Llatinismes Rosa Díaz Carolina Sala
IV. Una família romana estan en la seva vil.la. Iulia Claudi, que podria anar ante meridiem a casa de Petúnia a per un llibre que em vaig deixar? Claudi Es clar dona! Iulia D’acord, me’n vaig ja així arribo d’hora per menjar. Per cert Claudia, has fet els deures? Claudia Els faré post meridiem mare... Iulia Quan torni de casa de Petúnia els faràs ipso facto! Que no pots tornar a suspendre Llatí. Me’n vaig ja, que arribaré tard. Claudia D’acord mare, fins ara. (L’hi dona un petó). (Iulia anava pensant per el camí). Iulia (per a ella mateixa) Jo crec que el llibre que em vaig deixar a casa de Petúnia a priori era la ilíada, perquè tractava sobre la guerra de Troia, però com no estic segura a posteriori ho comprovaré. (seguia caminant) Ai ja me’n recordat... era la ilíada que terminava in articulus mortis d’Héctor. (arriba a casa de Petúnia) Iulia Bon dia Petúnia Petúnia Bon dia Iulia! Ab illo tempore que porta el llibre aquí. Iulia Ja ho sé però no he pogut vindre abans... Per cert que t’he enxampat in fraganti amb el teu marit? Petúnia No Iulia. Iulia Bueno dóna’m el meu llibre. ( s’ho dona) Gràcies me’n vaig ja que arribaré tard. Petúnia Adéu. Iulia Adéu. (Iulia se’n va a la seva vil·la, i torna a parlar amb ella mateixa) Iulia Seguiré llegint la ilíada mica en mica car no tinc data, sine die.
Ara me’n recordat d’un capítol on París i Helena es van casar in extremis.... Quin desastre per a la ciutat de Ílion.... Al muntatge hi ha una frase final i t’han quedat mal tallades les paraules.... Les preses falses no tenen pèrdua!!!!! CAROLINA SALA PIMENTA
LLATINISMES 8 EL TRÀGIC FINAL DEL MEU ONCLE TOMÀS. Mentre feia la matrícula per ingressar en l’Universitat, vaig rebre la trucada de la meva mare, que em comunicava la defunció del meu oncle Tomàs. El meu oncle era un catedràtic i jueu que vivia en Jerusalem, la frase més comentada per ell era que sempre deia que pertanyia Vrbi et Orbi. Per això tenia poca relació amb la família, es va trastornar per l’església i es va suïcidar, deixant una carta per la família amb unes paraules estranyes, que ell admetia la mea culpa, dels pecats del mon. Ell sempre havia sigut una persona molt diferent a nosaltres , que moltes vegades demostrava un sentiment Inri . La meva mare i jo vam marxar a Jerusalem on ell residia, per assistir a la missa rèquiem, el capellà va tenir gosadia de dir, que el fet del suïcidi havia sigut peccata minuta, jo crec que no, per que per a mi era un gran home, que va servir d’exemple per tota la família, ja que havia aconseguit diverses titulacions acadèmiques cum laude com a professor. En la meva família excepte ell, ningú havia assolit grans títols de Doctor honoris causa, no ens va quedar altre remei que acceptar que ell estava atordit pels estudis religiosos , els quals el van obligar a arribar a un final tràgic. Tota la meva família ens vam prometre recordar-‐lo, per saecula saeculorum en els nostres cors. L’última frase del capellà va ser requiescat in pace. CAROLINA SALA PIMENTA
Fent de detectius: Estaven la Clàudia i la seva família al teatre romà més important. La Clàudia estava molt emocionada. De cop i volta el teló es va obrir i va començar l'obra: Acte I: Narrador: En els foscos carrerons de Londres, una noia passejava pel carrer sobre ante meridiem, només quedava una hora per a la 12 de la am quan, l'assassí es va abalançar sobre la víctima i li va clavar un ganivet Assassí: Mor! Víctima: Oh no! estic in articulo mortis! Narrador: Es va sentir un xiulet de policia i l'assassí va escapar in extremis. Acte II Narrador: Sherlock Holmes i el Doctor Watson van arribar a posteriori a l'escena del crim. Sherock Holmes: Watson hem de posar-‐nos a treballar en el cas ipso facto perquè si no ens posem a treballar ara, aquest vil delinqüent es riurà de nosaltres i serem desprestigiats com detectius. Watson: estimat Sherlock a priori hauríem de fer una investigació en el lloc on es va cometre el crim, més tard seguirem els seus passos per agafar in fraganti l'assassí. Sherlock Holmes: Vegem, posem-‐nos a treballar, el susdit assassí ha utilitzat un enorme ganivet. Narrador: Durant el menjar Sherlock Holmes li va dir a Watson: Sherlock: Hem de detenir aquest assassí o seguirà sine die cometent delictes. Watson: Quina raó té Sherlock. Acte III: Narrador: A post meridem, una hora després de les 12, varen seguir les petjades que havia deixat l'assasí, i el van agafar al seu amagatall. Finalment el susdit va confessar-‐ho i ab illo tempore el delinqüent es va passar quatre anys empresonat. Rosa Díaz Rodríguez
LA MORT DE PUBLI LUCINI Era un període d'inestabilitat política per tot l'vrbi et orbi romana. Acabava de morir un dels polítics més importants. Tota la població romana anava a casa dels Lucini per donar-‐los el condol. Aquell mateix dia es celebraria la missa. Quan va arribar les cinc de la tarda el sacerdot va obrir la cerimònia en homenatge al difunt amb un rèquiem. A continuació va començar a recitar un sermó que parlava, del rei dels jueus, i va tancar el culte amb les següents paraules: "Per seculata saeculorum, amén". Un cop acabada la cerimònia, la família Lucini, va dirigir-‐se cap a la funerària per tal que els inscrivissin a la làpida "requiescat in pace". Quan anaven de tornada cap a casa, la dona vídua va veure dos universitaris que parlaven de la mort del seu marit. T'has assabentat de la mort de Publi?,m'han dit que va rebre el títol de doctor honoris causa per la seva aportació en la política romana?-‐ Deia el primer. Ui jo entono el mea culpa que no en sabia res. Sabies que el meu germà s'ha tret amb un cum laude el doctorat?. No deixa ni un minut de recordar-‐m'ho i per més INRI, els meus pares sempre l’estan felicitant-‐ Deia el segon. I què carai té a veure el teu germà amb tot el que estem parlant ara?.-‐Deia el primer. Perdona ha sigut pecata minuta. Tornem al tema.-‐ Va dir el segon. I mentre els dos universitaris continuaven conversant, la vídua va continuar caminant pels carrers fins arribar a casa seva. Rosa Díaz Rodríguez