MALA QUINA
TEXTOS
ALTEAVILLA
CASOS D’INCREÏBLE MALA SORT I DE PERSONATGES QUE LA VAN SUPERAR
ANDREACASTELLANI IL · LUSTRACIONS
MALA QUINA
Textos
ALTEA VILLA
Il·lustracions ANDREA CASTELLANI
Traducció
HELENA AGUILÀ RUZOLA
SUMARI
18 personatges que no van comptar amb l'ajuda de la sort…
QUINT SERVILI CEPIÓ
Millor no barallar-se
GUILLAUME LE GENTIL
El trànsit de Venus
BRENNUS
Oques guardianes
BONANNO PISANO
Això no ho vaig tenir en compte!
VIOLET JESSOP
A alta mar
ANN HODGES
Un meteorit al saló
LUDGER SYLBARIS
La presó es crema
JOHN WILSON DANENHOWER
Un desastre de viatge
YOKOI
Una illa sense tresor
SHOICHI
SIMON LUCAS
Missió Àfrica
JIM LOVELL
Houston, tenim un problema
MCLEAN
Una batalla al jardí
LEN TAUNYANE
Una marató accidentada
ROY SULLIVEN
Fulminat una vegada i una altra
Plouen tortugues
VINCENT VAN GOGH
Un art incomprès
ADOLPHE SAX
Aixecar-se amb el peu esquerre
LA NIMFA ECO
Tafanejar és perillós
WILMER
ÈSQUIL
INTRODUCCIÓ
Es pot mesurar la mala sort?
És clar que sí!
I aquest llibre ho farà relatant històries de dones i d’homes que van sobreviure a la seva increïble mala sort.
No val enfadar-se ni sortir fugint!
Bé, potser els hauria anat millor portant un amulet o alguna cosa per l'estil per allunyar les desgràcies… però no hauria funcionat. I les seves històries són tan curioses que han arribat fins avui.
Amb aquests termòmetres d'alta tecnologia creats especialment per a l'ocasió, comprovarem el nivell de mala sort de les dones i dels homes que protagonitzen aquestes històries. Comencem per…
QUINT SERVILI CEPIÓ
Millor no barallar-se
Com se sol dir, quan dos discuteixen, el tercer gaudeix. I la veritat és que antigament aquesta situació es podia dur a l'extrem. El llunyà any 150 aC, a les terres que avui coneixem com a França, una nombrosa guarnició romana està a punt d'enfrontar-se amb centenars de guerrers de les tribus dels teutons i dels cimbris.
La Gàl·lia
En aquesta ocasió, l'exèrcit romà no té un sol comandant, sinó dos. Un és Quint Servili Cepió, l'altre, Gneu Mal·li El Màxim, i no s’ entenen gens. Màxim vol arribar a un acord pacífic amb les tribus, que tenen molts més homes dels que esperaven els romans…
PERÒ EL CEPIÓ DIU QUE NI PARLAR-NE.
Al contrari que el Màxim, ell és un noble d'una antiga família i no té intenció de donar suport al pla del “company”. Així, mentre el Màxim tracta de pactar amb l'enemic, el Cepió es llança amb les seves tropes a atacar el campament dels cimbris.
Resultat? Els romans pateixen grans baixes.
I la cosa no s' acaba aquí:
els furiosos enemics contraataquen, i la batalla d'Arausio (anomenada així pel lloc on es va lliurar) es converteix en una de les derrotes més dramàtiques i famoses de l'exèrcit de l'antiga Roma.
ESTIMAT GNEU MAL·LI MÀXIM, AMIC MEU, POTS PAGAR TU EL COMPTE? DESPRÉS T'HO DONO…
I el Cepió? Fuig a tota velocitat!
COM US ESTIMEU MÉS
QUE US PAGUI EL COMPTE?
BONANNO PISANO
Això no ho vaig tenir en compte!
Els arquitectes són grans artistes que construeixen amb fantasia i imaginació habitatges per a les persones. A més, saben fer una sèrie de càlculs imprescindibles perquè els edificis siguin segurs i durin molt de temps. Això és així actualment, però també ho era en el passat.
Sembla que tot és al seu lloc…
Pensa en monuments com les catedrals de l'Edat Mitjana, grans exemples de la increïble habilitat tècnica dels artesans, els constructors i els arquitectes del passat.
QUÈ PODRIA SORTIR MALAMENT?
A l'Edat Mitjana, exactament l'any 1173, comencen a construir el campanar de la catedral de Pisa, a Itàlia.
L'arquitecte responsable, Bonanno Pisano, ha projectat una magnífica torre que vol fregar el cel i provocar admiració en els segles futurs. Comencen les obres de construcció, i a poc a poc avancen cap amunt. Quan arriben al tercer pis, algú s' adona que la torre… s'enfonsa!
Malauradament, el Bonanno ha comès un error: no ha tingut en compte que el terreny on edificaran és tou, i ara la torre es va enfonsant pel seu propi pes.
MESTRE, SEGUR QUE ENS HA SORTIT BÉ?
L’acaben de construir anys més tard, i avui encara se la coneix a tot el món com la “torre inclinada de Pisa”.
I ÉS CLAR… EHEM… L'HEM FET TORTA
EXPRESSAMENT. JA HO VEURÀS,
ACABARÀ SENT LA TORRE INCLINADA MÉS FAMOSA DEL MÓN, PERÒ ARA PER ARA… ÉS MILLOR QUE TOQUEM EL DOS!
LUDGER SYLBARIS
La presó es crema
Al maig de l'any 1902, després d'una baralla en una taverna, les autoritats arresten un pescador de l'illa de Martinica anomenat Ludger, i el tanquen una nit en una cel·la d'aïllament.
Uf, el Ludger treu foc pels queixals!
És una cel·la especial, de pedra, majoritàriament construïda sota terra i sense finestres, tret d' una molt petita per tenir ventilació.
QUIN MAL TRÀNGOL!
PERÒ LA HISTÒRIA NO S'ACABA AQUÍ…
L'endemà al matí, el volcà de l'illa, el Mont Pelée, entra en erupció, i un mar de lava incandescent cobreix la localitat de Saint-Pierre, on hi ha la presó.
El Ludger, tancat a la cel·la subterrània, no pot fugir i pateix greus cremades.
Finalment el rescaten amb vida, i descobreixen que és un dels poquíssims supervivents.
Una sort dins de la mala sort!
EH! HI HA ALGÚ? AQUÍ DINS
COMENÇA A FER MOLTA CALOR… EM PODRIEN PORTAR UN VENTILADOR?
GUILLAUME LE GENTIL
El trànsit de Venus
El cas d'un astrònom francès del segle XVIII demostra com pot ser de desesperant l’observació d’un planeta. El 1760, Guillaume Le Gentil s'incorpora a un ambiciós estudi internacional amb l'objectiu de mesurar la distància entre el Sol i la Terra. Per fer-ho, diversos astrònoms han de certificar el trànsit de Venus a diversos llocs de la Terra i fer uns càlculs molt complicats.
El Guillaume encara no sap què l’espera…
El 6 de juny del 1761, el Guillaume ha de trobar-se a Puducherry, una colònia francesa de l'Índia, per a realitzar l’estudi. Emprèn el viatge un any abans, però, durant el llarg trajecte, esclata una guerra entre França i Anglaterra.
Els anglesos ocupen Puducherry, i això impedeix que l'astrònom arribi fins a la localitat. Llavors intenta dur a terme l'observació des del vaixell, però li resulta impossible.
Missió fallida? Sí, però el Guillaume no es pensa rendir i decideix esperar un altre trànsit de Venus, previst per al juny del 1769. Total, es tracta de quedar-se en aquelles terres només… vuit anys més!
L’astrònom espera fins al gran dia. I, quan finalment arriba, el cel està tan ennuvolat que és impossible observar el planeta. Molt decebut, decideix tornar a casa, però entre tempestes i altres adversitats no aconsegueix arribar a París fins al 1771.
Ja era hora! Llàstima que mentrestant l’hagin declarat mort…
POBRE DE MI! NOMÉS FALTA QUE EM MORI!
NO, SENYOR! COM POT VEURE, VOSTÈ JA ÉS MORT.
VIOLET JESSOP A alta mar
A principis del segle XX, amb poc més de vint anys, la Violet troba feina de cambrera en vaixells de passatgers. En aquella època, l’únic mitjà de transport per viatjar d’un continent a un altre són els vaixells, entre els quals destaquen els gegants del mar: els transatlàntics.
Nens jugant
La
El 1911, la Violet viatja a bord de l'Olympic, un dels transatlàntics més cèlebres de l'època, quan es produeix un xoc.
petita Violet
QUINA MALA SORT! I NOMÉS ÉS EL COMENÇAMENT…
El següent transatlàntic on treballa és la joia de la companyia White Star Line. L’acaben de construir i asseguren que és impossible que s'enfonsi. El seu nom: Titanic.
Us sona?
L'abril del 1912, durant el viatge d'inauguració entre el Regne Unit i els Estats Units, el Titanic xoca amb un iceberg i acaba al fons de l'Atlàntic.
Quina
experiència més terrible per a la jove Violet…
LA PRÒXIMA VEGADA ANIRÉ AMB TREN!
El 1916 és a bord del vaixell bessó de l'Olympic i del Titanic, el Britannic, que, després d'una forta explosió al mar Egeu a causa d’una mina… s'enfonsa! La Violet resulta ferida, però sobreviu al seu tercer naufragi i continua treballant a alta mar fins que es jubila.
MIAUUU!
JOHN WILSON DANENHOWER
Un desastre de viatge
Explorar llocs desconeguts sempre és una aventura apassionant, pensa John Wilson Danenhower, un dels oficials de l'expedició àrtica USS Jeannette, en sortir de Califòrnia el 1879 per participar a la missió.
L'os polar… animal que viu al pol Nord
Destinació: l'estret de Bering, on, segons algunes noves teories, el vaixell arribaria al pol Nord gràcies a un corrent marí que en facilitaria el trànsit.
PERÒ AQUESTES
“TEORIES” SÓN FIABLES?
Malauradament, moltes vegades les teories fallen. El cas és que el Jeannette s' encalla en el gel i va a la deriva amb tota la tripulació… durant dos anys!
Danenhower i els altres exploradors decideixen desembarcar i recórrer a peu la costa de Sibèria per salvar-se. S’emporten tres bots.
Els ossos polars els ataquen amb freqüència, i els dies…
no són gens fàcils d'afrontar entre el gel i la gana.
DONCS EL GPS DEIA
QUE CALIA ANAR PER AQUEST CAMÍ…
POTSER NO HI HA COBERTURA…
HO PREGUNTEM A ALGÚ DE PER AQUÍ?
Quan es fan a la mar amb els bots, hi ha una tempesta i una de les barques s' enfonsa. Les altres dues atraquen a llocs molt diferents. L'embarcació on viatja Danenhower arriba a una terra habitada i la tripulació se salva.
Quin desastre de viatge!
BRENNUS Oques
guardianes
L'any 390 aC, Brennus, cap d'una tribu gal·la, es proposa assetjar Roma. Ell i els seus soldats proven d’obrir una bretxa a la muralla del mont Capitolí, on s'han refugiat part dels habitants de la ciutat. Després d’uns quants dies, els romans no aguanten més a causa de les privacions, i un grup de gals capitanejats pel Brennus arriba al cim de la muntanya.
antic romà
Brennus
Al cim del mont Capitolí hi ha un temple dedicat a la deessa Juno. Allà hi viuen unes oques, animals consagrats a la deessa.
Mentre tots dormen, els assaltants gals s' acosten en silenci.
Les oques, en veure'ls, armen un gran enrenou, i els romans es desperten i aconsegueixen fer fora el Brennus i els seus homes.
Una
acció militar fallida per culpa d’un grup d'oques?
QUINA MALA SORT!
OQUES! I GALLS… VULL DIR, GALS!
I QUÈ MÉS? GALLS
DINDI???
IMPOSSIBLE, ELS GALLS
DINDI VENEN D'AMÈRICA.
ANN HODGES
Un meteorit al saló
Fer una migdiada és un dels grans plaers de la vida. Imagineu una dona estirada al sofà, gaudint d'un merescut descans. De sobte, un objecte cau del cel, trenca la teulada i colpeja la pobra dona al maluc.
La casa de l’Ann Hodges després de l'impacte
L’Ann Hodges es fa un massatge al maluc contusionat i s' acosta a l'enorme pedra que gairebé li ha destruït la casa.
El 1954, en una petita ciutat nord-americana d'Alabama, es produeix l'únic cas d'una persona colpejada per un meteorit. Quina mala sort, deuen pensar molts…
Però també semblava una sort, perquè aquesta “pedra espacial” que ella utilitza per mantenir la porta oberta val molts diners. Abans de poder-los cobrar, l’Ann ha d'enfrontar-se als tribunals amb la propietària de la casa on viu, que declara que el meteorit és seu, perquè ha caigut dins la seva propietat. Tot i això, tothom l'anomena “el meteorit d’Hodges”.
La demanda legal va per llarg, i finalment… la pedra ja no val res!
ÉS MEU!!!!
CALMA, SENYORES! PER JÚPITER, O PER MART… O SATURN! ÉS IGUAL, VINGUI D'ON VINGUI LA PEDROTA.
SHOICHI YOKOI
Una illa sense tresor
Shoichi Yokoi torna a la seva terra natal, el Japó, després de vint-i-vuit anys d'absència. No, no se n'havia anat a l'estranger per cap motiu en particular. De fet, la seva història és molt complicada.
El Shoichi sempre està alerta.
Durant la Segona
Guerra Mundial, el Shoichi és un soldat de l'exèrcit japonès al front del Pacífic.
QUÈ LI PASSARÀ?
Arriba a l'illa de Guam amb altres soldats i, quan entren les tropes nord-americanes, enemigues del Japó, es refugia a la jungla.
Com que està amagat a l'interior del bosc, no li arriba la notícia que la guerra s' ha acabat. Viu gairebé vint anys amb dos companys i, quan ells es moren, continua dins una cova, s' alimenta de fruita i d’animals i confecciona la roba amb materials que troba a la jungla.
Finalment, el 1972, es troba amb uns pescadors, s' assabenta dels fets i les autoritats del seu país li faciliten la tornada a casa.
IMPOSSIBLE! LA GUERRA VA ACABAR FA 27 ANYS.
PSSST… AQUÍ HI HA UN PAIO AMB UN FUSELL, I SEMBLA FORÇA AMENAÇADOR…
QUÈÈÈ???
SIMON LUCAS
Missió Àfrica
Una vida d'aventures i desventures… Al segle XVIII, un viticultor anglès envia el seu fill, anomenat Simon Lucas, al sud d'Espanya perquè aprengui l'ofici.
Que bé que s' està a les vinyes…
En el viatge de tornada, els pirates berbers capturen el Simon i el venen com a esclau al nord d'Àfrica. S’hi queda tres anys abans de poder fugir.
UNA LLAAAARGA ESPERA!
SOC UN GRAN EXPLORADOR!
VAIG DESCOBRIR LES FONTS DEL RIU NÍGER!
VINGA, CALMI'S. JO
D’AIXÒ EN DIRIA UN
PETIT TOLL…
Un cop fora de perill, i com que parla molt bé la llengua àrab, el nomenen vicecònsol del Marroc. Anys més tard, quan torna a Anglaterra, decideix dedicar-se a la seva gran afició: ser explorador. I la veritat és que en aquella època s' organitzen diverses expedicions per descobrir llocs desconeguts.
El Simon s' ofereix per ser el primer a endinsar-se a l'Àfrica a buscar les fonts del riu Níger, una aventura emocionant amb la qual espera fer-se famós. Preparen un vaixell carregat d’homes i de provisions per al gran viatge. Tot està a punt, llàstima que… es posa malalt just el dia abans de sortir.
El pobre Simon Lucas s' ha de quedar a casa i un altre explorador viatja en lloc seu.
FEBRE, INCONTINÈNCIA, DELIRI… QUINA
GRIP QUE HA ENXAMPAT VOSTÈ, SENYOR LUCAS.
LEN TAUNYANE
Una marató accidentada
Córrer una marató no és gens senzill, sobretot quan no s’ és un atleta entrenat. I si a més hi intervé la mala sort, la cosa es complica…
El 1904 hi ha una marató a la ciutat de Saint Louis, als Estats Units.
Preparats, llestos, ja!!!
Els organitzadors conviden dos joves sud-africans que són a la ciutat per participar a la Fira Mundial de Saint Louis i després a la marató.
FINS AQUÍ TOT BÉ…
Un dels sud-africans, el Len, es presenta a la línia de sortida amb el número 35.
Comença la marató i els corredors surten.
És una carrera força estranya. Els atletes corren enmig de la polseguera que aixequen sense parar els cotxes, que passen molt a la vora.
BUP, BUP, BUP! BUP!
SENYOR, LA CARRERA ÉS PER AQUÍ…
Un esportista demana a un vehicle que el porti per arribar abans, a un altre se li acudeix menjar-se una poma podrida i comença a vomitar…
I el Len? Arriba en novè lloc.
Primer va al capdavant i sembla que continuarà així, però de sobte apareixen uns gossos vagabunds que es llancen a perseguir-lo.
Llavors, per despistar els animals rabiosos i poder acabar la carrera, l'home es veu obligat a fer una volta d'uns quants quilòmetres.
SÍ, SÍ, JA HO SÉ. FARÉ UNA VOLTA ABANS D'ARRIBAR A LA META…
BUP!
VINCENT VAN GOGH
Un art incomprès
Un quadre del pintor holandès Vincent van Gogh es ven per més de 80 milions de dòlars en una subhasta. Una suma astronòmica que el pintor no hauria pogut somiar mai en vida…
Els gira-sols són
una obsessió per al Vincent
El Van Gogh ha esdevingut un artista universal, un dels més cèlebres de la història de l'art. No obstant això, a l'època en què viu, la segona meitat del segle XIX, el Vincent no és gens famós.
VINCENT VAN QUÈ???
QUE BÉ! HE VENUT EL MEU PRIMER QUADRE! SEMBLA QUE COMENÇO A GUANYAR UNA MICA DE DINERS…
El que passa és que les persones, quan miren les obres del Van Gogh, no les acostumen a entendre. A la major part de la gent encara li interessa la pintura clàssica, i la d’ell és massa innovadora.
Per això, en tota la seva carrera, Van Gogh només ven… un sol quadre!
De vegades ser un geni no és precisament una sort, sobretot si no et comprèn ningú perquè a la teva època no accepten les innovacions.
BUF, 400 FRANCS LLENÇATS…
D'AQUÍ A UN MES NO VALDRÀ NI UN RAL!
JIM LOVELL
Houston, tenim un problema
Hi ha gent que es fa famosa per diversos cops de mala sort. És el que els passa a l'astronauta Jim Lovell i als seus dos companys quan participen, l’any 1970, en la missió de la NASA de l'Apolo 13 per arribar a la Lluna. La mala sort apareix de seguida: al llançament, un dels coets deixa de funcionar, tot i que la nau aconsegueix entrar en òrbita.
3, 2, 1… ENLAIRAMENT
Abans que els astronautes respirin tranquils... esclata un dipòsit! Llavors tots tres han d'abandonar la cabina de comandament per traslladar-se al mòdul lunar de la nau…
I RENUNCIAR A L'ALLUNATGE I A LA MISSIÓ.
Des d'aquell moment, s' adonen que cal tornar com més aviat millor a la Terra, perquè a més hi ha el perill que el sistema de purificació de l'aire no sigui suficient i que el motor no els porti de retorn a casa. Així comença un viatge ple de tensió i de riscos, que el Jim Lovell i els seus companys superen gràcies a l’enginy i a l'ajuda dels tècnics del centre de control de Houston, als Estats Units.
Aconsegueixen circumnavegar la Lluna i tornar a la Terra.
El seu cas ha passat a la història com un dels viatges espacials més desafortunats, però també com un dels que va acabar millor.
HOUSTON, TENIM UN PROBLEMA. S'HA TRENCAT EL DIPÒSIT…
ROY SULLIVAN
Fulminat una vegada i una altra
Passar temps a l'aire lliure és molt saludable, sobretot per a algú que viu a prop d'un bosc meravellós.
El Roy Sullivan treballa en un parc nacional a Virgínia, als Estats Units. És un ranger, un membre del cos de guardes del parc.
El Roy Sullivan vigilant
Part de la feina consisteix a recórrer el perímetre del lloc per comprovar si tot està en ordre.
I, és clar, de vegades fa mal temps. Pot passar. I de vegades els llamps s' estavellen contra el terra.
ÉS VERITAT, POT PASSAR…
EH, NOIS, US VE DE GUST UN CAFÈ?
Pot ser molt perillós que et caigui un llamp. El Roy Sullivan ho sap molt bé, perquè li passa set vegades entre el 1942 i el 1977.
I fa molt de mal!
Per això li diuen el “parallamps humà”. I els seus parents i amics se n' allunyen tan bon punt es veuen núvols a l'horitzó.
BÉ… ÉS QUE S'HA FET
MOLT TARD…
EM CRIDEN DEL MONT CAPITOLÍ… S'HAN ESCAPAT LES OQUES…
HE D'ACOMPANYAR LA MEVA ÀVIA AL BINGO
GRROOARRRR!
ADOLPHE SAX
Aixecar-se
amb el peu esquerre
El cognom d’Adolf Sax és fàcil de recordar perquè és la primera part de la paraula saxòfon, l'instrument de vent que aquest expert constructor d'instruments belga i músic excel·lent va inventar.
Alguns instruments que hi ha a casa del Sax
Però el Sax també és conegut… per la seva mala sort! De fet, comença molt aviat. Quan té deu anys, mentre passeja, li cau a sobre una teula d'una casa. És un cop fort, però la història no s' acaba aquí: quan ja està curat, presencia una explosió al taller del seu pare.
BOOOOOM!
FA BON DIA. SORTIRÉ A PASSEJAR AMB L'INSTRUMENT QUE ACABO D'INVENTAR…
MIAUUU!
WILMER McLEAN
Una batalla al jardí
A moltes persones els encanten les pel·lícules de guerra i no se' n perden ni una…
Doncs bé, abans que s' inventés el cinema, un ric agricultor nord-americà va ser espectador d'una batalla en directe.
És un canó de veritat o d'atrezzo?
El Wilmer McLean viu amb la seva família a l'estat de Virgínia, on posseeix una gran propietat. El 1861 esclata la guerra de Secessió als Estats Units, i el Wilmer és testimoni de la batalla de Bull Run, que es lliura… al jardí de casa seva!
Sens dubte, és molt més emocionant que veure una pel·lícula des del sofà…
QUINA ESCENA TAN ESPANTOSA!
L'exèrcit confederat utilitza casa seva com a caserna general, i els soldats del nord l'ataquen a canonades. Poc després, té lloc la segona batalla de Bull Run, també a casa seva. El Wilmer s' adona que la situació és molt perillosa i es trasllada a Appomatox, a més de 200 quilòmetres de distància. El pitjor és que l’any 1865 escullen la seva nova casa per signar la pau entre tots dos exèrcits, i es veu obligat a cedir l'espai per a la cerimònia.
És un dia històric, i tots els presents volen tenir un record de l’esdeveniment, així és que s' emporten mobles, objectes i guarniments de la casa fins a deixar-la pràcticament buida.
QUINA SORT, EH, SENYOR MCLEAN?
LA CASA PASSARÀ A LA HISTÒRIA!
JA, SÍ… EL QUE EN QUEDI.
ÈSQUIL
Plouen tortugues
A l'antiga Grècia no era estrany anar a un endeví per preguntar-li pel futur. Així, a un cèlebre escriptor de tragèdies anomenat Èsquil li prediuen que la mort li caurà del cel, i ell, aterrit, comença a prendre precaucions per evitar aquest final.
No se sent segur enlloc…
Si plou, s' amaga dels llamps i s' allunya dels arbres. Si passeja per la ciutat, camina pel centre del carrer per evitar que li caigui una teula al damunt.
I ÉS QUE TOTA PRUDÈNCIA ÉS POCA…
L'any 456 aC l'Èsquil, que es troba a Sicília, decideix fer una migdiada a l'aire lliure i es queda adormit. Malauradament, damunt seu vola una au rapinyaire que acaba de caçar una tortuga, i el seu mètode infal·lible per menjar-se-la és deixar-la caure sobre una pedra perquè se li trenqui la closca.
Així, des del cel, l'ocell busca una roca i en veu una perfecta. Llavors, obre les urpes i deixa anar la seva presa.
El problema és que no és una pedra, sinó el cap calb de l’autor de tragèdies més cèlebre de la seva època.
I així arriba a la seva fi la vida del famós Èsquil.
VAGI
AMB COMPTE, SENYOR! !
AQUÍ
A L'AIRE LLIURE NO CORRO PERILL, NO HI POT PASSAR RES. NO PLOURAN TORTUGUES!
LA NIMFA ECO
Tafanejar és perillós
La mala sort sempre és molt present a la vida de les persones, per això apareix a la literatura, al cinema i a les cançons, fins i tot a les històries de fa milers d'anys. La mitologia antiga n'és un bon exemple, ja que inclou relats en què intervé la mala fortuna.
No se’ n deslliuren ni les divinitats menors com les nimfes
L’Eco és una nimfa de les muntanyes i li encanta xerrar. Parla i parla tant que Júpiter decideix enviar-la amb la seva esposa perquè l'entretingui amb històries inacabables.
QUÈ PASSARÀ?
De seguida comprèn que el seu espòs li ha enviat la nimfa xerraire per distreure-la mentre ell es dedica als seus passatemps preferits. Furiosa, castiga Eco traient-li per sempre el do de la paraula i permetent-li només repetir l'última que diuen els qui s' hi adrecen.
Quina situació tan terrible per a algú que adora les xafarderies!
I la cosa encara es complica més quan Eco coneix el bell Narcís, un jove caçador, i se n' enamora. El segueix i intenta parlar-li, però… l’ únic que fa és repetir el que ell li diu!
Impacient, el jove l'abandona sense donar-li una altra oportunitat, i la pobra Eco es troba sola i desesperada… per tota l'eternitat!
T'ESTÀ BÉ PER COTORREJAR TANT, NIMFA XERRAIRE!
NO M’HAVIEN DIT MAI QUE SOC LLEIG.
PER JÚPITER! UN ALTRE COP???
LLEIG… LLEEEEIG!
EN DEFINITIVA…
QUÈ ÉS LA MALA SORT?
Una força misteriosa que ens impulsa a trepitjar una pell de plàtan tirada a la vorera?
Un vent del destí que ens fa caure en un toll quan lluïm les nostres millors gales?
O tan sols un nom que donem a una sèrie de coincidències que ens porten a viure situacions negatives?
Una
cosa és segura: de vegades atribuïm a la
mala sort una cosa que ha passat i que no som capaços
d'assimilar.
Remeis contra la mala sort?
No serveix de res evitar els gats negres o portar a sobre una ferradura, un trèvol de quatre fulles o un número en particular. L'únic que podem fer és aixecar-nos cada vegada que caiem.
I això depèn de la força de voluntat que tingui cadascú.
Es pot mesurar la mala sort? És clar que
sí!
Aquest llibre parla de dones i d’homes que van sobreviure a la mala sort. Bé, potser haurien d’haver portat un amulet o alguna cosa per l’estil per allunyar les desgràcies… Com veureu, les seves històries són tan curioses que han arribat fins als nostres dies.
