Les dones s’encarregaven de filar, teixir i cosir. Les teles es teixien en uns grans telers verticals.
Vestit recte
ELS Agulla
IKINGS V EN de lli
de cabell
Mocador
30 SEGONS per al cap
Vestit de llana
Fermall per
Philipaguantar Steele els tirants
Túnica de lli
Els infants duien el mateix tipus de roba que els seus pares, però d’una talla més petita.
30 temes
apassionants per a viatger dels vikings, Túnica explicats en de llana mig minut Pantalons de llana
Barret de pell Les sabates, les botes o les sabatilles de cuir
Stef Murphy es fabricaven amb pell de vedell o de cabra,Il·lustracions: i gairebé
Assessorament científic: Dr. Ragnhild Ljosland
sempre es duien amb mitjons de llana.
TÍTOL ORIGINAL EDICIÓ
Vikings in 30 Seconds
Susan Kelly, Hazel Songhurst, Susie Behar, Judith Chamberlain-Webber, Lucy Menzies DIRECCIÓ CREATIVA I ARTÍSTICA DISSENY TRADUCCIÓ
Michael Whitehead, Hanri van Wyk Suzie Harrison Lluïsa Moreno Llort
REVISIÓ DE L’EDICIÓ EN LLENGUA CATALANA
Núria Castellano Solé
Doctora en Història Antiga COORDINACIÓ DE L’EDICIÓ EN LLENGUA CATALANA
Cristina Rodríguez Fischer Primera edició en llengua catalana, maig de 2021 © 2021 Naturart, S. A. Editat per Blume Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera, 08017 Barcelona Tel. 93 205 40 00 E-mail: info@blume.net © 2017 The Ivy Press Limited, Quarto Publishing plc, Londres (Regne Unit) ISBN: 978-84-18459-59-7 Imprès a la Xina Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita de l’editor, tant si és feta per mitjans mecànics com electrònics. WWW.BLUME.NET
FSC® C001701
ELS
VENIKINGS 30 SEGONS
Philip Steele Il·lustracions: Stef Murphy Assessorament científic: Dr. Ragnhild Ljosland
Contingut Sobre aquest llibre 6 TERRITORIS I POBLES 8 Glossari 10 La terra natal 12 Qui van ser els vikings? 14 La societat 16 La llei i l’ordre 18 MARINERS 20 Glossari 22 La construcció de vaixells 24 El drakar 26 De travessia 28 Ports i comerciants 30 Incursions i saquejos 32 Colons d’ultramar 34
INVASORS I GUERRERS 36 Glossari 38 Els guerrers 40 L’armadura 42 Els exèrcits vikings 44 Muralles i fortaleses 46 LA VIDA QUOTIDIANA 48 Glossari 50 La manera de vestir 52 La vida al camp 54 A l’interior d’una casa comunal 56 Menjar i banquets 58 La vida a la ciutat 60 Els infants a la societat vikinga 62 Diversió i jocs 64 Arts i oficis 66
RELIGIÓ I CREENCES 68 Glossari 70
MÉS ENLLÀ DE LES SEVES FRONTERES 80
Déus i deesses 72
Glossari 82
Costums i celebracions 74
L’Europa occidental 84
Els funerals vikings 76
L’Atlàntic Nord 86
L’arribada del cristianisme 78
L’Orient 88 El final de l’era vikinga 90 Descobreix-ne més 92 Índex 94
Te r r it o r is i p o b le s Els vikings van viure al nord d’Europa du
l’edat mitjana, entre els anys 790 i 1050,
rant
aproximadament.
Cal buscar-ne els orígens en les bandes de
es van convertir en una poderosa força a
saquejadors, que
Europa. A més, van ser grans exploradors, sempre a la recerca de nous llocs on viure. Cap a l’any 800, quan les seves incursions per mar van començar a sembrar el terror, el mapa d’Europa era molt diferent de com el coneixem avui dia. Gran par t de França, Alemanya i Itàlia estaven governades per l’emperador Carlemany, que per tanyia als francs. Grècia i zones del sud-est d’Europa form aven par t de l’Imperi bizantí. La Gran Bretanya i Irlanda estaven compostes per petits regnes governats pels gal·lesos, els escoceso s, els pictes, els anglosaxons i els irlandesos.
La terra natal … en 30 se go ns
Els vikings eren originaris d’Escandi
nàvia, una regió de mu
ntanyes, boscos, llacs i pantans del nord d’Eu ropa. La seva extensa costa està esquitx ada de fiords llargs, caps i illes. Alguns viki ngs van viure a prop de les costes, on disposaven de por ts per els vaixells i de pesca abundant. Altres van ocupar les planures del sud, on podien plan tar conreus. Més tard, Els vikings van construir les cases en assentaments i pobles dispersos. i el comerç. van aixecar ciutats i fortaleses. La gran majoria vivien de l’agricultura limonita, A Escandinàvia hi abundaven la fusta, les pells i els minerals com la pantans. un metall amb impureses molt útil que es podia extreure fàcilment dels de joies. L’ambre, una resina fòssil groga o marró, era apreciat en la fabricació
Tot i que Escandinàvia era un bon lloc per viure, els vikings desitjaven més terres. Molts es volien fer rics comerciant a ultramar o bé atacant i saquejant regions llunyanes. D’altres desitjaven trobar unes terres més bones per al conreu on poguessin construir noves cases o fer-se més poderosos i famosos. Per damunt de tot, els vikings eren aventurers. Els agradava fer-se a la mar per explorar i colonitzar noves terres, com van fer a Islàndia i Grenlàndia.
Resum en 3 segons Els vikings eren originaris d’Escandinàvia, on vivien de la pesca, l’agricultura i el comerç.
12
Cronologia Era de Vendel (cap al 550-790): època anterior a l’era vikinga. Tots els costums i el comerç vikings tenen les arrels en aquesta era, que porta el nom d’una localitat de Suècia. Era vikinga (790-960): aquests anys marquen el punt àlgid de l’estil de vida viking. Va ser una època de saquejos i assentaments, exploracions fins a llocs remots i comerç. Nacions cristianes (cap al 960-1100): durant aquesta època, el cristianisme s’expandeix a poc a poc pels territoris vikings i apareixen regnes més extensos i poderosos.
N
Els vikings van viure a Escandinàvia, una regió parcialment muntanyosa del nord d’Europa.
O S
Els hiverns al nord eren foscos i gèlids. La gent necessitava llenya per fer foc i no passar fred.
Els llacs i els boscos proporcionaven peix i fusta. La majoria de la població vikinga vivia a les regions del sud d’Escandinàvia, on el clima era més moderat, i a les costes A les terres de conreu del sud, els estius eren càlids, però a l’hivern hi nevava molt.
per poder sortir a navegar.
La manera de vestir
… en 30 se go ns
ELS
IKINGS V EN
La roba de les dones i els homes vikings era de colors vius,
i les modes també canviaven amb el temps. Les dones i les noies vikingues acostumaven a dur un vestit llarg i recte de lli, i a sobre en lluïen un més curt o sense mànigues de llana que s’aguantaven amb tirants i tancaven amb fermalls.
30 SEGONS
temesesapassionants per adeviatgers vikings, Entre els dos 30 fermalls penjaven uns grans vidre o ambre, formant explicats en mig minut! una mena de collar. Les claus, les tisores i altres objectes útils els duien penjats en un cinturó.com Lesels nitsvikings fredes,van les dones es tapaven un xal, Descobreix navegar, lluitar, amb comerciar una capai establir-se o una peça de Les noies esd’Europa deixaven iels cabells llargs, que enpell. diversos punts l’Amèrica del Nord. de vegades es recollien en unes trenes o amb pintes de banya. Les dones Aquesta guia ràpida, organitzada en 30 temes breus, casades es pentinaven amb un monyo, que amagaven sota un mocador. combina dades fascinants i minimissions amb unes divertides i plenes de color. Els homesil·lustracions i els nens duieinstructives, n una túnica de lli a
sota d’una altra d’exterior de llana, que normalment estava guarnida amb un galó elaborat. Els pantalons podien ser amples o estrets, i de vegades els tous de la cama es tapaven amb lligadures. També duien unes capes amb caputxa, gorres de llana i barrets de pell. Els homes es deixaven els cabells llargs, i era habitual que presumissin d’una barba i un bigoti molt cuidats.
Resum en 3 segons En general, la roba dels vikings era de llana o lli, i la confeccionaven les dones de la casa.
52
Missió en 3 minuts Elabora un fermall Les dones vikingues de classe alta duien els millors fermalls per demostrar la seva riquesa. Per als tirants s’usaven dos fermalls ovalats de bronze, mentre que a les capes i als xals hi lluïen uns fermalls més petits. Per crear els teus propis fermalls, retalla unes peces de cartó rígid i pinta-les amb uns dissenys vikings FSC C001701 d’animals (en trobaràs a Internet). Després, enganxa’ls un imperdible al darrere i llueix-los amb orgull! ISBN 978-84-18459-59-7 ®