UNIVERSITAT DE GIRONA
#NOUSTURISMES
SWAP MADNESS Meritxell Bas Núria Martínez Sandra Pérez Wallace Da Conceição
Sandra Pérez @sperez394
Wallace Da Conceição @127wallace
Meritxell Bas @meritxellbas
Núria Martínez @nnuria_7
MARC TEÒRIC Canvis del turisme en el món actual i el sector turístic
No és cap notícia que ens trobem en una societat on a tot el món es mengen “Big Mac’s”, on tot el món sap qui són Leo Messi i Cristiano Ronaldo i on a tot el món s’escolta i es balla l’últim “hit” d’en Justin Bieber. Aquests fets que fa només unes dècades eres gairebé inimaginables, són el fruit de la nostra societat; una societat més globalitzada, on tots els àmbits de la vida s’han vist afectats. NOMADIC
|
24
Efectivament, que tots els àmbits s’hagin vist inclosos, significa que el sector del turisme, tant des del punt de vista del turista com des del gestor turístics, també s’ha vist altament afectat. I és que no podem ignorar que hi ha diversos factors que han contribuït a la germinació de tal societat com són: avenços en la tecnologia, la medicina, l’educació i es podria seguir amb un llarg etcètera fins a arribar a el factor clau per a la globalització: el creixement demogràfic. Aquest és un factor vital per a el sector del turisme, ja que, el simple i lògic fet de que en un país hi hagi molta gent i no hi hagi espai ni recursos, fa que la gent migri a llocs millors amb l’objectiu d’adquirir qualitat de vida. Hans Rosling demostra com la societat ha anat evolucionant des dels ’60 fins a un punt on el gap entre pobres i rics ha estat omplert per una societat de classe mitja la qual, poc a poc, i juntament amb la classe més pobre, avançarà segons les previsions del senyor Rosling fins a arribar a un punt on es podrà considerar que la pobresa haurà estat gairebé eradicada del món.
Això significa, no simplement que el món i la societat s’han globalitzat, sinó que aquest és un fenomen que a avança gradualment. La OMT suporta aquesta idea, i ha previst que el nombre de turistes creixerà exponencialment al nombre d'habitants del món, pronosticant que un 20% dels habitants del món, seran turistes internacionals. Si es fan càlculs que incloguin el turisme intern i nacional, els nombres es disparen.
Els àmbits de la empresa, la distribució de matèries primeres, la logística i altres àmbits socials també es veuran afectats, provocant que s’hagi de viatjar molt més per necessitat. No obstant, viatjar és una activitat de caire més diferent a la resta, i és que a mesura que passen els anys, segons la OMT, és una activitat que va agafant inelasticitat en la seva demanda, a mesura que aquesta augmenta gradualment a mesura que avancen els anys.
Hem esmentat prèviament els diferents motius que han creat una societat més avançada a nivell de recursos materials, i un d’ells era el factor tecnològic. I no és gens sorprenent si pensem en que aquest punt del treball s’està escrivint en el lavabo de casa en un MacBook, quan fa 50 anys hauria d’haver estat elaborat en una pesada màquina d’escriure. Aquest és un exemple que entre molts d’altres podria haver estat usat per il·lustrar la realitat de que tots vivim connectats a una xarxa comú, i que si no hi ha la possibilitat de connectar se, tenim inclús la sensació d’exclusió de la societat. Tant evident és aquesta realitat que avui en dia hi ha més telèfons mòbils en ús que usuaris disponibles. Això significa que una persona pot tenir 2 telèfons propis, com a mínim, sense contar tabletes i ordinadors portables. La connectivitat s’ha convertit en una qüestió gairebé de primera necessitat. I com no podia ésser d’altra manera, ha tingut el seu efecte en el sector turístic, a nivell de gestió i realització de reserves, a nivell de checkin, de pagament i de moltes altres gestions quotidianes.
En altres paraules, podem afirmar que la connectivitat és un element disruptiu que ha canviat la manera de produir diferents productes turístics. Ja no anem a guíes Michelín, anem a TripAdvisor; ja no enviem postals, utilitzem Swarmap; ja no truquem, enviem missatges i; ja no tenim àlbums de fotos de les nostres vacances perquè tots tenim una compta a Twitter, Facebook i/o Instagram. Com s’ha vist amb aquests exemples, la connectivitat ha fomentat el P2P, un fenomen en el qual dues (o més) persones interactuen mitjançant dispositius mòbils. I en el marc teòric en el que estem, no podem ignorar l’aparició de motors de reserva com AirBnB, Eurasmus o BeMate, que han revolucionat el sector de l’allotjament: la manera de reservar lo i la manera de comsumirlo. Ens trobem, sens dubte, i com a gestors del turisme, en un punt en el que, depenent de com utilitzem la tecnologia i els canvis demogràfics (així com les tendències que se’n deriven d’aquests), l’èxit empresarial, l’equitat social i l’acceptació dels nous productes turístics estan pràcticament garantits.
THE WORLD IS A BOOK AND THOSE WHO DO NOT TRAVEL READ ONLY ONE PAGE Augustine of Hippo
NO ÉS NOMÉS UN ERASMUS Després de fer una breu introducció sobre la globalització i el canvi, ens fixarem en la paraula Erasmus, i tot el que aquesta paraula implica. Un Erasmus té com a objectiu principal enriquir Europa en l’àmbit d’ensenyances universitàries, fomentant la mobilitat d’estudiants, i també de professors, a la Unió Europea. Això és possible gràcies als convenis realitzats entre universitats. Els objectius del programa Erasmus son els següents: Permetre que els estudiants es beneficiïn educativament, lingüísticament i culturalment de l’experiència d’aprendre en altres països europeus. Fomentar la cooperació entre institucions Contribuir a la creació de una comunitat de joves i futurs professionals ben qualificats, amb una mentalitat més oberta al món actual i amb experiència internacional. Facilitar la transparència de crèdits i el reconeixement acadèmic de les estàncies a l’estranger, mitjançant el sistema de ECTS.
Però que aporta als estudiants? Una mentalitat més oberta Aprenentatge d'un altre idioma Noves oportunitats de treball
Entre d'altres !
DADES GENERALS Per tal d’analitzar l’evolució del turisme a Europa i saber amb certesa si el turisme internacional està en creixement o decreixement utilitzem les dades que ens proporciona l’Organització Mundial del Turisme, en l’últim Panorama del turismo internacional, l’edició 2015. A través de les dades del document hem realitzat tres gràfiques diferents, de més genèriques a menys. Primerament, la realització d’una gràfica d’Europa que comprèn la seva evolució des de l’any 2010 fins l’any 2014 Ens permet observar com les arribades de turistes internacionals a Europa ha anat incrementant progressivament. No obstant, aquest increment no és molt notable. Observant els anys 2013 i 2014 veiem com no incrementa massa el nombre de turistes. Al tractarse d’una destinació madura i consolidada, Europa, no pateix tants canvis com altres destinacions emergents.
La segona gràfica mostra l’evolució de les quatre regions europees des de l’any 2010 fins l’any 2014. Així doncs, podem observar més detalladament les dades. La regió europea meridional/mediterrània és la capdavantera en nombre d’arribades i per tant, la més popular. Aquest fet és degut a les bones condicions climàtiques de la zona i el seu atractiu pels turistes de sol i platja. Observem com cada any incrementa el nombre d’arribades internacionals. Seguidament, l’Europa Occidental també mostra un increment al llarg dels anys i disposa d’uns valors elevats. Amb més diferència respecte a les regions anteriors trobem l’Europa Central/Oriental, que comença l’any 2010 amb 98.389 turistes internacionals i incrementa els següents anys fins al 2014, on hi ha una disminució quedantse amb 121.066 turistes. Darrerament, observem com la regió de l’Europa del Nord disposa d’un nombre de turistes internacionals inferior a la meitat dels de l’Europa Mediterrània. Pel que fa a la seva evolució, incrementa lleugerament des de l’any 2010 fins al 2014 però pràcticament no varia. Un dels motius pels quals no disposa de tants turistes són les fredes condicions climàtiques.
Finalment, la tercera gràfica mostra el nombre d’arribades de turistes internacionals als diferents països europeus l’any 2014. Hem volgut centrarnos en aquest any, ja que és el que comprèn les dades més recents de les que disposem. Analitzant la gràfica observem clarament com, el país amb més arribades de turistes internacionals és França amb 83.700. Seguidament els països europeus més turístics són Espanya amb 64.995, Itàlia amb 48.576, Turquia amb 39.811, Alemanya amb 33.005, Regne Unit amb 32.613 i la Federació Russa amb 29.848 turistes internacionals. Podem observar com en les primeres posicions trobem destinacions de la regió mediterrània que ofereixen turisme de sol i platja.
Finalment, la tercera gràfica mostra el nombre d’arribades de turistes internacionals als diferents països europeus l’any 2014. Hem volgut centrarn en aquest any, ja que és el que comprèn les dades més recents de les que disposem. Analitzant la gràfica observem clarament com, el país amb més arribades d turistes internacionals és França amb 83.700. Seguidament els països europe més turístics són Espanya amb 64.995, Itàlia amb 48.576, Turquia amb 39.81 Alemanya amb 33.005, Regne Unit amb 32.613 i la Federació Russa amb 29.8 turistes internacionals. Podem observar com en les primeres posicions trobem destinacions de la reg mediterrània que ofereixen turisme de sol i platja. Després d’analitzar acuradament les dades podem concloure que els turistes internacionals a Europa estan en creixement. No obstant, es tracta d’una destinació madura i l’increment és i serà lleuger. El futur del turisme no es troba a Europa. En els pròxims anys aniran incrementant el nombre de turistes en els països europeus menys turístics però, són la resta de destinacions del món; les emergents i Àfrica, les que tindran un gran increment de turistes internacionals i on el turisme tindrà un major creixement.
però realment... quins són els perfils erasmus? Segons a comissió europea, el perfil d’estudiant ERASMUS són les dones amb un 61%. L’acceptació d’aquest programa es dur a terme durant els estudis superiors Universitaris (67%), tot i que un 29% l’accepta durant els estudis de Màster. La mitjana d’edat és de 22 anys i el període de 6 mesos. En aquest estudi també hi figuren la despesa mitjana per estudiant i per mes, 272€. El perfil d’estudiant que normalment accepta aquest programa tenen habilitats per la resolució de conflictes, curiositat, adaptació en un nou espai i habilitats més comunicatives.
PERÒ ACTUALMENT ESTÀ
O
?
I haven't been everywhere, but it's on my list -Susan SontagCom podem veure a la pàgina oficial de la comissió europea, a l’annex número 1 trobem el nombre total d’estudiants que sol·liciten un Erasmus i del país que provenen, amb un total de 268.143 estudiants provinents de diferents països de la Unió Europea. Juntament a aquesta informació també hi trobem el tant per cent que representen. En aquest apartat ens centrarem en el % de taxa de creixement o decreixement respecte a l’emissió d’estudiants per país. Països com Malta, Xipre, Croàcia o Turquia estan al capdavant pel que fa a la taxa de creixement, tot i que no són els capdavanters en el nombre d’estudiants emesos. Per una altra banda també trobem països en els quals el seu % de Erasmus és negatiu, això vol dir que en relació a anys anteriors han baixat el nombre d’estudiants que realitzen un Erasmus. Això pot ser degut a diversos motius, escassa coneixença de l’Erasmus, crisi econòmica en el país, reducció de beques, etc. Així doncs els països com: Lituània, Espanya, Letònia, Islàndia, Luxemburg i Liechtenstein presenten números negatius, tot i que Espanya per exemple emet més de 39.000 estudiants Erasmus el seu creixement és negatiu. I per altre banda Malta té l’índex de creixement més alt (40%) tot i que el nombre de estudiants emesos és de 208.
D'on venen i cap a on van? Seguidament, prosseguirem a fer un anàlisis més detallat del nombre més alt de països emissors d’estudiants i paral·lelament del nombre de països receptors. Segons dades extretes de la comissió Europea, hem realitzat diferents gràfics on podem observar els països que són capdavanters en emetre estudiants Erasmus i els països més atractius per aquests
Països emissors d'estudiants Erasmus
En aquest gràfic podem veure que els països que emeten més estudiants Erasmus són Dinamarca, Espanya, França Itàlia, Portugal, Regne Unit i Turquia.
2012-2013
Països emissors d'estudiants Erasmus
En aquesta gràfica, podem observar que els països que reben més estudiants Erasmus són: Dinamarca, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit. A diferència de l’altre gràfica podem veure que Turquia i Portugal encara que siguin capdavanters en l’emissió d’estudiants, en reben molt pocs.
PUSH YOURSELF TO THE LIMIT
2012 2013
DON'T QUIT
Però de fet, quin és el nostre problema?
Per tant el problema que
z
hem localit at és la falta de interactivitat entre residents i Erasmus
.
convivint junts
Com s’ha pogut veure en la informació anterior, trobem que més de 250.000 estudiants trien l’opció Erasmus per continuar els seus estudis. Tot i això, hi ha un seguit de mancances pel que fa a la informació del país receptor. Creiem que els problemes més freqüents es troben a l’hora d’arribar a la destinació, especialment el primer mes. Tant són problemes administratius, com de localització, problemes amb el nou idioma... però un dels problemes no reconeguts és el fet del tracte entre Erasmus i residents de la destinació. Aquest problema no és a hores d’ara un problema que capten els Erasmus a la seva arribada ja que només es relacionen amb estudiants d’altres països com ells. Però seria una bona manera d’interactuar, aprendre altres perspectives i sobretot integrarte més fàcilment si hi hagués l’opció de conèixer altres estudiants amb les mateixes inquietuds.
La nostra APP tracta de millorar aquesta mancança i oferir als estudiants, tant Erasmus com locals, la possibilitat d’obrir fronteres amb les relacions socials.
Aquesta aplicació té com a objectiu principal unir els estudiants d'Erasmus amb els estudiants locals de qualsevol país europeu
Changes call for innovation, and innovation leads to progress -Li Keqiang-
+ Objectius
DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE SWAP MADNESS
El producte consisteix en una aplicació per a dispositius mòbils que supleix aquelles necessitats d’integració dels estudiants d'Erasmus en la comunitat d’estudiants receptora
-
Disseny del producte 3Â pantalles
INICI PERFIL CHAT
-
Què hi haurà en cada pantalla? la pantalla d’inici tindrà una barra d’usuari i contrasenya i una opció per registrarse (nous usuaris). A l’hora de registrarse, serà necessari omplir tots els camps obligatoris del perfil. Aquests serán: dades personal, país d’origen i destí, característiques, interessos i una fotografia. Aquesta pantalla només apareixerà per registrar se.
La pantalla principal tindrà un buscador en qual hi haurà en forma d’icones interactives les preferències dels estudiants. Per a cada icona hi hauran el número de notificacions, si s’han rebut. També apareixerà la opció de tancar sessió a la cantonada superior dreta.
Desplaçant cap a l’esquerra t’apareixerà el perfil de cada estudiant creat prèviament a l’hora de registrarse amb totes les preferències. Serà editable. Desplaçant cap a la dreta apareixerà el xat amb les converses que prèviament s’ha tingut, després de realitzar la cerca.
Nothing ever becomes real till it is experienced You cannot create experience. You must undergo it. -John Keats-
Què és el que ens diferencia dels altres? La nostra app no té competència directa. No hi ha cap eina actualment que integri els interessos dels estudiants Erasmus amb els interessos dels residents. Hi ha varietat d'apps Erasmus que les podríem considerar competència indirecta, però com s'ha esmentat prèviament cap d'elles fa referència a la unió d'interessos
"Without change there is no innovation, creativity, or incentive for improvement. Those who initiate change will have a better opportunity to manage the change that is inevitable." -William Pollard-
Now it's your turn! Download SwapMadness, create your profile Share hobbies, moments, knowledge and what you most like and get to know people from all over the world!
BIBLIOGRAFIA Comissió, E. (20152016). Información programa Erasmus. Obtenido de http://wzar.unizar.es/servicios/inter/formularios/1516/erasmus/folleto.pdf Comission, E. (2013). Typical Erasmus student. Obtenido de http://europa.eu/rapid/exploit/2014/07/IP/EN/i14_821.eni/Pictures/10000000000009C4000008F8106043 65.jpg Comission, E. (2016). Statistics. Obtenido de http://ec.europa.eu/education/tools/statistics_en.htm ERASMUS, P. (2016). Universitat de Lleida. Obtenido de Grau en turisme: http://www.turisme.udl.cat/es/mobilitat/programaerasmus.html Europea, C. (20122013). Erasmus student mobility: home and destination countries. Obtenido de http://ec.europa.eu/education/library/statistics/ay1213/annex2_en.pdf europea, C. (20122013). Number of outbound students by country . Obtenido de http://ec.europa.eu/education/library/statistics/ay1213/annex1_en.pdf Europea, C. (20122013). Top 100 higher education institutions receiving Erasmus. Obtenido de http://ec.europa.eu/education/library/statistics/ay1213/annex3_en.pdf Europea, C. (2015). The Erasmus impact study Regional Analysis. Obtenido de http://ec.europa.eu/education/library/study/2016/erasmusimpact_en.pdf turisme, U. O. (2015). Panorama OMT del turisme internacional. Obtenido de http://www.e unwto.org/doi/pdf/10.18111/9789284416875 Organization, W. T. (s.f.). Tourism Towards 2030. Recuperado el 2016, de Global Overview : http://moodle2.udg.edu/pluginfile.php/566611/mod_resource/content/1/omt%202030.pdf Rifkin, J. (s.f.). Los bienes culturales en la era del acceso. Recuperado el 2016, de http://burgosciudad21.org/docftp/fi23670rifkinlosbienesculturales.pdf TED. (Juny de 2010). Hans Rosling y el crecimiento de la población mundial. Recuperado el 2016, de https://www.ted.com/talks/hans_rosling_on_global_population_growth?language=es TED. (5 de Octubre de 2012). The Internet of Things: Dr. John Barrett at TEDxCIT. Recuperado el 2016, de https://www.youtube.com/watch?v=QaTIt1C5RM