


La curiositat és el que ens mou a conèixer el món, i fer preguntes és la millor manera d’aprendre. Segur que alguna vegada t’has preguntat coses sobre els dinosaures, i probablement ja coneixes algunes de les respostes.
I és que aquests rèptils prehistòrics són tan famosos que tothom n’ha sentit a parlar, malgrat que van viure fa moltíssims anys. Van poblar el nostre planeta durant uns 165 milions d’anys, en una època que la ciència anomena era mesozoica.
Fa uns 66 milions d’anys, una gran extinció va posar fi a la vida dels dinosaures, juntament amb moltes altres criatures voladores i marines. Si avui sabem que van existir, és només perquè hem trobat i estudiat les seves restes petrificades pel temps.
El món dels dinosaures encara amaga nombrosos secrets, i cada dia es fa algun descobriment en llocs molt diversos del món que ens aporta nova informació. Descobrim alguns d’aquests secrets i coneguem millor aquests animals aterridors, extravagants i absolutament fascinants!
Quan fullegem un llibre sobre dinosaures, podem fer-nos moltes preguntes: per què alguns tenien un aspecte tan peculiar o uns trets tan estranys? Per què no alletaven les cries i en alguns casos tenien plomes? O, fins i tot, per què no suposaven cap perill per als humans primitius i com es van extingir?
Les respostes a cadascuna d’aquestes preguntes ens ajudaran a descobrir com era la vida d’aquests antics rèptils i per què hi ha qui creu que, en realitat, no han desaparegut del tot, sinó que estan molt més a prop de nosaltres del que pensem.
Molts científics creuen que la caiguda d’un meteorit enorme sobre la Terra va modificar ràpidament el clima i va alterar tots els ecosistemes del planeta, convertint-los en inadequats per a la vida dels dinosaures.
Perquè, en grec, paleo significa «antic» i logia significa «ciència»; per això la disciplina que estudia les restes dels animals i plantes que van viure en èpoques remotes rep aquest nom.
Per què la ciència que estudia els fòssils
Els humans van aparèixer a la Terra molt després de l’extinció dels dinosaures. Els éssers humans primitius podien caçar animals avui extints, com ara mamuts o ossos de les cavernes, però, per descomptat, no dinosaures.
Els dinosaures van ser els primers animals amb plomes. Els servien per conservar l’escalfor, i, tot i que no podien volar, les plomes els permetien planejar quan feien un gran salt. Alguns també les utilitzaven per seduir la seva parella o espantar els adversaris.
Encara que no siguin una part del seu cos, les petjades poden aclarir-nos moltes coses sobre la vida d’un dinosaure; no sols com caminava, sinó també si vivia aïllat o en grup, o quina mida tenia.
Per què eren tan grossos els dinosaures?
En realitat, va haver-hi dinosaures de totes les mides: alguns eren colossals; d’altres, tan petits com un colom o, segons alguns científics, com un colibrí!
Per què gairebé sempre es pinten els dinosaures de color verd?
Es pinten de verd perquè aquest és el color més habitual entre els rèptils, però es creu que molts dinosaures eren de colors brillants, fins i tot de ratlles.
Per què hi ha qui diu que els dinosaures continuen existint?
Encara que es van extingir, els dinosaures han deixat descendència. Els ocells són dinosaures en miniatura que van aprendre a volar.
Per què els dinosaures no alletaven les cries?
Alguns dinosaures no es preocupaven gens de les seves cries, mentre que uns altres les cuidaven, alimentaven i protegien durant molt de temps. No obstant això, a diferència dels mamífers, les mares no produïen llet.
Per què els dinosaures ponien ous?
Els dinosaures ponien ous per reproduir-se. Normalment, els ous dels carnívors eren allargats, mentre que els dels herbívors eren més arrodonits.
Durant aquest llarg període, el planeta va estar habitat principalment per rèptils, i entre ells els dinosaures. Aquests rèptils van conquistar i dominar tots els hàbitats: els terrestres, els aquàtics i els aeris.
Per què no podem saber de quin color tenien els ulls els dinosaures?
Els dinosaures van viure fa milions d’anys, i els fòssils que en conservem corresponen a les parts dures del seu cos: ossos, dents, ungles i banyes. Els ulls no es fossilitzen i, per tant, no podem saber de quin color eren.
Per què els dinosaures es diuen així?
El terme dinosaure va ser creat el 1842 pel paleontòleg anglès Richard Owen, que va combinar dues paraules gregues, deinos i sauros, que juntes signifiquen «llangardaix terrible» o «llangardaix meravellós».
Per què també s’han trobat restes de dinosaures al pol Sud?
A l’època dels dinosaures, les diferents masses continentals estaven unides en un únic continent anomenat Pangea. L’actual Antàrtida es trobava més al nord i no la cobria el gel. Hi creixien moltes plantes i hi vivien molts animals, entre ells, els dinosaures.
Per què els dinosaures no caminaven com els rèptils?
La principal diferència amb els rèptils actuals és que els dinosaures caminaven amb el cos molt separat de terra, com els ocells, ja que les seves potes erectes sostenien el seu pes.
Per què es troben restes de dinosaures a les roques?
Els ossos i les dents poden fossilitzar-se si, un cop mort, l’animal queda cobert per capes de sorra o fang. Al cap de molt de temps, la sorra s’endureix fins a convertir-se en roca i conserva les restes petrificades.
Les plantes amb flors van aparèixer a la Terra a finals de l’era dels rèptils, és a dir, fa uns 180 milions d’anys. Per tant, només els dinosaures que van viure en aquest últim període van poder gaudir de la bellesa i l’aroma de les flors.
què els mamífers només van proliferar després de la desaparició dels dinosaures?
Els primers mamífers van aparèixer al mateix temps que els dinosaures, amb els quals van conviure durant tot el mesozoic. No obstant això, només van aconseguir desenvolupar-se després de l’extinció de gairebé tots els rèptils.
És una qüestió de física. Els dinosaures més grossos tenien ossos amb sacs aeris que n’alleugerien el pes i uns pulmons amb gran capacitat que subministraven oxigen a totes les cèl·lules del seu cos.
La paleontologia encara no ha descobert tots els dinosaures. Molts continuen a l’espera que en localitzem les restes. A mesura que surten a la llum, anem coneixent millor el seu món desaparegut.
Els rèptils han d’estar molt de temps exposats al sol per escalfar-se i estar actius. No obstant això, alguns dinosaures sempre van ser molt dinàmics, per la qual cosa es creu que, com els mamífers i els ocells, produïen l’escalfor necessària directament amb el seu cos.
Molts dinosaures eren veloços, astuts i, sobretot, estaven armats amb urpes i dents ben afilades. Per viure, caçaven altres animals i se’ls menjaven. Trobar-se amb un dinosaure devia ser molt perillós!
Alguns carnívors eren immensos i portaven una vida solitària, com els tigres actuals. Uns altres, més petits, preferien viure en ramat i col·laborar amb els seus companys, com ho fan els llops. Per regla general, tots caminaven sobre dues potes, amb la cua molt separada de terra.
El nom científic que els paleontòlegs van triar per a aquest dinosaure és Tyrannosaurus rex, que significa «rèptil tirà rei». Sovint s’abreuja com a T. rex, que és un nom més curt i simpàtic.
Per què gairebé tots els dinosaures carnívors eren bípedes, és a dir, caminaven sobre dues potes?
Els dinosaures carnívors, sobretot els de grandària petita i mitjana, eren bípedes perquè caminar exclusivament sobre les potes posteriors facilitava que les davanteres es dediquessin a altres funcions, com per exemple subjectar amb fermesa les preses.
Només utilitzaven les dents per subjectar la seva víctima i esquinçar-la. Després s’empassaven els trossos sencers, com els taurons o els cocodrils.
Els bracets del T. rex semblen ridículs en un animal tan gros i feroç. Es desconeix exactament quina funció tenien (si és que els feia servir). Hi ha qui creu que els utilitzava com a punt de suport per aixecar-se.
Molts estudiosos creuen que, com que era un dinosaure tan gros, no podia córrer prou de pressa per perseguir i atrapar les seves preses, per la qual cosa havia de conformar-se devorant animals ja morts.
què un T. rex i un tarbosaure no podien lluitar entre ells?
Aquests enormes depredadors eren molt similars i tots dos haurien sortit malparats en una baralla. En qualsevol cas, és bastant improbable que arribessin a coincidir, ja que vivien en dues regions de la Terra molt distants.
Per què els ulls dels dinosaures carnívors eren tan grossos?
Molts dinosaures carnívors tenien els ulls grossos i orientats cap endavant per detectar millor les preses i no perdre de vista els animals que perseguien.
El crani del T. rex, com el de molts dinosaures carnívors, no era compacte, sinó que tenia unes obertures anomenades «finestres», que li permetien alleugerir el pes del seu enorme cap.
Les dents del T. rex eren molt més llargues que un plàtan i punxegudes com un punyal. La seva forma indica que era un animal carnívor, és a dir, que s’alimentava d’altres animals.
Encara que se li trenqués una dent de manera accidental, el T. rex no corria perill de quedar-se esdentegat, ja que les peces trencades eren substituïdes contínuament per altres de noves i perfectament afilades.
Per què l’espinosaure tenia una vela enorme a l’esquena?
La vela li servia per ser vist per altres espinosaures i, així, atreure la seva parella i espantar els intrusos del seu territori.
Per què l’espinosaure vivia a prop dels rius?
Perquè als grans rius podia trobar-hi molts peixos, que eren el seu aliment preferit. A més, allà no hi havia altres dinosaures de grans dimensions que li disputessin el territori.
Per què les dents de l’espinosaure tenien forma de clau?
Les dents, de forma cònica, li permetien capturar i subjectar fàcilment preses aquàtiques ràpides i molt esmunyedisses, com ara els peixos.
Per a molts carnívors, la boca era l’única arma que tenien per capturar les preses. Era una autèntica trituradora d’ossos que els permetia arrencar enormes quantitats de carn d’una sola mossegada.
L'altura i la forma d'aleta de la seva cua li servien per donar-se impuls en nedar.
L’espinosaure passava gairebé tot el temps a les aigües dels rius. Com en el cas dels ànecs, les membranes que unien els dits de les potes palmades li permetien nedar amb facilitat.
La posició de les fosses nasals li permetia respirar aire tenint pràcticament tot el cos submergit.
Per què l’espinosaure tenia un musell semblant al d’un cocodril?
Perquè, com els cocodrils, al seu llarg musell hi tenia els òrgans sensorials necessaris per moure’s per l’aigua fangosa dels rius, on la vista no és gaire útil.
L’al·losaure arrencava trossos de carn estirant el cap enrere, com les àguiles i altres ocells rapaços. El seu coll curt i fort li donava la força necessària per fer-ho.
La mandíbula de l’al·losaure estava unida amb uns lligaments elàstics, com la de les serps. Gràcies a això, la seva mossegada era encara més potent.
Els al·losaures van viure molts milions d’anys abans que els T. rex, més dels que han transcorregut des de l’extinció dels dinosaures fins als nostres dies.
Aquestes urpes tenien una funció bàsica: les clavaven a les seves preses per subjectar-les i evitar que s’escapessin, de manera semblant als falcons.
Per als dinosaures depredadors, la velocitat era crucial per atrapar una presa. Gràcies a les seves potes posteriors, que eren molt musculoses, podien córrer molt de pressa.
En estudiar el crani d’aquest dinosaure, s’ha descobert que la part del cervell encarregada de l’olfacte estava especialment desenvolupada.
Per a aquest dinosaure, l’urpa era indispensable per capturar les seves preses. Si se li trencava, l’animal corria el risc de morir-se de fam.
Així doncs, per no desgastar-la i evitar que toqués a terra, en córrer la mantenia elevada.
És probable que el deinonychus perseguís les seves preses corrent en ziga-zaga.
Així, les ungles més curtes dels peus s’arrapaven millor a terra.
Els ulls d’aquests petits depredadors eren prou amples per veure-hi fins i tot de nit.
què l’scansoriopterygidae s’aferrava als troncs?
Gràcies al primer dit del peu, molt robust i girat cap enrere, podia aferrar-se als troncs dels arbres, com un pigot, per observar el seu territori.
què
tenia un dit molt llarg?
Segons alguns científics, aquest petit dinosaure utilitzava el tercer dit de la mà, que era llarg i prim, per extreure larves d’insectes de les cavitats de les roques o de l’escorça dels arbres.
en xinès?
Aquest petit dinosaure va ser descobert en una posició curiosa: amb el cap amagat sota l’ala. És possible que una tempesta de sorra o les cendres d’un volcà el sorprenguessin mentre dormia i el sepultessin.
què l’oviraptor es diu així?
Se’l coneix amb aquest nom, que significa «depredador d’ous», perquè el primer exemplar va aparèixer al costat d’un niu i els paleontòlegs van creure que l’estava atacant. Més tard es va descobrir que els ous eren seus i que l’oviraptor els cuidava.
Per què els oviraptors tenien llargues plomes als braços?
Utilitzaven els seus braços, coberts de plomes, per protegir els ous durant la incubació i proporcionar-los l’escalfor necessària perquè es desenvolupessin adequadament.
Per què els ous dels oviraptors eren allargats?
Aquests dinosaures construïen els nius molt junts els uns dels altres. Probablement, el fet de ser allargats feia que ocupessin menys espai i els impedia rodolar fora del niu.
Per què creuen els paleontòlegs que els ous d’oviraptor eren de colors?
El color dels ous els ajudava a camuflar-se i fer que estiguessin més ben protegits quan la mare s’absentava del niu.
Aquest dinosaure probablement tenia una dieta molt variada: fulles, brots, però també petits animals, com ara insectes i cucs. Tenir bec li permetia menjar fàcilment una mica de tot.
Per què el bec del gallimimus semblava una pala?
Es creu que el seu ample bec li permetia filtrar l’aigua per separar-ne el menjar, com fan els ànecs, que disposen d’unes làmines en forma de pinta al bec.
Per què el gallimimus tenia els ossos buits?
Per poder córrer a tota velocitat, el gallimimus havia de ser lleuger. Malgrat que era llarg com un cocodril i alt com un estruç, no pesava gaire, ja que tenia els ossos de l’esquelet buits, com els dels ocells actuals.
El seu nom significa «imitador d’ocells» perquè era molt semblant a alguns ocells no voladors actuals, com l’estruç: tenia les potes grosses, els peus forts, el coll llarg, el cap petit i li mancaven les dents.
Com l’ornithomimus, el seu punt fort era la carrera: per escapar dels depredadors, podia aconseguir grans velocitats. Es movia com els estruços, als quals també es devia assemblar molt.
Als peus, llargs i una mica desproporcionats, hi tenien uns ossos especials capaços d’esmorteir els impactes contra el terra en córrer. Si hagués tingut els peus «normals», se li haurien trencat.
Com que no tenia dents, aquest dinosaure omnívor no podia mastegar, de manera que triturava els aliments directament a l’estómac. Per aconseguir-ho, ingeria pedres que, mogudes pels músculs de l’estómac, funcionaven com les rodes d’un molí.
Aquest dinosaure tampoc tenia dents. Probablement s’alimentava d’allò que trobava a terra, com ara fulles i insectes, o excavant la fusta o el terra amb les urpes dels seus llargs dits.
A diferència d’altres ornitomímids, aquest dinosaure s’alimentava principalment de peixos, que capturava en aigües poc profundes. Per agilitzar la captura, emmagatzemava les preses en una bossa de pell sota el coll, com els pelicans actuals.
El seu nom significa «mà terrible» en grec antic. Les seves mans havien de ser francament temibles: eren llargues com un braç humà i tenien tres dits, cadascun dotat d’una urpa enorme.
En realitat, les seves llargues urpes no acabaven en punta i, més que per esgarrapar, li devien servir per recollir fulles o capturar peixos petits.
Els depredadors de menor grandària podien capturar animals més grossos que ells si ho feien junts, encara que això impliqués haver de compartir la presa.
El troodon era més o menys de la grandària d’una bicicleta, però en comparació amb altres dinosaures tenia un cervell molt gros, la qual cosa el feia molt intel·ligent.
El seu cap estava decorat amb dues crestes òssies que s’estenien des del musell fins als ulls. És possible que aquest estrany ornament li servís per cridar l’atenció de les seves companyes.
En els llocs on vivia, el dilofosaure era un depredador prou gros per no tenir enemics. A més, les crestes eren febles i, si les hagués utilitzat amb violència contra un adversari, se li haurien trencat.
Aquestes plaques dures, situades a la part superior del cos, probablement tenien una funció protectora, sobretot en el cas d’enfrontaments amb els seus semblants o amb altres dinosaures.
La cua dels dinosaures que caminaven només sobre les potes posteriors els permetia mantenir l’equilibri: funcionava com a contrapès perquè l’animal no caigués cap endavant.
La ciència ha classificat molts dinosaures carnívors en el subordre dels teròpodes, paraula que significa «peu de bèstia». Els teròpodes, en efecte, posseïen unes urpes poderoses i molt afilades, tant a les mans com als peus.
Aquest dinosaure, molt semblant al T. rex, rep aquest nom perquè els seus ossos fossilitzats es van trobar per primera vegada a Alberta, una regió del Canadà.
Aquestes petites banyes li servien per barallar-se amb altres carnotaures. Per aguantar els cops, calia que els músculs del coll fossin molt resistents.
Aquesta cresta òssia tenia forma de ventall, orientada cap endavant, i probablement era d’un color cridaner. Pot semblar una mica ridícula, però havia de ser molt important per al criolofosaure, que l’exhibia per ser reconegut per altres exemplars de la seva espècie o durant el festeig.
El coll d’aquest dinosaure era llarg i prim, i quan estava en repòs, s’assemblava a la lletra S. Des d’aquesta posició podia estirar-lo en un tancar i obrir d’ulls per caçar les petites preses que trobava a terra.
El seu nom significa «rèptil de cresta congelada», ja que els seus ossos fossilitzats es van localitzar a les terres glaçades de l’Antàrtida. Això demostra que en el passat aquest continent no estava cobert de gel, sinó de grans boscos.
Aquest dinosaure tenia quatre llargues plomes en forma de cinta a la cua. Li servien per semblar més atractiu als ulls de la seva parella durant el període d’aparellament o per espantar els rivals.
Els científics saben que les plomes recobrien el cos d’aquest animal, ja que els fòssils que se n’han trobat n’han deixat l’empremta. El seu color, tanmateix, és molt difícil d’esbrinar, perquè és molt estrany que deixi rastre.
Les seves petites dents, en forma de ganxo, li servien per atrapar insectes i aranyes, que probablement perseguia grimpant per les branques.
Aquest dinosaure tenia els braços coberts de plomes, però eren tan petites que no li permetien volar, a diferència dels ocells. Les ales de les potes posteriors l’ajudaven a planejar.
Per què el yi qi tenia un dit «extra» molt llarg i prim?
El nom d’aquest petit dinosaure xinès significa «ala estranya». I és que les seves ales, molt semblants a les dels ratpenats, estaven formades per un os molt llarg que mantenia la pell tibant entre la mà i el cos.
Per què el mononykus caçava petits animals a la nit?
En tenir les dents petites, només podia ingerir preses de grandària reduïda, com insectes i sargantanes. En canvi, els seus ulls, que proporcionalment són enormes, suggereixen que podia caçar en la foscor de la nit, quan feia més fred i hi havia menys depredadors.
Per què el mononykus tenia una única urpa a les mans?
Aquest petit dinosaure tenia els braços curts i una única urpa allargada al polze. Aquesta urpa era tan grossa que potser li servia per furgar dins els nius dels insectes dels quals s’alimentava.