Nerea Blanco, "Cartes a Rosseta"

Cartes a Rosseta...

Nerea Blanco Institut Can Planas B2A Curs 2012-2013

Cartes a través del temps.

Rosseta, una noia d’una bona família, concretament de la família Cèsar, tenia una bonica relació amb una noia anomenada Rosssetta.

Rosseta i Rossetta feia molt de temps que s’escrivien cartes i eren bones amigues, encara que sabien que mai podrien arribar a veure’s per les dificultats de l’espai i el temps.

Rosseta, era de les noies més esnobs de l’antiga Roma, car pertanyia a unes de les famílies més ben posicionades de l’època. Gina, una noia més del segle XXI , pertanyia a una família normal i la seva vida era totalment normal, l’única cosa especial en la seva vida era Rosseta, una noia del segle 100 aC. Cada setmana escrivia una noia, aquesta setmana escrivia la Rossetai li explicava a la Gina tot allò digne d’explicar. Abans d’enviar-li la carta repassava detalladament les addendes que havia escrit per tal que la carta s’entengués plenament.

Carta a la Gina Hola Gina, el divendres no saps què em va passar, vaig tenir un lapsus, em vaig deixar la tabulae a casa i vaig portar un papir a l’escola i el professor em va dir que no podia tenir aquests maremàgnums, vaig sentir molta vergonya davant la resta de classe. I a més a més no vaig poder escriure les lliçons que ell va explicar.

Només arribar de l’escola vaig anar corrents a llegir el llibre que tant m’agrada, però em vaig adonar que no estava en la biblioteca de casa, segur que el meu pare em va agafar el llibre, car tenia un molt semblant, llavors vaig decidir fer un ex-libris personalitzat, amb el meu alias Rosseta, per tal que no haguessin més confusions.

Llavors, interim les esclaves feien el dinar jo vaig aprofitar per anar a veure l’accèsit que li van donar a la meva germana en el concurs de literatura, el meu desig seria guanyar algun dia un concurs de literatura.

Jo sé, Gina , que tu ets el meu alter ego, ets l’única persona que sap escoltar-me i entens els meus problemes millor que les persones que m’envolten, per això ets la meva millor amiga, encara que no et puc veure ni tocar ets molt especial i important per a mi.

Carta a Rosseta Rosseta! Estava esperant neguitosament la teva carta! Pensava que no arribaria mai..

Aquesta setmana la meva mare m’ha regalat una llibreta on ha postat “Memoràndum”, diu que m’anirà molt bé, d’aquesta manera podré recordar totes les coses que haig de fer i podré organitzar-me el temps millor, la veritat és que és un bon regal car la meva memòria em juga males passades!

Aquest cap de setmana la meva mare té un “Quid” , un assumpte que ella diu que és molt personal i això em va preocupar però ella va fer un “Rictus” molt graciós que sempre fa amb el ull dret i els llavis i em va dir que no era res que la setmana vinent ho sabré. Serà una sorpresa? Quins nervis!!!

La meva mare i jo som molt iguals, tenim una “Vis còmica” molt semblant, sempre fem les mateixes bromes, riem dels mateixos acudits, el nostre humor és tan semblant, per això tenim aquesta relació tan bona..

Rosseta, els meus professors m’han donat un “ultimàtum” diuen que haig d’esforçar-me més que sinó aquest any serà un any perdut, però ja estic canviant, aquest cap de setmana he fet un “plus” de deures per poder avançar més i així tindre més temps per estudiar, estic arribant al meu “súmmum” personal d’estudiant.

“Postdata”: Rosseta! Quasi m’oblido, menjaré el teu dinar preferit, macarrons! Hem decidit menjar macarrons mitjançant un “quòrum” que hem fet tots a casa, les dues opcions eren macarrons o espaguetis, però finalment han guanyat el macarrons mmmm..!!

Auete Rosseta!!

Carta a Rosseta Hola Rosseta!

M’he retardat una mica en escriure’t per que en un principi volia escriure’t a priori de fer els exàmens de l’escola, però he decidit esperar-me i així explicar-te com m’han anat, per això t’he escrit a posteriori.

La veritat s que m’han anat bastant bé ja que me’ls he preparat força bé, eren uns exàmens sine die i com no tenien data no sabíem que dia podrien caure, per això he estudiat cada dia una miqueta i la veritat es que crec que tindré bons resultats.

Els primers dies em vaig organitzar força bé, vaig estudiar Post Meridiem, així aprofitava la tarda per fer resums i estudiar, però finalment, In extremis els exàmens es van acumular, i vaig a ver d’estudiar Ante meridiem, per que no tenia temps i havia d’estudiar també a la nit, això es el pitjor.. anar als exàmens sense dormir!

Deixo de banda el tema de l’escola, l’altre dia vaig trobar la meva avia In fraganti parlant amb la meva mare, i vaig escoltar que li deia que el gos estava molt vell, que es veia cada vegada pitjor. I efectivament, el meu gos va arribar als seus últims dies, la meva avia va ser qui es va adonar, car es trobava in articulo mortis del meu gosset i ella ipso facto ens ho va anunciar a tots, i ara estem tots bastant apenats, car portava molt temps amb la nostra família, però no ens queda mes remei que ser forts.

Espero Rosseta, que quan m’escriguis em portis més bones noticies que les meves.. Espero impacient la teva carta!

Auete Rosseta!

Salue!

L’altre dia per bis vegada vam discutir el tema de si adoptar un gos o no, aquest tema s’ha parlat ad nauseam.

Fa molt temps que vull el gos car em semblen moníssims i ad hoc faré quelcom faci falta, se que ho aconseguiré!

La meva mare va participar en un concurs de cuina i tenia In mente guanyar-lo però va quedar Ex aequo,encara que no és una mala posició, però a l’hora de la presentació del plat es va quedar en In abilis i no li va sortir com ella esperava, és una llàstima per què tenia molta il·lusió en aquest concurs.

Potser desempatin, ja que el premi s’ha de repartir volens nolens , però igualment per a mi és la guanyadora del concurs i a arribat a una posició molt bona, i amb això ens hem de quedar.

Lato sensu el concurs era difícil i cada vegada hi havien més espectadors i d’aquesta manera les dificultats anaven In crescendo i a la mateixa vegada el premi, els jurats que votaven ho feien Stricto sensu, es fixaven en el més mínim detall.

Jo des de fora per Motu proprio li donava molts ànims a la mare! Va ser molt divertit, m’ho vaig pasar molt bé.

Espero que guanyi el concurs sic es posaria molt feliç, igualment la meva mare es la guanyadora In extenso.

Auete Rosseta.

Carta a la Gina L’altre dia, Gina, vaig viure una situació una mica incòmoda, em trobava menjant en un bar proper de casa car que la meva àvia va arribar del poble feia poc i teníem gana, dons de cop va arribar un home , una persona non grata, amb una presència una mica sumptuosa que va començar a fer uns crits que esgarrifaven a tot aquell que les pogués sentir.

Aquest home li deia a un altre que ja es trobava en el bar on menjaven que la Pacta sunt servanda, que després d’haver pactat (no sabem què) els seus acords no podia fer-se enrere, l’altre, amb expressió incomoda i amb un color de pell un tant groguenc, va fer-se el boig i li va dir que millor parlaven en lloc més íntim.

L’àvia, jo i la mare, ens vam quedar especulant quins podrien ser els motius d’aquells fets, L’àvia deia que on vivíem nosaltres era un lloc de bojos, que en el seu poblet ella estava més còmoda.

L’àvia ens va contar que en el poble, tot el que és feia i es decidia era de iure, ja que segons ella en el poble és feia tot bé, sota la llei, no com en les ciutats, que la gent feia i desfeia les coses com volia, que fins i tot havien matrimonis que estaven casats de facto, això últim per a ella era una aberració.

L’àvia tenia una manera de pensar una mica antiquada per als temps que corren, ja que tampoc a sortit del seu poble on hi ha quatre casetes i allò que es surt una mica de lo convencional a ella ja li resultà estrany.

L’àvia sempre deia que volia algun net que fos advocat o advocada, i que posteriorment arribem a jutges, d’aquesta manera tindrem molts casos en sub iudice i serem persones molt importants.

Deia que les lleis s’han de complir i que encara que la llei en molts cops és dura i injusta finalment és Dura lex, sed lex.

També deia que els nois d’avui dia han perdut molts valors que antigament els joves tenien, que antigament els pares tenien patria potestas, que els que ells deien anava a missa i que avui passava tot el contrari, que molts joves faltaven el respecte als seus majors i que això no podia ser així, ja que les persones majors han de ser respectades car que segons ella eren savis i no avis com els veien els joves, que per culpa de la ignorància d’aquests joves d’avui dia Ignorantia juris non excusat , la llei s’havia de complir igual.

La meva àvia, de caràcter singular, tenia unes maneres de pensar una mica arcaiques però encara això, et feia riure molt i sempre que el germà i jo ens barallem diu que in dubio, pro reo, d’aquesta manera sempre surt guanyant el meu germà, perquè sempre es ell qui fa que empipar-me, i això em sembla molt injust, sempre surt victoriós de les nostres baralles.

Fins a la pròxima Gina, com has vist, la visita de la meva àvia fa esvalotar-nos a tothom, m’agradaria que algun dia poguessis conèixer-la.

Auete Gina!

Carta a la Rosseta Salue Rosseta, la setmana pasada em van fer unes proves de sang, me les van fer per veure si tenia dèficit de ferro, i veure si tot estava correcte, però tenia una mala sensació al cos que no em deixa dormir per si sortia alguna cosa errònia, la meva mare em va donar un placebo i d’aquesta manera em vaig tranquil·litzar.

Aquestes proves són per capita, els metges investiguen a fons cada cas. Aquestes proves consisteixen en agafar una petita ratio de la meva sang i la guarden in vitro en un potet, seguidament fan observen una part pro rata parte d’aquesta quantia de sang extreta i la estudien.

Air, que ja estaven els resultats, vaig anar al centre mèdic ad referèndum els resultats de les proves, i m’han dit que tot esta correcte però, tinc in vivo les defenses una mica baixes, però això no es preocupant.

La meva mare m’ha aconsellat que vagi fent el meu curriculum Vitae, per que ja es hora d’anar buscant treball si vull estudiar, en el meu currículum esmento informació com els títols educatius que disposo, el meu nivell d’anglès, els meus coneixements informàtics..

La veritat és que poso superàvit d’informació que pot ser no és tan necessària.

I finalment et vull explicar una anècdota de la meva germana, com ja saps, esta estudiant medicina, i l’altre día van fer ella i els seus companys una investigació d’un cos d’un home que es trobava en rigor mortis, i van a ver d’obrir-lo i investigar les possibles causes de la mort, i van observar que tenia el fetge en males condicions, això els va portar a deduir que era alcohòlic i que possiblement va sofrí delirium tremens i finalment això els va portar a la mort, ella ho explicava amb una emoció fascinant, però a mi més aviat em dona fàstic. També em va dir que els Coitus interruptus poden ser molt perillosos, que tenen efectes secundaris i si prens aquesta mesura de manera habitual pots arribar al punt de no poder tenir fills, és millor anar amb precaució i no arribar aquest punt la qual cosa no porta res positiu per al organisme.

Hola Rosseta! Aquesta setmana, en la qual els exàmens ja han finalitzat vull romandre en un estat de descans total, vull tranquil·litzar-me carregar les piles i gaudir del temps lliure llegint una estona a l’aire lliure, amb el suau vent, que porta en ell l’olor de les noves flors filles de la primavera, oh! M’encanta aquesta estació de l’any.

Ara es hora de pensar quin paper vull jugar en un futur, a què vull dedicar-me, sobre vull fer quelcom a mi m’agradi, vull estudiar periodisme perquè estic convençuda que tinc vocació.

Sempre m’he deixat emportar per allò que em deia la família, per aquelles professions que tenen “més nom” i jo, pot ser amb poca personalitat, m’he deixat emportar i la veritat que és mea culpa, ningú ha de deixar emportar-se pel que els demés diuen, per que a la fi ets tu qui ha de triar, però per sort he obert els ulls a temps i només’ha quedat en un error, en pecata minuta, sense importància que podré remeiar a temps.

Aquesta nit passada he tingut un somni que em tenia molt angoixada; jo estava en un bosc on hi havia una església petita vella i malmesa, vaig entrar i vaig presenciar una missa que era un réquiem a un difunt on parlaven d’ell; ningú podia veure’m. Vaig presenciar boniques paraules del sacerdot i els crits ofegats de llàgrimes, això em va entristir.

Em vaig acostar a la tomba i vaig veure unes paraules que deien: requiescat in pace, unes paraules que feien referència a que el difunt descanses en pau en l’altre món. Vaig mirar en el seu interior…era jo! De cop em vaig despertar i aquell somni era tan especial que em feia sentir coses. I si era una visió del futur? O només un simple somni? L’ultima cosa que vaig escoltar era com el sacerdot deia que se’m recordaria sempre, va pronunciar-ho amb completa claredat: per saecula saeculorum. Va dir que era una dona que va contribuir amb les persones, en definitiva que vaig proporcionar molt urbi et orbi. Pot ser seria pel meu treball? Seria periodista? Algun dia guanyaré obtindre un cum laude de periodisme? Pot ser se’m recordaria eternament per haver guanyat un doctor honoris causa, un premi per el meu magnífic treball com a periodista?

Suposo que només es una fantasia...

Haha! Parlarem Rosseta.

Auete

Hola Gina!

Vull explicar-te que porto uns dies amb el cap baix, que potser estic exagerant una mica, però la veritat es que penso que la meva vida no te gens ni mica d’alegria, sempre és el mateix, tot es avorrit i monòton, la meva vida en aquests moments permaneix Nihil novum sub sole , tot es igual cada dia, les mateixes costums, les mateixes persones, les mateixes converses, estic farta!

Jo intento que aquesta situació canvi, es més, aporto el meu cum grano salis per fer les coses amb altre visió, amb més ganes i positivitat però, no funciona de res, em sento igual que al principi, tothom em diu que estic baixa d’ànims, però que esperen? Si la meva vida non plus ultra de la meva rutina i de cap emoció que em faci riure i sentir-me realment viva per dins.

Beatus ille que viu sense preocupacions, que només va fent la seva vida sense parar-se un moment a pensar, realment sóc feliç? Realment m’agrada el que estic fent? Penso que tothom em de ser crítics amb les nostres vides i cercar la nostra felicitat i no anar fent perquè sí, si no fer realment allò que et far sentir-te en un ple benestar, penso que la vida esta feta per sofrir i per ser feliç, t’aconsello que aprofitis el dia, aprofitis la vida, carpe diem!

Totes les persones hem de trobar una estabilitat emocional, no hem d’estar ni tan tristos ni bojos de felicitat, per que la felicitat es com la sort, que arriba quan menys o esperes i marxa quan més la necessites, però això, hem de trobar la manera de treure importància a allò que no ens agrada i gaudir però en la seva mesura, hem de viure en aurea mediocritas, ni en un extrem ni en altre.

Gina, no intento fer-te un discurset ni cap captatio benevolentiae, només vull expressar-te com hem sento i que pugis agafar els consells que més t’agradin.

Que si tens un somni, un objectiu que vulguis complir, quelcom et faci feliç, has de fer-ho i no has de deixar de fer coses per que penses que et sortirà malament, has de provar per que finalment els audaços són els qui aconsegueixen el que volen i audaces fortuna est, per això et dic que els teus objectius te’ls marques tu i tothom som capaços d’aconseguir-los, si fas alguna cosa no t’has de penedir perquè ja està fet: alea iacta est passi el que passi, serà una nova experiència. Però si vols, fer-ho fes-o! Perquè si no passarà a ad Kalendas Graecas, i després arribaran els arrepentiments per que voldries haver-ho fet.

Bueno Gina, jo m’he adonat i he aprés a donar-li altre visió a la vida, intenta no pensar malament de tot ni preocupar-te per tonteries mens sana in corpore sano!

Jo sé que tu m’has entès en tot el que et vull dir perquè m’entens i a demés inteligenti pauca.

Només vull recordar-te que sempre pensis en el que tu voles i en el que a tu t’agrada i et fas feliç, no pensis en el que pugui dir la gent, perquè ja sabem que no a tothom li agrada el mateix així que de gustibus non disputandum, espero que puguis agafar algun dia els meus consells.

Auete Gina!

Hola Rosseta La setmana passada, quan et tocava a tu escriure’m, vaig apuntar-me en un concurs d’escolesde Catalunya,i la temàtica era sobre cultura grecoromana i era molt interesant! Finalment vaig haver de lluitar pel premi amb uns nois d’una escola de Mollet, però no va ser res! Perquè encara que em diguin que sóc una corrupta jo sé que no és cert, perquè sóc una jugadora molt neta, i a més va ser una lluita veni, vidi, vici, no em va costar gaire derrotarlos, car què ells no tenen tanta classe com els de la meva escola!

Tota la resta roman nihil novum sub sole, no m’ha passat res així emocionant, tot segueix com sempre, en realitat, ara que ho penso, ja sé perquè m’agrada tant escriure’t cartes, perquè escriure cartes és molt més bonic que no pas parlar per aquestes noves xarxes, com es fa ara, encara que a mi també m’agrada però, això és molt més divertit, perquè esperes impacient la contestació del teu destinatari i és un costum que, amb aquestes noves tecnologies, s’està perdent, i així les cartes les pots guardar i quan passen uns anys pots tornar a rellegir-les, ja que tot el que escrius en les cartes roman en el temps, verba uolant, scripta manent. Encara que també és important dir que, en el dia a dia quelcom que és realment important són facta, non verba, ja que les paraules se les emporta el vent, i finalment amb el que ens quedem, allò important, són els fets.

Ara que estem en la primavera i l’estiu cada vegada és més a prop vull posar en forma aquest cos tan meravellós que tinc! I poder lluir-lo en la platja, però si vull que tot això sigui possible haig de posar-me quan més aviat millor, tinc pensat sortir a la nit a córrer un miqueta cada dia i així també aprofito i faig una mica d’esport, que em fa falta! En definitiva, portar una vida més saludable, mens sana in corpore sano.

Espero no equivocar-me i que aquest objectiu que m’he proposat de sortir cada dia a córrer una mica es faci possible i si m’equivoco no passa res, humanum errare est, buscaré altres maneres de fer una mica d’esport i posarme en forma! Encara que no vull anar-me molt lluny, non plus ultra de fer una miqueta d’esport, de portar una vida més saludable, portar-ho més aviat com un hobby i no pas com una obsessió de posar-me molt “bona” per a l’estiu.

Em vaig acomiadant ja, que haig de fer una pila de deures, quan arribi l’estiu et passaré una foto d’ara i altre del després així tu puguis confer l’abans i el després, encara que també et dic, que si em vols dir que no m’ha servit de res millor no m’ho diguis perquè em baixaràs la moral, millor no em diguis gran cosa que intelligenti pauca, i jo ja m’adonaré que no m’ha servit de res fer exercici.

Auete Rosseta.

Salue Gina, Haig d’explicar-te una cosa que em té molt trista, haig d’acomiadar-me de tu, no em surten les paraules per dir-te adéu, em venen al cap tants records juntes, tantes cartes, tantes alegries, tristeses etcètera. Secrets que hem compartit que no hem faig a l’idea de que mai més pugi tornar a compartir, les meves cosses només les he pogut compartir amb algú com tu, una bona amiga veritat, una amiga que encarà que no hagi vist mai, ni hagi donat cap abraçada, puc sentir aquí, al meu costat.

Et preguntaràs els motius, de perquè mai més podré escriure’t cap carta més, se’m fa difícil, la meva família i jo hem de marxar lluny, probablement marxarem sempre, i on anem les situacions són complicades, és millor no parlar-hi més.

Bull explicar-te que les cartes que he escrit per tu sempre han sigut importants per a mi, sempre he tractat els meus escrits d’una manera molt sui generis , perquè tu per a mi ets especial i m’agradava molt poder confiar els meus afers amb tu, amb tu he pogut parlar de coses que amb ningú altre parlaria mai, hem parlat de problemes que han quedat inter nos , ja que són els nostres secrets, secrets que sempre portaré amb mi, jo sé que les cartes que t’he escrit a tu i viceversa sempre seran molt significatives, i sé que sempre les guardarem com si siguin el major tresor que tindrem mai.

Se que els teus record de la nostra bonica amistat serà bo, un record idem al meu.

Això en cara que no t’ho creguis es un comiat, i.e real. Només bull dir-te que encara que no parlarem mai més que sàpigues de ben segur que sempre m’he-n recordaré de tu, sempre et portaré en el meu cor , seràs la millor amiga que mai tindré, per a mi sempre estaràs in situ de sempre, mai ningú podrà ocupar ni substituir el teu lloc.

T’envio molts petons abraçades i viceversa .

Per últim cop, Auete Gina  Rosseta.

Post escriptum: No m’oblidis.