VIATGE SOLIDARI Up!
Nous turismes
Haiti
NOUS TURISMES
CONTEXT DEL CANVI Segons l’article publicat per l’OMT, Tourism towards 2030, l’any 2020 el número esperat d’arribades turístiques internacionals a tot el món és d'1,4 bilions i 1,8 bilions el 2030.
En les destinacions d'economia emergent s'espera que les arribades internacionals segueixin creixent a un ritme doble (+4.4% per any) que les d'economia avançada (+2.2% per any). En termes absoluts les economies emergents afegiran una mitjana de 30 milions d'arribades per any, mentre les avançades s'afegiran 14 milions per any. Com a resultat, les economies emergents rebran més arribades turístiques internacionals que economies avançades i superarà 1 bilió d'arribades per 2030. En termes d'arribades turístiques internacionals rebudes per cada 100 habitants de la població local, hi ha una gran diferència entre destinacions d'economia avançada i emergent, ja que la majoria de persones (85% el 2010 i 87% el 2030) viuen dins economies emergents. D'altra banda el nombre d'arribades dins les destinacions d’economies avançades augmentarà de 49 a 70 per cada 100 locals entre 2010 i 2030, en el cas de les destinacions d’economies emergents el número augmentarà de 8 a 14 per cada 100 habitants.
Europa seguirà al capdavant de les arribades internacionals rebudes per 100 de la població. Europa Occidental, Europa del Sud i Mediterrani i el nord d'Europa continuen al capdavant en termes del nombre d'arribades internacionals rebudes en relació amb la grandària de la població. Ells es projecten per rebre respectivament 114, 103 i 80 arribades per cada 100 habitants locals el 2030. El Carib segueix amb 65 arribades per cada 100 de la població en 2030. Quant a arribades turístiques internacionals a Àsia i a l'Oceà Pacífic s’espera que augmentin 331 milions des del 2010, arribant a les 535 milions d’arribades el 2030. A l'Orient Mitjà i Àfrica també s’espera doblar les seves arribades en aquest període, arribant a 149 milions i 134 milions respectivament.
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
02
TTUURRI ISSMMEE SSOOLLI IDDAARRI I, , HHAAI ITTI I
|
|
00 32
Europa (de 475 milions a 744 milions) i Amèrica (de 150 milions
La revolució tecnològica en la indústria del turisme és un
a 248 milions) creixen comparativament menys.
element de canvi, i ja està dominant el funcionament del sector. Encara que això proporciona més possibilitats d'atreure als
Una gran part de les noves arribades en les dues dècades
Millennials i als iGen.
2010-2030 s'originarà als països d'Àsia i el Pacífic. Àfrica, no obstant això, registra la major taxa de creixement en una
El turisme està dominat pels canals digitals, però el creixement
mitjana de 5,7% a l'any, seguit de Àsia i el Pacífic amb un 5,0% a
de SoMo (Social + mòbil) està portant una veritable revolució,
l'any. Ja que el volum de la base d'Àfrica és petita, en nombres
que està afectant tot el sector de forma permanent.
absoluts, Àsia i el Pacífic és la regió que creix més, generant en
La salut i estil de vida saludable és cada vegada més important
mitjana un addicional de 17 milions d'arribades internacionals
en la presa de decisions dels turistes. Turistes envelliment, l'estil
cada any. Europa segueix amb una mitjana de 16 milions
de vida dels Millennials i iGen, una creixent classe mitjana, i la
d'arribades addicionals a l'any, com a resultat d'una taxa de
revolució tecnològica i digital, tot això contribueix a augmentar
creixement molt més moderada (+ 2,5% a l'any), però en la part
la importància de la tendència de la salut.
superior d'una base molt més gran. El turisme global continuarà creixent juntament amb la El transport aeri seguirà augmentant la seva quota de mercat,
prosperitat mundial i el benestar, per tant, és imperatiu per
però a un ritme molt més lent. Per a l'any 2030 s'espera que el
assegurar la seva sostenibilitat. pilars econòmic, social i
51% de les arribades internacionals arribin per via aèria enfront
ambiental han de ser equilibrats amb la finalitat de garantir a
del 49% pel que fa a la superfície.
llarg termini el desenvolupament sostenible del turisme. el desenvolupament sostenible del turisme exigeix la participació
Les arribades per motiu de visita no es preveu que variïn
de tots els interessats, així com un fort lideratge polític.
considerablement amb el temps. Les arribades d'oci, esbarjo i vacances creixeran al mateix ritme que el total d'arribades (3,3%
Molts proveïdors de serveis turístics ja han canviat el seu model
a l'any), mentre que les arribades amb el propòsit de visitar
de negoci amb la finalitat de respondre als desafiaments que
amics i parents, la salut, la religió entre unes altres va a créixer
sorgeixen de totes les tendències identificades. Destinacions,
una mica més ràpid, pel 3,5%, i les arribades per motius de
agències de viatges, companyies d'hotels i altres jugadors al llarg
negocis i professionals, una mica més lent en el 3,1% a l'any.
de la cadena de valor hauran d'estar constantment en estat
Per a l'any 2030, visitar amics i parents, salut, religió i altres
d'alerta, el seguiment de l'evolució futura d'aquestes tendències.
finalitats representarà el 31% del total d'arribades
Es continuarà sent una història d'aquells que estaven preparats,
internacionals, oci, esbarjo i vacances 54%, i els negocis i
els que no estaven, i els que van aconseguir adoptar el canvi
professional 15%.
amb la suficient rapidesa.
La població mundial està envellint i com a resultat un segment significatiu de turistes està emergint amb desitjos i necessitats específiques en termes de personalització, el consum de servei, seguretat i productes desitjats. A més, la Generació I, també coneguda com a generació del mil·lennials, i la Generació Z, conegut com iGen, estan apareixent així mateix com una influència. Aquests són, els grups d'experts en tecnologia impulsada per la tecnologia d'edat, molt diferents uns d'uns altres, amb necessitat específica de la comunicació, consum i experiència turística.
L'augment dels ingressos mitjans i la caiguda dels nivells de pobresa absoluta s'han traduït en un creixement de la classe mitjana. S'espera que la població de classe mitjana augmenti fins a 4,9 mil milions per a l'any 2030, on s'espera que la major part del creixement succeeixi a Àsia. Per tant, les seves característiques tindran una importància cada vegada major i l'impacte en el sector turístic.
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
04
NOUS TURISMES
L'INTERROGANT La Haití que avui en dia coneixem, va néixer arran del
En un principi, Haití va ser descoberta pels colons espanyols i
colonialisme i l’imperialisme europeu que es va estendre arreu
aquests la van anomenar Santo Domingo, posteriorment els
del món durant els segles XV al XVIII. Haití és un país del
espanyols van cedir als francesos tres quartes parts de l’illa i
continent americà, més concretament de la zona del Carib,
aquests la van anomenar Saint-Domingue. Tot seguit, es va
compost per vàries illes, d’aquestes la més
instaurar l’esclavitud, com a eina de productivitat que servia per
gran
és una illa que
està geogràficament dividida entre dos països al costat oest es
treballar en les mines i en el camp extraient el màxim benefici
troba Haití i el costat est la República Dominicana. Al volant
d’ambdós recursos. Aquesta situació es va donar per acabada
d’aquesta illa més gran, hi ha altres illes més petites; La Gonave,
amb l’inici de les revoltes dels esclaus que van culminar amb
La Tortuga, Grand Cayemite i l’Île-à-Vache. Durant l’època
d’independència del país l’any 1804.
imperialista, els colons europeus van arribar a Amèrica i es van disputar tot el territori, en aquell moment el territori que avui
Tot i que Haití va ser el segon país americà en aconseguir
en dia ocupa Haití, estava poblat per indígenes americans, que
l’anhelada independència, després d’Estats Units, l’evolució que
van morir víctimes del colonialisme i l’imperialisme dels colons
va seguir després de la independència no va ser ni molt menys
europeus.
fructífera ni exitosa. Referent el continent americà, Haití ostenta el rècord d’analfabetisme, mortalitat infantil i
A partir d’aquí, es van començar a traslladar cap allà esclaus
desocupació laboral. L’extrema pobresa en la que viuen, fa que
negres que anaven a buscar a l’Àfrica i també altres petits
la majoria de la població únicament es dediqui a l’agricultura de
comerciants, agrícoles i terratinents europeus que es van
subsistència a petita escala.
assentar allà.
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
05
Hi ha un enorme desigualtat econòmica entre la majoria de la població negre criolla que viu en la més absoluta de les misèries, i la minoria mulata propietària de quasi la meitat de la riquesa
Els turistes acudeixen a Haití per diverses motivacions que donen com a resultat els diferents tipus de turisme; turisme cultural, turisme educacional, turisme d’aventura, turisme
del país.
solidari, turisme de sol i platja i turisme de natura.
Tot aquest context econòmic i social de pobresa, es va veure àmpliament accentuat arran del terratrèmol que va colpejar el
(mirar si
trobo percentatges) i posar també sobre infraestructura turística d’Haití.
país el 12 de gener de 2010, causant una de les tragèdies naturals més desastroses dels darrers anys, maximitzant la misèria i la pobresa del país. Tot i la desafortunada situació econòmica del país, Haití és un país tradicionalment molt ric en boscos, muntanyes i platges, aquesta riquesa paisatgística li atorga una gran diversitat natural. Aquesta diversitat natural juntament amb la gastronomia i sobretot la seva història i cultura, són els elements dels quals es beneficia l’antiga Perla de les Antilles, per donar-se a conèixer arreu del mon.
En els darrers anys les motivacions principals que han atret els turistes internacionals que han acudit a Haití han sigut, l’oci, els negocis i el turisme solidari. La modalitat més practicada pera aquests turistes ha sigut l’oci un 40%, seguit de les visites a familiars i voluntariats amb un 37% i per últim, el turisme de negocis i altres amb un 23%.
Referent a aquests turistes internacionals, cal mencionar que
En el gràfic anterior es pot veure el número de turistes que ha rebut Haití en els darrers anys, des de l’any anterior el terratrèmol (2009) fins el recent any 2015.
En el transcurs
d’aquests 7 anys es pot veure que anteriorment el terratrèmol,
aproximadament el 70% d’aquests provenen d’Estats Units, poc menys del 20% són europeus, sobretot de França, un 8% són de Canadà i menys d’un 4% provenen de les resta de països del Carib.
Haití va rebre 387.000 turistes internacionals, el 2010 aquesta xifra es va reduir com a resultat del terratrèmol, l’any següent les arribades van tornar a augmentar pràcticament fins arribar el número de turistes que hi va haver l’any anterior el sisme. A partir de 2013 fins el 2015 les arribades han anat augmentat progressivament fins arribar a 515.000 turistes l’any 2015.
Pel que fa les infraestructures turístiques del país, Hiatí disposa d’un aeroport situat a la capital del país, Port-au-Prince, i un altre de secundari que usualment rep vols nacionals situat Cap Haitïen. Pel que fa l’oferta hotelera, és d’allò més reduïda, no disposa de més de 60 hotels en tot el país.
L’informe elaborat l’any 2014 per Planeterra, en relació el desenvolupament turístic a Haití classifica els actius turístics del país en primaris, secundaris i terciaris. Els recursos primaris estan compostos per la cultura i la història haitiana, dins els actius secundaris es troben els següents elements; la ciutat de Jacmel i voltants, el recinte natura de Bassin Bleau, la capital del país Port-au-Prince, l’excavació subterrània de Grotte MarieJeanne, la ciutat costera de Port Salut, la ciutat de Saint Louis du Sud, i l’illa À Vache. Pel que fa els actius terciaris, consten els següents; el parc nacional de Pic Macaya, el parc nacional La Visite, el recorregut de les 500 passes per visitar la Verge Maria, la cascada de Sant Mathurine i la ciutat de Jeremine.
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
06
El desenvolupament del turisme a Haití ha sigut sempre una
• Falta d’infraestructures, en particular en zones rurals, i
oportunitat perduda, sempre ha estat lluny dels competidors
mitjans de transport orientats al turisme, això inhabilita les
turístics del seu voltant, actualment Haití rep només el 0’7% del
àrees rurals jugar un paper més important i més rendible per al
total de turisme que va al Carib, tot i les seva semblança amb la
sector turístic.
resta de regions de la zona en pel que fa a recursos naturals. • La formació en turisme i Hosteleria només s’ofereix a Com a resultat, la contribució del turisme a la creació de llocs de
institucions publiques i privades.
treball ha segut sempre molt baixa.
Un gran nombre de factors limiten l’eficàcia de l’industria del turisme en l’economia nacional:
• Desenvolupament limitat degut a polítiques passades. Degut a l’estancament polític dels últims anys.
• Recursos inadequats, el govern ha tingut sempre una visió limitada del potencial de l’industria del turisme i degut a això no s’han dedicat recursos suficients per desenvolupar i promoure el sector.
• El sector privat miop. Hi ha signes d’aparició d’un nou sector privat que tiri endavant el país, simplement si aconsegueixen tenir una visió més àmplia del producte ofert, creant una associació amb el govern, les comunitats locals i els interessos del sector privat, es poden assolir la màxima satisfacció dels clients.
• Integració de comunitats locals amb el turisme, tot i les oportunitats que tenen a la zona per al desenvolupament del turisme, les comunitats locals no en tenen una bona imatge, degut a la manca d’informació i sensibilització, manca de coneixements i possibilitats de formació, manca de finançament, manca d’interès per part dels establiments existents per crear associacions amb les comunitats i els proveïdors locals, falta d’incentius per a premiar l’empresa privada que crea llocs de treball especialment per a persones de ingressos baixos.
• Falta de comprensió del que és el turisme, entenen turisme com a persones que viatgen i es queden en hotels.
• Insuficient protecció del medi ambient com ara desforestació, l’erosió del sòl condueix a Haití a la pèrdua de la seva bellesa natural, els estuaris costaners es van omplint de sediments, els manglars estan en perill, llocs històrics tancats, tot això afecta negativament a l’estètica del país i al seu potencial per atraure turistes.
• Mala qualitat dels serveis, hi ha una cultura general d’un mal servei a l’industria del turisme i als sectors relacionats. Hi ha poc entusiasme en la prestació de serveis o per fer un esforç extra per satisfer al client. Tot això segueix sent un impediment per atraure els viatgers internacionals.
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
07
NOUS TURISMES
LA RESPOSTA D'una pel·licula a la realitat... Viatges UP proposa que tu suplantis aquell avi que viu deprimit i enfadat perquè el món és injust i entrar en un món on la teva aportació et fa néixer novament el nen que no ha perdut la imaginació i creu en el futur!
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
08
Analitzat el context socioeconòmic i les característiques estructurals que configuren Haití, hem decidit crear una agència de viatges “Viatges Up”, que vendrà paquets turístics de caire solidari i cooperatiu.
I perquè viatges UP?
L’objectiu d’aquesta agència és convidar els turistes, que busquen una experiència diferent i que tenen ganes d’ajudar els més necessitats, a realitzar un viatge solidari i de cooperació, per tal de participar del creixement i el desenvolupament d’Haití, el país més pobre del continent americà. Així doncs, “Viatges Up” simbolitza la voluntat d’impulsar i participar del creixement i la reconstrucció d’Haití ja que Up, en anglès significa “amunt”, i aquesta és la finalitat que persegueix aquesta agència, promoure el creixement del país amb l’ajuda dels turistes que participin dels nostres viatges.
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
09
S P U Des de “Viatges Up” s’oferiran viatges solidaris a Haití, però no un viatge qualsevol, primerament es farà una política de conscienciació els turistes que participin dels viatges, per tal de comunicar quina és la voluntat del viatge, recaptar diners per tal de cooperar i ajudar en la reconstrucció de cases a Haití, però no de la manera convencional, coneguda fins ara. El viatge tindrà una durada de 10 dies, i tota la depesa econòmica que realitzin els turistes allà, la realitzaran amb UPS, la moneda solidària pròpia de l’agència, associada amb la majoria de comerços del país i amb la ONG Unicef.
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
09
La moneda tindrà una valor del 25% superior el gourde (la moneda d’Haiti), per tal d’extreure el benefici econòmic solidari, que es recaptarà per ser invertit en la reconstrucció de cases, un dels elements més bàsics per a tenir una vida digne, i del qual, gran part de la població haitiana se’n veu privat, degut a la falta de recursos. L’agència estarà associada amb els comerços, que recaptaran el benefici solidari dels productes que vagin comprant els turistes, també estaran associats amb els bancs per tal de que els comerços puguin fer l’intercanvi d’ups a gourdes i obtenir el valor real del productes que hagin venut, i per últim el benefici de més que es generi, resultat del valor incremental que té l’up, serà destinat a la reconstrucció de cases. Per tant, els comerços que participin d’aquesta iniciativa i acceptin el pagament per part dels turistes amb ups, no guanyen ni perden res, simplement és un acte de solidaritat amb el seu poble, que també els repercuteix a ells, ja que no es busca beneficiar els comerços del país, sinó ajudar a “la globalitat del país”, en la mesura que sigui possible.
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
09
Els bitllets ups, els podran adquirir a la mateixa “Agència Up” fent un intercanvi de euros a ups o un cop a Haití, podran efectuar l’intercanvi en els bancs associats amb l’agència. Tot turista, que decideixi fer aquest viatge, només efectuarà la seva despesa econòmica in situ amb aps, perquè la finalitat del viatge és recaptar diners, per cooperar en la reconstrucció del país, diners que es recaptaran mitjançant ups.
TURISME SOLIDARI, HAITI
|
09
NOUS TURISMES
BIBLIOGRAFIA -World Tourism Organization UNWTO (2011). Tourism Towards 2030 / Global Overview-
Sopova JasminaUnesco (2010). El renacimiento de HaitĂ. Unesco-CLD. El Correo de la Unesco. (p 8-36). Consulta: 20 Abril 2016. -
Tourism in Haiti. (2015). Investments in Latin America&Caribbean. Toursim National Context. (p 1-3). Consulta: 15 Abril 2016.
- Russill.J, Galaski.K, Vlamings.P. (2014). Tourism in Haiti: current situation and potential development. Toursim development potencial: Haiti. (p 12-30). Consulta: 10 Abril 2016