Paula Blanco, Pauleida, una aventura animal. Llatinismes i vídeos.

Pauleida, una aventura animal

Paula Blanco Mena 2n A Batxillerat LlatĂ­ 2014 ~ 2015 Isabel FernĂĄndez INS Can Planas

Índex

Capítol 1 ~ Minerva, la d’ulls d’òliba . . . . . . . . . . . pàg. 1-2 Capítol 2 ~ In memoriam d'en Floquet de Neu . . . . pàg. 3-4 Capítol 3 ~ Gats versus Gossos . . . . . . . . . . . . . . pàg. 5-6 Capítol 4 ~ El solitari George i les seves vivències . pàg. 7-8 Capítol 5 ~ Sònia, l'eriçó indignada . . . . . . . . . . . pàg. 9-10 Capítol 6 ~ Ruber, el llop pèl-roig . . . . . . . . . . . pàg.

11-12 Capítol 7 ~ Una visita a la doctora Medusa . . . . . pàg.

13-14 Capítol 8 ~ Els perjudicis de ser una ratpenat . . . pàg. 15-16 Capítol 9 ~ Una sorpresa molt especial . . . . . . . pàg.

17-18 Capítol 10 ~ Llegirem fins a l'infinit! . . . . . . . . . pàg.

19-20 Capítol 11 ~ Una aventura que no té fi! . . . . . . . pàg. 21-24

Pauleida, una aventura animal Llatinismes I ~ Minerva, la d’ulls d’òliba Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el primer capítol de Pauleida, una aventura animal. Avui coneixerem a la deessa Minerva!

Minerva és molt important pels romans i els grecs, a causa d’això un grec anomenat Homer la va fer protagonista en una de les seves obres literàries, l’Odissea. Anem a buscar-la! (S’endinsa cap al bosc) Minerva molts cops està en el bosc perquè li agrada gaudir de la natura i ínterim, o sigui entretant, reflexiona en els seus propòsits.

(Segueix caminant pel bosc) Molts cops es transforma per passar desapareguda, per això el seu àlies és òliba, perquè a vegades es converteix en una. Mireu, ja està aquí, anem a saludar-la.

Pauleida: Ave Atena! Oh disculpa'm, he tingut un lapsus, m’he equivocat de nom.

Minerva: Ave Pauleida! No et preocupis, aquest és el meu nom en grec.

Pauleida: Bé, avui volia parlar-te sobre l’Odissea, aquesta obra va rebre l’accèssit literari de la cultura clàssica, car el primer premi va ser per la Ilíada. Minerva, com et sents després d’aquest viatge tan llarg i tot el maremàgnum que vas viure? Cal dir que va ser un viatge molt perillós i vau tenir moltíssims problemes.

Minerva: Estic orgullosa perquè Homer es va esforçar molt. L’obra té molta complexitat perquè té dos fils conductors paral·lelament: per una banda està el viatge de Telèmac i per l’altra el d’Ulisses. El viatge no va ser un gran problema per a mi, el que era més complicat va ser no poder explicar a Telèmac que el meu tiet Neptú no volia que el seu pare tornés a casa.

Pauleida: Volia comentar-te sobre rumors on diuen que el teu àlter ego és Ulisses, car li tens molta confiança i molts cops has dit que tens moltes coses en comú amb ell…

Minerva: Ulisses és un bon amic, li tinc molt d’afecte perquè és molt enginyós i astut, sobretot quan juguem a escacs.

Pauleida: No sé si has sentit a parlar, però es rumoreja que Virgili està creant una obra anomenada Eneida. Es diu que és un esnob, car

intenta imitar a Homer i les seves obres per arribar a l’elit dels millors escriptors grecollatins. Què en penses d’aquest tipus de gent?

Minerva: Jo crec que Homer és inigualable, si altres escriptors posteriors utilitzen com a model la seva obra vol dir que encara no han pogut superar-la.

Pauleida: Pel que veig tens molt d’afecte a Homer, per això et volia preguntar si és cert que està escrivint una addenda per afegir petits incidents que vau viure i així completar l’obra.

Minerva: No crec que Homer afegeixi més coses perquè a ell ja li agrada com ha quedat.

Pauleida: Moltes gràcies per acceptar la invitació del nostre programa Minerva. Ep! On està el meu exemplar de l’Odissea? M’ajudes a buscar-lo? En l'ex-libris, a la pàgina posterior de la portada, està el meu nom.

Minerva: És clar, t’ajudaré. (El busquen pel bosc fins que Minerva el troba en una cova i l’agafa) Aquí el tens. Ara me'n vaig perquè tinc una reunió amb els altres déus a l’Olimp. Fins aviat! Vale!

Pauleida: Oh moltes gràcies! (S'acomiada i es veu com es va volant la dea) Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!

Pauleida, una aventura animal Llatinismes II ~ In memoriam d’en Floquet de Neu Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el segon capítol de Pauleida, una aventura animal. Avui llegirem un memoràndum per recordar, en Floquet de Neu! Floquet de neu va néixer a Guinea Equatorial l’any 1964 i posteriorment va arribar a Barcelona. L'any 2003 va morir a causa d’un càncer de pell. Tot i així hem trobat una entrevista que vam fer-li uns dies abans de la seva mort.

Floquet de Neu és el primer goril·la albí del món i a conseqüència d’això molta gent d’arreu del món anava a veure’l, per això sempre tenia un rictus a la cara, com si estigués somrient forçadament, car cada moment li estaven fent fotos.

Ara que us he fet un petit resum de qui era us ensenyaré l’entrevista que li vaig fer.

Pauleida: Ave Floquet de Neu! Floquet: Ave Pauleida!

Pauleida: Acabem de rebre l'ultimàtum que t’ha donat el metge sobre la teva malaltia. Al final què faràs?

Floquet: Bé, la qüestió no va poder ser votada per manca de quòrum perquè no hi havia suficient persones per votar, a causa d’això vaig decidir jo mateix l’eutanàsia.

Pauleida: Però el quid de la qüestió és per què has arribat a aquesta situació?

Floquet: Principalment és pel meu color de pell i pelatge. Molta gent m’estima i sempre em diuen que la meva vis còmica a l’hora d’explicar acudits és molt divertida. Però certament crec que és per què sóc albí.

Pauleida: Vols dir que el teu albinisme és la causa dels teus mals?

Floquet: En efecte, com sóc diferent hi ha gent que m’admira, però a la vegada els de la meva espècie em rebutgen, i el súmmum d’això és que a causa de la blancor es va produir el càncer de pell.

Pauleida: I no has demanat un plus pel teu servei al zoològic?

Floquet: És clar que si, però ja no m'interessen els diners...

Pauleida: Doncs Floquet jo crec que ser diferent no és dolent. A vegades les persones i fins i tot els animals podem ser cruels i no ens posem al lloc dels demés, però no has d'odiar-te per això, ets especial! I segurament hi haurà més gent que viu la mateixa situació que tu.

Floquet: Moltes gràcies Pauleida, m’ha agradat molt parlar amb tu.

Vale!

Pauleida: I aquell va ser l’últim cop que vaig veure en Floquet de Neu. Després d’uns dies em va arribar una carta on s'acomiadava de mi, en la postdata em va escriure: “P.D.: Moltes gràcies per les teves paraules, ara que ha arribat la meva fi podré descansar en pau.” (Carta on es vegi la postdata) Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!

(Fotografia de Floquet de Neu)

Pauleida, una aventura animal Llatinismes III ~ Gats versus Gossos Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el tercer capítol de Pauleida, una aventura animal! Avui tindrem un cara a cara molt intens! (vídeo gossos vs gats) És vox populi que des de sempre els gossos i els gats no s'aguanten, per això avui hem demanat la col·laboració d’en Nevat, el representant del clan dels gossos, i a la Kitty, la representant del clan dels gats, per esbrinar el perquè d'aquesta lluita mil·lenària.

Pauleida: A la meva esquerra tenim a Kitty! (vídeo enfadada) I a la meva dreta tenim en Nevat! (vídeo enfadat) Comencem! <<Round 1>> (ring) Qui em pot explicar què va passar en aquesta antiga discòrdia entre gats i gossos?

Nevat: T’ho explicaré Pauleida. Fa molts anys els gossos i els gats vivíem en pau i harmonia fins que el primus inter pares del clan dels gats, el seu líder, va declarar-nos la guerra…

Kitty: Això no és cert! El que realment va passar és que el clan dels gossos tenen un modus vivendi pobre en higiene, ells mai es netegen, sempre estan bruts!

Nevat: Deixa’m acabar! El que deia és que ens va declarar la guerra perquè el líder dels gossos no va acceptar la seva conditio sine qua non, car ells volien que nosaltres tornéssim el seu territori si no voliem que comencés una guerra.

Pauleida: Llavors no va ser un tracte d’una cosa per una altra, és a dir, un quid pro quo.

Kitty: És clar que sí! Nosaltres, a part de demanar que ens tornessin les nostres terres, vam demanar que es preocupessin de la seva higiene, car tot estava ple de brutícia, i nosaltres a canvi canviaríem el nostre modus operandi a l’hora de conviure perquè som una mica egocèntrics i ganduls.

Pauleida:Ara farem un descans abans de la segona part car l’ambient és molt tens… (S’acaba el descans) A veure si ho he entès: els gats vau demanar als gossos que us tornessin i netegessin les vostres terres, i vosaltres a canvi no seríeu tan egocèntrics i ganduls, així podríeu tenir una millor convivència. Aleshores si hi havia un tracte

equitativament just, com pot ser que la lluita no va acabar? << Round 2>> (ring) Nevat: És veritat el que diu la Kitty però una rara auis dels seus, anomenat Garfield, es va negar, car ell deia que no tenia per què canviar per uns animalots com nosaltres.

Kitty: Doncs l’Snoopy i la seva opera prima no és per tant, aquella primera novel·la que va escriure no era prou bona…

Pauleida: << Final Round>> (ring) Tranquils! El resum de tot és que pels vostres diferents costums us heu barallat, i a més a més, quan heu intentat arribar a un pacte, un dels vostres es va negar i encara seguiu en conflicte…

Nevat: Ara que recordo, el transfert d’un del clan dels gats al nostre territori sense el nostre permís també va afectar a tot això.

Kitty: I quan el vau enxampar, amb les vostres pintes, el pobre va fugir espantat!

Pauleida: (Xiulet) <<Empat>> I aquesta és l’statuo quo en què es troben aquests dos clans, com podem observar, encara no es posen d’acord entre ells i segueixen amb la seva ancestral discussió. Moltes gràcies per la vostra col·laboració Nevat i Kitty.

Nevat i Kitty: De res! Vale!

Pauleida: Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!

Pauleida, una aventura animal Llatinismes IV ~ El solitari George i les seves vivències Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el tercer capítol de Pauleida, una aventura animal! Avui tindrem l’oportunitat de parlar amb el solitari George sobre la seva vida. George va néixer a l’Illa Pinta entre els anys 1903 i 1919, i es va fer molt famós perquè era l'última tortuga de la seva espècie. Ara que us he explicat una mica qui és anirem a entrevistar-lo, car ja són les 11 a.m.

Pauleida: Salve George!

George: Salve Pauleida!

Pauleida: George, als teus 193 anys has viscut i conegut molts animals i humans. Justament avui has acabat un viatge que vas fer arreu del món, a posteriori de la teva experiència, quins fets t’han cridat l’atenció?

George: Bé, al llarg de la meva vida he viatjat molt i conegut molts humans amb bones intencions i que m’han cuidat, i d’altres que em volien segrestar per guanyar molts diners pel rescat.

Pauleida: És cert! Recordo que fa temps a les notícies es va parlar, es veu que els vas enxampar in fraganti entrant a la teva casa. (video dels lladres entrant a la casa) Què vas fer per defensar-te?

George: Abans d’aquell incident havia anat a classes de judo, gràcies a les tècniques que vaig aprendre em vaig poder defensar. Es veu que aquells lladres estaven condemnats a priori per un acte similar.

Pauleida: Vaja, no sabia que les tortugues podíeu fer judo, bé i durant el teu viatge per on vas viatjar?

George: Doncs he visitat New York, Miami, l’Amazones, Hawaii, Japó, Tailandia… M’agraden els llocs càlids. Ab illo tempore, o sigui des d’aleshores, he après l’anglès i l’espanyol, més tard el català.

Pauleida: M’han informat que t’agrada molt els esports, sobretot veure’ls, volia preguntar-te si vas anar a veure beisbol mentre estaves a Amèrica.

George: Quan estava a Texas vaig intentar anar-hi, però el partit el van ajornar sine die, aleshores com que no sabia quin dia el fixarien, vaig anar a Boston i allà vaig veure dos partits.

Pauleida: Què et va semblar? Era com ho havies imaginat?

George: Abans de veure cap partit pensava que era un esport molt aborrit i que no tenia ni cap ni peus, però quan vaig anar al primer partit em va agradar ipso facto, perquè és un esport molt intens. (video partit beisbol) Pauleida: Si s’ha fet tard! Ja són les 2 p.m.! Et faré l’última pregunta, és veritat que et vas casar in extremis perquè estava mal vist que una tortuga com tu no tingués fills?

George: Doncs sí, els biòlegs em van demanar que tingués fills per seguir l’espècie, però la meva esposa era estèril i no vam poder tenirne cap.

Pauleida: Bé, moltes gràcies per acceptar la nostra invitació George, Vale!

George: Vale Pauleida!

Pauleida:Uns mesos més tard George es va morir, in articulo mortis, es va acomiadar de mi aconsellant-me que viatgés i conegués món per viure moltes aventures. (foto George) Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!

Pauleida, una aventura animal Llatinismes V ~ Sònia, l’eriçó indignada Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el cinquè capítol de Pauleida, una aventura animal. Fa temps vaig rebre una carta on la Sònia, un eriçó, em demanava que l’ajudés en una qüestió. Resulta que a conseqüència d’uns perjudicis familiars no pot estudiar el que li agradaria, ad hoc he anat a veure-la per trobar-hi una solució. Salve Sònia! Sóc la Pauleida, em pots obrir?

Sònia: Salve Pauleida! Ara t’obro. (ring) (Pauleida pujant les escales, arriba a la porta i entra) Moltes gràcies per venir.

Pauleida: No es mereixen. Ja que els nostres espectadors encara no saben el que et passa exactament, per això ara explicaré in extenso tota la teva història amb tots els pèls i senyals.

Sònia: D’acord, em sembla bé.

Pauleida: Fa molt de temps, un eriçó que es deia Sonic tenia un germà, en Shadow, amb el qual sempre competia. Un dia, per motu propio, en Shadow va reptar a en Sonic de fer una cursa per veure qui era el més ràpid. La cursa va acabar ex aequo, car els dos germans eren igual de veloços, a causa d’això, Shadow es va proposar in mente guanyar el seu germà, així doncs, va començar a entrenar-se dia rere nit per ser més ràpid. Des d’aquell dia la competitivitat dels germans va anar in crescendo, fins a arribar al punt de lluitar entre ells. Al cap d’un temps es van tornar a veure per fer la cursa definitiva, al final Sonic va guanyar i Shadow es va rendir. A causa d'aquells fets, tota la família de la Sònia es dedica a l'atletisme.

Sònia: Exacte. Tota la meva família s'ha dedicat a l'atletisme, per això el meu pare, en stricto sensu, sempre m'ha obligat a entrenarme, però a mi no m'agrada l'esport.

Pauleida: Vols dir que volens nolens, estàs obligada a dedicar-te a l'atletisme?

Sònia: Això mateix. Jo des de petita sempre m'ha agradat dibuixar i dissenyar roba, sóc tranquil·la i no m'agrada competir amb els altres.

Un dia li vaig dir al meu pare tot això i em va respondre: "Seràs atleta tant sí com no, “tens que” (sic) seguir la tradició". Quan em diu aquestes paraules sempre em quedo in albis perquè no sé què respondre.

Pauleida: No has pensat a parlar amb tota la família sobre això?

Recordo que em vas comentar que la teva mare estava de part teva...

Sònia: Aquest assumpte s'ha debatut ad nauseam, quasi cada dia discuteixo amb ell, per això tota la família ja ho sap. Però tot i així ell segueix amb les seves frases, estic farta!

(Sona a la ràdio una cançó) Pauleida: Oh m’encanta aquesta cançó, sobretot en el bis. (S’escolta el bis de la cançó) Bé, crec que si tranquil·lament els reuneixes a tots, et donaran un cop de mà per a convèncer al teu pare.

Sònia: Tens raó, pot ser que arribem a un acord en lato sensu.

Gràcies per ajudar-me a trobar una solució, si hi ha notícies noves, t’informaré. Vale!

Pauleida: Gràcies a tu per compartir la teva situació amb mi. Vale!

Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!

Pauleida, una aventura animal Llatinismes VI ~ Ruber, el llop pèl-roig Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el sisè capítol de Pauleida, una aventura animal. Avui coneixerem com és la vida d’un llop gràcies a en Ruber, un jove llop pèl-roig, el qual ens explicarà les vivències del seu grup durant aquests segles. (vídeo al bosc) Pauleida: Salve Ruber!

Ruber: Salve Pauleida!

Pauleida: Ruber, m’agradaria que m’expliquessis com és la vida d’un llop en el ramat dels Rogelins, els llops vermells.

Ruber: T’explicaré. Quan una parella de llops de facto estan junts han de viure un hivern plegats, aixì a la primavera podran tenir fills.

El dret de patria potestas obliga als pares ha vetllar d’aquests fins que siguin adults. Si per alguna raó els cadells no poden ser criats pels seus pares, llavors un familiar proper s’ha de fer càrrec d’ells.

Pauleida: I si per alguna circumstància els familiars no volen fer-se càrrec dels llobatons?

Ruber: Ho han de fer tant sí com no, dura lex, sed lex, la llei és la llei. Bé, després de cinc mesos del naixement dels cadells, els pares s’han de casar de iure, si no els seus fills no podran tenir drets, ni formar part del nostre grup.

Pauleida: Ara que esmentes les lleis, he sentit que pel teu grup teniu un assumpte sub iudicie amb el poble veí humà. Es veu que fa dos nits es van menjar part del seu ramat i pensen que heu sigut vosaltres.

Ruber: Doncs sí, nosaltres tenim un pacte amb els pastors, ells ens diuen quines bèsties ens podem menjar i nosaltres a canvi els protegim d’altres feres, car pacta sunt seruanda, i nosaltres mai deixem de complir un pacte.

Pauleida: Llavors vols dir que vosaltres no heu atacat les d’ovelles del poble veí?

Ruber: Els llops Alfes del clan creuen que han sigut les guineus, sobretot perquè elles no saben que nosaltres tenim un pacte amb la gent d’aquell poble, tot i així, ignorantia legis non excusat.

Pauleida: Espero que aquest judici acabi bé i només hagi estat un malentés. Fa temps però, els humans i els llops vau tenir molts conflictes a causa d’assumptes com aquests, per això hi ha tantes històries i contes sobre llops dolents que ataquen a les persones.

Aquests contes van ser creats pels caçadors i pastors per culpar-vos de tota la fam que passaven en aquelles èpoques, car in dubio, pro reo dicta la llei, perqué en cas de dubte a favor de l’acusat.

Ruber: És cert, el meu avi em deia sempre històries semblants, abans l’home era persona non grata pels llops, fins que un d’ells, en Félix Rodríguez de la Fuente, va demostrar que no érem uns animalots tan dolents.

Pauleida: Gràcies a ell moltes persones van crear grups animalistes per protegir-vos dels caçadors, fins i tot lleis. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres totes aquestes coses que no sabíem dels llops. Vale!

Ruber: De res, gràcies a tu! Vale!

Pauleida: Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!

Pauleida, una aventura animal Llatinismes VII ~ Una visita a la doctora Medusa Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el setè capítol de Pauleida, una aventura animal. Avui anirem a fer-li una consulta a la doctora Medusa sobre coses d’àmbit mèdic, socioeconòmic i polític.

Salve Medusa!

Medusa: Salve Pauleida!

Pauleida: He llegit el teu curiculum vitae i m’ha impressionat que tinguis el títol de Medicina i la doble titulació d’ADE i Economia.

Medusa: Bé no hi ha per tant, ja saps que les serps estem molt relacionades en aquests àmbits.

Pauleida: És cert. Fa molt de temps es diu que Apol·lo li va donar a Mercuri un caduceu amb dues serps enrotllades, aquest caduceu es va transformar en un dels símbols de Mercuri, car representava el comerç. Per altra banda, Esculapi fill d’Apol·lo portava una vara amb una serp i representava l’art de la medicina, a causa dels segles el caduceu de Mercuri ha perdut el significat del comerç i ha passat a significar la medicina i farmacèutica. (imatges Mercuri i Esculapi) Medusa, et volia preguntar si els medicaments placebo només pretenen donar una falsa sensació de recuperació als pacients.

Medusa: Aquests medicaments són una prova irrefutable que som nosaltres mateixos els qui ens posem barreres per no curar-nos. Un altre exemple de la nostra força mental és quan el dèficit d’autoestima influeix al nostre estat d’ànim, perquè ens pot causar fins i tot una lleu depressió o altres trastorns psicològics.

Pauleida: Si tothom exercités la ment, segurament hi hauria un superàvit de medicaments que no s’utilitzarien, car mens sana corpore sano.

Medusa: En efecte. Segurament la ràtio de medicaments per persona disminuiria moltíssim. A causa d’això la renda per capita d’un país desenvolupat baixaria molt econòmicament parlant.

Pauleida: Tens raó, la prorrata que li correspondria a cadascú seria una quantitat més baixa que la d’avui en dia. Canviant una mica de tema, què en penses de la prohibició de l’avortament?

Medusa: Sincerament no m’agrada gens, jo penso que les dones humanes han de tenir el dret de decidir el que volen fer amb el seu cos. Crec que abans d’implantar una llei tan íntima com aquesta haurien de fer un referèndum a tot al poble perquè votés i digués la seva.

Pauleida: Estic d’acord amb tu. Per altra banda em sap greu per les dones que no es poden quedar embarassades i necessiten ser fecundades in vitro per tenir fills…

Medusa: Molta gent, sobretot joves, no tenen molt coneixement dels anticonceptius, perquè molt sovint tinc visites de noies que em pregunten si el coitus interruptus, o dit vulgarment “la marxa enrere” és una manera eficaç i segura per no quedar-se embarassades.

Pauleida: Bé, els joves també tenen poc coneixement de la destrucció que causen les drogues com el tabac i l’alcohol, car encara que són legals, no volen dir que siguin menys perjudicials.

Medusa: Jo he viscut molt aquest tema, el que és pitjor és que l’alcoholisme crònic causa delirium tremens, una mena de psicosi tòxica que crea al·lucinacions i tremolors. És molt trist veure galifardeus en rigor mortis, sabent que encara els hi queda una llarga vida…

Pauleida: Moltes gràcies Medusa per informar-nos una mica sobre aquests temes. Vale!

Medusa: De res, gràcies a tu. Vale!

Pauleida: Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!

Pauleida, una aventura animal Llatinismes VIII ~ Els perjudicis de ser una ratpenat Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el vuitè capítol de Pauleida, una aventura animal. Avui parlaré amb l’Alcítoe, ella ens explicarà els perjudicis de ser una ratpenat.

Pauleida: Alcítoe! Alcítoe! On ets?

Alcítoe: Salve Pauleida! T’he sentit des de l’altra banda del bosc.

Pauleida: Salve Alcítoe! Abans que m’expliquis tots els perjudicis que hi ha avui en dia sobre els ratpenats, m’agradaria explicar la història de la teva rebesàvia, la qual s’anomenava igual que tu.

Alcíote: D’acord, em sembla bé.

Pauleida: Fa molt de temps, unes noies gregues estaven teixint i passant-s’ho d’allò més bé a casa seva, aquell dia era molt especial, car era una de les festes en honor a Bacus, el déu del vi. Com que les tres noies no van voler anar a aquella festa, Bacus es va enfadar molt i les va castigar convertint-les en ratpenats, a conseqüència d’això, aquest animal ha estat rebutjat per a la societat occidental, fins i tot deien que provenien dels inferns.

Alcíote: Exactament. A sobre per a més inri, es van inventar uns monstres semihumans que mossegaven a les noies verges per veure la seva sang, és a dir, els vampirs. Per altra banda, la meva família i jo ens alimentem de fruita i flors perquè són molt dolces.

Pauleida: Tens raó, les llegendes d’aquests monstres van ser expandides vrbi et orbe, car per tot el món es coneixen i fins i tot n’hi ha diferents versions.

Alcíote: Aquestes llegendes serien peccata minuta, car fa molt de temps que van ser creades i el poble humà ha evolucionat molt ideològicament, però en aquest cas, encara hi ha gent que els hi repugna veure'ns o fins i tot escoltar el nostre nom…

Pauleida: Es veu que en això els humans no hem evolucionat, fins que no deixem els perjudicis arcaics per una banda, aquests fets seran eterns, o sigui per saecula saeculorum. Encara que jo no sigui del tipus de persones que segueixen aquests perjudicis, sento que només per formar part en aquesta societat ja és mea culpa. Bé,

Alcíote, m’agradaria preguntar-te com et va la universitat, recordo que em vas comentar que feies la carrera d’Història.

Alcíote: És cert, ahir em van dir les notes dels exàmens i en la majoria he tret un excel·lent cum laude.

Pauleida: Renoi! Enhorabona!

Alcíote: Gràcies! Tot i que els meus professors són doctors honoris causa i tenen la fama i els graus acadèmics més alts, són molt exigents.

Pauleida: Alcíote, m’agradaria que toquessis un rèquiem mentre vaig al cementeri per veure les tombes dels difunts. Normalment aquests sepulcres porten escrites les paraules requiescat in pace per desitjar-li un repòs al mort.

Alcíote: D’acord, espero que t’agradi. Vale Pauleida!

Pauleida: Vale Alcíote!

Pauleida: Aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!

Pauleida, una aventura animal Llatinismes IX ~ Una sorpresa molt especial Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el novè capítol de Pauleida, una aventura animal. Avui parlaré amb la Charlotte, una gosseta d’Anglaterra que ha anat a visitar a la seva amiga Nala, una gosseta catalana.

Salve Charlotte! (vídeo aeroport) Charlotte: Salve Pauleida!

Pauleida: Charlotte veig que estàs nerviosa perquè avui et trobaràs amb la teva amiga, la Nala. Quant temps fa que no us veieu?

Charlotte: Doncs fa uns set mesos que no ens veiem, car jo visc a Papworth per raons de treball.

Pauleida: Bufa! Bé segurament ara quan obri la porta i et vegi es posarà molt contenta, anem a visitar-la. (Tocant a la porta) Salve Nala!

Nala: Salve Pauleida! Oh Charlotte!! T’he trobat tant a faltar amiga!

Charlotte: Salve Nala! Estic molt contenta de tornar-te a veure!

Pauleida: Bé, ara que estem les tres juntes us volia preguntar sobre temes de cultura, car les dues us agrada molt llegir llibres, sobretot literatura clàssica. Digueu-me, quina frase o llatinisme és el vostre preferit?

Charlotte: El meu llatinisme preferit és carpe diem, perquè crec que s’ha d’aprofitar el dia a dia i no deixar res per demà, sobretot amb els deures i exàmens.

Nala: Doncs el meu llatinisme preferit és beatus ille, ja que m’agradaria molt viure al camp o en un bosc lluny de la contaminació de les ciutats.

Pauleida: Força interessants, el meu llatinisme preferit alea iacta est, sempre em penso molt les coses abans de fer-les, però un cop que prenc una decisió no em faig enrere. M’agradaria preguntar-vos quina és la vostra opinió sobre la situació del nostre país.

Charlotte: Jo crec que els polítics d’avui en dia només volen captatio benevolentiae perquè amb aquells discursos intenten guanyar-se al poble.

Nala: Té tota la raó, tot i que els polítics que ens representen són corruptes, nosaltres només podem cum grano salis, car han creat una llei que ens prohibeix manifestar-nos i dir el què pensem públicament.

Pauleida: Tot i així crec que no hem de fer-los la guerra però tampoc tolerar que ens menyspreïn, aurea mediocritas és la solució, s’ha de ser tolerant però no deixar que et trepitgin. Hem de lluitar pels nostres drets, ja sabeu que audaces fortuna iuvat i ens hem d’afrontar als problemes amb valor sobretot si és per obtenir una vida digna.

(Apaguen els llums i surt el pastís) Charlotte: Happy birthday to you, dear Pauleida!

Nala: Per molts anys Pauleida! Laetus natalis tibi in annos annorum!

T’hem preparat aquest pastís perquè avui, ad kalendas graecas, és a dir, el primer dia d’Abril, és el teu aniversari.

Pauleida: Quina sorpresa! Moltes gràcies!

Charlotte: No sabíem si fer-te un pastís o uns cupcakes, car aquests últims t’agraden molt.

Nala: Però als aniversaris es fa un pastís!

Pauleida: Noies de gustibus non disputandum, a mi m’agrada qualsevol menjar que sigui dolç, així que no cal que us baralleu pels gustos de l’altra. Bon profit! Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui!

Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal! Sit tibi iter bonum!

Pauleida, una aventura animal Llatinismes X ~ Llegirem fins a l’infinit!

Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és el dècim capítol de Pauleida, una aventura animal. Avui viatjarem a terres llunyanes per a conèixer a Sally. La Sally és un cigne que li agrada molt llegir contes i històries plenes de fantasia. (vídeo viatjant) Salve Sally!

Sally: Salve Pauleida!

Pauleida: Sally, m’agradaria que m’expliquessis uns dels últims llibres que has llegit.

Sally: Bé, fa uns dos dies vaig acabar de llegir-me Romeu i Julieta.

Quan vaig llegir el final em sentí molt trista…

Pauleida: Tens raó. Romeu es va prendre una poció mortífera en veure a Julieta morta, però ella en realitat estava viva. Errare humanum est, i encara que sigui una equivocació tràgica li dóna a l’obra un especial encant. Aquest llibre té diverses versions, ja se sap que les bones històries es repeteixen cíclicament, i és que nihil novi sub sole.

Sally: És cert. També vaig llegir Pocahontas, una història verídica de com un grup d’estrangers van anar a ocupar ràpidament les verges terres d’Amèrica.

Pauleida: Això em recorda quan Juli Cèsar va comunicar la seva ràpida victòria en un missatge que hi deia «veni, vidi, vici». Quin és el teu llibre preferit, Sally?

Sally: Doncs no sabria quin escollir perquè m’han agradat tants i he llegit milers…

Pauleida: T’entenc, és molt difícil decidir-te per un, per a mi el meu llibre predilecte és La mecànica del cor, non plus ultra, per a mi cap llibre és tan perfecte com que aquest.

Sally: Sembla interessant, segurament me'l llegiré quan tingui temps!

Em podries apuntar el títol i l’autor en un full? Ja saps que verba volant, scripta manent, i quasi sempre m’oblido de les coses a no ser que les tingui apuntades.

Pauleida: D’acord, cap problema (escriu en un full) aquí el tens. Per últim volia preguntar-te si creus que és un bon present regalar un llibre a algú, perquè hi ha gent que no li agrada llegir. Creus que és molt greu aquest fet?

Sally: Doncs em sembla molt greu. La literatura és una manera de desconnectar-te del món real i viure diferents aventures, car cada llibre és com si visquessis una nova vida.

Pauleida: Però certament creus que és tant greu?

Sally: Sí. La ment, igual que el cos, l’hem d’exercitar per tenir una millor salut, ja que mens sana in corpore sano.

Pauleida: Exactament! Jo també penso el mateix. M’has convençut, facta, non verba, per Sant Jordi li regalaré un llibre al meu amic, en Nevat.

Sally: No cal dir res més! Et portaré a la meva llibreria preferida.

Pauleida: Com es nota que no cal que digui cap mot perquè em comprenguis, intelligenti pauca! (Se’n van. Nevat rep el llibre).

Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!

Pauleida, una aventura animal Llatinismes XI ~ Una aventura que no té fi!

Pauleida: Adventum tuum gratulor! Aquest és l’onzè capítol de Pauleida, una aventura animal. Avui veureu un vídeo molt especial, car tracta del making off, id est, les idees que vaig tenir i sobretot la gravació i el muntatge de totes les entrevistes que he anat fent al llarg d’aquests cinc mesos.

(Tots els Salve!) · El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball? Quins van ser els teus primers pensaments?

El dia que la professora ens va presentar l’exercici a classe em va agradar molt la idea. Al principi creia que seria molt complicat, car nosaltres havíem de buscar les definicions dels llatinismes i després interpretar-les bé perquè s’entengués els seus significats. Com per exemple vide, que és una abreviatura que serveix per indicar al lector que consulti alguna quelcom per poder entendre-ho, aquests llatinismes són els més difícils, de contextualitzar. · Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant cada setmana o vas canviar d'idea? Per què?

La idea principal que vaig tenir va ser fer com un documental d’animals, tipus com Frank de la jungla, on els animals i el seu medi són els protagonistes d’una manera molt sui generis. En un principi vaig pensar a fer-ho en format còmic perquè m’agrada molt dibuixar i perquè sabia com era de feixuc el muntatge d’un vídeo, però tot i així vaig escollir fer-ho en format vídeo. Com ja haureu vist, vaig seguir aquesta idea, i a més a més, vaig crear diferents històries per a cada animal. En aquestes històries plasmava el que tenia al cap en aquell moment. Per exemple quan vaig fer el primer vídeo, en veure el llatinisme “ex-libris” i pensant que tenia de començar a llegir-me l’Odissea, vaig decidir que l’animal d’aquell vídeo fos l’òliba.

· Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

Des de petita sempre m’han agradat molt els animals, fins i tot volia ser veterinària! Llavors quan vaig saber que els llatinismes ho podia fer en format vídeo, em va venir al moment la idea de fer els animals protagonistes dels meus llatinismes.

Al principi no estava segura si quedaria bé això de posar veu sobre un vídeo d’un animal. Però quan vaig fer el primer vídeo i vaig col·locar la veu de la dobladora sobre l’animal, em va deixar molt sorpresa com quedava, em va encantar, semblava que l’animal estigués parlant de veritat, i d’aquesta manera he fet que els gossos, els llops, els eriçons, els ratpenats, etc. parlessin i diguessin la seva.

· Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....

Encara no he pogut veure el que han fet totes les meves companyes, així que no puc donar una opinió sobre aquest fet, tot i així segurament han fet un gran esforç. Si tornés a començar de nou, potser provaria en fer-ho en format còmic, i idem amb la música de fons i les veus, és a dir, fer el mateix, però en canvi de gravar-me (cosa que no m’agrada molt) dibuixar-ho. · Penses que has après llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats?

Quins t’han costat més?

Bé, dels primers llatinismes no me'n recordo molt de quins eren, però segurament si veiés els vídeos, els recordaria. Malauradament no he incorporat cap llatinisme en la meva vida, però sí que m’ha fet il·lusió sentir algun llatinisme en una reunió o per la televisió i saber el que volia dir i poder explicar-los als meus amics o família. M’han quedat més gravats els llatinismes alea iacta est, ex-libris, saecula saeculorum (confer pels segles dels segles), ad kalendas graecas, etc. i els que vaig utilitzar jo tots els meus vídeos, per presentar-me adventum tuum gratulor “benvingut” i per acomiadar-me sit tibi iter bonum “que el viatge et sigui bo”. · Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

Des de petita sempre m’han dit que tinc molta imaginació i que sóc molt creativa, però tot i així no em crec encara com podia inventar-

me, per se, una història i una personalitat diferents per a cada animal en menys d’una setmana. També cal dir que l’esforç de memoritzar el guió, per això també intento quasi sempre gravar a casa, o in situ, encara que hi hagi cops que estan a l’aire lliure no haig de gravar la veu sobre el vídeo. · Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

Sincerament, inter nos, aquest exercici m’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs, segon de batxillerat és molt dur perquè has d’aprovar i intentar treure la millor nota possible per tenir el batxillerat i així poder fer la selectivitat o entrar a un grau superior. Al cap i a la fi aquest colossal esforç m’ha estat compensat amb la nota de llatí. · Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of course!).

La meva valoració és, personalment, que aquests cinc mesos que hem fet llatinismes quasi cada cap de setmana (menys quan hi havia trimestrals) han sigut una mica estressants, un tros d'entretinguts, una altra mica de divertits i de grans quantitats de màxima creativitat. Estic molt orgullosa del meu treball, encara que penso que amb una mica de més temps hagués fet els llatinismes millor, o això penso ara que els he acabat. També estic orgullosa perquè gràcies a un dels llatinismes vaig vèncer una por que tenia des de feia molt de temps, els cementiris. Sempre m’han donat molt de respecte aquests llocs i notava una angúnia només de caminar molt a prop de tombes que estan sota terra, com que un llatinisme vaig anar al cementiri per gravar, vaig poder vèncer aquesta por i ara no em fan por, podria dir que fins i tot m’agraden perquè és un lloc molt tranquil i que et fa conscienciar que la gent que està allà, segurament tenia els seus neguits i els seus somnis i viceversa. Ara ja no estan, i segurament aquí un temps nosaltres ja no estarem, i és per això que en cada moment has d’estar agraït del que tens i no pensar tant en el que no tens, intentar cada dia millorar i donar afecte a les persones que estimes, fer que la teva vida, encara que acabi molt aviat o sigui molt llarga, n’estiguis orgullós de què has fet el que has pogut i el que més estimes.

Per finalitzar aquestes dotze preguntes sobre la valoració de tots aquests mesos, volia agrair a les persones que m’han donat un cop de mà. Primer valorar l’esforç de la professora per corregir tots els

guions i els vídeos i després, agrair moltíssim a totes les persones que han doblat els animals i que han invertit una mica de temps en aquest treball. Moltes gràcies a tots i a totes!!

Post scriptum: Espero que gaudiu dels vídeos igual que jo ho he fet, i que aquest vídeo us ajudi a poder entendre el meu món ple d’imaginació!

Pauleida: Bé i aquest ha sigut el capítol d’avui! Moltes gràcies pel vostre temps i ens veurem en el següent capítol de Pauleida, una aventura animal!

Sit tibi iter bonum!