Gu404 mrp

Maig 2014

Edició especial

Elements d’Acció Educativa | 404

alà s pel cat Enllaçat

A FONS

,!7HA2B3-ifiaac! 00370

Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica

Guix 404 Maig 2014 Any 37 La subscripció anual inclou 9 revistes (en paper i en digital), 2 llibres i accés al fons digital

Redacció C/ Hurtado, 29 08022 Barcelona Tel.: 934 080 455 editorial@grao.com Direcció Francesc Imbernon Raül Manzano Consell de Direcció Gregori Casamayor, Rosa M. Guitart, Francesc Imbernon, Artur Parcerisa, Antoni Zabala

www.grao.com

Director financer Julià Jené Director comercial Antoni Garcia Porta

Secretària de Redacció Sara Cardona

Director de Producció José Manuel Moral Ferrer

Tècniques editorials Anna Coll-Vinent Anna Martínez Roca

Directora de l’àrea de revistes Glòria Puig

Consell assessor Xisca Allès, Pep Alsina, Josué Barcia, Montse Batiste, Marta Carranza, Jaume Centelles, Carlos Colom, Joan Domènech, Pep Duaigües, F. Xavier Hernàndez, Francesc López, Ricard Montalbán, Vicenç Oset, Miquel Payaró, Josep M. Rodés, Lluís Segarra, Josep Serentill, Pedro Uruñuela, Cinta Vidal, Montserrat Vilà Santasusana

Trobareu la llista de distribuïdors i llibreries on podeu aconseguir GUIX: ELEMENTS D’ACCIó EDUCATIVA a:

Director general Mario Juárez

Directora d’Edicions Cinta Vidal

Coordinadora de Producció Maria Tortajada

http://guix.grao.com

President Antoni Zabala

Consell de Redacció Roser Boix, Ana Gómez, Gloria Rey, Francisco Sanz

Maquetista Vinyet Ramírez

Consulteu els articles d’aquesta revista i dels números anteriors a:

Edita Editorial Graó, d’IRIF, SL www.grao.com

Coordinació de seccions Tema del curs: David Vilalta ı david.vilalta@uab.cat Escola, territori, comunitat: Jesús Rodríguez Rodríguez jesus.rodriguez.rodriguez@usc.es Flaix: Fundació Universitària del Bages educacio.infantil@fub.edu TIC-TAC: Manel Rives ı manelrives@me.com Viure la lectura: Jaume Centelles ı jcentell@xtec.cat Gestió: Josep Serentill ı jserenti@xtec.cat Participació: Lola Abelló ı lola.abello@telefonica.net Recomanacions de Bibliomèdia: Lluís Baella lluis.baella@escolapia.cat

Graó dóna suport a la campanya

Administració i subscripcions C/ Hurtado, 29.

08022 Barcelona Tel.: 934 080 464 Fax: 933 524 337 revista@grao.com Publicitat Sunrise Publicidad Maria Pilar Salelles Tel.: 932 546 511 publi@grao.com Impressió Imprimeix, SL D.L.: B-29863/77 ISSN (edició impresa): 0213-8581 ISSN (edició electrònica): 2014-4598 Disseny WhadsıAccent

Tots els drets queden reservats i és prohibida la reproducció o la còpia de la totalitat o una part de les pàgines d’aquesta publicació a través de qualsevol mitjà mecànic, químic, fotogràfic o electrònic, així com el registre o la transmissió d’aquesta per a ús públic o privat, sense l’autorització prèvia per escrit de l’editor de la revista. Si necessita fotocopiar o escanejar fragments d’algun article, adreci’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos. www.cedro.org).

GUIX s’inclou en els catàlegs, directoris i bases de dades següents: CARHUS, CINDOC (ISOC), DIALNET, DICE, IN-RECS, Latindex, REDINED i RESH. GUIX no fa necessàriament seves les opinions ni els criteris exposats en les diferents col·laboracions.

GUIX és una publicació membre de l’APPEC.

En col·laboració:

ÍNDEX

6

EDITORIAL

4

Les escoles d'estiu, molt més que formació del professorat

A FONS Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Coordinació: Mia Balsells

6

12

Les escoles d'estiu i la professionalitat docent

21

G

Pilar Benejam, Joaquim Farré

12

Les escoles d'estiu. Cent anys d'història

G

Salvador Carrasco

21

Les mans que ho fan possible

G

Eva Martínez Pardo

26

I ara què ? El futur de l´educació i de les escoles d´estiu

P

Jaume Aguilar, Mia Balsells, Judith Surroca

Els articles estan classificats per nivells que s’identifiquen de la següent manera: P Educació primària CI Cicle inicial CM Cicle mitjà CS Cicle superior

26

Guix 404 | Maig 2014 | p. 4-5

d’una perspectiva totalment voluntària, però amb una càrrega forta de compromís professional, personal i ètic. I complexa, perquè aquestes trobades d’organització horitzontal han tingut una gran incidència en la formació del professorat i en el propi sistema educatiu al llarg de la història del darrer segle.

EDITORIAL

Les escoles d’estiu, molt més que formació del professorat La trobada voluntària de mestres o professors a l’escola, en un local municipal, en una cafeteria o sota l’aixopluc associatiu del Moviment de Renovació Pedagògica per compar tir coneixements, experiència, dubtes, il·lusions o aspectes que no rutllen prou bé és una mostra més de la professionalitat del teixit educatiu del país. Fruit d’aquest diàleg compartit des de la diversitat de realitats i necessitats, i alhora en contrast amb la teoria, es plantegen reptes comuns per assolir.

Quina situació tan senzilla i tan complexa alhora. Senzilla, que no vol dir simple, perquè s’estan generant processos de reflexió sobre les pròpies pràctiques des

focament de les accions for matives, guiades en tots els casos per un gran respecte vers el professorat que hi assisteix, respecte que suposa reconeixement i consideració professional. Especialment important és el clima que es genera a l’escola d’estiu, l’atmosfera que s’hi viu, que s’hi respira. Sempre hi ha espais pensats per a la trobada informal, que molts cops són retrobada, espais per a la conversa, per a la celebració, espais facilitadors de benestar, alegria, motivació, companyonia entre persones de centres educatius d’un mateix territori, d’escoles o localitats veïnes.

Tots aquests factors, que han definit i acompanyat les activitats i el quefer dels moviments de renovació pedagògica, contribueixen a enfortir una professionalitat més interactiva i col·laborativa, amb la qual cosa es fan realitat els principis de la renovació pedagògica.

Aquest ha estat el germen de les escoles d’estiu del nostre país. Partir de la centralitat de l’alumnat –infants, joves i adults– en el procés educatiu, veure’n les capacitats i potencialitats. Tenir en compte preferentment les inquietuds de Perquè les escoles d’estiu puguin obrir la base, de l’aula, de l’escola, de qualsepuntualment a principis de juliol, cal vol centre docent per molta feina orgatornar-hi el curs seque Aquest ha estat el germen de n i t z a t i va güent amb il·lusions acompanyi la peles escoles d’estiu del nostre renovades i reptes país: partir de la centralitat de dagògica. Aquesta nous, posant la mifeina recau sobre l’alumnat –infants, joves i rada sempre en el un equip de persoadults– en el procés educatiu, context territorial i en nes, a voltes anòveure’n les capacitats i poten- nimes, que hi han la situació social i cialitats educativa que es viu. d e p o s a r te m p s, Cuidant alhora l’ene s fo rç i e n t u -

Guix 404 | Maig 2014

siasme per aconseguir que tot surti bé.

També s’ha de remarcar que el professorat assistent és generós, col·laborador i comprensiu. En definitiva, una convivència durant un temps breu que podríem anomenar de «lleure», que ens esperona i que ens il·lusiona a tornar a començar, a repensar i a treballar per l’educació del país.

Les lectores i els lectors podreu veure que Catalunya celebra el centenari de la primera escola d’estiu, impulsada l’any 1914 per Eladi Homs, després

d’una estada a l’estranger, concretament als Estats Units, a la Universitat de Chicago, on descobrí com mestres de tot el país es formaven durant l’estiu en la nova pedagogia de Dewey. La trajectòria duta a terme en l’època moderna, des de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat l’any 1966, ens constata el valor que ha tingut per a l’escola pública, per a l’educació en general, per a la formació del professorat, per a la normalització lingüística del nostre país. Certament que estem en moments d’involució en què hi ha molta feina per fer, però creiem fer-

mament que el valor de les escoles d’estiu i dels moviments de renovació pedagògica ha de tenir el reconeixement professional, administratiu, polític i social que realment es mereix.

EDITORIAL

Nosaltres, des de G UIX , volem retre el nostre homenatge particular a les moltes persones del país que la fan possible any rere any. Crèiem, creiem i creurem que és patrimoni pedagògic del nostre país que cal preservar, mantenir i potenciar amb compromís i fermesa per part de totes les instàncies del sistema educatiu.

L´ENTREVISTA: CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES (0-6) Reflexions i experiències 108 pàg. 11,50 €

M. JOSÉ INTXAUSTI

La legislació de l´etapa d´educació infantil expressa clarament la necessitat de promoure la col·laboració entre família i escola.

També els plans d´estudi recullen la necessitat de formació en aquestes tasques. Les anàlisis realitzades des d´una perspectiva teòrica proposen diverses maneres de tractar aquesta col·laboració, entre les quals en destaca una per la seva àmplia aplicació i les seves reconegudes virtuts: l´entrevista. L´entrevista educativa constitueix un moment privilegiat de comunicació però, alhora, és una tasca exigent. Aquest llibre mira d´aprofundir en els aspectes que modulen la preparació, la realització, l´anàlisi i l´aprofitament posterior de l´entrevista, alhora que estudia aquells factors que n´obstaculitzen la realització i els que l´afavoreixen, remarcant l´enriquiment que té en aquesta etapa infantil la relació família-escola per a tots els implicats.

C/ Hurtado, 29 08022 Barcelona

www.grao.com graoeditorial@grao.com

Tel.: (34) 934 080 464 5

Guix 404 | Maig 2014 | p. 6-11

A FONS

MRP

Les escoles d’estiu i la professionalitat docent Pilar Benejam Arguimbau, Joaquim Farré Purroy 6

Guix 404 | Maig 2014

Des de finals del segle XIX, hi ha hagut un moviment social i polític que ha donat prioritat a l’educació com a motor de canvi. L’escola i la cultura havien de portar la regeneració social, acabar amb la profunda incultura del país i propiciar un sistema democràtic.

PARAULES CLAU: escoles d’estiu, renovació pedagògica, Rosa Sensat, Moviments de Renovació Pedagògica, formació permanent.

A FONS Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

El camí irregular de les escoles d’estiu fins al retorn de la democràcia Aquestes idees sobre educació van ser treballades i divulgades a Espanya per la Institución Libre de Enseñanza. A Catalunya, en aquesta línia, Eladi Homs va conèixer les escoles d’estiu que organitzava Dewey a Chicago i l’experiència va semblar encertada per ajudar a promoure la formació permanent del professorat. A les escoles d’estiu de la Mancomunitat (1914-1923) i a les de la Segona República (1931-1939), s’hi va treballar per una escola democràtica, pública, catalana i de qualitat.

El panorama de l’educació a Espanya des de la victòria del general Franco va ser desolador i el nivell cultural, asfixiant. Els protagonistes de la renovació pedagògica republicana van ser depurats o es van exiliar i el nou règim va fer tot el possible per esborrar-ne la memòria. Les persones que vam viure els nostres primers anys a l’època franquista sabem el grau d’incul-

tura, d’irracionalitat, de penúria econòmica i d’humiliació que va patir el magisteri al llarg del temps de la dictadura.

No va ser fins a finals dels anys cinquanta quan la memòria d’una altra concepció de l’educació va tornar a trobar espai en algunes escoles privades renovadores.

Quan aquest sector va crear, l’any 1965, l’Escola de Mestres Rosa Sensat, dirigida per Marta Mata, la prioritat era ben clara: s’havia de treballar en la formació del professorat en cursos d’hivern i en l’escola d’estiu, que va tornar a convocar els mestres l’any 1966. La necessitat de realitzar un canvi es demostra en el fet que, el primer any, l’escola d’estiu va reunir 153 mestres; el segon, ja eren 500; el tercer,

A les escoles d’estiu de la Mancomunitat (1914-1923) i a les de la Segona República (19311939), s’hi va treballar per una escola democràtica, pública, catalana i de qualitat

1.000, i el cinquè, es van muntar 7 escoles d’estiu. Els Moviments de Renovació Pedagògica havien de recuperar la millor tradició educativa de Catalunya i tornar a connectar amb els corrents educatius europeus. Va ser un redescobriment esforçat, lent i valent fet en circumstàncies ben adverses. Es patia manca de coneixement i de professorat, però hi havia un sector entusiasta i no hi va faltar voluntariat ni dedicació.

Prioritzar la formació dels mestres i dels professors d’acord amb la transcendència social de la seva funció demanava un equilibri entre la reflexió sobre la pràctica centrada en l’escola, una formació professional sòlida i una cultura àmplia. Per atendre les demandes dels cursos d’hivern i de les massives 7

Cartell de la primera escola d’estiu, que va ser organitzada el 1914. Diputació de Barcelona

Guix 404 | Maig 2014

A FONS

escoles d’estiu d’arreu de Catalunya, va ser necessària la formació de formadors.

Els MRP, en una clara visió de futur, van promocionar aquelles persones que destacaven per la qualitat de la seva reflexió i de la seva pràctica, les va reunir en seminaris i els va anar cedint responsabilitats. Bona par t dels assistents a les primeres escoles d’estiu van ser després professors i van acceptar tasques de coordinació i d’organització, van crear centres docents i equips nous i es van preparar per assumir responsabilitats en un futur democràtic que es desitjava que fos proper.

El 1965, es va crear l’Escola de Mestres Rosa Sensat, dirigida per Marta Mata. La prioritat que tenia era ben clara: s’havia de treballar per la formació del professorat Per potenciar aquestes propostes de renovació a les escoles d’estiu, s’hi oferien cursos de pedagogia i didàctiques específiques per nivells: escola bressol, parvulari, primària i secundària; cursos monogràfics de temes culturals per a tots els mestres; el tema general, on s’exposava i es discutia un problema que afectava l’educació i la societat, a més de tota una gran varietat d’activitats culturals d’esplai o lúdiques, sortides i visites, concerts, etc. Per cobrir aquesta oferta, es va demanar la par ticipació de persones de prestigi reconegut que formessin part de tots els àmbits culturals.

Escola d’estiu, escola pública i principis democràtics

Cartell de l’escola d’estiu de 1932.

Generalitat de Catalunya 8

Al llarg dels últims anys de franquisme i en temps de la transició, es va viure, als centres docents de Catalunya, un temps de renovació plena d’esperança mentre es construïa un model pedagògic que confiava en un gran canvi democràtic. A les escoles d’estiu, es va defensar una escola pública, de qualitat, basada en els

principis democràtics de llibertat, igualtat i participació. La llibertat s’entenia com a capacitat de pensar i de decidir per un mateix. I això demana confiança en l’alumne, comporta mostrar respecte per la personalitat dels infants i dels joves i pel ple desenvolupament de totes les seves capacitats. Preparar per decidir amb criteri significa oferir una educació obligatòria per a tots els futurs ciutadans i ciutadanes, perquè, de la qualitat d’aquesta educació, depèn en gran part la salut de la democràcia.

El respecte per la personalitat de cada individu implica reconèixer la diversitat, perquè tothom no pensa ni actua de la mateixa manera ni aprèn al mateix ritme.

La igualtat portava a defensar una escola pública, integrada i laica, amb el benentès que la laïcitat cívica no té ni mica d’anticlerical, només exigeix que cada església legisli per als seus fidels. La participació suposa fer confiança en l’alumnat i donarli una responsabilitat en el seu procés d’aprenentatge, en les decisions del grup classe, com també fomentar la cooperació entre els infants. La participació comporta,

A les escoles d’estiu, es va defensar una escola pública, de qualitat, basada en els principis democràtics de llibertat, igualtat i participació

Guix 404 | Maig 2014

s’hi va promoure l’estudi de la llengua a tots els nivells i també va ser necessari crear materials per poder treballar el català a les escoles.

La influència i les propostes dels Moviments de Renovació Pedagògica van arribar a les institucions públiques

Cartell de l’escola d’estiu de 1976.

Associació de Mestres Rosa Sensat igualment, entendre l’escola com un equip de mestres que treballa amb la col·laboració necessària de les famílies i de la societat en general.

A les escoles d’estiu, es va fer un gran esforç per recuperar la llengua i la cultura catalanes i per divulgar el coneixement del medi i del país. Cal recordar que el català estava prohibit als centres docents i que s’havia marginat l’estudi de la pròpia realitat cultural i històrica. A les escoles d’estiu, l’idioma vehicular era el català,

Amb la Llei de reforma de l’educació de 1970, les escoles de mestres es van integrar a la universitat. A la nova Universitat Autònoma de Barcelona, s’hi va crear una escola de mestres que va iniciar una acció renovadora de formació inicial i que va buscar gran part del seu professorat a Rosa Sensat i a les escoles d’estiu. La reforma de l’educació de 1970, assessorada per la UNESCO i l’OCDE, va assumir alguns principis defensats pels moviments de renovació pedagògica, que, en ple franquisme, van quedar només en enunciats, però que van donar als moviments la força de la raó.

L’any 1975, l’escola d’estiu organitzada conjuntament per Rosa Sensat i pel Col·legi de Doctors i Llicenciats va reunir unes tres mil persones, entre docents, simpatitzants i grups que lluitaven per una societat democràtica. A l’assemblea, en què tothom va poder participar, es va redactar el document Per una escola pública, que va resumir el pensament dels Moviments de Renovació Pedagògica: la

A la nova Universitat Autònoma de Barcelona, s’hi va crear una escola de mestres que va iniciar una acció renovadora de formació inicial i que va buscar gran part del seu professorat a Rosa Sensat i a les escoles d’estiu

A FONS Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

defensa d’una escola pública de qualitat; la igualtat d’oportunitats en educació; el respecte per la diversitat de pobles, de cultures i d’ideologies; la dignitat de la professió docent; la demanda d’un cos

Angeleta Ferrer i Marta Mata, dues impulsores de la renovació pedagògica a Catalunya 9

Guix 404 | Maig 2014

A FONS

únic d’ensenyants, i la participació democràtica dels mestres, les famílies i els representants socials en els òrgans de decisió dels centres. Aquest document va ser un referent obligat, perquè va sintetitzar les aspiracions dels moviments i va fer possible la convergència d’un sector docent ampli. També cal reconèixer que va representar el principi del desacord amb la dreta democràtica.

Va arribar la democràcia, que va representar la normalització del país, el final de les suplències i la multiplicació d’ofertes formatives per al professorat. Els nivells i els grups integrats fins aleshores es van diversificar i fraccionar. Es va aprovar la Constitució i es van traspassar les competències educatives a la Generalitat,

El fet de viure en un món que canvia no implica deixar de tenir unes directrius bàsiques que ens uneixin en un projecte comú

però les urgències polítiques i econòmiques del moment van deixar el tema de la docència en segon pla. Es van posar moltes esperances en una democràcia massa jove i molts ensenyants varen pensar que el temps de resistència s’havia acabat. L’Administració no va poder, no va voler o no va saber aprofitar el potencial creat pels Moviments de Renovació Pedagògica i, entre el sector més renovador, es va estendre el desencant i una certa fatiga.

MRP

El temps erosiona les idees, les canvia o les relativitza, i els professionals que creuen en la importància de l’educació tenen, per definició, una actitud oberta, estudiosa, accepten el dubte i estan atents a les noves aportacions, no pel que representen de canvi, sinó d’adequació. Tanmateix, el fet de viure en un món que canvia no implica deixar de tenir unes directrius bàsiques que ens uneixin en un projecte comú. Diuen alguns autors que el passat mai no es mor, que ni tan sols és passat, perquè no hi ha cultura mínimament articulada sense continuïtat. A les escoles d’estiu, hem de continuar treballant i actualitzant aquells principis que la 10

nostra millor tradició pedagògica va assenyalar com a fonamentals i que pensem que, si fossin nous, no serien bàsics. El que canvia no són els valors que defensem, sinó com podem ensenyar i aprendre, perquè la ciència i la tècnica ens ofereixen coneixements i mitjans nous i no seríem fidels als nostres principis si no acceptéssim tot el que pot ajudar a millorar l’escola i el professorat.

Ara necessitem els Moviments de Renovació Pedagògica Avui, els Moviments de Renovació Pedagògica com a moviments de base i la formació per manent que ofereixen als docents a les escoles d’estiu són més necessaris que mai. Hem d’oposar-nos fermament a la penetració de les concepcions neoliberals amb les seves propostes de jerarquització, selecció i exclusió, que no es regeixen pels principis democràtics, sinó per les lleis del mercat, que representen un nivell molt baix de solidaritat.

Vivim temps incerts i de canvis, però les escoles d’estiu constitueixen una bona opció de formació permanent, encara que, sortosament, avui no en tinguin l’exclusiva. L’especificitat de les escoles d’estiu és la de convocar les mestres i els mestres que, fidels a la nostra millor tradició pedagògica, vulguin seguir reflexionant sobre diversos aspectes, entre els quals trobem els següents: com hem de

Guix 404 | Maig 2014

Avui, els Moviments de Renovació Pedagògica i la formació permanent que ofereixen als docents a les escoles d’estiu són més necessaris que mai

com atendrem els alumnes, que són els qui donen sentit a la professió i que no poden fracassar; com és possible dignificar i adequar la formació inicial i permanent del professorat d’acord amb la seva funció social.

defensar la dignitat de tota persona humana i l’educació de qualitat per a tots els infants, una qüestió d’interès social; com podem aconseguir que l’escola pública assoleixi una qualitat comparable o millor a qualsevol altre tipus d’institució docent;

Els Moviments de Renovació Pedagògica volem una formació permanent feta amb coneixement, que faciliti una preparació cultural i professional sòlida, centrada en l’adequació i la renovació de la pràctica. Una pràctica prudent i reflexiva que doni coherència al que es pensa i al

que es fa. Hi ha moltes ofertes de formació permanent, totes poden ser adequades segons les necessitats que hi hagi, però pensem que les escoles d’estiu són una bona ocasió per trobar-nos amb altres mestres i professors, per compartir experiències, com també per mantenir i actualitzar el projecte educatiu que ens uneix. L’educació s’entén només des de l’esperança.

Aquest article fou sol·licitat per GUIX. ELEMENTS D’ACCIó EDUCATIVA el mes de febrer de 2014 i acceptat el mes d’abril de 2014 per ser-hi publicat.

L’hort escolar ecològic Montse Escutia

A FONS HEM PARLAT DE: - Formació i desenvolupament del professorat.

- Formació contínua del professorat / formació permanent.

- Història de l’educació.

AUTOR

Pilar Benejam Arguimbau Joaquim Farré Purroy Mestres jubilats pilar.benejam@uab.es joaquimfarre.2@hotmail.com

lls, Fitxes, conse ues, niq recursos, tèc t... it biodivers a

Donar suport a les escoles que ja s´han endinsat en el món dels horts escolars i encoratjar la resta a descobrir el plaer que suposa tenir un hort dins del centre és l´objectiu d´aquest llibre. Aquí hi trobareu les tècniques bàsiques de conreu, el disseny de l´hort, els consells per a la redacció d´un projecte d´hort comunitari, les fitxes d´experiments, els consells de l´hortolà, les activitats de compromís ambiental, la bibliografia, la bibliografia web, els blocs, les pel·lícules i un llarg etcètera de propostes pensades per ser utilitzades en tots els cursos i les àrees de l´escola.

1a edició, 2a reimpressió C/ Hurtado, 29 08022 Barcelona

Tel: 934 080 464

Fax: 933 524 337

Ebook 19,10 €

www.grao.com

0€ 353 pàg. 27,3

graoeditorial@grao.com 11

Guix 404 | Maig 2014 | p. 12-20

Les escoles d’estiu. Cent anys d’història

A FONS

Salvador Carrasco

En el marc de la celebració del centenari de les escoles d’estiu, en el present article, hi analitzem l’evolució que han anat seguint. Al llarg d’aquest període, han esdevingut una institució pública, és a dir, una iniciativa dels moviments de mestres i entitats professionals que ha gaudit del suport, el reconeixement i el patrocini de l’Administració educativa catalana. Han estat també un catalitzador del compromís dels mestres i dels professors amb el país.

PARAULES CLAU: escoles d’estiu, centenari de les escoles d’estiu, renovació pedagògica, Moviments de Renovació Pedagògica, formació del professorat, Administració educativa catalana.

L’escola d’estiu a l’etapa de la Mancomunitat (1914-1923) L’Escola d’Estiu de Barcelona naixia l’any 1914. Va ser organitzada i convocada des del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona, constituït l’any anterior, en el marc de la recentment creada Mancomunitat de Catalunya. Pretenia «refrescar l’esperit po-

MRP

L’Escola d’Estiu de Barcelona naixia l’any 1914. Va ser organitzada i convocada des del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona 12

Guix 404 | Maig 2014

sant-lo en contacte directe amb les noves idees i procediments d’ensenyança».

Segons la convocatòria, aquesta institució «deurà ser un centre de relació d’homes i dones que viuen i treballen guiats per uns mateixos ideals, produint aquest relacionar-se els saludables resultats d’encoratjament que es deriven de tot aplec de persones intel·ligents i entusiastes». Celebrada del 27 de juliol al 22 d’agost, va ser tot un èxit. S’hi esperaven de 30 a 40 alumnes i se n’hi van inscriure fins a 197, 156 dels quals serien mestres.

El seu inspirador i primer director va ser Eladi Homs, que havia conegut i assistit com a alumne a l’Escola d’Estiu de Chicago uns quants anys abans. L’escola d’estiu catalana va anar cercant la pròpia estructura fins al 1918. S’anava adaptant progressivament a les necessitats dels mestres.

La segona Escola d’Estiu de Barcelona va ser organitzada pel mateix consell, però «fora del ja esquifit marc provincial i

posada sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya que sufraga totes les despeses». La quota de la matrícula va ser de cinc pessetes. S’hi van inscriure 180 persones.

La tercera escola d’estiu, de 1916, va anar a càrrec del nou Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Era «el tercer any de vida i experimentació» i prenia «una orientació vers el treball més desimbolt del laboratori» i lluny d’un «discursejar pesat del professor i una passivitat de l’alumne». Alexandre Galí n’assumí l’organització després de «la crisi de l’Homs», que seguiria la segona escola d’estiu. Encara l’any 1920, Galí hauria de defensar l’escola d’estiu «concebuda en base a ensenyaments concrets i materials» per arribar a assolir, a llarg termini, «la disciplina essencialment humanitzadora que l’ha de performar».

cola d’estiu general per a tot Catalunya, però, deu anys més tard, la Mancomunitat en feia una convocatòria sense comptar amb ells.

L’acollida que va tenir l’escola d’estiu seria impensable sense aquests precedents.

Molts mestres estaven molestos amb la Mancomunitat per diversos motius: per la deixadesa en el pagament del complement de sou, que l’havien de fer les diputacions (al començament de la dècada de 1910, encara eren presents les dificultats d’implantació de les reformes de García Alix i Romanones respecte al pagament de les nòmines dels mestres per part de l’Estat); per la política elitista de la Lliga, amb Puig i Cadafalch al front, que semblava que desconeixia la cultura de la primària i els que la impartien, i perquè va

Aquella iniciativa havia tingut alguns precedents en les Converses Pedagògiques organitzades a l’Empordà els anys 1903 i 1904 i difoses per la resta de Catalunya entre els anys 1905 i 1922. Els mestres de Catalunya farien, d’aquelles converses comarcals, «una institució», com reconeixia l’editorial del Butlletí dels Mestres del 15 de febrer de 1922. També, l’any 1903, els mestres van organitzar cursos d’estiu arreu de Catalunya. El mestre Llorens Jou proposava, el 1904, la creació d’una comissió per organitzar una es-

A FONS Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

MRP

Aquella iniciativa havia tingut alguns precedents en les Converses Pedagògiques. Els mestres de Catalunya farien, d’aquelles converses comarcals, «una institució»

13

Guix 404 | Maig 2014

A FONS

Amb la Dictadura de Primo de Rivera, l’escola d’estiu s’estroncà fins al 1930, en què es recuperà sota l’empara de la Diputació de Barcelona i la direcció d’Alexandre Galí ser l’únic col·lectiu no consultat, el 1913, en el moment de constituir el Consell d’Investigació Pedagògica.

No va ser fins a l’escola d’estiu de 1922 que la Federació Nacional de Mestres de Catalunya va figurar com a «col·laboradora en l’organització de la Setmana Final».

L’any 1923, també hi participà l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Recordem, tanmateix, que la Mancomunitat, sense tenir competències en matèria d’ensenyament primari, va preveure els recursos i va dotar l’escola d’estiu de pressupost, perquè la considerava una activitat significativa de la tasca de promoció cultural que es proposava impulsar.

L’escola d’estiu naix en un context d’atenció estatal deficient de l’escola primària, d’un elevadíssim grau d’analfabetisme i d’una deficientíssima formació dels mestres. Durant el període del 1898 a 1936, es produeix un «esforç educatiu modernitzador», centrat en la pedagogia activa de l’Escola Nova. Les escoles d’estiu s’inscriurien de ple en aquest moviment.

14

D’aquell període inicial, cal valorar el caràcter científic dels cursos, la pràctica acumulada dels mestres, la trobada dels ensenyants de diversa condició i el valor acadèmic de les activitats de formació.

Del model de la Diputació i la Mancomunitat, cal destacar-ne l’absència de la universitat, com a tal; la presència de professorat punter en les disciplines que impartia; l’ideal aglutinador de l’escola catalana; la millora de la pràctica docent, mitjançant l’intercanvi d’experiències, i la Setmana Final, compartida des de 1922.

Amb la Dictadura de Primo de Rivera, l’escola d’estiu s’estroncà fins al 1930, en què es recuperà sota l’empara de la Diputació de Barcelona i la direcció d’Alexandre Galí.

La restauració de l’escola d’estiu a la Segona República (1931-1935) L’edició de 1931 seria la primera de l’etapa republicana. L’escola d’estiu de 1932 seria la primera que estaria vinculada a l’Escola Normal de la Generalitat, i assumia funcions de «formació dels nous mestres» i dels «ja formats que volen es-

tendre la seva cultura». A la Crònica general dels cursos, s’hi deia que «l’Escola Normal no es proposa de trencar una tradició, sinó continuar-la i superar-la», introduint, per exemple, algunes innovacions considerades d’interès, com ara la distinció entre cursos elementals i superiors, especialment referits a l’idioma, encarregats a especialistes dirigits per Pompeu Fabra.

Durant una de les escoles del període republicà, es presentà la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya i, durant el Bienni Negre, l’escola d’estiu tractaria i donaria a conèixer mètodes educatius innovadors (Decroly i Freinet). A l’escola d’estiu de 1936, s’havia previst introduir-hi seccions noves de cursos d’economia i sociologia. Els esdeveniments de la sublevació militar obligaren a suspendre-la.

Pel que fa a la valoració del període, en destaquem la continuïtat del model anterior (1931) i el complement amb la intervenció de l’Escola Nor mal de la Generalitat (1932-1935); les seves propostes de política educativa (llengua, educació moral i cívica); escola nova

Originàriament, l’escola d’estiu va ser una institució pública, organitzada i patrocinada per la Mancomunitat i la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració dels mestres catalans, que anirien fent-la seva a poc a poc

Guix 404 | Maig 2014

unificada, i propostes acadèmiques i metodològiques noves. Durant aquesta etapa, s’impulsaria l’experimentació i la implantació de metodologies actives, en coherència amb el període anterior.

Originàriament, l’escola d’estiu va ser una institució pública, organitzada i patrocinada per la Mancomunitat i la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració dels mestres catalans, que anirien fent-la seva a poc a poc, fins aconseguir convertir-la en «un fogar de cultura». Vinculada als moviments dels mestres, tindria una incidència notable en l’ensenyament primari.

Les relacions amb l’Administració catalana no van estar exemptes de tensions i conflictes en el marc d’una col·laboració mantinguda en el temps.

La represa de l’escola d’estiu en la clandestinitat i l’oposició al franquisme (1966-1975) L’any 1939 marcà una ruptura violenta a l’escola catalana i un retrocés com pocs hi va haver en la història. Les institucions de la renovació pedagògica del país van ser desmuntades; les orientacions pedagògiques van canviar radicalment; la llengua catalana va ser bandejada de la vida acadèmica; els manuals escolars es van

adaptar al nacionalcatolicisme imperant; l’escola estatal, convertida en subsidiària de la privada, i els mestres, depurats. El Pla de batxillerat (1939) i la Llei d’ensenyament primari van ser unes bones expressions jurídiques d’aquest retrocés.

La voluntat de desfer el moviment de renovació pedagògica català seria explícita. L’ideal d’una «nova escola per a la nova Espanya» ho deia tot. A final de la dècada de 1960, s’obririen pas el model tecnològic, que portaria a la Llei General d’educació de 1970, i el conductisme aplicat a l’educació.

Les experiències de resistència quedaren reduïdes, al llarg dels anys quaranta, a honrosíssimes excepcions. En el transcurs de les dècades de 1950 i 1960, es va viure una certa revifalla pedagògica a l’IME de Barcelona, de la mà d’Artur Martorell; al CIFC, de la mà de Ramon Fuster; amb la influència positiva d’A lexandre Galí; en algunes escoles (Isabel de Villena, Tagore, Layetània, Santa Anna, Sant Gregori, Thalita, Costa Llobera, Thau, Ton i Guida, etc.) que practicaven iniciatives de renovació contracorrent, i per part d’un professorat a partir del qual acabaria ressorgint la renovació pedagògica de l’escola catalana.

Aconsellada i assessorada per Artur Martorell i Alexandre Galí, l’Escola de Mestres «Rosa Sensat», amb la referència de Marta Mata, convocà, l’any 1966

A FONS Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

bre de 1965, a proposta d’Enric Lluch, es va parlar de «l’organització d’una escola d’estiu similar a les que s’havien fet abans de la guerra».

Aconsellada i assessorada per Artur Martorell i Alexandre Galí, l’Escola de Mestres «Rosa Sensat», amb la referència de Marta Mata, convocà, l’any 1966, la primera escola d’estiu, a la qual assistiren 150 mestres arribats majoritàriament de

Des de mitjan anys seixanta, es van celebrar algunes trobades estiuenques organitzades per grups de mestres o per alguns centres docents. Al mes de setem-

MRP

L’ideal d’una «nova escola per a la nova Espanya» ho deia tot

15

Guix 404 | Maig 2014

A FONS

Barcelona i de comarques properes, però també de les comarques tarragonines, gironines, lleidatanes, mallorquines i valencianes.

De 1966 a 1973, se celebrà a Barcelona, a les Filipenses, a Betània-Patmos, a Sant Ignasi de Sarrià, a les Teresianes de Ganduxer i als Escolapis de Sarrià.

L’any 1974 marcà una nova etapa d’aquest període: l’escola d’estiu va tenir lloc per primera vegada en un centre públic, amb una assistència de 1.750 mestres.

Durant els anys següents, es van fer a l’Escola del Bosc de Montjuïc, a les facultats de Filosofia i Belles Arts (UB) i a la UAB de 1977 a 1980. Durant la dècada de

El 1975, s’aprovà el document Per una nova escola pública 1970, alguns grups comarcals de mestres de Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Olot, Reus, Sabadell, Tarragona i Vic van començar a organitzar escoles d’estiu, amb més o menys continuïtat. Des de 1968, Mallorca i Menorca també van tenir les escoles d’estiu respectives. De l’any 1971 al 1976, es van establir diverses vies d’entesa, patrocini i col·laboració amb els ICE. L’any 1974, el Col·legi de Doctors i Llicenciats va organitzar cursos específics per als seus col·legiats a l’escola d’estiu d’aquell any i es va continuar organitzant en el mateix marc fins al 1979. El 1975, s’hi sumà, també, l’Escola d’Estiu de Formació Professional, organitzada per l’Agrupació d’Escoles de Formació Professional i l’ICE de la UPC. I s’aprovà el document Per una nova escola pública.

L’escola d’estiu en la Transició (1976-1979)

MRP

En el període que va de 1977 a 1981, es va crear el nou marc democràtic. La trajectòria de l’escola d’estiu ha reflectit sempre la vida del país. Aquesta afirmació es fa especialment palesa quan es revisa la documentació disponible dels anys 1976 a 1979. La xifra d’inscrits, per exemple, va anar creixent fins arribar als 8.931 de 1977. Aquella fou una etapa plena d’efer16

vescència social i política, i l’escola d’estiu bullia amb el país. L’any 1976 va ser el de la primera escola d’estiu del País Valencià, que havia estat prohibida l’any anterior pel governador civil Oltra Montó. L’any 1977, després de les eleccions del 15 de juny, es va presentar als parlamentaris electes catalans, molts dels quals eren professors de l’escola d’estiu, i es va organitzar un acte pro amnistia total. En aquella edició, es va doblar l’oferta de cursos i d’activitats, que va esdevenir més variada i de més qualitat. Els anys 1978 i 1979 van ser els de la normalització.

L’esforç es va centrar en una «professionalització més gran», la qual va ser facilitada per una disminució important de la politització. En aquells anys, ja s’albirava «una nova etapa per a la història de l’educació». El programa de l’escola d’estiu de 1977 havia fet l’oferiment a la Generalitat de «col·laborar i traspassar-li tota la nostra experiència». L’any 1978, l’escola d’estiu va tenir, a Catalunya, «diversos llocs de realització i un plantejament d’adequació a les comarques respectives, tant pel que fa a l’estudi del medi pròxim com pel que fa al coneixement dels problemes de l’escola local». El nombre d’inscrits va ser de 5.215. Aquell any, la Generalitat s’hi interessà i li va concedir una subvenció.

En el moment de pensar l’edició de l’any 1979, els organitzadors van oferir a la Ge-

Guix 404 | Maig 2014

neralitat «la continuació d’aquest treball nostre amb les mateixes línies que durant aquests anys s’han anat dibuixant». Esperaven que «la Generalitat, fins i tot en aquest període provisional i de traspàs de competències en el camp de l’educació, aculli i patrocini de la manera més efectiva possible l’Escola d’Estiu de Catalunya en les seves realitzacions en diverses ciutats i comarques». Aquell any, la Generalitat patrocinava totes les escoles d’estiu, mentre es debatia a les Corts l’Estatut de Catalunya, mentre era Conseller d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat de Catalunya (provisional) el Sr. Pere Pi-Sunyer i Bayo. El tema de l’escola d’estiu era «Catalunya a l’escola», i a totes es va oferir, com a mínim, un curs de trenta hores de reciclatge de català. L’escola d’estiu havia esdevingut, de nou, una institució pública amb un triple propòsit: la catalanització de l’escola, la renovació pedagògica i l’intercanvi d’experiències i reflexions entorn dels problemes de l’escola i dels mestres.

D’aquest període, caldria remarcar-ne la varietat i les característiques del professorat i de l’alumnat, la recuperació i ac-

El programa de l’escola d’estiu de 1977 havia fet l’oferiment a la Generalitat de «col·laborar i traspassar-li tota la nostra experiència»

a la LOGSE. Les escoles d’estiu es farien ressò, en innombrables ocasions i debats, dels canvis de paradigma que comportava el nou model. Mereixen una menció especial les activitats organitzades i els debats realitzats sobre els temes generals de les escoles d’estiu de 1985 a 1991.

tualització de l’escola activa, l’aparició de grups de mestres comarcals i d’escoles d’estiu comarcals, com també l’inici de la recuperació política de l’escola pública catalana.

La celebració, el 1989, del 75è aniversari de la primera escola d’estiu brindà, als organitzadors de les que se celebraven aquell any, l’oportunitat de fer una revisió autocrítica i prospectiva del seu treball.

A FONS Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

L’escola d’estiu durant la democràcia (1980-2009) El 27 de juny de 1980, s’inaugurava l’escola d’estiu en un acte públic al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, presidit pel Molt Honorable Jordi Pujol, en el qual van intervenir Joan Triadú, Marta Mata i Irene Rigau, en representació de les escoles d’estiu de comarques. El Departament d’Ensenyament i Cultura havia organitzat «la xarxa d’escoles d’estiu de la Generalitat». Aquell any, se’n van organitzar 16 a tot Catalunya, amb una inscripció de 4.080 alumnes. El nombre d’inscrits el 1981 va ser d’11.342. Durant el període 1982-1988, el ministre d’Educació era José María Maravall.

Van ser els anys de la LRU, la LODE, l’experimentació prèvia a la reforma educativa, el debat dels llibres blancs i l’ambient previ

La memòria de l’any 1982 mostrava les característiques comunes que tenien entre si totes les escoles d’estiu. Va ser un punt de referència col·lectiu important compartit durant molts anys. El nombre d’assistents a les escoles d’estiu anava creixent. Va arribar a 12.598 el 1983 i a 14.037 l’any següent. Deu anys després del document Per una nova escola pública, es va procedir a realitzar-ne una revisió i una adaptació a les noves circumstàncies del model d’escola pública, que es recolliria al nou document Escola pública 1985, presentat a l’escola d’estiu d’aquell any.

El suport institucional del Departament d’Ensenyament havia ajudat a aconseguir que, durant aquells temps, tota l’àrea geogràfica catalana quedés coberta per l’oferta de les diverses escoles d’estiu. Els mestres «assumeixen activament la res17

Guix 404 | Maig 2014

les patrocinaria. El problema era la modalitat del que s’hi realitzava: fins a un terç, no eren cursos, sinó activitats més obertes, com ara tallers i intercanvis d’experiències. L’assistència a les escoles d’estiu tindria una baixada aproximada d’unes 2.500 persones entre 1987 i 1988.

A FONS

MRP

Un cop la Generalitat va assumir la responsabilitat d’organitzar la formació permanent, mitjançant la posada en marxa del Pla de Formació Permanent, les escoles d’estiu es van haver de ressituar en un nou marc. D’altra banda, la conflictivitat viscuda en el món de l’ensenyament durant aquells dos cursos va constituir, també, un important factor afegit a la situació: molts mestres «no estan disposats a participar en aquestes activitats».

ponsabilitat de participar-hi: uns a través del treball quotidià i altres com a membres dels grups organitzadors». En les relacions, però, amb el Depar tament d’Ensenyament, es vivien algunes tensions. A la crida de l’escola d’estiu de 1984, els organitzadors explicitaven que «les escoles d’estiu manifesten una voluntat expressa de no deixar-se constrènyer. No n’hi ha dues d’iguals. Es resisteixen a fer programacions basades exclusivament en continguts, busquen la connexió real amb els mestres de la comarca i troben una realitat a la qual es pot donar resposta de mil maneres diferents».

18

Els grups organitzadors insistien en la necessària «relació entre teoria i pràctica, entre reflexió i acció», com també en el caràcter intergeneracional de la iniciativa.

De fet, la memòria de l’escola d’estiu de 1984 assenyala el fet que a «moltes escoles d’estiu no s’han ofert els cursos de didàctica del català».

Aquells anys, s’anà obrint pas una nova concepció sobre el paper dels grups organitzadors i del Departament d’Ensenyament en referència a les escoles d’estiu: els primers les planificarien i les organitzarien i la Generalitat hi donaria suport i

Les escoles d’estiu també van viure les conseqüències de la «desmotivació general del professorat» i del fet que les qüestions laborals prenguessin terreny a les pedagògiques en les preocupacions del professorat. Amb tot, els organitzadors van decidir convocar i realitzar les escoles

Aquells anys, s’anà obrint pas una nova concepció sobre el paper dels grups organitzadors i del Departament d’Ensenyament en referència a les escoles d’estiu

Guix 404 | Maig 2014

d’estiu, però era «urgent redefinir els objectius de l’Escola d’Estiu» i, hi afegien alguns, «millorar-ne i afinar-ne la planificació».

Encara l’any 1994 era compartida la idea que la reflexió sobre el futur de l’escola d’estiu era inajornable. També semblava clara la distinció entre el rol d’organitzadors dels grups de mestres i de les entitats professionals i el de promoció i patrocini del Departartament d’Ensenyament. En alguns dels diaris de les escoles d’estiu d’aquells anys, s’obria el debat sobre si els organitzadors havien fet o no «suplència» de l’Administració i si havien pogut actuar amb rigor i independència respecte al Depar tament d’Ensenyament, qui fixava uns barems econòmics i establia criteris per organitzar les activitats que es finançaven amb fons públics. Els grups de mestres eren crítics amb l’actuació del Departament.

Les entitats organitzadores i el Departament d’Ensenyament van acordar, l’any 1995, celebrar una jornada de reflexió sobre el present i el futur de l’escola d’estiu. Amb tot, a mitjan 1996, alguns dels problemes de relació entre els movi-

ments de renovació pedagògica i el Departament d’Ensenyament continuaven sense resoldre’s.

clau del model educatiu consensuat al Parlament de Catalunya i plasmats a la LEC.

L’aprovació de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC) va marcar un altre moment històric. La LEC s’inspirava en els principis i desenvolupava les previsions de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006. Va estar precedida per la Conferència Nacional d’Educació (2002) i el Pacte Nacional per l’Educació (2006). La Sentència 31/2010, de 28 de juny, del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya i la jurisprudència derivada de la interpretació més restrictiva i tancada del pacte constitucional acabarien provocant una nova i gravíssima situació en temes

Les polítiques seguides pel Govern d’Espanya i la majoria parlamentària de les Corts espanyoles contra el model vigent des de la dècada de 1980, contra la llengua i contra l’escola catalana, han acabat obrint fronts nous i fent uns plantejaments, mitjançant la LOMCE, que suposen un retrocés a situacions i a models viscuts fa quaranta anys. Només faltaven les restriccions i les retallades d’inversió en matèria d’educació durant la crisi en què estem immersos des de 2012, per acabar de dibuixar-nos un quadre més que preocupant.

A FONS Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

MRP

Encara l’any 1994 era compartida la idea que la reflexió sobre el futur de l’escola d’estiu era inajornable

19

Guix 404 | Maig 2014

A FONS HEM PARLAT DE:: - Formació i desenvolupament del professorat.

- Formació contínua del professorat / formació permanent.

- Història de l’educació.

AUTOR

Salvador Carrasco Calvo Catedràtic de Sociologia (UB) jubilat scarrasco@esplai.org

El 2005, en el marc de la 40a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, es feia pública la declaració Per una nova educació pública. En un nou context, es realitzava una crida a l’esperança, a la responsabilitat i a la gosadia per afrontar els desafiaments del moment. Una invitació plena, avui, de significació nova i de molta actualitat. La situació obliga, potser, a plantejar-se la conveniència de tornar a seure junts per reflexionar sobre els objectius, les prioritats i el model

educatiu i d’escola d’estiu, amb la mirada posada en el futur.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CARRASCO CALVO, S. (coord.) (1995): «Escoles d’estiu: Continuïtat i renovació». Crònica d’Ensenyament, núm. 78-79, p. 353-376.

[Dossier] DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1990, 1993-1996): Memòries de les escoles d’estiu 1981-1996. Barcelona. [Textos mecanoscrits] DIPUTACIó DE BARCELONA (1983): Escola d’Estiu (1914-1936): Edició facsímil dels pro-

grames i de les cròniques. Barcelona. Diputació de Barcelona.

FARRÉ, J.; FORTUNY, P.; MARTÍNEZ, C.; ÒDENA, P. (2005): Dies i camins: 40 escoles d’estiu de Rosa Sensat. Barcelona. Associació de Mestres Rosa Sensat.

GONZÁLEZ-AGÁPITO, J. (2002): «Pedagogia», a FONT, P. L. (coord.): Les idees i els dies: Un segle de filosofia i ciències socials als Països Catalans. Barcelona. Proa, p. 189-218.

Aquest article fou sol·licitat per GUIX. ELEMENTS D’ACCIó EDUCATIVA el mes de febrer de 2014 i acceptat el mes d’abril de 2014 per ser-hi publicat.

La conversa en petits grups a l'aula Elisabet Font, Nati Forés, Teresa Mas, Elisenda Ribó, Neus Escudé, Marisa Fuster, Maria Giné, Rosa Grau, Manuel Sánchez, M. Carme Cabra, Lourdes Comallonga La conversa ajuda a construir coneixement i, per descomptat, llenguatge. Els autors i autores d'aquest llibre volen animar el lector a generalitzar la conversa entre les pràctiques docents habituals; no des d'un plantejament teòric, sinó a partir d'una experiència de la qual han recollit resultats positius. Així, en aquestes pàgines hi trobareu uns capítols que descriuen el seu potencial i uns altres que detallen les consideracions per implementar-la a nivell de centre i d'aula. També es descriu com implicar els pares en aquest projecte.

119 pàg. 14,00 €

C/ Hurtado, 29 08022 Barcelona 20

Ebook: 9,80 €

Tel.: (34) 934 080 464

www.grao.com graoeditorial@grao.com

Guix 404 | Maig 2014 | p. 21-25

Les mans que ho fan possible Eva Martínez

L’escola d’estiu arriba com un esdeveniment gairebé cerimonial de final de curs. És una trobada que regenera l’esperit dels mestres i les mestres, que arriben al juny esbalaïts d’energies i de recursos. Uns quants d’aquests mestres, que coneixen bé la importància de mantenir-nos ben desperts i en contacte amb la renovació pedagògica, preparen aquesta trobada, on potser una xerrada, una experiència o una paraula iniciarà un petit però definitiu punt d’inflexió en la nostra trajectòria.

PARAULES CLAU: Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, renovació pedagògica, formació permanent dels mestres.

Més d’un segle de vida

A FONS

Ara fa cent anys que l’Eladi Homs va fundar la primera escola d’estiu. L’olla, però, feia temps que bullia i molts mestres mantenien viu l’esperit de la renovació docent, fins que, l’any 1914, va arribar aquest reconeixement a mans del Consell d’Investigació Pedagògica.

Palesar aquesta trajectòria, que naixia en l’ombra fins que va veure la llum institucional i ha arribat –amb intensitats diferents– fins als nostres dies, ajuda a mostrar també el compromís de molts ensenyants anònims amb la renovació pedagògica catalana durant tot aquest temps. Formar part d’un moviment de mestres és un clar exercici de compromís ètic, de responsabilitat social que reverteix a curt i a llarg terminis en la millora de l’educació, en general, i en el benestar i la qualitat docents, en particular.

MRP

Mantenir el foc viu Al llarg de la seva història, els moviments de mestres han perseguit i han aconseguit mantenir vives les inquietuds de molts docents, connectar-los amb l’entusiasme i la vocació i interpel·lar les enormes possibilitats que ofereix aquesta professió. Aquest compromís s’ha materialitzat de moltes maneres diferents, com ara jornades, trobades, espais de reflexió, etc., però si hi ha un esdeveniment amb 21

Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

Guix 404 | Maig 2014

A FONS

Palesar aquesta trajectòria, ajuda a mostrar també el compromís de molts ensenyants anònims amb la renovació pedagògica catalana durant tot aquest temps entitat pròpia, amb un pes específic per tot el que comporta, és l’escola d’estiu.

La nostra generació va néixer en un moment molt kumbaià. El compromís que teníem llavors era diferent a causa de la situació social del moment. Nosaltres reivindicàvem festes o actes que no es podien celebrar a l’escola, però ara calen altres coses. En el professorat, s’està produint un canvi generacional. Jo sento molta confiança en aquestes generacions, perquè la gent que té ganes de treballar, en té ganes sempre.

Uns quants mesos abans de final de curs, quan ens atropellen els informes, les entrevistes, les memòries i tot el que comporta el tancament de cada cicle, unes quantes persones es posen a treballar en paral·lel. Són persones que han volgut detectar les necessitats formatives dels mestres de la zona, que s’han preocupat de llegir el context, que han desitjat compartir algunes paraules que val la pena sentir i que treballen per fer arribar a tots els ensenyants el millor de l’educació.

Són les persones que donaran forma a l’escola d’estiu de cada indret i que, impulsades –des de fa anys– per la creença del progrés i la innovació, del tot és possible, del sempre endavant, fan real una part dels seus somnis i –per què no dirho?– una part dels nostres.1

Afirma que es mostra confiada en el futur:

La Consol Sagrera, del Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre, fa molts anys que està compromesa amb aquesta renovació pedagògica:

Com bé diu la Consol, la força de la motivació i el compromís poden esdevenir motors importants per a la renovació, però el suport institucional és també ne-

22

Jo lluito perquè és útil, és bo, però no s’acaba el món perquè uns se’n vagin.

La vida continua, a la seva manera. Els que es queden agafaran les regnes, faran la seva escola, no tinc cap dubte del fort component vocacional de les persones que donaran continuïtat a tot això.

I fa avinent, en clau d’interès col·lectiu, una predicció per al futur: Seguirem treballant, passi el que passi.

No deixarem d’atendre les necessitats que sorgeixin. No ens conformarem amb el que hi hagi. El Departament hauria de reconèixer aquesta tasca, i no només amb les hores de formació, sinó també vetllant per tal que això continuï.

cessari perquè el motor s’engegui, funcioni i no s’aturi.

Seguirem treballant Per al Joan Lluís Barceló, del Grup de Mestres del Priorat, participar en l’organització de les escoles d’estiu va més enllà d’oferir una formació específica. Es tracta de recollir el testimoni i d’honorar el treball que uns altres mestres van encaminar: Quan una feina s’ha fet ben feta, cal que tingui continuïtat. Per a mi, és una responsabilitat amb la qual sento que he de complir. En algun moment, a mi m’ha ajudat, m’hi he entusiasmat, i el que he volgut fer ha sigut compar tir aquest entusiasme. Tot i que tinc esperança en el nostre moviment, perquè hi treballem a gust, amb un gran compromís, el futur de l’educació no depèn només de l’entusiasme. Això que està passant no és solament una aturada. És no garantir que millorem l’escola.

La força de la motivació i el compromís poden esdevenir motors importants per a la renovació, però el suport institucional és també necessari perquè el motor s’engegui, funcioni i no s’aturi

Guix 404 | Maig 2014

No es tracta només, com diu en Joan Lluís, d’oferir un seguit de cursos, sinó també de desplegar aquesta responsabilitat ètica i social, de fer alguna cosa per al bé comú i per al futur col·lectiu.

I, de retruc, convidar descaradament a reflexionar, a protegir el que creiem que és important en educació i a no defallir davant d’escenaris que poden engegar a rodar els principis bàsics d’una educació que nosaltres –que sabem bé de què parlem– entenem que és de Qualitat, així, en majúscula.

«Formadors sense fronteres» Però, a més de la responsabilitat, el compromís amb l’educació i amb la societat, les persones que fan anar els engranatges per tal que l’escola d’estiu sigui l’esdeveniment que és, bé s’emporten altres coses. La Maria Gual Figuerola, dels Moviments de Renovació Pedagògica del Baix Penedès, recorda els seus inicis: Sempre he sentit admiració cap a les persones que organitzaven tot això. Veia la gent que hi treballava, i l’admirava pel

Deia Ciceró: «Si vols aprendre, ensenya». Hi ha una professió que valora l’aprenentatge i que en gaudeix enormement, i aquesta és la nostra

Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

que feia i, a més, tenien un bon rotllo!

Vaig pensar que jo també volia fer-ho. Un cop a dins, hi he trobat gent esplèndida, amb ganes d’innovar, de donar el que calgui. Fins i tot les persones que vénen com a formadores s’encomanen d’aquest «bon rotllo» i ofereixen tot el que poden, de vegades a canvi de ben poc, en diem «formadors sense fronteres».

La Maria ho reconeix: Organitzar l’escola d’estiu m’enriqueix de maneres diferents, em fa replantejar moltes coses, em fa qüestionar-me, em deixa amb ganes de més... En definitiva, m’obre portes.

MRP

A FONS

Obrir portes, replantejar-se coses, conèixer el que funciona són objectius que repeteix cada persona que treballa en l’organització de les diferents escoles d’estiu. Objectius que, molt probablement, tenien també aquells mestres que, fa més de cent anys, van començar a moure les coses d’amagat. Si ara poguessin veure tot el camí que s’ha recorregut, no n’hi hauria cap que tingués ni un sol dubte a deixar les mateixes llavors, a preparar el 23

Guix 404 | Maig 2014

Un espai que ho reuneix tot

A FONS

La Mireia Vilalta, del Grup de Mestres del Ripollès, afirma que es tracta gairebé d’una mena de ritual:

MRP

L’escola d’estiu és part del tancament de curs. Constitueix un bon moment per refrescar-se, per pensar, per conèixer altres maneres de fer escola. És un espai que ho reuneix tot, des de xerrades que et toquen i no et deixen indiferent, fins a gent propera que està fent coses reals que funcionen. Més que una maleta de recursos, el que t’emportes és un munt de possibilitats noves.

camp tal com ho van fer perquè uns altres joves donessin continuïtat a la seva feina.

Aquells mestres de fa més de cent anys se sentirien avui orgullosos de qui porta el testimoni.

Deia Ciceró: «Si vols aprendre, ensenya». Hi ha una professió que valora l’aprenentatge i que en gaudeix enormement, i aquesta és la nostra. Fer de docent et permet mantenir sempre viva la necessitat d’aprendre, de formar-te, per així poder acompanyar millor l’aprenentatge dels infants amb qui treballem. I, com als més petits, ens agrada compartir qualsevol descobriment. La Marta Bàguena fa cinc anys que treballa de mestra. Assisteix cada any a l’Escola d’Estiu 24

de Rosa Sensat, a Barcelona, un cop acabat el curs: És un canvi d’aires, un espai on es dóna una reflexió i un intercanvi que no té lloc a l’escola, on l’activitat diària pot amb tu, perquè hi portem un ritme molt atrafegat i no sempre hi ha temps per compartir o reflexionar. A l’escola d’estiu, hi he pogut escoltar gent molt important, que sap de què parla, i això ha representat una gran oportunitat per a mi. En educació, les novetats o la renovació no entren fàcilment a l’escola. Si no busques, no afloren. Per aquesta raó em sembla important l’escola d’estiu, perquè em connecta amb la innovació. En trec molt de profit, tant de les xerrades, com de companys o companyes amb qui compartim maneres de fer.

Els espais de retirada, escolta, reflexió, supervisió o, simplement, de compartició del que es fa no són només regeneradors, sinó també necessaris en aquesta pràctica. Els humans hem sobreviscut com a espècie gràcies a les estructures cooperatives, al fet d’agrupar-nos, de perseguir plegats un benefici comú, i seguirem avançant com a societat si ens mantenim fidels en aquest paradigma i creem les estructures necessàries per continuar compar tint. És, com bé afir maven les

L’escola d’estiu és part del tancament de curs. Constitueix un bon moment per refrescar-se, per pensar, per conèixer altres maneres de fer escola

Guix 404 | Maig 2014

persones que organitzaven escoles d’estiu arreu, un projecte que va més enllà d’oferir una formació sobre una didàctica específica. És una manera de crear xarxa, de compartir cultura, de recordarnos que, per difícil que se’ns mostri la realitat, no estem sols ni ens en podem sentir. I que plegats podem apuntalar millor allò que sostindrà el nostre demà.

A l’altra banda de la xerrada que escoltem i que ens retorna les vitamines, hi ha les persones anònimes que han intuït i que han confiat que això acabaria passant. I encara més enllà hi ha un camí llarg i an-

tic que altres persones –la gran majoria, també anònimes– han anat traçant durant molts anys. Organitzar una escola d’estiu tot sentint la força de la trajectòria que es va forjar al passat és una manera irrebatible d’aportar força i esperança al nostre present i, evidentment, de projectar-nos tots plegats vers les millors possibilitats que ens pot oferir el futur. Que per molts anys més puguem veure escoles d’estiu ben vives i plenes. Que les mans, els cors i els caps que les tiren endavant no defalleixin. I si –com aquell jove Skywalker que lluitava contra Darth Vader– hem de vèncer poderosos i malèfics enemics que pre-

tenen destruir a cops d’esborrany làser el que hem construït durant anys, que la força ens acompanyi.

NOTA

1. Com a Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, volem agrair especialment la col·laboració de la Consol Sagrera, del Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre; d’en Joan Lluís Barceló, del Grup de Mestres del Priorat; de la Maria Gual Figuerola, dels Moviments de Renovació Pedagògica del Baix Penedès, i de la Mireia Vilalta, del Grup de Mestres del Ripollès, per haver compartit els records que tenen del nostre imaginari col·lectiu.

A FONS HEM PARLAT DE: - Formació i desenvolupament del professorat.

- Formació contínua del professorat / formació permanent.

- Desenvolupament professional.

AUTORA

Eva Martínez Pardo Associació Arae eva@araebcn.com Aquest article fou sol·licitat per GUIX. ELEMENTS D’ACCIó EDUCATIVA el mes de febrer de 2014 i acceptat el mes d’abril de 2015 per serhi publicat.

Llibre en castellà 366 pàg 29,00 € Ebook 20,30 €

El aprendizaje cooperativo Pere Pujolàs

1a edició, 5a reimpressió

9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo reflexiona sobre el valor de fomentar interaccions positives entre els alumnes i entre aquests i el professor i mostra com dur-lo a la pràctica. Es tracta de fomentar i donar recursos per afavorir l´organització de les tasques acadèmiques en règim d´interacció cooperativa, lluny de tendències individualistes i competitives. L´aprenentatge cooperatiu esdevé així un recurs indiscutible per atendre la diversitat dels estudiants, des d´un enfocament inclusiu en un sentit ampli, és a dir, sense excloure ni classificar ningú segons la seva capacitat o el seu rendiment.

C/ Hurtado, 29 08022 Barcelona

www.grao.com graoeditorial@grao.com

Tel.: (34) 934 080 464 25

Guix 404 | Maig 2014 | p. 26-30

I ara què? El futur de l’educació i de les escoles d’estiu

A FONS

Jaume Aguilar, Mia Balsells, Judith Surroca

Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica

Aquests dies, rellegint els nostres cent anys de vida, ens adonem que, a través de les escoles d’estiu, realment hem construït un model propi i singular de formació permanent organitzat per mestres –pels moviments de renovació pedagògica– i per a mestres de tots els àmbits i etapes educatives.

Formació i desenvolupament del professorat P

PARAULES CLAU: escoles d’estiu, moviments de renovació pedagògica, formació permanent del pro-

fessorat, formació inicial del professorat, pràctica educativa, reflexió sobre la pràctica, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Una realitat educativa passada, present i futura plena de reptes

MRP

La societat i, consegüentment, l’educació han plantejat, plantegen i plantejaran una sèrie de reptes que hem d’afrontar dia rere dia des dels centres educatius.

El professorat necessita eines de reflexió, suport entre iguals, ajut de persones amb saber i experiència pedagògica i científica. El model d’escola d’estiu s’ha anat construint a partir de referències tan pràctiques com teòriques, amb propostes transversals i referents a tots els àm26

bits del currículum, com també amb debats nous i emergents en els àmbits pedagògic i educatiu.

En alguns moments, hem fet propostes que han tingut repercussió a nivell polític i administratiu, amb una clara incid è n c i a e n e l c o n j u n t d e l s i s te m a educatiu.

Aquests fets ens enorgulleixen, sobretot perquè ens han permès donar resposta a les circumstàncies específiques de cada moment.

Guix 404 | Maig 2014

En definitiva, tots els que ens considerem aprenents, amb la qual cosa convertim l’escola en l’eina de cohesió social i de camí per construir una societat més justa i solidària. El mateix que perseguim ara, per a l’avui i per al demà.

Però no hi ha res fàcil. Igual que l’educació, les escoles d’estiu i els MRP estem en construcció contínua, a la recerca de propostes concretes que ens donin pistes per afrontar aquesta millora educativa i social, i més en moments de canvis pedagògics, socials, econòmics i polítics tan vertiginosos com els actuals. Canvis que, sense enganyar la lectora ni el lector, en alguns moments ens descoratgen en veure que comporten situacions realment tan problemàtiques com les que veiem cada dia a les aules, on es retallen tants avenços fets, la qual cosa, sovint, representa una involució cap al passat. Però també hem de ser sincers i sinceres i reconèixer que aquesta complexitat ens esperona a replantejar profundament què hem d’ensenyar i com ho hem de fer. Ens repten a repensar el

Igual que l’educació, les escoles d’estiu i els moviments de renovació pedagògica estem en construcció contínua sentit dels centres docents, dels MRP i de les escoles d’estiu.

La necessària perspectiva de l’educació al llarg de la vida en un món que es modifica ràpidament, la incorporació del coneixement entre el que aprenem dins i fora dels centres, l’ús de les tecnologies en tots els nivells laborals i quotidians, la coresponsabilitat de la comunitat educativa, fer més real la participació i la implicació dels familiars als centres educatius, la responsabilització de l’alumnat en el seu aprenentatge, l’acompanyament de l’aprenent en l’elaboració del seu projecte vital, aconseguir el treball en xarxa on el centre escolar esdevé un important mòdul educatiu, etc. són alguns dels molts reptes que tenim i que ens apassionen.

darrers cent anys sense perdre la singularitat que tant ens identifica?

Aquest és el nostre desig, i creiem que en serem capaços malgrat tots els entrebancs i les incerteses. Per experiència i per convenciment. Perquè som mestres d’aula, perquè coneixem perfectament els diversos tarannàs dels nostres companys i companyes, perquè tenim uns ideals que ens permeten posicionar-nos, perquè som dels que creiem i confiem en la capacitat del professorat, perquè tenim pro-

A FONS Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

Des de les escoles d’estiu, tindrem prou capacitat per respondre-hi? És una pregunta clau per a nosaltres. Podrem fer un exercici de prospectiva educativa i preveure allò que va més enllà de la immediatesa? Actuarem amb el mateix entusiasme i professionalitat que aquests

Lluïsa Girondo

En realitat, aquesta ha estat i continua sent la nostra raó de ser: poder donar resposta a les necessitats educatives i socials del moment des de la renovació i la innovació pedagògiques de l’escola pública, sempre posant la mirada en el més preuat per a nosaltres: l’infant, l’adolescent i les persones adultes.

27

Guix 404 | Maig 2014

A FONS

fessionalitat i hem adquirit un compromís amb la comunitat educativa i perquè hi continuarem treballant fent xarxa i seguint despertant el sentiment de responsabilitat i col·laboració.

Els reptes de les escoles d’estiu del futur Les escoles d’estiu, en el futur, han de ser un ressò de tots els temes emergents a nivell educatiu, i n’han de ser amb la voluntat d’explorar, investigar i promoure camins nous per resoldre els reptes que la societat ens planteja. Ho faran creant, dissenyant i promovent àmbits, temàtiques i orienta-

cions innovadors; provocant la reflexió i la indagació com a manera d’anticipar-se als canvis i a les reformes dels darrers temps; fent una crida a participar-hi, tant pel que respecta a l’organització com a tots els agents educatius (mestres, famílies, educadors no formals, entitats i administracions); sense por de la renovació també del model d’escola d’estiu i acceptant el risc d’equivocar-nos, com hem fet sempre, i perquè cada escola d’estiu es pugui adaptar a les necessitats del seu territori.

Les escoles d’estiu han de continuar sent llocs d’esperança, on es pensi en la possibilitat que una altra educació i una altra

Les escoles d’estiu han de ser un bon instrument i generar dinàmiques d’intercanvi, debat, reflexió i propostes educatives diferents, útils i necessàries

manera d’organitzar-la i d’exercir-la és possible. Una altra educació que recupera les millors idees i les més centrals del fet docent, i que ho fa clarament immersa en la societat actual. Tant si agrada com si no, aquesta és una de les funcions dels moviments de renovació pedagògica.

La clau es troba principalment a reivindicar una professionalitat docent en el servei públic; que garanteixi estabilitat, revisió i avaluació periòdica, com també vinculació als projectes de centre; que sigui flexible, dinàmica, i que afavoreixi el compromís ètic de l’ensenyant. Com? La professionalitat, com tot, també es desenvolupa i s’aprèn. Per tant, necessitem més que mai una formació docent diferent, útil, vàlida i de qualitat, on el que es debati siguin estratègies, reflexions, teories i pràctiques per millorar l’escola i el sistema educatiu. Amb un interès global i transversal, fent referència constant a les noves pràctiques que tenen en compte l’infant com a referent.

MRP

Les escoles d’estiu han de ser un bon instrument i, alhora, generar dinàmiques d’intercanvi, debat, reflexió i propostes 28

Guix 404 | Maig 2014

educatives diferents, útils i necessàries per als propis MRP i per als centres educatius.

Seguirem treballant per les persones aprenents de qualsevol edat –des de la primera infància fins a les persones adultes–, per la personalització de l’aprenentatge, per la igualtat d’oportunitats i la inclusió. Ho farem des del valor de la diferència, amb estratègies adreçades a lluitar contra la desigualtat, amb el reconeixement de l’infant, l’aprenent competent, el seu propi itinerari formatiu al llarg de la vida. Com ens deia Maria Montessori, «tocar el nen és tocar el punt més delicat i vital, on tot pot decidir-se i renovar-se, on tot és ple de vida, on es troben tancats els secrets de l’ànima, per aquí s’elabora l’educació de l’home del demà».

Ens preguntarem quin sentit tenen per a l’alumnat els coneixements que oferim actualment, quins són els escenaris reals dels seus aprenentatges, com generem oportunitats per aprendre, com podem innovar i renovar generant situacions reals d’assoliment de sabers, quins haurien de ser els aprenentatges bàsics i imprescindibles, com podem personalitzar el currículum (Coll, 2007).

Per tant, estudiarem com podem canviar el disseny del currículum a un model no prescriptiu, transversal, competencial i amb una nova redistribució molt més global de les àrees, potenciant-ne la selecció,

la definició i la gestió des dels centres educatius. La tendència de la formació ha de ser la d’utilitzar les àrees instrumentals, situant-les, però, clarament en el que són: instruments. Potenciarem diferents mirades del currículum (científiques, artístiques, motrius i més expressives), estudiarem com podem dotar les noves tecnologies de sentit, etc. Buscarem l’equilibri entre allò que els infants desitgen aprendre i allò que les mestres i els mestres creiem que han de saber. Destriarem els aprenentatges bàsics i imprescindibles per afrontar els reptes d’avui (Coll, 2007).

Donarem estratègies i eines per gestionar el currículum basat en els processos d’aula amb flexibilitat, planificació, horitzontalitat. Revisarem els models avaluatius basats exclusivament en els resultats finals i cercarem la riquesa dels processos. Hem d’anar més enllà, superar la primacia exclusiva de les notes quantitatives, dels nivells homogenis i fixats prèviament i dels continguts conceptuals sovint descontextualitzats. En definitiva, parlarem de què significa educar, com i per a què cal educar i aprendre en un escenari nou amb idees i pràctiques docents noves.

Actuarem com a comunitat per tal d’educar en un sentit global, convençudes i convençuts que l’èxit es construeix si sabem actuar de forma coordinada en tots els àmbits que envolten l’infant. Per això serà necessari parlar, en primer lloc, dels neguits que se’ns generen avui, de com podem cercar

el benestar als centres educatius, de com fomentarem una cultura educativa basada en la convivència i en el compromís de tota la comunitat pedagògica i de com potenciarem actituds com ara la confiança. Buscarem exemples d’espais de participació i d’implicació que puguin facilitar aquests vincles. Sobretot, cercarem espais per retrobar-nos, poder compartir parers i construir possibilitats amb tota la comunitat, que ens permetin redescobrir, entre totes i tots, el poder dels centres i el seu entorn, per aconseguir els canvis desitjats.

Ressaltarem la força del treball en xarxa; del treball col·laboratiu, distribuït, participatiu i respectuós. Discutirem com podem garantir el dret a l’educació de tots els infants, de totes les persones; parlarem de si el servei públic actual ens assegura aquest dret. Analitzarem si l’escola va més enllà de la instrucció i de la socialització, com també quines polítiques són necessàries per poder fer possible tot el que necessitem.

La reflexió compartida de l’educació ens ha de portar a pensar i a repensar la pròpia funció docent; a qüestionar-nos quin tipus de professorat necessitem, com fem del docent una persona competent, amb acti29

A FONS Escoles d’estiu: essència de la renovació pedagògica Formació i desenvolupament del professorat P

Guix 404 | Maig 2014

A FONS

HEM PARLAT DE: - Formació contínua del professorat / formació permanent.

- Història de l’educació.

Ens interessa potenciar una formació basada en les necessitats dels centres docents, en la reflexió sobre la pràctica, en l’intercanvi d’experiències i en l’anàlisi dels processos d’aula. i que també siguin un referent en la formació inicial del professorat

tuds d’escolta, de receptivitat, d’empatia, de confiança i amb compromís. Haurem de parlar sobre la formació inicial, sobre quin tipus d’aprenentatge necessitem per al desenvolupament de la nostra professió. Farem propostes sobre com el promovem els diferents agents formatius.

Entre altres qüestions, parlarem del coneixement que els MRP oferim a les escoles d’estiu. Hem d’aprofundir en el nostre model que parteix de l’aula i que hi vol revertir, que té en compte la veu i el compromís de les mestres i dels mestres en el disseny, el desenvolupament, l’avaluació i que cerca la incidència en la pràctica educativa, aportant reflexió, eines i coherència al fet pedagògic.

les d’estiu siguin un referent en la formació inicial del professorat. Ens sembla imprescindible establir una relació formativa entre el professorat en actiu i els centres de formació inicial. És una necessitat per mantenir la vitalitat del sistema, per promoure l’intercanvi i el relleu generacional.

Els formadors i les formadores hi tenen un paper fonamental. Seguirem apostant perquè sigui professorat en actiu de diferents etapes pedagògiques, perquè això pot generar reflexió, participació i inducció a la pràctica educativa. Aquest professorat hauria de gaudir d’una reducció de càrrega lectiva i d’ajuts específics per tal de poder dur a terme aquesta feina.

AUTORIA

Jaume Aguilar Vallès Mia Balsells Judith Surroca Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya fmrpc.jaumeaguilar@gmail.com rbalsell@xtec.cat jsurroca@gmail.com Aquest article fou sol·licitat per GUIX. ELEMENTS D’ACCIó EDUCATIVA el mes de febrer de 2014 i acceptat el mes d’abril de 2015 per serhi publicat.

En conseqüència, a les escoles d’estiu, no ens volem basar en formats ni en temàtiques preferents o prescriptives, sinó que ens interessa potenciar una formació basada en les necessitats dels centres docents, en la reflexió sobre la pràctica, en l’intercanvi d’experiències i en l’anàlisi dels processos d’aula. Potenciarem l’organització de comunitats crítiques d’ensenyants, d’un centre o d’una zona. També amb els mestres en formació. Volem que les esco30

pació del professorat en aquesta construcció consisteix a fer moviment, fer renovació pedagògica.

Tot aquest plantejament forma part d’un debat que volem encetar a la commemoració del centenari que estem preparant per al 5 de juliol a la UAB i que volem seguir treballant des dels MRP en tot el territori català i al llarg dels propers dos anys.

Per això, per tot l’escrit, per a tots els que encara teniu l’esperança que l’educació és una arma carregada de futur i una peça fonamental en la inversió per una societat més lliure, equitativa i comunitària.

Si també ets dels que, com Paulo Freire (1997), creu que «l’educació en realitat necessita tant de formació tècnica, científica i professional, com de somnis i utopies» i que, com digué Nelson Mandela (1918-2013), «l’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món», volem aprofitar l’avinentesa per convidar-te especialment el dia 5 i continuar el debat plegats.1

Ens agradaria que aquesta formació fos obligatòria i sense cap cost econòmic, ni per a les persones assistents ni per a les formadores i els formadors.

1. En podeu trobar informació completa al nostre web: http:mrp.cat

Intentarem continuar treballant els ensenyaments que extraguem de l’escola d’estiu durant el curs escolar, tot generant dinàmiques d’intercanvi, debat, reflexió i propostes educatives als propis MRP i als centres educatius. En definitiva, la partici-

COLL, C. (dir.) (2007): Currículum i ciutadania: El què i el per a què de l’educació escolar.

Barcelona. Mediterrània.

FREIRE, P. (1997): A la sombra de ese árbol.

Barcelona. El Roure.

NOTA

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Complim 100 anys!!!

100 anys d’Escola d’Estiu, 100 anys de compromis i treball, 100 anys de Renovació Pedagògica