Jo de gran vull ser e-co-no-mis-ta

Col路lecci贸 Helena 7.14

Primera edició: març 2014 Text: Montse Junyent Il·lustracions: Pep Boatella Maquetació: Imma Canal

© 2014 d’aquesta edició: Editorial Proteus

c/ Rossinyol, 4

08445 Cànoves i Samalús www.editorialproteus.com ISBN: 978-84-15549-67-3 Depòsit legal: B-6002-2014 Codi BIC: KC, YXC, HPQ Imprès a Espanya - Printed in Spain Són rigurosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia, el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.

Jo de gran vull ser e-co-no-mis-ta ....................................

Montse Junyent Il路lustracions de Pep Boatella

....................................

Helena 7.14

Als meus pares Montse Junyent

Índex

Pròleg ....................................................................... 9 1. El noi nou és un ximplet........................................... 13 2. El projecte de l’estiu.................................................. 17 3. Primera setmana... comencem!.................................. 22 4. Segona setmana... fer-se gran..................................... 28 5. Tercera setmana... diferències de criteri...................... 32 6. Quarta setmana... una altra manera és possible?......... 38 7. Cinquena setmana... els canvis no són mai fàcils ....... 46 8. Sisena setmana... l’hora de la veritat .......................... 52 9. Final d’estiu... només és el principi ........................... 57 10. El noi nou serà economista ....................................... 62 Epíleg: L’Economia del Bé Comú.............................. 65

Pròleg Recordo que els contes per a mi eren els mestres més potents en ètica i valors. Diferenciaven claríssimament entre què s’hauria de fer i què no i els meus sentiments quan ho escoltava eren molt forts i profunds. Els contes formen el nostre caràcter, ens fan humans –en el millor dels casos. Amb el poder que tenen poden causar l’efecte contrari, tot depèn del contingut.

El present conte Jo de gran vull ser e-co-no-mista fa una cosa que en el pensament econòmic molts no entendrien: descriu com es poden fer negocis en el mercat d’una forma o d’una altra: Podem escollir. Això és un exercici pedagògic d’un valor cabdal perquè els economistes no són conscients de que tot en l’economia és ètica aplicada, cada negoci, cada transacció, cada encontre en els mercats compleix amb certs valors i en viola d’altres. Res no és «normal» o «natural» en l’economia, tot és una convenció cultural, hàbits, reflexos no reflexionats i per 9

tant, en darrera instància, una lliure decisió. I aquí és on comença l’ètica, la responsabilitat, la presa de consciència sobre com i a qui afecten els meus actes. Puc ser humà, puc fer-me humà en els mercats o puc renunciar-hi i fins i tot negar-ho justificant-me amb les «lleis del mercat» que no m’ho permeten.

Montse fa un pas més enllà. Combina tots dos nivells de l’ètica: l’ètica individual, el comportament ètic voluntari de les empreses i l’ètica social, les normes polítiques i lleis democràtiques que poden promoure i recompensar els comportaments ètics de la mateixa manera que els poden desincentivar o inclús castigar. El present ordre econòmic desincentiva i castiga els comportaments ètics i allò humà en els mercats, les persones i empreses que es comporten de forma ètica pateixen desavantatges competitius. Els economistes d’avui, en comptes de desemmascarar aquest invertit i inhumà ordre de les coses, en la seva majoria el velen/oculten o, encara pitjor, ni tan sols arriben a calar-lo perquè ells mateixos han caigut en la trampa 10

de l’afirmació ideològica que les coses han de ser així i no poden ser d’una altra forma.

Els contes tenen la potència de crear mites i de rompre’ls. Montse ha aconseguit un equilibri entre aquestes dues funcions –pel bé del conte, pel bé dels lectors, pel bé de l’economia del futur, pel bé comú.

Christian Felber

11

1 El noi nou és un ximplet

—Em dic Jan. Tinc onze anys, el desembre en faré dotze, no tinc germans i de gran vull ser e-co-no-mis-ta.

Sento els companys murmurar.

Potser no ho he dit bé, tot i que ho he pronunciat marcant les síl·labes per no equivocarme. L’Eulàlia deixa d’escriure a la pissarra, el guix que porta a la mà li cau a terra. S’acosta l’índex davant dels llavis i els fa callar. Els companys que estan asseguts davant meu es giren, suposo que per veure bé la cara del noi nou que ha anunciat que vol ser economista. Sento escalfor a les galtes i em comencen a suar les mans. No ha sigut la millor manera de presen13

tar-me. Ara tothom em mira com si fos ximple.

L’Eulàlia se m’apropa.

—I tu saps què és un economista, Jan? —Sí, és la persona que estudia l’economia d’un país o del món.

—I què és l’economia?

M’està posant a prova? Puc sentir les mirades dels altres nois i noies esperant que digui alguna cosa o, pitjor encara, que no sàpiga què dir. Empasso saliva.

—L’economia estudia com es reparteixen els béns que ens dóna la natura per fer les coses que necessitem per viure. Però, com que els béns no són infinits i n’hi ha d’haver per a tots, s’ha de pensar bé com fer-ho.

Silenci.

El noi d’ulleres de la primera fila em clava la mirada, desafiant.

—Ja, doncs els economistes no en tenen ni idea! Com és sinó que hi ha tanta gent al món que es mor de gana? I empreses que tanquen i acomiaden els treballadors? I treballadors que fan vagues perquè estan enfadats?

14

15