Reformulaci贸
Girona Temps de Flors
Pont Eiffel de Girona. Autor: Josep M陋 Borrat
Héctor Blázquez @hblazquez11
L'equip de Gironigmes
Gisela Fernández Mayor @Giselle_fm Alejandra Bueso Monje @jaky_98
Alona Koryeshkova @ alonakory Anna Casanueva Bernal @acasanuevab
Índex 1. Els canvis en el sector turístic 1.1 Possibles escenaris del turisme 1.2 Tendències de futur: 1.2.1 Qüestions segures 1.2.2 Viatgers 1.2.3 Destinacions 2. La ciutat de Girona en xifres turístiques 3. Girona, Temps de Flors 3.1 La història de Girona, Temps de Flors 3.2 Girona, Temps de flors en xifres 3.3 Canvis i millores 3.4 Plantejament del problema 4. Reformulació de Girona, Temps de Flors: Gironigmes 5. Conclusió Bibliografia Autor: Montse Poch
1. Els canvis en el sector turístic
Segons els pronòstics realitzats en l'àmbit del turisme, l'any 2023 el sector patirà grans canvis els quals generaran impactes de gran importància en la indústria turística. A mitjans dels anys 2020, s'espera que la població global sigui de 8 bilions de persones, aspecte que generarà sobre població i, per tant, excés de demanda. Suposarà un increment de 1,3 bilions d'habitants respecte les xifres actuals, Al 2025, 1,8 bilions de persones s'espera que visquin en grans ciutats. L’increment de la classe mitjana a ciutats com la Xina i l'Índia són de gran promesa per reforçar de manera dramàtica el turisme global.
“Change is the law of life. And those who look only to the past or present are certain to miss the future. - John F. Kennedy”
Font: Web SECTUR Secretaria de Turismo
1.1. Possibles escenaris del turisme En aquest possible escenari s'espera tenir: • Economies prosperes: creixement econòmic important a causa de l'augment d'ingressos. La gent viatjará més, amb més freqüència i cada vegada més lluny. El nombre de viatges a l'estranger també s'incrementarà.
1. Boom & burst
• Avenços tecnològics: el sector del transport serà més eficient ja que s'hauran descobert energies i combustibles alternatius que siguin renovables, sostenibles i més eficients comportant accessibilitat a les destinacions. També es produiran avenços en la comunicació. Gran poder de promoció via on-line. • Nou segment de mercat: població d'edat avançada amb alt poder adquisitiu (jubilats o treballadors a temps parcial). Més pressupost i molt de temps lliure. Es tractarà del sector que més viatjarà i cada vegada a països més exòtics i llunyans • Augment de llars unipersonals i el fet de formar una família més tard proporcionarà més temps per viatgar. • Creixement de segones residències a l'estranger: cases de vacances que augmentaran les oportunitats de viatjar. • Massificació i congestió en diverses destinacions a causa d'un excés de recursos de comunicació: carreteres, ferrocarrils, rutes marítimes i aèries. • Noves relacions de comerç entre destinacions emergents com la Xina, Índia i Brasil. Es crearan noves rutes per visitar així com sorgeixen nous turistes.
La combinació de diversos successos com el canvi climàtic, les guerres, el malestar social i l'escassetat de recursos han originat por racional entre les persones. La falta de cooperació sobre aquestes qüestions han dividit el món en blocs proteccionistes. Els països tanquen les seves fronteres i són molt estrictes a l'hora de deixar traspassar-les. Utilitzen grans mesures de seguretat així com altres restriccions que dificulten, i, fins i tot, impossibiliten l'accés. Moltes destinacions no estan preparades i pateixen malalties, fam i desnutrició, etc. Aquests són alguns dels factors que provoquen que certes destinacions quedin marginades mentre d’altres pateixen de massificació i cogestió. La població mundial de 8 mil milions de persones genera grans pressions de demanda de menjar i energia. Com a mínim 2 mil milions de persones viuen en zones de escasses d'aigua absoluta.
Els viatges intercontinentals es tornen una proposició poc atractiva. Per això, els viatgers es tornen molt curosos a l'hora de triar a on i quan viatjar. Els turistes comencen adonar-se dels impactes del turisme i es plantegen si realment val la pena donat els efectes negatius que causa.
2. Inquietuds dividides
A causa d'això els països més visitats es veuen afectats per la congestió i les fortes restriccions d'accés. Destinacions populars com Canadà, Dinamarca Uruguai i Nova Zelanda sentiran la pressió. El turisme esdevé una activitat només per als més aventurers a les zones més afectades com el Sàhara, Orient Mitjà, Àsia Central, l'Àfrica subsahariana i els Petits Estats insulars. Hi ha llocs que deixen de rebre turisme per problemes de restabliment propi com ara les Maldives, República Dominicana i Gàmbia. Llocs com aquests es veuen obligats a tancar les seves fronteres al turisme perquè són incapaços de poder mantenir en peu als seus propis habitants.
El clima d'Europa i de la resta del món estar canviant i cada cop les temperatures són més elevades. Això comporta que es propaguin amb més facilitat les malalties com la malària. S'està produint un declivi del turisme de neu a causa del canvi climàtic, la gran estacionalitat, la poca demanda i les grans conseqüències econòmiques. La mentalitat dels viatgers canvia. Es tornen més cautelosos i porucs, menys curiosos i més selectius en el viatge. La idea de vacances a l'exterior segueix sent atractiva però abans volen tones d'informació sobre la destinació. Els avenços tecnològics són notables i ofereixen grans avantatges, principalment als viatges de negocis. Es produeixen avenços en tecnologia de comunicació. Es tornen comú les reunions en línia, passen a ser més eficients, convenient i sostenible ja que són menys costoses. Això planteja un petit problema al sector del turisme sobretot als viatges de negoci de llarga distància.
3. Preus i privilegis
L'augment del preu del petroli ha fet que viatjar sigui més car. Es visiten en major o menor mesura algunes destinacions en funció del pressupost de cada persona. Encara que hi ha una petit segment del mercat que viatja amb regularitat.
S'intensifiquen les investigacions en transport per terra ja que és la forma més econòmica de poder viatjar. En el transport ferroviari es fan moltes inversions per millorar la rapidesa i les connexions per Europa. Aquesta modalitat es torna molt popular entre les famílies i els joves.
Els viatges intercontinentals són un luxe que no tots es poden permetre mentre que els viatges massius low cost ja no existeixen. La gent ha d'estalviar per anys i només viatgen en ocasions especials: lluna de mel i visitar familiars.
Les estructures hub són creades per promoure l'eficiència dels aeroports, ports marítims i estacions ferroviària existents. Són millorades i renovades per actuar com concentradors.
La disminució dels subministraments i la creixent demanda de les noves economies d'Àsia han incrementat els preus de l'energia. La indústria de transport s'ha vist afectada greument, especialment el sector de l'aviació.
S'estableixen preus negociables del carbó per conscienciar de l'impacte que genera en el medi ambient. Les noves quotes del preu del carbó afecten tots els sectors però sobretot al transport, l'energia domèstica i empresarial. El que es pretén és promoure usos alternatius i evitar més contaminació. Hi ha un gran suport públic a la regulació per abordar els problemes socials i ambientals. Els turistes més conscienciats busquen alternatives respectuoses de viatges. Es crea un gran suport i difusió del missatge a través d'internet. Es formen comunitats on-line.
Moderns centres d'autocars a les autopistes d'Europa. Operadors d'autobusos que competeixen per oferir el millor menjar, zones de descans / aturada verds.
Apareix un nou mercat de masses: els viatges ètics a destinacions properes, estalvi en temps i diners, amb mínim impacte de carboni. El pressupost familiar és menor gràcies a la inflació del preu del menjar, vestidures i combustible. Per a les empreses la reputació és el més important. És per això que enfoquen els seus esforços en tenir una imatge "verda" i oferir productes que no siguin agressius amb la natura. Accions que es veuen fortament lligades amb les economies de cada país ja que aquestes es basen en una economia baixa en carboni.
4. Restriccions del carbó
1.2. Tendències de futur- Qüestions segures Impactes del canvi climàtic Fet que provoca impactes dramàtics en la indústria turística. Afectarà de manera diferent a cada país. Al nord d'Europa, hi haurà temperatures elevades, augmentará el nombre de visites però al seu torn s'originés problemes climàtics tals com: huracans, tornados, incendis forestals, etc. Hi hauran temporades d'hivern més curtes i aparició i expansió de malalties. Segons un estudi de KPMG, el sector turístic i el sector del transport són els que menys preparats estan per a aquest canvi. I per això patiran més els efectes.
Cost dels recursos A causa del canvi climàtic i l'augment de la població mundial el cost dels recursos augmentés. Menjar, material de construcció i energia seran més cars en aquells llocs on hi hagi més demanda.
Sequera i escasses d'aigua Problema present avui dia en alguns països però que es veurà agreujat per l'escalfament global. 1,8 bilions de persones, el 2025, s'espera que visquin en absoluta escasses d'aigua.
Població d'edat avançada A mitjans del 2020, s'estima que un gran percentatge de la població sigui d'edat avançada. Nou segment de mercat amb alt poder adquisitiu i flexibilitat temporal. Efecte positiu per la industria turística.
Increment de nombre de visitants L'increment d'1,3 bilions de persones al planeta causarà grans impactes en la demanda. L'increment de la classe mitjana donarà lloc a noves destinacions, com és el cas de la Xina i l'Índia. Hi haurà grans desafiaments de sostenibilitat per poder donar solució al problema de la massificació.
Inestabilitat Inestabilitat política, conflicte regional i terrorisme, que es veurà afectat per les situacions anteriors i que generaran molts problemes com la desconfiança i inseguretat per viatjar pel món.
1.2.2. Tendències de futur- Viatgers
Viatger solitari Es tracta de persones que en qualsevol moment lliure és una oportunitat per viatjar. Són autònoms i organitzadors dels seus propis viatges. Amants de la tecnologia, respectuós amb el medi ambient, llaminers d'aprendre d'altres cultures i de tenir experiències úniques. Fugen de la congestió i massificació de les destinacions.
Famílies Viatgen amb regularitat a la recerca d'experiències diferents en destinacions diferents. Exploren la destinació amb anterioritat a través de visites virtuals. Segment molt ben informat sobre les característiques del lloc a visitar. Expectatives molt clares. La tecnologia és la base de les recomanacions i promocions de què disposen. Amants de les experiències virtuals in situ. Recreació de fets passats.
Viatgers jubilats Perfil amb alt poder adquisitiu i gran disponibilitat temporal. Jubilats o parcialment retirats de 65 o més anys d'edat. El pressupost del què disposen és causa de tota una vida d'estalvi. Realitzen viatges de llarga durada (anys): backpacking per temporades. Visiten múltiples destinacions i busquen experiències actives i de relax.
"The making of a generational mindset: millennial’s era" Avui en dia els millennials són un segment de mercat que abarca la generació dels nascuts entre els anys 19791996 i que representa al voltant de 79 milions de persones arreu del món. Són el client del present i del futur pròxim pel qual hem de reformular la idea tradicional d’entendre, consumir i fer turisme per poder satisferlos. Els millennials presenten unes característiques especifiques com un nou caràcter, una relació estreta amb la tecnologia, un estil de vida nòmada i autònom i un esperit multicultural. Hem de tenir en compte que busca satisfer moltes necessitats per poder afirmar que, el viatge i l’experiència turística va ser satisfactòria. Un dels aspectes és que els seus viatges tinguin a la vegada aventura i relax; ha de tenir elements culturals, però també una oferta per gaudir de l’oci nocturn; volen estar en contacte amb la població del país que visiten i assolir nous aprenentatges. Tot això acompanyat d’un bon clima i bona gastronomia per completar el resultat final: un bon record. Segons l’estudi realitzat per Sarah Catlett, “Millennials & the future of tourism” per l’anual conferència internaional TTRA, celebrada l’any 2015, es diu que existeix una certa jerarquia pels millennials a l’hora de valorar un viatge i, la importància més o menys rellevant que tenen certs factors sobre el record final d’aquest. Veiem que la base, la variable més important per un 86% de la població és poder gaudir d’un menjar esplèndid, però no només això, sinó provar noves cuines i gastronomies ja que es concebeix un menjar com una experiència. En segon lloc, amb un 74% de popularitat, tenim “l’oportunitat de relaxació”. És d’esperar ja que per moltes persones les vacances són sinònim d’un període de temps en el qual es pot descansar de la feina, relaxar-se de l’estrés del dia a dia i gaudir de moments de calma i tranquil•litat. Un 72% tenim la voluntat de viure noves aventures, explorar nous llocs i tenir experiències completament diferents de les anteriors. Amb menys percentatge però tot i així majoritari, un 66% dels enquestats responen que el que més posen en valor d’unes vacances són l’element cultural, el descobrir noves cultures, i tot allò que això implica: llengües diferents, altres maneres de fer dels locals, tradicions, costums, elements patrimonials de la humanitat, etc.
Coses a fer Cultura 66% Noves aventures 72% Oportunitat de relaxació 74% Bona gastronomia 86%
1.2.3 Tendències del futur- Destinacions
Es treballa per una continua innovació en les formes de gestió de les destinacions com a resultat dels canvis que s’han anat produït. Els principals problemes als quals han de fer front mitjançant una bona gestió són, com ja s’ha dit anteriorment: la congestió i massificació d'algunes destinacions que s’han vist perjudicades gràcies a la construcció de grans ressorts que acullen un gran número de persones. La continua degradació del medi ambient com, per exemple, la desaparició dels deserts és un altre dels efectes negatius al quals s’ha de fer front. Això últim és el resultat d'obrir cada vegada més noves zones al turisme. L’erosió natural, el risc de contaminar cada vegada més i l'escassetat dels recursos agreuja la situació d'algunes destinacions i adquireix més importància entre els gestors. La influència humana en llocs naturals provocada per la construcció de carreteres en el cas de l'Everest afecta directament a la naturalesa però també dificulta el fet d’oferir experiències desolades en llocs remots. A tot això s'ha de sumar el problema de l’aparició i extensió de les bandes criminals.
Grans destinacions com Londres, Nova York i Paris s'adapten als nous canvis. Per això desenvolupen noves formes de gestió del turista. Algunes de les accions que incorporen és la de visitar els diferents sights de la ciutat mitjançant la compra d’un tiquet que limita el número de participants i el temps de visita. D’aquesta manera es gestiona els fluxos turístics i s’evita la congestió de les zones més populars. Degut al canvi estacional que s’ha produït a Europa, la tardor i la primavera ara són més llargues i ha comportat un augment de demanda en aquesta època. Europa es converteix cada vegada més popular i més barat. Aquest és un altre factor a tenir en compte a la hora de gestionar el turisme. Alguns canvis a nivell d'allotjament és l'aparació de noves modalitats com poden ser els glampings -càmpings glamurosos- o els hotels "pop-up" que poden ser muntats, acoblats durant les hores punta de necessitat del client i poden ubicar-se en llocs inusuals com, són algunes de les tendències a les quals que s’ha de fer front. També la tecnologia juga un paper important a l'hora de visitar les destinacions com, per exemple, amb l'aparició de la realitat augmentada. Londres va aplicar-la a un dels seus monuments més visitats, la torre de Londres per ajudar a entendre com era en edats passades d’una manera més atractiva y participativa.
2. La ciutat de Girona en xifres turístiques Plànol turístic del Barri Vell de Girona
Girona és la capital de la comarca del Gironès, de la província de Girona i una de les principals destinacions turístiques de la regió. Es caracteritza principalment com una destinació històrica, gastronòmica, cultural i amb gran poder d'atracció del sector familiar i MICE. Actualment la ciutat compta amb gairebé 100.000 habitants, 97.586 concretament. Més de la meitat de la població va nèixer a Catalunya però una gran part d'ells són estrangers. El nombre d'habitants internacionals supera els nascuts a Espanya. Tot i que Girona és una ciutat turística i la seva Universitat, la Universitat de Girona, rep cada anys estudiants d'altres països, la població estacional a la ciutat no arriba als 10.000.
A nivell turístic, Girona compta amb diversos tipus d'allotjament turístic però el predominant és l'hotel de 3 i 4 estrelles. La ciutat engloba grans monuments arquitectònics, museus i vestiges de diverses cultures a través d'emplaçaments com el Call Jueu o els Banys Àrabs. Per altra banda, disposa d'una gran gastronomia encapçalada i reconeguda a reu del món gràcies al Celler de Can Roca, considerat durant dos anys el millor restaurant del món. Font: Ajuntament de Girona
Girona emociona, Girona enamora Els principals atractius turístics de Girona es troben situats al Barri Vell de la ciutat. Any rere anys milers de turistes es perden pels seus carrers de pedra contemplant la monumentalitat i la barreja d'estils arquitectònics (romànic, barroc i gòtic) de la Catedral; les façanes singulars de les cases de l'Onyar; els Banys Àrabs de construcció romànica; o els carrerons i patis del Call Jueu que et transporten a l'època medieval. A banda de l'atractiu turístic cultural i històric durant l’any es van realitzar diversos esdeveniments com Girona amb els 5 sentits (del 28 de febrer al 26 de març) coincidint amb la temporada baixa; el Fòrum Gastronòmic de Girona -que és realitza cada dos anys- o el TED X Girona el 15 de juliol entre d’altres. A més, durant tot l’any es realitzen visites guiades a diversos espais de la ciutat, algunes d’elles tematitzades (sobretot a l’estiu) per el públic final però també a preescriptors.
Al 2011, segons les dades publicades a la Memòria de l'Àrea de Promoció i Ocupació de l'Ajuntament de Girona del mateix any, la durada mitjana de les visites a la ciutat era d'un dia sense pernoctació. L'estudi sobre l'àmbit turístic es realitza segons les dades facilitades per l'Oficina de Turisme de la ciutat sobre el nombre de consultes i visitants que reben cada any. Tot i que les xifres varien una mica, generalment el principal visitant i consultor és el provinent de Barcelona, seguit del mercat francès, els habitants de Girona i els madrilenys. El diari de Girona, en data del 9 de Febrer d'aquest any, va informar que segons Jetcost, el cercador de vols i hotels, Girona és una de les destinacions preferides pels francesos i holandesos. A més, les conclusions publicades a les memòries de cada any, partint de les publicades a la web de l'Ajuntament de Girona des de l'any 2011 fins el 2014, reflecteixen que les consultes són principalment sobre el Barri Vell.
Call Jueu de GironaFont: Web Oficina de Turisme de Girona. Autor: Roger Colom
"Girona ĂŠs la capital de primavera de Catalunya" 3. Girona, Temps de Flors
Pont Eiffel de Girona. Autor: Montse Poch
3.1 La història de Girona, Temps de Flors La historia de Girona Temps Flors es remunta uns quants anys enrere, concretament fins el 1954 en plena dictadura franquista. Precisament varen ser un grup de dones integrants de la Secció Femenina del grup polític de la Falange espanyola, encapçalades per Maria Cobarsí, les primeres en organitzar l’exposició. Comptaven amb el recolzament de l’Ajuntament i la Diputació de Girona per organitzar el que varen anomenar el primer “Concurso Expositivo Provincial de Flores”. Anteriorment ja s’havien organitzat exposicions florals a l’antic Teatre Odeón però el de 1954 es considera el primer Girona, Temps de Flors. La primera edició es va celebrar al Teatre Municipal de Girona, al Saló de Descans, i disposava d’un format expositiu de rams de flors i plantes. Hi van acudir tant professionals com particulars amants de les flors durant el cap de setmana en que es va celebrar. Gràcies a l’èxit i la gran acollida es va decidir celebrar cada any, amb l’excepció del 1955.
L’any 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona, l’Ajuntament de Girona va passar a encarregar-se de la organització de Girona, Temps de Flors. A més, es va ampliar l’exposició de flors a tot el Barri Vell per iniciativa del llavors regidor Josep Maria Birulés. L’any següent, el poeta Josep Tarrés, poeta i activista gironí conegut per promoure la recuperació i promoció de la cultura i el patrimoni artístic, especialment el Call jueu de Girona, va ser l’impulsor de l’actual eslògan de l’esdeveniment, “Girona, Temps de Flors”. Anys més tard, també va contribuir en l’ampliació de Girona, Temps de Flors a patis i jardins de la ciutat.
Cartell del "I Concurso Exposición Provincial de Flores
Cartell XXIV Concurs Exposició de floricultura a Sant Pere Galligans
Cartell de l'Exposició de flors als patis i balcons de Girona
Autor: Autor desconegut (1954)
Autor: Mercè Huerta (1979)
Autor: Francesc Vila i Joan Casanovas (1992)
Amb el pas del temps l’ubicació de l’esdeveniment ha anat canviant, incrementant-se el volum d’exposicions i expandint-se cap a més indrets del Barri Vell. Al 1958 es va traslladar per primer cop al monestir romànic de Sant Pere de Galligans on s’hi va celebrar fins el 1981. També es va dissenyar el primer cartell a mans de Carles Vivó, autor del llibre sobre les llegendes de Girona. Des de 1979 els encarregats de organitzar-lo és l’Associació d’Amics de les Flors i dels Jardins. Al 1983 se’ls hi va unir l’Associació Amics de la Girona Antiga, fet que va propulsar l’obertura i decoració dels patis de finques particulars i privades. Al 1982 es va celebrar per primer cop a Sant Domènec, actual rectorat de la Universitat de Girona, fins el 1990 moment en el qual es va cedir l’edifici a la Universitat. Això va suposar que l’any següent no es pogués celebrar i al 1992 s’organitzes però en un format més reduït.
Girona, Temps de Flors "L’ocasió ideal per re-descobrir la ciutat" Girona en Temps de flors amb vistes de la Catedral
Observant el gran poder d’atracció turístic de l'esdeveniment, l’experiència s’ha complementat amb activitats artístiques complementàries, exposicions paral·leles, castellers, concursos, entre d’altres. Els concursos són un dels plats forts comptant amb quatre tipus i, a més, promouen la participació del visitant en la promoció i visualització del visitant:
Autor: Josep Mª Borrat
Autor: Jordi Becerra
Cada mes de maig, en plena primavera, es celebra aquesta festa que amb el pas dels anys ha esdevingut tot un gran festival internacional a Girona i màxim representant de la seva identitat i cultural. Les creacions florals dissenyades tant per particulars com professionals són un dels grans atraient de turistes tant nacionals com internacionals durant la festa. Aquestes són donades per associacions i institucions florals de Girona i Catalunya de manera desinteressada i totalment voluntària per l’organització de l'esdeveniment. A més, compta amb molts voluntaris que fan possible la seva organització en diversos àmbits (jardiners, floristes, hostesses, interioristes, brigades municipals, etc.) En els darrers anys, el nombre d’exposicions han incrementat i s’han estès més enllà dels monuments, del Barri Vell i dels espais públics cap als patis privats de les cases senyorials que durant aquests dies obres les seves portes al visitant. Totes les creacions es marquen en un mapa de la ciutat seguint un itinerari per tal de que el visitant el pugui seguir.
Concurs de flors: els participants poden dissenyar rams, presentar diferents tipus de flors (roses, orquidàcies, cactus) o test i aquests són exposats a l’església de Sant Luc on s’escull el guanyador. Tot i això, des de la primera edició, tant particulars com professionals gironins aportaven rams de flors i flors per participar al concurs dividit en dues categories (professionals i aficionats). Concurs de fotografia a través de la xarxa social Instagram: els participants han de penjar les seves fotos amb el hashtag #instaflors. Concurs de SmartFilms: consisteix en presentar curtmetratges gravats amb el mòbil. Concurs d’aparadors: les botigues i comerços decoren els aparadors amb flors i un jurat decideix els guanyadors. Actualment, Girona, Temps de Flors es celebra cada mes de maig durant 9 dies al voltant d’exposicions amb flors naturals a monuments, jardins, patis entre d’altres espais de la ciutat. A més, a banda de les activitats paral·leles, també col·laboren per fer de l’experiència la més beneficiosa per la ciutat els restaurants de la ciutat ampliant el seu horari d’obertura. En el següent mapa es poden observar els dos itineraris de l'edició pasada de Girona, Temps de flors- que coincidia amb el 60 aniversari- i on s'ubicaven les exposicions, patis i jardins.
Plànol dels espais i serveis de Girona Temps de Flors 60 anys. Font: Revista oficial 60 Temps de Flors (Ajuntament de Girona, Amics de la Girona Antiga i Associació Amics de les Flors)
3.2 Girona, Temps de Flors en xifres Les dades obtingudes sobre Girona, Temps de Flors han estat extretes de les Memòries de l'Àrea de Promoció i Ocupació realitzades per l'Ajuntament de Girona entre el 2011 i el 2014. Aquestes són les úniques dades oficials que hem aconseguit, a banda de diverses notícies publicades a diaris de Catalunya durant les darreres edicions de Temps de Flors.
A banda dels espais expositius, amb el pas del temps el nombre de visitants no ha deixat d'augmentar. Actualment, Girona, Temps de Flors és l'esdeveniment per excel·lència de la ciutat i es considera el major festival a nivell turístic i econòmic a Girona. És tot un referent a nivell nacional i internacional.
En aquests darrers quatre anys s'han augmentat en gran mesura els espais expositius del festival, s'han diversificat cap a d'altres barris de la ciutat més enllà del Barri Vell i s'han incrementat les activitats paral·les al festival entre d'altres accions. Per exemple, l'any 2012 van ubicar-se cinc espais expositius a carrers del barri de Sant Narcís. Així, entre el 2011 i el 2014 el nombre d'espais va crèixer en 36 exposicions principalment per l'increment de la decoració als jardins i paratges naturals i l'augment d'exposicions florals per la ciutat. Tot i això, l'any 2014 es van mantenir el mateix nombre d'exposicions que l'any anterior i es va apostar per una major qualitat de les mateixes, coincidint amb la primera edició del festival sense la seva fundadora, Maria Corbasí.
L'any 2012, la Universitat de Girona va realitzar un estudi per avaluar l'impacte econòmic de Girona, Temps de Flors. Així, van poder observar com l'any 2012 al voltant de 200.000 persones van assistir-h durant els 10 dies de durada. El principal visitant continua sent el català, amb major presència del barceloní (36,5%); els estrangers, on per motius de proximitat i campanyes de promoció és el francès; i per últim, l'espanyol.
El mateix any, la revista de viatges National Geographic va catalogar Temps de Flors com el millor destí internacional de primavera, fet que va promoure que els regidors de Turisme fessin promoció del festival internacionalment. Van començar a col·laborar en diverses accions promocionals i publicitaries arreu d'Europa.
La memòria publicada l'any 2014 mostrava una comparativa entre les consultes registrades a l'Oficina de Turisme de la ciutat durant Temps de Flors. Les dades mostraven que els dies àlgids són el primer dissabte i diumenge. Al 2014, el nombre de consultes van crèixer amb una gran diferència sobretot el dimecres. Aquest fet és degut a la proposta impulsada l'any 2014 de mantindre el comerços i els espais fins les 12 de la nit per tal de diversificar els fluxos de visitants entre setmana i com a commemoració a la fundadora del festival. A més, el factor meteorològic és clau en un esdeveniment d'aquestes característiques. Per això, també es nota un descens superior el dimecres i dijous del 2013 i el primer diumenge i dilluns degut a la pluja.
Font: Web Vol de Coloms
Autor: Nicole Gumbau
3.3 Canvis i millores Aquests darrers anys s'han realitzat canvis i millores en l'esdeveniment. Noves accions per atraure visitants, diversificar els fluxos, més tecnologia entre d'altres. L'any 2013 l'organització del festival va decidir definir els 10 espais imprescindibles que el visitant no es pot perdre. Cadascun disposava d'un codi QR que aportava informació addicional sobre l'obra. - Les escales i el claustre de la Catedral - Basílica de Sant Feliu - Banys Àrabs - Sarraïnes - Plaça dels Jurats - Sant Lluc - Església de Sant Martí - Sant Nicolau - La casa Lleó - Avinay - Els jardins dels alemanys - Torre Gironella El 2014 es van impulsar diverses accions per tal de millorar l'organització i l'experiència dels visitants. Per una banda, es va intentar repartir el públic de cap de setmana entre la resta de dies ampliant l'horari durant els dos dissabtes i dimecres per tal d'evitar aglomeracions, tal i com s'ha explicat anteriorment; establint circuïts d'accés; incrementant la informació i la senyalització; i reforçant la seguretat. Una de les grans innovacions va ser l'habilitació de dues zones Wi-Fi gratuïtes al Barri Vell a la Catedral i la Plaça dels apòstols que a l'hora servien com a espai de descans. Es van registrar 39.000 connexions des de la Catedral principalment entre les 10 - 15 hores on el 60% dels usuaris eren joves d'entre 18 - 34 anys.
La darrera edició va incorporar una novetat tecnològica: audioguies als espais considerats imprescindibles en català, castellà, anglès i francès. L'objectiu d'aquesta innovació era proporcionar al visitant una major informació sobre els 10 espais imprescindibles i els projectes que engloben. Respecte l'ús de les xarxes socials i la seva activitat durant Temps de Flors, al 2015 es van registrar 1.369.170 publicacions al hashtag de twitter #Tempsdeflors entre el 9 i 17 de maig. Per altra banda, a Instagram es van crear dos hashtags diferents: el primer d'ells, #instaflors va registrar 119.601 diaris i 92.206 al hashtag #tempsdeflors. Els espais més fotografiats van ser el riu Onyar, el claustre de Sant Pere Galligans i les escales de la Basílica de Sant Fèlix. Gràcies al acord que l'Ajuntament de Girona manté amb Renfe per tal de poder oferir descomptes del 35% als bitllets de Rodalies durant l'esdeveniment, dos de cada tres visitants van arribar amb tren. Es van detectar 123.000 movimientos a l'estación de tren de Girona, amb un increment del 23'3% respecte l'any anterior.
wi-fi
3.4 Plantejament del problema
A partir de la informació obtinguda i de l'anàlisi a través de la història i millora de Girona, Temps de Flors hem pogut observar que malgrat els canvis i millores realitzats per part de l'organització continuen ocasionant-se certs problemes. Principalment existeixen problemes en la gestió de fluxos. Tot i que en els últims anys les exposicions florals s'han estés més enllà del Barri Vell, els espais estrella com la Catedral continuen sent els més visitats i el Barri Vell continua acollint el major nombre de visitants. A més, generalment els dies de més afluència són el primer dissabte i diumenge i el darrer cap de setmana. Degut a l'existència d'un horari per a visitar les exposicions i l'obertura dels comerços, tothom visita la ciutat pel matí i part de la tarda. A més, molts d'ells la visiten en un parell d'hores i marxen de la ciutat. Així resulta molt complicat generar uns ingressos complementaris.
Autor: Miquel Gascon
4. Reformulació de Girona, Temps de Flors
Gironigmes
Quins dies estarà en funcionament Gironigmes? De dimarts a dijous. Com funcionarà Gironigmes?
Gironigmes és una proposta per a “Girona en Temps de Flors” que barreja les noves tecnologies amb el casc antic, la intriga amb la competitivitat i l’astúcia amb l’observació de la ciutat. Una nova i innovadora idea dedicada al Target millenials, generació realment important a l’actualitat i que viatja al centre de la tecnologia de manera accelerada. Aquesta idea sorgeix per potenciar i augmentar l’afluència de turistes a més de gestionar fluxos durant la setmana de “Girona en Temps de Flors”. Per aquest motiu, les rutes/recorreguts principals que el nostre públic farà, seran espais poc visitats normalment pel turisme durant les dates de temps de flors. Innovació per intentar aconseguir descongestionar les zones més visitades. Això s’aconseguirà mitjançant un joc de pistes amb endevinalles amb premis per als guanyadors, sempre relacionats amb la ciutat.
Qui vulgui participar en aquesta nova activitat haurà de descarregar-se dies abans una aplicació, des d’un smartphone, anomenada “Gironigmes”. Aquesta aplicació servirà per a què puguem enviar missatges instantanis a tots aquells que estiguin participant. Estarà traduïda a diferents idiomes: Català, Castellà, Anglès, Francès, Alemany i Italià.
Aquests missatges contindran un enigma, i s’enviarà un cada vint-i-cinc minuts. Els enigmes podran anar relacionats amb indrets del casc antic de Girona, i la resposta podrà ser o bé el nom d’un carrer, o bé el nom d’una peça d’art amb flors del carrer, o fins i tot alguna part específica d’un lloc concret. Els enigmes poden anar relacionats amb altres temàtiques, tot dependrà del dia i l’hora.
La resposta d’aquest enigma serà el lloc on hi hagi una pista amagada. NFC és la nostra aposta, significa un nou i innovador sistema, Near Field Communication, es tracta d'una tecnologia inalàmbrica que funciona en la banda dels 13.56 MHz i deriva de les etiquetes RFID. El podriem batejar com "el fill llest" del Bluetooth. Connecta entre si smatphones i altres dispositius, i es pot transferir la informació. Els visitants seran avisats gracies a l'APP mòbil d'una nova pista, ells hauran de trobarla gràcies a les diferents explicacions que s'integrin i "escanejar-la". Si la resposta es correcta, s'enviara una imatge que explicarem seguidament. Aquests enigmes quan siguin enfocats i descodificats a través dels telèfons mòbils proporcionaran una petita imatge, ja citada enteriorment, que juntament amb totes les altres que gràcies als enigmes contindran durant el dia, crearan una gran imatge sobre “Girona en Temps de Flors”. Qui guanya el concurs? Les tres primeres persones que enviïn la imatge completa a través de l’aplicació de mòbil seran els guanyadors. Per ordre de qui ho hagi enviat abans al que ho hagi enviat després entre aquests tres guanyadors podran escollir un dels tres premis que hi haurà cada dia.
Quins són els premis? 1- Sopar per a dos persones al “Celler de Can Roca” 2- Dues nits d’hotel amb pensió completa a l’Hotel Carlemany**** 3- Dues entrades per a un concert a l’auditori de Girona i una nit d’hotel a l’Hotel Carlemany**** Durant aquests tres dies es canviaran de lloc cada dia els enigmes escanejats per el NFC per a què tothom pugui participar, però els premis es mantindran de dimarts a dijous.
5. Conclusió
Després d'establir un context turístic i de conèixer la història i trajectòria de Girona, Temps de Flors, hem pogut observar que amb el pas dels anys aquesta festa dedicada a la primavera s'ha anat consolidant i agafant més pes fins a convertir-se en l'esdeveniment per excel·lència de Girona. la clau de l’exit és fer una barreja d’aquests quatre elements, ja que són els més desitjats pels usuaris mitjans d’aquest sector. La oferta i experiència que ofereix Temps de Flors permet reviure la tradició de Girona i ajuda a posar en valor altres aspectes i formes de fer turisme com són la gastronomia, l'aventura, la cultura i la relaxació. Per una part, només pel fet de trobar-se a Girona, la part cultural hi és molt present i latent a tots els racons del Barri Vell. En segon lloc, el projecte de Temps de Flors i en concret la idea de Gironigmes, posa en valor tot un recorregut a l’aire lliure que permet i incita a passejar i descobrir llocs de la ciutat pels quals pot ser el turista no passaria si estigués fent una visita guiada. El factor gastronòmic és un dels punts forts de la comarca gironina i la seva capital ja que compta amb una gran quantitat de restaurants de gran qualitat. Per últim, la relaxació pertinent la podrà obtenir el nouvingut passejant pels voltants del epicentre de l’activitat, ja que Girona està envoltada per paisatges catalans dignes d’admirar, paisatges que no estan explotats pel turisme massiu, que encara es poden gaudir passejant amb calma.
Per altra banda, la idea de Gironigmes possibilitarà anar un pas més enllà en la consolidació de Girona, Temps de Flors i en la seva innovació. Com bé hem assenyalat anteriorment, alguns dels principals problemes que sorgeixen durant l'esdeveniment són l'aglomeració de visitants durant els caps de setmana i el dia, deixant de banda altres formes i moments de viure Temps de Flors. Per aquest motiu, Gironigmes permetrà gaudir de la festivitat d'una forma diferent aportant un punt d'aventura i misteri a banda de promoure el gaudi de l'esdeveniment en moments menys habituals. D'aquesta manera intentem promoure l'ampliació dels horaris durant la nit per viure-ho de manera diferent i col·laborant amb els comerços i empreses del sector turístic de Girona per, també, intentar reduïr l'aglomeració durant el dia. Es tracta d'una proposta per dinamitzar el sector serveis; augmentar el nombre de pernoctacions i despesa en restaurants de la ciutat a través de l'oferta de packs especials per a tots aquells que participin activament a Gironigmes; i reduïr les aglometacions durant el dia. Una proposta innovadora per interactuar més activament i fer partícep el visitant en la configuració de Girona, Temps de Flors.
Bibliografia (9 febrer 2016) Girona va ser de les citats més buscades pels turistes el 2015, Diari de Girona: comarques. Recuperat de http://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/02/04/girona-ciutats-mes-buscadespels/765875.html (18 Maig 2015) Más visitantes en la 60 edición del Girona, Temps de Flors, La Vanguardia: Girona. Recuperat de http://www.lavanguardia.com/local/girona/20150518/54431710049/girona-temps-flors-masvisitantes.html Ajuntament de Girona (2011) Regidoria delegada de turisme i comerç: Turisme. Memòria 2011 Àrea de Promoció i Ocupació. Recuperat de http://www2.girona.cat/documents/11622/84394/memoria11_area_promocio_ocupacio.pdf Ajuntament de Girona (2012) Turisme i comerç. Memòria 2012 Àrea de Promoció i Ocupació. Recuperat de http://www2.girona.cat/documents/11622/84394/Memoria_promocio_ocupacio_2012.pdf Ajuntament de Girona (2013) Turisme i comerç: Girona Temps de Flors. Memòria 2013 Àrea de Promoció i Ocupació. Recuperat de http://streaming.ajgirona.org:9090/mp3auditori/Memoria_Promocio_Ocupacio_2013.pdf Ajuntament de Girona (2014) Turisme i comerç: Girona Temps de Flors. Memòria 2014 Àrea de Promoció i Ocupació. Recuperat de http://www2.girona.cat/documents/11622/84394/Memoria_Promocio_2014.pdf
Ajuntament de Girona (2015). 60 Temps de Flors: Exposició de flors, monuments, patis i jardins. Recuperat de http://www2.girona.cat/documents/11622/45202/revista_tempsdeflors_2015.pdf Associació Turística d’Apartaments (2015). Associació Turística d’Apartaments. Recuperat de http://es.apartmentsandvillascostabrava.com/interior/girona-n1008.aspx Comas, U. (15 Gener 2016) 4,6 milions de turistes el 2015, El Punt Avui: Comarques Gironines. Recuperat de http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/932683-46-milions-de-turistesel-2015.html Consell Comarcal del Gironès (2016). Banys Àrabs Girona. Recuperat de http://www.banysarabs.org/es/ Forum for the future (2009). Tourism 2023: four scenarios, a vision & a strategy for UK outbound travel & tourism. Generalitat de Catalunya (2016). Institut d’Estadística de Catalunya: Girona, el municipi en xifres. Recuperat de http://www.idescat.cat/emex/?id=170792#h8000000860 Oficina de Turisme de Girona (2016). Girona emociona. Recuperat de http://www.girona.cat/turisme/cat/index.php