Experimenta 6è. Dossier. Coneixement del medi

N NTEMEEIX Co dilMEde

dossier d’aprenentatge

Autoria: Diego Montero Jaume Reula

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes

Correcció: Immaculada Riera

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Gemma Vadillo

Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Núria Algarra

Il ·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: Jordi Viladoms

Fotografies: Agència Efe, Alamy/Cordon Press, Album ( Documenta; EFE), Dreamstime/ Quickimage, Getty Images, iStock/ Getty Images, Prisma, Photoaisa, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Diego Montero, Jaume Reula

© 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2023

ISBN: 978-84-489-6109-1

DL B 6736-2023

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el dossier?

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 6è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge. El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.

dossier d’aprenentatge

6 Programa Experimenta

N INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballa un dels sabers del llibre i, a més, en les situacions d’aprenentatge plantejades en els treballs d’observació, investigació o d’experimentació, s’incideix especialment en el bloc de sabers Tecnologia i digitalització.

Activitat oral, de treball per parelles, grup o de debat entre tota la classe.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

• En cada unitat hi ha una doble pàgina per practicar, en anglès, el que s’ha après.

• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.

• En l’apartat Situació d’aprenentatge / Treball d’observació, investigació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals, per anar-se familiaritzant amb el mètode científic i sempre acaben amb una aportació a la classe o a l’entorn proper.

• A més, al final de cada trimestre, l’apartat Em poso a prova serveix per avaluar els coneixements més representatius.

Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.

Activitats i propostes perquè l’alumnat pugui resoldre amb autonomia.

1 un cop d’ull al territori

EL RELLEU I ELS RIUS D’EUROPA

SOCIETATS I TERRITORIS

1. Un continent petit. Observa el mapa d’Europa i completa el text:

El continent europeu té com a límits l’oceà , al nord; la mar Mediterrània i la mar , al sud; els monts , el riu , la mar i el Caucas, a l’est, i l’oceà , a l’oest.

2. Or, plata i bronze. Esbrina quins són els tres cims més alts d’Europa i quants metres fan.

A continuació, tria dos d’aquests cims i calcula la distància en quilòmetres que els separa. km

3. Analitza el mapa. Amb l’ajut del mapa físic d’Europa i de la seva escala, escriu els noms d’una serralada, una plana i un riu europeus que facin més de cinc-cents quilòmetres d’un extrem a l’altre.

4. Carreteres d’aigua. En el centre d’Europa hi ha molts rius navegables; a l’Europa mediterrània no gaires. Investiga per què.

5. Un riu qualsevol. Tria un riu europeu que et cridi l’atenció, busca’n informació i fes un informe per explicar-la davant la classe. Pot incloure dades sobre el lloc de naixement, el lloc de desembocadura, la longitud, el cabal, el règim, la fauna, els boscos de ribera, els territoris que travessa, l’aprofitament de les aigües, etc.

6. Mars interiors. A Europa hi ha molts rius que no desemboquen en mars oberts, sinó que van a parar a mars interiors o a llacs. Investiga sobre aquests rius i posa’n dos exemples.

7. L’any estrany. Imagina que, durant tot un any, Alemanya tingués, inesperadament, el clima d’Andalusia. Què passaria amb els seus rius?

No t’oblidis de mostrar algunes fotografies i explicar per què les has triat.

EL RELLEU I ELS RIUS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

8. Quin bon nivell! Investiga si aquestes dues afirmacions són certes i digues per què.

L’altitud mitjana de la península Ibèrica supera els 800 m.

Es tracta del territori europeu més alt sobre el nivell del mar.

9. Cims i cims. El Mulhacén és el cim peninsular més alt. Investiga quins són els altres grans cims de la Península i anota’n les dades a la taula:

10. Un cim insular. Fora de la Península, però en territori espanyol, hi ha un cim que supera el Mulhacén. Esbrina quin és, on es localitza, quina peculiaritat té i com es van formar les illes a les quals pertany.

Cims de Mulhacén i Alcazaba, a Sierra Nevada.

11. Això sí que és un riu! Hi ha rius a la Terra que fan milers de quilòmetres. Esbrina quins són els quatre rius més llargs del món.

Riu Tajo, passant pel parc natural de Monfragüe.

El Tajo, amb 1.006 km, és el riu més llarg de la península Ibèrica. Quantes vegades cabria el Tajo en el primer riu de la taula?

12. Qüestió de cabals. L’Amazones, el riu que porta més aigua del món, té un cabal mitjà de 225.000 metres cúbics d’aigua per segon. I l’Ebre, que és el més cabalós de la Península, quin cabal té? Esbrina-ho.

m3/s

Quants rius Ebre caldrien per omplir un Amazones?

Per què creus que hi ha tanta diferència?

13. Pensa i dedueix. Quin d’aquests rius és el menys cabalós? Miño

EL RELLEU I ELS RIUS DE CATALUNYA

14. A vista d’ocell. Per grups, observeu imatges de satèl·lit del territori de Catalunya. Quines formes de relleu predominen?

15. Un gràfic de cims. Fes un gràfic de barres amb les dades de la taula. Busca informació sobre altres cims del relleu català i afegeix les dades de tres cims més:

Unitat de relleu Cim més alt

Alt Pirineu Pica d’Estats (3.143 m)

Prepirineu Cadí (2.647 m)

Serralada Prelitoral Turó de l’Home (1.706 m)

Serralada Transversal Puigsacalm (1.515 m)

Serralada Litoral Montau, al massís del Garraf (657 m) Altitud

16. Grans rescloses. Per grups, esbrineu què són els embassaments i debateu per a què serveixen.

Cims

17. Tres rius catalans. Tria tres rius de Catalunya i esbrina quants quilòmetres fan i on desemboquen:

El / la fa km

i desguassa a

El / la fa km

i desguassa a .

El / la fa km

i desguassa a .

18. Cap a Andorra! Si anessis del delta del Llobregat a Andorra en línia recta, quines grans unitats de relleu travessaries? Fes-ne un croquis.

19. Or líquid. Entra en el web de l’Agència Catalana de l’Aigua i valora si avui hi ha prou aigua disponible a Catalunya.

COM ORGANITZEM EL TERRITORI?

20. Límits polítics. Busca informació sobre el concepte de frontera i redacta’n una definició.

21. Viatjar sense passaport. Per passar d’Espanya a França, o viceversa, ja no cal ensenyar el passaport com s’havia de fer fa anys. Esbrina per què.

22. Els Estats Units d’Europa. Esbrina quins són els estats europeus membres de la Unió Europea.

Per grups, debateu si us sembla una bona idea formar part de la Unió Europea. Feu recerques a internet per fonamentar els vostres arguments.

Nom del meu municipi:

Comarca:

Província:

Altitud:

Ubicació:

Superfície:

Població:

Tria algun aspecte destacat de la geografia, la història, les tradicions o les activitats econòmiques del teu municipi i explica’l davant la classe. Abans, escriu les idees més importants:

24. Superposant mapes. Compara els mapes físic i polític d’Espanya i respon:

a) Per quines comunitats autònomes passa el riu més cabalós?

b) Quines províncies travessa el riu més llarg?

23. Jo visc a… Busca informació sobre el lloc on vius i completa la fitxa:

Vista de Toledo, amb el riu.

I EL TERRITORI CATALÀ?

25. La capital de comarca. Observa el mapa comarcal i escriu el nom de la capital de la teva comarca i el de la capital de les comarques amb les quals limita.

26. Una bona excursió. Un turista que s’està a Tarragona vol anar a Cadaqués amb bicicleta tot resseguint la costa. Per quines comarques passarà? Investiga-ho i proposa-li un lloc interessant per visitar en cada comarca.

27. Fes cartografia. En un full a part, dibuixa el mapa de la teva comarca, amb el nom de les poblacions més importants i el d’altres elements, com ara muntanyes, vies fèrries, àrees industrials, carreteres, monuments, rius, etc.

28. Va de comarques… Escriu quina és…

a) La comarca més extensa de Catalunya:

b) La comarca més petita:

c) La comarca situada més al sud:

d) La comarca situada més a l’est:

Per parelles, jugueu a inventar i a resoldre més preguntes com aquestes.

29. En el passat… la teva població va formar part de…:

UNA VEGUERIA UN COMTAT

Investiga aquestes divisions territorials i ordena-les de més antiga a més moderna:

30. La comarca més familiar. Fes com Pau Vila i crea una comarca que inclogui «l’àrea d’influència» de la teva família (on viviu, on aneu a escola o a treballar, on compreu, on feu activitats de lleure…). En un full a part, dibuixa la silueta de la teva comarca i posa-li un nom. Indica, també, amb quines comarques limita.

límits no poden estar a més d’un dia de bicicleta de casa vostra!

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Search the words! Find the words in the word search and match them to their definition.

a) A large natural elevation of the earth’s surface.

f) A main administrative division of a state.

b) A large area of flat land.

g) A pointed top of a mountain.

c) A low area of land between hills or mountains.

d) A large natural stream of water flowing into a channel.

e) A territory considered as a political community.

2. Do you remember?

a) The longest river in the Iberian Peninsula:

b) The highest mountain in Catalonia:

c) The only Catalan river that empties into the Atlantic Ocean:

d) The number of member states of the European Union:

3. Choose the correct one. What are the territorial divisions in the map? provinces none of the above

4. They aren’t the Amazon. Explain why many rivers in the Iberian Peninsula don’t often carry much water.

1. Selecciona el contingut d’aquesta unitat que t’ha agradat més.

El relleu i els rius d’Europa

El relleu i els rius de la península Ibèrica

El relleu i els rius de Catalunya

L’organització territorial d’Espanya

L’organització territorial de Catalunya

Explica per què.

2. Quin dels punts del relleu que has estudiat t’agradaria visitar? Per què?

3. Marca segons el que saps: Molt Força Poc

Saps situar, en el mapa, les muntanyes de la Península?

Coneixes on desemboquen els principals rius peninsulars?

Pots explicar com és el relleu de Catalunya?

Pots dir quins són els principals rius catalans?

Saps com estan organitzats els territoris català, espanyol i europeu?

Tens facilitat per interpretar mapes?

Ets capaç de buscar informació geogràfica per tu mateix?

EN EL FUTUR, TINDREM

PROU AIGUA?

L’escalfament global és un problema d’abast planetari, però els seus efectes no són els mateixos a tot arreu. L’Àfrica oriental, per exemple, patirà, cada cop, més sequeres greus, però també pluges torrencials que provocaran el desbordament dels rius i inundacions devastadores.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Investiga per internet i assenyala quins d’aquests efectes de l’escalfament global es preveu que afectaran l’àrea mediterrània i, per tant, Catalunya:

huracans nevades extremes sequeres pluges torrencials

tornados

inundacions

Compara la teva tria amb la d’altres companys. En cas de no coincidir, hauràs de demostrar-los que les teves fonts d’informació són fiables.

QUÈ PODEM FER PER ADAPTAR-NOS ALS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC SOBRE LES PRECIPITACIONS I LA DISPONIBILITAT D’AIGUA?

Si a Catalunya plou cada vegada menys, com afectarà aquest fet els boscos, els animals, els rius, els conreus, la vida de les persones…? Esbrineu-ho i debateu-ho en grup. Escriu aquí les conclusions:

FEU GRUPS PER INVESTIGAR-HO!

Coneixement del medi

Si el cabal dels rius minva i els pantans acumulen menys aigua, com en garantirem el subministrament? Penseu tant en mesures d’estalvi com en possibles solucions científiques i tecnològiques. Escriu aquí les conclusions:

Si, quan plou, ho fa de manera torrencial, com ens protegirem de les riuades perilloses? Proposeu solucions:

Què podem fer per reduir l’emissió dels gasos que provoquen l’escalfament global?

Potabilitzador solar d’aigua.

Penseu com comunicareu, a la resta de la classe, el que heu après durant el vostre treball sobre l’escalfament global i l’aigua:

Un cop fetes les comunicacions, haureu de votar el millor treball de la classe i fer-lo arribar a les vostres famílies per aconseguir que es comprometin amb la sostenibilitat i la cura del medi ambient.

Els esforços per combatre el canvi climàtic i per mirar d’adaptar-nos als seus efectes han de ser globals. Ningú no en pot restar al marge. Per acabar, debateu a classe què podem fer, des de les societats més riques, per garantir que les persones dels països pobres tinguin accés a l’aigua i es trobin fora de perill davant episodis extrems com ara sequeres i inundacions.

ÉSSERS VIUS EN XARXA

1. Afirmacions de base. Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

CULTURA CIENTÍFICA

VERTADERA FALSA

a) Només els animals més grossos formen part de la biocenosi d’un ecosistema.

b) El fet que plogui o no, pot afectar l’equilibri de l’ecosistema.

c) La força del vent afecta l’ecosistema; la direcció, en canvi, no.

d) El sòl, les roques que hi ha en un ecosistema influeixen en els éssers vius.

e) Els éssers vius no influeixen en el clima d’un ecosistema.

f) Els éssers vius no poden influir en el sòl on s’estan.

Comenteu, de manera oral, com es podrien transformar en certes les afirmacions falses anteriors.

2. La desertificació. L’ODS número 15, centrat en la vida dels ecosistemes terrestres, assenyala la desertificació com un dels problemes més grans que pateixen aquests ecosistemes.

Per grups, investigueu sobre aquest problema.

En què consisteix?

Què la provoca?

Què pot causar a l’ecosistema?

3. Digues-me on vius i et diré com ets! Relaciona cada característica d’un determinat ésser viu amb l’aspecte del biòtop que li correspon:

Pèl abundant i blanc.

Fulles gruixudes i toves.

Protuberàncies de greix sota la pell com a reserva per poder estar molts dies sense beure.

Fulles petites i dures.

Membranes protectores dels ulls perquè no hi entri sorra.

Ambient poc plujós.

Forts vents del desert.

Temperatures molt baixes, neu.

Ambient plujós i humit.

Ambient desèrtic.

4. Com s’ho fa la posidònia? Coneguem una mica més la posidònia, aquesta planta de les nostres costes! Observa aquestes imatges i respon a les preguntes. Si ho necessites, busca la informació que no puguis deduir.

Com és el lloc on viu?

Com és la forma de la planta, doncs?

JUNTS EN L’ECOSISTEMA

5. Qüestió de prefixos. Les relacions que estableixen les espècies d’animals poden ser intraespecífiques i interespecífiques. Explica què volen dir tenint en compte el significat del prefix:

Intraespecífiques : Interespecífiques :

6. Identifiquem les imatges. Investiga aquestes associacions entre espècies i relaciona cada imatge amb el tipus de relació:

PARASITISME

RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES

SOCIETAT

COMENSALISME

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES

FAMÍLIA

Comenteu entre vosaltres en què consisteix cada tipus de relació.

7. Coneguem l’ecosistema dels Aiguamolls de l’Empordà. Accediu a l’espai web d’aquest indret i elaboreu un recull digital d’informació visual i gràfica. Seguiu les indicacions següents:

1 Organitzeu-vos en grups de tres o quatre persones.

2 Accediu al web del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

També podeu accedir a altres llocs web. Preneu nota de les adreces!

3 Busqueu informació al voltant dels elements següents:

Biòtop – Sòl / aigua / riu / mar

Condicions climàtiques

Biocenosi

– Flora – Fauna

– Altres éssers vius

Relacions – Entre el biòtop i la biocenosi

– Intraespecífiques i interespecífiques

4 Tracteu la informació:

a) Seleccioneu la informació escrita i copieu només alguns noms i algunes idees.

b) Seleccioneu també imatges que us interessin.

c) Organitzeu-la en blocs per fer-la entenedora.

5 Elaboreu el recull digital:

a) Escolliu l’eina amb què us trobeu més còmodes treballant: presentació de diapositives, blog…

b) Desenvolupeu el recull de manera ordenada i clara.

c) Compartiu-lo amb la resta de la classe.

Compareu les

Destaqueuproduccions.vostres aspectes bons de la vostra feina i de la dels altres!

ELS UNS S’ALIMENTEN DELS ALTRES

8. Els primers i els últims. Observa l’esquema de les relacions tròfiques del llibre de coneixements i respon a les preguntes següents:

a) Quins són els primers éssers en la cadena? Per què estan en aquesta posició?

b) Quins són els últims?

c) En què descomponen la matèria orgànica?

d) Qui aprofita allò que han descompost?

9. Ordenem els consumidors. Esbrina de què s’alimenta cada un dels éssers vius següents i indica de quin tipus de consumidor es tracta en cada cas.

10. Els éssers vius més importants són... Ho tens clar? Doncs debatem-ho. En primer lloc, escriu la teva tesi inicial:

Considero que el grup d’éssers vius més importants són

els

Per què? .

Per contra, els més prescindibles són els .

Per què? .

1 Repartiu-vos els rols: Tres de vosaltres hauríeu de ser els moderadors. Els altres, dividiu-vos en dos equips.

2 Penseu arguments per defensar qualsevol postura:

Productors :

Consumidors primaris :

Consumidors secundaris :

Consumidors terciaris :

Descomponedors :

3 Conclusions:

CADENES, XARXES I PIRÀMIDES

11. Aclarim els conceptes! Cadenes, xarxes i piràmides estan relacionades entre elles. Escull l’opció més encertada en cada cas:

a) Totes tres són tròfiques / xarxes perquè estan relacionades amb l’alimentació / el trofisme dels éssers vius.

b) Aquestes relacions són representacions pràctiques / teòriques de la realitat.

c) Normalment no s’hi representen els descomponedors / productors

d) En un ecosistema, els éssers representats a la xarxa tròfica formen el biòtop / la biocenosi

e) Algunes de / Totes les cadenes comencen amb els éssers productors. Les xarxes, també / no .

f) Un animal pot estar en més d’una / només en una cadena tròfica alhora.

g) En una piràmide, els consumidors secundaris estan per sobre / sota dels consumidors primaris.

12. Ordenem la cadena. Numera les imatges dels éssers vius, segons el lloc que ocupen en una cadena tròfica. Al de la primera baula, posa-li un 1.

13. En quina posició els situem? Busca informació sobre aquests éssers vius d’ecosistemes mediterranis. Esbrina què mengen i dibuixa la cadena tròfica on s’ubiquen. Afegeix-hi altres animals per formar una xarxa tròfica.

14. Piràmide en equilibri. Analitzeu en profunditat les característiques de les piràmides tròfiques. Després comenteu aquests detalls en grup:

a) Quina relació hi ha entre els estaments de la piràmide i la quantitat d’individus de cada un?

b) Què vol dir que la piràmide està equilibrada?

c) Què pot passar si un dels estaments augmenta o disminueix de manera significativa?

LA MATÈRIA I L’ENERGIA TAMBÉ ES MOUEN!

15. Matèria orgànica i matèria inorgànica. Analitzem com es transforma la matèria:

a) Quin nom reben els primers elements de les cadenes tròfiques?

b) Què produeixen?

c) Completa l’esquema situant cada element en el seu lloc:

orgànica llum elaborada bruta

(Sals minerals + Aigua) Saba + Diòxid de carboni =

Energia de la Saba

La fan servir les plantes per alimentar-se, per créixer i per reproduir-se, creant així matèria .

d) Què passa amb la matèria inorgànica del sòl quan les plantes la fan servir?

e) Qui s’encarrega d’anar aportant més sals minerals perquè les plantes les puguin aprofitar?

f) Com passa la matèria d’un ésser viu a un altre?

g) De què s’alimenten els éssers descomponedors?

16. Cicle tancat o obert, doncs? Reflexiona, finalment, sobre aquesta pregunta i contesta-la de manera raonada.

17. L’energia es mou. Situa el tipus d’energia corresponent en cada una de les fases de circulació de l’energia. Tingues en compte que es poden repetir.

QUÍMICA LUMÍNICACALORÍFICA MECÀNICA

Les plantes utilitzen energia provinent del Sol per fer la fotosíntesi.

El Sol també transmet energia als animals perquè els escalfa.

Tots els animals obtenen energia a través de l’alimentació.

Els éssers vius emmagatzemen aquesta energia en el seu cos. En alimentar-se els uns dels altres, l’energia va passant d’un ésser viu a un altre.

Els éssers vius transformen l’energia química en energia , per exemple, quan es desplacen o es mouen.

Els éssers vius també expulsen energia a l’aire a través de la respiració.

18. Matèria i energia. Aquests dos elements són presents en l’ecosistema, però es comporten de manera diferent.

a) L’energia entra de l’exterior de l’ecosistema o ja hi és?

b) L’energia segueix un cicle tancat com ho fa la matèria?

c) On va a parar l’energia que surt de l’ecosistema?

AND NOW, IN ENGLISH!

1. Put these living things in the correct group:

Rhinoceros

Terciary consumers

Tiger

Frog

Mushroom

Grass

Secondary consumers

THERE ARE THREE ELEMENTS IN EACH GROUP!

Camel

Algae

Primary consumers

Orca

Producers

Fungus

Stork

Fox

Decomposers

Oak

Bacteria

Wolf

Butterfly

2. Put the sentences in order to describe the process of the energy in the ecosystem:

All living things release some calorific energy into the air.

The sun light enters in the ecosystem in different ways.

Then, plants grow and reproduce themselves and they are eaten by the animals.herbivorous

One of them is helping plants to produce its own nourishment.

This is an exchange of chemical energy.

Those animals are also nourishment for other animals.

The chemical energy changes again.

3. Write the name of these animals into each bubble drawing a trophic net:

1. Reflexiona sobre el que has treballat en aquesta unitat:

a) Quin element relacionat amb el medi ambient t’ha interessat més?

b) Podries fer alguna cosa per contribuir a l’equilibri dels ecosistemes?

2. Escriu dos elements en cada categoria:

IDEES QUE JA CONEIXIA ABANS DE COMENÇAR LA UNITAT

3. Valora, en cada cas, la manera com has treballat: Interès mostrat pels temes treballats:

PINTA EL TROS DE FRANJA QUE CONSIDERIS OPORTÚ.

IDEES QUE HE APRÈS AL LLARG DE LA UNITAT

Gens Poc Força Molt

Qualitat de les respostes a les activitats:

Gens Poc Força Molt

Implicació en les activitats de grup:

Gens Poc Força Molt

TREBALL D'EXPERIMENTACIÓ

FONGS EN ACCIÓ!

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Durant tota la unitat hem parlat dels éssers descomponedors i el seu paper en l’ecosistema, que és bàsic per mantenir-ne l’equilibri.

Aturem-nos per conèixer-los una mica més i saber com actuen.

En coneixes cap?

N’has vist mai algun?

En aquest experiment buscarem les condicions perquè apareguin fongs i els puguis observar. Els deixaràs actuar i observaràs com comencen a descompondre matèria orgànica.

On creus que els podries aconseguir? Explica-ho aquí:

Hi ha diverses maneres de fer-ho.

Nosaltres et proposem aquest

procediment:

Material necessari

• 2 peces de fruita madura, a punt de podrir-se

• 4 llesques de pa

• 2 plats

• 1 capsa de sabates

• 1 lupa binocular (o un microscopi)

PODEU ANAR FENT FOTOGRAFIES DE LES DIVERSES FASES DEL PROCÉS. PREPAREU LA CÀMERA FOTOGRÀFICA!

Iniciem el procés!

Com ja deveu haver suposat, en el moment en què la fruita és molt madura, comença a podrir-se. És llavors quan apareixen els fongs.

Per tal d’accelerar el procés, hi posarem, al costat, llesques de pa.

Plantejarem diferents escenaris possibles a partir de la mateixa base, que és una peça de fruita amb les llesques de pa al costat.

Les alternatives són les següents:

A Humitejar el pa o no fer-ho.

B Posar la preparació dins d’una capsa fosca o deixar-la en un lloc on toqui la llum del sol.

Quines possibilitats hi ha si les combinem totes?

Escolliu-ne dues i penseu quina farà créixer més fongs i més ràpidament.

Expliqueu-les aquí i redacteu la vostra hipòtesi sobre quina serà la situació en què apareixeran més fongs i més ràpidament.

ORGANITZEU-VOS

Expliqueu-ho de manera raonada. Compartiu les hipòtesis amb les dels altres grups.

en grups de tres persones, per exemple!

més senzill si treballeu en equip; no us sembla?

Observeu-ne l’evolució

Un cop tingueu les dues preparacions a punt, heu de col·locar-les en un lloc on es puguin estar al voltant de dues setmanes.

Aneu-hi fent observacions periòdiques; millor si les feu en un mateix moment del dia.

Feu les observacions cada dos dies; és possible que d’un dia a l’altre no hi hagi modificacions perceptibles.

Aneu anotant tot allò que observeu.

Podeu fotografiar l’escena. Procureu fer-ho sempre des del mateix angle i amb un enfocament similar, de manera que les fotografies només variïn en relació a l’escenari.

Penseu si la vostra hipòtesi es va complint o no. Després de dues setmanes, aproximadament, podeu analitzar què ha passat. Comenteu-ho entre els membres del grup.

Conclusions

Observeu amb detall els fongs. Prepareu una lupa binocular o un microscopi per poder fer observacions detallades. Què hi veieu?

Compareu els resultats amb

els dels altres equips!

Coneixement del medi

TREBALL D'EXPERIMENTACIÓ

Deixar enrere la infantesa

La Carla, l’Helena, el Jaume i el Roger tenen la mateixa edat. Fan moltes activitats plegats, com ara practicar esport. Els seus cossos estan en ple procés de canvi perquè ja han arribat a la puber- tat. Quina edat calcules que tenen?

1. Quins d’aquests canvis de la pubertat comparteixen tant nois com noies?

La veu se’ls fa més greu.

Comencen a produir espermatozous.

Comencen a produir òvuls.

Guanyen alçada.

Augmenten de pes.

2. Quin d’aquests canvis de la pubertat és exclusiu de les noies (F) i quin ho és dels nois (M)?

Maduren els òrgans reproductius.

Surt pèl a les aixelles i al pubis.

Apareix acne a la pell, especialment a la cara.

S’incrementa la massa muscular.

S’eixamplen els malucs.

3. En quins àmbits comporta canvis l’adolescència?

En l’ideològic.

En l’esportiu.

En el personal.

En el social.

En el cognitiu.

4. Per créixer amb salut cal consumir amb molta moderació...

…fruites.

…verdures.

…begudes ensucrades.

…llegums.

…productes de pastisseria industrial.

5. Quin hàbit poc sa cal descartar?

Dutxar-se sovint.

Caminar molt.

Anar al dentista.

Visitar el pediatre.

Jugar a videojocs fins molt tard.

6. Localitza un intrús entre aquestes emocions bàsiques:

Alegria.

Ira.

Por.

Gana.

Tristesa.

7. Què fan les persones emocionalment madures?

Identifiquen els seus sentiments.

Es queixen constantment.

Coneixen les seves virtuts i els seus punts febles.

Expressen el que senten en el moment adequat.

Riuen tothora i a tot arreu.

8. Assenyala els comportaments perjudicials quan utilitzem el mòbil.

Consultar-lo constantment.

Abaixar el volum.

Mirar-lo de molt a prop.

Mirar-lo amb l’esquena recta.

No apagar-lo mai, ni a l’hora d’anar a dormir.

9. Assenyala què cal fer navegant per internet.

Respondre amb mala educació els qui no són respectuosos.

Xatejar amb algú que no coneixem de res.

No penjar, a través d’internet, el que no penjaríem en una paret del carrer.

Comprovar que un web és segur abans d’entrar-hi.

A les xarxes socials, acceptar desconeguts com a amics.

Una qüestió de densitat

La Carla i l’Helena són molt bones nedadores. A l’estiu van al mar, i a l’hivern a la piscina. Saben, per experiència, que surar en l’aigua del mar és molt més fàcil que en la de la piscina, i com que han estudiat què és la densitat, saben per què. Quina és l’explicació?

10. Assenyala l’intrús que no és un fluid:

Aigua. Aire.

Farina.

Oli.

Alcohol.

11. Al mar s’ha d’anar amb compte de no perdre res. Què s’enfonsarà immediatament si cau a l’aigua?

Una raqueta de tenis.

Un banyador.

Un anell d’or.

Una tovallola.

Una pilota inflable de platja.

12. Per què s’enfonsarà immediatament l’objecte anterior?

Perquè és l’objecte més petit.

Perquè és l’objecte fet de material més dens.

Perquè és l’objecte més valuós.

Perquè és l’objecte que té més massa.

Perquè és l’objecte amb més volum.

13. Un cos té més densitat que un altre com més massa tingui per unitat de…

…flexibilitat.

…temperatura.

…longitud.

…volum.

…pes.

14. En els dies radiants d’estiu, el sol escalfa l’aire de la platja. Com a resultat…

…l’aire es barreja amb l’aigua del mar.

…l’aire perd oxigen.

…l’aire calent baixa.

…l’aire calent puja.

…l’aire es queda allà on és.

15. Quina d’aquestes pilotes experimentarà més fricció en ser llançada?

Una pilota de voleibol.

Una pilota de tenis.

Una pilota de joguina per a gossos.

Una pilota inflable de platja.

Una pilota de futbol.

16. Per què la pilota anterior pateix més fricció?

Perquè pesa més.

Perquè està sotmesa a més gravetat.

Perquè té més massa.

Perquè té més superfície.

Perquè és plena d’aire.

17. A part de la fricció, quina altra força contribueix a aturar la pilota en l’aire?

L’empenta.

L’elevació. El pes.

L’aerodinàmica.

L’aerostàtica.

18. Les diferències de pressió sobre les ales d’un avió ajuden a mantenir-lo en l’aire. Per aconseguir-ho, on cal que hi hagi més pressió?

A la part anterior de les ales.

A la part posterior de les ales.

A sobre de les ales.

A sota de les ales.

A l’interior de les ales.

La tècnica al rescat

El Jaume i el Roger surten, sovint, a fer un volt amb bicicleta. L’Antoni, l’avi del Roger, sempre diu que li agradaria acompanyar-los, però sap que no té tanta energia com ells i no vol que s’hagin d’anar aturant, contínuament, per espe- rar-lo. Pensa una solució perquè l’Antoni formi part de l’equip sen- se quedar-se enrere.

19. Assenyala quins d’aquests teixits són productes creats pels humans.

El niló.

El raió.

El cotó.

La llana.

L’elastà.

20. Marca l’avenç que no forma part de l’àmbit de la medicina.

Els antibiòtics.

Les vacunes.

El microscopi.

L’anestèsia.

La impremta.

21. Pensa un invent o un descobriment recent que consideris important i justifica per què l’has triat.

22. Quin d’aquests àtoms té càrrega negativa?

El protó.

El neutró.

L’electró.

El neutrí.

El negatró.

23. Quin d’aquests àtoms té càrrega positiva?

El protó. El neutró.

L’electró.

El neutrí. El positró.

24. Marca els avantatges de l’energia elèctrica.

És fàcil de transportar.

Es pot emmagatzemar.

Totes les màquines en fan servir.

Es pot transformar en altres formes d’energia.

Es genera sempre sense emissió de gasos contaminants.

25. Quin dels elements d’un circuit elèctric serveix tant per fer-lo entrar en funcionament com per aturar-lo?

El cable.

La bateria.

L’endoll.

L’interruptor.

La bombeta.

26. Dibuixa els símbols d’aquests elements d’un circuit.

27. Per a quin tipus de feines van millor els robots?

Per a les relacionades amb la cura de les persones.

Per a les relacionades amb la seguretat.

Per a les més repetitives.

Per a les més creatives.

Per a la conducció de vehicles.

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Coneixement de la diversitat geogràfica de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Representació gràfica, visual i cartogràfica a través de mitjans i recursos analògics i digitals usant les Tecnologies de la Informació Geogràfica.

• Identificació dels fonaments i principis per a l’organització política i gestió del territori de l’Estat espanyol adequats per afavorir la participació social i ciutadana i la possibilitat de l’exercici d’una ciutadania activa.

Societats i territoris

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’observació]

• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.

LLIÇONS DEL PASSAT

• Ubicació i relació de fets i esdeveniments de les grans etapes històriques en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.

• Ús de la investigació per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància actual amb perspectiva històrica, contextualitzant-los a l’època Medieval, Moderna i Contemporània.

• Reflexió sobre el paper dels invisibles (dones, infants, pobres...) en la història per entendre els principals moviments en defensa dels seus drets, la situació actual i els reptes de futur.

• Interpretació i anàlisi de les expressions artístiques i culturals contemporànies i de la seva evolució per valorar la funció de l’art i la cultura al món actual.

Societats i territoris

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Anàlisi crítica dels estereotips i rols en els diferents àmbits actuant per la igualtat efectiva de gènere i l’eliminació de conductes sexistes.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació]

• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.

LLIÇONS DEL PASSAT

• Anàlisi multicausal del procés d’instauració de la democràcia de l’Estat Espanyol, amb l’aprovació de la Constitució de 1978, per entendre les fórmules per a la participació de la ciutadania en la vida pública.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Identificació dels principis i valors dels drets humans i del nen i la Constitució espanyola, drets i deures de la ciutadania, per valorar la contribució de l’Estat i les seves institucions a la pau, la seguretat i la cooperació internacional per al desenvolupament.

• Reconeixement de l’organització política, les principals entitats polítiques i administratives de l’entorn local, autonòmic i nacional a l’Estat Espanyol

Societats i territoris

i els sistemes de representació i de participació política, per promoure i protegir els drets civils i polítics.

• Distinció de les principals institucions de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea, dels seus valors i de les seves funcions, els seus àmbits d’acció i la seva repercussió en l’entorn, en la cohesió social i en els valors de cultura de la pau.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació]

• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.

Autoavaluació dels sabers del primer trimestre

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Utilització de les principals variables demogràfiques i la seva representació gràfica que permeten analitzar els comportaments de la població i la seva evolució, els moviments migratoris, l’apreciació de la diversitat cultural i el contrast entre zones urbanes i despoblació rural.

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

• Valoració de la diversitat d’identitats, ètnic-cultural i llengües de l’estat, per afavorir una ciutadania més implicada en la defensa de les minories.

• Aplicació de la cultura de pau i no-violència i ús del pensament crític com a eina per a l’anàlisi dels conflictes d’interessos.

Societats i territoris

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• L’activitat econòmica i la distribució de la riquesa com a font de les desigualtats socials i regionals en el món.

• Coneixement del valor social dels impostos en relació amb els drets i deures de la ciutadania.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació]

• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.

Unitat 1. Un cop d’ull al territori

Unitat 2. Els temps recents

Em poso a prova

Unitat 4. Un món desigual

SABERS DE L’ÀREA

Em poso a prova Autoavaluació dels sabers del tercer trimestre

// Tecnologia i digitalització

Cultura científica

Unitat 8 Objectes en els fluids

Cultura científica

amb salut!

Unitat 7 Fem-nos grans

• Selecció i utilització de materials, objectes, eines i recursos digitals adequats per la consecució del projecte.

• Planificació i aplicació de les fases del projecte de disseny: defineix, idea, prototipa i avalua per donar resposta a una necessitat concreta.

patrons i elaboració de seqüències per la resolució del problema o la creació d’un producte.

• Aplicació de les fases del pensament computacional en reptes complexos: descomposició del repte en parts més senzilles, reconeixement de

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL [Situació d’aprenentatge / Treball d’experimentació]

circuits elèctrics i estructures robotitzades, presents en l’entorn quotidià.

• Comprensió del funcionament de l’energia elèctrica amb relació a les fonts, les transformacions i la transferència, a través de l’experimentació de

MATÈRIA, FORÇA I ENERGIA

variables, comunicació dels resultats…) adequades a les necessitats de la investigació.

• Selecció de tècniques d’indagació (planificació i realització d’experiments i recerques, cerca d’informació i de dades, experiments amb control de

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’experimentació]

i materials per entendre les forces implicades en el vol.

• Identificació dels principis bàsics de l’aerodinàmica, indagant amb les propietats de l’aire, i la interacció amb objectes de diferents formes, mides

de densitat i aplicar-ho a situacions quotidianes.

• Experimentació amb la flotabilitat dels objectes, investigant la relació entre massa i volum utilitzant instruments de mesura per construir el concepte

MATÈRIA, FORÇA I ENERGIA

• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació]

digitals i estratègies pel foment de relacions socials saludables.

Cultura científica LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Aplicació de pautes que fomenten una salut emocional i social adequada: higiene de la son, gestió de l’oci del lleure, ús adequat de dispositius

• Coneixença dels canvis físics, emocionals i socials que comporta la pubertat i l’adolescència per acceptar-los de forma positiva.

Em poso a prova Autoavaluació dels sabers del segon trimestre

variables, comunicació dels resultats…) adequades a les necessitats de la investigació.

• Selecció de tècniques d’indagació (planificació i realització d’experiments i recerques, cerca d’informació i de dades, experiments amb control de

Davant el canvi climàtic

Societats i territoris

Unitat 5.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’experimentació]

i perpetuació de l’espècie.

• Entesa dels aspectes bàsics de les funcions vitals de l’ésser humà des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn

i descomponedors, per comprendre les dinàmiques de les poblacions.

• Estudi del cicle de la matèria i del flux d’energia en els ecosistemes, reconeixement de les xarxes de relacions entre productors, herbívors, carnívors

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.

INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació]

cooperatives, l’economia verda i el consum responsable i de productes de proximitat.

• Estudi del funcionament dels mercats (de béns i serveis, financer i laboral) analitzant la responsabilitat ambiental i social de les empreses, de les

• Valoració d’actuacions que contribueixen a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible segons el nostre estil de vida.

• Coneixement dels recursos limitats que ofereix el planeta, l’explotació que se’n fa i l’esgotament d’aquests.

• Anàlisi de la petjada ecològica en diferents parts el món i interpretació les interrelacions entre les persones, l’economia i la natura.

• Identificació i anàlisi de les causes i conseqüències del canvi climàtic, a escala local i global proposant mesures de mitigació i adaptació.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Valoració dels efectes de l’economia global en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible.

• Anàlisi crítica d’accions humanes a la Terra i l’univers com l’exploració, la contaminació espacial i lumínica per actuar en conseqüència.

REPTES DEL MÓN ACTUAL

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I

CULTURAL