Tú tambe pots ser un artista by eccomibooks

Tu TAMBÉ pots SER un ARTISTA

Crea les teves pròpies obres d’art inspirant-te en 25 artistes increïbles.

TAMBÉ Tu

pots ser un ARTISTA

TEXT DE

IL · LUSTRACIONS D'

A en Freddy i la Cleo: no deixeu de crear!

R. M.

Al pare: gràcies per convertir-me en artista.

E. S.

Títol original: "This book will make you an artist" Text: Ruth Millington Il·lustracions: Ellen Surrey

Dipòsit legal: B 6930-2024

ISBN: 978-84-19262-48-6 N° ECC:0049

Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial.

SUMARI

Introducció 4 –11

Pinta amb les mans com UN PINTOR RUPESTRE 12–13

Fes un mosaic com UN ANTIC ROMÀ 14 –15

Mesura’t les proporcions com LEONARDO DA VINCI 16 –17

Pinta un autoretrat com ARTEMISIA GENTILESCHI 18 –19

Fes xilografia com KASUSHIKA HOKUSAI 20 –21

Retalla un retrat de silueta com MOSES WILLIAMS 22–23

Pinta la natura com CLAUDE MONET 24 –25

Pinta amb puntets com GEORGES SEURAT 26 –27

Pinta una natura morta com VINCENT VAN GOGH 28 –29

Retalla com HENRI MATISSE 30 –31

Fes un collage cubista com PABLO PICASSO 32–33

Dissenya un mòbil abstracte com HILMA AF KLINT 34 –35

Torna’t surrealista com SALVADOR DALÍ 36 –37

Posa't flors als cabells com FRIDA KAHLO 38 –39

Representa un poema com HUGO BALL 40 – 41

Modela una escultura com BARBARA HEPWORTH 42– 43

Pinta amb esquitxades com JANET SOBEL 44 – 45

Fes gravats d’art pop com ANDY WARHOL 46 – 47

Dibuixa una il·lusió òptica com BRIDGET RILEY 48 – 49

Corona’t com JEAN-MICHEL BASQUIAT 50 – 51

Embolica escultures amb fibra com JUDITH SCOTT 52– 53

Renta sobre cera com EMILY KAME KNGWARREYE 54 – 55

Torna’t invisible com LIU BOLIN 56 – 57

Fes una carbassa de llunes com YAYOI KUSAMA 58 – 59

Pinta un mural com ESTHER MAHLANGU 60 – 61

Glossari 62– 63

Sobre l'autora i la il·lustradora 64

Agraïments 64

INTRODUCCIÓ

TU TAMBÉ POTS SER UN ARTISTA! SÍ, TU!

A mesura que vagis passant les pàgines d’aquest llibre, et trobaràs amb artistes del passat i del present, de països de tot el món. Totes aquestes persones van crear obres extraordinàries en diverses branques de l'art (pintura, performance, escultura o artesania, entre d'altres).

I com van poder fer murals gegants, escultures de pedra, mosaics complexos o pintures amb milers de puntets? Fer-se preguntes com aquesta i trobar-ne la resposta és el que coneixem com a història de l'art, una disciplina fascinant que et pot donar un munt d’idees per crear les teves pròpies obres.

En aquest llibre descobriràs el que va inspirar a tota mena d’artistes. N’hi ha que van voler retratar gent interessant que havien conegut, mentre a d’altres els apassionava dibuixar paisatges de flors silvestres o platges paradisíaques; n’hi ha que van pintar les impressionants ciutats en què van viure —Londres, París, Pequín—, mentre d’altres il·lustraven somnis fantàstics que havien tingut per crear els seus propis universos màgics. ¡Tots els artistes fan servir la imaginació!

També hi ha molts artistes que es van inspirar en la història de l’art. Per exemple, Pablo Picasso va dir en una ocasió que li agradava «robar» idees d’altres artistes. Així és que, si vols, pots robar idees d’aquest llibre…

Estàs a punt d’aprendre els secrets per crear obres d’art extraordinàries amb tècniques diverses. Potser ja n’has provat algunes, com el dibuix o la pintura, però n’hi haurà d’altres que segurament et siguin noves. Deixa’t sorprendre per les formes en què es crea l’art, des de ballar amb pintura fins a embolicar carrets de la compra amb fils!

Aquí descobriràs estils diferents. Alguns artistes han creat el seu, i també n’hi ha que han treballat en grup fins a desenvolupar un estil comú. L’art pot ser gran o petit, modern o tradicional, abstracte o realista. Algunes d’aquestes paraules potser no les has sentit mai, però aquest llibre t’ensenyarà el llenguatge que fan servir els artistes!

I, encara més important: aprendràs sobre l’art creant-lo! Després de conèixer els artistes amb les mans a la pasta, amb les tècniques i consells que t’ensenyaran podràs pintar una natura morta com Van Gogh, modelar una escultura com Hepworth, fer una corona com Basquiat i moltes altres coses més.

ARA ET TOCA A TU! DEIXA QUE AQUEST LLIBRE T'INSPIRI

I CONvERTEIX-TE EN ARTISTA…

PRIMERS PASSOS AL TEU TALLER

Cada artista té el seu lloc de feina: des d’habitacions acollidores fins a platges borrascoses, qualsevol indret és ideal! En aquest llibre veuràs Frida Kahlo fent-se un autoretrat al seu llit a Mèxic i a Claude Monet pintant al seu gran jardí, ple de nenúfars enormes, a França.

Al llarg de la història, la majoria d’artistes han treballat en un lloc especial anomenat taller. En aquest espai, es pot experimentar individualment o treballar amb altres persones.

TALLER d'artista

Els artistes poden dibuixar en quaderns petits, pintar en llenços enormes penjats a la paret o modelar escultures a terra. N’hi ha que amaguen les seves obres al taller fins que estan llestes per ensenyar-les a la resta del món. Un taller és l'espai on es crea l’art, així és que qualsevol lloc es pot convertir en el teu taller.

Els artistes hi acostumen a guardar tot el que necessiten: eines, materials i qualsevol objecte que els inspiri, com plantes i gerros amb flors, màscares decoratives, pots de pintura i tisores afilades. Què més creus que hi pot haver, al taller d’un artista?

QUÈ NECESSITES

PER CREAR ART?

En aquest llibre descobriràs una pila de materials que es poden fer servir per crear obres d’art: des de paper i pintura fins a cintes, llana, branquillons… i fins i tot les mans i els peus!

Per a la major part de les activitats del llibre només et caldran un parell de coses de no res, que segurament ja deus tenir a casa. Per a d’altres, però, necessitaràs eines més especialitzades, com les que pots veure en aquesta pàgina.

Bolígrafs

Algunes eines i materials que potser necessitaras

Pots de iogurt

Cola

Pals i branquillons

Cinta adhesiva

Tisores

Hi ha diverses classes

depintura:aquarel·les, acrílica,al’aigua,oli…

Tot net com una

De vegades, quan creem obres d'art ho empastifem tot de valent! Per això és bona idea posar-se un davantal o una samarreta vella que et cobreixi la roba neta i fer servir una mica de paper de diari i una tela per protegir casa teva.

LA TEvA IMAGINACIó!

El que necessita un artista per damunt de tot és… imaginació! Pots utilitzar qualsevol cosa per crear obres d'art. Les activitats d’aquest llibre s’han dissenyat perquè puguis substituir uns materials per uns altres en cas que no els tinguis a casa. Fes servir la creativitat sense límits, perquè és l'essència d'un artista!

Paper

Cartolina

Paleta

Llapis

Pinzells

PRÀCTICA, PRÀCTICA I MÉS PRÀCTICA

Si vols convertir-te en artista, hauràs de practicar. Però no t'amoïnis, és d’allò més divertit! Si practiques algun esport o toques un instrument, ja deus conèixer la importància de practicar per millorar. Passa el mateix amb l’art: com més practiquis les teves habilitats artístiques, millor artista seràs.

Escalfament

És bona idea escalfar abans de crear obres d’art. De la mateixa manera que un músic toca una escala abans de començar o que una futbolista fa estiraments abans de jugar un partit, un artista també s’ha de preparar. No pateixis quan escalfis si no tens una idea clara de com serà la teva obra. Deixa volar la imaginació!

EL CERCLE CROMÀTIC

Perquè la tasca els resulti més fàcil, hi ha artistes que fan servir un cercle cromàtic, per organitzar els colors. El cercle està compost de sis colors (vermell, taronja, groc, verd, blau i lila) i es divideix en porcions, com si fos una pizza. Tres contenen els colors primaris (el vermell, el groc i blau), i no els pots crear barrejant-los amb els altres.

Quan barreges, però, dos colors primaris, pots crear un color secundari: taronja, verd o lila. De fet, aquest cercle cromàtic t’ensenya quins dos colors s’han de barrejar per crear cada color secundari. Dona-hi una ullada i ho veuràs!

ARA ET T o CA A TU !

Prova de fer lila, verd i taronja. Necessitaràs una mica de paper, una paleta, un pinzell, pintura a l’aigua i un pot amb aigua.

UN CONSELL :

Comença fent servir només una mica de pintura i afegeix-n’hi més si cal.

Si barreges blau i vermell aconseguiràs el lila.

Per fer el verd barreja blau i groc.

ARA ET TOCA A TU!

Amb un llapis, un bolígraf o una cera, fes un puntet al centre del full. Ara te’l pots endur a fer una volta, sense apartar la mà del paper. T'estimes més que la teva línia serpentegi, zigzaguegi o giragonsi? Tu decideixes! Omple la pàgina amb la teva línia; pots deixar tant espai buit com vulguis.

El vermell i el groc fan el taronja.

El cercle cromàtic també t’ajuda a veure quins colors queden bé junts. Tria'n un i el que es troba en direcció contrària: és el seu color complementari.

Tria parells de colors diferents i pinta rectangles petits l’un al costat de l’altre en un full de paper. Sabràs quins colors són complementaris perquè cadascun d'ells fan que l’altre destaqui.

Tot seguit, experimenta afegint aigua a la pintura. Escull només un color per crear una altra línia de rectangles. A mesura que pintis cada rectangle, afegeix aigua a la pintura (barrejant-ho a la paleta abans). Com canvia el color?

Ser artista consisteix bàsicament a experimentar: amb colors, punts, línies, aigua i una pila de materials.

No t'amoïnis gens ni mica si comets errors. De fet, algunes obres d'art molt famoses parteixen d'equivocacions que van tenir un final feliç!

En l’art, no hi ha res que estigui bé o malament. Però hi ha una regla molt important: no deixis mai de crear!

UN PINTOR RUPESTRE

Les PINTURES RUPESTRES són unes de les obres d’art més antigues del món. Fa milers d’anys que es van crear i s’han descobert a països d’arreu, des de França o Espanya fins a Indonèsia. La major part representen persones i animals, i també n'hi ha algunes que mostren les empremtes d’artistes de fa 40.000 anys!

A la prehistòria, els éssers humans utilitzaven pedres i ossos per caçar animals i recol·lectar aliments. Feien servir aquestes mateixes eines per pintar a les superfícies rocoses de les coves on vivien. Normalment representaven els animals que caçaven: toros, cérvols, rinoceronts i mamuts llanuts!

Per deixar una empremta, posaven la mà a la roca amb els dits ben estesos i en dibuixaven el contorn. També s'untaven els palmells amb pintura i els pressionaven contra la paret. Era una manera de dir: «Jo he estat aquí».

Podem calcular l’edat de les persones que van pintar aquestes obres d’art per la mida de les mans; hi havia infants que tenien les mans diminutes.

ARA ET T o CA A TU !

La pintura la feien amb roques, baies i fins i tot sang d’animals.

1 2 3

Prepara les teves pintures antigues. Per a cada color afegeix unes culleradetes curulles d’alguna espècia d'un color viu a una tasseta de pintura blanca.

Tira-hi un rajolí d’aigua i aboca la barreja en un plat de paper.

N ECESSITARÀS

Ç Espècies, com ara cúrcuma, comí o canyella

Ç Pintura blanca

Ç Aigua

Ç Un plat de paper

Ç Paper de diari (per protegir les parets)

Ç Cinta adhesiva

Ç Paper d’embalar

Ç I el més important de tot: les mans!

Cobreix una paret de casa o del jardí amb paper de diari i fixa’l amb cinta adhesiva. Tot seguit, enganxa un tros gran de paper d’embalar enmig.

EL PERIÒDIC

Amb una mà, fes pressió sobre el primer color de pintura i a continuació estampa-la contra el paper de la paret. Repeteix l’acció diverses vegades amb colors diferents. Afegeix-hi tantes empremtes com vulguis.

Això vol dir que tenien pocs colors, entre els quals hi havia el vermell i el negre.

UN CONSELL: Pots convidar a la teva família i les teves amistats a afegir-hi les seves empremtes: així tindràs un munt de mesures i mides diferent!

FES UN MOSAIC COM

UN ANTIC ROMÀ

On acostumes a veure art exposat? En la majoria de casos, el trobaràs a la paret d’un museu, d’una galeria d’art o fins i tot de casa teva. En canvi, a l'antiga Roma n'hi havia prou amb mirar a terra per descobrir-hi art. Es tractava d'unes creacions fetes amb unes rajoles molt petites que s'anomenen MOSAICS

Alguns dels millors exemples els trobem a Pompeia, una ciutat italiana que va ser destruïda l’any 79 dC pel Vesuvi, un volcà que va entrar en erupció i ho va cobrir tot de lava i de cendra.

Centenars d’anys més tard, sota la lava i la cendra, uns exploradors van descobrir mosaics al terra d’algunes cases, a les termes i fins i tot al paviment de la ciutat.

N ECESSITARÀS :

Una cartolina prima

Paper de colors o material reciclat: revistes, targetes de felicitació, paper pintat, de regal o d’alumini

Les persones que feien mosaics a l’antiga Roma representaven escenes quotidianes: homes amb toga, les seves menges i begudes preferides, i animals.

Tria un animal i dibuixa’n el contorn enmig de la cartolina.

De quins colors vols que sigui el teu animal? Talla una mica de paper de colors en quadradets.

UN CONSELL: Talla primer el paper en tires llargues, i després talla-les en quadradets més petits. No cal que siguin perfectes: les rajoles romanes tampoc no ho eren!

L’artista que va fer aquest mosaic devia començar creant un munt de rajoles molt petites, per exemple fent servir un martell per esmicolar un gerro.

Els artesans que feien mosaics havien de tenir molta paciència: calia temps per enganxar les rajoles. Deixaven un espai petit entre cadascuna perquè es pogués veure el patró. Un patró és el model que es fa servir per repetir diverses vegades el mateix dibuix. Veus com el mosaic de sota està fet per línies de quadrats?

A l’entrada d’una casa a Pompeia hi ha un mosaic d’un gos en què es poden llegir les paraules CA v E CANEM : ‘COMPTE AMB EL GOS’.

Per acabar els mosaics, acostumaven a afegir una vora de rajoles per dibuixar un marc.

Decora el teu animal enganxant trossets de paper en files iguals. És més fàcil posar cola en un tros de la cartolina que posar-ne a cada trosset de paper.

UN CONSELL:

Deixa una mica d’espai entre trosset i trosset de paper perquè sembli un mosaic de l’antiga Roma.

Per fer la figura amb més detall, talla trossets de paper amb formes diferents. Els triangles van molt bé per fer les orelles, les potes i la cua.

3 4 5 6

Acoloreix el fons amb trossets alineats més clars.

Dibuixa un marc enganxant trossets de paper a la vora de la cartolina.

MESURA’T LES PROPORCIONS COM

LEONARDO DA VINCI

Leonardo da Vinci va néixer a Itàlia l’any 1452. És un dels pintors més famosos d’arreu del món.

També va ser un inventor, matemàtic, músic i científic extraordinari. Li interessava molt entendre com era el món i saber com funcionava.

Da Vinci no va anar a l'escola, el pare l’ensenyava a casa. Sempre escrivia i dibuixava idees innovadores en els seus quaderns, plens de dissenys per a instruments musicals i per a tota mena de mitjans de transport per terra i per aire (diversos segles abans que s'inventessin els avions, els helicòpters, etc.).

També va fer molts dibuixos de cossos humans. D’això se’n diu anatomia, és alhora un art i una ciència. Leonardo va descobrir que les estructures que tenim sota la pell són les que determinen el nostre aspecte físic.

Li agradava mesurar les diferents parts del cos humà. A quina altura del cap creus que es troben els ulls? Mira’t en un mirall i t’adonaràs que estan a la meitat de la cara, aproximadament. Fixa’t a continuació en l’espai que hi ha entre tots dos: és més o menys tan gran com un ull. El cos humà és matemàtic!

Sembla que Da Vinci volia guardar en secret algunes idees, ja que sovint les anotava en escriptura especular, és a dir, per poder-les llegir calia veure-les reflectides en un mirall.

A RA E T T o CA A TU !

Col·loca la làmina de paper a terra i assegura’n els cantons amb cinta adhesiva perquè no es mogui.

A Leonardo da Vinci li interessaven aquestes mesures perquè l’ajudaven a dibuixar persones, com la dona del seu quadre més famós, la Monna Lisa. Aquestes regles sobre la longitud i la distància entre les parts del cos s’anomenen PROPORCIONS .

Estira’t sobre el paper. Fes-ho primer amb els peus junts i els braços a tocar del tors. Després, com si fossis una estrella: amb els peus separats i els braços a mitjana altura. En totes dues postures, demana a algú que traci el teu contorn a llapis.

Cap amunt! Ara et toca dibuixar un cercle al voltant del teu cos. Ha de passar per les mans alçades i pels peus.

UN CONSELL: Per dibuixar un cercle perfecte, lliga al llapis un tros de cordill igual de llarg que la distància des del melic fins als dits dels peus. Amb una agulla de cap, fixa un extrem del cordill al centre del dibuix; a continuació, tensa el cordill i traça un cercle amb el llapis.

1 2 3 4 5

UN CONSELL: Anota’t les mesures en un angle del dibuix, com Da Vinci. Prova de fer servir l'escriptura especular!

Ara dibuixa’t les parts a la cara. Recordes on hi ha els ulls? Mira’t al mirall per comprovar-ho. Afegeix-hi les celles, les orelles, el nas i la boca.

N ECESSITARÀS :

Ç Una làmina de paper gran (pots fer servir paper d’embalar però també pots enganxar diversos fulls; ha de ser més gran que tu) Ç Algú que t’ajudi, perquè et pugui dibuixar el contorn

Ç Cinta de carrosser

Ç Una cinta mètrica o un regle

Ç Un llapis

Ç Cordill

Ç Una agulla de cap

És hora de mesurar! Amb un regle o una cinta mètrica, calcula’t la longitud del cap. Quants caps t’hi caben al cos?

Els braços estesos et mesuren el mateix que l’alçada del cos?

A quina altura tens el melic?

És al centre del cercle?

PINTA UN AUTORETRAT COM

Artemisia Gentileschi

Artemisia Gentileschi va ser una pintora italiana que va viure durant la primera meitat del segle XVII. Sabem com era físicament perquè va pintar moltes imatges d’ella mateixa: aquesta mena de quadres s’anomenen AUTORETRATS

Als 15 anys, va començar a vendre els seus quadres a italians adinerats. Allò no era gens comú, ja que era molt joveneta i, a més, en aquella època hi havia molt poques artistes. Les dones s'havien de quedar a casa i cuidar dels infants; no els era permès estudiar amb els homes a les escoles d’art. Per sort, el pare de Gentileschi era un gran artista i li va ensenyar com retratar-se de manera realista.

Per pintar els autoretrats, Artemisia es mirava en un petit mirall que sostenia a la mà i després copiava l’aspecte del seu rostre i de les seves espatlles.

Què més sosté a les mans? En una un pinzell i a l’altra, una paleta. Afegia aquests detalls a les seves obres per mostrar que era pintora.

Gentileschi demostrava a la gent que les dones també podien ser artistes. Aprendre a pintar, però, no fàcil: requereix treballar de valent, amb molta concentració en la tasca que tens a les mans.

Què creus que està pensant Gentileschi? No somriu perquè es volia mostrar al món com una pintora seriosa, igual que el seu pare.

ARA ET TOCA A TU !

N ECESSITARÀS :

Una paleta o un plat de paper

Un mirall, si pot ser un de petit que puguis sostenir a la mà

Un pinzell

Un full de paper

Pintura a l’aigua

Observa el teu reflex al mirall. Què et fa especial? De quina forma tens el rostre? Com de grans tens els ulls? Abans de començar a dibuixar, pren-te temps per mirar-te amb atenció.

Dibuixa’t a llapis el contorn del rostre. A continuació, dibuixa’t les espatlles. Deixa espai als marges, més endavant el necessitaràs.

Ara dibuixa els detalls: els cabells, les ulleres, el nas, els ulls… Tens un posat tan seriós com Gentileschi o t’estàs divertint? Somrius o arrufes el nas?

UN CONSELL: Ves a la pàgina 16 per saber-ne més sobre les proporcions de la mà de Leonardo da Vinci. Recorda que els ulls estan enmig del rostre.

Ara et toca mostrar que ets un artista! Dibuixa els objectes que estàs fent servir al voltant del teu autoretrat; fins i tot pots representar el mirall que tens a la mà.

Com és l’habitació on et trobes? De quin color són les parets? Pinta d’aquests colors l’espai que hi ha al teu voltant a l’autoretrat, com si fossis un artista treballant. 1 2 3 4 5 6

UN CONSELL: Per assegurar-te que el teu autoretrat és una imatge fidel de tu, mira d'utilitzar els mateixos colors que veus al mirall.

Ha arribat l'hora de pintar. Comença pels cabells i ves de dalt a baix del paper per no esborrallar la teva obra.

COM

Katsushika Hokusai

L’artista japonès Katushika Hokusai va viure a Tòquio fa uns 200 anys. De petit li encantava dibuixar, però d’adolescent va aprendre la tècnica de la XILOGRAFIA , que utilitzava per fer representacions més detallades dels paisatges.

A Hokusai el va adoptar i el va criar el seu oncle, que polia miralls per a les famílies riques del Japó. A Hokusai no li agradava gens ni mica netejar i era molt desendreçat. Al llarg de la seva vida, es va mudar de casa 93 vegades!

Encara que ho sembli, les obres d’Hokusai no estaven pintades amb pinzell. L'artista tallava una imatge en un bloc de fusta amb una eina afilada, el cobria de pintura i l’estampava en un full de paper per fer un gravat. Un gravat és una cosa de la qual es poden fer còpies.

ARA ET TOCA A TU !

N ECESSITARÀS :

Ç Una bosseta de te

Ç Una gerra

Ç Una tetera

Ç Un pinzell

Ç Un full de paper blanc

Ç Una cartolina

Ç Cordill o llana

Ç Cola blanca

Ç Pintura blava

Demana a una persona adulta que bulli aigua i la vessi a la gerra sobre la bosseta de te.

Aplica amb el pinzell el te al full i deixa que s’assequi.

UN CONSELL:

Pots aplicar te a diversos fulls de paper per fer més gravats.

1 2 4 5 6 3

Delinea a llapis el contorn d’una gran onada a la cartolina. Tot seguit, traça en primer pla el contorn de moltes ones petites.

Amb un pinzell i molt de compte, cobreix de pintura el cordill.

Ja pots fer la xilografia! Estampa la teva obra d’art amb el cordill en relleu al paper cobert de te, pressiona-la amb fermesa i després retira-la amb compte.

Amb un pinzell, pinta amb cola blanca les línies del teu dibuix. A continuació, enganxa el cordill o la llana damunt d’aquestes línies.

UN CONSELL:No triguis gaire a premsar, perquè no s'assequi la pintura.

Molts gravats d’Hokusai mostren el paisatge del Japó. Per exemple, en va fer un de la muntanya més alta d’aquest país, el Fuji. Com que el Japó està rodejat de mar, Hokusai gravava les onades enormes que trencaven a l’oceà, com les de la seva obra La gran onada de Kanagawa .

A les seves imatges, Hokusai sovint incloïa persones. Sempre eren petites en comparació amb els paisatges naturals i els fenòmens climatològics.

RETALLA UN RETRAT DE SILUETA

COM

Moses Williams

Avui dia és fàcil fer una foto a algú amb una càmera. Però, què feien al segle XVIII , quan encara no s’havia inventat la fotografia? Com creaven imatges que mostressin com era algú físicament? L’artista afroamericà Moses Williams tenia una manera especial de fer retrats en blanc i negre, i els anomenava RETRATS

DE SILUETA

Williams havia estat esclau. Charles Willson Peale, el seu esclavitzador, era propietari d’un gran museu a Pennsilvània, als Estats Units. Als museus normalment hi havia quadres, esquelets o fòssils, tot i que molts estatunidencs visitaven el museu de Peale per un motiu ben diferent: perquè Williams, que hi treballava, els fes un retrat.

Williams els demanava que giressin el cap i les espatlles. Així, de costat, les faccions destacaven. Quan algú està en aquest posició, diem que està «de perfil». Feia servir una màquina anomenada fisionotraç, que tenia un llapis unit a una agulla. Els visitants s’asseien davant de la màquina i Williams, en tan sols uns minuts, els traçava el contorn exacte del cap i de les espatlles.

Una silueta consisteix a dibuixar una línia recta al voltant d’un objecte, una persona, un animal o una escena i a pintar l’espai de dins d’un sol color. La teva ombra és un tipus una silueta.

ARA ET T o CA A TU !

N ECESSITARÀS :

A continuació, Williams tallava per la línia del dibuix per crear una silueta. Enganxava les siluetes en una làmina blanca, perquè se les poguessin endur. Moses tenia tant de talent que venia gent de tots els racons dels Estats Units perquè els fes la silueta. Ben aviat es va convertir en un home lliure, i a partir d’aquest moment va passar a dedicar-se a l’art a temps complet.

Amb els diners que havia guanyat. Williams es va casar i es va comprar la seva pròpia casa, cosa que no podria haver fet sent esclau.

Unes tisores

Paper negre Cream Làminadecolorblanc o crema

A qui dibuixaràs primer? Demana a alguna amistat o familiar que s’assegui davant teu. Assegura’t que estan de costat, així en podràs retratar la seva silueta de perfil.

Amb un llapis gruixut, traça el contorn del cap i de les espatlles en un full de paper negre. Para atenció a la forma del nas, la boca, la barbeta i fins i tot el blens dels cabells.

1 2 4 3

UN CONSELL: Et serà més fàcil dibuixar el contorn de la persona que estàs dibuixant si s’asseu davant d’una paret blanca.

Fes servir cola per enganxar el teu retrat enmig de la làmina de color blanc o crema.

Talla amb compte per la línia que has dibuixat. Et serà més fàcil si mous el paper i no les tisores a mesura que vas tallant.

UN CONSELL: També pots fer un retrat de silueta a partir d’una foto.

Un llapis Cola

PINTA LA NATURA COM CLAUDE MONET

Claude Monet va néixer el 1840 a París (França). El seu pare volia que ajudés en el negoci familiar del comerç d’espècies, però Monet volia ser artista. L’any 1883 es va traslladar a Giverny, un poble situat a uns 80 km de la ciutat, on es va fer un enorme jardí després d'arrencar les males herbes i de plantar flors de colors.

Monet es va adonar que, en un dia assolellat, un prat d’herba tenia un color verd molt viu. En canvi, quan hi havia tempesta, adquiria un to més fosc, d'un verd maragda. Li agradava la manera en què el clima feia canviar de color el paisatge i ho volia plasmar en els seus quadres. Va decidir que la millor manera de fer-ho era pintant en plein air, a l’aire lliure.

Una paleta o un plat de paper

Un tauler de dibuix o uns clips per sostenir el teu quadre

Pintura a l’aigua

Un llapis

Un recipient amb aigua

U n pinzell

Un rotlle de paper de cuina Paper

Una manta o alguna cosa on seure

1 2 3

Busca un lloc suggestiu a l’exterior; per exemple, el teu racó preferit del jardí o d’un parc de la teva ciutat. I, per sentir-t'hi com a casa, fins i tot pots seure a terra, sobre una manta.

Què hi veus? Hi ha alguna flor? I arbres? Dibuixa’ls a llapis al full. No et preocupis pels detalls, ara només estàs fent un esbós general per poder-hi pintar a sobre després.

Mira al teu voltant. Fa un sol espatarrant o el dia està encapotat? Què veus al paisatge? Afegeix a la paleta una mica de pintura de tots els colors que vegis. Potser has de barrejar algun color per crear-ne de nous.

UN CONSELL: Si afegeixes una mica de blanc a un color, s’aclareix.

A Monet li encantava pintar paisatges, i li interessaven tots els fenòmens atmostèrics, des del sol fins a la pluja, passant pel vent, la neu, l’arc de sant Martí i els núvols.

Monet s’enduia el cavallet i les pintures a un raconet que li agradés: un llac, un jardí o una arbreda. Pintava de pressa, directament de la natura, per captar el temps abans no canviés.

Era un dia assolellat, per això Monet feia servir colors vius i alegres: rosa pastel, groc lluminós i blanc. Quins altres colors veus al quadre?

Fixa’t com Monet, en lloc de dibuixar minuciosament tots els detalls, va pintar el quadre fent-hi un munt de pinzellades. Les taques grogues representen les flors i els punts verds, els nenúfars. El pintor volia plasmar «la seva impressió de l’escena»; per aquest motiu l’anomenem IMPRESSIONISTA .

És l’hora de pintar! Quin color destaca a l’escena que tens al davant? Mulla-hi el pinzell i, tot seguit, aplica’l al paper fent un munt de puntets.

En lloc de centrar-te en una part del quadre, treballa per totes bandes alhora: afegeix el primer color, des del cel fins a terra. Potser et sorprèn veure un color allà on no te l'esperaves, com ara unes taques blaves a l’herba. Plasma el que vegis, encara que et sembli estrany.

Quin és el color següent que veus? Afegeix-lo a la teva imatge, amb puntets i breus pinzellades allà on aparegui. Després, agrega el tercer color; i així successivament. Fes el mateix amb tots els colors que hi vegis, no hi ha límits! 4 5 6

Esbandeix el pinzell i asseca’l amb paper de cuina. Cal que ho facis abans de fer servir un altre color.

Recorda que és la teva impressió del paisatge en un instant determinat. Si vols, pots tornar al mateix lloc en un altre moment, quan el temps i els colors siguin diferents, i pintar tota una sèrie de paisatges impressionistes, igual que Monet.

PINTA AMB PUNTETS COM Georges Seurat

A la dècada de 1880, l’artista francès

Georges Seurat va inventar una nova tècnica pictòrica: el PUNTILLISME

Si mires de prop alguna obra d’aquest corrent, veuràs que estan fetes de puntets de colors.

Seurat era un artista, però també li agradava la ciència. Entre altres coses, va estudiar com percep els colors l'ull humà.

N ECESSITARÀS :

Pintura a l’aigua

1 2

Bastonets de cotó

Afegeix unes quantes pintures a l’aigua a la paleta, com ara el marró, el verd i el blau.

Per començar, has de pintar el tronc de l’arbre. Agafa un bastonet i mulla’n la punta a la pintura marró. A continuació, fes una línia vertical de puntets al centre del full deixant una mica d’espai entre l’un i l’altre.

UN CONSELL:

A mesura que es vagi acabant, ves mullant la punteta del bastonet en la pintura.

Seurat es va adonar que si pintava puntets l’un al costat de l’altre, es difuminaven en una sola imatge a la vista humana. Un ordinador funciona igual: els píxels de la pantalla són com els punts d’un quadre puntillista. De prop es veuen els cercles de color individualment, però de lluny formen un tot.

Els quadres puntillistes de Seurat brillen moltíssim, ja que triava els colors, fent servir un diagrama anomenat cercle cromàtic (ves a la pàgina 10 si vols saber-ne més). Quan Seurat pintava amb puntets, descobria de colors que creaven un efecte enlluernador l'un en l'altre. Per exemple, pintava alguna cosa verda al costat del vermell perquè aquest ressaltés més.

Seurat va retratar el que més li agradava de París: els arbres del parc, el sinuós riu Sena o els colorits artistes del circ, entre moltes altres coses. També va pintar la impressionant torre Eiffel, de 300 metres d'alçària, el mateix any que la van construir, el 1889.

Afegeix branques al teu arbre amb el mateix mètode.

Mulla un altre bastonet en pintura verda i afegeix fulles a l'arbre, al voltant de les branques

3 4 5 6 7

Amb el mateix verd, pinta una mica d’herba a la part inferior del full.

A continuació, pinta flors amb un altre color. Pensa en colors que contrastin, igual que Seurat.

És el moment de fer el cel!

Amb puntets blaus, pinta l’espai al voltant de l’arbre; deixa un forat per al sol, que pots acolorir de groc perquè resplendeixi.

UN CONSELL: La tècnica del puntillisme requereix paciència. Hauràs de fer hores en el teu quadre per acabar-lo, tot i que el més probable és que no siguin anys, com va passar Seurat amb alguns dels seus quadres!

PINTA UNA NATURA MORTA COM

Vincent van Gogh

A Vincent Van Gogh se’l coneix sobretot pels quadres de gira-sols grocs. A més de ser ben llampants, representaven com se sentia l’artista neerlandès quan els va pintar.

De jove, quan vivia als Països Baixos, feia dibuixos de roses, lilàs i peònies. El 1888, quan tenia 35 anys, es va traslladar al sud de França i va quedar fascinat quan va veure camps sencers de girasols. En feia rams i els posava en un gerro, i després els pintava. Aquesta mena d’obres s’anomena NATURA MORTA , perquè retrata objectes que no es mouen.

Van Gogh no sempre copiava els objectes tal com es veien a la vida real; de vegades triava colors que mostressin les seves emocions o com se sentia en aquell moment. Sovint tenia sentiments de tristesa, i pintar gira-sols d'un groc viu l’ajudava a sentir-se de millor humor.

L’estil únic que Van Gogh va desenvolupar s’anomena postimpressionisme.

Pintava el món natural que l’envoltava fent servir moltes pinzellades, a més de mostrar les seves emocions gràcies als colors atrevits, les marques expressives i les textures en relleu. Per a Van Gogh, l’art era una bona manera d’alliberar els sentiments, i acostumava a ajudar-lo a sentir-se més feliç.

Sembla que els gira-sols de Van Gogh s’estiguin movent, perquè hi va pintar remolins en relleu.

ARA ET T o CA A TU !

N ECESSITARÀS :

Unes flors i un gerro o un recipient qualsevol

Un pinzell pla

Un pinzell p r i m

Un full blanc de paper mat o paper gruixut (el paper d’aquarel·la és ideal)

Una paleta o un plat de paper

Aigua

1 2 3

Per començar, col·loca flors en un gerro o en qualsevol altre recipient i posa'l sobre una taula. Arregla-les fins que t’agradi com queda la teva natura morta.

Dibuixa a llapis el contorn del recipient i la línia horitzontal de la taula al full. A continuació, esbossa les flors (els pètals, la tija, les fulles…).

És l’hora de pintar! Però, abans de res, com et sents avui? Tria colors més clars o més foscos en funció del teu estat d'ànim. Barreja els colors que necessitis a la paleta.

UN CONSELL: Per crear les mateixes textures en relleu que feia Van Gogh, pots afegir una culleradeta de farina als teus colors.

Amb un pinzell pla, dibuixa la taula. Ves canviant de direcció a mesura que pintes; les pinzellades s’han de veure. A continuació, neteja el pinzell i acoloreix el fons.

Amb un pinzell prim, pinta les flors. Comença pel centre i continua cap a fora. Diverteix-te pintant. No cal que les pinzellades siguin perfectes!

Per donar el toc final, agafa un pinzell encara més prim i, amb un color fosc, delinea el contorn del gerro i de la taula.

Pintura a l’aigua

Farina

Un llapis

HENRI MATISSE

Henri Matisse va estudiar Dret de jove i el 1888 va començar a treballar d’advocat a París (França). Quatre anys més tard, però, va emmalaltir; i, mentre estava convalescent a casa, la seva mare li va portar material d’art. Quan va començar a pintar, Matisse es va adonar que ja no volia ser advocat, i els 65 anys següents va ser artista a temps complet.

Als vuitanta ja no podia caminar, però continuava creant obres d’art des de la seva cadira de rodes. Es passava els dies retallant i enganxant trossos de paper de colors vius en superfícies planes per compondre COLLAGES d’una infinitat de colors.

Matisse va cobrir les parets de casa seva i del seu taller de siluetes de fruites, flors i plantes.

Matisse era un geni dels collages. Primer pintava grans fulls de paper, cadascun d’un sol color, sempre viu. Després retallava la forma de les fulles, els ocells i els arbres. Els feia un contorn tan suau com li era possible retallant una única línia contínua, sense apartar les tisores del paper. Matisse anomenava aquesta tècnica «tallar directament en el color» i «dibuixar amb tisores».

Quan ja tenia uns quants retalls acolorits, els col·locava en un full llis o en un llenç. Els canviava de lloc moltes vegades, fins que quedava satisfet amb la disposició, i llavors enganxava les formes. Sempre deixava una mica d’espai entre les unes i les altres, perquè destaquessin més.

Tria unes quantes fulles de diverses formes i mides. Hi pots afegir altres objectes naturals, com ara branquillons o flors.

Quan siguis a casa, allisa la teva selecció de fulles.

Ç Cola N ECESSITARÀS : 2 3

Tria el primer paper de colors. Perfila a llapis el contorn de la primera fulla. Després col·loca-la en una altra banda del paper i torna-la a delinear. Repeteix el procés tantes vegades com vulguis.

Ç Fulles o altres objectes naturals

Ç Papers de colors vius (també pots crear el teu acolorint amb pintura a l’aigua diversos fulls de paper, cadascun d’un sol color)

Ç Un llapis

Ç Unes tisores

Ç Una cartolina blanca

Agafa una altra fulla i un altre paper de colors i repeteix el procés.

6 5 UN CONSELL:

Amb cura, retalla els contorns de les fulles.

Finalment, col·loca els retalls en una cartolina blanca i, quan t’agradi la disposició, enganxa’ls.

També pots enganxar a la nevera alguns retalls de fulles.

PABLO PICASSO

Les obres d’art de l’artista espanyol Pablo Picasso són com un trencaclosques desarmat amb peces afilades que se superposen sobre seccions i línies diagonals. Aquest estil tan confús i complicat s’anomena CUBISME

Picasso va néixer a Màlaga, l’any 1881. El seu pare li va ensenyar art i, de fet, la seva primera paraula va ser «llapis». Tot i que Espanya li encantava, quan tenia 23 anys va decidir mudar-se a París. La ciutat francesa estava plena d’artistes, fotògrafs i escriptors, i el jove Pablo els volia conèixer.

Va començar creant obres que mostraven les cafeteries i els bars on feia amistat amb altres pintors. Moltes d’aquestes imatges sembla que les hagi pintat des de diversos angles de l’indret que retratava. Li agradava observar les escenes des de tots els angles. Era com si tingués un munt d’ulls, fins i tot al clatell! Picasso descomponia els objectes en fragments i fins i tot incloïa paraules als quadres, com ara el nom d’una beguda que se servia al bar.

Les obres de Picasso no agradaven a tothom. Un escriptor va dir en una ocasió que no tenien sentit perquè estaven «plenes de cubs petits». Aquest és el motiu pel qual es fa servir el terme cubisme per definir la seva obra.

Picasso intentava fer-nos veure que el món no és pla. Els objectes tenen moltes cares i l'artista les volia incloure totes a les seves obres. Per assolir aquest objectiu, pintava cubs petits i feia collages.

Un collage és una obra d’art feta de diversos materials. Per als seus collages, Picasso feia servir paper de diari, de revista i fins i tot de paret. Afegia intencionadament trossets del món real a les seves obres cubistes.

ARA ET TOCA A TU !

Decideix quin objecte vols incloure a la teva escena. A continuació, talla algunes pàgines de diaris i revistes en quadrats, rectangles i triangles de diverses mides.

N ECESSITARÀS :

Ç Unes tisores

Ç Material per al collage: paper, diaris, capses de cereals, revistes, targetes de felicitació antigues, paper de regal, paper de colors… Ç Tres cartolines grans de colors

Ç Cola

Ç Un llapis

Enganxa els retalls a la cartolina començant pel centre i superposant-los de manera que s'estenguin cap enfora. Deixa una part del fons visible.

Retalla el contorn i, després, talla’l en tres o més parts i afegeix-les a la teva imatge.

UN CONSELL: Pots fer servir lletres d’una revista o d’un diari per escriure alguna paraula concreta.

3 4 6 5

A continuació, traça el contorn del teu objecte a la cartolina, observant-lo des del davant.

Ara observant-lo des d’un altre angle, dibuixa el teu objecte en una altra cartolina del mateix color.

Retalla’l, i en acabat talla’l en diversos trossos i afegeix-los a la teva imatge.

DISSENYA UN MòBIL ABSTRACTE COM

HILMA AF KLINT

Hilma af Klint no representava, com ara una persona o un paisatge, sinó que preferia pintar una infinitat de figures acolorides: cercles, espirals, bucles i altres formes giratòries. Va ser una de les primeres artistes ABSTRACTES d’Europa.

Va néixer a Suècia l’any 1862 i va passar la major part de la infantesa al castell de Karberg, una base militar on treballava el seu pare. De jove va estudiar art a la capital sueca, Estocolm, i allà va aprendre a dibuixar i a pintar. Ben aviat es va fer famosa per les seves elegants obres, i les va començar a exposar a galeries d’art.

Pintures a l’aigua

Un tros llarg de cordill o de fil

Amara l’esponja en pintura i, a continuació, pressiona-la repetidament contra el plat de paper sense deixar cap espai en blanc. Deixa que s’assequi.

N ECESSITARÀS

Una esponja

Una paleta o un plat de paper

Un plat de paper

Paper d’alumini

Un llapis

Unes tisores

Cola

Dibuixa en cartolines de colors formes com les dels quadres d’Af Klint (pètals, flors, cercles…) i retalla-les.

UN CONSELL: També pots decorar les formes amb pintura o paper d’alumini abans de retallar-les.

Llavors va començar a crear art abstracte en secret. Af Klint només deixava que poques persones veiessin els seus quadres abstractes, perquè es pensava que agradarien a poca gent i que no els entendrien. Les imatges d’Af Klint són planes i no es mouen, però moltes sembla que ho facin, perquè pintava remolins de colors vius. Algunes semblen fetes de pètals que floten per la superfície, mentre que d’altres poden fer pensar en l’espai exterior, ple d’estrelles que giren i de planetes en òrbita.

Tot i que a Af Klint no li interessava pintar quadres realistes que retratessin el món que l’envoltava, el seu art abstracte mostra com la fascinava l’univers on vivim. 2 3 5 4 6

Quan el plat pintat estigui sec, dibuixa-hi una espiral des de fora cap endins. Hauria de ser igual que la closca d’un cargol, que s’enrosca unes tres vegades.

Retalla per la línia fins que arribis al centre i separa l’espiral per crear un bucle.

Enganxa les formes que has retallat abans. Col·loca-les com vulguis.

Amb un llapis, fes un foradet al centre de l’espiral; tot seguit, passa-hi un fil o un cordill i fes-hi un nus. Ja pots penjar el mòbil!

TORNA’T SURREALISTA COM Salvador DalÍ

L’artista català Salvador Dalí era SURREALISTA , la qual cosa significa que no volia plasmar el món real en les seves obres; per a ell, això hagués estat molt avorrit. El que li agradava era dibuixar persones fetes de roques, pintar elefants amb potes gegants o fer escultures amb una llagosta damunt d’un telèfon negre. L’art raríssim de Dalí no té cap mena de sentit, però és meravellós.

De fet, la vida sencera de Salvador Dalí va ser surrealista. L’any 1930 es va traslladar al poble pesquer de Cadaqués. Els 40 anys següents va anar comprant les casetes del voltant de la seva i així va poder crear una casa llarguíssima i sinuosa, gairebé laberíntica i decorada amb objectes peculiars. Fins i tot les seves mascotes eren extravagants: si la gent solia tenir gats o gossos, Dalí tenia un ocelot.

Dalí esbossava i escrivia els somnis que tenia en un diari per poder-los fer servir després als seus quadres.

A Dalí també li encantava entretenir-se amb jocs que li estimulessin la imaginació. Convidava altres artistes surrealistes a casa seva a jugar amb ell i Gala, la seva dona. Un dels seus jocs preferits era «el cadàver exquisit», en el qual cada jugador dibuixava al seu torn una part del cos humà en un full de paper. El resultat era una creació surrealista que tots compartien.

ARA ET T o CA A TU !

Seieu fent rotllana, una mica separats per no veure el que dibuixa la persona del costat.

Pots veure què somiava Dalí en les seves pintures: rellotges que es desfan, tigres que volen, un arbre que creix dins d’un piano…

El tercer jugador dibuixa des de la cintura fins a les cames i els peus. Quan hagi acabat, desplegueu el full per descobrir el cadàver exquisit surrealista! 1 2 3 4 5

Plega el full en tres parts iguals (o més, si sou més jugadors), una damunt de l’altra. Desplega el full per dibuixar a la part que et toca.

N ECESSITARÀS :

Ç 3 o més jugadors

Ç Un full de paper

Ç Un llapis

Ç Un tauler o un llibre per recolzar el full mentre dibuixes

El primer jugador dibuixa el cap i el coll d’una persona a la part superior del full. Quan acaba, el plega perquè no es vegi què hi ha dibuixat.

UN CONSELL:

Assegura’t que la part inferior del coll arribi a la part següent del full perquè el jugador següent pugui continuar el dibuix.

Li toca al segon jugador! Ha de dibuixar des del coll i baixar per les espatlles, el pit i els braços, fins a la cintura. A més, ha de tornar a plegar el full de manera que no es vegi res excepte el final de la cintura.

UN CONSELL: Com més estranya sigui la vostra obra, més surrealistes sereu!

POSA'T FLORS ALS CABELLS COM

FRIDA KAHLO

A molts AUTORETRATS , Frida Kahlo està envoltada de plantes tropicals, papallones i ocells i de flors, que de vegades duu als cabells. D’aquesta manera retia homenatge a Mèxic, el preciós país on vivia.

El 1925, quan tenia 18 anys, Kahlo va tenir un accident d'autobús que la va deixar greument ferida. Es va trencar un munt d’ossos i va estar convalescent al llit durant mesos. Llavors es va començar a retratar amb l’ajut d’un mirall.

Kahlo va continuar pintant autoretrats la resta de la seva vida. En va fer 55! Anys després de l’accident, a Frida encara li feia mal tot el cos; potser per això no somriu a les seves obres. La distracció més gran que tenia per combatre el dolor era la pintura. També li agradava passar temps al jardí de casa seva, un edifici pintat d'un blau intens anomenat La Casa Azul. Mèxic és un país assolellat i de clima càlid, així és que Kahlo hi va plantar palmeres, cactus i flors autòctones.

Avui la casa de Frida Kahlo es pot visitar, ja que la va llegar com a museu perquè els ciutadans de Mèxic i d'arreu del món en poguessin gaudir.

Si visitessis Kahlo al seu jardí, la trobaries amb alguna de les seves mascotes. Al llarg de la seva vida va tenir dues mones aranyes, periquitos, un lloro, una àguila i un cervatell. Alguns d’aquests animals apareixen als quadres asseguts sobre les seves espatlles o la falda.

ARA ET t O ca a t U !

N ECESSITARÀS :

Un llapis

Un retolador negre

Un regle

Un plat de paper

Un llapis de colors

Dibuixa’t la cara a llapis al plat de paper.

Paper de seda de diversos colors Unes tisores

UN CONSELL: Assegura’t que els cabells t’ocupen el terç superior del plat.

Amb un retolador negre acoloreix-te els cabells i delinea’t els trets amb molt de compte.

És l’hora de posar-te flors als cabells! Talla sis fulls de paper de seda en quadrats petits de 8 per 8 centímetres i grapa’n el centre. A continuació, estira cada capa de paper (començant per la superior) en direcció al centre. Arruga bé el paper de seda per formar els pètals de la flor.

UN CONSELL: També pots combinar capes de paper de tons diferents per crear flors multicolors.

Kahlo estava molt orgullosa de ser mexicana i incloïa animals, flors i plantes del seu país als autoretrats. També acostumava a dur vestits tradicionals de Mèxic, sempre plens de color. De fet, ella mateixa era com una obra d'art guarnida per homenatjar el seu país.

Quan ja hagis fet unes quantes flors de colors, posa-te-les als cabells.

UN CONSELL:

També hi pots afegir fulles i papallones de mil i un colors!

Una grapadora Cola

Hugo Ball

XTTT! Si has anat mai a un museu o a una galeria d’art, segur que t’han dit que no obris la boca. No se sol permetre fer gaire soroll. En canvi, a la dècada de 1910, molts artistes europeus en feien. Llegien poemes estranys en veu alta i feien actuacions que deixaven bocabadats la resta de visitants.

L’any 1914, quan començar la Primera Guerra Mundial, l’artista i poeta alemany Hugo Ball va fugir a Suïssa amb la seva dona, Emmy Hennings, que era cantant i ballarina. L’any 1916 van inaugurar a Zúric, una ciutat al nord del país, la cafeteria Cabaret Voltaire, un lloc on l’art, la música i la dansa eren els protagonistes. Una nit, Ball va pujar a l’escenari amb una capa i un barret estrafolaris fets de cartró i va representar un poema ple de paraules i sons inventats sense cap mena de sentit.

Una cartolina

TOCA A TU !

1 2

Amb les tisores, retalla amb molt de compte unes 20 paraules d’un diari o una revista.

Posa-les al barret o a una bossa i barreja-les.

Un sombrero o una bolsa

Un periódico o una revista

4 5 3

Cola

Rotuladores de colores

Treu les paraules d’una en una i posa-les a la cartolina en l’ordre que et surtin. Enganxa-les amb cola.

UN CONSELL:

Posa entre cinc i vuit paraules a la mateixa línia abans de passar a la següent.

Pots fer servir retoladors per dibuixar algun guarniment o subratlla les paraules que et suscitin més interès per fer-les destacar.

Ara et toca representar el teu poema dadaista a les teves amistats, els teus familiars i les teves mascotes! Si vols donar-li un toc dramàtic com els artistes dadaistes, pots posar-te una disfressa original.

L’artista suïssa Sophie Taeuber-Arp solia ballar al so dels poemes dadaistes de Ball, i ho feia vestida amb disfresses i màscares peculiars que ella mateixa feia a mà. També va dissenyar marionetes de fusta per a alguns espectacles dadaistes.

Ball va batejar aquesta nova barreja de poesia i espectacle com a DADAISME ; una paraula que no vol dir res, però és divertit pronunciar-la en veu alta. Vinga, prova-ho! Els poemes de Ball ben aviat van inspirar altres artistes que també s’havien exiliat a Suïssa, els quals van començar a fer els seus propis espectacles dadaistes.

L’artista romanès Tristan Tzara componia poemes dadaistes per representar-los. Retallava paraules d’un diari de manera aleatòria, les ficava en una bossa i les sacsejava. A continuació, les treia d’una en una i les escrivia en un full seguint el mateix ordre.

MODELA UNA ESCULTURA COM BARBARA HEPWORTH

L’artista britànica Barbara Hepworth va estudiar ESCULTURA a diverses ciutats: Leeds i Londres (totes dues al Regne Unit) i Florència (Itàlia). On era feliç de debò, però, era a la vora del mar. Durant més de 25 anys va viure en una casa a Cornwall (Regne Unit), des d’on podia arribar caminant a la platja en un tres i no res. A la riba descobria còdols, pedres, petxines i fins i tot coves. Inspirada per la natura, va transformar aquestes formes en grans escultures.

Hepworth també estava interessada en les textures, que és la manera en què es nota alguna cosa al tacte. Un còdol pot ser suau, mentre que una roca és rugosa. Sovint Hepworth feia la mateixa escultura un cop rere l’altre amb materials diferents (fusta, pedra, marbre, guix o bronze) per canviar-ne la textura.

N ECESSITARÀS : 1 2

Ç Una safata

Ç Una pastilla gran de sabó

Ç Un pelador

Ç Unes tisores d’ungles

Col·loca la pastilla de sabó a la safata i, amb un ganivet de plàstic o un pelador, talla

un cantell inferior pla perquè es mantingui dret.

Amb unes eines especials anomenades "cisells", escantellava i tallava materials diversos per crear les seves escultures. Mentre que els quadres són plans, les escultures, en canvi, són objectes sòlids tridimensionals. Això vol dir que es poden veure des de tots els costats. De fet, Hepworth considerava que els espectadors havien de poder-hi caminar al voltant, i fins i tot els convidava a mirar pels forats que feia a les seves escultures.

Els forats eren tan importants com la part sòlida. Hepworth col·locava les escultures acabades a l’exterior; així, mirar-hi a través era com treure el cap per la finestra envers un altre món.

A continuació, col·loca la pastilla de sabó plana. És l’hora de fer-hi forats! Clava unes tisores d’ungles on vulguis que hi hagi el primer. Demana ajuda a un adult.

3 4 5

Pressiona cap avall girant les tisores amb cura per començar a foradar. Després, gira el sabó per acabar de fer el forat des de l’altra banda. Repeteix el procés tantes vegades com forats vulguis.

Ara pots fer servir un ganivet per fer els forats més grans. Fes-ho des de tots dos costats del sabó.

UN CONSELL: Perquè no es trenqui el sabó, no facis forats gaire prop ni de les vores ni l’un de l’altre.

Amb el pelador, llima les vores del sabó fins que tingui la forma que vulguis. També ho pots fer mullant el dit en aigua i passant-lo per les vores, si no és que t'estimes més deixar-les irregulars.

UN CONSELL: Podries fer escultures de sabó amb formes i textures diferents i exposar-les a l'exterior.

SABÓ

PINTA AMB ESqUITXADES COM Janet Sobel

A la dècada de 1930, l’artista ucraïnesa Janet Sobel experimentava amb la pintura. En lloc de treballar amb molt de compte, com la majoria d’artistes, ella deixava gotejar o caure pintura i fins i tot la llançava, seguint un mètode anomenat DRIPPING (del verb anglès drip , ‘gotejar’).

L’any 1908, Sobel es va mudar a Nova York (Estats Units), on va tenir cinc fills amb el seu marit, que era joier. Mai no s'havia plantejat ser artista, però no va poder evitar començar a jugar amb la pintura que li sobrava al seu fill de les classes d'art. Va ser així com va crear la seva pròpia manera de pintar.

A més de pinzells, també feia servir les eines per fer joies del seu marit, com ara les pipetes de vidre, per abocar pintura sobre el paper.

Sobel ben aviat es va passar als llenços. Com a norma general, quan veus un quadre pots saber sense problema com s’ha de col·locar. En els de Sobel, però, és molt més difícil, ja que hi treballava des dels quatre costats.

ARA ET T o CA A TU !

N ECESSITARÀS :

Fulls de diari

EL PERIÒDIC

Branquillons, pinzells, culleres de plàstic, bastonets i tots els objectes que vulguis

Aigua

El full de paper més gran que trobis (també pots enganxar amb cinta adhesiva uns quants fulls)

Uns quants envasos petits (pots de iogurt, per exemple)

Pintures a l’aigua de color negre i i almenys de 3 colors més

Aboca cada pintura en un envàs diferent (els pots de iogurt van d’allò més bé).

Cobreix el terra amb paper de diari abans de posar-hi al damunt el full gran de paper blanc.

Un davantal (perquè no t’embrutis)

Sobel abocava, esquitxava, vessava i llançava pintura en totes les direccions. També la bufava, i fins i tot passava l’aspiradora per arrossegar-la per tot el llenç.

A Sobel no li interessava pintar quadres que fossin pulcres o perfectes. El que volia era gaudir pintant-los i expressar-se. «Només pinto el que sento», deia. Normalment escoltava música mentre pintava; era com si ballés amb els seus quadres.

Janet Sobel va ser la primera a fer servir la tècnica del dripping, però no l’única. Alguns artistes estatunidencs, com Jackson Pollock i la seva dona Lee Krasner, van començar a pintar quadres gegants esquitxant pintura per tota la superfície.

3 4

Col·loca’t damunt del paper amb els peus separats. Tria el primer objecte i fes-o servir per gotejar, esquitxar i abocar pintura sobre el paper. Comença pel negre i ves afegint colors un a un.

UN CONSELL:

No tinguis por de moure’t! Agita les mans i els braços, mou-los cap amunt i cap avall… Afegeix la pintura amb qualsevol moviment!

Mou-te a mesura que pintes perquè la pintura arribi al paper des de direccions diferents.

UN CONSELL:

Posa la teva música preferida ben alta i mou-te al seu so per fer el teu propi quadre d’acció.

Assegura’t que has cobert de pintura tot el paper perquè el teu quadre sigui perfecte pels quatre costats.

FES GRAvATS D’ART POP COM ANDY WARHOL

A la dècada de 1960, l’artista estatunidenc Andy Warhol va fer gravats molt acolorits amb il·lustracions d'objectes com ara llaunes de sopa, plàtans i ampolles de CocaCola. També va retratar famosos, com Elvis Presley i Marilyn Monroe, sobre fons de colors vius. Retia homenatge a persones i a productes populars, motiu pel qual aquesta mena d’art rep el nom d’ ART POP.

Quan vivia a Nova York amb la seva mare Julia, Warhol tenia una pila de gats: n’hi havia un que es deia Hester, i tota la resta es deien Sam!

També tenia un munt de perruques platejades. Les solia portar amb una jaqueta negra i ulleres de sol. Tenia molt d’estil, i res no li agradava més que una bona festa.

Warhol treballava en un edifici al qual anomenava fàbrica, perquè hi va fer moltes obres d’art, entre les quals serigrafies. Creava un disseny senzill amb plantilles i tinta, com el contorn d’una llauna de sopa o una flor gran, en una pantalla feta d’un material especial. Després col·locava un full de paper sota de la pantalla que pressionava perquè la tinta s’estampés.

TINTA

Warhol pressionava la mateixa pantalla sobre molts fons de colors diferents. Era una manera fàcil de fer còpies de la mateixa imatge, i així podia crear una serigrafia amb unes quantes. Amb aquest mètode, Warhol convertia objectes de la vida quotidiana en divertides obres d'art pop plenes de color.

ARA ET t O ca a t U !

N ECESSITARÀS :

Pintura a l'aigua

Un pebrot partit per la meitat (una poma també pot servir)

Un full de paper

A Warhol l'entusiasmava la repetició. Una vegada va dir que des de feia 20 anys dinava la mateixa sopa de tomàquet de la marca Campbell. La passió de Warhol per la repetició també es pot observar en les seves obres.

Un llapis

Cartolina de colors

Un ganivet i una fusta de tallar

Divideix el full en quatre part plegant-lo en horitzontal i en vertical.

Desplega’l i pinta cada quart d’un color viu diferent. Deixa que s’assequi.

Finalment, pressiona amb fermesa el pebrot sobre les quatre formes, una rere l’altra, per crear els teus propis gravats de flors al més pur estil art pop. 1 2 3 4 5 6 7 8

Demana a un adult que t’ajudi a tallar el pebrot per la meitat en sentit horitzontal. Queda’t amb la meitat que té la tija, perquè així pots fer-la servir per agafar el pebrot.

Col·loca sobre una cartolina la meitat del pebrot sobre la part plana. Traça a llapis el contorn i, amb molta cura, retalla’l. Quina forma li veus? La silueta s’hauria d’assemblar a la d’una flor amb quatre pètals grans.

Repeteix el procediment tres vegades més, en cartolines d’altres colors. Quan acabis, tindràs quatre contorns de flors de colors diferents.

Quan s’hagi assecat el paper pintat, enganxa amb cola els contorns de les flors, cadascun al centre d’una secció. Assegura’t que estan totes en la mateixa posició.

És l’hora d’estampar! Immergeix el pebrot en una safata amb pintura negra i comprova que tota la superfície està coberta de la mateixa quantitat de pintura.

UN CONSELL: Pots provar el procés d’estampat abans de fer-lo a la cartolina.

Cola

Un pinzell

Unes tisores

BRIDGET RILEY

Bridget Riley és una artista britànica que et vol deixar amb els ulls com unes taronges. Sí, les seves pintures són completament planes, però, amb tantes línies corbes, ondulades i serpentejants, sembla que s'estiguin movent!

A la dècada de 1950 va estudiar art a Londres (Regne Unit). Allà va aprendre tècniques d' artistes cèlebres, com el pintor puntillista francès Seurat, que feia servir un munt de puntets. Igual que a ell, a Riley li interessava saber com percep l'ull humà els colors i les formes.

Riley es trencava el cap amb els seus patrons perquè semblés que una imatge completament plana es movia. Què, ja t’estàs marejant?

Uns anys més tard, Riley va començar a treballar només en blanc i negre i amb línies, cercles i quadrats que feien la sensació d'espurnejar i de girar. Més endavant, va començar a fer servir colors, cosa que va confondre encara més la gent.

Les increïbles obres de Riley s’inscriuen dins l’ ART ÒPTIC , perquè tot són il·lusions òptiques. Es tracta d’imatges que enganyen la vista. Quan observem una cosa, els ulls i el cervell s’envien missatges mútuament; en canvi, els colors, les línies i els patrons complexes d'una il·lusió òptica ens fan perdre el cap!

ARA ET T o CA A TU !

Dibuixa al full un cor gran tan simètric com et sigui possible.

Col·loca el regle horitzontalment a uns 3 centímetres de la vora superior del full i dibuixa una línia que, sense travessar el cor, continuï fins a l'altra banda.

N ECESSITARÀS

Ç Un full de paper blanc

Ç Un llapis

Ç Un regle

Ç Un retolador

Ç Llapis o ceres de dos colors diferents

Baixa el regle 3 centímetres i dibuixa una altra línia; fes el mateix fins que arribis a fer-ne vuit. Repeteix el procediment amb línies verticals per crear un fons quadriculat.

Continua les línies dins del cor, però fes-les una mica corbes cap a dalt i cap a la dreta.

Ressegueix

les línies amb el retolador negre.

Pinta els quadrats del fons alternant dos colors que contrastin, com el blanc i el negre.

UN CONSELL: per no equivocar-te amb els quadradets, pots fer-los un puntet del color que han de ser abans de pintar-los del tot.

Pinta amb els mateixos colors els quadrats de dins del cor. Semblarà que sobresurt del full!

CORONA’T COM Jean-Michel Basquiat

Algun cop has vist paraules o imatges pintades en parets, finestres o portes?És el que s'anomenen GRA fITS , o també ART URBÀ , perquè se sol veure al carrer. Un dels artistes urbans més cèlebres de tota la història va ser Jean-Michel Basquiat, que va omplir la seva ciutat de dibuixos acolorits de persones negres.

Feia grafits de caps, ninots, calaveres, fletxes i corones.

A la dècada de 1980, Jean-Michel Basquiat vivia a Nova York (Estats Units). D’adolescent, més d’un cop es va quedar sense llar i vivia i dormia al carrer. Per guanyar diners venia samarretes i postals que dissenyava ell mateix.

També feia grafits amb pintura d'esprai per tota la ciutat. No volia que fossin pulcres ni perfectes, ans el contrari: volia que semblés que els havia dibuixat una criatura.

Per pintar imatges arriscades que cridessin l'atenció dels vianants, Basquiat feia servir el negre i els tres colors primaris: el vermell, el blau i el groc.

De vegades pintava prop de grans museus i galeries d’art, perquè la gent important que hi treballava veiés la seva obra. Els va deixar d’una peça, perquè era molt diferent de l’art que hi havia dins del museu, i no van trigar gaire a demanar-li que pintés grafits per incloure’ls a les exposicions.

Basquiat, eufòric per la proposta, va grafitejar imatges de gent negra, com ara músics de jazz, atletes o escriptors. Volia retre homenatge a persones que fossin com ell.

ARA

ET T o CA A TU !

N ECESSITARÀS :

Ç Un tros de cartró d’una capsa de cereals o d’un paquet

Ç Un llapis

Ç Unes tisores

Ç Paper de diari

Ç Una cinta mètrica o un regle

Ç Pintura a l’aigua

Ç Un esprai buit (pot ser l’envàs d’un producte de neteja gastat, però comprova que estigui completament buit abans de fer-lo servir)

Ç Pastels a l’oli

Ç Un pinzell

Ç Una perforadora

Ç Dos trossos de cinta

Una corona és el símbol d'algú especial i, en posar corones a persones negres, Basquiat les mostrava com heroïnes, santes o membres de la reialesa.

Traça a llapis el contorn de la teva corona en un tros de cartró. Ha de tenir tres pics i ser prou gran perquè te la puguis posar al cap.

Amb una perforadora, fes dos forats a cada costat de la corona. També pots demanar a un adult que ho faci amb unes tisores. Passa un tros llarg de cinta per cada forat i fes un nus per fixar la cinta. Corda-te-la al voltant del cap i sigues el rei amb la teva corona Basquiat. 1 2 3 4 5 6

Desenrosca la boca d’un esprai vell i tira-hi una mica de pintura groga. A continuació, barreja-la amb aigua abundant diluir-la.

Apunta amb l'esprai a la corona de cartró i ruixa-la amb pintura.

UN CONSELL: Fes servir una cinta mètrica, un regle o un tros de cinta per mesurar-te el cap d’orella a orella.

Retalla la corona i col·loca-la sobre un tros de paper de diari.

ELPERIÒDIC

Quan la pintura s'assequi, gargoteja la teva corona amb pastels a l’oli vermells i blaus.Delinea també el contorn de la corona amb color negre.

JUDITH SCOTT

L’artista estatunidenca Judith Scott era sorda i no va aprendre mai a parlar. L’art, era el seu mitjà d’expressió. A la dècada de 1980, va començar a crear escultures embolicant objectes.

Scott tenia síndrome de Down i, als set anys, la van enviar a una escola per a infants amb discapacitat i la van separar de la seva germana bessona, Joyce. Quan va créixer, la Joyce va decidir fer-se càrrec de la Judith i la va apuntar a classes d’art.

Els dos anys següents Scott no hi va mostrar cap mena d’interès. Un dia, però, va venir una professora nova i els va ensenyar a fer escultures amb branquillons i corda, cosa que es coneix com a ART DE FIBRA . A Scott, que llavors tenis 43 anys, la va captivar. De seguida va començar a embolicar branquillons amb llanes i amb altres materials que la professora els havia portat.

A partir d’aquell moment Scott no va poder parar d’embolicar objectes. Embolcallava amb cordes de colors qualsevol cosa que trobava a casa o al carrer: claus, carrets de la compra, cadires, rodes de bicicleta i pals d’escombra. Els cobria de tant de teixit que no es podia veure el que hi havia a sota.

Scott trigava setmanes i fins i tot mesos a acabar algunes escultures. I, quan estaven llestes, les saludava o els feia copets com si fossin velles amigues.

ARA ET TOCA A TU !

N ECESSITARÀS :

Paper higiènic

Ella també es cobria de cintes, bufandes i teles per crear escultures del seu propi cap!

Tot i que Scott va començar a crear art d’adulta, avui dia les seves escultures es troben a museus i galeries d’arreu del món, la qual cosa demostra que mai no és massa tard per convertir-se en artista.

Unes tisores

Un regle

Cordill, cintes, llana i qualsevol altra tela de diversos colors

Talla el cordill en trossos d’uns 30 centímetres.

Fes sis talls petits a cada banda del rotlle de paper higiènic, deixant un espai similar entre ells.

Agafa el primer tros de cordill i introdueix la punta per una de les ranures del paper higiènic. Amb aquest cordill, envolta tot el rotlle en diverses direccions. Quan se t’acabi el cordill, introdueix l’altra punta per una altra ranura. 1 2 3 4 5

UN CONSELL: Pots lligar o entrellaçar diversos trossos de cordill.

Repeteix el procediment amb un altre tros de cordill

Pots continuar i continuar fins que creguis que has acabat. Llavors el pots saludar o fer-li un copet.

Els fabulosos dissenys bàtik de Kngwarreye estaven plens de línies i punts i representaven allò que l’artista veia a la muntanya: el sol, les estrelles, els llangardaixos, les serps i les plantes.

RENTA SOBRE CERA COM

EMILY KAME KNGWARREYE

Nascuda l’any 1910, Emily Kame Kngwarreye és una de les artistes australianes aborígens més notòries. Treballava a l’aire lliure, sota el sol, i creava obres que tractaven sobre el desert enorme i calorós del qual provenia. També tenien molt a veure amb el seu nom, que era molt especial.

Les persones aborígens van ser les primeres que van viure a Austràlia. Durant milers d’anys, els ancestres de Kngwarreye van sobreviure en zones remotes plenes de roques, terra vermella, herba alta i flors silvestres. Aquesta mena de paisatge s’anomena rural.

Com que els aborígens vivien de la terra, a alguns els posaven noms tradicionals de regions o de plantes de la seva zona d'origen. El de Kngwarreye era "Kame" i feia referència al moniato.

ARA ET TOCA A TU !

N ECESSITARÀS :

Una cera o una espelma fina de color blanc

Un full de gruixutpaper o una cartolina mat

Una brotxa

Pintures a l’aigua Envasos de iogurt

Aigua

Amb la cera o l’extrem pla d’una espelma, dibuixa un animal al centre del teu full de paper o cartolina pressionant amb fermesa. Deixa una mica d’espai al voltant per decorar la pàgina amb punts i línies. 1

UN CONSELL:

Pot resultar difícil veure l’animal en el paper blanc, així és que treballa prop d’un llum o d’una finestra.

A la dècada de 1970, Kngwarreye va aprendre una tècnica anomenada BÀTIK . Quan estava treballant a l’aire lliure, agafava un tros de seda o de cotó i se l’estirava per sobre dels genolls.

A continuació, abocava cera calenta sobre la tela seguint un disseny propi. Després tenyia la tela amb uns tints especials que s’adherien a totes bandes excepte a la cera, de manera que es creava un dibuix.

Quan va ser més gran, Kngwarreye va començar a pintar quadres amb pintura acrílica, fent servir els colors de les muntanyes del desert i del cel: vermell, groc i blau. Igual que els seus dissenys bàtik, aquests també estaven plens de punts i línies superposades. Alguns semblen empremtes d’animals, plantes o llavors, mentre que d’altres semblen mapes o gotes de pluja. També n’hi ha que s’assemblen a les arrels embullades dels moniatos.

Dins els envasos de iogurt, barreja dos o tres colors de pintura amb aigua fins que quedin força líquids.

2 3 4

Pinta amb una brotxa el primer color al full. Centra’t en la zona que envolta l’animal.

Repeteix el procés en altres zones del full amb la resta de colors, d’un en un.

Quan s’assequi, tindràs la teva pròpia imatge bàtik, com Kngwarreye!

TORNA’T INvISIBLE COM LIU BOLIN

Els artistes creen tota mena d'obres, des d'escultures molt petites fins a pintures gegants, que sempre es poden veure. En canvi, Liu Bolin, més conegut com «l’home invisible», fa exactament el contrari: es cobreix el cos de pintura per mimetitzar-se amb diversos fons, i així s’amaga a ciutats d’arreu del món.

Aquest artista xinès nascut el 1973 va començar la seva carrera artística esculpint escultures al seu taller de l'enorme ciutat de Pequín. L’any 2005, però, li van enderrocar el taller, ja que volien fer lloc per als Jocs Olímpics del 2008. I Liu va sentir que, com a artista, no era gens important, així és que va decidir desaparèixer.

Es pintava el cos de gris i blanc i es quedava hores davant d'unes pedres. Aquesta mena d’art, en què la gent realitza accions amb el seu propi cos, s’anomena ART PER fORMATIU

Liu, amb maquillatge i pintura a la roba, les sabates i el cos, es camufla com un animal que fa servir els colors per enganyar la vista. Això vol dir que costa veure’l, perquè s’adapta a l’entorn.

L’«home invisible» triga hores i fins i tot dies a crear el seu enginyós camuflatge. Ha «desaparegut» a grafits de Nova York, al costat d’estàtues antigues de Pompeia i davant de peluixos d’una botiga Disney. Amb aquest joc de fet i amagar, Liu et convida a mirar el món més de prop per buscar-hi coses, persones i animals difícils de veure.

1 ARA ET T o CA A TU !

2 Paper blanc N ECESSITARÀS :

Pintura a l’aigua

Tria un estampat animal, com ara ratlles de zebra o taques de lleopard, i dibuixa’n el patró en un paper. Omple tota la pàgina.

Amb pinzell i pintura, pinta amb cura el patró i deixa’l assecar-se. Treballa amb un color cada vegada i no t’oblidis de netejar el pinzell entre color i color.

Ara és l’hora de camuflar-te! Amb el pinzell i la pintura, pinta’t la mà amb el mateix patró; comprova que la mida de les ratlles o les taques és la mateixa.

UN CONSELL: Primer prova una quantitat petita de pintura en un dit per assegurar-te que no et provoca una reacció al·lèrgica.

Un cop hagis acabat la mà, posa-la sobre el paper. Es camufla?

UN CONSELL: Fes una foto al teu art performatiu!

FES UNA CARBASSA DE LLUNES COM

YAYOI KUSAMA

Des de petita, l’artista japonesa Yayoi Kusama ha pintat llunes. Les utilitza en les pintures, els dibuixos, les escultures i fins i tot la seva pròpia roba. Per què les llunes són tan especials per a ella?

Kusama va néixer l’any 1929 a Matsumoto, una ciutat del Japó. La seva família havia fet diners cultivant flors i venent-ne les llavors per tot el país, així és que casa seva estava envoltada de prats i d'hivernacles plens de plantes.

Kusama s'asseia cada dia a l’aire lliure i pintava al seu quadern. Les seves primeres obres estaven plenes de llunes perquè veia tot de cercles al seu voltant: als camps de flors, el sol i la lluna...

Kusama recorda que un dia mentre collia una carbassa amb el seu avi, la hortalissa li va parlar.

Tot i que aquestes experiències estranyes, anomenades al·lucinacions, l’espantaven, continuava dibuixant per enfrontar-se al que veia i sentia. Quan Kusama tenia 17 anys, va fer un dibuix d’una carbassa amb el qual va aconseguir un premi en un concurs. Des de llavors no ha deixat de pintar ni d'esculpir carbasses i flors cobertes de llunes de colors vius, que exposa a galeries d’arreu del món. És el que es coneix com a INSTAL·LACIÓ ARTÍSTICA .

Kusama va dir en una ocasió que «les llunes no poden estar soles», per això sempre en pinta moltes i de colors diferents.

ARA ET T o CA A TU !

Omple una cartolina de llunes de colors. Dibuixa-les a llapis i després pinta-les amb ceres.

1 2 3 4 5 6

N ECESSITARÀS :

Ç Dues cartolines

Ç Un llapis

Ç Ceres

Ç Unes tisores

Ç Cola o cinta adhesiva

Talla la cartolina en vuit tires llargues iguals.

UN CONSELL: Pots pintar les llunes del mateix color o de colors diferents. El que tu vulguis!

A la segona cartolina, dibuixa dos cercles i retalla’ls. Pots ajudar-te d’una tassa per traçar-los.

Enganxa les vuit tires en un dels cercles. Primer fes una creu al centre després posa la resta de tires en diagonal entre les altres, com si fos una estrella.

Doblega les tires cap amunt, començant per les que estan en forma de creu, i enganxa-les al segon cercle. Ja tens una carbassa tridimensional!

Amb la cartolina que t’ha sobrat, retalla un petit rectangle. Plega'n una punta per fer-li una fulla d’1 centímetre de llarg i enganxa’l a la part superior de la carbassa per fer una bonica tija.

PINTA UN MURAL COM ESTHER MAHLANGU

L’artista sud-africana Esther Mahlangu va començar a pintar als 10 anys. No ho feia dins de casa en fulls de paper o cartolina, no; pintava fora, cobria les parets de les cases del poble amb una infinitat de colors.

A la dècada de 1940, la seva mare i la seva àvia, que pertanyien al poble sud-africà ndebele, la van ensenyar a pintar. Les dones d’aquesta ètnia fent servir pintura i fan de vaca per decorar l’exterior de les cases des de fa més de 100 anys.

Mahlangu explica que quan va començar a pintar MURALS li van dir que practiqués a la part de darrere de casa, perquè així no els veuria gaire gent. Amb el temps, però, va demostrar que tenia talent i va començar a pintar a la part davantera. ARA ET t O ca a t U !

N ECESSITARÀS :

Un llapis

Un full de paper blanc o una cartolina

Un regle

Retoladors (un de negre i la resta de colors)

Dibuixa a llapis un marge uniforme pels quatre laterals del full.

UN CONSELL: Et serà més fàcil fas servir un regle.

Omple aquest marge amb un patró de formes que es repeteixin. Intenta fer-lo simètric.

La gent es detenia a contemplar els murals enormes de Mahlangu. Tots ells estaven fets de patrons: línies, formes i colors que es repeteixen un cop rere l’altre. La majoria també són simètrics: és a dir, que si es tracés una línia al centre, tots dos costats serien iguals.

Els dissenys de Mahlangu també tenen moltes línies rectes de color negre. Mahlangu no fa servir regle, sinó que, a base de pràctica i més pràctica, ha après a mantenir la mà ferma mentre dibuixa i pinta.

Al centre dibuixa-hi una forma més gran.

Acoloreix les teves formes amb retoladors, cadascuna d’un color diferent.

Mahlangu va començar pintant a les cases, però avui en dia ho fa a tota mena d’objectes, fins i tot a avions, cotxes o motos! Si tinguessis l’ocasió de conèixerla, veuries que també duu roba i complements de colors molt vius; diu que fan tothom feliç.

Per acabar, ressegueix-los el contorn amb retolador negre.

GLOSSARI

ABSTRACTE Estil artístic en el qual es representen línies, formes i colors, i no persones.

ANATOMIA Estudi de les parts del cos humà, tant internes com externes.

ART DE FIBRA Corrent artístic en què es fan servir objectes de llana, cordill i altres materials tèxtils.

ART POP Corrent artístic en què les obres representen objectes del dia a dia, com ara llaunes de sopa, ampolles o plàtans.

ART URBÀ Corrent artístic en el qual es pinten imatges i cartells en parets exteriors.

ARTISTA Qualsevol persona que crea art.

CERCLE CROMÀTIC Eina que ensenya als artistes quins colors queden bé junts i com barrejar-los.

CISELL Eina afilada que es fa servir per tallar escultures.

COLLAGE Quadre fet enganxant amb cola diversos materials, com ara cartolina i paper.

COLOR COMPLEMENTARI Color que fa que un altre destaqui més. Per exemple, el vermell fa que el verd sembli encara més verd.

COLOR PRIMARI Color que no es pot crear a partir d’altres colors. Els tres colors primaris són el vermell, el groc i el blau.

COLOR SECUNDARI Color que es pot crear barrejant dos colors primaris

COMPOSICIÓ Manera en què els diversos components d’una obra, entre ells les formes i els colors, es combinen.

CONTORN Línia dibuixada resseguint la vora d’una forma.

CUBISME Corrent artístic en el qual els objectes i les persones estan fets a partir de línies i formes, especialment de cubs.

DADAISME Corrent artístic en què art i poesia es creen per atzar i tenen com a objectiu trencar amb les normes.

DELINEAR Copiar una forma dibuixant al seu voltant o pressionant un paper sobre l’altre.

DRIPPING Corrent artístic en el qual es pinta gotejant, esquitxant i vessant pintura.

ESCULTURA Obra d’art sòlida i tridimensional feta de pedra, argila, fusta o altres materials.

ESPIRAL Forma corba que comença al centre i fa voltes i més voltes.

ESTIL Manera en què està feta una obra d’art.

EXPERIMENTAR Dur a terme noves idees, mètodes i estils. Algunes de les millors obres d’art han estat fruit de l’experimentació.

fONS La part d’una imatge que està més allunyada de tu.

GRAVAR Fer còpies de la mateixa imatge fent servir una vegada i una altra els mateixos materials.

GRA fITS Lletres o dibuixos pintats amb esprai a qualsevol superfície (sovint a parets exteriors).

IL·LUSIÓ ò PTICA Imatge que t’enganya la vista i la ment.

IMPRESSIONISME Corrent artístic en què es pretén capturar la llum, els colors i la impressió que té l’artista d'una escena fent moltes pinzellades.

INSTAL·LACIÓ ARTÍSTICA Obra d’art feta per a un espai específic.

INVISIBLE Cosa que no es pot veure.

LLENÇ Una tela clara sobre la qual els artistes pinten.

LÍNIA HORITZONTAL Una línia recta traçada de dreta a esquerra, o d’esquerra a dreta.

LÍNIA v ERTICAL Línia recta traçada de dalt a baix, o de baix a dalt.

MESURAR Esbrinar la llargària o amplària d’un objecte fent servir un regle o una cinta mètrica.

MOSAIC Obra d’art en què es col·loquen i s’enganxen una gran quantitat de rajoles petites seguint un patró.

MO v IMENT ARTÍSTIC Corrent que segueix un grup d'artistes que fan servir el mateix estil o tracten els mateixos temes en les seves obres.

MURAL Pintura de grans dimensions feta en un mur o en un sostre.

MUSEU Edifici on s’exposen i es fan càrrec d’objecte, com obres d’art.

NATURA MORTA Obra d’art que retrata objectes sense vida, com ara pomes o flors.

PAISATGE Obra d’art en què es plasmen escenaris naturals, com ara jardins, muntanyes o rius.

PALETA Taula plana que un artista pot sostenir amb una mà i on pot barrejar pintura de diversos colors.

PATRÓ Formes, colors i línies que es repeteixen en una superfície.

PINTURA RUPESTRE Imatges pintades a la paret o el sostre d’una cova, normalment fa milers d’anys.

POSTIMPRESSIONISME Corrent artístic posterior a l’impressionisme en què l’artista expressa els seus pensaments, emocions i sentiments.

PRIMER PLA La part de la imatge que està més a prop teu.

PROPORCIONS Longitud de les parts del cos o d’un objecte, i la distància entre elles.

PUNTILLISME Corrent artístic en què les obres estan fetes de puntets de colors, pintats l’un al costat de l’altre per crear una imatge.

RETRAT Pintura, dibuix, fotografia o escultura que representa una persona.

SILUETA Línia traçada al voltant d’un objecte, persona, animal o escena d’un sol color, normalment negre.

SIMÈTRIC El que sembla exactament igual per totes dues bandes.

SURREALISME Corrent artístic basat en la representació dels somnis i de la imaginació en lloc de la vida real.

TALLAR Donar forma a la superfície d’una pedra, d'una fusta o de qualsevol altre material.

TALLER Lloc on un artista treballa i guarda el material.

TÈCNICA Manera en què es fa una obra d’art.

TEXTURA Com es nota una cosa al tacte; per exemple, si és rugosa o llisa.

TRIDIMENSIONAL (3D) Forma amb tres dimensions: amplària, alçària i profunditat. No és plana com les que són bidimensionals.

SOBRE L'AUTORA I LA IL·LUSTRADORA

RUTH MILLINGTON, és historiadora de l’art i escriu sobre artistes extraordinaris tant del passat com del present. Ha escrit per a diaris del Regne Unit i ha aparegut a la ràdio i a la televisió explicant històries sobre el surrealisme, Vincent van Gogh i Frida Kahlo, entre d’altres. El seu primer llibre d’art per a adults, Muse, destapa les persones reals que apareixen a retrats famosos. A Ruth també li agrada llegir, cantar, pintar i decorar casa seva amb molt, molt d’art.

ELLEN SURREY, nascuda a l’assolellada ciutat de Los Angeles (Estats Units), és il·lustradora. L'apassiona trobar la bellesa d'altres temps a través del disseny de mitjan segle passat i dels llibres antics i compartir-la amb un públic contemporani. La seva obra ha aparegut a nombrosos diaris i ha il·lustrat molts llibres sobre personalitats inspiradores, com ara Dolly Parton. Quan no està treballant, a Ellen li encanta veure pel·lícules antigues i passejar-se per les seves botigues de segona mà preferides.

AgraI ˝ ments

Gràcies a Tina García, Vitoria England, Jo Jordan, Allison Hill i a tot l’equip de Nosy Crow per fer possible aquest llibre. Gràcies també a Claire Guest, Jennie Roman i Emma Young per la seva ajuda inestimable.

L’editorial voldria agrair als titulars dels drets d’autor del material següent per haver-la autoritzat a fer-lo servir en aquesta obra:

Pàgina 15 : Mosaic ‘Cave canem’ de la Casa d’Orfeu de Pompeia. Amb el permís del Ministeri de Cultura – Museu Arqueològic Nacional de Nàpols – foto de Giorgio Albano.

Pàgina 18 : Artemisia Gentileschi, L’autoretrat com a al·legoria de la pintura (La Pittura), 1638-1639 © Royal Collection / Royal Collection Trust © Her Majesty Queen Elizabeth II, 2022 / Bridgeman Images.

Pàgina 21 : Katsushika Hokusai, La gran onada de Kanagawa, 1830-1832. Metropolitan Museum of Art, Nueva York, col·lecció de H. O. Havemeyer, donació de H. O. Havemeyer (1929).

Pàgina 23 : Moses Williams, Silueta al descobert d’una dona jove, més tard de 1802. © Museum of Fine Arts, Houston / Colección Bayou Bend, donació de Ima Hogg / Bridgeman Images.

Pàgina 25 : Claude Monet, L’estanc de nenúfars, 1899-2022 2022 © Metropolitan Museum of Art / Art Resource NY / Scala, Florència.

Pàgina 26 : Georges Seurat, Tarda de diumenge a l’illa de la Grande Jatte, 1884-1886. Art Institute of Chicago.

Pàgina 28 : Vincent van Gogh, Gerro amb tres gira- sols, 1888. Col·lecció privada. Foto © Steeve E. Flowers. / Alamy Stock Photo.

Pàgina 32 : Pablo Picasso, Taula de cafè amb ampolla de Pernod, 1912. State Hermitage Museum, San Petersburg. Foto © State Hermitage Museum / foto de Vladimir Terebenin. © Successors de Picasso / DACS, Londres 2022.

Pàgina 36 : Salvador Dalí, La persistència de la memòria, 1931 © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, DACS 2022. Martin Shields / Alamy Stock Photo.

Pàgina 38 : Frida Kahlo, Autoretrat com collaret d’espines i colibrí, 1940 © Banco de México Diego Rivera Frida Kahlo Museums Trust, México, D. F. / DACS 2022. Foto de Martin Shields / Alamy Stock Photo.

Pàgina 40 : Hugo Ball, Karawane, 1916. Usuari Albrecht Conz en de.wikipedia, domini públic, via Wikimedia Commons.

Pàgina 44 : Janet Sobel (1894-1968): Via Làctia, esmalt sobre llenç, 114 x 75,9 cm. Regal de la família de l’artista. Nova York,

Pàgina 51 : Jean-Michel Basquiat, Sense títol, 1982 © Patrimoni de JeanMichel Basquiat / ADAGP, París i DACS, Londres 2022. Foto © Christie’s Images / Bridgeman Images.

Pàgina 52 : Judith Scott, Sense títol 2004. Cortesia de Judith Scott i Creative Growth Art Center.

Pàgina 54 : Emily Kame Kngwarreye, Sense títol (Alhalkere), 1981. © Emily Kame Kngwarreye / Agència de drets d’autor. Autorització de DACS 2022.

Pàgina 57: Cortesia de Liu Bolin i de Liu Bolin Art Studio.

Pàgina 61 : Esther Mahlangu, Abstracte ndebele, 2019 © Melrose Gallery. S’ha fet tot el que era possible per tal d' obtenir permís per reproduir el material protegit pels drets d’autor, però en alguns casos no n’hem pogut localitzar el titular. L’editorial corregirà amb molt de gust les possibles omissions en edicions futures.

Van Gogh ● Kahlo

Picasso ● MONEt ● Hokusai

Basquiat ● Warhol

Kusama ● i MOLTS MÉS!

ISBN: 978-84-19262-48-6

www.eccomibooks.com

Deixa’t inspirar per 25 artistes de tot el món que van revolucionar l’art amb activitats en què podràs aprendre les seves tècniques pas a pas.

Aquest llibre està ple d’idees creatives per elaborar tota mena d'obres. I així... tu també podràs ser un artista!