Llatinismes Sandra López
El canvi de govern Quan vaig arribar a casa em vaig trobar un memoràndum del meu marit on en deia “Iulia ves a comprar els meus medicaments, que s’han acabat sisplau”. Jo, em vaig emocionar quan al final de la nota vaig veure postdata: t’estimo. Quin home més romàntic! Seguidament vaig agafar el telèfon per veure si algú havia trucat. Tenia un missatge, era el professor de la Clàudia, el de cabells rossos. Al missatge deia que ell volia un plus en el seu sou per ensenyar-‐li unes hores més a la nostra filla. De seguida vaig trucar i li vaig dir que hem semblava bé sempre i quan el preu fos moderat. Més tard vaig anar a comprar els medicaments. Pel camí vaig passar pel fòrum i vaig veure a molta gent, més de la normal. Em va estranyar i vaig anar a veure què passava. Em van dir que estaven votant per a canviar l’emperador. A mi m’interessava canviar-‐lo perquè no suportava a Neró i vaig votar per August, comparat a Odisseu en enginy. Finalment van fer el recompte dels vots, ja havien passat el quòrum per a canviar a Neró per Tiberi Claudi! Seguidament vaig seguir el meu camí. Quan vaig arribar em va dir l'home de la farmàcia que els hi havia arribat un nou medicament que era el súmmum de tots els altres. Jo li vaig preguntar que si era molt car i ell rient em va dir que aquest era el quid de la qüestió. Una capsa costava 300 monedes! Finalment pensant en la salut del Claudi li vaig dir que em donés una, així ell es curaria més ràpid. A continuació vaig sortir i em vaig tornar a casa. Pel camí vaig trobar a un veí que es diu Periplectòmen, el del somriure habitual. Aquest no sé com ho fa però té una vis còmica, tothom es riu amb ell! Em va preguntar per la família i com anava tot, jo li vaig dir que estàvem molt bé i que tenia pressa, ens vam acomiadar i vaig arribar a casa. Només arribar jo, cinc minuts després va arribar la Clàudia. Portava una cara molt trista, quan la vaig veure sabia que havia passat alguna cosa. Ella em va dir que havia d’estar tranquil·la, però que havia suspès llatí. Jo vaig fer un rictus irònic i la vaig castigar. També li vaig donar un ultimàtum, que es posés a estudiar més o no aniria més a l'escola i la casaríem amb un vell del poble. La Clàudia, trista em va dir, "Mater sisplau, et juro que estudiaré no li diguis res al pater". Una mica més tard va arribar en Claudi i ens vam posar a sopar tranquil·lament.
La política i la Ilíada
La Júlia i el Claudi estan veient la televisió i la Clàudia a l’escola. La Júlia comença una conversa entre ella i el Claudi on ella li diu si coneix a un personatge d’una pel·lícula. Ell va dir que no l’havia vist mai i semblava ser que era rara avis, car no el coneixia ningú. Tot seguit segueixen veient la televisió quan de sobte surt el telediari. Aquí comencen a parlar sobre la política i surten Neró i Tiberi Claudi. Es diu que aquests dos es feien quid pro quo l’un i l’altre per tenir més poder i ajudar-‐ se mutuament, fins i tot arribaven a fer-‐se transfert, en un comte privat al banc amb diners de l’estat. “Quins poca solta”, va dir la Iulia emprenyada. Com a aquesta l’ interessava el tema li va preguntar a Claudi si tot això era vox populi, és a dir, si tothom ho sabia i en Claudi baixant el cap i amb cara de gos va dir que sí, però que desgraciadament el vulgo no té opinió en la política. La Julia cada vegada s’enfurismava més per la impotència dels ciutadans, i va dir que era un fàstic viure en aquest statu quo. Claudi li va dir que tot millorarà com va millorar a Grècia amb el govern de primus inter pares. Ell somrient li va fer un petó i es va acomiadar d’aquesta perquè s’anava a les termes. Julia seguia asseguda a la cadira quan de sobte va entrar Ioanna, l’ancilla. Aquesta portava un missatge de Petúnia, la vella dels rínxols d’or. Es va apropar a la seva domina i li va dir el missatge. Era que Petúnia volia recordar a Julia que el llibre encara ho tenia ella. Julia intentava recordar si el llibre era la ILÍADA o l’ODISSEA. Ella creient que era la Ilíada li va dir a Ioanna si sabia que la ILÍADA va ser l’opera prima d’ Homer. Ioanna, com no havia estudiat mai no sabia res de tot això i estava interessada en aprendre. Llavors Iulia va començar a explicar-‐li el context de l’obra. Li va dir que tractava sobre un casus belli entre els aqueus i els troians a causa del rapte d’ Helena, semblant a una dea. Ioanna molt atenta li va preguntar si era conditione sine qua non lluitar o si podien parlar pacíficament. La domina va començar a riure i va dir que havien de lluitar, car era el seu modus vivendi i modus operandi. Ioanna molt contenta per saber més cultura que abans li va donar una abraçada a la seva domina i va tornar a treballar. Seguidament van arribar a casa Claudi i Clàudia i van posar-‐se a sopar.