LA FAMĂ?LIA ROMANA
Per primer cop en DVD. No te'l perdis...
I. EL CIRC Una família romana està en el circ veient una cursa de quàdrigues. Vigilant del circ: Bonum diem! Em podeu dir els vostres noms sisplau? Claudius: Bonum diem, jo sóc en Claudi, aquesta és la meva dona Iulia i aquesta altre és la nostra filla Clàudia. Iulia: Bonum diem! Vigilant del circ: Molt bé, ja podeu passar. Claudius: Família agafeu un bon lloc on podem veure la cursa. Claudia: Pater, allà veig un lloc (assenyalant-lo) Claudius: Anem!! * S’asseuen tranquil·lament+ Iulia: Claudi, amb quin cavall anem? Claudius: Anem amb el número 10, alias Pegàs, el de cavalls ràpids. Família us està agradant la cursa? Iulia: Sí, però aquell auriga que acaba de caure a terra mereix un accèssit perquè ho ha fet molt bé, encara que ha caigut. Claudia: Pater, Mater, el circ és un maremàgnum de cavalls! Claudius: Iulia, has portat l’addenda del llibre on explica les normes de les curses de cavalls? Iulia: Oh!! Quin lapsus he tingut, m’ho he oblidat a casa. Claudius: No passa res, no t’amoïnis. [Iulia veu a una de les seves millors amigues en el circ, i parla amb ella] Iulia: Òndia! Aquella d’allà no és Petúnia, la meva alter ego? Quants secrets li he explicat a aquesta.... Petúnia, ets tu? Petúnia: Quina casualitat Iulia! Tinc un llibre a casa meva on posa en el ex-libris el teu nom! Iulia: Gràcies, passaré a buscar-lo. Per cert, qui és aquell home tan esnob, que estava al teu costat? Petúnia: un nou amic meu, que estic conquistant gràcies al llibre d’ Ovidi. Iulia: Òndia quina sort! Petúnia: Gràcies Iulia. [Iulia torna amb la seva família. Està a punt d' acabar la cursa....] Iulia: Claudi vigila a la nostre filla, ínterim jo vaig al lavabo. Claudius: D’acord, t’hi esperem fora per anar a casa. *Se’n tornen a casa desprès del circ+
IV. Una família romana esta a la seva vil·la. Júlia: Claudi, que podria anar ante meridiem a casa de la Petúnia per un llibre que em vaig deixar? Claudi: És clar dona! Júlia: D’acord, me’n vaig ja així arribo d’hora per menjar. Per cert Claudia, has fet els deures? Claudia: Els faré post meridiem mare... Júlia: Quan torni de casa de la Petúnia els faràs ipso facto! Que no pots tornar a suspendre Llatí. Me’n vaig ja, que arribaré tard. Claudia: D’acord mare, fins ara. (L’hi fa un petó). (Júlia anava pensant pel camí). Júlia: (per a ella mateixa) Jo crec que el llibre que em vaig deixar a casa de la Petúnia a priori era la Ilíada, perquè tractava sobre la guerra de Troia, però com no estic segura a posteriori ho comprovaré. (seguia caminant) Ai ja m'he acordat era la Ilíada que acabava amb in articulus[i2] mortis d’Héctor, és a dir, quan va morir l’heroi. (arriba a casa de la Petúnia) Júlia: Bon dia Petúnia Petúnia: Bon dia Iulia! Ab illo tempore que porta el llibre aquí, ja fa molt de temps... Júlia: Ja ho sé però no he pogut vindre abans... Per cert que t’he enxampat in fraganti amb el teu marit? Petúnia: No Júlia. Júlia: Dóna’m el meu llibre. (li dóna) Gràcies me’n vaig ja que arribaré tard. Petúnia: Adéu. Iuliaà Adéu. (Iulia se’n va a la seva vil·la, i torna a parlar amb ella mateixa) Iulia: Seguiré llegint la Ilíada mica en mica car] no tinc data, sine die. Ara m'he acordat d’un capítol on París i Helena es van casar in extremis.... Quin desastre per a la ciutat d’ Ílion....
V. La Júlia va arribar a casa seva i en Claudi i la Clàudia l'esperaven per dinar Mentre estaven en la taula, Clàudia va començar a parlar Clàudia: Mater, pater vull aprendre classes de flauta! La Júlia i el Claudi es sorprenen Júlia: I això filla? Qué tens ara? Clàudia: No ho sé... M'agradaria... Júlia: D'acord, però volens nolens no et lliuraràs del llatí. Hauràs de seguir estudiant. Clàudia: sí,: mare. Júlia: Aquesta tarda anirem a l'acadèmia de Petúnia. Clàudia: Moltes gràcies mater et pater!! (Els abraça) Claudi: Com m'agrada que siguis feliç... (Van a l'acadèmia de Petúnia) Petúnia: Salve Júlia, qué fas tu per aquí? Júlia: La nena, que vol aprendre flauta. Petúnia: Molt bé!! Que entri a classe. Júlia: Va Clàudia passa. (La nena entra a la classe) Iulia: Petúnia, tu creus que Clàudia està preparada ex aequo dels altres nens per a competir? Petúnia: Jo crec que sÍ, ha d'aprendre. Júlia: Ella ha vingut per motu proprio, nosaltres no li havíem dit res de la música. Petúnia: Me'n alegro molt de que li agradi la música. Júlia: Me'n vaig, després torno a buscar-la. (Júlia torna al cap d'una hora i la nena surt de la classe). Clàudia: Mare m’ha agrada't molt!! Júlia: Sí? Com ha anat? Clàudia: Bé! Hauré d'anar in crescendo, gràcies als aprenentages de cada setmana i espero que el dia de la prova final no em quedi in albis.
Júlia: Però, tu saps que la música ha d'anar in extenso? És a dir, mica en mica tindràs més coneixement de la música i el teu nivell augmentarà. Clàudia: Sí, mare. Saps qué vull fer? He pensat en fer una cançó i posaré un bis per a repetir algunes estrofes. Júlia: Molt bé filla, ho tindré in mente. - Ens anem, adéu Petúnia. Petúnia: Adéu. (Tornen a casa). (Claudi es va interessar per la filla i li va preguntar com li havia anat a la Clàudia en l'acadèmia.) Claudi
Dona, com ha anat?
Júlia Molt bé, però he vist a un professor que era fastigós ad nauseam, quin fàstic. Tret d'això a la Clàudia li ha agradat molt. Claudi: Qué bé, a veure si per ad hoc ens fa famosos. Júlia: Sí, car la música té lato sensu. és molt amplia, potser sic que és possible que ens porti a la fama. Claudi Però els estudis segueixen sent stricto sensu, car segueixen sent el més important i en aquesta escola són molt d’exigents, així que s'apliqui més.
VI. Júlia i Claudi estan al triclini, ella llegint la Ilíada d' Homer, l'home de paraules lleugeres. L'altre està llegint el diari. Claudi li llegeix una notícia que troba al diari Claudi: Júlia, que has vist la notícia del dia? Júlia: No, què ha passat? Claudi : Han detingut a Marc Antoni, el noi d'alta estatura. Júlia : I això? Què ha fet? Claudi: Diuen que ha matat a la seva dona i al seu amant, a partir d'ara està sub iudice. Júlia : Quin horror! Aquest ha de pagar. Claudi: Dura lex, sed lex. Júlia : Jo només espero que no facin in dubio pro reo, perquè ha de pagar la mort de dues persones i no es pot salvar així com així. Si tenen dubtes que busquin més proves, encara que a mi em sembla bastant evident que és culpable... Em semblaria molt injust que el salvessin perquè ignorantia legis non excusat, no hi ha ninguna excusa per a matar a ningú, és immoral! De sobte arriba el Joan per dir-li a la Júlia que té una visita. Joana : Domina, Petúnia, la de rínxols d'or, està a la porta. Júlia: Que passi. Joana: D'acord. Claudi: Jo, me'n vaig a les termes Júlia, fins després. Petúnia entra a la domus. Júlia: Bonum diem Petúnia. Petúnia: Bonum diem Júlia. He vingut a explicar-te l'última notícia. Júlia: M'ho acaba d'explicar en Claudi, què fort noia...! Petúnia: Sí dona, per mi en Marc Antoni ja és una Persona non grata. Júlia: I què faran amb la patria potestas de la seva filla Aurèlia? Petúnia: No en tinc ni idea, només desitjo que la nena no pateixi... Júlia: Sí , pobreta... -Desitjo que sigui castigat i que sàpiga que els pactes que fem els ciutadans de tenir drets i obligacions per aconseguir una bona convivencia estàn per alguna cosa no per fer cadascú el que vulgui... Pacta sunt servanda.
Petúnia: Desitgem que ho acompleixi. -Noia me'n vaig ja a casa. Vale. Júlia: Adéu Petúnia. Petúnia se'n va i Júlia es queda a casa amb la Clàudia. Júlia: Clàudia, has fet els deures? Clàudia: Sí,mare, de fet ja he fet els de tota la setmana. Júlia: Molt bé filla! Així m'agrada. Júlia segueix pensant amb la gran notícia del parricidi d'en Marc Antoni. Júlia: Aquest hauria d'haver actuat de iure, sempre s'ha de respectar la llei i més si són de la teva família.. Marc Antoni encara que no estava casat, de facto ara es vidu.
VII. Júlia porta molt de temps mantenint relacions sexuals amb en Claudi i vol anar al ginecòleg per fer una revisió. Ginecòleg ----> Bonum diem, com va tot? Júlia ----> Bonum diem ! He vingut per comprovar que no estigui embarassada una altre vegada... Tinc por de tenir un altre nen. I a sobre l'altre dia el nen petit ens va enxampar fent l'amor i vam haver de fer elcoitus interruptus. ginecòleg--> a veure et revisare... El ginecòleg revisa a la Júlia Ginecòleg ----> Tranquil·la dona, no estàsembarassada però heu de tenir cura. Vigila amb prendre algun medicament per evitar l'embaràs, perquè no fa cap efecte en realitat és un placebo. Encara no ha sortit cap cosa per evitar els embarassos. Júlia ----> El placebo pot causar delirium tremens en el meu cos? Ginecòleg ----> No, perquè com molt bé he dit abans no fa cap efecte secundari en la salut. Només has de tenir cura a l'hora de fer l'amor, no prenguis cap medicament. Júlia ----> D'acord, moltes gràcies per la teva atenció. Júlia al sortir de la consulta veu a Petúnia i comença a parlar. Petúnia ----> Júlia! ens trobem a tot arreu dona! (riure-se'n). Júlia ----> Per tots els déus de l'Olimp Petúnia! Tu també de consulta? Petúnia ----> Sí, dona, fa molt de temps que no feia una visita. Per cert saps que s'ha mort Marcus, l'home de les arts naturals? Es veu que ja feia molts dies que era mort. Júlia---->A sí? I jJa tenia el rigor mortis? Pobre home... Hauria de estar molt rígid i molt fred. Petúnia ----> Diuen que va morir ahir sobre les 20:00h. El forense ha especulat que li va donar un infart. Júlia ----> Quina llastima! A tots ens arriba l'hora en qualsevol moment. Petúnia----> Sí, dona... Per cert, aquella d'allà no és Màrcia, la dona de llarga cabellera? Van amb Màrcia. Júlia----> Bonum diem Màrcia! Màrcia----> Bonum diem Júlia et Petúnia! Júlia----> Qué fas tu al ginecòleg si no tens marit?
Màrcia----> Com tu has dit no tinc marit ni vull perquè hauria d'estar sota el seu poder i no m'agradaria, però si que m'agraden els nens i vull tenir un fill per fecundació in vitro. Júlia----> De veritat noia? Els nens de vegades són una mica complicats. Però si és el que vols et desitjo molta sort. Màrcia----> Gràcies Júlia. Me'n vaig a la consulta que ja em toca. Vale! Júlia----> Vale! Màrcia entra a la seva consulta, Petúnia s'asseu a la sala i Júlia se'n torna cap a casa.
VIII. Som a SETMANA SANTA, una de les setmanes més religioses que hi ha. La Júlia i la Petúnia queden el divendres sant per anar a l’esglèsia a pregar. Júlia saluda a Petúnia. Júlia: Bonum diem Petúnia! Petúnia: Bonum diem Júlia! Júlia: ¿Què, anem dins de l’esglèsia? Petúnia: Anem Entren a l’esglèsia. Júlia: Noia, l’altre dia vaig menjar-me una mica de pa en el supermercat i no el vaig pagar, tu creus que hauria de confessar-me? Petúnia: Com vulguis dona, però això és peccata minuta, no és un pecat molt greu, Déu et perdonarà. Júlia: Gràcies amica, m’has tret un gran pes. Petúnia: De res. Per cert, has vist l’inscripció que hi ha a d’alt de la creu de Jesús, el messies dels homes, on posa I.N.R.I? Júlia: Sí, diuen que són les inicials de ‘’Jesús de Nazaret, rei dels jueus’’. Petúnia: Per tots els déus de l'Olimp! No sabia jo això. Quina veritat que té la frase de que no t’aniràs al llit sense conèixer una cosa més. Júlia: Dona silenci que comença el sacerdot a parlar. Comença la misa.
Sacerdot: Bonum diem estimats germans. Avui farem una rèquiem per tal de celebrar la missa de la mort del messies dels homes, Jesús. El rei del jueus va dir aquesta frase que tots coneixem ‘’ La vida i la mort dels homes és només mea culpa i sempre serà aixì per saecula saeculorum per molt de temps que passi”.
S’acaba la missa i Petúnia et Júlia van a parlar amb el sacerdot.
Sacerdot: Estimades germanes Júlia et Petúnia, com ha anat la missa? Júlia: Molt bé, com sempre. Provoques amb les teves paraules unes sensacions màgiques Urbi et orbi. Ho fas molt bé. Petúnia: Tota la raó Júlia. Per cert sacerdot Joan tinc una curiositat, em podries dir el significat de les inicials de les tombes R.I.P? Sacerdot: És clar dona! R.I.P prové del llatí requiescat in pace, més conegut com ‘’ descansa en pau’’. Aquestes inicials es posen per a que el mort pugi al cel en pau. Petúnia: Gràcies mossèn Joan.
Elles se’n van. Pel camí es troben amb Maria, la dona de bona paraula, i parlen amb ella.
Júlia: Com estàs Maria! M’han dit que el teu fill s’està traient el títol universitari amb molt bona nota. Com et sents tu amb això? María: Sí dona, estic molt contenta i molt orgullosa d’ell. Quan se’l tregui serà amb un exce·lent cum laude, ja que s’ha esforçat molt. Júlia: És un bon xicot. María: Sí, ell per honoris causa seria molt feliç i aconseguirà un bon treball com a metge. És el millor.
IX. La família romana està a la seva domus. Júlia i Claudi comencen a parlar sobre poetes importants i sobre la literatura. Júlia: Claudi has llegit l’obra d’Horaci, l’amic de Brutus, on mostra el tòpic literari del Beatus ille? Claudi: No, no sé quin és aquest tòpic. Júlia: Aquest tòpic exalta la vida senzilla de la gent de camp, és molt entranyable. Claudi: Hauré de llegir alguna obra d’aquestes. Júlia: Sí, estan molt bé. Els camperols s’han de conformar amb el que tenen, ja que viuen d’una manera molt mediocre, aurea mediocritas. Claudi: Quina llastima. Aquesta gent pateix molt sobretot de fam. Júlia: La veritat és que sí, la vida és molt dura. Claudi: Sí dona, per això jo crec que s’ha de intentar viure feliç encara que no tinguis motius perquè de vida només n’hi ha una, s’ha d’aprofitar el moment, carpe diem. Júlia: I t’has fixat amb les captatio benevolentiae que fan els poetes al principi de les seves obres per fer una falsa modèstia? Claudi: Sí, això sí. Tots els poetes volen caure bé al públic.( es riu) Dona me’n vaig a fer la migdiada, que estic cansat! Júlia: D’acord amor meu, jo m’aniré amb Petúnia, la dels rínxols d’or i la nostre filla al fòrum. Se’n van La Júlia i la Clàudia van cap al fòrum on es trobaran amb Petúnia, la dona de les bones paraules. Petúnia: Per la tríada capitolina! Les meves dones preferides. Abraçant-les. Júlia: Ut uales alter ego? Petúnia: Com sempre ja saps. Saps que, Júlia? He participat en el concurs Odissea 2013 amb la meva filla. Júlia: A sí? I amb quin nom? Petúnia: Amb el nom de “Les nimfes d’Artemis”, car tenim uns cossos perfectes amb els quals demostrarem que som unes veritables nimfes i no aquelles de l’època antiga com la nimfa Eco. Júlia: Es clar que sí! Alea iacta est, desitjo que guanyeu i us pugueu pagar un viatge a Grècia. Audaces fortuna iuuat , és a dir, a la gent més audaç la sort ajuda. Petúnia: Oi dona, com m’agradaria un viatge a les illes més meravelloses del món! Júlia: A mi m’agradaria més els diners però de gustibus non disputandum, a cadascú li agraden coses diferent. De sobte parla Clàudia. Clàudia: Mare quan podré sortir de festa amb les meves amigues? Júlia: Amb aquestes notes en llatí, ad kalendas Graecas, és a dir mai de la vida! Clàudia: Vinga mare, no siguis així que et prometo que milloraré. Júlia: Ja veurem, primer vull fets i no tantes paraules. Clàudia: T’ho dic en serio, mare, a partir d’ara posaré el meu cum grano salis per fer tot el que estigui en les meves mans per aprovar llatí i fins i tot aconseguir un excel·lent amb la Isabel.
X. Estan la Júlia, la Clàudia i el Claudi a la vil·la. Claudi està molt enutjat amb la Clàudia perquè les seves notes no milloren. Claudi: Nena, estic molt enutjat amb tu! Clàudia: Per què pare? Si no he fet res.... Claudi: Aquest és el problema! Vull que t’hi posis a estudiar i no surtis de l’habitació fins l’hora de menjar. Clàudia:Pare no em castiguis que ja he començat a estudiar i crec que podré treure un excel·lent. Claudi: Sempre prometeixes aquestes coses i mai ho acompleixes. Vull facta, non verba. Clàudia: Aquesta vegada sí pare, ja veuràs. Claudi: Això espero, no entenc perquè et costa tant, si tu ets molt intel·ligent, intelligenti pauca. Clàudia: Pare si vols firmen un contracte, car verba volant, scripta manent. Les paraules volen i els fets romanen. Jo t’ho demostraré i veuràs quines notes trec. Júlia: Claudi deixa-la ja sisplau, vinga Clàudia estudia un mica. Clàudia se’n va Claudi: Júlia, has escoltat l’última frase que ha dit Juli Cèsar? Júlia: Quina frase? Claudi: La frase “ veni, vidi, vici”. Aquesta frase es farà molt famosa, segur! Júlia: No l’havia escoltat, quines coses que té. Jo he escoltat que ell castigarà als qui diuen que els fantasmes existeixen perquè diu que non plus ultra, és a dir, ell diu que no existeixen ni les ànimes en transit ni els extraterrestres. Claudi: Per la d’ulls d’òliba, quin noi! Júlia: Claudi me’n vaig a cercar a Petúnia per anar a allistar-nos a l’escola de ball. Claudi: D’acord, mea domina! Júlia se’n va a casa de Petúnia per recollir-la abans d’anar a l’escola de ball. Júlia toca al timbre. Júlia: Per la deessa Diana, Petúnia! Farem tard! Petúnia: És que jo no vull anar... Júlia: Vinga noia, ja estàs preparada? Petúnia: Sí, anem-nos-en. Se’n van a l’escola Júlia: Petúnia ens posem allà. Professora: Vinga noies, començarem amb la cançó de “ai se eu te pego” de Michael Teló. Petúnia: Júlia ja veuràs com m’equivocaré! Júlia: Que no pesada! Ballen I Petúnia: T’ho he dit, que m’equivocaria. Júlia: No et preocupis Petúnia, Errare humanum est. Ho intentem una altre cop. Ballen II Professora: Molt bé noies, continuem amb la cançó de “La Macarena” dels del Rio. Per a aquesta cançó heu de tenir la ment in albis. Vinga que vosaltres podeu! Mens sana in corpore sano.
Ballen III Júlia: Ha estat molt bé la classe, vinga ens anem ja, la setmana vinent més. Petúnia: Si m’agradarà i tot! (Es riu) Júlia: Es clar que sí! Ja no hi ha res per crear, nihil novum sub sole. Petúnia: Sí dona i si no confer amb altres anys! Escena Final...