Col路lecci贸 Repensar
Direcció editorial: Miquel Osset Disseny coberta: Cristina Spanò Disseny editorial: Ana Varela
Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia, el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.
Primera edició: juliol 2012 © Jordi Pigem © Aquesta edició: Editorial Proteus c/ Rossinyol, 4 08445 Cànoves i Samalús www.editorialproteus.com Dipòsit legal: B. 19260-2012 ISBN: 978-84-15549-55-0 Imprès a Espanya - Printed in Spain El Tinter, Soct. Coop - Barcelona
A tres companys que van saber veure el que el sistema no veu: Richard Douthwaite (1942-2011) Ramรณn Fernรกndez Durรกn (1947-2011) Theodore Roszak (1933-2011)
Els mercats semblen un xic esquizofrènics Olivier Blanchard (economista en cap de l’FMI), World Economic Outlook, abril de 2012 It is utterly mad! (És una bogeria total!) Allan Sloan (editor de la revista Fortune) al documental Inside Job, 2010 Per creure que és possible el creixement il·limitat en un planeta finit, cal ser un boig o un economista Kenneth Boulding (economista)
Qui no ha sospitat mai que l’economia que avui impera és una bogeria? Es rescaten bancs amb grans sumes de diners públics, mentre es retallen serveis d’interès general. Es dóna prioritat als interessos financers per damunt del bé comú. Tot això, se’ns diu, té l’aval de la «racionalitat» econòmica. Però, què hi ha de racional en valorar els diners més que les persones? És com si la mirada tecnocràtica, limitada per ulleres com les que duen els cavalls, només pogués veure les xifres i abstraccions que té al davant, i no el món vivent que trepitja amb les seves ferradures i el sofriment que genera. Hi ha, però, una possibilitat més inquietant, i més realista. I si en el nucli del pensament econòmic convencio7
nal hi ha un trastorn de la percepció i de l’enteniment? Una veritable psicopatologia, hàbilment disfressada de racionalitat? Vegem-ho. Poques coses són avui més urgents que el seu diagnòstic i el seu remei.
8
L’aspre i el fructífer
Austeritat. Paraula de mal gust, com revela la seva etimologia. En llatí clàssic, fins ben entrada l’edat mitjana, austeritas vol dir «aspror» (austeritas vini: l’aspror del vi). Aquest terme, per la seva banda, deriva del grec clàssic austeros (aspre, sec, amarg, rígid, rude, sever), que al·ludia principalment al mal gust: s’aplicava, per ejemple, al fruit poc fet de la vinya, que provoca una desagradable sensació a la llengua. És de molt mal gust el fet que els qui imposen l’austeritat econòmica no sàpiguen què és patir-la. Cal esmentar també una qüestió de tacte. La sensació d’aspror es produeix quan una part sensible del nostre cos frega contra una superfície plena de desigualtats. Els plans d’austeritat econòmica, en la mesura que tendeixen a exacerbar les desigualtats, generen aspror. Frugalitat. Essència de tot el que és agradable, sa i bo. El llatí frugalis («frugal, moderat») deriva de frux (fruita), i està per tant vinculat a tot el que dóna fruit, el que ens fa fruir, el que no és infructuós sinó fructífer. 9
Es deia a la Grècia clàssica que el que és bell, el que és sa i el que és bo tendeixen a anar plegats. La fruita, que és bella, sana i bona (fins fa poc era sempre ecològica i sovint gratuïta i de lliure accés), és un model del que és senzill i bo en tots els sentits. En llatí la fruita i la frugalitat impliquen honestedat: frugem facere (obrar honestament), homo frugi (home honest), bonae frugi esse (ser home de bé). Fructífera és l’existència de qui sap estar satisfet amb el que la vida li ofrena.
10