Amparo Poch. Secundaria. Valors cívics i ètics

EDUCACIÓ EN

FERNANDOMARTÍNEZLLORCA

JOSÉJAVIERFERNÁNDEZPEREIRA

V SALOR C C ÍVI S I ÈTICS

O ESO

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA

Els continguts competencials del Programa Amparo Poch corresponents a Educació en valors cívics i ètics d’ESO s’estructuren en 6 unitats. Cada unitat consta dels apartats següents:

OBERTURA DE LA UNITAT

• Introducció del tema i com ens afecta

• Text relacionat amb el tema tractat

SITUACIONS D’APRENENTATGE

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

• Tractament exhaustiu i estructurat dels continguts

• Activitats competencials

TANCAMENT DE LA UNITAT

• Reptes

Són tres propostes de situacions d’aprenentatge, una per a cada trimestre:

• Pensades per mobilitzar coneixements, actituds i destreses i per fomentar l’intercanvi de sabers i el desenvolupament de les teves competències.

• Compromeses amb els objectius de desenvolupament sostenible 2030.

• Properes i respectuoses amb el teu món real i amb les teves experiències.

• Amb una estructura clara i senzilla de les tasques i de les activitats que hauràs de dur a terme.

Vegem-los amb més detall a continuació:

OBERTURA DE LA UNITAT

Comprèn la importància del problema que es tractarà en la unitat i la relació que té amb la teva vida individual i amb la comunitat en la qual vius.

Entén el problema plantejat en la unitat des d’una altra perspectiva, partint d’obres literàries o des de les aportacions de diverses personalitats que exposen la seva opinió.

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

Tractament exhaustiu i estructurat del contingut

COMPROMÍS ODS

Treballem els objectius de desenvolupament sostenible, i n’indiquem gràficament quin tractem.

SABIES QUE…?

Contribueix a ampliar el contingut treballat.

Indica les activitats en què has de consultar internet.

Activitats especialment dissenyades per al desenvolupament de les teves competències, en les quals treballaràs amb imatges, amb textos, amb mapes, amb gràfics, etc., i amb les quals aprendràs aplicant els teus sabers i investigant.

Diverses formes de representar la informació (textual, gràfica, audiovisual) per ajudar-te a comprendre-la i a expressar-te, i per oferir-te experiències que et motivin a participar en el teu aprenentatge.

TANCAMENT DE LA UNITAT

REPTES

Testimonis, reflexions, normes, etc., per contrastar la nostra comprensió dels problemes de la unitat amb altres maneres d’entendre’ls.

Proposta d’autoreflexió per conèixer-te millor, i per orientar la teva carrera acadèmica i professional i per reflexionar sobre alguns dels problemes socials i mediambientals més rellevants.

Qüestions sobre els aspectes essencials de la unitat, amb les quals podràs elaborar el teu resum.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS

AUTOAVALUACIÓ

DEL MEU APRENENTATGE

Proposta per reflexionar sobre el teu propi aprenentatge.

PROPOSTES PER MILLORAR EN EL MEU APRENENTATGE

Proposta de rúbrica i de semàfor per millorar el teu aprenentatge.

SITUACIONS D’APRENENTATGE

Situació d’aprenentatge, una per a cada trimestre, que et farà posar en acció els coneixements, les destreses i les actituds que hi treballaràs, i que contribuirà a l’adquisició i al desenvolupament de les teves competències.

Un text motivador mitjançant el qual descobriràs un marc de desafiaments relacionats amb les unitats del trimestre.

Un plantejament del desafiament en el qual es concretarà la situació d’aprenentatge.

Seqüència d’aprenentatge de la situació proposada.

Enumeració dels coneixements que aniràs adquirint a mesura que vagis aprofundint en la situació d’aprenentatge.

DOSSIER DE LES SITUACIONS D’APRENENTATGE

Tasques de reflexió i de difusió.

Tres propostes per descarregar de l’espai personal del web www.barcanova.cat

Una escala per a la planificació de tasques i per a la seva autoavaluació.

Una rúbrica per avaluar les competències.

Una escala de coavaluació del treball en equip.

» PROJECTE DIGITAL

Una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic.

A partir d’un entorn senzill i intuïtiu, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza a totes les plataformes i a tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA.

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Les claus del projecte digital

VERSÀTIL

El projecte, adaptat a diferents enfocaments i necessitats, es pot utilitzar com a complement del llibre imprès o bé com a model autònom per a les aules més digitalitzades.

ENTORN SENZILL I INTUÏTIU

Des d’on poder accedir i treballar amb continguts digitals.

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb què es treballa.

ON-LINE I OFF-LINE

Són descarregables per poder treballar també sense connexió a la xarxa.

MULTISUPORT I

UNIVERSAL

Són responsive i ajusten el seu contingut a qualsevol dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador...

Tots els projectes digitals de Barcanova s’adapten i es visualitzen a totes les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

Per millorar la comprensió dels continguts: activitats interactives traçables, vídeos, presentacions, imatges interactives, suggeriments didàctics, enllaços, ludificació i... molt més!

UN MÓN MILLOR

Les persones som individus que vivim en societat. Cada persona ha de provar de conèixer-se a si mateixa i, a partir d’aquest autoconeixement, entaular relacions amb les altres persones i amb el món que l’envolta.

En tot grup de convivència entren en joc la llibertat i els valors personals. Com que som éssers caracteritzats per la nostra llibertat, en primer lloc, ens creem a nosaltres mateixos escollint com volem ser a partir de les possibilitats que ens ofereix l’entorn en el qual vivim i, a més, establim vincles amb altres éssers humans i interactuem amb el medi social i natural que ens envolta.

Però la convivència no sempre és fàcil ni tot funciona bé. Per això, és la nostra responsabilitat moral i el nostre deure cívic provar de millorar el món en el qual vivim col·laborant, individualment i a través d’organitzacions sense ànim de lucre, per ajudar les persones que ho necessitin i per preservar el medi ambient.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Descobreixo les meves fortaleses

Identifica cinc fortaleses que t’ajudin a fundar l’ONG.

Unitat 1

Aplico els meus valors Asumeix el compromís moral de millorar el món.

Reconeixem els nostres drets

Analitza una situació en la qual no es respectin els drets de les persones.

EL DESAFIAMENT

Quins són els teus valors? Et preocupes per altres persones? Com pots ajudar les persones que ho necessiten? Tens interès per participar en accions de voluntariat?

Et proposem de fundar una ONG l’objectiu de la qual sigui millorar la relació amb les persones del teu entorn per crear un món millor, respectant els drets de totes elles i posant en joc les teves fortaleses. Mira al teu voltant i identifica situacions o realitats que s’haurien de canviar. I tu, què hi pots aportar?

Inventa un nom, dissenya un logotip i estableix quines són les finalitats de l’organització. Fes propostes d’accions concretes per a la teva ONG que puguis dur a terme i fes que altres persones la coneguin.

Elabora un díptic o un vídeo promocional per presentar-la.

EN DUR A TERME AQUEST DESAFIAMENT, APRENDRÀS...

• A expressar idees de manera creativa.

• A comprendre problemes ètics d’actualitat, a analitzar críticament les mo- tivacions i els valors propis i aliens, a expressar respecte per les altres per- sones i a preservar l’entorn.

• A buscar, a examinar i a comparar oportunitats, necessitats i reptes que has d’afrontar amb sentit crític i a aplicar les destreses creatives per pro- posar i per presentar idees i solucions originals, ètiques i sostenibles en l’àmbit social i prenent consciència de l’impacte que puguin suposar en l’entorn.

• A participar, a col·laborar i a interactuar mitjançant eines i plataformes virtuals per comunicar-te i per treballar col·laborativament.

• A planejar objectius a mitjà termini per al desenvolupament d’un projecte i a avaluar-los en el procés per aprendre dels errors.

Accepto la responsabilitat d’actuar lliurement

Estudia les decisions que has de prendre per crear l’ONG.

Reconec el que és valuós Fes propostes valuoses i defineix els objectius de l’ONG.

Actuem per aconseguir un objectiu comú Col·labora amb altres persones per provar de millorar el món.

AUTOCONEIXEMENT I AUTONOMIA MORAL 1 U N I T A T

Qui soc?

Comença un nou curs i hem tornat a classe. És una situació excepcional? Si pensem una mica, ens adonarem que sí que ho és. Pot ser que al llarg de les nostres vides això hagi passat tantes vegades que ens sembli un fet normal, però, si mirem al nostre voltant, veurem que no ho és tant: no ho fan les pedres, ni les plantes ni els altres animals. Ni tan sols tots els éssers humans no poden anar a l’escola.

Durant segles, l’educació ha estat a l’abast exclusivament de les classes privilegiades i només en alguns llocs del món. Fins i tot en l’actualitat, està reservada als qui viuen en societats que poden garantir aquesta possibilitat durant la infantesa i en la joventut.

El cert és que sempre ens trobem davant d’unes circumstàncies variables que ens afecten i davant de les quals hem de respondre. Som individus que habitem en un món en el qual es desenvolupa la nostra vida, que depèn en bona mesura de les decisions que prenem, i que compartim amb altres persones amb qui convivim.

Quin és el sentit de la vida? Per què i per a què som aquí? No són només preguntes teòriques, sinó també pràctiques: com m’he de comportar? Què és correcte? Què em convé?... La reflexió filosòfica ens ajuda a aprendre a escollir bé, a prendre decisions que ens facin millors, que ens ajudin.

Per aquestes raons parlem de pensament crític, perquè no ens conformem amb el primer que ens diguin o que ens vingui a la ment, sinó que anem amb compte per procurar encertar-la.

L’EXEMPLE DE TERESA PERALES

Explica quins factors influeixen en la superació personal. Esbrina i explica què són la resiliència i també la perseverança en la relació amb un mateix, amb els altres i amb l’entorn.

«[…] Qui m’anava a dir el 1995 quan vaig sentir les paraules “no tornaràs a caminar” que el camí que recorreria amb la meva cadira em portaria fins aquí!

Sens dubte, mai no m’ho diria la veïna del barri quan, un cop em vaig decidir a superar les meves pors i vergonyes, a assumir el que em passava i a sortir al carrer, ens va parar a la meva mare i a mi. Probablement amb la millor intenció del món, va tornar cap a la meva mare i, com si jo no existís, li va dir: “Pobreta nena, què li ha passat?”. […]

Sens dubte, aquesta veïna no m’ho diria. Per a ella, la meva vida s’havia acabat abans de començar. Per a nosaltres, la vida simplement continuava per un camí diferent del previst. La meva mare, la Sebi, sempre va tenir la certesa que tenia un lloc al qual podia arribar, que no em quedaria sempre sota la protecció que em donaven les seves ales. Sempre ha estat al meu costat.

“Mama, vull banyar-me a la piscina.” I a ella li faltava temps per anar a comprar una armilla salvavides i, literalment, tirar-nos a la piscina.

Qui anava a dir-me llavors que continuaria nedant 24 anys després i que guanyaria 27 medalles paralímpiques! Segur que ni tan sols el meu entrenador, quan em va dir que era un diamant en brut per polir, no va poder imaginar-ho. Mai no vaig saber si la meva mare ho va dubtar o si ho imaginava si més no, perquè ella mai no em va dir: “No pots, no has de fer-ho, no segueixis, no ho aconseguiràs.”

“Mama, seré diputada.” I ella: “Si és el que vols, fes-ho.”

“Mama, escriuré un llibre.” I ella: “Si et fa feliç, endavant.”

I així amb tots els projectes d’aquests anys, fins i tot els més esbojarrats per fer amb una cadira enganxada al cul. […]

Qui ens anava a dir, també, com ha canviat la societat! I en el cas de la discapacitat, per a bé. [...] Hi ha més portals accessibles, menys comerços amb escales a la porta, fins i tot una llei de la dependència.

Cal continuar millorant, sens dubte, i és clar que continuem sense ser una societat ideal, però ara almenys ho sabem i som molts, encara que no tots ens esforcem a millorar-la i a fer-la avançar cap a la igualtat de totes les persones.

Per això vull aprofitar aquest altaveu per dir als nens i als no tan nens que no s’ha d’esperar que algú ens digui el que passarà o el que hem de fer.

Cal pensar-ho o somiar-ho. Decidir tu el que vols i llançar-t’hi. Amb decisió. Sense deixar que els obstacles t’impedeixin, almenys, intentar-ho.

I, pel camí, envoltar-nos de gent, d’amics, de persones que ens diguin sempre, com la meva mare: “Soc aquí per ajudar-te.” Així, encara que el destí sigui diferent de l’imaginat, el viatge haurà valgut la pena. […]»

Teresa Perales: Discurs del Premi Princesa d’Astúries dels Esports 2021.

1

LA NATURALESA HUMANA

SABIES QUE…?

El que diuen els gens

L’ésser humà guarda una similitud genètica sorprenent amb alguns altres animals: al voltant del 95 % amb els goril·les i amb els ximpanzés, un 90 % amb els porcs i amb els gats, i un 85 % amb els ratolins. Per la nostra part, els éssers humans compartim el 99,9 % dels gens.

1.1. El que som

Observem el nostre entorn i hi distingim éssers d’aspectes i de tipus diversos. Veiem les estrelles, la Lluna, el Sol, l’aigua, la terra, els arbres, les flors, els gats, els gossos, les persones... i fem classificacions i posem noms que ens ajuden a reconèixer diferents objectes que tenen diferents qualitats. Per exemple: éssers vius, éssers inanimats, mobles, màquines, plantes o altres animals.

I som allà, enmig d’un món variat, amb uns trets que ens fan diferents de moltes coses i més similars a altres que tenen un comportament molt semblant al nostre, ja que també són éssers humans.

Ens reconeixem pel nostre aspecte, per la nostra conducta i per les nostres capacitats. Raonem lògicament i ens comuniquem amb fluïdesa gràcies al llenguatge. Som molt similars, i tenim motius per collaborar i per ajudar-nos, per buscar la felicitat en comú.

1.2. Qui som

Quines qualitats ens caracteritzen com a éssers humans? Què ens diferencia dels altres éssers naturals i què ens fa semblants als nostres congèneres? En primer lloc, és una qüestió genètica: pertanyem a la mateixa espècie, procedim d’éssers humans i engendrem altres éssers que també ho són. Però encara hi ha més coses: tenim consciència, pensem, raonem i ens entenem, creiem que la realitat pot ser millor i intentem canviar-la.

El pensament lògic, la capacitat racional lingüística, ens serveix per argumentar, per parlar amb altres persones, però també mentalment i interiorment. Valorem el que és bo i el que és dolent, meditem sobre com actuar i elegim. Totes aquestes capacitats formen part de la nostra naturalesa i les fem servir per afrontar la realitat.

Hi ha animals que tenen gola i grapes, peixos que tenen aletes i brànquies, insectes que volen..., i els éssers humans ens reconeixem com a persones perquè som éssers racionals. A més, ens preguntem qui som.

1.3. Trets que ens caracteritzen

S’han realitzat diferents propostes per caracteritzar-nos, per identificar el tret que ens distingeix dels altres éssers, la qualitat que ens fa ser els qui som. Des del punt de vista corporal, podem observar algunes peculiaritats: caminem drets, podem utilitzar les nostres mans, tenim un cervell gros…

1. Exposeu les característiques principals que compartim tots els mamífers.

2. Creieu que existeix alguna qualitat que sigui exclusiva de l’espècie humana? Parleu-ne.

La nostra postura també modifica els malucs i fa que els parts siguin prematurs en comparació amb altres espècies de mamífers: naixem sense acabar de fer. Gràcies a aquesta falta de maduresa, el nostre crani infantil pot créixer i permet que el nostre cervell es desenvolupi i es torni molt complex.

El cervell humà és un òrgan excepcional, és responsable que puguem raonar, calcular, parlar i argumentar, distingir el bé del mal i concebre les possibilitats de millorar personalment i col·lectivament.

Però els éssers humans no solament vivim, sinó que també convivim, ja que som éssers socials i morals, a més de ser animals racionals, dotats de llenguatge.

1.4. Som i ens fem

Encara que som d’una manera concreta, també concebem que podem ser millors i no ens conformem amb la realitat que ens envolta, sinó que hi reflexionem i la modifiquem. Per això la nostra naturalesa és tan dinàmica i plàstica: podem jugar, fabricar eines, construir edificis, cuinar aliments, imaginar i crear música, literatura, escultura... i, també, millorar la societat.

Per tant, la nostra forma de ser no és una cosa tancada, sinó el resultat de les nostres decisions, perquè podem elegir, equivocar-nos i encertar-la. En cada moment se’ns presenten oportunitats i hem de procurar aprofitar-les. Hem d’escollir la millor opció.

És una decisió de cada persona transformar-se en el que la fa ser i sentir-se millor. I aquesta possibilitat converteix cada individu en un ésser humà, que és i que es fa.

ACTIVITATS

1. Si haguessis de triar un tret que ens caracteritza especialment com a éssers humans, quin seria? Explica per què et sembla més important que els altres.

Racionalitat Llenguatge Bipedisme

Polze oposable Sociabilitat Consciència Llibertat Moralitat Encefalització

2. Observa la classificació dels éssers vius, situa el lloc que ocupa l’ésser humà entre ells i assenyala en què ens assemblem amb els altres éssers i en què ens diferenciem.

Gimnospermes

COMPROMÍS ODS

Educació de qualitat

D’aquí al 2030, assegurar que totes les nenes i tots els nens acabin l’ensenyament primari i secundari, que ha de ser gratuït, equitatiu i de qualitat i ha de produir resultats d’aprenentatge pertinents i efectius.

Objectius de desenvolupament sostenible, meta 4.1.

1. Per què és tan important que l’educació estigui a l’abast de totes les persones ja des de la infantesa?

Fongs Bolets

Llevats Floridures

Angiospermes

Cordats

Equinoderms

4. Creus que hi ha diferències entre la imatge de l’ésser humà que es promou des dels mitjans de comunicació i la que s’aporta des de la biologia? Argumenta la teva opinió.

Artròpodes

Anèl·lids Falgueres

Mol·luscos

Molses Nematodes Cnidaris

Porífers

Algues

Platihelmints

Animals Plantes

Protozous

Protoctists

Moneres

Avantpassat comú

5. Llegeix el primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans i argumenta sobre els motius que fan que aquests drets siguin universals: «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciencia, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.»

6. Pensa en tu i anota quines creus que són les teves qualitats més destacades.

3. Explica què és l’antropogènesi.

Homo habilis

Homo sapiens

Australopitec

Homo neanderthalensis

Homo erectus

QUÈ SOC? QUI SOC? 2

Activitat física saludable

Vuit de cada deu persones (83,7 %)

d’entre 15 i 69 anys tenen un nivell d’activitat física saludable.

Les persones de la classe social menys afavorida són les que tenen el percentatge més baix d’activitat física saludable (81,4 %).

La prevalença d’activitat física saludable augmenta des del 2010 fins al 2016 i, els anys següents, s’estabilitza. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre el 2020 i el 2021 ni tampoc entre el 2019 i el 2021. L’estat de salut, els comportaments relacionats amb la salut i l’ús de serveis sanitaris a Catalunya, 2021.

1. Quant temps dediqueu a l’activitat física saludable? Creieu que els vostres hàbits en el temps de lleure són bons per al vostre desenvolupament?

2.1. Individu

«Qui soc?» és una pregunta personal que té una resposta individual, perquè, més enllà de pertànyer a una espècie animal i d’assemblar-nos als nostres congèneres, cada ésser humà és diferent. Tenim pensaments similars, problemes comuns i sentiments semblants, però som éssers concrets, i el que ens passa ens succeeix en les nostres vides, que són particulars i úniques.

Empatitzem amb el dolor aliè i som capaços de comunicar mitjançant el llenguatge les nostres idees, però tant els pensaments com els sentiments són propis de cadascú: els meus són només meus. Com a membres de l’espècie, pertanyem a un conjunt d’éssers amb els qui tenim molts trets en comú; ara bé, jo soc jo, una persona que, per més que m’assembli a d’altres, soc un subjecte particular i concret. Aquest significat s’expressa mitjançant el terme «individu».

Però en el cas dels éssers humans, es produeix una altra circumstància: no tenim una essència definitiva, sinó que varia amb el temps, ja que tot allò que cada individu va fent contribueix a fer que sigui d’una manera o d’una altra, que la seva vida concreta transcorri d’una manera o d’una altra. Jo soc la mateixa persona que fa deu anys; ara bé..., he canviat molt en aquest temps!

2.2. Les meves inquietuds

Si mirem al nostre voltant, a classe podem distingir entre objectes i persones, i, al seu torn, entre les persones reconeixem diferències, com, per exemple, la que hi ha entre docents i estudiants.

Així, doncs, jo em sento part d’un món, però també diferent d’ell, amb les meves característiques individuals, amb les meves pròpies pors i amb les meves esperances particulars.

A més, vivim en el present, però ens projectem cap al futur. Ens poden passar multitud de coses i en podem fer moltes altres. Així que, encara que som d’una manera determinada i tenim unes característiques peculiars, inevitablement, amb el temps, anirem canviant i construint la nostra pròpia identitat.

Aquesta característica humana fa possible que puguem superar-nos amb el nostre esforç: mitjançant l’entrenament sorgeixen grans atletes, gràcies a l’estudi ens convertim en individus cultes i per mitjà de la reflexió ens fem millors persones.

Aquesta projecció cap al futur provoca que ens preguntem com serà la nostra vida i que ens assaltin diferents temors i ens il·lusionin alguns projectes. Ens proposem objectius, per la qual cosa ens situem davant de la possibilitat tant de l’èxit com del fracàs, però sense aquestes metes cauríem en l’estancament.

L’adolescència és una etapa en què aquesta incertesa adquireix una gran importància, ja que deixem enrere la innocència i la protecció que ens ha dispensat la nostra família durant la infantesa, i experimentem, per primera vegada, tant els avantatges com els inconvenients de l’edat adulta.

2.3. Persona

Ens sentim especials. Ens adonem de qui som i que tenim una vida per endavant, que, en bona mesura, dependrà de les nostres decisions. Per això és tan important que prenguem les decisions correctes.

Constantment ens trobem en circumstàncies en les quals hem d’escollir entre diverses alternatives, per la qual cosa tenim consciència de la situació i raonem; calculem els avantatges i els inconvenients, els perjudicis i els beneficis de la nostra decisió, i elegim.

La conseqüència de la nostra llibertat d’elecció és que assumim una responsabilitat. Si actuem correctament, sentirem satisfacció i obtindrem el reconeixement dels qui ens envolten, mentre que quan ens comportem de forma inadequada som objecte de crítica i fins i tot pot ser que rebem un càstig.

Així, doncs, els éssers humans tenim deures. Reconeixem el bé i el mal, i aquesta capacitat ens obliga a triar el que és bo. A diferència de les persones, altres éssers no tenen obligacions. Per exemple, a ningú no se li ocorre posar una multa a un arbre perquè un automòbil hagi sortit de la carretera i s’hi hagi estavellat. L’arbre no és una persona, no té deures.

En canvi, a les persones se’ns pot exigir que assistim a classe i que estudiem, que acceptem el reglament del centre educatiu, que col·laborem a casa i que respectem la llei. A canvi, que complim les nostres obligacions, podem reclamar els nostres drets, uns drets que posseïm com a éssers humans, com a menors, com a estudiants..., com les persones que som.

Els deures són l’altra cara moral dels drets, que, des de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans, es declaren i es reconeixen com una condició irrenunciable de tots els membres de la nostra espècie.

Factors que condicionen la identitat personal

La persona no és una cosa tancada i acabada, sinó que cada individu es construeix a si mateix. No obstant això, en la nostra manera de ser influeixen factors naturals, com els nostres gens; ambientals, com els ensenyaments que rebem durant la nostra infantesa, i també les nostres pròpies decisions, que prenem lliurement. Per això és tan important triar bé, traçar un projecte que ens ajudi a ser feliços.

1. Explica el significat dels termes individu i persona

2. Intenteu posar-vos d’acord sobre quines característiques tenim en comú tots els éssers humans i quins trets ens distingeixen i ens caracteritzen com a individus.

3. Esbrina què és una «persona jurídica» i explica en quin sentit es considera que aquestes entitats són persones.

4. Fes una llista amb les teves principals obligacions i amb els teus drets que més valores. Creus que compleixes adequadament els teus deures? Et sembla que se’t respecta com mereixes? T’agradaria canviar alguna cosa?

5. Observa les imatges següents i explica si et sembla que, darrere les realitats que representen, hi ha obligacions o manca de responsabilitat.

1. Quina importància doneu en la vostra identitat personal a cada un d’aquests factors: el genètic, l’ambiental i les vostres decisions?

3

PENSAR ABANS D’ACTUAR

SABIES QUE…?

Qualitats especials

Algunes serps tenen un sentit que els éssers humans no tenim: la fosseta loreal, que els permet detectar les preses per la seva calor corporal.

3.1. La vida humana

La vida és sorprenent, i ho és en els organismes més simples però també en el més complexos. Podria no existir, i, de fet, hi ha molts llocs de l’univers on no n’hi ha. Tanmateix, al nostre planeta la vida és abundant i adopta formes molt diverses, des dels diminuts microorganismes, com els bacteris, fins a les enormes balenes, i habita des dels abismes marins fins al cel.

Cada cas és sorprenent. Què és el que fa que cada ésser tingui vida? Com aconsegueixen conservar-la? Els diferents éssers tenen diferents capacitats que permeten que això passi: per exemple, la fotosíntesi és un mecanisme complex gràcies al qual alguns bacteris, les algues i les plantes utilitzen la llum per nodrir-se.

Molts animals disposen de sentits que ens resulten estranys i que els serveixen per evitar perills o per alimentar-se i que demostren una conducta intel·ligent que els permet resoldre problemes de diversos tipus. Entre totes aquestes qualitats sorprenents, la nostra espècie disposa d’una característica singular: la capacitat de raonar, de parlar i de fer-nos preguntes.

Per què existeix la vida? Quin sentit té? Com hem de comportar-nos?… Podem formular aquestes preguntes gràcies a la raó. De fet, es dona una circumstància estranya i interessant: hem començat dient que la vida és sorprenent, però només ho és per a un ésser que és capaç de sorprendre’s.

Els éssers humans pensem, reflexionem sobre la realitat, sobre el nostre entorn, sobre el que existeix i sobre el que no, sobre el que està bé i sobre el que potser podria ser millor; filosofem.

3.2. L’ètica

L’ètica, que és una part de la filosofia, estudia l’acció humana, reflexiona sobre els nostres costums, sobre com ens comportem i, en particular, sobre com ho hauríem de fer. A partir d’aquesta disciplina, es destaca la importància de la nostra capacitat racional: no només coneixem la realitat tal com és, sinó que també som capaços d’imaginar-ne una altra de diferent amb l’objectiu de millorar-la.

Aquesta capacitat és estranya: jo conec el món que existeix, el que hi ha, la realitat. Veig, per exemple, persones que pateixen perquè les han assetjat; tanmateix, també penso que aquest comportament està malament, que les coses anirien millor si aquests fets no haguessin succeït. És a dir, imagino altres possibilitats, les comparo i decideixo quines em semblen millors. Accedeixo a un món que no existeix, a una realitat que no ho és! Distingim entre l’ésser i l’haver d’ésser.

De vegades, la nostra opinió és clara i reconeixem sense dificultats que alguna cosa és injusta: quan es produeix un abús, quan algú és maltractat, quan es menteix... Però hi ha altres vegades en què ens resulta més difícil saber què és allò correcte, què és millor o què caldria fer. En alguns casos podem trobar-nos amb autèntics dilemes morals, amb situacions en les quals hem de triar entre dues opcions que tenen inconvenients, i intentem seleccionar el mal menor.

1. Diries que les qualitats de cada animal condicionen la seva vida? Què implica aquesta condició en el nostre cas?

Sovint, malauradament, mitjançant l’ètica no podem trobar una resposta perfecta als problemes. El que sí que podem esperar és que ens ajudi a entendre que potser no existeix aquesta solució o que no es pot trobar i per què.

Per mitjà de l’ètica aprenem a raonar amb rigor, coneixem què van proposar altres persones en situacions similars, descobrim quan actuem de forma conseqüent o quan estem sent incoherents. Podrem perdonar-nos si ens confonem, però no si no intentem pensar i actuar correctament. Hem de procurar raonar sempre i el millor possible per intentar que algun dia el món real s’assembli més a aquest altre món ideal que imaginem.

3.3. Problemes complexos

Sovint, ens limitem a fer les nostres activitats quotidianes, sense haver de prendre decisions importants. En altres casos, hem d’elegir entre diverses opcions. De vegades, la decisió és fàcil, però altres vegades resulta complicada. Per exemple, és difícil prendre una decisió quan el que ens agradaria fer i el que hem de fer no coincideixen i fins i tot s’oposen.

Aquestes situacions no impliquen dilemes morals, ja que és clar què és el correcte. El problema sorgeix quan els avantatges i els inconvenients, les implicacions i les conseqüències morals de cada opció es compensen entre elles d’una manera que ens provoquen inseguretat sobre la decisió que hem de prendre. Quan dues opcions s’equilibren, quan els seus avantatges i els seus inconvenients són similars, ens trobem davant d’un dilema moral, que és una situació molt interessant en el camp de l’ètica.

ACTIVITATS

1. Jugant a classe, s’ha espatllat una persiana. Tothom sap qui l’ha malmesa, però la persona que ho ha fet tem el càstig i demana a les altres que no diguin res. La direcció del centre escolar considera que la reparació l’han de pagar entre tots els alumnes de la classe.

Avalueu les diverses opcions per actuar que es presenten en la situació anterior i debateu sobre què s’hauria de fer i sobre qui hauria d’assumir la responsabilitat: la persona que ha espatllat la persiana, tota la classe o l’equip directiu. En quins casos es planteja un dilema?

2. Esbrineu en què consisteixen el dilema del tramvia i el del bombardeig de Coventry. Què faríeu en aquests casos?

3. L’expressió «el fi justifica els mitjans» s’utilitza per justificar que puguem fer coses dolentes sempre que la finalitat que es persegueixi en fer-les sigui beneficiosa. Per exemple, es pot fer servir la violència per aconseguir la pau o mentir per aconseguir els nostres objectius? Què en penseu?

COMPROMÍS ODS

Treball decent i creixement econòmic

D’aquí al 2030, aconseguir l’ocupació plena i productiva, i el treball decent per a totes les dones i els homes, inclosos els joves i les persones amb discapacitat, així com la igualtat de remuneració per treball d’igual valor.

Objectius de desenvolupament sostenible, meta 8.5.

1. Com entens que hauria de ser un «treball decent»?

2. Que el treball sigui «decent», és una opció econòmica o ètica? Raona la teva resposta.

QUI ÉS QUI?

Maquiavel (1469-1527)

Diplomàtic i escriptor florentí. La seva obra fonamental, titulada El príncep, és un tractat polític sobre com aconseguir el poder i sobre com conservar-lo. Se li atribueix l’expressió «el fi justifica els mitjans», que no apareix en la seva obra, encara que expressa bé el seu pensament.

1. Busqueu en el diccionari el significat del terme maquiavèl·lic

2. Heu actuat alguna vegada de forma «maquiavèl·lica»?

4

PRENDRE DECISIONS

APRENEM LLEGINT

Un món feliç?

Llegiu la novel·la Un món feliç, escrita per Aldous Huxley, i imagineu una societat en la qual s’eliminés el sofriment humà a canvi de perdre llibertat. Valdria la pena viure-hi?

4.1. Llibertat i moralitat

Prenem decisions, elegim. I també preferim; és a dir, distingim entre diferents opcions, unes que ens semblen millors i unes altres que considerem pitjors. Per exemple, si he de fer dues activitats que m’agraden igual, probablement em resultarà indiferent fer l’una o l’altra; tanmateix, de vegades he de fer alguna cosa, però trobo obstacles, com quan sé que algú està patint assetjament a classe i dubto si ho he d’impedir, denunciar-ho o callar.

En la nostra vida, no donem respostes automàtiques al que ens succeeix. Potser les algues depenen exclusivament de les condicions del seu entorn marí, però la nostra situació és molt diferent. A diferència de les algues, pensem sobre les nostres possibilitats d’actuar i sobre les seves conseqüències, avaluem què és preferible. Però, de vegades, tenim por o considerem més avantatjós no actuar.

Ens sentim bé quan fem el que és correcte i admirem els qui ho elegeixen més sovint, mentre que actuar malament o no actuar quan caldria que ho féssim ens causa insatisfacció i provoca rebuig.

En aquesta capacitat consisteix la moralitat: gràcies a la nostra llibertat podem ser millors, ajudar i contribuir a crear un món millor.

4.2. Desitjos i raons

Sovint no tenim clar com hem d’actuar. Sembla que parlem mentalment i que argumentem, des de diferents punts de vista, per prendre una decisió: d’una banda, mitjançant la raó reconeixem les nostres obligacions, però, de l’altra, la passió ens empeny a realitzar els nostres desitjos. En aquests casos, ens trobem en un estat de conflicte que convé que resolguem adequadament per mantenir l’equilibri i per fer el que és correcte.

SABIES QUE…?

L’adquisició de valors ètics

Els valors ètics concrets no són innats. Evidentment, igual que naixem amb la capacitat d’aprendre a parlar, també naixem amb la capacitat d’arribar a preferir i a valorar. Però els nostres criteris es formen en un ambient i en una societat determinats, en els quals rebem la influència dels diferents agents de socialització: la família, l’entorn escolar, les amistats, els mitjans de comunicació…

1. Creus que els teus valors serien els mateixos si haguessis nascut en un altre lloc o en una altra època? Argumenta la teva opinió.

2. Tria una altra època i descriu com creus que series.

Aquests diàlegs no són un símptoma del fet que patim cap trastorn, sinó que formen part natural de la nostra condició humana. No sempre ens ve de gust complir les nostres obligacions; el, voler, i, l’haver, de s’allunyen de vegades i cal resoldre el conflicte recuperant l’harmonia interior i exterior.

4.3. La voluntat i el judici moral

La nostra capacitat racional i la nostra consciència permeten que alguns dels nostres actes siguin voluntaris; és a dir, que els realitzem després d’haver comparat diverses possibilitats d’acció i d’haver meditat sobre les conseqüències de cada opció.

Si, després de dur a terme l’avaluació, unes conductes ens semblen millors que unes altres, estem realitzant un judici moral. Ens trobem davant la dualitat del que és bo i el que és dolent. Es tracta d’una decisió complexa, i quan reflexionem sobre les nostres possibilitats, ens endinsem en el camp de l’ètica: bo i dolent segons qui? Qui es beneficia del nostre comportament? Hem de considerar més valuós el benefici de la majoria o el de les persones més pròximes? Què passa amb el que a mi m’agrada? Fins a quin punt he de tenir en compte el mal que pugui produir-se a llarg termini?

No sempre podem plantejar-nos tantes preguntes, ja que, si cada vegada estudiéssim en profunditat totes les opcions, no faríem mai res. Però això no vol dir que no hàgim de pensar, habitualment, sobre la nostra conducta, i l’adolescència és un període de la nostra vida en què la reflexió es fa més important.

4.4. Responsabilitat i autonomia

Les persones responem de les decisions que prenem lliurement i voluntàriament. A diferència del que passa quan ens succeeix alguna cosa, la possibilitat de reflexionar i d’elegir comporta responsabilitat.

Si ensopego i, en caure, colpejo algú, em disculpo i explico que ha estat «sense voler». Tothom entén que és un comportament molt diferent del que passa quan agredeixo una persona perquè no he estat capaç de controlar el meu enuig.

La responsabilitat humana creix amb l’edat. No podem esperar que els nadons tinguin gaire consciència ni que reflexionin, però, en l’adolescència, l’exigència d’aquesta responsabilitat és molt més gran. En la joventut, s’incrementarà, i en la maduresa haurà de reflectir-se en una conducta moralment exemplar.

Els qui es limiten a complir ordres o a seguir les normes dictades per altres persones manquen d’autonomia. L’ésser humà només assoleix la seva plenitud quan és capaç de reflexionar sobre els seus actes i sobre les seves conseqüències, per prendre les millors decisions.

La maduresa moral és un camí que porta de l’heteronomia a l’autonomia moral; és a dir, de fer el que ens diuen a actuar d’acord amb el que decidim racionalment que és correcte.

ACTIVITATS

1. En la psicologia evolutiva s’ha estudiat com madurem moralment. En algunes propostes s’han distingit tres períodes: preconvencional, conven-

SABIES QUE…?

Responsabilitat i autonomia Diferents societats estableixen la majoria d’edat en diferents moments. Amb això determinen límits per a alguns drets i deures, com la possibilitat de conduir legalment.

1. Què significa la majoria d’edat en la nostra societat?

2. Creieu que té sentit que s’estableixi una edat concreta com a majoria d’edat?

3. Us sembla que divuit anys és una edat adequada?

cional i postconvencional. Llegeix les característiques d’aquestes fases i valora en quines edats et sembla que es passa d’un període a l’altre:

Nivell Atén interessos Jutja com a bo El seu objectiu

Preconvencional Propis El que li convé Aconseguir premis i evitar càstigs

Convencional Els de la seva societat El que és admès socialment Aconseguir el reconeixement social

Postconvencional Els de la humanitat El millor per a la humanitat Actuar correctament  2. A mesura que creixem, ens influeixen diferents persones. Puntua de l’u al deu la influència dels següents agents de socialització en les diferents edats:

Socialització Família Escola Amistats Societat Raonament propi

2 anys […] […] […] […] […]

8 anys […] […] […] […] […]

14 anys […] […] […] […] […]

20 anys […] […] […] […] […]

40 anys […] […] […] […] […]

80 anys […] […] […] […] […]

3. Creus que has assolit la maduresa moral? Per què?

4. Esbrina què és el determinisme i argumenta si som lliures o no.

5

MORAL I VALORS

APRENEM LLEGINT

La granota i l’escorpí

Imaginem que no tinguéssim la capacitat d’elegir; en aquest cas, mai no ens equivocaríem, només faríem el que ens correspon. Llegiu aquesta faula i contesteu les preguntes:

Un escorpí estava arraconat en un petit illot. Llavors s’hi va acostar una granota.

—Puc enfilar-me a la teva esquena per travessar el riu? —va dir l’escorpí.

—Ni parlar-ne! —va dir la granota—. Em picaràs i el teu verí em matarà.

—Per què hauria de fer això? Si ho fes, ens ofegaríem tots dos —va sentenciar l’escorpí.

La granota va fer jurar, a l’escorpí, que no la picaria. Aquest va fer el jurament i va pujar a cavall de la granota. Però a la meitat del recorregut, la granota va sentir una forta punxada i va notar com el cos se li paralitzava. De seguida van començar a enfonsar-se.

—Per què m’has picat? —es va queixar la granota—. Ara morirem tots dos.

—No tenia més remei —va dir l’escorpí—. És la meva naturalesa —va explicar mentre s’enfonsaven a l’aigua.

1. La nostra vida, seria millor si actuéssim d’acord amb la nostra naturalesa i no poguéssim triar? I pitjor?

2. Escriviu una història explicant com seria la vida sense la possibilitat de triar.

5.1. El que és valuós i els valors

Com hem vist, l’ésser humà pot actuar voluntàriament, elegint entre opcions que li semblen millors o pitjors, i això el converteix en un ésser moral. Però, a més, pot reflexionar sobre això, preguntar-se per què considerem que una cosa és bona o dolenta, què són els valors. Llavors ja entrem en el camp de l’ètica, que és la disciplina en la qual es reflexiona sobre la moral.

No n’hi ha prou que ens diguin que ajudar a qui ho necessita és preferible a aprofitar-nos de la seva situació; a més, és important que entenguem per què la col·laboració és millor que la violència. Volem saber per què, i per això ens preguntem quins són els trets dels valors. En el món humà, la realitat no sempre és neutral, sinó que hi ha accions i persones que ens semblen més valuoses que d’altres. Els valors s’estableixen sempre enfront d’un pol oposat negatiu. Així, per exemple, si pensem en el que ens agrada de l’amistat, també reconeixem el que ens disgusta: la lleialtat enfront de la deslleialtat, la sinceritat contra la falsedat...

Una altra peculiaritat dels valors és que els uns ens semblen més importants que els altres, i, quan ens veiem en l’obligació d’elegir, apliquem la nostra escala de valors.

A més de la polaritat i de la jerarquització, en el món dels valors també són imprescindibles un subjecte que valora i un objecte que és apreciat.

Podem imaginar un planeta ple de vida i, fins i tot, amb màquines intel·ligents, però sense consciència, en el qual res no és millor ni pitjor. En un lloc així no hi hauria ningú que pogués opinar que ni pogués triar res. Des d’aquest punt de vista, els valors tenen un aspecte subjectiu; és a dir, són valors perquè hi ha algú que aprecia alguna cosa.

Però també tenen un aspecte objectiu: l’aigua sadolla la set i sense aigua no podríem viure; els aliments són necessaris per sobreviure; el lleixiu no es pot beure, però serveix per desinfectar... En fi, diferents objectes tenen utilitats concretes en les nostres vides.

També existeix el valor econòmic, però no totes les coses es poden reduir als diners. Ni tan sols són el valor més determinant, ja que preferim la salut i l’alegria, per exemple.

5.2. Universalisme i pluralisme morals

Allà on hi ha éssers humans hi ha moral. En aquest sentit, diem que la moral és universal: no es tracta que es trobi en tot l’univers, però sí que condiciona tots els nostres actes.

Hi ha coses que ens agraden i n’hi ha d’altres que ens disgusten, que ens agraden o que ens desplauen, que ens produeixen tendresa o rebuig... I n’hi ha que ens semblen moralment desitjables i bones, mentre que en reprovem d’altres. Els éssers humans fem valoracions, però varien molt en funció de les èpoques, dels llocs, de les societats, dels individus i, fins i tot, canvien al llarg de la vida. Així, doncs, la capacitat de valorar és universal, però els valors són plurals.

Ara bé, la diversitat d’opinions no significa que totes siguin igualment encertades; per exemple, defensar els privilegis d’un grup humà mitjançant la submissió injusta d’un altre és contrari a una reflexió ètica racional i rigorosa.

La Declaració Universal dels Drets Humans és un intent d’assolir un acord sobre uns valors morals en els quals tota la humanitat pugui coincidir, amb l’objectiu que es reconeguin en tots els llocs i que es garanteixin de manera igual a tots els éssers humans.

5.3. Normes, virtuts i sentiments morals

La presa de consciència i l’apreciació dels valors no són actes exclusivament individuals, sinó que són fets compartits en una societat. Per això els valors tendeixen a condensar-se en els costums i en les lleis, en normes que poden estar escrites o no i que recullen el que es considera adequat.

Per descomptat, aquestes normes també tenen un caràcter moral personal, ja que cada individu ha d’assumir, per exemple, la importància de no mentir o de complir la seva paraula.

Els qui ajusten la seva conducta a les normes d’una societat respectuosa amb els drets humans obtenen un reconeixement general com a persones exemplars i virtuoses. Aquesta admiració, com també el rebuig que es produeix en el cas contrari, torna a tenir un caràcter tant a nivell públic com privat, social i personal.

Desitgem l’estima dels qui ens envolten i ens sentim bé quan la percebem; en canvi, el rebuig ens avergonyeix i ens fa sentir malament. La característica principal de la nostra consciència moral és que ens assenyala què és el correcte i que ens reconforta quan ho triem davant el seu oposat, per molt que allò incorrecte ens atregui. Igualment, ens desagrada no ser capaços de resistir les temptacions que ens porten a realitzar actes dels quals després ens penedim i que ens provoquen malestar.

SABIES QUE…?

La piràmide de Maslow

El psicòleg Abraham Maslow va organitzar i va jerarquitzar les necessitats humanes utilitzant el criteri de l’autorealització.

ACTIVITATS

1. La meritocràcia és la idea segons la qual s’ha de premiar les persones en funció dels seus mèrits. Diríeu que s’aplica, això, en la nostra societat o que es reconeixen més un altre tipus de valors? Poseu-ne algun exemple.

2. En què consisteix la consciència moral? Pensa en alguna vegada en què hagis sentit la temptació de fer una cosa que consideraves incorrecta. Què vas fer? Explica per què et vas comportar d’aquella manera. Com et vas sentir després?

3. Observa les imatges següents sobre diferents professions i argumenta per què les tasques que fan aquestes persones són valuoses.

1. En la teva situació actual, compara la teva escala de valors amb l’ordre proposat en la piràmide de Maslow. Coincideixes amb ell? Què és el que més valores?

6

DIFERENTS ÈTIQUES

Estoïcisme

A l’antiga Grècia van rivalitzar dues escoles morals. Ambdues provaven de reduir el nostre sofriment. L’estoïcisme proposava que procuréssim controlar les nostres passions i acceptar el que el destí ens marcava. L’epicureisme afirmava que hem de buscar el plaer i evitar el dolor, encara que deixava ben clar que el plaer de què es parlava era el que pot ser prolongat i serè, com ara l’amistat.

6.1. Els nostres objectius

Fa segles que la filosofia prova d’ajudar-nos a aclarir com seria millor que actuéssim, com hem de comportar-nos per procurar fer el màxim de bé i el mínim de mal.

Amb aquesta finalitat s’han proposat diferents teories ètiques, les quals han analitzat alguns dels aspectes més importants que tenim en compte quan hem de decidir què farem. Alguns d’aquests aspectes són els components socials i personals, les intencions i les conseqüències dels actes, les metes o els mitjans que elegim...

Les teories que parteixen de quins són els nostres objectius i com podem assolir-los s’anomenen ètiques materials. Per exemple, pot ser que desitgem ser feliços, però això ens obliga a fer-nos més preguntes.

La felicitat no consisteix solament a satisfer les necessitats vitals, que és una característica que tenim en comú amb els altres animals i que, per important que sigui, només ens permet sobreviure, però mai aconseguir l’autorealització. La felicitat, però, també consisteix en altres coses.

Per a Aristòtil, la felicitat humana està estretament relacionada amb la capacitat de raonar, que és específica de l’espècie humana. I com que aquesta capacitat només pot exercir-se en societat, per assolir la felicitat és necessari actuar virtuosament i aconseguir una convivència justa.

També hem d’adonar-nos que obtenir alguns plaers intensos i immediats pot provocar conseqüències indesitjades en el futur o que hem d’evitar deixar-nos arrossegar per passions negatives.

Des de l’utilitarisme es proposa de realitzar un càlcul de les conseqüències dels nostres actes per actuar de manera que generin el benefici més gran per a la quantitat de persones més gran possible.

Ara bé, aquesta proposta planteja dificultats quan pensem si seria legítim aconseguir el benestar de la majoria sacrificant un grup minoritari o, fins i tot, una sola persona.

6.2. El nostre deure

Al costat de les teories anteriors, hi ha un altre tipus d’ètiques (ètiques formals) que consideren que no ens hem de fixar en els objectius que ens proposem d’assolir amb les nostres accions, sinó que la norma fonamental que hem de tenir en compte quan actuem és complir el nostre deure de manera constant i implacable, siguin quines siguin les conseqüències dels nostres actes.

Aquest és el cas de la proposta d’Immanuel Kant, que considerava que no podem utilitzar cap persona sota cap circumstància i que hem d’actuar sempre pensant com ens agradaria que raonessin altres persones si es trobessin en una situació similar a la nostra.

Així, per exemple, segons els principis coneguts com a «regla de plata» i «regla d’or», els deures es basen en la consideració de les persones com a éssers dignes de respecte.

i epicureisme

1. Creieu que l’estoïcisme i l’epicureisme són compatibles? Si no és així, quina escola penseu que tenia raó?

Segons la «regla de plata», no hem de fer mai a ningú el que no ens agradaria que ens fessin a nosaltres; segons la «regla d’or», hem de tractar les altres persones tal com desitgem que elles ens tractin a nosaltres.

La «regla de plata» és menys valuosa, ja que només s’hi indica un aspecte negatiu; és a dir, el que no hem de fer o el que estaria malament que féssim, mentre que la «regla d’or» s’enuncia afirmativament i assenyala quin és el camí de l’actuació correcta.

En aquest tipus d’ètiques se situa, en primer pla, la importància de la intenció, de procurar fer sempre el que és correcte. Són estrictes en el sentit que no s’admeten excuses en el compliment del deure, fins i tot encara que les seves conseqüències puguin resultar perjudicials des del punt de vista personal.

6.3. La virtut

Des de l’aparició de la reflexió ètica rigorosa a la Grècia antiga, es van apreciar les característiques que convertien certes conductes en valuoses per a la societat i que feien que alguns comportaments es consideressin admirables. Per exemple, a la ciutat d’Esparta es valorava, especialment, els qui contribuïen més al benefici comú.

Admirem la decisió de les persones que són capaces de sacrificar el seu propi interès per afavorir el conjunt, adoptant actituds exemplars. Per això reconeixem aquests comportaments com a virtuosos.

Per actuar, és molt important identificar l’opció més adequada i també mantenir la fermesa en la decisió d’obrar correctament per sobre d’altres comportaments que puguin semblar immediatament més avantatjosos.

Per exemple, mereix el nostre reconeixement una persona que és sincera fins i tot en aquelles situacions en les quals confessar un error pot comportar-li una sanció.

A més, aquesta actitud genera confiança i no tant sols és més valuosa per a la convivència, sinó que també representa un benefici més gran, encara que pot ser que no puguem gaudir-ne a curt termini.

ACTIVITATS

1. Ordena els objectius següents que ens proposem els éssers humans segons la importància que creus que tenen en la teva vida:

Plaer Tranquil·litat

Amistat Salut

Fama Cultura

Aventura Diners

Esforç Família

Honradesa Alegria

QUI ÉS QUI?

La seva obra cabdal és la Divina Comèdia, que està dividida en tres parts: infern, purgatori i paradís.

A les portes de l’infern, Dante va escriure: «Abandoneu aquí tota esperança.» A l’infern són condemnades totes les persones que han pecat, segons la tradició cristiana.

1. Una ètica l’objectiu de la qual és la salvació, és material o formal? Per què?

2. Què et sembla que és millor en la vida: tenir clar l’objectiu i entossudir-se a aconseguir-lo o mantenir una actitud oberta i adaptar-se a les circumstàncies? Quina d’aquestes actituds s’assembla més a la teva?

3. Seria legítim perjudicar algú a posta perquè aquest comportament podria beneficiar una quantitat més gran de persones? Penseu en algun exemple i expliqueu què faríeu.

4. Interpreteu el proverbi següent, busqueu exemples que l’il·lustrin i opineu sobre el seu significat: «L’infern és ple de bones intencions».

Dante Alighieri (1265-1321)

REPTES

COMPRÈN

En altres paraules

1. Llegiu el text següent de Mahatma Gandhi i comenteu si creieu que es poden tenir drets sense assumir deures.

tots dels principis i les pràctiques constitucionals que els encarnin; incorporació, per part de tots, de la Declaració Universal dels Drets Humans. “Ciutadania sense exclusions”, un enunciat que cal mantenir amb vigilància i civisme, implica l’existència de ciutadans i ciutadanes que no s’exclouen —n’exclouen d’altres— de les garanties, els drets i els deures comuns. Això, ser iguals en la seva possessió i reclamació, és el més gran bé que ens ha estat llegat per les generacions que van conèixer un món bastant més voraç i calamitós.»

amelia Valcárcel: Ética para un mundo global. Una apuesta por el humanismo frente al fanatismo. Temas de hoy (text adaptat).

3. Llegiu el text següent, esbrineu qui és la seva autora i penseu per què és important el seu testimoni.

«Era possible de veritat que jo parlés davant de les Nacions Unides? […]

«De la meva ignorant, però sàvia mare vaig aprendre que els drets que poden merèixer-se i conservar-se procedeixen del deure complert. De manera que només som creditors del dret a la vida quan complim el deure de ciutadans del món. Amb aquesta declaració fonamental, potser és fàcil definir els deures de l’Home i de la Dona i relacionar tots els drets amb algun deure corresponent que ha de complir-se primer. Tot altre dret només serà una usurpació per la qual no valdrà la pena lluitar.»

2. L’autora del text destaca la importància de respectar dos principis fonamentals per a la nostra societat: la igualtat i la llibertat. Però també assenyala que hi ha d’haver uns mínims en les diferències. A què es refereix? Busqueu exemples d’actituds i de comportaments que no s’han d’admetre en la nostra societat i argumenteu per què.

«Davant de la perspectiva d’una comunitat multicultural cal preveure dos principis: cap minva de drets per a aquells que siguin acceptats; això és, aplicació del principi d’igualtat; i tolerància envers els seus trets diferencials, que es tradueix en aplicació moderna i afinada de la idea de llibertat. No obstant això, i perquè cada vegada la nostra experiència de l’aplicació dels principis de tota societat democràtica és més aguda, s’ha de tenir en compte una regla fonamental: cap multiculturalisme sense una taula de mínims; cap diferència que no respecti els drets individuals; acceptació per

No havia escrit el discurs pensant només en els diplomàtics. L’havia escrit per a totes les persones d’arreu del món a les quals les meves paraules poguessin infondre coratge per reclamar els seus drets. No vull que pensin en mi com “la noia a qui van disparar els talibans” sinó com “la noia que va lluitar per l’ensenyament”, la noia que lluita per la pau, amb el coneixement com a arma.

Durant el meu parlament, vaig dir:

Estimats germans i germanes, Heu de recordar una cosa. El dia de la Malala no és el meu dia. Avui és el dia de totes les dones, nois i noies que han aixecat la veu per reclamar els seus drets. Els terroristes han matat milers de persones i n’han ferit milions. Jo només en soc una més.

I aquí em teniu… una noia entre moltes. No parlo en nom meu, sinó en el de totes les noies i tots els nois.

No alço la veu per poder cridar, sinó perquè es facin sentir aquells que no tenen veu.

Aquells que han lluitat pels seus drets.

Pel seu dret a viure en pau.

Pel seu dret a un tracte digne.

Pel seu dret a l’ensenyament.

El 9 d’octubre del 2012, els talibans em van disparar al costat esquerre del front. També van disparar a les meves amigues. Es pensaven que les bales ens farien callar. Però van fracassar. I llavors, d’aquell silenci, en van sortir milers de veus. […]

Una criatura, un mestre, un llibre i un bolígraf poden canviar el món.»

malala Yousafzai: Malala. La meva història. La nena que va arriscar la seva vida per defensar el dret a l’educació. Alianza (text adaptat).

Fitxa individual

Completa una fitxa personal mitjançant els passos següents:

1. Fes una anàlisi DAFO per conèixer-te millor:

Debilitats

Amenaces

Fortaleses

Oportunitats

2. En l’antiguitat es va proposar una teoria dels «humors» per explicar la personalitat humana en la qual es distingien quatre temperaments bàsics: malenconiós, colèric, flegmàtic i sanguini.

Per conèixer el temperament predominant en cada individu, es distribueixen els temperaments en un eix de coordenades. On situaries la teva personalitat en un eix de coordenades atenent els següents trets de la teva personalitat: introversió-extraversió / inestabilitat-estabilitat?

Avaluació

1. Enumera els trets principals que caracteritzen els éssers humans.

2. Explica què significa ser individus i què significa ser persones.

3. Per què diem que la Declaració Universal dels Drets Humans és universal? Quina importància té aquesta afirmació?

4. Explica què són la filosofia i l’ètica.

5. Què és un dilema moral?

6. Relaciona els conceptes següents: «voluntat», «llibertat», «responsabilitat» i «mèrit».

7. Posa un exemple d’una situació en la qual el desig i la raó puguin entrar en conflicte. Com creus que s’hauria de resoldre?

8. Per què la maduresa moral implica assolir l’autonomia?

9. En quin sentit diem que els valors són subjectius? I objectius?

10. Llegeix el següent text i explica com creus que ens hauríem de comportar amb les màquines si aquestes arribessin a pensar com els éssers humans.

«Ha de pensar una màquina?

3. Completa la teva fitxa personal com si anessis a sollicitar una feina. A més de presentar-te descrivint les teves qualitats físiques i de caràcter, anota a què t’agradaria dedicar-te, com ho faries i per què creus que ets la persona adequada per a aquesta feina.

4. En el temple grec d’Apol·lo, a Delfos, hi havia inscrit el famós aforisme «Coneix-te a tu mateix», que a Grècia es considerava el principi de la saviesa. Per què és tan important conèixer-se? Quins són els riscos que correm de no fer-ho?

5. Fins a quin punt ens hem de deixar influir per l’opinió d’altres persones? Valoreu aquesta possibilitat de l’u al deu, i argumenteu la vostra resposta.

Per respondre a això, hem de fer algunes conjectures sobre com podrien comportar-se tals màquines pensants i, en particular, sobre com afectarien les nostres vides. Si tals màquines seran les nostres esclaves, podem esperar obtenir magnífics beneficis, però què passa amb les màquines intel·ligents de les quals nosaltres podríem ser esclaus? És una possibilitat real? Ens tractarien amb benevolència? D’altra banda, és raonable preguntar si, en el cas que fossin les nostres esclaves, nosaltres hauríem de ser benèvols amb elles. Més important encara: si arribem a tenir màquines que pensin, ¿haurem de canviar radicalment la idea que tenim de nosaltres mateixos, com vam fer quan Copèrnic ens va dir que no érem en el centre de l’univers i quan Freud ens va dir que no érem les criatures absolutament racionals que pensàvem que érem?».

Pamela mccorduck: Máquinas que piensan. Una incursión personal en la historia y en las perspectivas de la inteligencia artificial. Tecnos (text adaptat).

UN MÓN MILLOR

Reflexiona i difon

Com creus que pots publicitar i difondre la teva ONG?

Busca possibles mitjans (diari o revista del centre educatiu, premsa local, xarxes...). Estableix un pla de difusió utilitzant diversos canals.

Per a la reflexió...

• Què has après sobre el teu entorn en fer aquesta feina?

• Quines dificultats has trobat?

• Què has necessitat per vèncer les dificultats? Com has posat en joc les teves fortaleses per fer-ho?

• Què has necessitat per elaborar el teu treball (investigar, preguntar, llegir...)?

• A quins altres cursos explicaries la teva proposta d’ONG? Per què?

• Com es podria comprovar que l’ONG ha estat eficaç per millorar la vida d’alguna persona?

Avalua el resultat

Disseny de l’ONG

El disseny del logotip, el nom i la proposta són originals i estan molt treballats. Es percep que hi ha hagut una reflexió per donar sentit al disseny d’acord amb l’objectiu i amb la identitat de qui la proposa.

Objectiu de l’ONG

L’objectiu que es proposa en l’ONG sorgeix d’una reflexió sobre les necessitats de l’entorn i se sol·licita una ajuda factible i que pot millorar la situació. Les accions estan ben descrites, hi ha responsables i es preveuen dificultats en l’execució.

La presentació s’ha fet de manera original, fomentant, de forma atractiva, la participació en l’ONG. Recull els elements fonamentals per fundar l’ONG: anàlisi del context, propostes, possibles dificultats.

El disseny del logotip, el nom i les propostes estan elaborats de manera original i s’han cuidat estèticament.

L’objectiu que es proposa en l’ONG sorgeix d’una reflexió sobre les necessitats de l’entorn i se sol·licita una ajuda que no es pot realitzar.

La presentació ha estat correcta i recull els elements fonamentals per fundar l’ONG.

La proposta és original, però l’execució és millorable.

No s’ha treballat la proposta de disseny, no és original o el que s’ha presentat no s’ajusta al que es demanava.

La proposta està relacionada amb el tema, però la investigació inicial no ha estat prou profunda o les propostes no són totes realitzables.

No es recullen tots els elements necessaris per fundar l’ONG.

No s’ajusta a les necessitats plantejades o les accions no es poden realitzar.

No s’ajusta a la proposta o no representa realment l’ONG plantejada.

Presentació de l’ONG

REVISA LES TEVES COMPETÈNCIES

Descarrega, de l’espai personal del web www.barcanova.cat, la rúbrica de competències corresponent a aquest projecte, indica-hi el nivell amb què creus que has exercit cada destresa i arxiva-la en el teu dossier.

Consciència i expressió culturals

Digital

Expressar idees de manera creativa. La meva proposta d’ONG és creativa i la presentació ha resultat atractiva.

Interactuar mitjançant eines virtuals per comunicar-se i per treballar col·laborativament.

He utilitzat les eines digitals amb rigor, sense distreure’m amb altres pàgines o amb diferents continguts.

Podria haver millorat el contingut o el format de forma més creativa.

He utilitzat les eines digitals necessàries, però no sempre n’he verificat la fiabilitat o m’he distret.

He estat fidel a l’objectiu de l’ONG, però el format no ha estat gaire creatiu.

Moltes vegades m’he distret i no he utilitzat bé els recursos tecnològics.

Tant el contingut com el disseny de l’ONG han estat poc originals.

Gairebé no he fet servir la tecnologia o no he utilitzat els recursos adequats amb l’atenció necessària.

Emprenedora

Comparar oportunitats, necessitats i reptes amb sentit crític i proposar solucions originals, ètiques i sostenibles.

He identificat les necessitats del meu entorn i he aplicat les meves fortaleses per proposar solucions ètiques i sostenibles a través de l’ONG.

He valorat les diverses opcions, he fet propostes i ho he analitzat tot en profunditat.

No sempre he tingut en compte els inconvenients d’alguna proposta o no l’he valorat de manera crítica.

He tingut molt poc en compte si les necessitats eren reals i no he presentat solucions originals.

Personal, social i d’aprendre a aprendre

Planejar objectius a mitjà termini per al desenvolupament d’un projecte i avaluar-los en el procés per aprendre dels errors.

He organitzat el meu treball: he planificat les necessitats, he avaluat el procés i he après dels meus errors.

He organitzat el meu treball i m’he ajustat, en la mesura del possible, a la planificació.

REVISA LA TEVA PLANIFICACIÓ DE LA FEINA

No sempre he organitzat el treball o no he complert la planificació.

No he realitzat una planificació realista o no l’he seguit.

Descarrega, de l’espai personal del web www.barcanova.cat, aquesta escala sobre planificació de tasques i utilitza-la per autoavaluar la teva planificació del projecte.

Planificació He planificat totes les tasques.

Temporització He complert la meva planificació en els temps marcats.

Aprenentatge

He après dels meus errors en la planificació i l’he reajustat d’acord amb la valoració realitzada. […]

REVISA EL TREBALL EN EQUIP

Descarrega, de l’espai personal del web www.barcanova.cat, l’escala de coavaluació del treball en equip perquè pugueu avaluar les tasques que heu fet en grup.

Projecte

Responsabilitat personal i grupal

Torn de paraula

Aportació

Descriptor Expert Avançat Aprenent Novell

He fet les tasques assignades i he ajudat, el company que ho necessitava, a fer les seves.

He respectat els torns de paraula establerts sense interrompre.

He col·laborat amb tots els membres del grup.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS

Et proposem una reflexió final sobre com has après en aquesta àrea.

AUTOAVALUACIÓ DEL MEU APRENENTATGE

Què he après?

Repassa els temes treballats aquest curs. Selecciona cinc continguts que creguis que has comprès bé i que t’hagi agradat aprendre. De cada un:

• Explica amb les teves paraules de què tractava.

• Per què saps que l’has comprès?

• En què t’agradaria aprofundir o sobre què voldries investigar sobre aquest tema?

Quan aprenc millor?

• Quines estratègies t’han ajudat a aprendre? (Fer mapes conceptuals, subratllar, elaborar presentacions, el treball a l’aula...).

• Quines situacions de classe han afavorit que aprenguis més?

• Quan has mantingut millor l’atenció i per què?

Com m’he sentit?

• Quines emocions has sentit amb els continguts d’aquesta matèria?

• Amb quin tipus d’activitats t’has divertit més? Per què?

• Què és el que més t’ha agradat d’aquesta matèria?

• Què és el que menys t’ha agradat d’aquesta matèria?

Per a què serveix el que he après?

• Per a què serveix el que has après en aquesta matèria?

• On i quan pots aplicar el que has après?

• Aplica la tècnica de desenvolupament del pensament «Abans pensava..., ara penso...» a continguts d’aquesta matèria que t’hagin fet canviar alguna de les teves opinions.

• Què pots canviar en la teva vida després d’haver cursat aquesta matèria?

Com m’autoavaluo?

És molt important fer bones autoavaluacions sobre com aprens i per conèixer el nivell de consecució dels aprenentatges amb l’objectiu que milloris com a aprenent. Per això et proposem que reflexionis sobre les teves autoavaluacions.

Avalua de 0 a 3 les afirmacions següents, tenint en compte que 0 vol dir «mai»; 1, «alguna vegada»; 2, «normalment», i 3, «sempre».

1. M’autoavaluo de manera autònoma; no necessito demanar opinió a altres persones.

2. Soc realista en l’avaluació.

3. Sé explicar el perquè de cada autoavaluació realitzada.

4. Reviso la meva feina i penso abans d’avaluar-me.

5. De les autoavaluacions obtinc objectius per millorar que intento aplicar.

6. Tinc presents les metes de millora en l’ocasió següent.

PROPOSTES PER MILLORAR EN EL MEU APRENENTATGE

1. Després de la reflexió que has fet, elabora una rúbrica amb els criteris següents. Pots afegir algun altre criteri o canviar el text suggerit.

NIVELL 4 NIVELL 3 NIVELL 2 NIVELL 1

Autoavaluació L’autoavaluació és realista, s’ajusta a les meves possibilitats i... […] […] […]

Eines per aprendre […] […] […] […]

2. Situa en el semàfor les afirmacions següents per millorar la teva manera d’aprendre d’acord amb el criteri següent: en verd, les que compleixes; en taronja, aquelles en què t’agradaria millorar, i en vermell, el que no estàs fent o el que no fas bé. En pots afegir alguna més.

• Aprofito tot el temps per treballar.

• Paro atenció quan és necessari.

• Col·laboro en el treball en equip.

• Investigo i pregunto sobre temes que m’interessen.

• Compleixo els terminis de lliurament i les programacions.

• Em diverteixo aprenent.

• Em conec bé i sé com aprenc.

Què puc fer per millorar?