament mes científic i filosòfic. El naixement de la filosofia al segle VI dC a l'antiga Grècia va suposar l'intent racional dels grecs d'explicar la seva realitat, així com la mitologia havia estat fins llavors l'explicació irracional d'aquesta. Tant el pensament mitològic com el racional responien a les mateixes preguntes, el primer de forma imaginativa, mentre que el segon d'una forma molt mes racional. Durant aquest canvi de mentalitat, alguns homes, que seran anomenats filòsofs, van començar a qüestionar-se les explicacions mitològiques de la realitat que els envoltava.

L’ORIGEN Ara anem a parlar sobre l'origen, no només del món si no de tot l'univers. A continuació explicarem la explicació científica, coneguda actualment i la explicació mitològica estesa a tot el món grec clàssic.

L’origen de l’univers El Big Bang és la teoria que explica l'origen de l'Univers, correspon al moment en que del no res emergeix tota la matèria que compon tot l'Univers. En un principi la matèria és un punt de densitat infinita, que en un moment donat explota provocant una expansió de la matèria en totes direccions formant el que avui dia coneixem com a Univers. Després de l’explosió, la matèria llençada en totes direccions per la gran explosió està constituïda exclusivament per partícules elementals, com ara electrons i protons, fins a 89 partícules diferents. Al expandir-se l’heli i l’hidrogen desprès de la gran explosió, es van refredar i es van condensar en les estrelles i galàxies que avui dia constitueixen el nostre Univers.

Mite En un principi només existia el Caos, que segons els antics grecs era el tot i el no res, l’univers es trobava sotmès en l’obscuritat on es trobaven els quatre elements, que segons els antics grecs formaven tot l’univers, l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Més tard va néixer Gea, era considerada com la mare de tots els essers vius, a causa de l’acció de Caos van néixer Erebos (les tenebres), el regne del qual s’expandia per sota de Gea, i Nyx la nit. Aquets dos van engendrar a Èter i Hemera que representaven el dia, la llum celeste i terrestre respectivament. Amb aquesta llum Gea va obtenir personalitat pròpia i va començar a engendrar per si mateixa.

Orígens mitològics del món Els grecs tenien la idea de que al començament només hi havia caos, molt abans de que els deus apareguessin. El Caos estava envoltat d'una foscor absoluta, d'aquest van néixer la nit i (Èreb), però enmig d'aquesta foscor va néixer l'amor, d'aquest va néixer la llum, i amb aquesta el dia. Després va aparèixer la terra, però ningú es va plantejar el perquè. El cel envoltava la terra, així Gea i Urà van tenir molts fills com els ciclops, gegants amb un sol ull, els Hecatònquirs, els titans, entre els quals destaquen Cronos i Rea, pares dels déus olímpics, entre altres. Però Urà que odiava els seus fills, els tancava a les profunditats de la terra, es a dir, no els deixava néixer. Així que, Gea cansada, va demanar als seus fills que l’ajudessin, Cronos va ser el qui va tenir el valor d'enfrontar-se al seu pare, sortint vencedor i mutilant-li els genitals, de la sang en caure a terra van sorgir-hi els gegants i les fúries, que perseguien i castigaven els pecadors, del semen en caure al mar, va néixer la deessa Afrodita, deessa de l'amor. Cronos es va imposar com a governant de l'univers, coneixedor per un oracle de que un dels seus fills el destronaria com ell havia fet amb el seu pare, va ordenar a la seva esposa Rea, que era també la seva germana, que li entregués tots els nadons, per així poder menjar-se'ls. Però Rea va poder salvar l'últim dels seus 6 fills, Zeus, a qui va portar a una cova on les nimfes el cuidaven i la cabra amaltea l'alimentava, Rea va donar una pedra al seu marit perquè se la menges en lloc del seu fill. Zeus en créixer es va rebel·lar contra el seu pare, a qui donà una poció perquè vomités els seus germans, que li van fer costat, així com part dels germans de Cronos a qui aquest havia tancat al Tàrtar. Així va ser com Zeus va vèncer al seu pare i es va imposar com a Déu suprem, ells i els seus germans, Posidó, Hades, Hestia, Demèter i Hera, amb la que es va casar, són els anomenats déus olímpics.

Zeus era el deu suprem del cel i la terra, el seu germà Posidó ho era dels mars, oceans i l'aigua en general, mentre que Hades es va quedar amb els inferns, el regne dels morts. En quant a les deesses Hera era la deessa del matrimoni i les dones, Demèter era la deessa dels cereals, així com dels cultius, amb ella i la seva filla Persèfone sorgeixen les estacions, i per últim tenim Hèstia, deessa de la llar.

LA VIA LÀCTIA La via Làctia, és un conjunt d’estels en forma de disc, en la qual està inclosa el Sol i el seu Sistema Solar. Aquesta galàxia també s’anomena Camí de Santiago. Segons la mitologia grega la deessa Hera, esposa del déu Zeus, va donar origen a la Via Làctia a través de la llet que se li va derramar quan va retirar del seu pit bruscament al semidéu Hèracles, fill de Zeus i la mortal Alcmena. Hèracles havia de beure la llet de la deessa per poder aconseguir la immortalitat. Hera no volia perquè no li tenia afecte car era el fruit de una de les infidelitats del seu marit. S’anomenava així perquè des de la terra semblava el rastre de la llet de la deessa.

PLANETES La paraula planeta prové del grec πλανήτης, que volia dir errant, els van anomenar així perquè eren cossos celestes que es movien. Els planetes són tots aquells cossos celestes que compleixen una sèrie de característiques, en primer lloc els planetes han de seguir una òrbita al voltant d'una estrella, en el cas dels planetes que treballarem nosaltres l'estrella es el sol, han de tenir suficient massa com per que la seva forma sigui gairebé esfèrica, i per últim ha d'haver netejat la seva òrbita d'objectes celestes. Nosaltres parlarem sobre els 8 planetes del sistema solar i sobre un dels planetes nans d'aquest, tots ells relacionats amb la mitologia.

Mercuri Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar amb un diàmetre de 4.879 km en l’equador. Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna, té molts impactes de cràters i no té cap satèl·lit natural. Mercuri va ser descobert pels babilonis cap als anys 2000500 aC. Els babilonis van denominar a aquest planeta Nebu, que era el seu déu missatger. Quan els grecs van observar a aquest planeta el van denominar de 17

dues maneres, pel matí el van nomenar Apol·lo, com déu que s’encarrega de portar el Sol en el seu carro, per la nit li deien Hermes, com a déu missatger. Aquest planeta és anomenat Estilbó en grec ‘Στίλβων’, és a dir, brillant, perquè Hermes li va donar aquesta aparença. L’astrònom Pitàgores va descobrir que els dos planetes eren en realitat un i posteriorment els romans el van denominar Mercurius, Mercuri que era l’equivalent al déu Hermes.

Mite Aquest planeta té el nom d’aquest déu perquè el deu Hermes (en llatí Mercurius) va ser el primer que delimità l’ordre del cel i la posició de les constel·lacions, prengué la mesura de les estacions i indicà els signes favorables.

VENUS Venus és el segon planeta més proper al Sol, a 108.200.000 km. Aquest planeta es el que té el dia mes llarg, un dia a Venus correspon a 243 dies terrestres, això vol dir que és el planeta que més triga en donar la volta sobre si mateix. A més es l'únic planeta que gira en sentit de les agulles del rellotge, per tant a Venus el sol surt per l'oest i es posa per l'est, al contrari que a la terra i a la resta de planetes. Nomes hi ha tres objectes celestes que puguin ser vistos a la terra de dia, el sol, la lluna i Venus quan és més brillant. Quan és visible durant la nit, Venus és el segon objecte més brillant del firmament, desprès de la lluna. Per aquests motius Venus és conegut per l'ésser humà des de la prehistòria, i la majoria de les antigues civilitzacions el tenien present. Els antics grecs també podien veure Venus pel mati i per la tarda, però pensaven que eren dos cossos celestes diferents, i per això el van anomenar Phosphorus l'aurora, i Hesperus al vespre. Pitàgores va ser el primer en dir que aquests dos cossos eren en realitat un, tot i que les seves teories no van ser escoltades, com va passar amb Heràclides Pòntic quan va dir que tant Venus com Mercuri giraven al voltant de Sol, en lloc de fer-ho al voltant de la terra com es creia llavors. Els romans van seguir les teories gregues, i igual que ells pensaven que eren dos cossos diferents, als que van anomenar Lucífer i Vesper al de l'alba i al del vespre respectivament. Més tard aquests dos noms els van canviar per els de Stella Matutina i Stella Vespertina.

Mite El nom d'aquest planeta prové de la deessa llatina Venus, Afrodita en grec, deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat.

Hi ha diverses teories respecte al naixement de la deessa, una d'elles diu que era filla de Júpiter, Zeus en grec, i Dionea, una altre que va sortir d'una petxina o de l'escuma del mar i una diferent encara diu que va néixer dels genitals d'Urà en ser mutilats pel seu fill Saturn i caure al mar. Es considera a aquesta una deessa frívola i sensual, estava casada amb Vulcà, a qui anomenaven Hefest els grecs i, igual que Zeus amb Hera, Afrodita va ser infidel a Hefest diversos cops, ja que el seu va ser una matrimoni imposat per Zeus com a recompensa a Hefest per haver inventat el raig, amb el que va derrotar els titans. Juli Cèsar va anomenar a Venus la seva protectora, ja que, segons la mitologia, el fundador de Roma, Ròmul, era descendent d'Eneas, fill de la deessa. Un altre que és considerat el seu fill és Cupido, anomenat Eros pels grecs, déu de l'amor, capaç de fer enamorar o odiar algú amb només disparar-li una fletxa.

LA TERRA Aquest planeta és el més dens i el cinquè més gran del Sistema Solar. La Terra és també el més gran dels planetes terrestres. La Terra completa una orbita al voltat de sol el qual fa 366.26 girs sobre el seu eix, l’equivalent als 365.26 dies terrestres. Fins ara és l’únic planeta que es coneix que hi hagi vida i és l’únic planeta que es coneix que tingui aigua a la superfície. La Terra només té un únic satèl·lit, la lluna, la qual va començar a orbitar la Terra fa 4530 milions d’anys i és la responsable de que hi hagi marees. Fa milers d’anys la terra estava formada per un sol continent, anomenat Pangea. (Veure Annex)

Mite La Terra prové del nom llatí GEA, la deessa de la fecunditat. Gea va néixer després de Caos. Aquesta sense ninguna intervenció masculina va engendrar al Cel, les muntanyes i els mars. Gea es va unir amb Urà, el cel, i per això els seus fills van ser déus. Urà que no volia tenir fills per por de que el destronessin, no deixava a Gea parir. Llavors ella cansada de portar tant de pes, va alliberar-los i els hi va manar ajuda per venjar-se d’Urà. Cap d’ells es va atrevir a enfrontar-se a Urà, només Cronos. Aquest li va tallar els testicles al seu pare i de la sang que va caure a la terra van sortir nimfes, gegants, monstres, entre altres. Gea era considerada pels antics grecs la mare de tots els éssers vius de la Terra.

Mart És el quart planeta del sistema solar i l’últim dels planetes interiors, anomenat també el planeta vermell. Mart triga a donar una volta sobre si mateix uns minuts més que la terra, 24 h 37 min 22,7 s. Un any a Mart dura 687 dies terrestres. Mart té dos satèl·lits, Fobos Deimos, que es creu que podien ser possibles asteroides capturats per la gravetat del planeta, el primer es més gran i està més proper al planeta, el segon està més lluny i és més petit i surt per l'est, com la nostra lluna.

Mite El nom d'aquest planeta correspon al déu romà de la guerra, que provenia al seu torn del déu grec Ares. Mart era fill de Júpiter, el déu suprem, i de Juno, la seva esposa. A Ares se'l representa amb una armadura i un elm i la seva arma predilecta es la llança. Els animals que li corresponen són el llop i l'ocell carpinter. A aquest déu se li oferien sacrificis abans de les guerres, per demanar la victòria. A més de tenir un planeta en el seu honor, aquest déu té també un dia de la setmana, el dimarts, i un més de l'any, març. Mart era molt valorat pels romans, car era el pare de Ròmul i Rem, fundadors mitològics de la ciutat de Roma. Fobos i Deimos, els dos satèl·lits de mart, corresponen als fills d'aquest déu i de la deessa Afrodita. Deimos era el terror, mentre que el seu germà era la encarnació del pànic.

Júpiter Júpiter és el 5é planeta del Sistema Solar, és el planeta més gran. És el més rapit, ja que gira en menys de deu hores al voltant del seu eix. Júpiter té setze satèl·lits, dels quals en el 1610 Galileu en va conèixer quatre, Ganímedes, Calisto, Io i Europa. Ganímedes és el satèl·lit més gran de tot el sistema solar. Mite Els Satèl·lits de Júpiter corresponen a amants seus en la mitologia. Per posseir Ganímedes es va convertir en Àliga, per posseir la donzella Europa es va transformar en toro, en el moment de posseir a Calisto, com era una donzella d’Àrtemis es va convertir en aquesta i així la va posseir. Hi ha alguns amants en que Zeus no es converteix en cap animal o cosa per posseir-los, es el cas de Io, a qui va posseir en la seva forma.

SATURN 20

Saturn és el sisè planeta del sistema solar, a més del segon més gran, després de Júpiter. Aquest planeta es caracteritza per ser l’únic amb un sistema d’anells que es pot veure des de la terra. És un dels denominats planetes exteriors o gegants gasosos, que són aquells planetes del sistema solar que estan més enllà del cinturó d'asteroides. Aquest planeta triga 29 anys i 167 dies en completar la seva òrbita al voltant del sol, cosa que fa que sigui el més lent dels planetes del sistema solar, i 10 hores i 14 minuts en donar una volta sobre si mateix. Saturn era el més llunyà dels planetes coneguts a l'antiguitat, i no destacava a simple vista. És un planeta amb molts satèl·lits, es calcula que al voltant de 200, tot i que nomes 61 tenen orbites segures. Els més coneguts, que es coneixen des de l'inici de la investigació espacial són: Tità, Rea, Jàpet, Dione, Tetis, Encèlad, Mimes, Hiperió i Febe. Tità és el més gran dels satèl·lits de saturn, la seva mida és planetària, es a dir, que per la seva mida podria ser un planeta, car supera la de mercuri amb 5150km de diàmetre, respecte als 4879 de mercuri.

Mite Com que aquest planeta estava més lluny que Júpiter, els antics romans li van posar el nom del seu pare, Saturn, associat al tità grec del temps Cronos. Aquest es menjava els seus fills per evitar que el destronessin, això és una metàfora de que el temps s'emporta tothom, però Rea, la mare de Júpiter i els altres déus olímpics, va aconseguir amagar al seu últim fill, Júpiter, el qual va destronar el seu pare i es va imposar com a déu suprem.

Urà Urà és el sèptim planeta del Sistema Solar i el tercer més gran. El dia dura 17,193 hores terrestres. Aquest planeta a l’antiguitat no era un planeta degut a la escassa lluminositat i la seva lentitud d’òrbita. El científic Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781. Urà també va ser el primer planeta descobert a traves del telescopi. Com altres planetes gegants, Urà té un sistema d’anells i molts satèl·lits. Els Satèl·lits giren al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge.

Mite Aquest planeta prové del nom del déu grec Ούρανός, Urà (en llatí Uranus), déu del cel. Aquest mite també és explicat al planeta Terra.

NEPTÚ És el vuitè i últim planeta del sistema solar, molt cops se l'anomena el bessó d'Urà, tots dos són gasos i estan considerats en una categoria apart, 21

els gegants gelats, i tenen una mida semblant, tot i que Neptú és una mica més gran amb 55,528 km de diàmetre respecte als 51.118 km d'Urà. Aquest planeta fou descobert el 23 de setembre de 1846 a través de prediccions matemàtiques, i va ser el primer planeta en ser descobert per aquest mitja en comptes de l'observació empírica. Neptú completa una òrbita al sol cada 164,79 anys i els seus dies equivalen a 16,11 hores terrestres.

Mite A aquest planeta se li van voler posar diversos noms, però finalment es va internacionalitzar el nom de Neptú, car això mantenia la concordança amb els noms dels altres planetes, tots d'origen grecollatí. Neptú correspon al déu del mar, anomenat Posidó pels grecs. El mar era la seva llar i es caracteritzava per dur sempre un trident, el qual és el seu símbol, i per anar muntat sobre els seus cavalls blancs o dofins i se'l sol representar amb el tors nu, ja que tenia un físic imponent. Se'l considerava un déu inestable i segons les seves emocions podia provocar tempestes o el mar en calma, aquest era el déu al qual oraven els mariners abans d'embarcar-se. Creien que Neptú era el déu que sostenia la terra, ja que aquest estava tota envoltada d'oceans i ell des dels mars la sostenia.

Plutó Aquest cos celeste era considerat fins l'any 2006 com el novè i últim planeta del sistema solar, però actualment és considerat un planeta nan. Aquest planeta fou descobert el 12 de febrer del 1930 pel científic Clyde Tombaugh, un astrònom de l’observatori Lowell, fundat l’any 1894 per Percival Lowell, en honor del qual se li va posar al planeta el nom de Plutó, agafant com a primeres lletres les inicials d’aquest. Des de fa dècades la mida d'aquest planeta, d'uns 2.300km de diàmetre, inferior fins i tot al de la nostra lluna, que fa gairebé 3.500km de distància, junt amb la particular òrbita del mateix, la inclinació de la qual no és paral·lela a la de la resta de planetes del sistema solar, han sigut motiu de controvèrsia entre els científics, fins que el 24 d'agost del 2006 una assemblea de científics va acordar que Plutó deixaria de ser un planeta i passaria a ser un planeta nan, a més es va crear una categoria nova per aquest cos celeste anomenada "plutoide". A més dels motius esmentats anteriorment un requisit indispensable perquè un cos celeste 22

pugui ser anomenat planeta és no tenir en la seva òrbita cap altre cos celeste, cosa que Plutó no compleix car la seva òrbita passa pel cinturó de Kuiper

Mite El nom de Plutó prové del déu llatí dels inferns anomenat Hades en la mitologia grega. Hades és un dels anomenats déus olímpics, com ho són Hèstia, Demèter, Hera, Posidó, i Zeus, fills de Cronos i Rea, quan Zeus va derrotar el seu pare, el qual s'havia empassat els seus germans, Zeus, Hades i Posidó es van dividir el territori, quedant-se Hades els inferns. El mite diu que es va casar amb Persèfone, la seva neboda. Segons la mitologia és el déu més despietat de la cultura grecollatina car es temut i odiat per ser el representant de la mort, tot i així era el més just. L'animal que el representa és el gos Cèrber, un gos enorme de color negre i amb tres caps, que custodiava les portes de l’hades i no deixava sortir cap mort ni entrar cap viu. També porta un casc de pell que li van regalar els ciclops i que el torna invisible. Els romans van nomenar a aquest déu com un dels 8 escollits, els únics déus que podien ser representats en or, plata i marfil. Els sacrificis a aquest déu sempre es feien amb un nombre parell de víctimes de color fosc. Els cinc planetes coneguts pels grecs varen ser adoptats pels romans, els quals van posar a aquests planetes noms dels seus déus, que provenien també de la romanització dels déus grecs. En ser descoberts posteriorment els altres planetes es va decidir que també havien nom d'origen llatí i van continuar posant-los noms dels déus més importants. Els satèl·lits d'aquest planetes, exceptuant Urà, també tenen noms d'origen llatí, tots ells relacionats amb el planeta del qual són satèl·lits.

CONSTEL·LACIONS Una constel·lació, del llatí constellātiōn, és un conjunt d’estels que formen un dibuix imaginari. En l’espai tridimensional, els estels no estan físicament en contacte fins i tot poden arribar a estar molt lluny unes estels d’altres. La Unió Astronòmica Internacional divideix el firmament en 88 constel·lacions i moltes d’elles ja van ser conegudes pels grecs, les que van ser descobertes per Ptolomeu com veurem seguidament.

Les constel·lacions circumpolars nord Aquestes constel·lacions són les que es troben a prop del pol nord celeste. Les constel·lacions circumpolars són: 

Camelopardalis Camelopardalis és una constel·lació que va ser localitzada per l’astrònom danès, S.Bartsch en 1624.

Esta situada al nord de Ursa Menor, a l’est de Cepheus i Cassiopeia, al sud de Perseus, Auriga i Lynx i a l’oest de Ursa Maior i Draco. Mite Aquesta constel·lació prové de les dues paraules llatines ‘camelo’ i ‘pardalis’ que signifiquen camell i guepard, fent referència a la girafa. No té explicació mitològica car es una de les constel·lacions modernes. 

Cassiopeia

Cassiopeia és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està situada al nord de l’Ursa Maior , a l’est de Lacertae i al oest de Camelopardalis. És molt fàcil de veure. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Cassiopeia, nom que fa referència a la reina d’Etiòpia, esposa de Cefeu i mare d’Andròmeda. Cassiopeia va pecar de comparar la bellesa de la seva filla amb la bellesa de les Nereides, unes divinitats marines. Aquesta va caure en dissort perquè les Nereides van demanar venjança a Posidó. Posidó, déu del mar, va enviar a Cetus, un monstre marí, per a que devastés el seu país. Cassiopeia és representada asseguda en un tron perquè era la reina d’Etiòpia. 

Cepheu

Cepheu és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu 24

Està situada al nord de la Ursa Minor, a l’est de Draco, al sud de Cygnus i Lacertae i a l’oest de Cassiopeia i Camelopardalis . Mite La constel·lació de Cepheus, nom que fa referència a Cefeu rei d’Etiòpia, pare d’Andròmeda i espòs de Cassiopeia. S’explica que és el marit de Cassiopeia perquè esta situat al seu costat en el firmament. El rei Cefeu, a causa de l’ofensa feta per la seva dona als déus, va haver d’exposar a la seva filla Andròmeda a Cetus, el monstre marí, per salvar el seu país. Perseu, fill de Zeus, quan tornava a Sèrifos després de derrotar a Medusa, monstre dels inferns, es troba Andròmeda lligada a una roca. En veure-la Perseu es va enamorar d’ella i la va deslligar. Perseu li va demanar a Cefeu casar-se amb Andròmeda i ell va acceptar. Més tard va ser catasteritzat per voluntat d’Hera, dona de Zeus. 

Dracon

Dracon és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està situat al nord de la Ursa Minor i Camelopardalis, al est de la Ursa Maior, al sud de Bootes, Hercules, Lyra i Cygnus i a l’oest de Cepheus. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Dracon, que significa el drac. La deessa Hera, dona de Zeus, va descobrir una infidelitat del seu espòs amb una mortal i d’aquesta relació va néixer Hèracles( en llatí Hèrcules). Hera com no podia venjar-se del seu marit és va venjar contra Hèracles, el qual el va posar a disposició del rei Euristeu de Micenes, que li va ordenar dotze treballs aparentment impossibles per a que l’heroi no sortís d’ells. El rei li va prometre que si complia els dotze treballs seria alliberat. En aquesta constel·lació trobem representat l’enèsim treball d’Hèracles. Aquest treball consistia en que Hèracles havia d’aconseguir les pomes de l’arbre de Gaia en el jardí de les Hespérides, on la deessa Hera havia posat al dragó Ladon de cent caps per protegir l’arbre i que l’heroi no aconseguís acabar els treballs. L’heroi el va matar i Hera per agrair al dragó la seva ajuda el va pujar al firmament. 

Lacertae:

Lacertae és una constel·lació que va ser localitzada per el Polac Johannes Hevelius en 1687.

Està situada al nord de Cepheus, a l’est de Cygnus, al sud de Pegasus i a l’oest de Andromeda i Cassiopeia. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Lacertae, que significa el llangardaix. Aquesta constel·lació fa referencia a quan Persèfone, filla del déu Zeus i de la deessa Demèter, va ser raptada per Hades, déu dels inferns. Demèter va buscar a la seva filla pel cel i la terra durant deu anys sense trobar-la. La deessa va arribar disfressada de vella a Eleusis, on regnaven el rei Celeu i la reina Metanira. Aquets van rebre a la vella hospitalàriament i la van convidar a que fossi la cuidadora del seu fill Demofonte. Iambe filla de Celeu, i Baubo, una altre cuidadora, van fer-li una broma a Demèter donant-li aigua de cavada per veure, ja que la deessa no havia menjat ni begut res des de feia deu anys. Abante, un altre fill de Celeu, es va riure de la deessa i aquesta enfadada el va convertir en llangardaix. El rei Celeu, estava molt trist i Demèter per compensar aquell desastre va voler fer immortal a Demofonte, però durant la cerimònia es va trencar l’encanteri i aquest va morir. Després d’aquestes tragèdies els déus van col·locar a Abante, el llangardaix, en el firmament. 

Lynx: Lynx és una constel·lació que va ser localitzada per Johannes Hevelius en 1687. Està situada al nord de Camelopardalis, al est de Auriga, al sud de Gemini i Cancer i a l’oest de Leo, de Leo Minor i Ursa Maior. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí lynx, que significa el linx. L’origen d’aquest nom és perquè aquesta constel·lació és molt pobre i quasi no es veu, llavors

es diu que per poder veure-la s’ha de tenir ulls de linx. 

Ursa Maior:

Ursa Maior és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu.

Està situada al nord de Draco i Camelopardalis, al est de Bootes, al sud de Canes Venatici, Coma Berenice, Leo, Leo minor i Lynx. Està visible durant tot l’any. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Ursa Maior, que significa l’ossa gran. Fa referència a una noia que es deia Calisto, filla de Licàon rei d’Arcàdia. Calisto vivia a l’Arcàdia i es dedicava a la cacera de feres, amb la deessa Àrtemis, a les muntanyes. Les dones que es dedicaven a la cacera havien de ser verges tota la vida. Aquesta fou seduïda pel déu Zeus, però ella no ho sabia car Zeus s’havia transformat en Àrtemis. Àrtemis no va saber d’aquella relació fins que un dia , quan Calisto ja estava embarassada, la va veure mentre es banyava. Quan la noia és interrogada diu que no hi ha una altre culpable que Àrtemis, llavor la deessa es va enfurismar molt i la va transformar en una óssa. La noia va engendrar, convertida en óssa, a Arcas. Més tard La van caçar uns cabrers a la muntanya, i va ser lliurada, amb el nadó, a Licàon. Al cap d’un temps, l’óssa va decidí entrar al temple de Zeus ignorant que estava prohibit l’entrada, llavors la van perseguir, però el déu Zeus no va poder suportar aquesta situació i la va pujar al firmament. 

Ursa Minor: Ursa Minor és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Aquesta constel·lació junt a l'Ossa Major, és un dels elements més característics del firmament del hemisferi nord. Està situada al est i Oest de Draco, Cepheus i Camelopardalis.

Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Ursa Minor, que significa l'ossa petita. La Ossa menor diuen que podia ser Fenice, una altre nimfa que va ser seduïda per Zeus, però ella no ho sabia perquè ell s'havia transformat en Àrtemis. La deessa Àrtemis, que l'havia castigat perquè les nimfes havien de ser verges, la va perdonar i la va catasteritzar. Una altre teoria diuen que és Cinosaura, una de les nimfes que van cuidar a Zeus quan era petit. Rea, la mare de Zeus, el va entregar a aquestes nimfes per a amagar-lo del seu pare Cronos, el qual volia devorar a tots els seus fills per no ser destronat. Aquesta nimfa va ser catasteritzada per tots els ajuts que va fer a Rea. La majoria d’aquestes constel·lacions són animals, Camelopardalis i Lynx són les que no tenen mite perquè són modernes. 27

La Ursa Maior i la Ursa minor són unes de les més importants del firmament. Finalment les constel·lacions de Cassiopeia i Cepheus representen a rei i reina d’Etiòpia. Estan representades juntes per això s’explica que son marit i muller. Son les úniques constel·lacions de persones d’aquest hemisferi.

Les constel·lacions de l’hemisferi nord : Són totes aquelles constel·lacions situades a l’hemisferi nord. 

Andròmeda

Andromeda és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està situada al sud de Cassiopeia i molt a prop de Pegàs, constel·lació amb la qual comparteix una estrella. Mite El nom d’aquesta constel·lació agafa el nom de la donzella de la mitologia grega Ἀνδρομέδα, que significa governant dels homes. Andròmeda era filla dels reis d’Etiòpia, Cefeu i Cassiopeia. Cassiopeia presumia de que la seva filla era més bonica que les Nereides, filles del déu del mar Posidó. Aquest com a càstig va enviar Cetus, un monstre marí que va atacar el regne. El rei que volia protegir el seu regne va anar a l’oracle i va preguntar-li com podia salvar-lo, l’oracle li va dir que havia d’oferir la seva filla en sacrifici, lligant-la a una roca perquè el monstre se l’emportes. I així ho va fer, però Perseu la va veure i es va enamorar d’ella a l’instant, i així va ser com li va demanar al seu pare la seva mà a canvi d’alliberar-la. Perseu, que havia matat a Medusa feia poc, va ensenyar-li el cap d’aquesta al monstre, que va quedar petrificat i convertit en coral. 

Auriga

Auriga és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està situada al nord de Camelopardalis, al est de Perseus, al sud de Taurus i Gemini i al oest de Lynx. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Auriga, que significa el cotxer. Es diu que és Mirtil, fill del déu Hermes i de la mortal Fetura, era el cotxer de Enòmau. La filla de Enòmau, Hipodamía, tenia molts pretendents però el seu pare per desfer-se d’ells els ratava a curses de carros car Enòmau no perdia mai perquè els seus cavalls eren divins i el càstig del perdedor era la mort.

Un dia es va presentar Pèlop, del qual Hipodamía es va enamorar i va subornar al cotxer de Enòmau, per a que guanyés Pèlop. L’auriga Mirtil va canviar els claus de ferro del carro del rei Enòmau per uns de cera, llavors durant la cursa es van soltar i el carro va quedar destruït. En l’accident Enòmau va morir i Hermes va pujar al firmament al seu fill Mirtil. 

Bootes

Bootes és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està situada al nord de Draco i la Ursa Maior, al est de Canes Venatici i Coma, al sud de Virgo i a l’oest de Serpens Caput, Corona Borealis i Hercules. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Bootes, que significa el pastor de bous, representa una figura humana i està mirant cap a la ossa major. Hi ha moltes versions respecte a qui es refereix la constel·lació. Uns diuen que es Filomeu, fill de Demèter, que fou el primer agricultor segons els grecs. També es pensa que podia ser el llaurador que va mantenir les constel·lacions de les osses rotant al voltant del pol nord, i varen ser subjectades a l'eix polar, d'aquesta manera el cel es va mantenir en rotació constant. Per això es considera que aquesta constel·lació està mirant cap a l’Ossa Major. Uns altres diuen que representa a Icari, al qual Bacus, el deu del vi, li va ensenyar els secrets de la elaboració de la beguda. Aquest va donar de beure a uns amics seus llauradors fins quedar ebris, llavors van pensar que Icari els havia enverinat i el van matar. El déu Bacus el va col·locar en el cel per honrar-lo. 

Canes Venatici Canes Venatici és una constel·lació que va ser localitzada per Johannes Hevelius en el segle

XVII. Està situada en el nord i est de Ursa Maior, al sud de Coma Verenice i a l’oest de Bootes. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Canes Venatici, que significa gossos caçadors. Representen els dos gossos del Bootes, Asterion i Chara. Però no es pot verificar del tot ja que és una constel·lació moderna i aquestes no tenien mite



Coma Berenices

La constel·lació de Coma Berenices es anomenada també cabellera de Berenice i està situada a l'oest de la constel·lació zodiacal del Lleó. 29

Mite Berenice era l'esposa del rei d'Egipte Ptolomeu III. Quan aquest era a la guerra, venjant la mort de la seva germana i el seu nebot, la seva esposa preocupada per la seva vida va anar al temple d'Afrodita i va oferir-li la seva preciosa cabellera si el seu marit tornava amb vida de la guerra. Ptolomeu va tornar viu de la guerra i Berenice va deixar la seva cabellera al temple de la deessa, però un sacerdot del déu Serapis, que era un déu egipci, a diferencia d'Afrodita que era grega, va robar la cabellera del temple i rei i reina van quedar molt preocupats per la desaparició d'aquesta. Però davant d'aquesta preocupació va arribar l'astrònom Conó de Samos, qui els va ensenyar un grup d'estels al cel que acabaven d'aparèixer i els va dir que eren la cabellera de la reina, que la deessa Afrodita havia col·locat al firmament. 

Corona Borealis

Aquesta constel·lació era anomenada antigament nomes Corona, però se li va afegir el Borealis per poder distingir-la de la Corona Australis, està situada prop de la Osa Major. Mite Hi ha dos relats mitològics que narren el perquè del nom de la constel·lació, el primer diu que Ariadna, la filla del rei Minos (rei de Creta) no volia casar-se amb el déu Dionís en forma de mortal per por que aquest l'abandonés com havia fet Teseu, Dionís per demostrar-li que era un déu va agafar la seva corona i la va pujar al firmament, es van casar i ella es va tornar immortal. L'altre relat diu que la corona se la va regalar Dionís a Àrtemis com a regal de núpcies, en morir aquesta, Dionís va llençar la corona al firmament i més tard Zeus va divinitzar a Ariadna. 

Cygnus

Aquesta constel·lació travessa la via làctia i també es anomenada creu del nord. mite No hi ha un mite concret per aquesta constel·lació, si no que se l'associa a molts cignes presents a la mitologia grega, el primer és el cigne en el que es va transformar Zeus per poder seduir Leda, ja que aquest era el seu animal preferit, d'aquesta unió van néixer Pòl·lux i Helena. Altres diuen que degut a la proximitat de la constel·lació de la Lira, aquest cigne representa Orfeu, que fou convertit en cigne desprès de la seva mort. També es diu que representa a Cicno, un rei amant o parent de Faetont, qui per voler conduir el carro del seu pare, morí a mans de Zeus quan el carro del Sol de li va descontrolar. Cicno va nedar en el riu Eridà per trobar-lo i finalment fou convertit en cigne. 30



Hercules

És la quinta constel·lació de major mida i està situada entre Alpha Lirae y el Triangle d'estiu a l'est i Alpha Bootis a l'oest. Mite Representa al semidéu Hèracles, anomenat Hèrcules en llatí, aquest era fill de Zeus i Alcmena, aquesta última mortal. És l'heroi més important de la mitologia grega, i entre les moltes histories que hi ha al voltant de la seva figura destaca la dels 12 treballs. Eratòstenes pensava que en aquesta constel·lació Hèracles estava aixafant la serp que custodiava les pomes d'or de les Hespérides, que fou el penúltim del seu 12 treballs. Altres mites relacionen la constel·lació amb altres herois, com Ceteu, Orfeu, Ixió, Prometeu o Teseu. 

Leo Minor

El seu nom significa Lleó menor en llatí, és la constel·lació més petita, i fou creada per Johannes Hevelius al 1687. Està situada entre les constel·lacions de la Osa Major i el Lleó. Mite Al ser una constel·lació moderna no té cap mite que l'identifiqui. 

Lyra

Està situada al triangles d'estiu, a prop de la constel·lació del cigne. Prové del grec Λύρα. Mite Aquest instrument està associat al déu grec Apol·lo, qui va regalar-li una Lira al seu fill Orfeu, que en créixer es va convertir en un gran music. Estava casat amb Eurídice, que va morir a causa de la mossegada d'una serp, en veure la seva esposa morta, Orfeu va anar als inferns per suplicar-li a Hades que la tornes a la vida, aquest commogut va acceptar amb la condició de que Orfeu no es gires fins que sortissin dels inferns, però Orfeu no va ser capaç i quan estaven arribant a la sortida es va girar i va veure com la seva esposa desapareixia. A partir d'aquí la historia es divideix, uns diuen que ells es va quedar amb ella per sempre i altres que va vagar sense rumb fins que tres dones tràcies el van matar i van deixar el seu cap al riu ebre i que aquest seguia murmurant el nom de la seva estimada esposa, va arribar al temple d'Apol·lo, prop de Lesbos, on tres muses van escoltar el seu plor i el van sepultar. Tots dos mites acaben amb l'homenatge del music amb el seu instrument al cel. 31



Pegasus

La constel·lació de Pegasus limita al nord amb les constel·lacions d’Andròmeda i el llangardaix, a l'est amb el cigne, la guineu, el cavall i el dofí al sud amb les constel·lacions zodiacals d'Aquari i Peixos i a l'oest amb Peixos. Mite Simbolitza el cavall alat anomenat Pegas, fill del déu Posidó i de Medusa, a qui va matar Perseu. Molts havien intentat capturar i domar aquest cavall, però cap ho va aconseguir i Belerofonte, Príncep de la ciutat de Corint, ho va convertir en la seva obsessió, fins que un dia al temple de la deessa Atena, aquesta se li va aparèixer en somnis i li va donar una brida d'or amb la que capturar el cavall. Des de aquest moment Pegàs va ser de gran ajuda per a l'heroi, però aquest va voler volar cap a l'Olimp, i el cavall el va derrocar i va vagar sense rumb, mentre que el cavall va ser acceptat en els estables de Zeus, qui el va convertir en el portador dels trons i els llamps, símbols de poder del déu. 

Perseus

La constel·lació de Perseus és una de les més grans, i esta situada a l'est de Cassiopeia i al nord de Taure. Mite Perseu era un semidéu, fill de Zeus i Dànae, que era mortal. Dànae era filla de Acrisi, rei d'Argos a qui havien advertit que seria assassinat pel seu net. Acrisi va ficar la seva filla amb el seu net a un cofre i els va deixar al mar, van arribar a la illa de Serifos, on Perseu va arribar a la maduresa i es va convertir en un heroi molt important. Pelidectes, el rei, enamorat de la seva mare el va enviar a buscar a Medusa, que podia petrificar amb la mirada, va aconseguir matar-la i endur-se'n el seu cap, mentre tornava va rescatar Andròmeda i en arribar va rescatar la seva mare utilitzant el cap de Medusa per convertir en pedra al rei, a més durant uns jocs olímpics va matar per accident el seu avi, i així es va complir la profecia. 

Sagitta

Sagita, és una de les constel·lacions més petites, es troba dins del perímetre del Triangle Estival i limita al nord amb la guineu, a l'est amb Hèrcules al sud amb la constel·lació de l'àguila a l'oest amb el dofí. 32

mite La constel·lació representa una fletxa, i s'ha relacionat amb diversos personatges, com Cupido, Apol·lo, Hèrcules o la constel·lació de Sagitari, que representa un arquer, però segons Eratòstenes és la fletxa que va utilitzar Apol·lo contra els Ciclops per venjar la mort del seu fill Asclepi, que havia sigut fulminat pels Ciclops, desprès va amagar la fletxa i quan Zeus el va perdonar la va recuperar. 

Triangulum

Aquesta constel·lació situada al sud d'Andròmeda, a l'est de Perseu, al nord d' Àries i a l'oest de Piscis i es caracteritza per tenir la forma d'un triangle isòsceles quasi perfecte. Mite No hi ha mite per a questa constel·lació, si no que se l'ha associada a diversos llocs, com el delta del riu Nil, o la illa de Sicília, per la seva forma de triangle també se l'ha anomenat delta, lletra grega que equival a la nostra lletra de. 

Vulpecula

Aquesta constel·lació significa la guineu i es una constel·lació afegida al 1687 per Hevelius. Limita al nord amb les constel·lacions del cigne i la lira, a l'est amb Hèrcules, al sud amb les constel·lacions de la fletxa i el dofí i a l'oest amb la constel·lació de Pegàs. Mite Al ser una constel·lació moderna no està associada a cap mite.

Les constel·lacions equatorials Aquestes constel·lacions són localitzades a la línia del equador celeste. 

Canis Minor Canis Minor és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està situada al nord de Gemini, al est i sud de Monoceros i al oest de Hydra i Cancer.

Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Canis Minor, que significa el gos petit.

Està

constituïda

per

tres

estels

principals

que

formen

triangle.

Aquesta constel·lació representa a uns dels gossos de caça que seguien a Orió. Va ser catasteritzat a la mateixa vegada que el seu amo Orió car havia estat en totes les seves aventures. 

Cetus

Cetus és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està situada al nord de Piscis i Aries, al est de Aquarius, al sud de Scultor i Fornax i a l’oest de Eridianus i Taurus. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Cetus, que té dos possibles significats monstre marí o balena. Cetus és el monstre marí que va enviar Posidó en contra de Cefeu, perquè Cassiopeia, la seva dona, va rivalitzar a les nimfes Nereides dient que la seva filla Andromeda era més bonica que aquestes. Posidó, pare de les Nereides, escoltant a aquestes va enviar un monstre marí a la ciutat de Cefeu. Cefeu al veure que el monstre estava devastant tota la seva ciutat va anar a un oracle i li va preguntar que havia de fer per acabar amb aquest mal de la ciutat. L’oracle li va dir que havia de exposar a Andromeda, la seva filla, al monstre marí Cetus. Cefeu a contracor ho va fer i quan Cetus la anava a devorar , va aparèixer Perseu ,que tornava de vèncer a Medusa, i es va enamorar d’ella. Perseu va acordar amb Cefeu que si la salvava es casaria amb ella. El monstre va ser vençut per l’heroi i va ser posat entre els estels. 

Delphinus

Delphinus és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Aquesta constel·lació és petita i està situada al nord de Vulpecula, al est de Sagitta i Aquila, al sud del Aquarius i a l’oest de Equuleus i Pegasus.

Mite Aquesta constel·lació prové del terme llatí Delphinius, que significa el dofí. Diuen que Posidó estava enamorat de Amfitrite, una Nereida. Però aquesta volia ser verge per tota la vida. Llavors va fugir cap a l’Atlas, però Posidó va enviar molts buscadors , entre els quals hi havia un dofí. El dofí va ser qui la va trobar i se la va emportar a Posidó. Aquest s’hi va casar i per agrair-s’ho el va posar entre els estels. 34



Equuleus Equuleus és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu.

Està situada al nord de Pegasus, al oest de Delphinus i al est de Aquarius. No és molt visible car no té moltes estels brillants. Mite Aquesta

constel·lació

prové

del

llatí

Equuleus,

significa el

cavall.

Aquest cavall representa que és Hipe, la filla del Centaure Quiró. Hipe, que li agradava anar de caça, va ser posseïda per Eol, el vent. Ella d’entrada ho va amagar però es va quedar embarassada. El dia del part va fugir a les muntanyes i va tindre el nadó. El seu pare va venir en cerca seva, però ella, va demanar esser transformada per a fi que no la reconegués i així fou convertida en euga. La deessa Àrtemis la va pujar al cel per ocultar-la de Quiró, el seu pare. Aquesta constel·lació només és visible per davant ja que la part del darrera la van ocultar per a que no es sàpiga que era una femella. 

Monoceros Monoceros és una constel·lació que va ser localitzada per Petrus Plancius en 1613. Esta situat al

nord de Gemini, al oest de Orió, al sud de Puppis i Canis Maior i a l’oest de Hydra i Canis Minor. Mite Aquesta constel·lació prové del terme grec Μονὸκερωσ, que significa unicorn. Al ser una constel·lació moderna no té referència mitològica. L’unicorn és el símbol de saviesa i puresa i es sol representar com un cavall blanc amb una banya. 

Ophiuchus

Ophiuchus és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. El conjunt de tota aquesta constel·lació és un home envoltat per una serpent. Està situat al nord de Hercules, al est de Serpens Caput i Libra, al sud de Scorpius, a l’oest de Sagittarius, Serpens Cauda i Aquila. Mite Aquesta constel·lació prové del terme llatí Ophiuchus, que significa el portador de la serpent. Es diu que és Asclepi, fill del déu Apol·lo i la mortal Coronis. Aquest tenia una habilitat, la medicina i fins i tot ressuscitava als morts. Això no agradava als déus perquè els homes serien

immortals com ells. El déu Zeus s’irrità i el va matar però com era un semidéu en consolidació al seu pare el déu Apol·lo el va posar en el firmament. 

Orion

Orion és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Aquesta és la més coneguda de tot el firmament. Es pot veure des de els dos hemisferis. Està situada al nord de Gemini i Taurus, al est de Eridanus, al sud de Lepus i a l’oest de Monoceros. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Orion o Oarion i del grec Ὠρίων o Ωαρίων, que significa gegant, caçador. Diuen que Orió és el fill d’Euríale, filla de Minos rei de Creta. Aquest li fou atorgat un do, podia caminar a sobre el mar. Llavors va anar a Quios i embriagat, va violar a Mèrope, filla d’Enopió rei de Quios. En saber-ho aquest el va fer fora del país i el va encegà. Orió va arribar a Lemnos i és va trobar a Hefest, fill de la deessa Hera i del déu Zeus. Hefest es compadí d’ell i li donà a Cedalió, el seu criat per a guiar-li el camí. Se n’anà cap a llevant, on sembla que es va trobar amb Hèlios, déu del vent, i aquest el va curar de la ceguera. Orió va regressar a Quios a venjar-se d’Enopió però no el va trobar perquè la gent del poble el va amagar. Més tard se n’anà a Creta, on sempre caçava amb la deessa Àrtemis i el déu Leto. Orió va amenaçar amb matar a tots els animals, Àrtemis irritada li va enviar un escorpí que el va matar. La deessa penedida li demana a Zeus que posi a Orió i a l’escorpí en el firmament, i així ho va fer. Una altre teoria diu que un cop Orió es va fer gran , se’n va enamorar d’Àrtemis. Aquesta féu sorgir un escorpí contra ell que el fiblà i el va matar. Els déus, compadits van catasteritzar al cel a Orió i a l’escorpí. 

Scutum Scutum és una constel·lació que va ser localitzada per Hevelius a finals del segle XVII. Està

situada al nord de Aquila, a l’est de Serpens Cauda i al sud de Sagittarius. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Scutum, que significa l’escut.

Aquest commemorant les gestes de Juan III Sobieski, l’últim rei de Polònia i Lituània que va derrotar als Turcs, va crear una constel·lació en el seu nom. Aquesta constel·lació al ser moderna no té cap referència mitològica. 

Serpens Serpens és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està

situada al nord de la Corona Boreal, al est de Bootes i Virgo, al sud de Libra i Ophiuchus i a l’oest de Ophiuchus i Hercules. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Serpens, que significa la serpent. Està associada a la constel·lació de Ophiuchus, car és la serpent que representa la medicina d’Asclepi.



Sextans

Sextans és una constel·lació que va ser localitzada per Johannes Hevelius en el segle XVII. Està situat al nord oest de Leo, al sud est de Hydra i Crater. No és una constel·lació molt brillant. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Sextans, que significa sextant. Hevelius la va crear en record d’un instrument que va perdre en un incendi. Aquesta constel·lació tampoc té referencia mitològica perquè és moderna.

Les constel·lacions zodiacals Aquestes constel·lacions es troben a sobre de l'eclíptica,és a dir a sobre de la línia corba on transcorre el Sol al voltant de la Terra. El zodíac Un cop establertes les diferències entre l’astronomia i l’astrologia, cal parlar ara del zodíac. El zodíac és un terme que podem associar a l’astrologia, és a dir a l’estudi dels astres, ja que ens explica el significat de cada signe, relacionat cada un d’ells amb una constel·lació. Aquestes explicacions no estan comprovades científicament, és a dir no es basen en cap comprovació empírica i per tant pot verificar l’existència del zodíac. 37

Actualment el zodíac no te sentit, ja que el cel s’ha desplaçat des de que aquest es va inventar. Els signes del zodíac estan decidits d’acord amb la zona del cel on estava situat el sol en el moment del naixement d’una persona, i actualment el cel ha canviat i ja no està en el mateix lloc que fa 2.000 anys. El terme zodíac prové del grec de la paraula ‘ζῶoν- διακοσ’ (que vol dir “roda d’animal”), això és perquè la majoria de les constel·lacions representen alguns animals. Amb el nom de “Signes del zodíac” es coneixen les dotze seccions en les quals els grecs van dividir el cel. Basant-nos en aquestes dotze divisions del cel hi ha dotze signes del zodíac: Capricorn, Aquari, Peixos, Àries Taure, Gèminis, Càncer, Lleó, Verge, Balança, Escorpí i Sagitari.



Capricorn Capricorn és una constel·lació Zodiacal que està al nord de Aquarius i Aquila, al est de

Sagittarius, al sud de Microscopium i Piscis Austrinus. Mite De Capricorn hi ha varies teories: Una de elles es que quan el déu Zeus era petit va ser amamantat per una vedella que es deia Amaltea en l’illa de Creta perquè el seu pare Cronos no conegués la seva existència. La vedella Amaltea va ser la mare del Deu Pa. Saturn va tenir relacions amb la cabra Amaltea i va tenir el nen, el Deu Pa. El nen, va néixer molt estrany i semblava un monstre. Llavors la vedella Amaltea es va espantar i Mercuri se’n va portar al nen al Olimp per divertir als deus i ho va aconseguir. Llavors els deus en el seu honor van fer la constel·lació de Capricorn. Una altra versió és que la constel·lació la van fen en honor a la vedella Amaltea , per els servicis a Zeus. 

Aquari Aquari és una constel·lació zodiacal que està al nord de Piscis, Pegasus i Equuleus, al est de

Aquila i al sud de Capricornius i Scultor. Mite Representa al copeer real de Troia, Ganímedes. Ganímedes va ser segrestat per Zeus en el mont Ida, En Frígia, que actualment correspon a Turquia. Ganímedes passava allí molt de temps 38

d’exili durant la seva joventut, com altres herois feien. Ell havia de cuidar ovelles i s’havia d’educar junt als seus amics. Zeus (Júpiter en llatí), en veure’l es va enamorar i es va transformar en una àguila per poder emportar-se’l al mont Olimp. El pare de Ganímedes el trobava molt a faltar, llavors Zeus comprensiu va enviar a Hermes, déu missatger, amb dos cavalls que podien córrer a sobre de l’aigua. També Hermes li va assegurar al pare de Ganímedes que el noi ara era immortal . 

Peixos Peixos és una constel·lació zodiacal que està al nord de Andromeda i Pegasus, al est de

Aquarius, al sud de Cetus, al oest de Aries i Triangulum. Mite Són els dofins que van conduir a Anfítrite davant Posidó. Anfítrite era la promesa del déu de les aigües, però li feia vergonya casar-se amb ell. Per això es va amagar en les profunditats de l'oceà. Posidó va enviar els dofins en la seva cerca i quan la van portar davant la seva presència els va convertir en estels com a premi al seu servei. 

Àries Àries és una constel·lació zodiacal que està al nord de Andromeda i Triangulum, al est de

Piscis, al sud de Cetus i a l’oest de Taurus. Àries era la constel·lació que marcava l'equinocci de primavera, i antigament consideraven Àries la primera casa del Sol, així com el començament de la primavera. Mite Aquesta constel·lació representa, en el mon grec, el velló d'or, el velló d'un carner anomenat Crisomal, que va ser creat per Zeus i Hermes per salvar dos nens de la seva mare, que no els volia i va convèncer el seu marit i pare dels nens per sacrificar-los. El carner va endur-se'n els nens, Frixo i Hele, aquest primer es va aferrar al carner, però la seva germana va perdre l'equilibri i va caure al mar, a un lloc que porta el seu nom, Helespont. Frixo va arribar a la colquida, on per el seu viatge i la seva salvació va sacrificar el carner a Zeus. La pell del carner va ser guardada al bosc i protegida per un drac, un tresor que ningú va gosar robar fins que va arribar Jàson amb els seus argonautes. 

Taure Taure és una de les constel·lacions Zodiacals que està situada al nord de Auriga i Perseus, al est de Aries i Cetus, al sud de Eridanus i Orion i al oest de Gemini.

Mite

Un dia , una verge que es deia Europa estava amb les seves amigues en la platja, quan de sobte va aparèixer un toro de color blanc, molt bonic i es va posar a prop d’Ella. Aquest toro era el Deu Zeus transformat per poder enamorar a Europa. Europa va quedar fascinada pel color i la bellesa del toro, i es va pujar a sobre d’ell. El toro quan estava segur de que Europa no podia fugir, se la va emportar volant. Zeus la va posseir, en forma d’home i ella es queda embarassada. Zeus la casa amb el rei de Creta. Zeus quan va complir el seu objectiu de casar a Europa amb el rei de Creta va convertir al toro en una constel·lació. Una altre teoria es que Zeus va posseir a la jove Io, i com la deessa Hera era molt gelosa, Zeus per por de que Hera li fessi alguna cosa a Io la va transformar en vedella i la va catasteritzar. 

Bessons Bessons és una constel·lació zodiacal que està al nord de Lynx i Auriga, al est de Taurus i

Orion, al sud de Monoceros i Canis Minor i a l’oest de Cancer.

Mite Correspon al símbol dels bessons, el mite que explica la història es el de Càstor i Pòl·lux, germans bessons de mare, però no de pare, sent el primer fill de Tíndar amb la seva esposa Leda, i el segon fill de Zeus, que convertit en cigne va posseir Leda. Pòl·lux per ser fill de Zeus era immortal, un dia el seu estimat germà mor i Pòl·lux molt dolgut demana al seu pare poder compartir el do de la immortalitat amb el seu germà, aquest li concedeix el seu desig, però mentre que un es viu a la terra, l'altre es mort als inferns, i cada dia van canviant, de forma que tots dos viuen un dia si i un dia no, però no es veuen mai més. Les estrelles que formen la constel·lació de bessons simbolitzen l'amor dels dos germans. 

Cranc És una constel·lació zodiacal que està situada al nord de Lynx, al est de Gemini i Canis Minor, al sud de Hydra. Mite Cranc (en llatí Cancer) és un dels dotze signes del zodíac, el qual fa referència a la deessa

Hera , dona de Zeus. Un dia Zeus, mostra molt d’interès en una mortal i te relacions amb ella. D’aquestes relacions neix Hèracles, un semidéu. Hera quan sap de l’existència d’aquest vol venjar-se , i es venja contra ell. Li va fer molts càstigs , entre ells el va donar a un rei grec com a esclau i aquest rei li va 40

designar els dotze treballs d’Hèracles, li va prometre que si ho aconseguia tindria la llibertat, tot i això pensant que el jove no ho aconseguiria. En el segon treball d’Hèracles esta el de matar a l’Hidra de Lerna, que era un monstre de vuit caps de serp. Cada vegada que tallava un cap sortia un altre i de doble mida. La venjativa Hera al veure que Hèracles aconseguiria matar-la li va enviar un cranc per distreure’l. El cranc va mossegar l'heroi al peu i en aquest moment l’heroi el va trepitjar. Seguidament quan el cranc ja està mort la deessa Hera al porta al firmament i el va col·locar entre les constel·lacions com a pagament a la seva ajuda. 

Lleó Lleó és una constel·lació zodiacal que està al nord de la Ursa Maior i Leo minor, al est de

Cancer, al sud de Hydra, Sextans i Crater i a l’oest de Coma Berenice i Virgo Mite Aquesta constel·lació simbolitza al lleó de nemea, fill de Tifó i Equidna. Aquest lleó pertanyia a la deessa de la lluna, Selene, qui el va abandonar en l’indret on, més tard, el mataria Hèracles en el seu primer treball. Aquest lleó era invulnerable, sobretot pel gruix de la seva pell, i sentint-se sol i abandonat es va dedicar a arrasar camps i devorar persones i animals. El lleó vivia en una cova de dos entrades, l'heroi va tapar una i el va sorprendre per l'altre. Després d'asfixiar el terrible animal li va treure la pell amb les urpes del mateix animal, després d'això la pell d'aquest es va convertir en un dels símbols de l'heroi, i Zeus en honor al seu fill va pujar el lleó al firmament, apareixent així la constel·lació del lleó. Una altra explicació diu que el lleó no va pujar al cel en honor a l’Heroi i els seus treballs, si no que Zeus o Hera el van pujar en honor a l’animal mateix. 

Verge Verge és una constel·lació zodiacal que està situada al nord de Bootes i Coma, al est de Leo,

al sud de Crater, Corvus i Hydra, al oest de Libra i Serpens Caput. És coneix com a Verge a Astrea, una deessa grega. Astrea, era filla de Temis i de Zeus. Un dia Zeus li fa l’encarregada de portar els seus raigs. Astrea té una germana, Niké. Astrea i Niké ajuden a Zeus en una guerra en contra dels Titans, llavors Zeus li agraeix la ajuda a Astrea i li concedeix el seu desig de ser verge per sempre. Astrea va optar per viure en la Terra, tot i que era immortal, per ensenyar als homes la justícia i la virtut. Durant l’era de Cronos (l’època dorada) , va viure tranquil·lament lluny del Cel. Més tard, en l’època de Bronze van canviar molt les coses a la Terra, els humans van començar a ser dolents i molt

agressius. Llavors Astrea va decidí abandonar la Terra i Zeus la va pujar al Cel en forma de constel·lació. 

Balança Balança és una constel·lació zodiacal que està situada al nord de Serpens Cauda i Virgo, al

sud de Hydra i Lupus i a l’oest de Scorpius i Ophiuchus. Mite És el símbol de la justícia. No hi ha cap mite que l’expliqui. Aquesta constel·lació formava part, en un principi, de les pinces de la constel·lació d'escorpí, i es l'única de les dotze que manca de cap animació. Representa la justícia i l’equilibri. Per la setena de les constel·lacions hi ha més d'una explicació: La que sembla menys probable es la de que representa el carro daurat d'Hades, tirat per quatre cavalls negres, el qual Hades feia servir per viatjar al món superior i visitar les nimfes. en un d'aquests viatges coneix a Persèfone, filla de Demèter. Aquesta explicació es relaciona amb una altra: Aquesta segona explicació diu que la balança representa la rivalitat entre la vida i la mort, representada pel mite de Persèfone, que es segrestada per Hades i portada als inferns. La seva mare Demèter va a buscar-la i al final acorda amb Hades que viurà 6 mesos als inferns, estan així morta, i els altres 6 al mon dels vius, representant així la vida. Aquest mite no representa nomes la dualitat entre la vida i la mort si no també les estacions. Una altre de les explicacions es que representa la balança que sostenia Hera, la deessa del matrimoni. Altres diuen que la balança es remunta a la època dels romans, representa Juli Cèsar, la imatge del qual va ser partida en dos meitats iguals i pujada al firmament. A la mà duia el símbol de la justícia i aquesta constel·lació era l'encarregada de dividir en dos l'any astral, així va ser, fins l'aparició del calendari Gregorià. 

Escorpí Escorpí és una constel·lació zodiacal que està situada al nord de Ophiuchus, al est de Libra i

Lupus, al sud de Ara i Norma, al oest de Corona Australis i Sagittarius. Mite És l'escorpí que la deessa Àrtemis va manar contra Orió, un caçador gegant que havia intentat violar-la. Orió i l'escorpí van lluitar llarga estona entre si. Zeus, admirant el valor de tots dos, els va pujar al firmament.

En quant al passat Grec, aquests diuen que es remunta a la balança de ''Mechus'' inventor de les peses i les mides. Es vincula també la balança a la deessa Armónia, filla de Afrodita i Ares, la qual es va cassar amb Cadme i les seves noses van ser motiu de rivalitat entre els deus pel que fa als regals de noses, es diu que en el moment en que Atena va posar el seu pèplum i Hefest, espòs d'Afrodita, el seu collar preciós, balança va estar lligada a la luxúria de la vida, d'igual forma que a la harmonia, la concòrdia i el bon gust, sent d'aquesta forma dos cares de les persones i representant l'equilibri de la balança. 

Sagitari Sagitari és un signe representat per un centaure , és a dir, mig cavall i mig home.

Mite Es diu que és Croto, el fill de Pa i de Eufeme, la nodrissa de les muses. És germà de llet de les muses i viu amb elles a la muntanya Helicón. Aquesta muntanya en grec és diu ‘’Ηλικῶν’’ que vol dir muntanya tortuosa, està situada a la regió de Tespias , Beòcia en Grècia. La muntanya Helicón era consagrada a Apol·lo i a les nou musses. Per mostrar la seva admiració a les seves germanes de llet que eren protectores de diferents arts i ciències (música, poesia, comèdia, tragèdia, dansa, història, poesia èpica, poesia amorosa, poesia lírica) va inventar els aplaudiments. Quan va morir les pròpies muses van demanar a Zeus que el convertís en estel i així ho va fer el rei dels déus. Croto no era un centaure. Va adoptar la forma d'aquest ésser mitològic perquè li agradava molt muntar a cavall. Altres versions expliquen que era el centaure Quiró qui, ferit involuntàriament per el Deu Hèracles, va cedir la seva immortalitat a Prometeu, el creador dels homes a la terra, per poder així morir i escapar del dolor. Després de la seva mort va ser catasteritzat, és a dir, convertit en una constel·lació.

Les constel·lacions de l’hemisferi sud Aquestes constel·lacions estan situades al hemisferi sud. 

Antlia

Antlia és una constel·lació que va ser localitzada per Nicolás Louis de Lacaille en el segle XVIII. Està situada al nord de Hydra, a l’est de Pyxis, al sud de Vela i a l’oest de Centaurus.

Mite 43

Aquesta constel·lació prové del llatí Antlia, que vol dir màquina pneumàtica. Aquesta constel·lació no té referència mitològica perquè és moderna. 

Caelum

Caelum és una constel·lació que va ser localitzada per Nicolas Louis de Lacaille. Està situada al nord de Lepus, a l’est de Eridanus i Horologium, al sud de Doradus i Pictor i a l’oest de Columba.

Mite Aquesta constel·lació prové del llatí caelum, que vol dir el burí, cisell. Representa un cisell, és a dir, un instrument per treballar a sobre el coure. Aquesta tampoc té referencia mitològica , perquè és moderna. 

Canis Maior

Canis Maior és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està situada al sud de Monoceros, Lepus i Columba i a l’est de Puppis.

Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Canis Maior, que vol dir el gran caçador, el gran gos. Hi ha diverses teories d’aquesta constel·lació. Una de les teories diuen que és Laelaps, un gos que fou regalat per el déu Zeus a la nimfa Europa. El gos va passar varies generacions fins arribar a Céfal. Durant la persecució de la guineu Teumesia, Zeus el va convertir en pedra i després ho va pujar al firmament. Una altre teoria diuen que és el gos d’Orió, aquest va ser col·locat al cel a la mateixa vegada que el seu amo. També hi ha la teoria de que és la gossa Mera, de Icari i Erigone. Aquesta gossa va trobar els cossos sense vida dels seus amos i amb els seves lamentacions va atraure a gent per a que els enterressin. El déu Dionís va posar-la entre les constel·lacions en honor al que havia fet per els seus amos. 

Centaurus

Centaurus és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. El centaure té a la mà una altre constel·lació que és el llop i sembla ser que el centaure està fent una ofrena als déus. Està situada al nord de Crux i de la Via Làctia, a l’est de Antlia i Vela, al sud de Musca i Circinus i a l’oest de Lupus. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Centaurus, que vol dir Centaure, mitat home mitat cavall. Es diu que és Quiró, un centaure que viu a la muntanya de Pèlion. Aquest fou fill del déu Cronos i la seva neboda, la nimfa Fílira. Ella per escapar de Cronos es va transformar en egua, però Cronos es va convertir en un cavall i la va posseir. D’aquesta relació va néixer el centaura Quiró, mitat home mitat cavall. Quiró va ensenyar l’art de guerra a molts herois com Asclepi, semidéu de la medicina, i Aquil·leu, semidéu immortal. Quan Hèracles anava a la recerca del senglar d’Erimant, el seu tercer treball, hagué d’heure-se-les amb els Centaures, els quals els va matar tots menys Quiró perquè s’enamorà d’ell. Van tenir una relació però un dia a Quiró li caigué al peu una de les fletxes de Hèracles, que estava enverinada per la sang de l’Hidra de Lerna, un altre dels treballs d’Hèracles. Llavors Quiró no va aguantar el dolor i va suplicar als déus que el matessin, ja que ell no podia morir perquè era immortal. 

Columba

Columba és una constel·lació que va ser localitzada per Augustin Royer en 1679. Està situada al nord de Canis Maior i Lepus, a l’est de Caelum, al sud de Pictor i a l’oest de Puppis.

Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Columba, que vol dir paloma. Aquesta constel·lació tampoc té referencia mitològica tot i que s’ha especulat que pot ser la paloma que els Argonautes van enviar per saber si podien passar pel Mar Negre.

Els Argonautes eren uns cinquanta-cinc homes que van ajudar a Jàson en la busca del velló d’or per venjar al seu pare, el rei de Tessàlia. També diuen que pot ser la paloma de la pau, la qual va ajudar a Noé a sortir de la seva arca. Noé segons la bíblia era l’únic home just de tota la Terra i per això només va quedar viu ell amb el diluvi universal i aquest va haver de salvar tots el animals. 

Corona Australis

Corona Australis és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està situada dins de Sagittarius i està a l’est de Scorpius i al sud de Telescopium.

Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Corona Australis, que vol dir corona del sud. Es diu que és la corona d’Ariadna, filla de Minos rei de Creta. El déu Dionís va col·locar la corona al firmament després de celebrar les seves noces amb ella. Es diu que el déu Dionís es va enamorar d’ella i va anar cap a Creta, Ariadna va quedar enamorada al veure la corona. També una altra teoria diu que Ariadna utilitza al déu Dionís per a salvar al seu amant Teseu del laberint gràcies a la corona en el cel que li il·luminava. Aquesta corona va ser creada per Hefest, fill de la deessa Hera i del déu Zeus. 

Corvus

Corvus és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Encara que no te estels molt brillant és pot reconèixer per la seva forma de trapezi. Està situat al nord oest de Virgo, al est de Crater i al sud de Hydra. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Corvus, que vol dir el corb. Aquesta constel·lació aplega tres figures, l’hidra, el crater i el corb. El corb és considerat el ocell consagrat al déu Apol·lo, perquè cada déu tenia un animal consagrat. Un dia els déus celebraven un sacrifici i el corb fou enviar a cercar aigua d’una font. El corb es va fixar en uns cabrafigues i es va esperar a que maduressin.

Com es va retardar, per donar-li una excusa als déus va atrapar una hidra i la va posar dins del crater, un atuell per a barrejar vi amb aigua. El corb va al·legà que era l’hidra la que es bevia tota l’aigua de la font. Però Apol·lo, que s’havia que havia passat, el va castigar catasteritzant-lo amb el crater i l’hidra i mai més podria beure aigua. 

Eridanus

Eridanus és una constel·lació que és va localitzar en l’època grecollatina per Ptolomeu. És la sisena més gran de les constel·lacions modernes. Està situat al nord de Orion, Taurus i Cetus, al sud de Hydrus i a l’oest de Caelum. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Eridanus, que vol dir el riu. Aquesta constel·lació representa que són diversos rius. Un d’ells diuen que és el riu Erídan, incendiat per culpa de Faetont. Aquest que era fill d’Apol·lo, li va demanar al seu pare una prova de paternitat, Apol·lo li va dir que li demanés el que volgués. Faetont aprofitant l’oportunitat li va dir que el deixés portar el seu carro del Sol, i tot i que Apol·lo no volia el va haver de deixar perquè s’ho havia promès. Faetont no sabent portar bé el carro va cremar part de la Terra i entre ella estava el riu Erídan. Llavors els deus van catasteritzar aquest riu. D’altres diuen que és el riu Nil, ja que aquest té el naixement al sud i la constel·lació esta situada al sud. 

Fornax Fornax va ser una constel·lació que va ser localitzada al 1794 per Abbé Nicolas Louis de

Lacaille, un astrònom francès. És molt difícil de localitza perquè només està formada per tres petites estels. Es troba a prop de les constel·lacions Scultor, Eridanus, Cetus i de Phoenix Mite Aquesta constel·lació prové del llatí fornax, que significa el forn. Fornax va ser una deessa romana protectora del forn on coïen el pa. En el seu honor celebraven la festa dels fornacalias. Les fornacalias eren unes festes, en les quals els romans feien una mena de sacrifici utilitzant blat. 

Hydra

Hydra és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. És la més gran de les vuitanta vuit constel·lacions actuals. Està situada paral·lelament a l’equador de la Via Làctia i limita al nord amb Cáncer, Leo, Sextans, al est amb Canis Minor i Minoceros, i finalment al sud amb Puppis, Pyxis i Antlia.

Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Hydra, que significa la serp marina. Hèracles era un semidéu, el qual havia de fer dotze treball per a poder ser alliberat de la seva esclavitud. Aquesta esclavitud va ser causada per la deessa Hera, dona de Zeus. Zeus era molt adúlter i un dia va seduir a Alcmena, una mortal. D’aquesta relació va néixer Hèracles i la deessa Hera per poder venjar-se de la infidelitat del seu marit va imposar a Hèracles dotze treballs , en els quals la deessa es pensava que ell moriria. Hydra era una monstre de molts caps que la deessa Hera va enviar per acabar amb la vida de l’heroi, però aquest va començar a lluitar. La deessa en veure que l’heroi estava matant a l’hidra va enviar-li un cranc que li va mossegar el peu i ell el va trepitjar. Seguidament l’heroi en veure que cada cop que tallava un cap de l’hidra en sortien més va cremar les ferides per a que es moris. Finalment va acabar amb l’hidra i la deessa Hera la va pujar al firmament en honor a l’ajut que l’havia prestat. 

Lepus Lepus és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està

situada al nord de Orion i Monoceros, al est amb Eridanus, al sud amb Caelum i Columba i a l’oest amb Canis Maior. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Lepus, que significa la llebre. Lepus representa a l’animal de caça d’Orió amb la ajuda dels seus gossos (Canis Maior i Canis Minor). Hermes, el déu missatger el va posar al firmament degut a la seva gran fecunditat i velocitat. 

Lupus Lupus és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està

situada al nord de Scorpius i Libra, al est de Centaurus, al sud amb Circinus i al oest amb Norma.

Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Lupus, que significa el llop. Segons la llegenda tracta del rei de Arcàdia, Licàon, que fou transformat en llop com a càstig per la seva crueltat car va matar a quasi tots els seus fills. 

Microscopium

Microscopium és una constel·lació que va ser localitzada per Nicolas Louis de la Caille en 1756. Està al nord de Capricornius, a l’est de Sagittarius, al sud de Indus i a l’oest de Grux i Piscis Austrinus. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Microscopium, que significa microscopi. No te mite car és una constel·lació moderna. 

Piscis Austrinum Piscis Austrinum és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per

Ptolomeu. Està al nord de Aquarius i Capricornius, al est de Microscopium, sud de la via Làctea i al sud de Grux i a l’oest de Scultor. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Piscis Austrinus o Piscis Australis, que significa peix del sud. Es deia que era un peix que va salvar de morir ofegada a Derceto, la deessa síria de la fertilitat. En la mitologia grega, esta constel·lació es coneix com el peix gran i és representat com bevent l’aigua derramada per Aquari, el portador d’aigua. Es diu que els dos peixos de la constel·lació de Piscis són els descendents del peix gran. 

Puppis Puppis és una constel·lació que va ser localitzada en l’època grecollatina per Ptolomeu. Està

situada al nord de Monoceros i Hydra, al est de Canis Maior i Columba, al sud de Pictor i Carina i a l’oest de Vela i Pyxis. Mite

Aquesta constel·lació prové del llatí Puppis, que significa popa, la Nau Argos. És la major de les tres parts en las que es va separar la Nau Argos. Esón, rei de Yolco, tenia un fill que es deia Jasón. Pelías, el germà de Esón, el va destronar i el va tancar en un presó. Llavors Jasón, que vol venjar al seu pare, va cap a Yolco i Pelías li diu que li tornarà el regnat al seu pare quan ell torni de la colquida amb el velló d’or. Seguidament Jasón busca homes per a que vagin amb ell i com necessita una nau se la demana a Argos, d’aquí el nom de la nau. 

Pyxis Pyxis és una constel·lació que va ser localitzada per Nicolas Louis de la Caille. Està situada

al nord de Hydra, a l’est de Puppis, al sud de Vela i a l’oest de Antlia. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Pyxis, que significa la brúixola. Aquesta formava part de la antiga constel·lació Argo Navis, però més tard es va pensar que era molt difícil que Argo pogués tenir una brúixola. Per això és coneix com que la nau té només tres part, Carina, Puppis i Vela.



Sculptor Sculptor és una constel·lació que va ser localitzada per Nicolas Louis de la Caille. Està

situada al nord de Cetus i Aquari, a l’est de Piscis Austrinus, al sud de Grux i Phoenix i a l’oest de Fornax. Mite Aquesta constel·lació prové del llatí Sculptor, que significa escultor. No s’identifica amb cap mite car és una constel·lació moderna

Les constelacions circumpolars sud Aquestes constel·lacions es trobem al circumpolar sud, és a dir, les que es troben a prop del pol sud celeste. 

Apus 50

Aquesta constelacio fou descoberta per Johann Bayer al 1603 i limita al sud amb Octans, al nord amb Circinus i Triangulum Australe i Ara, a l'oest amb Musca i Chamaleon i a l'est amb Pavus. Mite Com és una constel·lació moderna no s’identifica amb cap mite. 

Ara

Aquesta constel·lació era visible per als antics grecs, però degut als moviments celestes avui dia es una constel·lació circumpolar sud, esta situada entre escorpí i el triangle austral. Mite Representa un altar, i els antics grecs que eren l'altar on els déus van pactar acabar amb Cronos, els ciclops van amagar aquesta altar perquè no es descobrís el poder del llamp. El seu nom vol dir au del paradís, i Bayer li va donar aquest nom en el seu llibre de Uranometria. 

Carina

Antigament formava part de la constel·lació austral de Argo Navis, però més tard la Unió Astronòmica Internacional va dividir aquesta constel·lació en quatre parts, la quilla, la vela, la popa i la brúixola. Mite Representa la quilla de la nau Argos, que va ser comandada per Jàson quan aquest va viatjar a Iolcos per aconseguir el Belló d'or. D'aquesta expedició van formar part nombrosos herois grecs. 

Chameleon

Aquesta constel·lació també fou introduïda per Bayer al seu llibre d'uranometria, està situada al sud de la mosca, a l'oest de la taula, al nord de l'octant i a l'oest d' Apus. Mite El seu nom vol dir Camaleó. Com totes les constel·lacions introduïdes a l'època moderna no hi ha un mite que expliqui el nom de la constel·lació. 

Circinus

Aquesta constel·lació limita al nord amb la constel·lació del Llop, a l'est amb el centaure i la mosca; al sud amb la constel·lació de Apus i a l'oest amb el Triangle Austral i Norma. Va ser introduïda al segle XVIII per Nicolas Louis de Lacaille. mite El seu nom vol dir compàs, Lacaille va voler posar en el cel un instrument de precisió per als Argonautes de l'expedició de Jàson, i per aquest motiu va col·locar aquesta constel·lació. 

Crux

En l'antiguitat aquesta constel·lació era considerada part de la constel·lació del centaure, però al segle XVI es va determinar que aquesta era una constel·lació apart, i la van anomenar creu del sud. Està situada entre la constel·lació del centaure i la mosca. Mite Com aquesta constel·lació va ser separada de la constel·lació del centaure no te cap mite. 

Dorado

Aquesta constel·lació fou introduïda al 1603 per Bayer, en el seu llibre Uranometria. Aquesta constel·lació limita al nord amb Caelum i Horologium, a l'est amb Reticulum i Hydrus, al sud amb Mensa i a l'oest amb les constel·lacions de Volans i Pictor. Mite No té mitologia, però representa un peix daurat o un peix espada. 

Horologium

Aquesta es una constel·lació moderna introduïda per Nicolas Louis de La Caille al 1756. Limita al nord i a l'est amb Eridanus, al sud i a l'est amb Hydrus, i a l'oest amb les constel·lacions de Reticulum i Caelum. Mite Representa un pèndul o un rellotge, i com és una constel·lació moderna no te cap mite que el representi. 

Hydrus

Fou creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre el 1595 i el 1597. Aquesta constel·lació esta situada al sud de Retuculum, al nord de Octans, a l'est de Mensa i a l'oest de Tucana. 52

Mite Representa el mascle de la hidra, i al ser una constel·lació moderna no s'ha identificat amb cap mite. 

Indus

És una de les constel·lacions creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597. Indus limita al nord amb Microscopium, a l'est amb Telescopium i Pavus al sud amb la constel·lació Octants i a l'oest amb Tucana i Grux. Mite Aquesta constel·lació representa un indi americà, i al ser moderna no te mitologia que l'identifiqui. 

Mensa

Mensa va ser dissenyada Nicolas Louis de la Caille al 1756. Mensa limita al nord amb Doradus, a l'est amb Hydrus, al sud amb Octants i a l'oest amb Chamaleon i Volans. Mite Aquesta constel·lació representa un muntanya situada a Sud-Àfrica que es diu la Muntanya de la Taula, Mons Mensae en llatí. Com fou introduïda en l'època moderna no te cap mite.



Musca

És una de les constel·lacions menors del sud, creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman. Aquesta constel·lació limita al nord amb Centaurus i Crux, a l'est amb Carina, al sud amb Chamaleon i a l'oest amb Circinus. Mite Aquesta constel·lació representa una mosca, com és una constel·lació moderna no te cap mite amb el que s’indentifiqui. 

Norma

Va ser descrita per primer cop

per Nicolas Louis de Lacaille al segle XVIII, aquesta

constel·lació està situada entre Scorpius y Centaurus. Mite 53

El seu nom significa regla o esquadra, no hi ha cap mite que identifiqui aquesta constel·lació, car és d'època moderna. 

Octans

Nicolas Louis Lacaille va crear aquesta constel·lació al

1752. Està situada entre les

constel·lacions de Pavus, Apus, Chamaleon, Mensa, Hidrus, Tucana e Indus. Mite Aquesta constel·lació representa un octant, instrument nàutic que fou inventat per John Hadley en 1730. Al ser una constel·lació moderna no te cap mite. 

Pavo

És una de les vint constel·lacions creades per Pieter Dirkszoon Keyser y Frederik de Houtman a finals del segle XVI, està situada al nord d'Octans, a l'oest de Ara i Apus, al sud de Indus i Telescopium i a l'est de Indus Mite Pavo, també anomenat Pavus representa aquest mateix animal. Aquesta constel·lació no era coneguda en l'antiguitat, per aquest motiu no te cap mite que l'identifiqui. 

Phoenix

Phoenix fou introduïda per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman, i popularitzada per Johann Bayer en 1603 en el seu llibre d'Uranometria. Limita al nord amb les constel·lacions de Fornax i Scultor, a l'est amb Grux, al sud amb Tucana i a l'oest amb Eridanus. Mite Phoenix, anomenada Fènix en català, representa un au mitològica que al morir es consumia en flames i de les cendres naixia novament. 

Pictor

La va crear Nicolas Louis de Lacaille al segle XVIII, amb el nom de Equuleus Pictoris, que posteriorment fou canviat a Pictor. Pictor limita a l'est amb Caelum i Daurat, al sud amb Volans i Daurat, a l'est amb Carina i Puppis i al nord amb les constel·lacions de Columba i Caelum. Mite Representa el cavallet d'un pintor, i no té cap mite degut a que és una constel·lació moderna.



Reticulum

La constel·lació de Reticulum limita al nord i a l'est amb Horologium, al sud amb Hydrus i a l'oest amb la constel·lació de Doradus. En un principi s'anomenava rombe, degut a que les seves estrelles formaven aquesta figura, però al segle XVIII Nicolas Louis de Lacaille va canviar-li el nom per el de Reticulum. Mite Lacaille va decidir canviar-li el nom a la constel·lació per commemorar el reticle, que és un instrument que s'utilitza per mesurar la posició dels estels. 

Telescopium

Telescopium va ser identificada per l'astrònom Nicolas Louis de Lacaille al segle XVIII. La constel·lació de Telescopium limita al nord amb Sagittarius i Corona Australis, a l'est amb Ara, al sud amb Pavus i a l'oest amb la constel·lació de Indus. Mite Aquesta constel·lació no te mite ja que va ser descoberta al segle XVIII, representa els telescopis moderns utilitzats per a la observació astronòmica. 

Triangulum Australe

Triangulum Australe va ser identificada al segle XVIII per Johann Bayer. La constel·lació de Triangulum Australe limita al nord amb la constel·lació de Norma, a l'est amb Circinus, al sud amb Apus i a l'oest amb Ara. Mite Aquesta constel·lació no te mite ja que va ser descoberta al segle XVIII, Triangulum Australe, tal com el seu nom indica, representa un triangle. 

Tucana Tucana va ser identificada a finals del segle XVI pels navegants Pieter Dirkszoon Keyser i

Frederick de Houtman. La constel·lació limita al nord amb Phoenix i Grux, al est amb Indus, al sud amb Octans i Hidrua, i al oest amb aquesta última. Mite La constel·lació de Tucana no te mite perquè va ser descoberta a finals del segle XVI. Aquesta constel·lació representa un tucà. 55



Vela La constel·lació de Vela, en un principi formava part de la constel·lació de Argo Navis, que

més tard va ser dividida. Vela limita al nord amb Antlia i Pyxis, a l'est amb Puppis, al sud amb Carina i a l'oest amb Centaurus. Mite La constel·lació de Vela representa la vela de Argo Navis. 

Volans Volans va ser identificada a finals del segle XVI pels navegants Pieter Dirkszoon Keyser i

Frederick de Houtman. La constel·lació limita al nord amb Carina, a l'est amb les constel·lacions de Doradus i Mensa, al sud amb Mensa i Chamaleon i a l'oest amb Carina.

Mite La constel·lació de Volans no te mite ja que va ser descoberta al segle XVI, aquesta en un principi va ser anomenada Piscis Volans, i representa un peix volador. Com ens va dir l'Albert de l'observatori Astronòmic de Sabadell la majoria de les constel·lacions de l'hemisferi nord eren conegudes en l'antiguitat, i per aquest motiu tenen un mite relacionat amb elles. Les poques constel·lacions de l'hemisferi nord que es van identificar estan formades per grups d'estrelles molt petits. Les constel·lacions de l'hemisferi sud no eren conegudes per l'antiguitat, i no porten noms relacionats en la mitologia com els de l'hemisferi nord, si no que porten noms d'animals exòtics o estris científics.

Entrevista a l'observatori de Sabadell Dilluns 5 de novembre vam anar a l'observatori de Sabadell a fer-li una entrevista a l'Albert Morral, que ens va explicar que es fa allà. Ens va dir que és un observatori d'aficionats, que feien petits descobriments que posteriorment enviaven a observatoris professionals. A l'observatori de Sabadell s'han descobert dos asteroides, els noms dels quals són Sabadell i Oliver Cabasa, aquest últim per commemorar una persona important per a l'observatori. L'Albert ens va explicar que la Unió Astronòmica Internacional era la que regulava els noms de tots els cossos celestes de l'univers, exceptuant els asteroides, que al haver-hi tants deixen escollir els noms lliurement. A més ens va informar d'altres aspectes relacionats que hem aplicat al nostre treball. Aquesta entrevista ens va anar molt bé per aclarir tots els dubtes que teníem sobre el tema, vam preparar una sèrie de preguntes que l’Albert ens va respondre molt amablement. 56

CONCLUSIONS Fent el nostre treball ens hem adonat que el cel està impregnat de mitologia grecollatina. A més hem pogut comparar el coneixement actual i hem pogut veure que encara que ells no tenien les mateixes facilitats que tenim avui dia, els seus coneixements sobre el que els envoltava no eren del tot equívocs, sinó que algunes de les teories i dels coneixements que tenim avui dia tenen el seu origen en el món clàssic. Durant el nostre treball vam anar a veure dues exposicions al Cosmocaixa, una d'elles tractava sobre Astrònoms, però no ens va aportar res rellevant per al nostre treball, car era una exposició molt pobre. L'altre anava sobre Darwin i l'origen de les especies, la vam veure perquè la noia del Cosmocaixa es va equivocar al donar-nos les entrades i vam decidir veure-la igualment i aplicar-la al nostre treball. Però com el nostre treball ja era molt extens i la nostra tutora Isabel Fernàndez ens va dir que seria interesant posar-la però a l’annex. Hem aprés la importància del món grecollatí en la nostra cultura, en el relatiu a l’astronomia i les ciències esmentades al treball. L’antiga cultura grecollatina és la base de tota la nostra cultura i del nostre pensament actual. Hem comprovat que l’Univers ha estat un tema d’interès des de l’antiguitat, i que els humans portem molt de temps intentant donar una explicació lògica de l’Univers, elaborant diferents teories o fent servir explicacions mitològiques. Aquestes teories es van actualitzant segons es va avançant en la ciència i es van millorant els instruments que es fan servir per fer nous descobriments, postulats i teories, que es van refutant o verificant segons es continua avançant tecnològicament. El nostre treball ens ha ajudat a poder tenir més cultura general sobre el tema, car tots sabem que és el cel, però no tothom sap com esta dividit, d’on provenen els noms dels cossos celestes i altres esmentats al treball. Per aquest motiu fer aquest treball ens ha aportat molta informació important. Ens ha resultat molt interessant aprendre els mites de les constel·lacions, per citar un exemple de tot allò que hem aprés, ja que una persona que no està centrada en aquest tema només pensa que en el cel hi ha estels i planetes sense interesar-se en anar més enllà i intentar esbrinar el perquè de la seva existència i del seu nom. Fent aquest treball hem aprés molt sobre la relació dels coneixements científics del cel i la seva relació amb els mites de l’antiga Grècia.

BIBLIOGRAFIA: Enllaços: Matemàtiques: http://ca.wikipedia.org/wiki/Matem%C3%A0tiques http://es.wikipedia.org/wiki/Matem%C3%A1ticas Farmàcia: http://es.wikipedia.org/wiki/Farmacia http://es.wikipedia.org/wiki/Farmacolog%C3%ADa Medicina: http://es.wikipedia.org/wiki/Medicina http://es.wikipedia.org/wiki/Juramento_hipocr%C3%A1tico Geografia: http://es.wikipedia.org/wiki/Geograf%C3%ADa Hipàtia http://es.wikipedia.org/wiki/Hipatia http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hipatia.htm Tales de Milet http://es.wikipedia.org/wiki/Tales_de_Mileto http://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tales.htmç http://www.webdianoia.com/presocrat/tales.htm Democrit: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/democrito.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%B3crito Aristòtil: http://es.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B3teles http://www.biografiasyvidas.com/monografia/aristoteles/ Heràclides: http://astroclassica.wikispaces.com/A.5.+Heraclides http://es.wikipedia.org/wiki/Her%C3%A1clides_P%C3%B3ntico 58

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/heraclides.htm Origen Univers http://www.monografias.com/trabajos/mitologico/mitologico.shtml http://www.guiascostarica.com/mitos/origen_del_universo.htm http://www.xtec.cat/~rmolins1/textos/es/univers01.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_del_Big_Bang CiĂ¨ncies http://www.portalplanetasedna.com.ar/grecia2.htm Documental Astronomia: http://www.youtube.com/watch?v=8z-XJBgLYGU Astronomia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Astronomia_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia http://es.wikipedia.org/wiki/Filosof%C3%ADa http://salmador.lacoctelera.net/post/2010/09/23/historia-la-filosofia-del-mito-al-logos http://www.danielmarin.es/hdc/planetasgriegos.htm http://www.mgar.net/var/astrologia.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Astrologia http://lanaveva.wordpress.com/2011/03/12/origen-del-zodiaco/ Mitologia: http://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa#Definici.C3.B3n http://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_griega http://aliso.pntic.mec.es/agalle17/cultura_clasica/mito1.htm http://ficus.pntic.mec.es/~igop0009/filosofia2/c1.htm#1 Planetes: http://es.wikipedia.org/wiki/Planeta#Etimolog.C3.ADa http://ca.wikipedia.org/wiki/Mercuri_%28planeta%29 http://minorisa.es/aam/articles/mitologia_planetes.htm Venus: http://es.wikipedia.org/wiki/Venus_%28planeta%29 http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/es/venus.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Venus_%28mitolog%C3%ADa%29 http://www.civilopedia.com/historia/grecia/mitologia/dioses_del_olimpo/afrodita--venus/ 59

Mart: http://es.wikipedia.org/wiki/Marte_%28planeta%29 http://es.wikipedia.org/wiki/Marte_%28mitolog%C3%ADa%29 Saturn: http://es.wikipedia.org/wiki/Saturno_%28planeta%29#Caracter.C3.ADsticas_generales http://ca.wikipedia.org/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_Saturn Nept煤: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nept%C3%BA_%28planeta%29 http://www.cosmopediaonline.com/neptuno.html Plut贸: http://www.elmundo.es/elmundo/2006/08/24/ciencia/1156425985.html http://es.wikipedia.org/wiki/Plut%C3%B3n_%28planeta_enano%29 http://es.wikipedia.org/wiki/Plut%C3%B3n_%28mitolog%C3%ADa%29 http://www.astromensajesdelolimpo.cl/los-planetas-el-sol-y-la-luna/pluton.html http://es.wikipedia.org/wiki/Plutoide Constel路lacions: http://www.mallorcaweb.net/masm/Lyn.htm http://www.ecured.cu/index.php/Lacerta_(Constelaci%C3%B3n) http://es.wikipedia.org/wiki/Draco_(constelaci%C3%B3n) http://ca.wikipedia.org/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3 http://www.elcielodelmes.com/Las_Constelaciones.php http://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxer#Hist.C3.B2ria http://www.bitacoradegalileo.com/2010/10/10/la-constelacion-del-auriga/ http://www.mallorcaweb.net/masm/Aur.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Bo%C3%B6tes http://www.astroyciencia.com/2007/04/05/historia-de-la-constelacion-del-boyero/ http://es.wikipedia.org/wiki/Canes_Venatici http://www.elcielodelmes.com/Constelaciones/Canes%20Venatici.php Hor貌scops: http://www.horoscopodecancer.es/cancer-mitologia.php http://www.horoscopodecapricornio.es/capricornio-mitologia.php http://www.horoscopodetauro.es/tauro-mitologia.php http://www.mallorcaweb.net/masm/Lib.htm

http://www.horoscopodelibra.es/libra-mitologia.php http://www.horoscopodeleo.es/leo-mitologia.php http://www.mallorcaweb.net/masm/Leo.htm Llibres: Catasterismes, Eratostenes, Editorial la magrana Los mitos griegos, Robert Graves, ed. Ariel La mitología, E. Hamilton, ed Daimon La tradición astrológica, Julio Peradejo, ed Alas Nombres y signos zodiacales, Chiara Bertrand, ed Vecchi Atlas de los fenómenos naturales, Philip Whitfield, círculo de lectores

ANNEX

Constel路lacions

Constel路lacions circumpolars Celestes.

Constel路lacions circumpolars nord

Constel路lacions hemisferi nord

Constel·lacions en general

Cinturó de Kuiper: conjunt de cossos celestes que estan en òrbita al voltant del sol. (informació afegida al planeta Plutó) Esquema Constel·lacions: Les constel·lacions, segons la seva localització, es divideixen en aquests grups: -Les constel·lacions circumpolars nord, és a dir, les que es troben a prop del pol nord celeste, són 8: Camelopardalis, Cassiopeia, Cepheus, Draco, Lacerta, Lynx, Ursa Maior i Ursa minor. -Les constel·lacions de l’hemisferi nord són 17: Andromeda, Auriga, Bootes, Canes, Venatici, Coma Berenices, Corona, Borealis, Cygnus, Hercules, Leo Minor, Lyra, Pegasus, Perseus, Sagitta, Triangulum i Vulpecula. -Les constel·lacions equatorials, és a dir, les que es troben en la línia del equador celeste, són 10: Canis Minor, Cetus, Delphinus, Equuleus, Monoceros, Ophiuchus, Orion, Scutum, Serpens i Sextans. -Les constel·lacions zodiacals són les que és troben a sobre de l’eclíptica, és a dir, a sobre de la línia corba on transcorre el Sol al voltant de la Terra. Hi ha 12: Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn , Aquari i Peixos. -Les constel·lacions de l’hemisferi sud són 17: Antlia, Caelum, Canis Major, Centaurus, Columba, Corona Australis, Corvus, Eridanus, Fornax, Hydra, Lepus, Lupus, Microscopium, Piscis Austrinum, Puppis, Pyxis i Sculptor. 64

- Les constel·lacions circumpolars sud, és a dir les que es troben a prop del pol sud celeste, són 24: Apus, Ara, Carina, Chamaeleon, Circinus, Crux, Dorado, Horologium, Hydrus, Indus, Mensa, Musca, Norma, Octans, Pavo, Phoenix, Pictor, Reticulum, Telescopium, Triangulum Asutralis, Tucana, Vela i Volans. (informació afegida a les constel·lacions) Jurament Hipocràtic: El text original grec: Ὄμνυμι Ἀπόλλωνα ἰητρὸν, καὶ Ἀσκληπιὸν, καὶ Ὑγείαν, καὶ Πανάκειαν, καὶ θεοὺς πάντας τε καὶ πάσας, ἵστορας ποιεύμενος, ἐπιτελέα ποιήσειν κατὰ δύναμιν καὶ κρίσιν ἐμὴν ὅρκον τόνδε καὶ ξυγγραφὴν τήνδε. Ἡγήσασθαι μὲν τὸν διδάξαντά με τὴν τέχνην ταύτην ἴσα γενέτῃσιν ἐμοῖσι, καὶ βίου κοινώσασθαι, καὶ χρεῶν χρηίζοντι μετάδοσιν ποιήσασθαι, καὶ γένος τὸ ἐξ ωὐτέου ἀδελφοῖς ἴσον ἐπικρινέειν ἄῤῥεσι, καὶ διδάξειν τὴν τέχνην ταύτην, ἢν χρηίζωσι μανθάνειν, ἄνευ μισθοῦ καὶ ξυγγραφῆς, παραγγελίης τε καὶ ἀκροήσιος καὶ τῆς λοιπῆς ἁπάσης μαθήσιος μετάδοσιν ποιήσασθαι υἱοῖσί τε ἐμοῖσι, καὶ τοῖσι τοῦ ἐμὲ διδάξαντος, καὶ μαθηταῖσι συγγεγραμμένοισί τε καὶ ὡρκισμένοις νόμῳ ἰητρικῷ, ἄλλῳ δὲ οὐδενί. Διαιτήμασί τε χρήσομαι ἐπ' ὠφελείῃ καμνόντων κατὰ δύναμιν καὶ κρίσιν ἐμὴν, ἐπὶ δηλήσει δὲ καὶ ἀδικίῃ εἴρξειν. Οὐ δώσω δὲ οὐδὲ φάρμακον οὐδενὶ αἰτηθεὶς θανάσιμον, οὐδὲ ὑφηγήσομαι ξυμβουλίην τοιήνδε. Ὁμοίως δὲ οὐδὲ γυναικὶ πεσσὸν φθόριον δώσω. Ἁγνῶς δὲ καὶ ὁσίως διατηρήσω βίον τὸν ἐμὸν καὶ τέχνην τὴν ἐμήν. Οὐ τεμέω δὲ οὐδὲ μὴν λιθιῶντας, ἐκχωρήσω δὲ ἐργάτῃσιν ἀνδράσι πρήξιος τῆσδε. Ἐς οἰκίας δὲ ὁκόσας ἂν ἐσίω, ἐσελεύσομαι ἐπ' ὠφελείῃ καμνόντων, ἐκτὸς ἐὼν πάσης ἀδικίης ἑκουσίης καὶ φθορίης, τῆς τε ἄλλης καὶ ἀφροδισίων ἔργων ἐπί τε γυναικείων σωμάτων καὶ ἀνδρῴων, ἐλευθέρων τε καὶ δούλων. Ἃ δ' ἂν ἐν θεραπείῃ ἢ ἴδω, ἢ ἀκούσω, ἢ καὶ ἄνευ θεραπηίης κατὰ βίον ἀνθρώπων, ἃ μὴ χρή ποτε ἐκλαλέεσθαι ἔξω, σιγήσομαι, ἄῤῥητα ἡγεύμενος εἶναι τὰ τοιαῦτα. Ὅρκον μὲν οὖν μοι τόνδε ἐπιτελέα ποιέοντι, καὶ μὴ ξυγχέοντι, εἴη ἐπαύρασθαι καὶ βίου καὶ τέχνης δοξαζομένῳ παρὰ πᾶσιν ἀνθρώποις ἐς τὸν αἰεὶ χρόνον. Παραβαίνοντι δὲ καὶ ἐπιορκοῦντι, τἀναντία τουτέων. El text en català: "Per Apol·lo mèdic i Asclepi, juro: per Hígia, Panacea i tots els déus i deesses als qui poso per testimonis de l'observança d'aquest vot, que m'obliga a complir el que ofereixo amb totes les meves forces i voluntat. Tributaré al meu mestre de Medicina el mateix respecte que als autors dels meus dies, partint amb ells la meva fortuna i socorrent-los en cas necessari; tractaré els seus fills com els meus germans, i si volguessin aprendre la ciència, els l'ensenyaré desinteressadament i sense un altre gènere de recompensa. Instruiré amb preceptes, lliçons parlades i la resta de mètodes d'ensenyança als meus fills, als dels meus mestres i als deixebles que em segueixin sota el conveni i jurament que determinen la llei mèdica i a ningú més. 65

Fixaré el règim dels malalts del mode que li sigui més convenient, segons les meves facultats i el meu coneixement, evitant tot mal i injustícia. No m'avindré a pretensions que afecten l'administració de verins, ni persuadiré cap persona amb suggestions d'aquesta espècie; m'abstindré igualment de subministrar a dones embarassades pessaris o abortius. La meva vida la passaré i exerciré la meva professió amb innocència i puresa. No practicaré la talla, deixant aquesta operació i altres als especialistes que es dediquen a practicar-la ordinàriament. Quan entri en una casa no portaré un altre propòsit que el bé i la salut dels malalts, cuidant molt de no cometre intencionalment faltes injurioses o accions corruptores i evitant principalment la seducció de dones o homes, lliures o esclaus. Guardaré reserva sobre el que sento o vegi en la societat i no serà necessari que es divulgui, sigui o no del domini de la meva professió, considerant el ser discret com un deure en semblants casos. Si observo amb fidelitat el meu jurament, siguem concedit gaudir feliçment la meva vida i la meva professió, honrat sempre entre els homes; si ho trenco i sóc perjur, caigui sobre mi, la sort adversa". (informació afegida per a la medicina) Mites dels satèl·lits de Júpiter Mite de Ganímedes: Prové del grec Γανυμήδης, nom de un heroi diví. Ganímedes va ser segrestat per Zeus en el mont Ida, En Frígia, que actualment correspon a Turquia. Ganímedes passava allí molt de temps d’exili durant la seva joventut, com altres herois feien. Ell havia de cuidar ovelles i s’havia d’educar junt als seus amics. Zeus (Júpiter en llatí), en veure’l es va enamorar i es va transformar en una àguila per poder emportarse’l al mont Olimp. El pare de Ganímedes el trobava molt a faltar, llavors Zeus comprensiu va enviar a Hermes, déu missatger, amb dos cavalls que podien córrer a sobre de l’aigua. També Hermes li va assegurar al pare de Ganímedes que el noi ara era immortal .

Aquest mite el podem comparar amb una de les constel·lacions, la de Aquila, car és la àguila en la que Zeus es va transformar per raptar-lo.

Mite de Calisto: Prové del grec Καλλιστώ de καλλίστη, que significa la més bella. Calisto va ser una caçadora que pertanyia a les nimfes verges de Àrtemis, deessa de la caça. Zeus un dia se’n va enamorar d’ella i per seduir-la, es va transformar en la pròpia Àrtemis. Calisto es va quedar embarassada i un dia quan estava en el riu Àrtemis és va fixar en el seu ventre i va adonar-se’n de que estava embarassada, llavors la va transformar en Osa. Zeus en compassió la va transformar en la constel·lació de la Osa major.

Aquest Mite el podem comparar amb una de les constel·lacions més importants de totes, la Ursa Maior, car és una de les més visibles.

Mite de Io Prové del grec Ίώ, nom de una donzella de Argos. Zeus es presentava en somnis a Io dient-li que havien de tenir relacions sexuals. Io aterrada s’ho va dir al seu pare i aquest va anar a l’oracle, el qual li va dir que havia de fer fora a la donzella de la seva casa. Així ho va fer i al temps s’ho va pensar millor i va enviar a uns servents seus en busca de la noia però com no la van trobar no van regressar a la seva ciutat.

Mentrestant Io ja havia sigut seduïda per Zeus, però Hera, la seva dona, els va pillar i Zeus per poder salvar a Io la va transformar

en una vaca. La deessa Hera li va ordenar al monstre de cent ulls, Argos Panoptes que la vigilarà, però Zeus va enviar a Hermes per a que adormís amb la seva flauta al gegant i pogués rescatar a Io. Hera més enutjada li va enviar un mosquit per a que la piqués sense parar i això va obligar a la noia a fugir per el mar Jònic. -Europa és un altre satèl·lit que té un diàmetre de 3.138 Km. Mite d’Europa Prové del grec Εὐρώπη, nom de una donzella de Fenícia. Zeus estava enamorat de Europa i va decidir seduirla. Es va transformar en un toro blanc molt bonic, del qual Europa va quedar embovada mirant-lo. Llavors va anar cap a ell i finalment es va pujar a sobre d’ell. Zeus aprofitant aquesta oportunitat se la va emportat a l’Olimp on la va seduir i va tenir amb ella tres fills. Finalment Zeus li va entregar al rei de Creta a Europa. El nom d’aquests quatre satèl·lits corresponen a alguns dels amants de Zeus. Com podem comprovar hi ha un, Ganímedes que és un home, això volia dir que els déus, en època antiga, tenien relacions tant amb dones com amb homes. (informació afegida al planeta Júpiter) L’origen de la humanitat

(Hem anat al Cosmocaixa a veure una exposició sobre Darwin i els seus descobriments sobre l'origen i L'evolució de les especies, que hem relacionat amb l'origen de la humanitat, comparant-lo amb els mites grecs.) Al 1892 es van descobrir fòssils de dinosaures, fins un segle abans es creia que la terra nomes tenia uns milers d'anys d'antiguitat i que sempre l'havien poblat les mateixes especies. Darwin (1809-1882) fou el descobridor de l'origen de les especies i la selecció natural. Al 1831 Darwin va emprendre un viatge amb el Beagle arreu del mon per tal de trobar especies desconegudes fins llavors. Durant el trajecte Darwin va trobar a la cima dels Andes restes d'animals marins fossilitzades, això corroborava la teoria de Layel sobre que el mon ha sofert una sèrie de 68

canvis provocats per fenòmens naturals, com poden ser els terratrèmols. Desprès de cinc anys de viatge Darwin va arribar a la conclusió que la vida a la terra evoluciona per causes naturals, aquest fet quedava plasmat a L'arxipèlag de les Galàpagos, on va veure que les especies diferien molt les unes de les altres a les diferents illes. En tornar a casa Darwin va escriure l'origen de les especies, que no va ser publicada fins que el seu amic Wallace va publicar també la seva al 1859. Aquesta obra recollia també les seves i la seva teoria principal: la selecció natural. Aquesta consisteix principalment en el reemplaça de les especies que, per determinades característiques, fracassen pels que aconsegueixen adaptar-se al medi. Un clar exemple d'aquest fenomen es el dels peixos sense ulls que detecten les vibracions, aquests viuen en coves fosques i profundes sota el mar, i no hi ha depredadors que els cacin, per aquest motiu la selecció natural ha privat aquests peixos dels ulls, car no els necessiten. També parla de la selecció sexual que consisteix en que les femelles trien el mascle amb les característiques que el fan més adient per a la supervivència dels seus descendents. La nostra conclusió sobre aquesta exposició es que L'ésser humà com les altres especies hem evolucionat i seguim en una evolució continua a traves de la selecció natural, que ha estat present de del començament del mon, i possiblement de l'univers i estarà present fins que aquest acabi.

L’origen de la humanitat segons els grecs: Els grecs tenien dos explicacions per a la creació de l'home, la primera es el mite de Prometeu i Epimeteu, tots dos titans aliats de Zeus. En el mite Epimeteu crea els animals, dotantlos dels millors dons, com la força, la sagacitat, ales, etc, així com les millors proteccions, com les plomes, el pel o la closca, sense deixar als humans, creació del seu germà cap qualitat que els fes guanyar en un enfrontament amb animals, Epimeteu va demanar ajuda al seu germà per donar superioritat a l'home, Prometeu va donar a les seves creacions una forma que s’assemblés als deus i els va donar la capacitat de caminar sobre de peus, desprès va anar al carro del sol i va robar foc per als humans, dotant-los així de la millor defensa contra els animals. L'altre mite que explica la creació de la raça humana és el mite de les 5 edats, segons Hesíode, i de les 4 edats, segons Ovidi. Segons aquest mite van ser els deus qui van crear els homes, sent la raça d'or la primera, aquests encara que eren mortals vivien com els deus, nomes coneixien la pau i no havien de treballar car la terra els proveïa de tots els aliments que necessitaven, vivien en pau i felicitat, i es mantenien sempre joves, fins que al morir es transformaven en esperits purs, que protegien la humanitat.

No se sap la explicació mitològica a la desaparició d'aquesta raça, a la que va seguir la raça de plata, en la qual els homes vivien cent anys com nens, en ser adults van demostrar una gran manca d'intel·ligència, ja que nomes sabien barallar-se entre ells, quan aquests morien les seves animes no sobrevivien com passava amb els d'or, aquesta raça va abandonar el culte als deus de forma que aquests els van exterminar. La següent raça era la de l'edat de bronze, aquests eren homes terribles, violents, que es van acabar destruint els uns al altres, sense necessitat que ho fessin els deus. A continuació estava segons Hesíode la raça dels herois, en canvi Ovidi es va saltar aquesta raça i va passar a la següent, aquesta raça d'herois van formar part de heroiques aventures i glorioses guerres, en morir aquests arribaven a illes reservades als bon-aventurats , on vivien en perfecta felicitat. La última i actual raça es la de ferro, aquesta es la pitjor de les races, on els homes viuen de forma infeliç i viuen dies penosos, cada generació es pitjor encara que la dels seus successors.

Pangea: A l’era Paleozoica i Mesozoica la Terra estava formada per un sol continent que agrupa els cinc actuals. El nom de Pangea fou utilitzat per l’alemà Alfred Wegener, el qual va estudiar molt la separació dels continents i va crear la teoria de la deriva continental, en 1912. El nom Pangea procedeix del grec ‘‘πᾶν’’, que vol dir tot, i de ‘‘γή’’, que vol dir terra, és a dir, ‘‘tota la terra’’. (informació afegida per al planeta Terra) Planeta nan: un cos celeste que gira al voltant del sol, sense ser un satèl·lit d'un altre planeta, a més la seva massa fa que tingui forma gairebé esfèrica i, el que diferencia els planetes nans del planetes, es que aquests primers no han buidat la seva orbita, com podem comprovar amb el cinturó de Kuiper que està a la òrbita de Plutó. (informació afegida al planeta Plutó) Plutoides: tots aquells planetes nans que es troben més allunyats de l’òrbita de Neptú, avui dia estan considerats plutoides Plutó, Eris, Makemake y Haumea. (informació afegida al planeta Plutó)

Planetes Ara us ensenyarem unes imatges que hem fet amb les fotografies dels planetes junt amb els seus déus corresponents, a més hem afegit el símbol de cada un d’aquests. Mercuri

Venus

Terra

Mart

JĂşpiter

Saturn

Urà

Neptú

Plutó

ZODÍAC: En aquest apartat us mostrarem els dotze signes del zodíac amb els seus corresponents signes. Capricorn

Aquari

Peixos

Àries

Taure

Bessons

Cranc

Lle贸

Verge

Balança

Escorpí

Sagitari

Agraïments Volem agrair a la nostra tutora Isabel Fernández, que ens hagi ajudat tant sobretot a l’hora de buscar informació car ens ha deixat llibres, que ens han servit en gran part del nostre treball de recerca i també volem agrair-li la paciència que ha tingut amb nosaltres durant tot el trimestre. També volem agrair-li a Albert Morral per haver-nos permès fer-li una entrevista i fer un recorregut pel observatori. Gràcies per la vostre atenció. Atentament els alumnes de segon de Batxillerat Sandra López , Iván Durán i Mar Ortega.