Libro "Festa '08"06 programaaldaia08

sumari

3

Pregó de festa

4

Plafons ceràmics d’Aldaia

12

L’organització municipal dels ajuntaments d’Aldaia i Quart al llarg del segle xviii com a conseqüència dels decrets de nova planta i conflictivitat senyorial

26

Salutacions

34

Programa de festes

51

Història gràfica

Directora: Empar Navarro i Pròsper • Cap de Redacció: Mª Pilar Sánchez Chuliá • Col·laboren: Rocío Parrilla Ferrando, Manolo Vaquera Silla, Dolores Valero Meseguer, Esperanza Vives Sánchez , Josep Ramon Sanchis Alfonso, Lucía Tortajada Pastor, Francisco Revert, José Luís López, Clavaris del Crist 2008, Associació Corretraca, Associació Inkiets, Associació Portadors del Crist, Clavaris i Clavariesses de les festes de la Mare de Déu de la Victòria, Sant Roc, Verge del Pilar, Sant Rafael, Sant Miquel, Sant Cristòfor, Mare de Déu de la Saleta i de la Mare de Déu de l’Assumpció.

Correcció lingüística: Oficina Municipal de Promoció del Valencià • Fotos: Villena Disseny i maquetació: DUPLO - Comunicació Gràfica • Imprimeix: Impressa • Dipòsit legal:????????

Edita: Ajuntament d’Aldaia. Servei d’Arxiu, Biblioteques i Publicacions • Plaça de la Constitució, Núm. 10 - 46960 Aldaia

pregó

08

Empar Navarro i Pròsper Alcaldessa d’Aldaia

Salvador Burriel Sayas Regidor de Festes

Benvolgut veïnat Novament, amb l’arribada de l’estiu, iniciem les festes en honor al Santíssim Crist dels Necessitats. Aprofite l’ocasió per a desitjar-vos uns dies plens d’alegria i de passar-ho el millor possible. Són dies de celebració, emoció, trobades i alegria. Dies en què tots i totes eixim al carrer a disfrutar junts de totes aquelles activitats del calendari de festejos.

Enguany comptem, una vegada més, amb la imprescindible col·laboració dels Clavaris del Crist i les associacions “Inkiets”, “Corretraca”, “Portadors”, “Confraria” i d´altres col·lectius que, com sempre, comparteixen amb tot el poble estos dies de goig.

Les festes són un bon moment perquè el veïnat es relacione i gaudisca del carrer. Per això, vos convidem a participar en totes les activitats programades i a practicar els valors de la convivència. És important aprendre a comprendre, aprendre a conviure amb els altres, és la base de la nostra societat democràtica. Convivència significa acceptar la diversitat, compartir i cooperar, i a partir del diàleg i el respecte de l’altre donar resposta a les necessitats del conjunt.

Aldaia es troba immersa en un any de celebracions. La concessió del Premi Reina Sofia d’Accessibilitat ha fet que el nostre municipi es convertisca en referent per a moltes altres pobles. Amb el Pla Aldaia Acessible hem aconseguit l’accessibilitat urbana en més del 60% dels carrers de la ciutat, al mateix temps que estem garantint l’accessibilitat en els camps de l’educació, l’oci, la cultura, l’esport, el transport i les noves tecnologies. Este premi ens plena d’orgull i ens anima a continuar treballant.

També volem anunciar-vos que durant els dies de festes s’inaugurarà un nou edifici municipal, la Casa Coladors, que acull els Serveis Socials generals de l’Ajuntament. Aldaia continua creixent, no sols en habitants sinó també en espais públics, en llocs per a compartir que ens fan sentirnos orgullosos del nostre poble.

Ara és moment de disfrutar dels actes festius. Per tot això, tots els regidors i regidores que conformem l’Ajuntament d’Aldaia vos desitgem unes festes plenes d’harmonia, amistat, respecte i convivència.

Bones festes i els nostres millors desitjos de fraternitat.

Empar Navarro Pròsper, alcaldessa d’Aldaia Salvador Burriel Sayas, regidor de Festes

4 4

PLAFONS CERÀMICS D’ALDAIA Per Lucía Tortajada Pastor

Segur que si t’has passejat per alguns carrers del nostre poble, com els carrers Sant Antoni, Sant Vicent i Sant Miquel, entre d’altres, hauràs vist alguns plafons ceràmics, panells que representen figures religioses, en la seua majoria.

Això no és característic només del poble d’Aldaia.

Si et fixes en altres pobles també hi apareixen aquestes figures en els carrers. Ara no se li dóna la importància que tenien abans, ja que vivim un moment molt diversificat pel que fa a creences; però per a les persones més majors, encara tenen el seu significat, el seu per què.

Els santets que apareixien als carrers tenien la missió de protegir els vianants, tots els veïns del carrer, i en cas de malalties i problemes greus, la gent s’aclamava a aquestes figures religioses per tal d’aconseguir salut. També responien a devocions tradicionals en les quals el poble projectava les seues necessitats, com per exemple la protecció de les collites i el ramat, l’auxili davant els fenòmens atmosfèrics, etc.

A més, al nostre poble, s’aprecia l’existència d’un fort entramat religiós, que es manifesta en la quantitat d’ermites que tenim: l’ermita de Sant Rafael, la de la Mare de Déu del Pilar, la de la Mare de Déu de la Saletta i la de Sant Miquel.

Als carrers d’Aldaia es troben molts panells ceràmics que encara es mantenen a les façanes de les cases. Però també hi havia molts d’ells que estaven als patis interiors de les cases, prop del pou, al costat de corral (per protegir els animals), o en la zona central de la casa, al menjador, dins d’un rebost, etc. El període cronològic que comprenen és ample, des de finals del segle XVIII fins als nostres dies.

La majoria de taulellets ceràmics, els hem pogut recuperar gràcies a la col·laboració de molta gent del poble. Des d’ací, els agraisc tota la disposició que han mostrat per a poder realitzar aquest article. A més, si per desconeixement n’existira algun que no hi apareix ací, agrairia que ho comunicàreu a l’Arxiu o a la Biblioteca Municipal.

Sant Antoni Abat (1-2)

La festivitat de Sant Antoni Abat és el 17 de gener. És el patró dels animals domèstics, dels arriers, raspallers, cansaladers, carnissers i lleters. També és advocat contra el dimoni, la pesta, les malalties de la pell, l’herpes, el foc i les cremades.

Sant Antoni Abat es representa com un ancià amb barba. La seua vestimenta correspon a l’hàbit dels monjos antonians: de tonalitat marró o negra, amb mantell i caputxa. Normalment apareix amb una gaiata amb forma de tau, la qual també sol veure’s cosida a l’hàbit. Sempre va acompanyat del porc, que porta una campaneta al coll, o bé penja del bastó o del cinturó. A més poden aparéixer més animals, com el cavall, el conill, o el gall, entre altres.

1 - Aquest taulell es troba tot ell en un rajol, i estava a la porta del corral d’una casa.

Potser siga del segle XIX.

2 - Es troba al carrer Sant Antoni, i és un panell compost per dotze taulells, de l’any 1945.

histÒria Sant Antoni de Pàdua (3-4)

Sant Antoni de Pàdua és el patró dels pobres, dels obrers, arriers, traginers, atzemblers i dels cavalls. També dels fadrins, especialment de les xicones que no tenen nuvi, i també és advocat de la troballa d’objectes perduts i contra la fam.

La seua festivitat se celebra el 13 de juny.

La seua imatge és molt característica: sempre en peu, amb l’hàbit franciscà, d’aparença jove i tonsura monacal. Apareix freqüentment amb el xiquet Jesús al braç, un llibre o un crucifix i una assutzena en l’altra mà.

Santa Bàrbara (5)

La festivitat d’aquesta santa és el 4 de desembre.

Normalment apareix sostenint una palma i la corona de màrtir, darrere de la imatge, una torre amb tres finestres.

La seua composició original podria constar de més taulells, però actualment està format tant sols per sis.

Santa Bàrbara és patrona de les tempestes, dels astillers, canters, miners, i en general, totes les professions amb perillositat explosiva.

Sant Cristòfol (6)

La festivitat de sant Cristòfol és el 10 de juliol.

La seua iconografia és molt similar en totes les seues representacions: veiem un home jove travessant el riu amb una gaiata, i al seu muscle el xiquet Jesús amb l’esfera del món a les mans. És patró dels armers, conductors, fruiters, hostalers, i també advocat contra la pesta i les malalties contagioses, a més de protector dels camins.

3 - Estava situat en la façana de la fàbrica de palmitos del carrer Major. És un retaule compost per dotze taulells, possiblement fet a la fàbrica de València. És de finals del segle XVIII, concretament de l’any 1798.

4 - Estava a l’interior d’una casa, al costat del pou. Format per dotze taulells, pertany a la tècnica ceràmica de la primera meitat del segle XIX

5 - Estava al carrer Santa Bàrbara, a la façana d’una casa. Probablement pertany al grup de panells més antics del poble, de finals del segle XVIII.

6 - Aquest panell està al carrer Sant Cristòfol, és molt modern, possiblement dels anys 80-90.

Està compost per sis rajoles amb colors molt vius.

7 - Es troba al carrer Sant Josep, i la seua datació potser siga de la primera meitat del segle XIX.

8 - El podem veure al pati interior del Centre de Convivència, del carrer Major, i és originari de la Casa “del Bollo”. Potser podem datar-lo en la segona meitat del segle XIX.

9- Retaule de Sant Josep de l’any 1900, situat a l’interior d’una casa del poble.

Sant Josep (7-8-9)

La festivitat de sant Josep és molt coneguda: el 19 de març.

Sant Josep es representa amb robes senzilles, com un artesà. Els seus atributs són la vara florida i el xiquet Jesús al braç. De vegades, també apareix amb alguna ferramenta pròpia de la professió de fuster. És el patró dels fusters, dels campaners, dels enginyers industrials, i també dels agonitzants i moribunds.

10- Està a l’interior d’una casa.

Podria datar-se en la segona meitat del segle XIX.

Sant Gaietà (10)

Aquest retaule ceràmic forma part d’un conjunt, amb la Nativitat de Jesús. La imatge del sant està formada per dotze taulells, a banda de la inscripció.

Sant Gaietà se celebra el 7 d’agost.

Sol aparèixer vestit de sacerdot amb el xiquet Jesús al braç, com podem veure.

També l’acompanyen un ceptre, un bàcul, un calze i un breviari, elements característics d’aquest sant. És patró dels gestors administratius i promotor de la missa diària i la comunió freqüent.

6

Sant Miquel (11-12)

11 - Estava al carrer Sant Miquel, en la façana de l’ermita del sant. La seua cronologia apunta a finals del segle XVIII, concretament a 1790-95.

12 - Actualment, aquest panell és el que es troba a la façana de l’ermita. És un retaule molt modern, del segle XX.

La festivitat de Sant Miquel se celebra el 29 de setembre.

L’Arcàngel sant Miquel és un sant militar. Per tant, la seua iconografia el mostra sempre amb cuirassa, de la qual sobresurten les ales, i un escut. Lluita amb l’espasa contra el dimoni, que el té lligat amb una cadena, com en el taulellet més antic. També sol aparèixer portant una balança on pesa les bones accions i les dolentes que han fet les ànimes (iconografia similar a la dels antics deus: Hermes -grec- i Toth -egipci-).

histÒria 13 - Es troba al carrer Sant Pasqual, i és un panell format per dotze taulells, de l’any 1881.

Sant Miquel és el patró dels farmacèutics, òptics i capellers, entre altres, i també és l’advocat contra les temptacions.

Sant Pasqual Bailon (13)

El sant sol aparéixer en èxtasi davant l’hòstia, portant l’hàbit dels franciscans reformats. El més característic d’aquest sant és l’aparició d’un ostensori o calze amb el Santíssim, sostingut per àngels.

Aquesta és una representació molt popular, ja que inclou el barret i la gaita de pastor, amb les ovelles al seu costat.

Sant Pasqual Bailon és el patró dels pastissers i advocat d’una bona mort i contra la tristor.

La seua festivitat és el 17 de maig.

14 - Aquest panell està al carrer de Santa Rita. És un taulellet del segle XX, de l’any 1955. Envoltat per una capelleta d’obra, les seues rajoles presenten diferents mides.

SantA RITA (14)

La festivitat de santa Rita és el 22 de maig.

Apareix amb hàbit negre, com les agustines, en actitud d’oració. Du una espina al front, signe de l’estigma de la passió de Crist. Les roses florides són característiques d’aquesta santa. És patrona de les mestresses, de les víctimes d’abusos, de les persones soles. També és advocada contra les malalties del cos, causes perdudes i desesperades, entre altres.

Sant Rafael (15-16)

Sant Rafael és el patró dels vianants, els viatgers i els cecs. La seua festivitat és el dia 24 d’octubre.

Aquest sant apareix alat i vestit de pelegrí, du els cabells arreplegats per una diadema i els peus calçats amb sandàlies. A la mà, sosté una gaiata, de vegades amb una carabasseta. D’altres vegades es representa amb companyia de Tobies, amb un peix gran.

15 - Es troba a l’exterior d’una casa, i està format per sis taulells irregulars. Està datat als anys 1740-50, és a dir, a la primera meitat del segle XVIII.

16 - Aquest retaule està a l’entrada de l’ermita de Sant Rafael, i es va fer l’any 2001.

8

17 - Podem veure’l a l’església de l’Anunciació. Probablement està datat entre finals del s.

XVIII i principis del segle XIX.

18 - Està al carrer Sant Vicent, i per la seua tècnica, podríem dir que pertany a finals del segle XIX o primers anys del segle XX.

19- Ací tenim un altre Sant Vicent, integrat al rebost de la casa. El marc de color verd serveix per donar-li més relleu al retaule. Segurament corresponga a finals del segle XIX.

Sant Vicent Ferrer (17-18-19)

20 - Situat al pati d’una casa d’aldaia, correspon segurament a finals del segle XIX.

21 - Es va fer l’any 1960.

Aquest sant, per ser valencià, té una notable devoció al nostre poble. Es festeja oficialment el dia 5 d’abril, però a l’Arxidiòcesi de València es celebra sempre el primer dilluns després de Pasqua.

Es representa habitualment amb el cap tonsurat i l’hàbit de dominic, amb túnica i escapulari blancs amb cinyell de cuir, mantell i museta negres. També una flama sobre el cap indica el do de llengües i que està beneït. És el patró dels obrers de vila i de les aigües, ja que va fer brollar moltes fonts, i advocat contra el mal de cap.

Immaculada Concepció (20)

La festivitat de la Immaculada Concepció (és a dir, la Puríssima) se celebra el 8 de desembre.

Sol aparèixer com Maria jove, de vegades adolescent, amb les mans unides en actitud d’oració, cabells llargs i solts, túnica blanca i mantell de color blau. Als seus peus, hi ha una lluna creixent, i normalment angelets i querubins formen part d’aquesta composició.

Patrona dels cerers, forners, pastissers, tapissers...

Mare de Déu de la Saletta (21)

La Mare de Déu de la Saletta té gran devoció al nostre poble. Això explica la presència d’aquest retaule, encarregat per les clavariesses de l’any 1960, tal com apareix a la inscripció.

La seua festivitat se celebra el tercer cap de setmana de setembre.

Aquest panell representa a la Mare de Déu de la Saletta vestida de blanc, amb estrelles a la seua falda, i està damunt d’un núvol. Es representa apareixent-se a dos pastorets, que estan al camp amb les seues ovelles.

histÒria 22 - Podem veure’l damunt de la porta d’entrada de l’ermita del Pilar, al carrer dels Coladors.

Aquest panell és relativament modern, de la segona meitat del segle XX.

23 -La dataciò d’aquest panell és de meitat del segle XX.

Mare de Déu del Pilar (22)

La Mare de Déu descansa sobre un pilar d’època romana, tal i com es va aparéixer a sant Jaume a Saragossa. Amb mantó blanc i gravats daurats, penja del faldó una cinta de color albergínia.

Aquest panell està format de tres parts: a la dreta, es pot veure la Basílica del Pilar a Saragossa; a l’esquerra, el pont sobre el riu Ebre; i enmig, la imatge de la Mare de Déu del Pilar.

La seua festivitat se celebra el 12 d’octubre, i és la patrona de la Hispanitat.

24 - Panell a l’interior d’una casa, que possiblement siga de principis del segle XVIII.

Mare de Déu de la Victòria (23)

Aquesta imatge de la Mare de Déu de la Victòria es troba a la façana d’una casa d’Aldaia, molt prop de la plaça que du el mateix nom.

La festivitat de la Mare de Déu de la Victòria és el dia 8 de setembre, que coincideix amb la majoria d’advocacions de la Mare de Déu.

Es representa coronada i amb el Xiquet Jesús al braç. Està damunt un núvol blanc, que reflecteix la victòria sobre el mal.

Mare de Déu dels Desemparats (24-25-26)

La devoció a la Mare de Déu dels Desemparats a València va nàixer a principis del segle XV, però no va ser fins l’any 1885 que fou consagrada com a patrona.

La seua iconografia és igual en totes les representacions: Maria du a la mà dreta uns lliris o assutzenes, i amb la mà esquerra sosté el xiquet, qui porta una creueta. Als peus de la imatge hi ha dos xiquets innocents, que recorden el nom complet de l’advocació de la Mare de Déu: Nostra Senyora dels Innocents, Folls i Desemparats.

25 - Retaule ceràmic que apareix a la façana d’una casa, fet entre els anys 1945-1950.

26 - Panell a l’interior d’una casa, que possiblement siga del segle XIX.

10 10

29 - Està pintat per Vicent Boix a l’any 1970.

30 - Situat a l’interior d’una casa, es trobava en el seu origen a la façana principal. És de principis del segle XIX.

Santíssim Crist (29-30)

27 - Aquest panell es trobava probablement al carrer Bon Jesús, i va desaparèixer als anys 80. La imatge ha sigut treta de la bibliografia consultada. La seua cronologia està datada entre 1775 i 1780, és a dir, a finals del segle XVIII.

28 - No és molt comú trobar taulells amb aquesta representació de Crist. Segurament data de finals del segle XIX.

Ja des de l’any 1800, es venera com a patró d’Aldaia el Santíssim Crist. La seua festivitat se celebra el dia 6 d’agost, dins les festes patronals.

D’aquesta figura, hem trobat dos panells ceràmics, de caràcter privat.

El primer, situat a l’interior d’una casa, es trobava en el seu origen a la façana principal. És de principis del segle XIX. El Santíssim Crist està acompanyat per les figures de Sant Joaquim i de Santa Anna, que són els seus iaios.

Segons les fonts orals consultades, possiblement Sant Joaquim i Santa Anna l’acompanyen perquè eren els sants dels seus propietaris.

El segon es troba a una capella de l’església de l’Anunciació.

Està pintat per Vicent Boix a l’any 1970, i inspirat en un gravat de principis del segle XIX. Bon Jesús (27)

Segons les fonts tractades, procedeix d’una de les nombroses estampes d’una imatge venerada al Convent de la Corona de València.

Crist Salvador (28)

No és molt comú trobar taulells amb aquesta representació de Crist. A Aldaia hi ha un, a l’interior d’una casa, que segons la seua propietària: “Ha estat tota la vida en eixe lloc”.

L’advocació a Crist té moltes particularitats; aquesta, en concret, mostra Jesús en la consagració del pa i el vi, en el moment d’instituir l’Eucaristia.

Està enquadrat dins d’un arc de mig punt que descansa sobre el que deu ser una taula on apareix la inscripció: “El Salvador del Mundo”.

histÒria 31 - Aquest retaule està dins de l’habitació principal de la casa.

Potser correspon a finals del segle XIX o principis del segle XX.

L’Anunciació o Encarnació (31)

Representa el moment en què l’àngel li comunica a Maria que és l’elegida per a ser la mare del Messies.

Normalment Maria apareix en actitud de submissió, i enlluernada amb la llum de l’esperit sant.

Forma part del panell la inscripció que descriu la imatge: “La Encarnación”.

32 - L’escena que en aquest panell es descriu és la Nativitat de Jesús, i forma part d’un conjunt, ja que es troba al mateix lloc que el retaule de Sant Gaietà. La seua datació és similar a la del sant, la segona meitat del segle XIX.

Nativitat (32)

Al retaule podem identificar a la Sagrada Família, en el moment del naixement, a l’estable de Betlem, i junts amb l’àngel que anuncia que és el fill de Déu. És una composició molt habitual, dins de la iconografia de Jesús.

Fonts (33-34)

A més dels panells de santets, representacions de la Mare de Déu i escenes bíbliques, hem recuperat una altra temàtica, més popular: les fonts d’aigua. Són els típics retaules valencians, que mostren escenes quotidianes i monuments de la nostra comunitat.

Bibliografia consultada:

• Cebrián i Molina, Josep Lluís: Els santets de Canals, 2000.

• Cebrián i Molina, Josep Lluís: Taulells populars a Picanya, 2005.

• Pérez Guillén, Inocencio V.: La pintura ceràmica valenciana del S. XVIII, Ed. Alfons el Magnànim, 1991.

• Fonts orals de la gent del poble.

33 - Aquest taulell està a la façana d’un edifici relativament nou, i ens assenyala on es troba la Font de la Rosa. Potser siga de finals del segle XX.

34 - Es troba al pati d’una casa del poble. Segons les fonts orals, podria representar una font de la ciutat de València, possiblement del segle XIX.

12 12

L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL DELS AJUNTAMENTS D’ALDAIA I QUART al llarg del segle xviii com a conseqüència dels decrets de nova planta i conflictivitat senyorial José Ramón Sanchis Alfonso

L’ajuntament borbònic d’Aldaia i Quart després de l’anul·lació dels furs L’Ajuntament En plena campanya bèl·lica, durant la guerra de Successió, el rei Felip V promulgà un decret el 29 de juny de 1707, per tal d’unificar els diferents regnes peninsulars i com un mitjà per a afirmar el centralisme de l’Estat que hom volia instaurar.

Amb esta mesura, que abolia els furs valencians, s’esdevenia l’inici d’una nova època de signe absolutista, període que contrastava amb el règim pactista anterior, que havia estat el model imperant en les terres valencianes.

Amb l’abolició dels furs, l’organització municipal valenciana, com altres institucions, és reemplaçada per la castellana. Els virreis de l’època foral són substituïts pels capitans generals. Per a l’administració de justícia es decideix crear una chancillería a imitació de les de Granada i Valladolid, encara que molt prompte, el 1716, la converteixen en la Reial Audiència, i es crea un nou tribunal, el Reial Acord. Les competències de la Batlia i del Mestre Racional, en part, són assumides per una Intendència que té al seu càrrec l’administració de les rendes de la corona, així com funcions de guerra, justícia, policia i hisenda, amb la recaptació dels nous impostos com ara l’equivalent. Es crea un nou càrrec, el de corregidor, amb funcions per a aplicar el nou ordenament vigent i controlar l’àmbit territorial dels municipis i el seu funcionament.

El vell representant senyorial en els municipis, el “batlle”, passà a anomenar-se “alcalde major”.

Mentre en el reialenc es va produir un canvi substancial amb la desaparició del sistema insaculatori per als càrrecs municipals, per al nomenament de càrrecs dels oficials en els llocs de senyoriu, es despatxà una ordenança el 1707 per la qual els senyors mantenien el dret per al seu nomenament, d’una manera semblant a l’època foral.

Sobre la manera de realitzar el nomenament de les autoritats, deien els frares de Poblet, com a senyors de Quart i Aldaia, en un dels seus llibres, a mitjan segle XVIII:

“Hasta el día de hoy no se ha podido averiguar el uso y práctica que de tiempo immemorial tiene la villa de Quart de proponer sugetos para justicias y regidores, dos para cada empleo, y presentarles al dueño de dicha villa, para que nombre uno de ellos, pareciendo pertenecer este derecho al dueño de nombrar a quien le pareciere sin presentarle terna. Pero estando en posseción dicha villa de proponer sugetos para dichos empleos de tiempo immemorial y el dueño de nombrar y elegir a quien le pareciere, 1 se debe estar a dicha práctica”

Amb la Nova Planta la Universitat de cada poble va passar a anomenar-se “Ajuntament”. Així mateix, el “Consell Obert” o reunió de veïns va substituir el “Consell General” del període foral, i el “Consell Tancat” reemplaçà el “Consell Particular”. A partir d’este moment, el poder municipal recaurà en el “Consell Tancat”, que és el que es reunirà ordinàriament, mentre que el “General” només tindrà lloc excepcionalment. Però, els canvis més significatius es van produir en els càrrecs dels membres que formaven el nou Ajuntament, que, encara que no tingueren una equivalència exacta amb els antics, sí que ho eren en part. El Justícia i el Lloctinent de Justícia van ser abolits i reemplaçats pels Alcaldes ordinaris primer i segon; i els Jurats major i menor, pels Regidors primer i segon. Un nou càrrec va ser el del “Síndic procurador general”.

El nomenament de les noves autoritats (a diferència de les de l’època foral, que es triaven en diverses èpoques de l’any), tenia la duració d’un any natural que s’iniciava l’1 de gener i finalitzant el 31 de desembre. No podien ser reelegits fins passats els tres anys, i no podia haver-hi consanguinitat entre els membres de l’Ajuntament d’eixe mateix any. Durant l’exercici del càrrec, no podien ser arrendataris ni fiadors de cap de les regalies municipals. En els consells on es produïa la confecció de les ternes d’oficials per a l’any següent estaven també presents els alcaldes majors, presidint la reunió, tal com tenim constància que va ocórrer a Quart el 27 de desembre del 1734 en tractar el nomenament dels oficials de l’any següent: “Se debe advertir que antes de hazerse la terna antecedente fue requerido dicho ayuntamiento por el señor Miguel Monsó, alcalde mayor, presidiendo en dicho ayuntamiento, que nombrassen para dicha terna las personas de mayor

histÒria graduación más abonadas, y que no fuessen parientes cer2 canos por convenir assí por el bien común”

El 1778 es va produir la confecció de les ternes en l’Ajuntament de Quart sense estar present ni haver-hi presidit el consell l’alcalde major, la qual cosa motivà la corresponent queixa del pare majoral, representant del monestir de Poblet, que va escriure al fiel de fechos perquè li certificara si l’alcalde major havia estat o no convocat a la junta, i se li contesta que sí havia estat convocat3.

Si es produïa la defunció d’algun dels qui estaven exercint el càrrec, l’Ajuntament realitzava una nova proposta amb una terna, de la qual els representants del monestir triaven qui havia d’ocupar la vacant produïda4. El mateix succeïa si algun dels oficials canviava de municipi durant el seu mandat, com va ocórrer amb Manuel Folgado, que exercia el 1774 com a regidor segon a Aldaia i es va traslladar a viure a Riba-roja, es presentà per tant, nova terna per a tal càrrec.

Val a dir que no sempre es van triar als proposats en les ternes com va succeir en Quart el 1723: “En 25 de enero 1723 el Ayuntamiento de Quart propuso para el gobierno del mismo año a Miguel Sanmartín mayor y a Diego Fita para alcaldes ordinarios y para segundos alcaldes a Pedro Monso y Vicente Aguilar; para regidores primeros a Francisco Montagut y Pedro Valldecabres; para regidores segundos a Francisco Martines mayor y Marco Rodrigo. Y para procurador general a Francisco Ruis mayor y Francisco Monso de Alberola. Y respeto de estar empeñado el excelentísimo señor principe de Campo Florido a favor de Miguel Monso, y no poder excluhir a Diego Fita y a Miguel Sanmartín sin causarles infamia se acontentó dicho señor en que se cambiasen los propuestos por alcaldes primeros en regidores primeros, y quedar Miguel Monso por procurador general, y fueron eligidos [sic] en la forma siguiente: Pedro Valldecabres por alcalde primero, Francisco Monso de Alberola por alcalde segundo, Diego Fita por regidor primero, Francisco Martines por regidor segundo y Miguel Monso que no iba propuesto fue elegido por procurador general, según todo es de ver en el registro de propuestas”. 5

Per al bon govern dels llocs de Quart i Aldaia es van fer unes ordenances el 1719 per l’apoderat del monestir. En plantejar-se problemes en els llocs de senyoriu per a l’elecció dels càrrecs municipals, el Reial Consell de València, el 31 d’agost de 1722, dictava una interlocutòria, al mateix temps que Felipe V el 27 d’octubre del mateix any, a Madrid,

1. ARV, (Arxiu del Regne de València), Clergat, llibre 1552, f. 21.

2. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 24.

3. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 37.

4. En el mes de febrer de 1728, en morir Vicente Sanmartín, que estava exercint como a regidor primer a l’Ajuntament de Quart, realitzaren nova terna i foren proposats Vicente Sanmartín major i Matias Cristòfol, i fou elegit Vicente Sanmartín, ARV, Clergat, llibre 1552, f. 23.

5. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 22

14

6. AHN, (Arxiu Històric Nacional), Còdex 494 B, f. 10.

7. AHN, Còdex 494 B, f. 33 v.

8. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1747, exp. 60.

9. En esta el·lecció els que anaven per a regidor segon van ser triats alcalde ordinari segon i alcalde de germandat, i el que anava per a alcalde de germandat va ser triat procurador general “y en su consequencia el Ayuntamiento de Aldaya se informó de sus abogados, quines dieron el dicatamen que se podía consentir de parte de dicho lugar, el que prestassen el juramento los que estavan elegidos en diferente clase que ivan propuestos y assí que el apoderado del monasterio devía nombrar uno de la misma clase para la qual iva propuesto, según es de ver por la carta que el Ayuntamiento escrivió al apoderado”, ARV, Clergat, llibre 1552, f. 66. ARV, Clergat, lligall 327, caixa 871, núm. 62 y 67.

10. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 52. AHN, Còdex 494 B, f. 78 v.

11. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 43.

12. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1751, exp. 27, fs. 94-95.

13. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1751, exp. 27, fs. 113 v.-115.

14. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1751, exp. 27, fs. 107-107 v.

declarava que no s’impedira als senyors dels llocs i viles de senyoriu el nomenament dels justícies, fent-hi constar els títols i possessions en els quals estaven nomenats, i que no se’ls impedira en cap cas esta facultat, la qual cosa va ser manada complir i observar pel Reial Acord el 10 de desembre de 17226, en el que s’ordena que els senyors de vassalls en el Regne de València, per les facultats i títols que posseïen, els pertanyia nomenar, entre les propostes presentades pels ajuntaments, els alcaldes i la resta de capitulars i oficials de justícia dels seus pobles, els que estaven habilitats per fer servir esta facultat, no se’ls alterara i se’ls hi mantinguera, mesura per la qual quedava clarament consolidat el poder jurisdiccional dels senyors7.

La manera de fer els nomenaments quedà reflectida en un plet suscitat el 1747, pel qual cada ajuntament presentava unes ternes amb dues persones per a cada un dels càrrecs, i el majoral del monestir n’elegia una: “siendo costumbre todos los años hazer su terna al señor de dicho lugar eo a su síndico y procurador general para que dicho señor, eo su procurador elija de los contenidos en la terna los que le pareciere más hábiles para el regimiento de dichos oficios 8

El 1743 es va interposar un recurs davant la Reial Audiència contra el monestir de Poblet pel Síndic de l’Ajuntament d’Aldaia, perquè Poblet havia canviat la identitat d’algunes persones en els nomenaments de càrrecs per a l’Ajuntament, sense atenir-se a les ternes presentades9, on donà interlocutòria el 8 d’agost del 1743 on es manava: “que el duenyo del lloch de Aldaya o son llegitim procurador se arregle a les propostes de oficials que se li remeten per lo ajuntament de dit lloch per govern del mateix, no tenint impediment legal los subjectes proposats, y no varie de clase en estos, ni eleixesque a altres no proposats 10

No sols això, els més variats assumptes eren objecte de litigi. El 1749 el monestir de Poblet seguia plet en l’Audiència de València contra l’Ajuntament d’Aldaia sobre la manera i el lloc on les autoritats municipals havien de prendre possessió dels seus càrrecs i fer-ne el jurament, atés que el poble d’Aldaia pretenia que fóra en la casa Ajuntament, davant esta pretensió el monestir al·legava que, de temps immemorial, s’havia fet a l’església, durant la celebració de la missa major. La sala dictava interlocutòria o resolució judicial el 20 de maig del

histÒria 174910 favorable als veïns d’Aldaia, “manant als alcaldes que acaben entreguen les vares als succesors, tot lo qual se execute en la casa capitular, sens embargo de qualsevol costum en contrari”.

Contra la dita ordre, el monestir presentà recurs davant la mateixa audiència. Y després de les al·legacions d’una i una altra part, el monestir obtingué al seu favor un nova interlocutòria el 9 de juny del 1749, que canviava totalment l’anterior: “mana que per ara y sen perjudici del dret de les parts los oficials del govern de dit lloch presten el jurament y prenguen posseció de sos empleos en lo lloch ahont ses acostumat fins ara”. 11

A la vista d’esta última sentència, és ara l’Ajuntament d’Aldaia el que no vol acceptar l’ordre i presenta nou recurs sobre el mode en què es prenia possessió dels nous càrrecs i la manera de lliurar-se les vares entre els qui acabaven i els qui començaven novament. El monestir es defensava tot al·legant el poc cas que havien fet les autoritats d’Aldaia a la interlocutòria del 1749 i el tumult produït a l’església amb motiu de la presa de possessió dels nous càrrecs de l’Ajuntament, acte en el qual fou necessària la intervenció de l’escrivà de l’Audiència per a imposar l’ordre: “Ahora concocerá la sala, quanto le dan en que merecer al mayoral aquellos basallos y quan fingidos eran los propositos que explicó el alcalde ordinario en su informe, pues quando miradas sus expresiones con equidad se podía prometer un celo si no absolutamente recto indiferente, ahora que les hemos de ver en práctica con arreglo a lo mandado por vuestra excelencia las reconocemos emulas de la razón yreverentes al monasterio y desatentas a la superioridad de vuestra excelencia. Y para cortar estos excesos es preciso tomar severa providencia, pues la benignidad nos manifiesta que es alentada a que los basallos, a mayores desaogos, pudiéndose lamentar el monasterio sobre manera de que cada punto de jurisdicción le ha de costar un pleyto, y después que vence le haya de costar otro tanto para que cumplan los decretos de vuestra excelencia. Muchos ejemplares pudiera acordar, pero me contentare sólo en el suceso del año quarenta y nueve, sobre el modo de recibir las varas y emposesarse en sus empleos los electos para el govierno, pues fue tanta la inovediencia a los decretos de la sala que obligó a que passase a executarlo el presente escribano que lo era de la causa, y aun con todo esto experimentó la tenacidad viendo expuesto el pueblo a un tumulto en lo sagrado del templo. 12

En el mateix plet, els d’Aldaia es defensaven acusant exclusivament els representants del monestir de l’altercat esdevingut a l’església durant la missa, després de la lectura de l’Evangeli, amb

motiu de l’última possessió de càrrecs; primer, amb la intervenció de l’alcalde major i, després, amb la irrupció de Tomás Cebolla, síndic i escrivà del monestir: “En el presente día treze de los corrientes se resolvió el dueño dar el juramento a los nombrados y haviéndose acavado de cantar el Evangelio, estando el orador en el púlpito se ha entrado el alcalde mayor en el presbyterio, suspendiéndose el sacrificio, se ha leido por el escrivano del ayuntamiento la propuesta de oficiales. Enseguida ha pasado a prestar el juramento el alcalde ordinario, a quién desde luego fenecida esta solemnidad le ha entregado el theniente de alcalde su vara correspondiente. Continuadamente ha prestado el juramento el theniente de alcalde, a quién también se le ha dado por el que fenecía la vara. En este estado se ha introducido en dicho presbiterio Thomas Cebolla escribano de esta ciudad, intitulándose síndico del dueño y sin reparar en la seriedad del acto, concurso de la yglesia, de vecinos y forasteros, estar el orador para principiar el sermón, le ha preguntado al alcalde mayor si havía mandado a los que concluyan que entregasen las varas a los que havían jurado, y habiéndole respondido que no le habían dado lugar a ello por que inmediatamente se las havian entregado ... ... y con este motivo ha causado un alboroto y escandalo en la yglesia, negando el juramento a los que faltaran a prestarle 13

Els de l’Ajuntament d’Aldaia, acceptat, a la força, el lloc on prendre la possessió i fer el jurament dels càrrecs - l’església en compte de la casa capitular -, per interlocutòria de l’audiència, buscaren nous motius per a pledejar. Pretenien ara que en el lliurament de les vares de cada un dels càrrecs no intervinguera cap representant del monestir de Poblet, sinó que els membres que cessaven en els seus càrrecs les deixaren als bancs on estaven asseguts i les hi prengueren els qui entraven a ocupar-los, com bé al·legava en la seua defensa el representant del monestir: “resolvieron estar promptos y llanos a que se de el juramento, y se entreguen las varas de los nuevos electos, tomándolas estos de la barandilla del banco donde las dejan los que concluyen o de manos de estos mismos ... sin poder tener otro fin en el asumpto el ayuntamiento que dar en que entender al monasterio monstrándose a éste muy desleales vasallos, por lo qual el mayoral no ha querido tomar providencia sino recurrir a la sala, pues por beningna y arreglada que aquella fuese seria cierta la inovediencia y el precisarles a obedecer tal vez un tumulto y escandalo en la yglesia, donde se celebran semejantes funciones.14

Els d’Aldaia es negaven inclús a prestar jurament i rebre les vares de mans del majoral o de l’alcalde major del lloc, perquè això significava rebre la jurisdicció del monestir, mentre que els represen-

16

tants del monestir tampoc no cedien en les seues pretensions, i al·legaven: “que la formalidad del juramento es inescusable como el recibir los electos las varas de quién los emposessa en señal de jurisdicción que se les confia, sin que el vanco sea capaz de retenerla ni de darla ni poder estar en suspenso la jurisdicción aun por sólo un instante ...15

15. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1751, exp. 27, f. 108.

16. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1751, exp. 27, fs. 110-110 v.

17. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1751, exp. 27, f. 117 v.

18. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 42.

19. AHN, Còdex 494 B, f. 82 v., 83.

20. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 69-70.

21. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 29.

22. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 30.

23. “Que por venir en la propuesta inmediata Joseph Guzmán de Joseph para regidor primero, escriví yo fray Pedro Serarols, apoderado del monasterio al ayuntamiento, que dicho Joseph Guzmán no podía ser propuesto por tener la tacha legal o impedimento de ser tio de Blas Guzmán, actual alcalde ordinario segundo, cuyo impedimento está comprendido en el auto del Real Acuerdo de tres de octubre de 1748. En virtud de lo expressado propuso el ayuntamiento en lugar de Joseph Guzman a Vicente Gil de Bartholome, y quedó elegido el que se expresa en la propuesta de 28 de deciembre de 1782”, ARV, Clergat, llibre 1552, f. 81.

24. ARV, Clergat, lligall 327, caixa 871, núm. 20, 57, 78 y 79.

25. ARV, Clergat, lligall 327, caixa 871, núm. 4.

26.“Día 1 de enero de 1771 Miguel Patricio, alcalde mayor de dicho lugar [de Aldaia] les tomó el juramento y les dio posesión según consta por el testimonio de Vicente Calabuig, fiel de fechos”. “Día 1 de enero de 1772 el señor Roque Ferrandis, alcalde mayor de dicho lugar de Aldaya, tomó el juramento y dio posessión a los nuevamente electos, según consta por el testimonio de Joaquín Varón, fiel de fechos”, ARV, Clergat, llibre 1552, f. 76 - 79.

Els d’Aldaia deien que les pretensions del monestir en este assumpte i la manera que reclamaven per a què es prenguera possessió dels nous càrrecs, eren una nova moda, perquè, des de sempre, després del jurament corresponent, els qui cessaven en els seus càrrecs o bé entregaven les vares als nous que entraven o bé les deixaven sobre el banc, i estos les hi prenien: “que no podían consentir se hiciera novedad alguna, si que inviolablemente se observase en semejante acto el costumbre y estilo hasta el presente inconcusamente observado que es, el que desde luego dado el juramento a los nuevamente nombrados, los que fenecían los empleos o dexavan las varas en las varandillas del banco de su asiento o las pasaban por su mano a los que havian jurado los empleos. 16

Pretenia el síndic que es tornaren les vares i s’entregaren quan ho manara l’alcalde major, a la qual cosa es van oposar els d’Aldaia. L’Audiència, després de les declaracions d’ambdós parts, donava nova interlocutòria a favor del monestir de Poblet el dia 14 de juny de 1749 i advertia els veïns d’Aldaia que l’alcalde major “reciba el juramento acostumbrado y las varas de poder de los oficiales que acavan, entregándolas a los nuevamente nombrados”. 17

Pretenia el Síndic que es tornaren les vares i s’entregaren quan ho manara l’alcalde major, a la qual cosa s’oposaren els d’Aldaia. L’Audiència, després de les declaracions d’ambdues parts, dictava nova interlocutòria a favor del monestir de Poblet el dia 14 de juny del 1749 i advertia els veïns d’Aldaia que l’alcalde major “reciba el juramento acostumbrado y las varas de poder de los oficiales que acavan, entregándolas a los nuevamente nombrados”.

Davant d’una nova reclamació de l’Ajuntament d’Aldaia, la sala, per sentència de 22 d’abril del 1750 , ratificava l’anterior de juny del 1749, favorable al monestir, tot al·legant que no tenia lloc esta reclamació, i manava, igualment, que passara al

histÒria lloc d’Aldaia un escrivà de càmera de l’Audiència junt amb l’alcalde major d’Aldaia per a fer complir estos manaments, i que rebera l’alcalde major les vares dels qui acabaven els seus càrrecs i les lliurara als qui entraven, i en rebera els juraments acostumats. Per a portar endavant el compliment d’allò que s’havia ordenat en les interlocutòries, l’escrivà de l’Ajuntament havia de notificar als triats el dia i l’hora que havien d’acudir a l’església a prendre possessió dels seus càrrecs i prestar jurament, amb pena de 50 lliures en cas d’inobediència. 19 El 1751, en convocar-se el consell per a confeccionar les ternes per a l’any següent, es van reunir els de l’ajuntament sense convocar l’alcalde major, la qual cosa va provocar la corresponent protesta: “siendo assí que para todas las juntas debe ser convocado y tiene el lugar más eminente, presidiendo en ellas, como lo han tenido siempre de costumbre. Y en su vista el apoderado del monasterio escrivió una carta a dicho ayuntamiento diziéndole como no avía convocado al alcalde mayor para la propuesta de oficiales como era costumbre. 20

Pel desembre del 1754, en confeccionar-se en Quart les ternes per a l’any següent, José Espinós, regidor segon, va protestar la proposta feta “porque eran parientes de los actuales y Joseph Sanmartín era pariente del alcalde mayor” i en va demanar testimoni. I se li va respondre que portara un notari, en el seu lloc, va fer pujar a tres testimonis perquè testificaren la seua protesta, i presentà, a més, un memorial a l’apoderat del monestir, que en va demanar informe a l’alcalde major de Quart.

En no ser favorable a la seua petició el memorial amb els nous oficials nomenats, Espinós va decidir presentar recurs a l’Audiència de València perquè esta revocara la proposta. Després de la petició corresponent a l’Ajuntament i al monestir de les al·legacions que consideraren, es dictà resolució el 14 de març del 1755, que obligava al canvi de la terna d’oficials per als càrrecs de regidors, tal com desitjava Espinós, amb la qual cosa hagué de reunir-se novament l’Ajuntament. 21 Els conflictes per motiu de parentiu entre els oficials proposats per l’Ajuntament de Quart van ser constants, entre els qui entraven i els qui cessaven. Així, el 1756, “de cuya propuesta y elección se puso recurso a la sala por Senent Martínes por tener parentesco entre si los elegidos y con los que concluhían el

año 1756”, en vista de tant de recurs i davant de les dificultats que tenia el monestir per a la nominació dels nous oficials, l’apoderat del monestir escrivia a l’ajuntament perquè feren les noves propostes “sin tachas legales y que lo certificase el escribano de fechos” 22 . En la proposta d’oficials realitzada per l’Ajuntament d’Aldaia per a 1783, en existir parentiu, l’alcalde ordinari, nebot del proposat per a regidor primer, a sol·licitud dels representants del monestir, va modificar-ne la proposta. 23 Sobre el nomenament i possessió de càrrecs, sorgiren noves causes de conflictivitat el 1784, quan els membres de l’Ajuntament d’Aldaia s’excusaven, per no haver-ho tractat en capítol, davant del pare fra Pedro Serarols per no haver proposat els noms dels oficials per als càrrecs de l’Ajuntament de l’any següent en les dates acostumades, i demanaven que s’allargara el termini.

Poc després però, li facilitaren les ternes, tal com es feia habitualment, perquè en nomenara els qui havien d’exercir el 178524. Una vegada triats els càrrecs pels representants del monestir, l’alcalde major no donà a conéixer a l’Ajuntament d’Aldaia, com era preceptiu, la relació de les persones amb els nous càrrecs nomenats, fet que fou denunciat davant del Reial Acord. 25 A partir del 1771, per a la presa de possessió, es va anar generalitzant el costum de fer-la els alcaldes majors en cada un dels llocs, acte del que prenia nota en els seus llibres el notari escrivà, encara que en algunes ocasions eren els frares directament els qui ho feien: “Día 6 de enero de 1779 fray Antonio Monreal, por comisión del padre maestro don Joseph Baldrich, mayoral, tomó el juramento y dió posessión a los nuevamente electos, según aparece por el testimonio de Antonio Pouplan, fiel de fechos. 26

L’arxiu municipal Amb la introducció de les lleis castellanes, es manava que el Consell tinguera el seu arxiu, on guardar els principals documents del municipi: ordenances, privilegis, escriptures, sentències, llibres d’acords, etc.

En relació amb la presentació de documents en un plet en 1747, exigiren la presentació a l’Ajuntament d’Aldaia del Llibre d’Acords d’este,

18

27. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1747, exp. 60.

28. AHN, Còdex 494 B, f. 22.

29. ARV, Clergat, lligall 327, caixa 873, núm. 97.

30. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 63. AHN, Còdex 494 B, f. 78 v.-79. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1740, exp. 99.

31. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 126. AHN, Còdex 494 B, f. 80 v.

on constaren els juraments dels alcaldes i regidors de l’any 1731, a la qual cosa van contestar que no n’hi havia, i que els tenia en sa casa d’Alaquàs Miguel Fluixà, el notari i síndic d’Aldaia, en un quadern de grandària foli, segellat, amb els acords i deliberacions, cosit i amb cobertes de paper, de 34 fulls; i van afegir després de la seua observació: “y dichas cubiertas, y demás ojas se hallaron llenas de tierra, ocasionado según dixeron de la avenida del agua de diez y seis de setiembre [de 1731] próximo pasado de este presente año intitulado Cabildo del Lugar de Aldaya del año mil settecientos veinte y dos en adelante”; i preguntant al notari si tenia altres quaderns o llibres d’acords va manifestar “que los demás que avia se los avia llevado el diluvio del agua, de su casa. 27

32. AHN, Còdex 494 B, f. 86.

33. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 124.

34. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 37 y 150. AHN, Còdex 494 B, f. 86 v.

Els alcaldes ordinaris Eren dos els alcaldes ordinaris en cada una de les poblacions, l’alcalde ordinari primer i segon. Els càrrecs eren d’una duració anual, i entre les seues funcions tenien les d’exercir com a justícia, fer munta i degolla als ramats i rebre denúncies de les muntades realitzades en el terme; percebien un salari anual de 5 lliures cada un per part del monestir. Per al seu nomenament, l’ajuntament havia de presentar unes ternes o propostes, amb el nom de dos dels seus veïns per a cada càrrec, a l’abat del monestir o al seu apoderat en el seyoriu, - el pare majoral de Quart i Aldaia, també anomenat de Sant Vicent - perquè en triara un per a ocupar el càrrec, sense poder canviar de càrrec a cap dels qui havien estat proposats. Després de l’elecció pel pare majoral, s’enviava el llistat amb els nomenats a l’alcalde major de cada un dels pobles perquè este avisara els triats i els convocara per a la presa de possessió: “Los ajuntaments fan les propostes o terna de alcaldes ordinaris, regidors y de síndich o procuradors generals del comu de son poble respective, se presenten al reverent pare majoral com apoderat del ilustre senyor abat de Poblet, y anomena un de cada empleo sens poder variar de clase, la que se envia al alcalde major ab sobrecarpeta per lo ajuntament perque en vista de la nominació, se avise als elegits, perque acudesquen a la yglesia per posar-los en posseció, la qual dona el alcalde major o lo reverent pare majoral.” 28

histÒria L’alcalde ordinari era l’encarregat de convocar les reunions de l’Ajuntament. Davant de la no citació a esta convocatòria de l’alcalde major, es dirigia a ell per escrit el pare Jerónimo Vilar, majoral de Quart i Aldaia, ordenant-li que en avant convocara l’alcalde major. 29 La conflictivitat dels ajuntaments amb els representants senyorials va ser constant per les més diverses causes. El 1740, en deixar de pagar el monestir el salari de 5 lliures anuals als alcaldes ordinaris d’Aldaia, els d’este municipi van deixar de pagar al monestir les 20 lliures anuals pel dret de piló de la carnisseria, cosa que va motivar la queixa dels arrendadors dels drets dominicals del senyoriu. Per interlocutòria donada el 1743, s’obligava al poble d’Aldaia a satisfer 120 lliures que estaven devent-se pel dret de piló i que, si ho considerava adient, havia d’iniciar un nou procediment judicial contra el monestir per a recobrar el salari dels alcaldes ordinaris.30 Quasi immediatament, l’Ajuntament d’Aldaia presentà un nou recurs contra l’apoderat del monestir sobre certs atemptats que havia comés contra l’alcalde ordinari, llevant-li la vara del seu càrrec i manant-li estar arrestat a casa, amb pena de 200 lliures, perquè manà detindre el veí Jaume Alcaser.

L’alcalde ordinari respongué que per a això li havia de fer una petició. En conseqüència, l’Audiència sol·licitava, per una interlocutòria el 22 d’octubre de 1745, informació a l’escrivà, davant de qui havien ocorregut els fets, lliurà la certificació corresponent Miguel Fluixà. Quatre dies després, el 26, un recurs de l’Ajuntament d’Aldaia interposava un de nou sobre altres diligències que havia realitzat l’apoderat del monestir contra el tinent d’alcalde i el regidor primer, a qui havia dipositat la vara perquè signara esta diligència, i demanà que l’escrivà de càmera lliurara una certificació de la interlocutòria de 8 d’agost del 1743 sobre nomenament d’oficials de l’ajuntament. Un altre recurs va ser presentat pel poble d’Aldaia contra la suspensió de l’alcalde ordinari i la seua substitució i, unit als anteriors, el 30 d’octubre del 1745 sobre les diligències que havia realitzat l’apoderat del monestir contra l’alcalde ordinari que havia assistit al banc de l’ajuntament en l’església, amb vara de justícia. 31

En l’Ajuntament de Quart, en la proposta de càrrecs per a l’any 1757, hi havia individus per als càrrecs d’alcalde primer i segon que tenien parentiu amb els qui acabaven, cosa que estava prohibida per la legislació, per la qual circumstància es presentava denúncia davant de la Reial Audiència per Senent Martínez menor i es manava que es complira allò que s’havia estipulat en la interlocutòria de 14 de març del 1755, i que es proposaren noves persones per a tals càrrecs. 32 El 1754, arran de cert enfrontament entre José Ferrandis, alcalde ordinari d’Aldaia, i el pare Jerónimo Vilar, majoral de Quart i Aldaia, va ser empresonat l’alcalde, i li llevaren la vara de justícia, i presentà l’Ajuntament a l’octubre un memorial i un recurs contra els càrrecs que se li imputaven. 33 L’alcalde ordinari d’Aldaia el 1755, Dionís Mas, pretenia que el ministre Diego Esteban no ajudara i servira a Mateo Ferrandis, alcalde major d’Aldaia, a administrar justícia, dirigint-se entre ambdós fortes paraules i arribant inclús a les mans, intentant emportar-se l’un a l’altre a la presó, eixint en ajuda de l’alcalde ordinari els seus dos fills, Pascual i Francisco Mas. Fets que van ser denunciats pel monestir davant de la Reial Audiència, que donava interlocutòria el 19 de setembre del 1755, i manava al ministre alguatzil que en avant assistira sempre que ho necessitara per a diligències d’administració de la justícia a l’alcalde major, sense demanar llicència per a això a l’ordinari, sota pena de ser severament castigat. En la mateixa interlocutòria es manava a l’alcalde ordinari, Dionís Mas, i als seus fills que, sota pena de 100 ducats, es presentaren a les presons de la Torre de Serrans en un termini de dos dies. Després de presentar-se en les Torres van suplicar per la pena imposada i el 23 de setembre del mateix any es donava nova interlocutòria posant-los en llibertat, i els condemnava al pagament de les costes i a una multa de 8 lliures, i els manava “que en avant eviten semblants llansos y no embaracen ab pretext algú al alcalde major la administració de justicia”. 34 Una situació semblant es va produir novament quan es seguiren interlocutòries criminals, el gener del 1785, contra Miguel Damián, alguatzil d’Aldaia, per haver desobeït Pascual Alcàsser,

20

35. ARV, Clergat, lligall 330, caixa 881, núm. 18 y lligall 330, caixa 880, núm. 17.

36. ARV, Clergat, lligall 327, caixa 871, núm. 32.

37. AHN, Còdex 494 B, f. 41 v.

38. AHN, Còdex 494 B, f. 93.

39. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 27.

40. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 12. AHN, Còdex 494 B, f. 93.

41. AHN, Còdex 494 B, f. 104.

42. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 25.

43. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 64. AHN, Còdex 494 B, f. 100, 100 v.

alcalde major de l’esmentat lloc, i negarse a donar un pregó35, segons pareix complint dictats de l’alcalde ordinari que “impedeix y perturba las ordens y providencias del alcalde major”.

Els alcaldes ordinaris d’Aldaia, en ser tancat el ministre alguatzil a la presó, van presentar interlocutòries civils en la mateixa causa contra l’alcalde major, i es dicta sentència de posar-lo en llibertat.36 Després del corresponent procés, promogut pel monestir, la Sala del Crim, el 12 de gener de 1790, advertia a Miguel Damián perquè d’ara en avant obeïra i respectara l’alcalde major tant com els ordinaris, sota pena de ser severament castigat, i se li sancionava amb una multa de cinc pesos i a satisfer les costes del procés. 37

La jurisdicció senyorial i l’administració de justícia pels alcaldes ordinaris Els alcaldes ordinaris d’ambdues poblacions eren els encarregats d’administrar justícia. Així, el 1719, es va dur a terme un procés per la divisió dels béns de Baltasar González davant de l’alcalde de Quart.

Més tard, un dels hereus, el 1732, amb altres pretensions, aconseguí un nou juí per la dita causa davant de l’alcalde major en el civil de València, a la qual cosa es van oposar els altres hereus, per no considerar-lo jutge competent, i van recórrer a la Reial Audiència, que l’11 de maig del 1733 va declarar que no era jutge competent tal alcalde major per a estes interlocutòries, que manava remetre-les a l’alcalde ordinari del poble de Quart i que les parts hi acudiren i se’ls hi administrara justícia. 38 En 1745 l’alcalde ordinari de Quart i Francisco Monsó, el seu escrivà, donaven notícia al pare majoral de no haver donat compliment a un despatx firmat per Andrés de Angulo, alcalde de província de València, i ofici de Francisco Causes, pel qual li manaven posar en possessió d’una casa i terres en Quart i el seu terme, “y porque entrava mandando no quiso obedecerle, y requerido por el alguasil huvo de dar testimonio el escrivano”. El pare majoral el tranquilitza dient-li que havia actuat correctament d’acord amb allò que s’ha previngut pel decret del consell, “pues los alcaldes de provincia no pueden entrar mandando sino requiriendo en los lugares en donde ay sus alcaldes, porque éstos tienen jurisdicción en aquel lugar”. 39

histÒria Una situació semblant es donava uns anys més tard quan Vicente Puchades de València va interposar plet davant del jutge de província, sense haver sol·licitat compliment a l’alcalde de Quart, en primera instància, i contra els administradors de l’obra piadosa fundada per Juan Ros a Quart, que eren el pare vicari i els jurats, que van protestar per no tindre renunciat el seu domicili, encara que tal jutge de sala es declarava competent, per interlocutòria donada el 12 de juny del 1759, tot apel·lant a la Reial Audiència es confirmava l’anterior el 8 de juliol del 1760.

El monestir, en vista d’això, va decidir actuar en la causa, per atemptar contra la jurisdicció del monestir en el lloc de Quart i contra els seus vassalls, i presentava una reial provisió de 2 de març del 1743 que declarava que en els llocs de senyoriu cap jutge podia intervindre en primera instància sinó els alcaldes de tals llocs. I així es va obtindre nova interlocutòria el 15 de febrer del 1762, pel que declarava que els alcaldes de província no podien intervindre en primera instància en les causes civils en Quart i Aldaia, i, en el cas present, manava remetre les interlocutòries a la justícia del lloc de Quart. 40 La jurisdicció senyorial va ser novament posada en dubte en les interlocutòries dutes a terme per José Sancho de Quart contra Manuel Martínez d’Aldaia, davant del jutge de província, Juan José Negrete, que es va declarar competent. Va intervindre per això el monestir davant de la sala, que donava decret el 17 de març de 1795 i manava que tals interlocutòries competien i havien d’enjudiciar-les al jutjat de l’alcalde ordinari d’Aldaia. 41 Quan existien conflictes entre les autoritats intervenia per a solucionar-les en primera instància l’alcalde ordinari, i, en segona, els representants del monestir, com va succeir en Quart el 1738, en produir-se problemes entre Pedro Monsó, regidor primer, i Francisco Montagut menor, síndic procurador general; com deia Bautista Soler, alcalde ordinari, en la seua carta donant notícia dels fets al pare majoral, “tuvieron pendencia sobre el regir y fue arrestado Montagut y el regidor, y Montagut pedía justícia”, ja que, en tindre notícia dels fets, “para aquietarlos” els va traslladar al doctor Alberto Esparsa, el seu assessor, qui donà

una interlocutòria manant que s’arrestara també a Francisco Montagut major, que havia estat en la baralla, i que després foren cridats els tres per l’alcalde major de Quart i els manara fer paus i promesa de no ofendre’s en avant, sota la pena de 100 lliures, i que del fet es prenguera document públic per l’escrivà. 42

Conflictes entre els alcaldes ordinaris d’Aldaia i Quart El 1766 l’alcalde ordinari de Quart, Isidro Monzó, el dia de la festivitat de Sant Onofre, en estar prohibit treballar en el terme, per ser festa votiva en Quart, es va dedicar a anar pels camps, acompanyat del notari Miguel Fluixà i d’altres quatre hòmens, i prendre penyora als que trobava treballant. Al tindre notícia l’alcalde ordinari d’Aldaia, Cristóbal Matheu, va reunir a 30 veïns d’Aldaia amb armes i se’n va anar a la recerca de l’alcalde ordinari de Quart, a qui va localitzar en el Mas de la Senyoria al Pla de Quart “ab 4 homens que el acompanyaven ab una arma sola y lo notari Miquel Fluixà, y sels ne volia porta presos, fins a esquinsar la armilla al alcalde de Quart, pero li prengué per forza les prendes que portava, y s’en porta pres a Fluixà”.

Davant d’estos fets l’alcalde ordinari de Quart va presentar testimonis contra l’alcalde ordinari d’Aldaia davant de la Reial Audiència del Crim, esta donava interlocutòria el dia 21 de juny de 1766 i condemnava a Cristóbal Matheu amb 50 lliures de multa, aplicades per meitat a penes de càmera i despeses de justícia, i 2 lliures al notari Miguel Fluixà, per raó dels danys causats en els dos dies que va estar pres, i a les costes del juí, i li advertia “que en lo succesivo baxo la pena de ser perpetuamente privado de poder exercer empleo alguno de administración de justicia y de diez años de presidio no cometa los excessos que de autos resultan corresponda según derecho”. 43

Els regidors Després dels decrets de Nova Planta el pas dels antics càrrecs forals als novament introduïts no va ser un fenomen immediat. En la documentació municipal els regidors d’Aldaia, quan ja havien transcorregut quatre anys de la promulgació dels decrets, continuaven anomenant-se “jurat major”

22

el regidor primer i “jurat menor” el regidor segon, i exercint les mateixes funcions que en l’època foral tenien els jurats. 44. El salari dels dos regidors, segons pareix, era el mateix per a ambdós. 45

44. Era regidor primer Blay Matheu i regidor segon Martí Andrés en 1710-1711, continuen portant la comptabilitat del municipi de la mateixa manera que en el període foral,, AMA, (Arxiu Municipal Aldaia), Llibre de comptes del regidor primer Blay Matheu (1710-1711, sign. E-3.

45. En 1710 “He pagat del meu salari de any y mich que a cervit al poble, que importa als dos jurats 22 L. 10 s., la mitat que em toca, que són” 11 libras, 5 sueldos, AMA, Liquidació de comptes del [regidor] jurat Blai Mateu (1710-1711), sign. F-1.

46 AHN, Còdex 494 B, f. 86.

47. En 1710 consigna entre els gastos la compra del llibre per a portar els comptes “Del llibret he pagat” 1 sueldo, 8 dineros, AMA, Llibre de comptes del regidor primer Blay Matheu (17101711), sign. E-3.

48. En 1710 “He donat a Juan Domenech per a el plet dels gastos dels realen[c]s, hui a 17 de juliol 1710” 2 libras, “He pagat a la sogra de Juan Domenech a conte de l’interes de 250 L. un cafis de forment, en 3 de agost 1710, per” 9 libras, 10 sueldos, AMA, Llibre de comptes del regidor primer Blay Matheu (1710-1711), sign. E-3.

49. AHN, Còdex 494 B, f. 86.

50. AHN, Còdex 494 B, f. 81. ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 26. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1747, exp. 60 51. Deia la disposició quinta de l’interlocutòria de 5 de maig de 1766: “Y proveyendo al mismo tiempo dichos señores a evitar a los pueblos todas las vejaciones, que por mala administración o régimen de los concejales padezcan en los abastos, y que el todo del vecindario sepa como se manejan, y pueda discurrir en el modo más útil del surtimiento común, que siempre debe aspirar a favorecer la libertad del comercio de los abastos, para facilitar la concurrencia de los vendedores y a libertarles de imposiciones y arbitrios en la forma posible; mandaron por via de regla general que en todos los pueblos, que lleguen a dos mil vecinos, intervengan con la justícia y regidores quatro diputados, que nombrará el común por parroquias o barrios anualmente, los quales diputados tengan voto, entrada y asiento en el ayuntamiento después de los regidores, para tratar y conferir en punto de abastos; examinar los pliegos o propuestas que se hicieren y establecer las demás reglas económicas tocantes a estos puntos, que pida el bien común; dándoseles llamamiento con cedula de ante diem a dichos diputados, siempre que el ayuntamiento haya de tratar estas materias o que los diputados lo pidieren con expresión de causa”, AMT, (Arxiu Municipal Torrent), Libro para la elección de los diputados del común y el síndico personero, K-43(35).52. Instrucción que se debe observar en la elección de diputados ... de 26 de junio de 1766, AMT, Libro para la elección de los diputados del común y el síndico personero, K-43(35).

52. Instrucción que se debe observar en la elección de diputados ... de 26 de junio de 1766, AMT, Libro para la elección de los diputados del común y el síndico personero, K-43(35).

53. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 8.

La seua elecció es feia pel monestir de les ternes o propostes presentades per l’Ajuntament; la seua presa de possessió, com la resta de càrrecs, s’havia de produir el dia 1 de gener, tal com va ser regulat el 1761.

Sobre les ternes presentades per l’Ajuntament de Quart al monestir per a oficials de l’any 1755 José Arços de Quart, en va presentar recurs, atés que denunciava el parentiu entre alguns dels proposat i declarà l’Audiència que hi havia alguns que no podien concórrer a tals ocupacions, entre ells, José Sanmartín d’Evaristo i Jacinto Ruiz, que anaven proposats per a regidors primer i segon respectivament. I el 14 de març es donà la següent interlocutòria: ““is mana quels oficials que componien el ajuntament del any passat, se junten segons costum y fassen al duenyo nova proposició per los empleos de regidor primer y segon de persones habils, en les que no concorriguen los parenteschs de pares, fills, cosins germans, consanguineos, sogres, cunyats ni queu siguen entre si los proposts, y el duenyo en la elecció procure elegir les persones mes convenients.” 46

Els regidors, en un principi, van passar a exercir funcions semblants a les dels jurats. Un d’ells portava un llibre amb els comptes de l’Ajuntament tal com ho feien els jurats 47. Entre altres funcions, portaven al seu càrrec l’economia i la hisenda del municipi, els comptes de les despeses per plets d’advocats i procuradors 47; la neteja, el repartiment de les aigües i de les séquies, estaven supeditats a l’alcalde ordinari primer L’any següent d’exercir com a regidors, com succeïa amb els jurats en l’època foral, passaven a exercir el càrrec de veedors. 49

El síndic procurador general Com els altres càrrecs, era triat per l’abat del monestir o el seu procurador de les ternes presentades per l’ajuntament. En 1747 el monestir entaulava nou plet en la Reial Audiència contra l’Ajuntament d’Aldaia sobre el nomenament de síndic procurador general del comú, en pretendre l’ajuntament no proposar en les ternes a ningú

histÒria per a tal ocupació i nomenar-lo ell directament.

El monestir els escrivia desitjant conéixer-ne la causa, i li van contestar que no li l’havien proposat perquè no li corresponia, i per interlocutòria dels tribunals el 27 de juliol de 1747 es mantenia al monestir en el seu nomenament i es manava a l’Ajuntament d’Aldaia que en el termini de sis dies presentara terna per a tal ocupació, sota pena de 10.000 maravedís. 50

La reforma municipal de 1766: Els diputats del comú i el síndic personero La mala situació econòmica dels ajuntaments i els motins de susbsistència, i en especial el d’Esquilache, a Madrid en 1765, motivà la reordenació dels municipis i la introducció d’uns nous càrrecs a fi de donar una solució al problema existent.

Per l’interlocutòria acordada en 5 de maig de 1766 i la instrucció de 26 de juny, s’incorporaven els càrrecs municipals de diputats del comú i del síndic personero, que en avant devien formar part dels consells dels ajuntaments. 51, incorporant una gran novetat en l’elecció dels càrrecs, al prendre part amb vot actiu tots els veïns seculars i contribuents.

Per a ser triats, en estos nous càrrecs, els elegits no podien tindre parentiu familiar amb els altres càrrecs del municipi fins al quart grau de consanguinitat, ni ser deutors al municipi, ni haver exercit càrrec a l’ajuntament en els últims dos anys: “No podrá recaer esta elección en ningún regidor ni individuo de el ayuntamiento, ni en persona que esté en quarto grado de parentesco con los mismos, ni en el que sea deudor al común, no pagando de contado lo que reste; ni el que haya ejercido los dos años anteriores oficio de república, hasta cumplir el hueco, para evitar parcialidad con el ayuntamiento ni otras personas”. 52

Podien exercir estos càrrecs qualsevol veí sense distinció, tant nobles com plebeus. A Quart i a Aldaia, en existir una sola parròquia en cada municipi, es devien primer triar 24 comissaris electors en consell obert, per a després, estos, reunits en l’ajuntament, triar els dos diputats del comú i al síndic personero, obtenint el càrrec els que aconseguiren més nombre de vots, davant de la presència de l’escrivà de l’ajuntament, que havia d’assentar estes eleccions en un llibre particular amb tal finalitat, com tenim constància que va ocórrer en el lloc de Quart.

Y por la tarde del mismo día, que era el primero de enero 1767, se juntaron los comisarios para nombrar diputados, y no obstante que el alcalde ordinario presentó a la junta como se le avía ya presentado el nombramiento de alcalde mayor a favor de Puchades, passaron a nombrarle diputado todos los 24 comisarios”. 53

Els diputats del comú havien de ser dos en tots aquells municipis amb menys de dos mil veïns, com eren els de Quart i Aldaia, i quatre en les poblacions que superaren esta quantitat. L’endemà d’haver sigut triats devien acudir a la casa ajuntament a prendre possessió del seu càrrec i i prestar jurament “de exercer bien y legalmente su oficio con zelo patriotico del bien común y sin accepción de personas”. El seu lloc en la corporació havia de ser a un costat i a l’altre, després dels regidors, amb preferència al procurador síndic i al personer. Podien concórrer a les funcions públiques que tingueren lloc en l’església o altres parts junt amb l’ajuntament, ocupant els seus llocs corresponents.

Les seues funcions eren fonamentalment l’abastiment del lloc, per això s’anomenaven també diputats d’abastiments, i formaven part de la Junta de Propis i Arbitris, així com de la de l’almodí del municipi, i de qualsevol altra vinculada a l’abastiment del pa, intervenint en el seu preu i afavorint el lliure comerç de grans. Havien d’intervindre en assumptes de queviures, examinar-ne els preus i controlar els pesos i mesures perquè no hi haguera desordre ni falsificació. El diputat d’abastiments s’anomenava també almotacen, amb algunes de les funcions del mustasaf de l’època foral. Junt amb els regidors tenien competència per a cuidar de la neteja de l’escorxador i carnisseria. Havien de ser convocats a les reunions de l’ajuntament cada vegada que es reunira, per mitjà de cèdula i amb l’anterioritat suficient.

No tenien competència els diputats per a reconéixer els llibres propis del lloc, ni intervindre en les obres públiques del municipi, ni en el repartiment entre els veïns de palles, farratges i utensilis, ni intervindre en el maneig dels cabals públics. Encara que era privatiu dels regidors la gestió de les fires i mercats, els diputats i el personer havien de zelar perquè no s’impedira als forasters que vengueren els seus gèneres i obratges, sempre que això repercutira en benefici del comú de veïns.

24

La llibertat de moviment de gèneres no implicava que estigueren lliures de càrregues. Per a aclarir este punt, i a causa de la gran quantitat de recursos presentats pels botiguers, arriers, traginers i altres persones, es dictà una circular a Madrid, a 5 d’octubre de 1767, donant a conéixer un decret de 19 de setembre, en els següents termes:

54. AMT, Libro para la elección de los diputados del común y el síndico personero, K-43(35).

55. AHN, Còdex 494 B, f. 86 56. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 101, ARV, Clergat, lligall 326, caixa 869, núm. 76. AHN, Còdex 494 B, f. 36 v.

57. ARV, Clergat, lligall 327, caixa 873, núm. 22.

58.“ARV, Clergat, lligall 327, caixa 873, núm. 16, 55 y 56 59. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 108.

60. El model de nomenament d’alcalde de muntanya era el següent: “El padre fray N. N., presbítero, monge cisterciense, del Real Monasterio de Nuestra Señora de Poblet, presidente mayor de la Real Casa de San Vicente, llamado de la Roqueta, fuera los muros de la ciudad de Valencia, mayoral, y en este nombre condueño, apoderado general por el Real Monasterio de Poblet, dueño de los lugares de Quarte y Aldaya, y término general de aquel etc. aviéndome informado de los graves daños que cada día se hazen en el término general de Quarte en apacentar ganados agenos, que entran a comer las hierbas del dicho término, y pertenecerme como a condueño y general apoderado que soy el poner y elegir alcaldes de monte, para que cuyden de guardar dicho término. Por tanto atendiendo a las buenas costumbres y circunstancias que concurren en N. N., vecino de N., le elijo y nombro por alcalde de monte de todo el término general de Quarte, para que vigile y guarde hierbas, frutos, leñas, piedras y demás que se contenga en dicho término general de Quarte (haviendo prestado para este empleo el juramento necessario en mano de N. N., mi alcalde mayor del lugar de Quarte) dándole para esto toda la autoridad y jurisdicción, que se suele dar y acostumbran tener los alcaldes de monte, durando mi beneplacito. Y mando a todos mis justícias de Quarte y Aldaya, y tenientes del Llano de Quarte, que le tengan y respeten por tal alcalde de monte de todo el término general de Quarte al dicho N. N., y en caso necessario le den todo el auxilio y favor que convenga. En fe y testimonio de lo qual mando despachar las presentes letras de nombramiento de alcalde de monte, firmadas de mi mano, selladas con el sello ordinario de mi officio, y refrendadas por mi infraescrito secretario en esta Real Casa de San Vicente, llamada de la Roqueta, fuera los muros de la ciudad de Valencia, a los .. de N. de ..”, ARV, Clergat, llibre 1552, f. 101 -102 61. ARV, Clergat, llibre 1552, f. 108.

62. ARV, Clergat, llibre 1552, fs. 101 y ss.

“que en la libertad prefinida por la expresada Real Cedula de diez y seis de junio de este año y escusación de licencias y posturas en la venta de generos comestibles, sólo se excluyen éstas, pero no de modo alguno los arbitrios o impuestos, que estubiesen cargados sobre ellos con legítimos títulos a favor de los propios y caudales públicos” 54

A partir de 1770, per una provisió del consell de 31 de gener de 1769, va quedar estipulat que els càrrecs de diputats havien de renovar-se per meitat, amb una duració en el càrrec de dos anys. Fins llavors, havia estat només d’un, com la resta dels càrrecs municipals, perquè sempre un d’ells tinguera coneixement dels assumptes i en poguera informar els nous membres del consell, “para que instruyan en los negocios y asuntos del público a los que nuevamente entrasen”.

El síndic personer havia de proposar i demanar en el consell les necessitats dels veïns. Li corresponia, pel seu càrrec, tindre lloc en l’Ajuntament, amb veu per a demanar i proposar tot el convenient al veïnat, amb funcions per a intervindre en tots els actes que celebrara, “y pida por su oficio lo que se le ofrezca al común con méthodo, orden y respeto; y en su defecto qualquiera del pueblo ante los jueces ordinarios”. Per a l’elecció d’estos càrrecs es produïa una nova situació, la no intervenció en estos del poder senyorial.

Els veedors La seua funció consistia, entre altres, a taxar els danys que es realitzaven en el terme, perquè el tablagero o escrivà prenguera nota i poder així aplicar la pena a qui haguera realitzat els danys.

Per a este càrrec eren nomenats els dos regidors l’any següent d’haver exercit el seu càrrec, com es posa de manifest en el plet que va seguir en la Reial Audiència de València el 1755, José Espinós, que havia exercit com a regidor segon de Quart el 1754 contra l’apoderat del monestir de Poblet i l’Ajuntament de Quart per la proposta feta per als càrrecs del 1755, en la que havien inclòs algunes

història persones que no podien exercir càrrecs per parentius familiars entre alguns membres, alhora que l’havien exclòs de veedor com li corresponia.

Després dels informes oportuns l’Audiència donava un interlocutòria el 14 de gener del 1755, “declarant que el nombrament de vehedor se entengues a favor de Joseph Espinos, en conformitat del estil”. 55

Els guardes de camp o alcaldes de muntanya Eren dues persones o més nomenades pel majoral del monestir o pel seu apoderat, que tenia facultat per a això, d’unes ternes que presentava l’Ajuntament de Torrent, de quatre persones, per a guardar una bona part de les terres de secà en el terme general de Quart: 56 “para este fín, de tiempo immemorial el regimiento y justicia del lugar de Torrente propone tres o quatro sujetos vezinos de dicho lugar abonando sus costumbres, los que van a prestar el juramento necessario ante el alcalde mayor de Quart y fecho el apoderado del monasterio les haze un despacho a cada uno”.

Després de presentar la terna i fer-se’n l’elecció, el resultat era comunicat a l’Ajuntament de Torrent. Per a prendre possessió del càrrec, prèviament, el mateix Ajuntament sol·licitava al monestir perquè fóra admés el jurament d’estos, que es prestava habitualment davant de l’alcalde major de Quart. En 1751 el pare majoral nomenava José Andreu, veí de Torrent, com a guarda de muntanya del terme de Quart. 57 Al juliol de 1753 pareix que hi havia dificultat per a nomenar entre els veïns de Torrent als alcaldes de muntanya del Pla de Quart; el pare Serarols, majoral de Quart i Aldaia, va dirigir un memorial a l’Ajuntament de Torrent demanant que nomenaren veedor, escrivà i alcaldes de muntanya. Al final, en realitzaren la proposta que pertocava.58 També podia nomenar el monestir a qui desitjara per a este càrrec, entregant-los el despatx corresponent, com ocorria amb els maseros de la masia de la Senyoria, que eren anomenats a vegades alcalde de muntanya o tinent del Pla, encara que amb una duració major. Així el 1762 el majoral nomenà Manuel Ferriols, veí del Pla i habitant en la masia, per a tal càrrec “que valdrá durante mi beneplacito”, i el 1764 en nomenar al

veí de dita masia Dionisio Ferriols puntualitzava “sin limitación de tiempo, con sola la expresión de durante mi beneplacito”. 59 Per a prendre possessió del seu càrrec havien de presentar-se davant de l’alcalde major de Quart, qui els prenia el corresponent jurament i els feia lliurament del despatx, com a prova del seu càrrec 60. En circumstàncies especials van prendre possessió davant de l’alcalde ordinari de Quart, com va succeir el 1762, en estar vacant el càrrec d’alcalde major de Quart, perquè Diego Fita havia mort, prestant el jurament acostumat davant de José Puchades. La duració del càrrec era per un any, “y para el tiempo de un año y no más”. 61 La principal funció dels alcaldes de muntanya era evitar els danys de ramats en les collites, i que entraren en el terme ramats forasters, així com perquè no es robara res en tot el terme general de Quart, “y a qualquiera que hallen deben denunciar el daño delante el escribano o tablagero, que nombra también el apoderado del monasterio”.

Més tard, a partir del 1768, se li van afegir entre les seues comeses guardar els fruits pertanyents als drets dominicals, en les mateixes circumstàncies que guardaven la resta, i així s’obligaven en prendre el jurament. Entre les seues obligacions estava fer monta y degolla quan trobaven ramats, que estaven pasturant, sense tindre arrendades les herbes. Cobraven el seu sou del que percebien dels amos de les terres, que satisfeien una quantitat fixa per cada extensió de terreny, “pagándoles a tanto por cahizada de tierra”. A partir del 1758 s’anomenaven alcaldes de muntanya a aquells que oferien una licitació més baixa, perquè els quatre proposats per l’Ajuntament de Torrent no van ser nomenats, proposant-se nova terna “como es estilo y quasi ley que se nombran aquellos que ponen la puja más baxa por cahizada de tierra, no tuvieron lugar los referidos porque otros por menos que ellos se obligaron a servir y guardar las tierras”. 62

El ministre o alguatzil Entre les seues funcions estaven les d’obeir les ordres dels alcaldes ordinaris i de l’alcalde major i ajudar-los, fer bans i convocar els consells; es valien per a això d’un tambor que feien sonar en els llocs acostumats. Percebien un sou fixe pel seu treball.

26

Este año, celebramos la Fiesta al Stmo. Cristo de los Necesitados dentro de un acontecimiento especial para la vida de la Iglesia: el AÑO PAULINO. Celebramos el 2000 aniversario del nacimiento de San pablo, el apóstol de los gentiles. El gran enamorado de Jesucristo, que llegó a afirmar: “Ya no vivo yo, es Cristo quien vive en mi” (Gal 2, 20).

Pablo, un profundo judío, inteligente, capaz, no conoció a Jesús, ni tampoco comprendió, en un primer momento su Buena Noticia, pero a sus 33 ó 35 años, después del nacimiento de la primera comunidad cristiana en Jerusal-én, en torno a Pedro y los once (He 2, 14), se encontró con el Resucitado, ca-mino de Damasco. Y ese hecho cambió radicalmente su vida. Se dirigía a Da-masco a perseguir a los cristianos y en ese camino, y en ese encuentro se pro-ducen dos preguntas: Una por parte de Jesús: Pablo ¿por qué me persigues?

Otra por parte de Pablo: ¿Quién eres?

En ese diálogo, se transformó todo y a partir de entonces, se convirtió en Apóstol, en testigo, en anunciador. Ya nada ni nadie podría detenerlo. Como el mismo dirá por propia experiencia: “Nada nos separará del amor de Dios” (Rom 8, 35) Pasó todo tipo de calamidades, de rechazo, de incomprensiones, incluso dentro de la Iglesia naciente, pero él aferrado a Cristo, su Señor, todo lo podía: “Todo lo puedo en aquel que me conforta” (Fil 4, 13) Y así abrió a todo el mundo la Buena Noticia de Jesús, sintiéndolo desde lo más profundo de su vida: “Ay de mi si no anuncio el Evangelio” 1Cor 9, 16) Y no anunció el Evangelio sólo con la palabra, por cierto muy erudita, sino también con sus obras…con su vida, por eso cuando ve acercarse el fin de su vida afirma: “he combatido bien mi combate, he corrido hasta la meta, he mantenido la fe” (2Tim 4, 6-7).

Cristo y Pablo

Por todo ello y por muchas cosas más que iremos conociendo y descubriendo de Pablo, en este año que el Señor nos regala, hemos de poner nuestra mirada en Pablo, que será un buen compañero de camino para acercarnos más a Cristo y crecer en nuestra confianza en Él. Pablo dirá: “Yo sé en quien he puesto mi confianza” (2Tim 1, 12) Ojalá que nosotros, con él, digamos lo mismo, o sólo porque lo aprendi-mos de los mayores, sino porque también lo hemos experimentado.

Que el Cristo de los Necesitados, para nosotros, como para Pablo sea nuestra vida: “Para mí la vida es Cristo” (Fil 1, 121).

Felices Fiestas

José Luís López Francisco Revert

del Santíssim Crist dels Necessitats Un dels aspectes que la Confraria del Santíssim Crist dels Necessitats té com a objectiu és el propagar la devoció al Crist, fent que estiga més present enmig del nostre poble com a llum que guie el nostre camí i que ens ajude a créixer com a persones i com a creients.

Perquè estem convençuts que en Crist i en el seu Evangeli trobem tots els valors necessaris per a construir un món diferent, el món que somiem i que sempre ens queda lluny.

Per això vos convidem, des d’estes pàgines, que els dies de les Festes al Crist, siguen com un oasi on ens saciem de la seua presència en les nostres vides, i així poder-ho viure i tindre present al llarg de tot l’any.

Conscients de la urgència amb què vivim, de la superficialitat amb què de vegades ens movem, necessitem parar-nos davant de la imatge del Crist dels Necessitats, almenys una vegada al mes, i implorar-li per totes les nostres necessitats i per tots els necessitats. Sabem que la nostra pregària és eficaç i per això vos convidem a què vos sumeu a nosaltres i així notarem que Ell camina enmig del nostre poble animant-nos a ser i viure com a hòmens i dones d’esperança, que caminem convençuts de quant hem de demanar-li i quant hem d’agrair-li.

salutacions

CONFRARIA

Recolzats en la seua presència, la Confraria vos anima a participar en tots els actes que es programen entorn del Crist dels Necessitats, sabent que sempre ens ajudaran a voler-lo més i a sentir-nos més vinculats a la seua persona. Res no estarà de sobra, si ens ajuda a ser millors ciutadans i cristians més compromesos en la transformació del nostre món.

I com no podia ser d’una altra manera, una última invitació… La Confraria està integrada per unes 700 persones del nostre poble, no n’hauríem de ser més? No és una forma palpable de què el Crist és important per a nosaltres? Que ens uneix, ens anima, i ens enforteix?

Ens agradaria que, en acabar estes festes, notem un augment considerable de la vostra participació.

Bones Festes.

1r Accèssit

2n Accèssit

Concurs de cartells 08 1r Premi Crist de tots Fernando Cervera 1r Accèssit Acte de fe Javier Gadea 2n Accèssit Sense títol David Muñoz

1r Premi

28

Clavaris del Crist 2008

Ens dirigim a vosaltres per a cridar-vos a la festa, a festejar el Crist dels Necessitats a qui amb tanta devoció venerem en este poble.

Paco Toledo Marqués

Després de fer la festa de Sant Vicent Ferrer del 2007 alguns del pares ens vàrem decidir i assumir el repte de fer la festa, i no ens en penedim gens.

José Gregorio Merlos

Ha sigut un any de dur treball i de moltes hores de son, però ha valgut la pena. Passejar al nostre Crist per Aldaia i veure la gent al carrer, als balcons, a les portes de les cases, esperant emocionats que el Crist passara pel seu carrer, veure eixes llàgrimes d’emoció que més d’un hem vist davant d’una oració emocionada dels majors davant del seu Crist del Necessitats ha merescut la pena.

Paco Valcárcel Hernández

I ara? Ara toca disfrutar la festa.

Paco Melchor García

Ens toca disfrutar a tots i a cada un del veïns i veïnes del poble d’Aldaia.

Perquè la festa no és nostra, es vostra. Perquè sense la vostra col·laboració i suport no ho haguérem aconseguit. Gràcies des d’ací a tots: a qui va comprar la “sopà”, la rifa, la loteria de nadal etc, i a qui setmana a setmana comprava la papereta de loteria, gràcies de nou. Gràcies també a totes les entitats, empreses i comerços que han col·laborat amb nosaltres.

Javi Guzmán Granell

Ens agradaria que estes festes foren recordades, no pels clavaris, sinó per que hagen sigut unes festes viscudes i disfrutades, perquè els carrers del poble estaven plens de gent que vivia la festa amb alegria i cada un dels moments de la festa.

Visquem la festa intensament, però sobretot els dos actes més importants estos dies, la “baixà” i la processó en honor al Santíssim Crist dels Necessitats, per a acompanyar-lo i No podem finalitzar estes paraules sense recordar que sense el treball i la paciència de les nostres dones i famílies la festa no haguera sigut possible. Moltes gràcies per tot!

I per a finalitzar, ens permetem cridar junt a vosaltres: Visca el Crist dels Necessitats !!!

Visca el patró d’Aldaia CLAVARIS DEL CRIST 2008

Paco Ferrandis Navarro Paco Herraiz López Paco Pérez Arroyo Enrique Gil Martí Cristóbal Labrador Sancho Luis Manuel Osuna Samper Javi Real Castillejo

Chimo Bonet González

del Stmo. Cristo de los Necesitados Estimado pueblo de Aldaia: Aprovechando la oportunidad que se me brinda desde estas páginas, me dirijo por tercer año consecutivo, para agradeceros en mi nombre y en nombre de todos los integrantes de la asociación que represento, todas las muestras de cariño y reconocimiento al trabajo que realizamos.

Este año pasado la verdad que fue un año inolvidable para todos nosotros y fue sin duda el mejor año de nuestra asociación ya que pudimos cumplir con creces todos los objetivos que nos propusimos al principio del ejercicio. En este año a parte de nuestro objetivo prioritario, que no es otro que el de llevar y custodiar el anda de nuestro venerado CRISTO DE LOS NECESITADOS, en todos los actos en los que salga también tenemos, varios actos lúdicos tales como la “globotá “ ( que el año pasado tubo un gran éxito ) y que este año tenemos pensado hacerla más espectacular, incluyendo entre 20.000 y 25.000 globos. Fruto de todo este trabajo, somos más conocidos, como lo demuestra que cada año somos más asociados, llegando este año a ser casi el centenar de personas.

Por último, volver a agradeceros vuestro apoyo, y felicitar como cada año a todas las instituciones y asociaciones de la población, que cada año se esfuerzan para que estas sean más grandes y mejores, y animaros a participar en todos los actos que se programen.

Francisco Folgado Mateu

presidente portadors del Stim.Crist dels Necessitats

MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ Clavariesses 2008

CLAVARIESSA MAJOR Verónica Ortiz Rosario Beltrán María Luisa Cases María Jesús Cobos Loli Colonado Carmen Jávega Elisa Martínez Begoña Melia Yolanda Mojio Mari Carmen Ribera Celeste Soria María Elena Taberner Amparo Valdevira Un grato agradecimiento a todas las clavariesas por su colaboración en esta nuestra fiesta , gracias .

salutacions

Portadores

el Pilar 2008

Aprofitant la invitació de l’Ajuntament a dirigir-nos a tot el poble, les Clavariesses del Pilar 2008 volem convidar-vos als actes que realitzarem els dies 11 i 12 d’octubre: la baixà de la Mare de Déu, el sopar al carrer i disco-mòbil, la missa i la passejà. Ens agradaria que participàreu i gaudíreu d’esta festa del Pilar.

Vos esperem.

la Saletta

Clavariesses 2008 Volem dirigir-nos al poble d’Aldaia per a convidar-lo a la festa que celebrarem al mes de

30

Cummy nos nulla aliquip eum el iriureetum. setembre. A continuació vos exposarem els dies festius que convocarem en honor a la

nostra Mare de Déu de la Saletta.

20/09/2008: farem sopar faixat i després ballarem amb la disco-mòbil.

27/09/2008: celebrarem la tradicional baixà de la nostra Verge i a continuació ens reunirem tots i totes per a gaudir amb un gran espectacle de revista i humoristes.

28/09/2008: aquest és el gran dia de la nostra Mare de Déu de la Saletta. Ens reunirem tots i totes a les 12.00 h per a celebrar la missa. Per la vesprada, al voltant de les 20.00 h, farem la corresponent processó.

29/09/2008: jugarem amb els xiquets i xiquetes que vulguen acudir a berenar amb nosali amb els eum inflables que tindrem preparats.

Cummy nostres nulla aliquip el iriureetum exerost iscillum doloboreetue do ex ea consectem vulluptatue Esperem dionummy nim ea conummy nonse dolorperci ex ea coremen non vullandre que el vel poble d’Aldaia participe amb les clavariesses tots els actesvelesequi que hem el eu feugaitpreparat ing ero commolor sum quat non et vero dio exeraestie vel ing eraesecte modit ut eum amb molt d’esforç i il·lusió. iurero odio odolore er summy non henibh etum eriliquip Una salutació de les clavariesses deadiam la Saletta 2008 ex et dolorpe riustrud tis atue min eum ex ea amconsecte magna acipit venissim iure feugiamet et, quipsuscilit vel dunt lum qui tetue magna cortin henibh eraestrud eui erci blam quatem iusto odiam quam quisl dit, sed dio ero con ullamet, consequam nulla feuisci duipis autat. Unt nibh exero od ent ut lor sum do odolobo reetue dolore do cor ipisl do et adit, sisi.

Reet, cor sum dolorem zzriliscipit wisse feugue consed eu faci blaortis augait iure conumsan hendreet lum quat landre tatio odipsustin ute magnibh eugait numsan eugait nos num quip eriureet exerilisis numsan vel ea feuguer sim zzriusc iliquatum volor ilis adiam zzriusto diam il irit, sectem duis nummy nit nos dolore min vulput enit lorperatis aut luptatin et iriliquissim nulputatie magna commy numsan heniamet ver adignibh ero elany ullut nit lore tionsenibh adioi veïnes consenid’Aldaia scilit Inkiets es suma a la iniciativa d’aquest de wis saludar i animar a totseugait els veïns luptatem zzriusci bla consed et num aliqui bla feu feum venis amconulla feu feum et la faci tio delis per a què surten als carrers i gaudisquen d’unes festes participatives i de tots i totes. nulla am quamcon ulputpatem venim quat, consequis amet ad et, veliquis ex exer inim il et praestin Any any, hem intentat junt a la denullutat col·lectius del poble, queullam presten els hendre tatdarrere ulla feuisse nissed delesefer-ho magna adit irilresta eugait in hendrer amet velent seus esforços per a millorar les festes. prat lorpero dit lutpatis elisisci tie exer sumsan ver inci bla facillaore dolum ver sim zzrit wisit alis doloreAmb consectetum duipit aute conulla faciliquam quis erostoel etnostre aliquisigranet ent dolor esequis aquest any, ja són quatre els que duguem aportant a la sed festadunt popular, nostrud tat.

Rit lorercipit utpat.

Ut lumsandre modipisis amconse niatum dunt ute mod ming amb actes com la Volta a Peu,la Setmana Barrakuda o el Karnestoltes. Encara ens continua esequat augiamet praesse vercipit iril eugait ver sustie euguercilis zzriusto erilisorprenent com al voltant d’aquestes activitats participa tantadoloreriurem gent i s’uneixen tants do grups per quampassar-ho zzrilit ilit acillum ip erostie magnit prat.

Duisisl dunt wiscinc illaore dolorpe rcillam etueriustio bé. commodit wis do del inim nosto digna feum quam illa corper sustincip ea con henis ea adit veliquaAquest any l’espectacle assegurat, a totes les edats i gusts. er Volem arribar a tots pasmet at adio eugait exerostrudestà modiam zzrilla per metumsandre core mincing iriurem iriusto dipit vel sant-ho bé, que és com millor sabem fer-ho. ilisl etum et, vel in velit, susting elessim ver sectet nisl et elit velit, consecte et iriureet wisim quam ercingUsetconvidem aut aut incilit iustis nimnosaltres velisi. en la volta a peu i a ballar, gaudir de la música, el bon a córrer amb Olorem iusci bla feu feugait nis nonsequam nibhd’aquest exeros alismodolore ming Barrakuda. et lametum nullamcomenjar, les arts i algunes sorpreses noves any a la Setmana num zzrit adiamet, se ex erostrud molutpat lamet lam dolute tat. Ut praessi et wisi blam, velenis Gràcies.

El Cristo de los Necesitados en medio de su pueblo

Inkiets 2008

Clavaris 2008

Les festeres de Sant Cristòfor 2008 vos conviden a gaudir de les nostres festes els dies 11 i 12 de juliol.

Agraint la col·laboració de l’il·lustríssim Ajuntament d’Aldaia.

Sant Rafel Clavaris 2008

Les clavariesses de Sant Rafel 2008 vos convidem a la festa que se celebrarà els dies 3, 4, 5 i 6 d’octubre al C/ Sant Rafel.

Hi haurà esmorzars, sopars faixats, disco-mòbils, passejades del Sant, esmorzars de barri, berenars per a xiquets i xiquetes… I el dia 5 vos convidem a visitar l’ermita de Sant Rafel per la vesprada.

Sant Miquel Clavaris 2008

Benvolguts aldaiers: Aprofitant l’ocasió que ens ofereix l’Ajuntament en este llibre de festes, els clavaris de Sant Miquel 2008 vos conviden a les festes que se celebraran els dies 3, 4, 5 i 6 d’octubre al carrer del mateix nom, amb activitats diverses com ara la tradicional pujà del Sant, l’esmorzar, el sopar popular per a la gent de tota la barriada i els jocs per als més menuts.

Vos esperem a tots en les festes.

Clavaris de Sant Miquel 2008

salutacions

Sant Cristòfor

32

Corretraca 2008

Com els darrers tres anys, la gent del corretraca comença a preparar els seus actes del dia 4 d’agost per a les festes del Crist 2008. Sopars al carrer on et trobes amb gent que fa molt de temps que no has vist, olor de pólvora, calor i moltes ganes de deixar de banda els problemes i les poques o moltes diferències que tinguem i passar-ho el millor possible.

Des del corretraca intentem cada any fer un pas endavant per a millorar les nostres festes, i desitjaríem que des d’altres grups de gent del poble sorgiren nous projectes associatius, que s’uniren als que ja estem treballant per a fer més bones les nostres festes.

El corretraca ja està consolidat. Som 150 socis que tenim moltes coses en comú i, el que és més important, volem fer un poble on la convivència i la festa siguen allò fonamental.

Podeu participar en la carrera del corretraca i en la cordà seguint les bases que figuren en este programa de festa o en la pàgina web www.corretraca.com, on també podeu posarvos en contacte amb nosaltres.

Volem agrair als clavaris/es de la Saletta, Sant Miquel i el Pilar per convidar-nos a participar en la seua festa.

També a associacions com els Portadors, Clavaris i Inkiets per tindre-nos en compte, i, com no, a l’Ajuntament, que des del principi ens ha fet costat. A tots, gràcies.

Bé, per a acabar sols vos volem desitjar unes molt bones festes.

2008

Benvolgut poble d’Aldaia: Vos saluden les Fadrines 2008. Com esteu? Nosaltres, com ja sabreu, amb molta faena per a preparar la festa a la Mare de Deu de la Victòria.

Aquest és un any molt especial. I és que les passades festes de les Fadrines no es va presentar cap grup de xiques que continuara la nostra festa. Així que, ràpidament, ens posàrem en contacte unes i altres i formàrem un grup de 15 joves «exfadrines» de diferents anys, concretament de 2003, 2004 i 2005. L’objectiu era tornar a ajuntar-se per a repetir la festa i que no es perdera una tradició tan volguda en el poble.

I és així com ens trobem ací redactant unes paraules com a Fadrines d’Aldaia 2008 que intenten animar tots els aldaiers i aldaieres a col·laborar en la nostra festa, que és la de tots, perquè en esta ocasió no hem disposat dels mateixos recursos, encara que sí comptem amb la mateixa il·lusió del primer any que vàrem ser nomenades clavariesses.

Enguany més que mai, hem de fer tots un esforç. Per què la Mare de Déu de la Victòria i el poble d’Aldaia no es queden sense festa. I ho tornarem a aconseguir.

Clavariesses de la Mare de Déu de la Victòria ‘Fadrines 2008’

Clavaris de Sant Roc Clavaris 2008

Els Clavaris de Sant Roc 2008 vos convidem a la festivitat que se celebrarà entre els dies 19, 20 i 21 de setembre de 2008. Entre altres coses hi haurà activitats pirotècniques, concerts, passades, disco-mòbils, etc.

Esperem la vostra assistència i col·laboració perquè tots puguem gaudir de la nostra festa.

Vos esperem!

Clavaris de Sant Roc 2008

salutacions

Fadrines

‘08

34

programa festes

7

18 de juliol

De dilluns a divendres

18.00 h Repartiment de cera i programes, per tota la població.

15 de juliol

Dimarts

19.30 h Assaig dels portadors del Crist, al pati del C.P. Platero y Yo.

17 de juliol

Dijous

19.30 h Assaig dels portadors del Crist, al pati del C.P. Platero y Yo.

18 de juliol

Divendres

23.00 h Festival de Bandes de Música, organitzat per la Banda Simfònica d’Aldaia, al carrer de Pablo Iglesias. Patrocinat per l’Ajuntament. Participa: • Unió Musical Alcudiana de l’ Alcúdia • Banda Simfònica d’Aldaia

19 de juliol

Dissabte

10.00 h Torneig de pàdel Ajuntament d’Aldaia, organitzat per l’Ajuntament amb la col·laboració de l’Associació jove Inkiets, al poliesportiu municipal.

19.00 h Fira de Comerç organitzada per L’ACODA i l’Ajuntament d’Aldaia, amb la col·laboració d’Aldaia Ràdio, a la plaça de la Constitució, fins a les 01.30 h de la matinada.

Al recinte firal hi haurà: • Parc infantil • Atracció de fira per als més majors • Animadors de globoflèxia • Actuació del club de gimnàstica d’Aldaia • Sortejos de bicicletes, carros de compra, pilotes...

22.00 h Desfilada de Bandes de Música Juvenils des de la Casa de la Música, per la plaça de la Constitució i el carrer de l’Església fins al carrer de Pablo Iglesias.

22.30 h IX Festival de Bandes Juvenils al carrer de Pablo Iglesias, organitzat per la Banda Juvenil de la Unió Musical d’Aldaia. Patrocinat per l’Ajuntament.

Participa.

• Banda Juvenil de la Sociedad Artístico-Musical “La Nova” de Xàtiva • Banda Juvenil de l’Agrupació Musical “L’Amistat” de Quart de Poblet • Banda Juvenil de la Societat Unió Musical d’Aldaia

36

20 de juliol

Diumenge

10.00 h Torneig de pàdel Ajuntament d’Aldaia, organitzat per l’Ajuntament amb la col·laboració de l’Associació jove Inkiets, al poliesportiu municipal.

Dilluns

21 de juliol

19.30 h Solemne Tridu al Santíssim Crist dels Necessitats, a la parròquia de l’Anunciació.

20.30 h XVII Torneig de festes de futbol d’empreses, partit Atlético Aldaia-la Pedrota, al poliesportiu municipal.

Dimarts

22 de juliol

19.30 h Solemne Tridu al Santíssim Crist dels Necessitats, a la parròquia de l’Anunciació.

19.30 h Assaig dels portadors del Crist, al pati del C.P. Platero y Yo. 20.30 h XVII Torneig de Festes de futbol d’empreses, partit la Pedrota-Bar Quintanilla, al poliesportiu municipal.

23 de juliol

Dimecres

19.30 h Solemne Tridu al Santíssim Crist dels Necessitats, a la parròquia de l’Anunciació.

En finalitzar, «PUJÀ» des de la parròquia de l’Anunciació fins a la parròquia de la Saletta.

20.30 h XVII Torneig de Festes de futbol d’empreses, partit Atlético Aldaia-Bar Quintanilla, al poliesportiu municipal.

Encara que els articles de pirotècnia que utilitza la Colla de Dimonis de Massalfassar estan catalogats com a “no perillosos”, per tal d’evitar cremades produïdes per les espurnes i qualsevol tipus d’incident es recomana: Als participants: • Portar roba vella 100% cotó o de material ignífug. Qualsevol altra composició de teixit és perillosa.

• Portar camisa de mànega llarga, pantalons llargs, una gorra o barret (de cotó o d’un altre material ignífug) i calcer que protegisca tot el peu que haurà d’estar ben lligat.

• No s’han de fer barricades ni impedir el pas del CORREFOC, ni tampoc agafar, espentar o llançar als Dimonis.

Als espectadors: • Si porten roba amb qualsevol componen sintètic, deuen guardar una distància prudencial per tal d’evitar que les espurnes els arriben i els puguen cremar la roba.

• No han de llançar cap objecte ni mai han de tirar aigua als dimonis o a qualsevol component de l’espectacle.

• Han de evitar llocs estrets en els quals l’avanç del CORREFOC els puga tancar sense deixar-los possibilitat de guardar-se de les espurnes.

• Si a qualsevol persona del públic li cau una espurna en una peça de roba sintètica no s’ha de tirar-li aigua.

24 de juliol

Dijous

19.30 h Solemne Tridu al Santíssim Crist dels Necessitats, a la parròquia de la Saletta.

19.30 h Exposició de Ceràmica i Socarrats.

“Terra, color i forma”, de Juan Lliso, Andrés Santiago, Magda Ferrandis i Anna Muñoz.

Centre parroquial del 24 al 28 de juliol de 19.30 a 21.30 hores. Organitzat per la Confraria del Crist.

25 de juliol

Divendres

19.00 h XXIX Torneig de l’Amistat (Categoria Juvenil), al poliesportiu municipal, organitzat per ALDAIA C.F. 19.30 h Solemne Tridu al Santíssim Crist dels Necessitats, a la parròquia de la Saletta.

20.30 h Torneig de Futbol de Veterans, partit Atlético Aldaia-Juventud barri del Crist, al poliesportiu municipal.

23.00 h Espectacle de Correfoc, a càrrec dels Dimonis de Massalfassar, Amb el següent recorregut: carrer de l’Església i Plaça Constitució. Organitzat per l’Ajuntament.

24.00 h Festival Ventall Rock, al Barranquet, actuaran: Abandono Manifiesto, Fin de Sed, Voltor i Habeas Corpus. Organitzat per l’associació Ventall Rock. Patrocinat per l’Ajuntament.

programa

Recomanació per a assistir a l’espectacle de correfoc:

38

galoxta

26 de juliol

Dissabte

08.30 h Muntatge de l’Anda per a la processó a la parròquia de l’Anunciació.

09.00 h Dia del Clavari. Se celebrarà una missa per tots els que han sigut i són clavaris del Crist, a l’església de l’Anunciació. A continuació, acte de confraternització.

Amb la col·laboració de l’Ajuntament.

09.00-21.00 h XIVª Edició bàsquet Tres Contra Tres, al Pavelló Municipal, organitzat pel Club de Bàsquet d’Aldaia i per l’Ajuntament d’Aldaia.

18.00 h Galotxa (Categoria Juvenils), al Carrer de la Pilota, organitzat pel Club de Pilota i l’Ajuntament d’Aldaia.

19.00 h IV Volta a Peu Aldaia 2008, amb eixida i meta a la plaça d’Europa. Organitzen l’Ajuntament d’Aldaia i l’Associació jove Inkiets. Patrocinat per l’Ajuntament.

19.00 h GALOTXA (Categoria Sèniors), al Carrer de la Pilota, organitzat pel Club de Pilota i l’Ajuntament d’Aldaia.

19.00 h XXIX Torneig de L’Amistat (pel poble saharauí), al poliesportiu municipal, amb la participació dels equips Club Deportivo de Torrent, Aldaia Unión Deportiva i Aldaia Club de Fútbol, organitzat per l’Aldaia C.F. 19.30 h Solemne Tridu al Santíssim Crist dels Necessitats, a la parròquia de la Saletta.

22.30 h Desfilada de Bandes de Música, des de la Casa de la Música a la Plaça d’Europa, carrer de Sant Lluís, carrer de l’Església fins al carrer de Pablo Iglesias.

23.00 h XXXIX Festival de Bandes de Música, organitzat per la Unió Musical d’Aldaia, al carrer de Pablo Iglesias.

Patrocinat per l’Ajuntament. Participants: • Agrupació Musical “Els Majors de l’Horta Sud” • Societat Artístico-Musical de Picassent • Societat Unió Musical d’Aldaia

Volta ciclista

27 de juliol

Diumenge

Festa de la Mare de Déu de l’Assumpció 10.00 h «Replegà» de Clavariesses acompanyades per la Banda Unió Musical d’Aldaia.

10.30 h Volta Ciclista. Categoria Cadet.

Eixida i meta a la Plaça de la Constitució, organitzat per la Penya Ciclista d’Aldaia, patrocinat per l’Ajuntament d’Aldaia.

12.00 h Missa en honor de la Mare de Déu de l’Assumpció a la parròquia de l’Anunciació.

14.00 h Mascletà. A la plaça d’Europa a càrrec de la pirotècnia Vicente Caballer.

21.00 h Processó de la Mare de Déu de l’Assumpció que recorrerà el següent itinerari: Plaça Constitució, carrer de Coladors, carrer de Pablo Iglesias, carrer Major, carrer de St. Francesc, carrer d’Adolfo Sáez, carrer de l’Església.

23.00 h VIII Festival de Danses i Música popular, organitzat per la Ronda d’Aldaia al carrer Pablo Iglesias, Amb la participació de “Bombi y su grupo”. Patrocinat per l’Ajuntament.

programa

festival de bandes de música

40 40

28 de juliol

Dilluns

19.00 h Inauguració de les exposicions de festes 2008: Manualitats Estaran obertes fins el dia 1 d’agost.

• Residència de la Tercera Edat, carrer de Les Eres. Horari: d’11.00 a 18.00 h.

• Club de Jubilats i Pensionistes (UDP) Centre de Convivència Matilde Salvador.

Horari: de 18.00 a 21.00 h.

• Club de Jubilats i Pensionistes (UDP) Centre de Convivència del carrer Major.

Horari: de 18.00 a 21.00 h. « Los Grandes Lagos » A la sala Antic Ajuntament.

• Horari: de 18.00 a 21.00 h.

Estarà oberta fins al 5 d’agost.

• Organitzada per la Creu Roja d’Aldaia i l’Ajuntament d’Aldaia, subvenciona per la Conselleria de Cooperació i participació i l’Oficina Autonòmica i Provincial de Creu Roja.

Desfilada de Moda del Dissenyador Carlos Haro El dissenyador de moda Carlos Haro presenta en Aldaia les seues últimes col·leccions, Envíame un Ángel, primavera-estiu 2008 i Embrujada tardor-hivern 2008-09. Organitzat per l’Ajuntament.

• Envíame un Ángel s’inspira en els frescos dels àngels de la Catedral de València, descoberts recentment. Àngels ocults, àngels renaixentistes, àngels espectaculars d’ulls immensos que miren des d’un cel estrellat de blau infinit. Els àngels existeixen. Duien 500 anys esperant-nos darrere de la volta de la Catedral de València.

11.00 h Kermesse a la plaça de la Constitució, organitzada pels Juniors M D. Un matinal per a jugar i compartir. Patrocinat per l’Ajuntament.

• Embrujada és una col·lecció inspirada en la màgia de la nit. Llum de lluna que banya la penombra de fantasia i secrets de cristall. Jocs de contrastos entre l’obscuritat de la nit i la lluentor lunar.

Passeig oníric a través de l’il·lusionisme.

Somni i misteri. Esperits nocturns, siluetes apassionades que ens recorden l’encant de la nit, d’una nit Embrujada.

20.00 h Presentació del llibre “Entre l’Aigua i el Fang. Les riuades d’Aldaia: imatges i records”, de Francesc Martínez Sanchis i Mª Pilar Sánchez Chuliá, A LA CASA DEL BOLLO. Organitzat per l’Ajuntament.

Amb estes col·leccions, presentades recentment en la Setmana de la Moda de València, Carlos Haro ens invita a un viatge a la màgia del glamour, l’art i l’alta costura.

21.00 h Inauguració Casa de Coladors

29 de juliol

Dimarts

23.00 h Desfilada de Moda del Dissenyador Carlos Haro, a la plaça de la Constitució.

Els invents i la màgia d’una tradicional fàbrica de xocolata es veuen amenaçats per una gran multinacional.

Els personatges viuran apassionants i divertides aventures per a impedir que els despietats empresaris aconseguisquen “El Secret del Xocolate”

30 de juliol

Dimecres

Nit de Farolets. Amb la col·laboració de l’Escola Coral Aubada. Organitzat per l’Ajuntament.

21.00 h Els xiquets i les xiquets participants s’han d’inscriure portant el seu farolet a l’espai de participació Gentjove.es, a la plaça de la Constitució.

22.30 h Després de la inscripció, i precedida per la Colla de Dolçainers i Tabaleters d’Aldaia, s’iniciarà la desfilada que recorrerà els carrers Major, Sant Francesc, Adolfo Sáez, Església i Major novament. Finalitzarà a la plaça de la Constitució, on es lliuraran els premis als farolets guanyadors. Seguidament: 23.30 h Espectacle Infantil i per a públic familiar, El Secret del Xocolate, de la companyia de teatre Gòrmie produccions.

programa

espectacle infantil

42

31 de juliol

Dijous

11.00 h Parc Infantil a la plaça de la Constitució.

Organitzat per l’Ajuntament. Horari: d’11.00 a 14.00 h. i de 17.00 a 19.00 h.

19.00 h XVI Concurs de Tir i Arrossegament, al barranquet (pels voltants de l’estació de rodalies de RENFE), organitza la Penya Tir i Arrossegament d’Aldaia i patrocina l’Ajuntament d’Aldaia.

20.00 h Entrà de la Murta amb el tradicional Cant d’albaes i disparada de coets. Repartiment d’orxata per a tots els assistents.

23.00 h Nit d’Albaes. Eixida des de l’església de la Saletta, i continuarà a l’església de l’Anunciació, l’Ajuntament i pels carrers del poble.

23.00 h Concert de Sarsuela a càrrec de L’ORFEÓ D’ALDAIA a la plaça de les Corts Valencianes.

SARSUELA Organitzat per l’Orfeó d’Aldaia i patrocinat per l’Ajuntament. Dirigit per Francesc Valldecabres. Selecció de números de Sarsuela amb cor, solistes: Soprano: Paloma Chiner.

Tenor: Eugenio Rodríguez. Baríton: Manuel Más Tomás. Grup Instrumental de Llevant, al piano Arturo Barba: La Granvía, La Revoltosa, La Dolorosa, La del Soto del Parral, Los sobrinos del Capitán Grant, La canción del Olvido, La corte de Faraón, La verbena de la Paloma...

11.00 h Parc Infantil a la plaça del País Valencià. Organitzat per l’Ajuntament.

Horari: d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 19.00 h.

19.00 h XVI Concurs de Tir i Arrossegament, al barranquet (pels voltants de l’estació de rodalies de RENFE), organitza la Penya Tir i Arrossegament d’Aldaia i patrocina l’Ajuntament d’Aldaia.

21.00 h Concurs de Paelles al solar del Barri de la Pedrota. En finalitzar, actuació de l’ORQUESTA MÓDENA. Organitzat per l’Ajuntament.

Concurs de paelles Inscripcions en l’Oficina d’Informació de l’Ajuntament d’Aldaia, a partir del dilluns 14 de juliol i fins el dimecres 30 de juliol, de 9.00 a 14.00 h.

programa

1

Divendres d’agost

44

“globotà”

2

Dissabte d’agost Dia del Portador 08.30 h Gran despertà, pel mateix recorregut de la processó i amb un gran i apoteòsic final a la plaça de la Constitució. Organitzada pels portadors del Crist. Patrocinada per l’Ajuntament.

10.00 h Tir de Guatles, al camp de Tir de Ribarroja del Túria. Organitzat pel Club de «Caza y Tiro de Aldaia» i patrocinat per l’Ajuntament d’Aldaia.

11.00 h XVI Concurs de Tir i Arrossegament, al barranquet (pels voltants de l’estació de rodalies de RENFE), organitza la Penya Tir i Arrossegament d’Aldaia i patrocina l’Ajuntament d’Aldaia.

13.30 h Espectacular «GLOBOTÀ» a la plaça de la Constitució, per a xiquets i xiquetes de 4 a 12 anys. Organitzada pels portadors del Crist.

Patrocinada per l’Ajuntament.

16.30 h Tir de Colom a braç, al camp de Tir de Ribarroja del Túria. Organitzat pel Club de Caza y Tiro de Aldaia i patrocinat per l’Ajuntament d’Aldaia.

19.00 h Cavalcada Infantil. Eixirà de la porta del C.P. Mariano Benlliure, i recorrerà els carrers Major, Sant Francesc, Adolfo Sáez i Església, amb final a la plaça de la Constitució. Organitzat per l’Ajuntament.

19.30 h Partit de Futbol, al poliesportiu municipal, organitzat per l’ALDAIA U.D. i patrocinat per l’Ajuntament d’Aldaia.

21.00 h Missa al Crist dels Necessitats, a la parròquia de l’Anunciació, oferida pels PORTADORS DEL CRIST. En finalitzar, ramillet de focs artificials.

A continuació, sopar de germanor de PORTADORS a la plaça d’Europa, amenitzat per una Discomòbil. Patrocinat per l’Ajuntament.

Setmana Barrakuda Organitzada per Inkiets i patrocinada per l’Ajuntament.

20.30 h Inauguració de la Setmana Barrakuda.

22.00 a 00.30 h Sex Museum (pop-rock) 00.45 a 02.00 h Twelve Dolls 02.00 a 03.30 h The Queers (Rock & Roll femení) Per les vesprades: Hip Hop, amb exhibició de graffities i paradetes alternatives junt al recinte de concerts joves.

3

Diumenge d’agost 11.00 h XVI Concurs de Tir i Arrossegament, al barranquet (pels voltants de l’estació de rodalies de RENFE), organitza la Penya Tir i Arrossegament d’Aldaia i patrocina l’Ajuntament d’Aldaia.

21.00 h Sopar per a les persones majors, al C.P. Platero y yo. Organitzat per l’Ajuntament.

23.30 h Actuació de l’Orquestra Belíssima a la plaça de la Constitució. Organitzat per l’Ajuntament.

Setmana Barrakuda. Organitzada per Inkiets i patrocinada per l’Ajuntament.

22.00 a 00.30 h Hamlet (Metal) 00.45 a 02.00 h Destino Zero (Nu Metal) 02.00 a 03.30 h 121 db (pop punk en valencià)

hamlet

programa

cavalcada

cordà

4

Dilluns d’agost Donació de Sang a la seu de la Creu Roja, carrer de Santa Bàrbara, 5 baix. Horari: de 10.00 a 13.30 h i de 17.00 a 21.00 h.

12.00 h Missa en honor a Sant Isidre Llaurador, a l’església de l’Anunciació.

20.00 h Ofrena de flors al Santíssim Crist dels Necessitats. L’itinerari serà el següent: C.P. Mariano Benlliure, carrer Major, carrer de Sant Francesc, carrer d’Adolfo Sáez, carrer l’Església, fins a la parròquia de l’Anunciació.

23.30 h Actuació d’Efecto Mariposa, a la plaça del País Valencià. Organitzat per l’Ajuntament.

01.00 h Inici del Corretraca amb un llançament de fonts de color. Arranca des de la plaça de la Constitució per l’itinerari habitual: carrers Major, Sant Francesc, Adolfo Sáez, Església (on es dispararà un castellet patrocinat pel “Bar Chocolate”), Sant Lluís, Teodor Llorente, per a finalitzar a la plaça d’Europa. Organitza l’Associació Corretraca-Amics de la Baixà d’Aldaia.

Per a participar-hi cal conéixer i assumir les normes que apareixen al final del programa.

01.30 h Arribada del Corretraca a la plaça d’Europa, junt al Mercat Municipal, amb espectacle PIROMUSICAL previ a l’inicí de la tradicional CORDÀ. El recinte estarà tancat. Per participar en la Cordà consulteu les normes que apareixen al final del programa. Organitzat per l’Associació Corretraca. Patrocinat per l’Ajuntament.

46

Setmana Barrakuda. Organitzada pels Inkiets i patrocinada per l’Ajuntament.

23.00 a 00.00 h La Kinky Beat (Mestissatge des de Barcelona) 02.00 a 03.00 h Sindikato Fumeta (Festa de la bona aldaiera) 03.15 a 04.15 h La Rana Mariana (Rumba Hipiesca)

corretraca

D’acord amb les bases de la cavalcada, que trobareu al final del programa, les persones participants hauran d’anar disfressades i les carrosses adornades.

Les inscripcions es realitzaran a l’Oficina d’Informació del l’Ajuntament del 21 de juliol al 1 d’agost, de 9.00 a 14.00 h.

5 d’agost

Dimarts

12.00 h Missa en honor dels patrons d’Aldaia Abdó i Senén a la parròquia de l’Anunciació, cantada per l’Orfeó d’Aldaia.

14.30 h Mascletà al Cinturó Verd.

A càrrec de la pirotècnia Gori.

Organitzat per l’Ajuntament.

18.00 h Cavalcada. L’itinerari serà el següent: C.P. Platero y Yo, Avda. Blasco Ibáñez, carrer dels Coladors, carrer de Pablo Iglesias, carrer de Sant Miquel, carrer Manises, carrer de Sant Antoni, carrer de Sant Joan de Ribera, carrer Major, carrer d’Antonio Machado, plaça Mare de Déu de la Victòria, carrer d’Adolfo Sáez i carrer de l’Església fins a la plaça de la Constitució.

19.30 h Partit de futbol, al poliesportiu municipal, organitzat per l’ALDAIA U.D. i patrocinat per l’Ajuntament d’Aldaia.

23.00 h Tradicional «Baixà» del Santíssim Crist dels Necessitats, acompanyada per coets, foc i música. La imatge del Crist serà traslladada de la parròquia de la Saletta a la parròquia de l’Anunciació.

02.00 h Concert de Carlos Baute, a la plaça de la Constitució.

Organitzat per l’Ajuntament.

programa

cavalcada

48

processó

6

Dilluns d’agost 08.00 h Despertà.

10.00 h «REPLEGÀ» de clavaris acompanyats per la Banda Unió Musical d’Aldaia.

12.00 h Solemne Missa concelebrada en honor del Santíssim Crist dels Necessitats, a la parròquia de l’Anunciació, cantada per l’Orfeó d’Aldaia.

14.30 h Mascletà al Cinturó Verd. A càrrec de la pirotècnia Vicente Caballer.

20.30 h Pòrtic de la processó amb «gegants i dansetes».

21.00 h Solemne Processó al Santíssim Crist dels Necessitats. Recorrerà el següent itinerari: carrer de l’Església, carrer de Les Eres, carrer dels Reis Catòlics, carrer dels Coladors, carrer de Pablo Iglesias, plaça de la Constitució, carrer Major, carrer de Sant Francesc, carrer d’Adolfo Saéz, carrer de l’Església.

En finalitzar es cantarà la tradicional Carxofa.

01.30 h Gran Castell de Focs Artificials al Cinturó Verd, a càrrec de la pirotècnia Vicente Caballer.

programa 7

Dimarts d’agost 20.00 h Missa en memòria de totes les persones difuntes d’Aldaia.

L’Ajuntament vol agrair la participació a totes les persones i col·lectius que han col·laborat en la realització de les festes.

50

CAVALCADA

CORRETRACA

Normes i Bases per a Participar

Normes per a poder Participar

Normes per a participar:

• Podrà participar, només corrent, qualsevol persona entre 0 i 90 anys.

• La traca anirà penjada a una altura suficient per a poder córrer per baix.

• Sempre haureu d’anar per davant d’ella, intentant no xocar amb els altres corredors. Si heu de parar-vos, feu-ho arrimant-vos a un costat, mai al centre del carrer.

• L’itinerari tindrà tres parades en les quals es dispararan castellets de focs d’artifici que, a part de donar color a la nit aldaiera, serviran per a poder recuperar l’alé. Les parades seran: Al carrer Sant Francesc, creuament amb el carrer Sant Vicent. Al carrer de l’Església, a l’altura del “Bar Chocolate”.

Al carrer Teodor Llorente, al final del carrer Sant Lluís.

Al final un terratrèmol pirotècnic connectarà amb l’inici de la cordà.

Totes aquelles persones que desitgen participar en la cavalcada: 1. Hauran d’anar disfressades.

2. S’hauran d’inscriure a l’Oficina d’Informació de l’Ajuntament i omplir una fitxa d’inscripció, a més d’adjuntar una fotocòpia del carnet d’identitat d’un/a dels/les membres del grup.

3. El termini d’inscripció començarà el dilluns 21 de juliol i finalitzarà el divendres 1 d’agost.

4. L’horari d’inscripció serà de 9.00 a 14.00 hores.

5. Al llarg de la cavalcada, s’haurà de mantindre un comportament cívic i d’acord amb les normes bàsiques de convivència i respecte als altres, per evitar molèsties, així com danys físics i materials.

Bases del concurs: 1. S’estableixen dues modalitats: a) Primera: disfresses individuals, de grups, associacions, comparses, etc. que desfilen a peu. b) Segona: disfresses individuals, de grups, associacions, comparses, etc. que desfilen amb carruatges, camions, tractors, etc., de fins a 3.500 Kg., engalanats.

2. En la modalitat segona el vehicle utilitzat haurà d’anar engalanat i els seus ocupants hauran d’anar vestits amb algun motiu relacionat amb el tema que inspire la decoració del carruatge.

3. El jurat estarà integrat per tres persones vinculades al món de l’animació, el temps lliure o la cultura.

4. El jurat no podrà declarar deserts el premis, excepte quan considere que no hi ha suficients participants per a obtindre’ls.

5. El veredicte es farà públic a la porta de l’Ajuntament en finalitzar la cavalcada.

6. S’estableixen tres premis per modalitat, que seran repartits de la següent manera: 1r premi: 300 €

2n premi: 200 €

3r premi: 150 €

L’Ajuntament recomana, a les persones que participen i al públic en general, un comportament cívic i acord amb les normes bàsiques de convivència i respecte als altres.

NIT DE FAROLETS

Notes Informatives i d’ Interés per a Participar • Les inscripcions començaran a las 21.00 h i finalitzaran a les 22.15 h al centre Gentjov.es, a la plaça de la Constitució, 21.

• La desfilada s’iniciarà a las 22.30 hores, amb l’acompanyament de les persones que col·laboren de l’Escola Coral Aubada. Seria molt interessant que tots els participants pogueren seguir les seues instruccions.

• Perquè en la desfilada es puguen vore bé el farolets i els xiquets i xiquetes, els acompanyants hauran d’anar pel centre del carrer i els xiquets i xiquetes per la part de la vorera.

• L’espectacle començarà després de la desfilada i el lliurament dels premis. Les cadires són perquè els xiquets i xiquetes s’hi puguen seure a gaudir de l’espectacle. Recordem que és una nit per als més xicotets, i que les persones adultes podran seure després que tots els xiquets i xiquetes tinguen la seua cadira.

• Els premis es donaran de la següent forma:

2 premis a farolets tradicionals 2 premis a farolets innovadors 1 premi al fet per un xiquet o xiqueta

Gràcies per la vostra col·laboració.

LA CORDÀ

Normes per a poder Participar

• La capacitat del recinte on es realitzarà l’acte és limitada, motiu pel qual únicament quedaran lliures les places no ocupades per les persones associades al Corretraca. Per a obtindre alguna d’estes places lliures, cal complir les següents condicions: ser major de 18 anys i abonar una quantitat econòmica.

• La sol·licitud es farà enviant un correu electrònic amb el nom, cognoms, DNI, adreça postal i telèfon, 15 dies abans de l’acte, a l’adreça: on s’adjudicaran les places lliures per rigorós ordre d’arribada dels correus.

• Per a entrar al recinte de la Cordà serà indispensable anar vestit amb les proteccions necessàries: casc, guants, vestit d’intervenció, etc.

• Els coets els aporta l’organització. Per raons de seguretat i normativa no es podran dur coets particulars. El final se senyalitzarà amb una bengala de color roig. Està totalment prohibit llançar coets fora del recinte, tant durant com després de l’acte.

• L’organització pregarà en tot moment pel bon funcionament de l’acte i demana als participants un comportament correcte. L’organització es reserva el dret d’expulsió de tot aquell que no tinga un comportament cívic.

Nota: La normativa general d’espectacles pirotècnics està continguda a l’ordre de 20 d’octubre de 1988 (BOE núm. 260 de 29 d’octubre), modificada parcialment per l’ordre de 2 de març de 1989 (BOE núm. 53 de 3 de març).

LA PUJÀ

Normes pera poder Participar • Podran participar els menors de 18 anys, fills de les persones associades al Corretraca, sempre que vagen acompanyats per una persona major amb les seues tenalles.

Història gràfica 1

1. Festa de la Saletta 1943

¿? • Amparo “del Garí” • Conxeta la “Sorbisa” Carmen Folgado la “Casimira” • Tia Tonica la “Peter”

2

Foto cedida per Pepe Martí Folgado “Mitjasola”

2. Foto del viatge de les Fadrines de l’any 1959 a Barcelona (d’esquerra a dreta)

3

Lutgarda Peiró • Maruja Martinez “la piquera” Encarna Mateu “la pimentona” • Maruja Jimeno “la reguilla” • Maruja Llopis “la calabuja” (les que estan asegudes) Pepita Ruiz “la canonja” Rosita Ferrando “la repuntadora”.

Foto cedida per Maruja Llopis la “Calabuja”

3. Clavaris de Sant Roc 1951

Jerónimo Jiménez de “l’autoescola” • Manolo Montesinos el “Americano” • Enrique Furió • ¿? • Ignacio el dels tebeos Pepe Sanchis el “nano” • ¿? • Miguel Martí “Mitjasola” Vicent Comes “Paloma” • Pascual Alfonso “Sorbiso” Gironés (carrer Sant Vicent) Foto cedida per Pepe Martí “Mitjasola”