TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORIUM DE PALMA (CICLE BACH) | 14 / 02 / 19 | 20.00 H
#
08
60’
Passió segons Sant Mateu BWV 244
Johann Sebastian Bach (1685-1750) Passió Domini Nostri J.C. Secundum Evangelistam Matthaeum PART I
1. C or: Kommt, ihr Töchter 2. Recitatiu: Da Jesus diese Rede vollendet hatte (Evangelista, Jesús) 3. Coral: Herzliebster Jesu, was hast du verbrochen 4a. Recitatiu: Da versammleten sich die Hohenpriester (Evangelista) 4b. Cor: Ja nicht auf das Fest 4c. Recitatiu: Da nun Jesus war zu Bethanien (Evangelista) 4d. Cor: Wozu dienet dieser Unrat 4e. Recitatiu: Da das Jesus merkete (Evangelista, Jesús) 5. Recitatiu: Du lieber Heiland du (alto) 6. Aria: Buß’ und Reu (contralt) 7. Recitatiu: Da ging hin der Zwölfen einer (Evangelista, Judes) 8. Aria: Blute nur, du liebes Herz (soprano) 9a. Recitatiu: Aber am ersten Tage (Evangelista) 9b. Cor: Wo willst du, dass wir bereiten 9c. Recitatiu: Er sprach: Gehet hin in die Stadt (Evangelista, Jesús) 9d. Cor: Herr, bin ich’s? 10. Coral: Ich bin’s, ich sollte büßen 11. Recitatiu: Er antwortete und sprach (Evangelista, Jesús) 12. Recitativo Wiewohl mein Herz in Tränen schwimmt (soprano) 13. Aria: Ich will dir mein Herze schenken 14. Recitatiu: Und da sie den Lobgesang (Evangelista, Jesús) 15. Coral: Erkenne mich, mein Hüter 16. Recitatiu: Petrus aber antwortete (Evangelista, Jesús, Pere) 17. Coral: Ich will hier bei dir stehen 18. Recitatiu: Da kam Jesus mit ihnen (Evangelista, Jesús) 19. Recitatiu amb choral: O Schmerz! (tenor i cor) 20. Aria amb cor: Ich will bei meinem Jesu wachen (tenor i cor) 21. Recitatiu: Und ging hin ein wenig (Evangelista, Jesús) 22. Recitatiu: Der Heiland fällt (baix) 23. Aria: Gerne will ich mich bequemen (baix) 24. Recitatiu: Und er kam zu seinen Jüngern (Evangelista, Jesús) 25. Coral: Was mein Gott will 26. R ecitativo Und er kam und fand sie schlafend (Evangelista, Jesús, Judes) 27a. Aria amb cor: So ist mein Jesus nun gefangen (soprano, contralt i cor) 27b. Cor: Sind Blitze, sind Donner 28. Recitatiu: Und siehe, einer aus denen (Evangelista, Jesús) 29. Coral: O Mensch, bewein dein Sünde groß 20’
PAUSA (20 min.)
2
70’
PART II 30. Aria amb cor: Ach, nun ist mein Jesus hin (contralt i cor) 31. Recitatiu: Die aber Jesum gegriffan hatten (Evangelista) 32. Coral: Mir hat die Welt trüglich gericht’t 33. Recitatiu: Und wiewohl viel falsche Zeugen (Evangelista, gran sacerdot, testimonis I, II) 34. Recitatiu: Mein Jesus schweigt (tenor) 35. Aria: Geduld, wenn mich falsche Zungen (tenor) 36a. R ecitatiu: Und der Hohepriester antwortete (Evangelista, Jesús, gran sacerdot) 36b. Cor: Er ist des Todes schuldig 36c. Recitatiu: Da speieten sie aus (Evangelista) 36d. Cor: Weissage uns, Christe 37. Coral: Wer hat dich so geschlagen 38a. Recitatiu: Petrus aber saß draußen (Evangelista, Pere,criades I,II) 38b. Cor: Wahrlich, du bist auch einer 38c. Recitatiu: Da hub er an sich zu verfluchen (Evangelista, Pere) 39. Aria: Erbarme dich, mein Gott (contralt) 40. Coral: Bin ich gleich von dir gewichen 41a. Recitatiu: Des Morgens aber hielten alle (Evangelista, Judes) 41b. Cor: Was gehet uns das an 41c. R ecitatiu: Und er warf die Silberlinge (Evangelista, sacerdot I.II) 42. Aria: Gebt mir meinen Jesum wieder (Judes) 43. Recitatiu: Sie hielten aber einen Rat (Evangelista, Pilat, Jesús) 44. Coral: Befiehl du deine Wege 45a. R ecitatiu: Auf das Fest aber (Evangelista, Pilat, dona de Pilat, cor) 45b. Cor: Lass ihn kreuzigen! 46. Coral: Wie wunderbarlich ist doch diese Strafe 47. Recitatiu: Der Landpfleger sagte (Evangelista, Pilat) 48. Recitatiu: Er hat uns allen wohlgetan (soprano) 49. Aria: Aus Liebe will mein Heiland sterben (soprano, cor) 50a. Recitatiu: Sie schrieen aber noch mehr (Evangelista) 50b. Cor: Lass ihn kreuzigen! 50c. Recitatiu: Da aber Pilatus sahe (Evangelista, Pilat) 50d. Cor: Sein Blut komme über uns 50e. Recitatiu: Da gab er ihnen Barrabam (Evangelista) 51. Recitatiu: Erbarm es Gott! (contralt) 52. Aria: Können Tränen meiner Wangen (contralt) 53a. Recitatiu: Da nahmen die Kriegsknechte (Evangelista) 53b. Cor: Gegrüßet seist du, Jüdenkönig! 53c. Recitatiu: Und speieten ihn an (Evangelista) 54. Coral: O Haupt voll Blut und Wunden 55. Recitatiu: Und da sie ihn verspottet hatten (Evangelista) 56. Recitatiu: Ja freilich will in uns (baix) 57. Aria: Komm, süßes Kreuz (baix, cor) 58a. Recitatiu: Und da sie an die Stätte kamen (Evangelista) 58b. Cor: Der du den Tempel Gottes zerbrichst 58c. Recitatiu: Desgleichen auch die Hohepriester (Evangelista) 58d. Cor: Andern hat er geholfen 58e. Recitatiu: Desgleichen schmäheten ihn auch (Evangelista) 59. Recitatiu: Ach Golgatha (contralt) 60. Aria amb cor: Sehet, Jesus hat die Hand (contralt, cor)
3
70’
PART II 61a. Recitatiu: Und von der sechsten Stunde an (Evangelista, Jesús) 61b. Cor: Der rufet dem Elias 61c. Recitatiu: Und bald lief einer (Evangelista) 61d. Cor: Halt! laß sehen 62. Coral: Wenn ich einmal soll scheiden 63a. Recitatiu: Und siehe da (Evangelista) 63b. Cor: Wahrlich, dieser ist Gottes Sohn 63c. Recitatiu: Und es waren viel Weiber da (Evangelista) 64. Recitatiu: Am Abend, da es kühle war (baix) 65. Aria: Mache dich, mein Herze, rein (baix, cor) 66a. Recitatiu: Und Joseph nahm den Leib (Evangelista) 66b. Cor: Herr, wir haben gedacht 66c. Recitatiu: Pilatus sprach zu ihnen (Evangelista, Pilat) 67. Recitatiu: Nun ist der Herr zur Ruh gebracht (soprano, contralt, tenor, baix, cor) 68. Cor: Wir setzen uns mit Tränen nieder
NICHOLAS MULROY, EVANGELISTA WILLIAM BERGER, BAIX / JESÚS ROBIN TRISTCHLER, TENOR ANNA REINHOLD, MEZZO JUDITH VAN WANROIJ, SOPRANO CRIADES I,II (SOPRANO) JUDAS, PERE, PILAT, SACERDOTS I.II (BAIX) DONA DE PILAT (SOPRANO), TESTIMONIS I, II (CONTRALT, TENOR): ÀNGELS RIERA, IRENE GILI, CONNY VIGNOLLE, INÈS MAS, GERARD ABRIL, RAFEL DOMINGO, PERE B., MIQUEL COMPANY CORAL INFANTIL ONZEQUINZE DE JOVENTUTS MUSICALS DE PALMA (ESTHER BARCELÓ I SANTIAGO FRANCIA, DIR.) CORAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS (JOAN COMPANY, DIR.) JONATHAN COHEN, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS 4
NOTES AL
PROGRAMA
LA PASSIÓ SEGONS EL MESTRE BACH Bàrbara Duran
CAT
Imaginau per un moment que, en un tancar i obrir d’ulls, apareix penjat a la vostra saleta d’estar el Guernica de Picasso. O bé que dins la vostra habitació, suspeses sobre el vostre llit, hi apareixen les voltes del temple de la Sagrada Família; o que travessau els passadissos de la Gran Piràmide de Gizeh com si fos casa vostra. Experiències, totes elles, úniques i gairebé inimaginables. Però que no deixen de ser el mateix que escoltar la Passió segons Sant Mateu que el mestre Bach va escriure. Parlem, aquí, de monuments aixecats per la destresa de l’home, d’obres que sobreviuran generacions perquè constitueixen, en si mateixes, una mostra d’allò que és sagrat per inabastable, de la força mateixa de la creació que alimenta la vida en totes les seves dimensions. Bach escriu un tractat sobre les emocions humanes: l’amor, la desesperació, la solitud, l’abandonament, els dubtes vitals... Escriu sobre el repte més gran que té la vida i que és, sens dubte, la mort. Potser per això aquesta Passió segons Sant Mateu aixeca, precisament, passions. Arreu del món segueix interpretant-se, sovint amb caràcter participatiu (el públic pot cantar, si així ho vol). Mentre les esglésies es van buidant per moments, aquesta obra omple catedrals, capelles, auditoris... Bach va acabar aquesta obra per al Divendres Sant de 1727, i la va revisar posteriorment. Fou representada diverses vegades en vida seva, i cal tenir en compte que el conjunt de músics amb els quals comptava llavors no eren, ni de molt, els que la interpreten avui dia. Hi ha també un fet molt important associat a aquesta Passió: el 1829, Mendelssohn la recuperà a Berlin, i aquest esdeveniment és considerat el primer pas per a una nova visió de la música des de la vessant historicista que inicia un dels corrents interpretatius més importants al llarg del segle XX. 6
Una Passió és un drama litúrgic, un oratori on els participants no anaven vestits ni tenien un escenari amb decorat. En el primer coral, l’angoixa existencial, el dolor i la recerca de redempció hi són presents. Però hi apareixen també personatges que surten a l’òpera o en una obra de teatre: l’Evangelista recita la història, és acompanyat a vegades per Jesús o les serventes, el suprem sacerdot, Pilat o bé el poble. Bach no deixa ben parat el poble: és veritat que canta fragments d’extrema bellesa, però també crida, escup, menteix i acusa Jesús. El llibret original de Picander ha estat objecte d’estudis; sembla que llibres personals de Bach, amb sermons sobre la Passió, foren usats per a les lletres finalment escollides. El cor apareix dividit en dues parts, amb rols diferents: el cor I és el poble coetani a Jesús i el cor II representa els testimonis fidels de la seva mort. L’Evangelista és interpretat per un tenor, mentre que Jesús és interpretat per un baríton. Musicalment, Bach treballa sobre diversos esquemes formals. Per una banda, el recitatiu secco o accompagnato (el baix amb clavecí i viola o bé amb més instruments acompanyants) marca una diferència teatral i expressiva pel que fa a la part narrada. Els breus fragments instrumentals són bellíssims, amb un llenguatge formal depurat; és aquí on Bach usa petits motius que donen cohesió estilística a tot l’entramat. Alguns recitatius són cantats amb el continu i flautes, o bé amb l’oboè, altres amb violins; però a la següent ària aquests mateixos instruments apareixen, vinculant cada recitatiu amb la seva corresponent ària. Diferents textures hi són presents: el contrapunt, l’homofonia sòlida dels corals, la melodia acompanyada de les àries... Joies com Erbarme dich o la darrera ària Gerne will ich mich bequemen sintetitzen les etapes que els éssers humans han de superar davant el destí inevitable: la negació, la lluita, la desesperació i, finalment, l’acceptació. 7
LA PASIÓN SEGÚN EL MAESTRO BACH Bàrbara Duran
ESP
Imagine por un momento que, en un abrir y cerrar de ojos, aparece colgado en su salita de estar el Guernica de Picasso. O bien que en su habitación, suspendidas sobre su cama, aparecen las bóvedas del templo de la Sagrada Familia; o que atraviesa los pasillos de la Gran Pirámide de Guiza como si fuera su casa. Experiencias, todas ellas, únicas y casi inimaginables. Pero que no dejan de ser lo mismo que escuchar la Pasión según San Mateo que escribió el maestro Bach. Hablemos, aquí, de monumentos levantados por la destreza del hombre, de obras que sobrevivirán generaciones porque constituyen, en sí mismas, una muestra de lo que es sagrado por inalcanzable, de la fuerza misma de la creación que alimenta la vida en todas sus dimensiones. Bach escribe un tratado sobre las emociones humanas: el amor, la desesperación, la soledad, el abandono, las dudas vitales... Escribe sobre el mayor reto que tiene la vida y que es, sin duda, la muerte. Quizás por ello esta Pasión según San Mateo levanta, precisamente, pasiones. Por todo el mundo sigue interpretándose, a menudo con carácter participativo (el público puede cantar, si así lo desea). Mientras las iglesias se van vaciando por momentos, esta obra llena catedrales, capillas, auditorios... Bach acabó esta obra para el Viernes Santo de 1727, y la revisó posteriormente. Fue representada varias veces en su vida, y es necesario tener en cuenta que el conjunto de músicos con los cuales contaba entonces no eran, ni mucho menos, los que la interpretan hoy en día. Hay también un hecho muy importante asociado a esta Pasión: en 1829, Mendelssohn la recuperó en Berlin, y este acontecimiento es considerado el primer paso para una nueva visión de la música desde la vertiente historicista que inicia una de las corrientes interpretativas más importantes a lo largo del siglo XX. 8
Una Pasión es un drama litúrgico, un oratorio donde los participantes no iban vestidos ni tenían un escenario con decorado. En el primer coral, la angustia existencial, el dolor y la búsqueda de redención están presentes. Pero aparecen también personajes que salen en la ópera o en una obra de teatro: el Evangelista recita la historia, está acompañado a veces por Jesús o las sirvientas, el supremo sacerdote, Pilato o bien el pueblo. Bach no deja bien parado al pueblo: es verdad que canta fragmentos de extrema belleza, pero también chilla, escupe, miente y acusa a Jesús. El libreto original de Picander ha sido objeto de estudios; parece que libros personales de Bach, con sermones sobre la Pasión, fueron usados para las letras finalmente escogidas. El coro aparece dividido en dos partes, con roles diferentes: el coro I es el pueblo coetáneo a Jesús y el coro II representa a los testigos fieles de su muerte. El Evangelista es interpretado por un tenor, mientras que Jesús es interpretado por un barítono. Musicalmente, Bach trabaja sobre varios esquemas formales. Por una parte, el recitativo secco o accompagnato (el bajo con clave y viola o bien con más instrumentos acompañantes) marca una diferencia teatral y expresiva con respecto a la parte narrada. Los breves fragmentos instrumentales son bellísimos, con un lenguaje formal depurado; es aquí donde Bach usa pequeños motivos que dan cohesión estilística a todo el entramado. Algunos recitativos son cantados con el continuo y flautas, o bien con el oboe, otros con violines; pero en la siguiente aria estos mismos instrumentos aparecen, vinculando cada recitativo con su correspondiente aria. Diferentes texturas están presentes: el contrapunto, la homofonía sólida de los corales, la melodía acompañada de las arias... Joyas como Erbarme dich o la última aria Gerne will ich mich bequemen sintetizan las etapas que los seres humanos tienen que superar delante del destino inevitable: la negación, la lucha, la desesperación y, finalmente, la aceptación. 9
THE PASSION ACCORDING TO MAESTRO BACH
ENG
Bàrbara Duran
Imagine for a moment that, in the twinkling of an eye, Picasso’s Guernica appeared hanging from a wall in your living-room. Or that, in your chamber, over your bed head, you could suddenly see the vaults of the Sagrada Família. Or, what is more, that you were to wander the passages of the Great Pyramid of Gizeh as if around your own home corridors. Such experiences would be unique and are almost unimaginable, but they are not at all different from listening to Maestro Bach’s St Matthew’s Passion. We are talking about monuments erected by human hands, works that will outlive generations because they constitute (by themselves) proof of the sacred and the unattainable, of the power of creativity that feeds life in all its dimensions. Bach wrote a treaty on human emotion: love, despair, solitude, neglect, vital questions... He wrote about the greatest challenge in life which is, without a doubt, death. Maybe this is why his St Matthew’s Passion stirs passions, precisely. It is still being interpreted around the world, often including participation (the audience is allowed to sing, if they wish to). While churches are increasingly becoming empty, this work can fill up cathedrals, chapels and auditoriums. Bach finished composing it on Good Friday, 1727, and reviewed the piece later on. It was performed twice during his life, and we must bear in mind that the ensemble of musicians he counted on were very far from the ones who interpret the piece today. Another important fact relates to this Passion: in 1829, Mendelssohn recovered the piece in Berlin, and the event is considered to be the first step to a new vision of music, from the historicist point of view, initiating one of the main interpretative schools in the XXth century. 10
A Passion is a liturgical drama, an oratorio where part-takers were neither dressed, nor had a stage scenery. The first choral pictures existential anguish, pain and the search for redemption; but there also appear some characters that come from the opera or theatre: the Evangelist recites the story, and he is sometimes accompanied by Jesus or the servants, the supreme priest, Pilate or the people. Bach is not so kind with the people: although they sing passages of extreme beauty, they also shout and scream, spit, lie and accuse Jesus. The original libretto, by Picander, has been studied in detail: apparently, Bach’s personal books with sermons about the Passion were used to create the final lyrics. The choir is divided in two sections, with different roles: Choir I is made up by peoples contemporary to Jesus, while Choir II represents the faithful witnesses of his death. The Evangelist is interpreted by a tenor, and Jesus is interpreted by a baritone. Musically, Bach works on several formal diagrams. On the one hand, the recitative secco or accompagnato (the bass with harpsichord and viola, or with more accompanying instruments) sets a theatrical and expressive difference to the narrated parts. The short instrumental fragments are beautiful, with a formally depurated language: here, Bach uses small motives that bring stylistic cohesion to the whole scheme. Some recitatives are sung with the continuo and flutes, or with the oboe, or with violins; but in the following aria, the same instruments appear and bind together each recitative with its corresponding aria. There are several textures present: counterpoint, the solid homophony in the chorals, accompanying melody in the arias... Diamonds such us Erbarme dich or the last aria Gerne will ich mich bequemen synthesize the stages that we, human beings, must overcome to face our inescapable destiny: negation, struggle, despair and, eventually, acceptance. 11
JUDITH VAN WANROIJ Soprano
CAT
La soprano holandesa Judith van Wanroij va estudiar amb Margreet Honig al conservatori d’Amsterdam i a la De Nederlandse Opera Academie. Fou guardonada amb el primer premi a l’Erna Spoorenberg Vocalisten Presentation i, l’any 2005, va participar a Le Jardin des Voix (Les Arts Florissants). El seu debut operístic va ser en el paper protagonista de La Périchole, i des d’aleshores ha continuat cantant papers com el de Musetta a La Bohème, Karolina a Dvê Vdovy, Drusilla / Virtù / Damigella / Valletto a L’Incoronazione di Poppea, Júlia a Der Vetter aus Dingsda, Belinda a Dido i Enees, Echo a Ariadne auf Naxos, Tisbe a Píram i Tisbe, Ília a Idomeneo, Despina a Così fan tutte, Cléone / Minyona / Ombra a Càstor i Pollux, el Cor femení a El rapte de Lucrècia, Donna Elvira a Don Giovanni, Emilie / Fatime a Les Indes Galantes, Oriane a Amadis (Lully), Hypermnestre a Les Danaïdes (Salieri), Camille a Les Horaces (Salieri), La Glòria / Phénice / Mélisse a Armide (Lully), la protagonista de Fedra (Lemoyne), la protagonista d’Alceste (Lully), la protagonista d’Orfeu (Rossi) i La Comtessa a Le Nozze di Figaro (Mozart), en nombroses cases d’òpera i festivals d’arreu d’Europa: DNO, Liceu, Teatro Real, l’Òpera Nacional de Lorraine, l’Òpera Reial de Valònia, Aalto Theater d’Essen, Grand Théâtre de Luxemburg, Festival d’Aix-en-Provence, Wiener Festwochen, Concertgebouw, la Filharmònica de París i la Wigmore Hall. Tot i que la seva carrera abasta els estils des del període de Monteverdi fins a Britten, van Wanroij s’ha especialitzat en música barroca francesa, i en aquest sentit ha treballat amb William Christie, René Jacobs, Christophe Rousset, Raphaël Pichon, Hervé Niquet, Skip Sempé, Frans Brüggen i Leonardo Alarcón, entre d’altres. La seva discografia ofereix una mostra d’una gran varietat de compositors, com Bach, Purcell, Lully, Rameau, Mendelssohn, Mahler i Gounod.
12
ANNA REINHOLD Mezzosoprano
CAT
Després d’estudiar al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París i a la Universitat de Viena, Reinhold va debutar als escenaris sota la batuta de William Christie. Havent estat seleccionada per formar part de “Le Jardin des Voix”, de l’acadèmia Les Arts Florissants, va cantar el paper de Cíbele a la represa de la mítica producció d’Atys (Lully), a l’Opéra Royal de Versalles i a l’Acadèmia de Música de Brooklyn, (Nova York). D’aquí van sorgir més col·laboracions amb Les Arts Florissants: la Bruixa a Dido i Enees, Damon a Acis i Galatea (Handel), Proserpina a La descente d’Orphée aux enfers (Charpentier), un recital d’àries de Rameau a la Konzerthaus de Viena i al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, i gires de concerts i enregistraments del programa “Airs sérieux et à boire”. Des d’aleshores, Reinhold ha col·laborat amb diferents directors i agrupacions musicals, com Leonardo García Alarcón amb la Cappella Mediterranea, Raphaël Pichon amb Pygmalion, Vincent Dumestre amb Le Poème Harmonique, SimonPierre Bestion amb La Tempête, Ryan Brown amb l’Opéra Lafayette, John Butt amb l’Orquestra d’Edimburg, Jos van Veldhoven amb Bachvereniging, Jonathan Cohen amb l’Orquestra d’Auvergne, o Andrea Marcon amb La Cetra Barockorchester de Basilea. Pel que fa als escenaris operístics, ha cantat en el paper principal de L’italiana in Algeri de Rossini i com a Melisenda a Pel·leas i Melisenda de Debussy, al Théatre des Champs-Elysées i a l’Atelier Lyrique de Tourcoing; com a Elena de Cavalli, al Festival d’Aix-en-Provence, o com a Pandora d’El Prometeu de Draghi, a l’Òpera de Dijon. És convidada habitual a festivals de música de cambra com Les Musicales de Colmar (Pierrot Lunaire, Wesendonck Lieder, Lieder eines fahrenden Gesellen), el festival Kaposvar i el Festival de Budapest (Les Scènes d’un roman, de Kurtag), o el Festival de Cork, a Irlanda (The Diary of One Who Disappeared, de Janaček). D’entre els seus projectes per a la temporada 2018/2019, cal destacar-ne: El somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, a Seine Musicale amb Accents and Insula Orchestra (dirigida per Laurence Equilbey); una gira europea amb el programa “Airs sérieux et à boire” de Les Arts Florissants; La Passió segons Sant Mateu de Bach, amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, a Mallorca i La Senna festeggiante de Vivaldi, amb l’Arcangelo Ensemble, al Wigmore Hall de Londres (ambdues dirigides per Jonathan Cohen); la cantata Fedra (Britten), amb l’Orquestra Regional de Normandia; el programa “Dansa” amb Poème Harmonique a Rouen; concerts amb l’agrupació musical “Il Caravaggio”, i el paper de segona donzella a Der Zwerg (Zemlinski), al Teatre de Caen.
13
ROBIN TRITSCHLER Tenor
CAT
Robin Tritschler va ser nomenat BBC New Generation Artist i ha actuat amb una sèrie de grans orquestres, incloent-hi l’Orquestra Filharmònica de Londres (Yannick Nézet-Séguin i Vladímir Jurowski), l’Orquestra Nacional de Lió (Yutaka Sado), la Fundació Gulbenkian de Lisboa, l’Orquestra Filharmònica de Hong Kong (Edo de Waart), l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam (Philippe Herreweghe), la Virtuosi de Moscou (Vladímir Spivakov), la Pygmalion (Raphael Pichon) i la Filharmònica de la BBC (Juanjo Mena), i amb Sir Mark Elder, al BBC Proms. Va interpretar El Messies per al papa Benet XVI, amb motiu del 80è aniversari de l’Estat del Vaticà, i va oferir la primícia al Regne Unit de La passió segons Sant Joan de C. P. E. Bach, amb l’Orquestra Simfònica de Bournemouth, sota la batuta de Kirill Karabits. Amb l’Òpera Nacional de Gal·les, Tritscher ha interpretat els papers operístics del Comte Almaviva a Il barbiere di Siviglia; Nemorino de L’elisir d’amore, Narraboth de Salomé, Ferrando de Così fan tutte, Don Ottavio a Don Giovanni i Belmonte a Die Entführungaus dem Serail. Va debutar amb la Royal Opera de Covent Garden a Wozzeck, i amb la Garsington Opera com a Ferrando. Tritscher també actua en òperes contemporànies i ha creat els papers de tenor a Ça Ira, de Roger Waters, i Piccard in Space, de Will Gregory, a més d’aparèixer a Wagner Dream (WNO), de Jonathan Harvey, i De Materie, de Louis Andriessen, per al Ruhr Triennale Festival i el Teatro Colón de Buenos Aires. Va debutar al Bregenz Festival amb una nova òpera encarregada per Thomas Larcher, The Hunting Gun. La seva discografia, que es va ampliant, inclou un enregistrament molt aplaudit per la crítica de cançons de la Primera Guerra Mundial, amb Malcolm Martineau (Signum Records). D’entre els compromisos recents, cal destacar el recital d’obertura de la temporada 2017/2018 a la Wigmore Hall; Scwhanengesang, a San Diego, amb Inon Barnatan; concerts amb les orquestres Bayerische Rundfunk, Pygmalion, NDR Hannover, Filharmònica de Londres i Royal Concertgebouw, i el seu retorn al Festival Risor de Música de Cambra. Durant la temporada 2018/2019, el podrem sentir a Creation, amb l’Orquestra Simfònica de St. Louis (McGegan); Nelson Mass, amb l’Orquestra Nacional d’Espanya (Afkham); l’Evangelista de La passió segons Sant Mateu, amb l’Orquestra Simfònica de Sao Paulo (Stutzmann); la Missa en si menor, amb Les Violons du Roy (Labadie); Faust Szenen, de Schumann, a Utrecht, amb Markus Stenz, i en una residència de recitals al llarg de tota la temporada a la Wigmore Hall. A més, tornarà a la Royal Opera House de Covent Garden.
14
NICHOLAS MULROY Tenor
CAT
Nascut a Liverpool, Nicholas Mulroy va fer part del cor de la Metropolitan Cathedral de la ciutat, va estudiar Llengües Modernes a Cambridge i es va doctorar en Estudis de veu a la Royal Academy of Music de Londres. Ha cantat a les principals sales de concerts, cases d’òpera i festivals, incloenthi la Carnegie Hall de Nova York, el Festival de Salzburg, el BBC Proms i la Symphony Hall de Boston. Mulroy ha col·laborat estretament amb directors com Sir John Eliot Gardiner, Jordi Savall, John Butt OBE, Lars-Ulrik Mortensen, Paul McCreesh i Laurence Cummings, i amb conjunts com la Filharmònica de la BBC, l’Orchestra of the Age of Enlightenment, l’Orquestra Barroca de Wroclaw, el Concerto Copenhagen i la Britten Sinfonia. Mulroy és conegut sobretot per les seves interpretacions del repertori barroc. D’entre els últims papers, cal esmentar l’Evangelista de La passió segons Sant Joan de Bach, a la Royal Albert Hall, per al Proms 2017; Schützat al Festival Internacional d’Edinburgh; els Vespres de Monteverdi, en una gira pels Estats Units i Europa, i La passió segons Sant Mateu de Bach, en directe per la BBC Radio el Divendres Sant. Se’l pot veure com a convidat habitual a la Wigmore Hall, on ha cantat peces de Purcell, Stephen Hough i Schubert, així com els Canticles complets de Britten, amb motiu del centenari del naixement del compositor. Nicholas Mulroy acumula una vasta i premiada discografia amb el segell Gramophone. El disc més recent és un enregistrament de l’excepcional tango operita de Piazzolla, María de Buenos Aires, amb la cambra del mestre McFall i el bandoneonista Victor Villena. De la temporada 2017/2018, cal destacar-ne una gira per Austràlia amb l’Oratori de Nadal de Bach; una gira europea d’El Messies de Händel, amb Jordi Savall; el Magnificat de Bach, al Festival Al Bustan; les cantates de Telemann, amb el RIAS Kammerchor, i l’Evangelista de La passió segons Sant Joan, durant la Setmana Santa, a King’s. Pel que fa a futurs compromisos, el sentirem a Paukenmesse de Haydn i l’Oratori de Nadal de Bach, a més d’interpretar les cantates amb la Bachakademie Stuttgart, i repetir en el paper d’Evangelista de La passió segons Sant Joan per a la Saint Paul Chamber Orchestra de Minnesota.
15
WILLIAM BERGER Baríton
CAT
El baríton sud-africà William Berger va estudiar a la Royal Academy of Music de Londres i va ser membre del Young Singers Programme a l’English National Opera. Berger actua habitualment en òpera i recitals. D’entre els seus papers operístics, en destaquen: Marcello (La Bohème) i Bill (Aufstieg und Fall der StadtMahagonny) per a l’Òpera Vlaanderen; Don Alfonso (Così fan tutte) per al Liceu de Barcelona; Orestes (Iphigénie en Tauride) per al Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa; Escamillo (Carmen) per a l’Òpera de Ciutat del Cap a Lucerna; el paper principal a Imeneu per al Festival Internacional Händel a Göttingen; Papageno (Die Zauberflöte) per a l’Òpera de Toulon; Minsk Man (Flight) per a l’Òpera Omaha; Marcello per a l’Òpera de Rouen, i Borís (Cheryomushki de Xostakòvitx) per a la Nouvel Opéra de Friburg. En concerts, ha participat en una gira de recitals per Alemanya amb Julios Drake; ha interpretat el Rèquiem de Mozart amb la Philharmonie Zuidnederland; Eindeutsches Requiem, de Brahms, a De Singel d’Anvers; La Descente d’Orphée aux enfers, sota la batuta de Christian Curnyn, a la Wigmore Hall; Joshua, de Händel, amb la Philharmonia Baroque Orchestra de San Francisco; El Messies, amb la Ulster Orchestra i la Phoenix Symphony; Carmina Burana, amb l’Orquestra Simfònica City of Birmimgham, i ha interpretat Enees amb Susan Graham com a Dido a la Walt Disney Concert Hall de Los Ángeles. L’àmplia discografia de Berger inclou dos discos en solitari: Insomnia: A Nocturnal Voyage in Song (Delphian, inclòs al llistat dels Millors 10 CD Clàssics de l’Any del diari The Guardian) i Hommage à Trois (Linn Records), i un disc amb la soprano Lucy Crowe, Duet, de peces de Mendelssohn, Schumann i Cornelius. Altres enregistraments selectes inclouen Samson de Händel (Carus), Alexander’s Feast i The Triumph of Time and Truth amb Ludus Baroque (Delphian) i Admeto (Unitel Classics DVD). Durant la temporada 2018/2019, Berger debutarà en el paper de Don Giovani al Würzburg Mozart Festival i també actuarà per primer cop a la Royal Opera House de Londres i al Kennedy Center de Washington DC.
16
CORAL INFANTIL DE JOVENTUTS MUSICALS DE PALMA
CAT
La Coral Infantil de Joventuts Musicals de Palma apareix en el panorama illenc el mes d’octubre de 1985 gràcies a la fundació, un any abans, de la Coral Juvenil de Joventuts Musicals de Palma. La Coral començà essent una sola agrupació, però ara està estructurada en tres corals infantils —Cincset, Vuitdeu i Onzequinze— que reuneixen aproximadament cent vuitanta nins i nines de cinc a quinze anys. Són el primer graó de la piràmide de les corals filials de la Coral Universitat de les Illes Balears. El repertori que interpreten és majoritàriament música popular i tradicional de les Illes Balears, de Catalunya i d’arreu del món…, i dels compositors actuals. Al llarg dels anys han estrenat obres de F. Crespí, B. Bibiloni, E. Carrasco, D. Azurza, M. Brunet, I. Piera, J. Martorell, C. Reda, J. Domènech… Freqüentment realitzen intercanvis amb altres corals i agrupacions instrumentals de característiques similars, la qual cosa els ha dut a Igualada, La Sènia, Lleida, Barcelona, Sant Sadurní d’Anoia, Eivissa, Ciutadella i a molts de pobles de Mallorca. Han participat a les Trobades de Corals Infantils de Mallorca i el mes de maig de 2002 participaren en la XXXV Trobada de Corals Infantils de Catalunya. Quant a la Coral Onzequinze(i en aquella ocasió preparada per Pilar Riera) cal destacar la seva participació en la interpretació del WarRequiem de B. Britten a l’Auditòrium de Palma, juntament amb l’Orquestra Simfònica de Balears, la Coral i l’Orfeó Universitat de les Illes Balears, sota la batuta del mestre Víctor Pablo Pérez; i de la Tercera Simfonia de G. Mahler. Actualment els directores de la Coral Onzequinze són Esther Barceló i Santiago Francia.
17
CORAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
CAT
Fundada fa quaranta-dos anys pel seu director Joan Company i un grup d’estudiants i professors de la nostra universitat, s’ha convertit en un important exponent de la música de les Illes Balears i en un clar referent coral a nivell estatal. La Coral ha actuat en els principals teatres/auditoris d’Espanya (Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Granada, Oviedo, A Coruña, Santa Cruz de Tenerife, Cuenca, Santiago...) i ha fet gires per Amèrica (Nova York i Washington) i Europa (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Polònia, República Txeca, Suècia, Suïssa ...). Amb la presència disciplinada i desinteressada de centenars de cantaires, ha pogut assolir un repertori de més de set-centes obres de tot el camp de la literatura coral universal, des del cant gregorià fins a la música contemporània. Cal destacar-ne la interpretació de les tres passions de J. S. Bach i la gran Missa en si menor. Ha col·laborat amb orquestres, directors i cantants de renom d’Espanya i d’Europa. I especialment amb l’Orquestra Simfònica Illes Balears, amb la qual actua amb molta freqüència cada temporada. Ha rebut, entre d’altres, la menció al Premi Bartomeu Oliver de l’Obra Cultural Balear (1991), el Premio Importante de Diario de Mallorca (abril, 1999), el Premi Ramon Llull de les Arts del Govern de les Illes Balears (2002), Populars 2013 de la COPE, l’Escut de la Ciutat de l’Ajuntament de Palma i la Medalla d’Honor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears en 2018. Ha aconseguit bastir tot un edifici coral que es fonamenta en tres pilars bàsics: formació (deu corals filials), investigació: s’han esmerçat mitjans per a les activitats de recerca i promoció del patrimoni musical illenc i contemporani; i divulgació: ha donat a conèixer el gran repertori simfonicocoral a la societat de les Illes.
18
JONATHAN COHEN Director
CAT
Jonathan Cohen és un dels millors músics joves de Gran Bretanya. Ha aconseguit una notable carrera com a director d’orquestra, violoncel·lista i teclista. Conegut per la seva passió i compromís amb la música de cambra, Jonathan Cohen se sent igualment còmode en activitats tan diverses com l’òpera barroca i el repertori simfònic clàssic. És director artístic d’Arcangelo, director musical dels Violons du Roy, director associat de Les Arts Florissants, director artístic del Festival de Tetbury i soci artístic de l’Orquestra de Cambra de Saint Paul. En la temporada 2018/2019 torna a l’Orchestra of the Age of Enlightenment, a l’Orquestra de Cambra de Saint Paul i a Els Violons du Roy, i debuta amb l’Orquestra de Cleveland, la Filharmònica de Nova York, l’Orquestra de Mozarteum, la Royal Northern Sinfonia i l’Orquestra Nacional de Gal·les de la BBC. Torna als BBC Proms amb Theodora amb Arcangelo, el grup que va fundar el 2010. Ha viatjat amb ells a sales i festivals excepcionals, com la Wigmore Hall de Londres, la Philharmonie de Berlín, la Kölner Philharmonie, la Musikverein a Viena, el Festival de Salzburg i la Carnegie Hall a Nova York. Altres projectes destacats inclouen una gira europea amb Vilde Frang, concerts a l’Òpera d’Oslo i a la Tonhalle Zürich i el seu debut en la BBC Proms en el Sam Wanamaker Playhouse el 2016. Arcangelo és un grup molt demandat per a enregistraments, en associació amb bons solistes com Iestyn Davies (el seu disc Arias per a Guadagni va guanyar la categoria de recital en els Premis Gramophone 2012 i el seu enregistrament de Cantates de Bach va ser el millor enregistrament vocal barroc en el Gramophone 2017 Awards), Anna Prohaska i Christopher Purves amb Hyperion Records. El seu disc de Mozart amb Vilde Frang a Warner Classics (2015) va aconseguir el número 1 en la llista de clàssics del Regne Unit i va rebre el Premi Tiro Klassik Concert. Els enregistraments de recitals amb Christiane Karg (Scene!) i Matthew Rose (Àries per a Benucci) van ser nominats en els International Opera Awards 2016. El seu enregistrament de Cello Concerti de CPE Bach amb Nicolas Altstaedt a Hyperion Records va guanyar la categoria de Concert dels BBC Music Magazine Awards el 2017 i els seus enregistraments de Trio Sonates, Op.1 de Buxtehude per a Alpha Classics van ser nominats a Millor interpretació de música de càmera / conjunt petit en els Premis Grammy de 2018. Els seus enregistraments més recents de Magnificats de membres de la família Bach i Leçons de ténèbres de Charpentier estan rebent els elogis de la crítica.
19
JONATHAN COHEN Director
ESP
Jonathan Cohen es uno de los mejores músicos jóvenes de Gran Bretaña. Ha logrado una notable carrera como director de orquesta, violonchelista y teclista. Conocido por su pasión y compromiso con la música de cámara, Jonathan Cohen se siente igualmente cómodo en actividades tan diversas como la ópera barroca y el repertorio sinfónico clásico. Es director artístico de Arcangelo, director musical de Les Violons du Roy, director asociado de Les Arts Florissants, director artístico del Festival de Tetbury y socio artístico de la Orquesta de Cámara de Saint Paul. En la temporada 2018/2019 vuelve a la Orchestra of the Age of Enlightenment, a la Orquesta de Cámara de Saint Paul y a Les Violons du Roy, y debuta con la Orquesta de Cleveland, la Filarmónica de Nueva York, la Orquesta de Mozarteum, la Royal Northern Sinfonia y la Orquesta Nacional de Gales de la BBC. Regresa a los BBC Proms con Theodora con Arcangelo, el grupo que fundó en 2010. Ha viajado con ellos a salas y festivales excepcionales, como la Wigmore Hall de Londres, la Philharmonie de Berlín, la Kölner Philharmonie, la Musikverein en Viena, el Festival de Salzburgo y la Carnegie Hall en Nueva York. Otros proyectos destacados incluyen una gira europea con Vilde Frang, conciertos en la Ópera de Oslo y la Tonhalle Zürich y su debut en la BBC Proms en el Sam Wanamaker Playhouse en 2016. Arcangelo es un grupo muy demandado para grabaciones, en asociación con buenos solistas como Iestyn Davies (su disco Arias para Guadagni ganó la categoría de recital en los Premios Gramophone 2012 y su grabación de Cantatas de Bach fue la mejor grabación vocal barroca en el Gramophone 2017 Awards), Anna Prohaska y Christopher Purves con Hyperion Records. Su disco de Mozart con Vilde Frang en Warner Classics (2015) alcanzó el número 1 en la lista de clásicos del Reino Unido y recibió el Premio Echo Klassik Concert. Las grabaciones de recitales con Christiane Karg (Scene!) y Matthew Rose (Arias para Benucci) fueron nominadas en los International Opera Awards 2016. Su grabación de Cello Concerti de CPE Bach con Nicolas Altstaedt en Hyperion Records ganó la categoría de Concierto de los BBC Music Magazine Awards en 2017 y sus grabaciones de Trio Sonatas, Op.1 de Buxtehude para Alpha Classics fueron nominadas a Mejor interpretación de música de cámara / conjunto pequeño en los Premios Grammy de 2018. Sus grabaciones más recientes de Magnificats de miembros de la familia Bach y Leçons de ténèbres de Charpentier están recibiendo los elogios de la crítica.
20
JONATHAN COHEN Conductor
ENG
Jonathan Cohen is one of Britain’s finest young musicians. He has forged a remarkable career as a conductor, cellist and keyboardist. Well known for his passion and commitment to chamber music Jonathan is equally at home in such diverse activities as baroque opera and the classical symphonic repertoire. He is Artistic Director of Arcangelo, Music Director of Les Violons du Roy, Associate Conductor of Les Arts Florissants, Artistic Director of Tetbury Festival and Artistic Partner of the Saint Paul Chamber Orchestra. 18/19 season also sees return visits to Orchestra of the Age of Enlightenment, Saint Paul Chamber Orchestra and Les Violons du Roy, and debuts with Cleveland Orchestra, New York Philharmonic, Mozarteum Orchester, Royal Northern Sinfonia and BBC National Orchestra of Wales. He returns to the BBC Proms for Theodora with Arcangelo, the ensemble which he founded in 2010 and who strive to perform high quality and specially created projects. He has toured with them to exceptional halls and festivals including Wigmore Hall London, Philharmonie Berlin, Kölner Philharmonie, Vienna Musikverein, Salzburg Festival and Carnegie Hall New York. Other recent highlights include a European tour with Vilde Frang with concerts at Oslo Opera House and Tonhalle Zürich and their BBC Proms debut at the Sam Wanamaker Playhouse in 2016. Arcangelo are busy and much in demand in the recording studio, partnering with fine soloists such as Iestyn Davies (their disc Arias for Guadagni won the Recital Category at the 2012 Gramophone Awards and their recording of Bach cantatas was best Baroque Vocal recording in the 2017 Gramophone Awards ), Anna Prohaska, and Christopher Purves for Hyperion Records. Their Mozart disc with Vilde Frang on Warner Classics (2015) reached No. 1 in the UK specialist classical chart and received an Echo Klassik Concert Award. Recital recordings with both Christiane Karg ( Scene!)and Matthew Rose ( Arisas for Benucci)were nominated for International Opera Awards 2016. Their recording of CPE Bach Cello Concerti with Nicolas Altstaedt on Hyperion Records won the BBC Music Magazine Awards’ Concerto category in 2017 and their Buxtehude Trio Sonatas, Op.1 recording for Alpha Classics was nominated for Best Chamber Music/Small Ensemble Performance in the 2018 Grammy Awards. Their most recent recordings of Magnificats by members of the Bach family and Charpentier’s Leçons de ténèbres, are already attracting critical acclaim.
21
Orquestra I.
Orquestra II.
Violins
Violins
•
Stefano Barneschi, Concertí
•
Gina Nicola, Concertí
•
Christine Schedukat
•
Paula Marques
•
Gloria Grati
•
Francisco Sard
•
Maria Luisa Payeras
•
Pavel Penev
•
Gabriel Marti
•
Margarita Navarro
•
Andrei Melkumov
•
Marc Nogués
•
Barbara Walus
•
Sebastián Pou
•
Ferenc Rácz
•
Beth Super
•
Roberto Moragón
•
Agustín Aguiló
•
Carmen Fullana
•
Marina Fuster
Viola
Viola
•
Sonia Krasnova
•
Marta Hatler
•
Yun Kuroki
•
Yunko Kuroki
•
Miguel Arola
•
Filippo Maschio
•
Jorge Pérez
•
Luis Oliver
Violoncel
Violoncel
•
Emmanuel Bleuse
•
Ibolya Rózsás
•
Luis Correa
•
Felipe Temes
Contrabaix
Contrabaix
•
•
Martin Gregg
Jozef Szafrañski
Flauta dolça / flauta
Flauta
•
Jose Miralles
•
Enrique Sánchez
•
Estela Córcoles
•
Anna Jansá
Oboè / Oboe d’amore / Oboe da caccia
Oboè
•
Javier Arnal
•
Jordi Miralles
•
Carlos Fortea
•
Daniel Higon
Fagot
Fagot
•
•
José Tatay
Gerardo Beltrán
Viola da gamba: Jonathan Manson Continuo recitatius: Violoncel: Emmanuel Bleuse Clave: Jonathan Cohen Órgan: Stephen Farr
Gerència •
Pere Bonet, gerent
Equip Artístic • •
Pablo Mielgo Carrizo, Director titular i co.director artístic Joji Hattori, Principal director convidat i co.director artístic
Equip Tècnic • • • • • • • • •
Cristina Martínez, cap de producció Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Luís Oliver, secretari tècnic Maria del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Roberto Vinciguerra, atriler Juan Ramón García, atriler * Gustavo Riutort, serveis generals
PATRONAT DE LA FUNDACIÓ OSIB Presidenta • Consellera de Cultura, Participació i Esports: Francesca Tur Riera
Vicepresidenta • Directora General de Cultura: Joana Català Coll
Vocals nats • Secretari General: Guillem Joan Fullana Daviu • Director General (Funció Pública): Pedro Jiménez Ramírez • Director General Pressupostos: Joan Carrió Vidal
Vocals electes • Cap del departament de Cultura: Catalina Ferrando Ballester • Director General d’Esports i Joventut: Carles Gonyalons Sureda • Director General del Tresor: José Luis Gil Martín
Membres amb veu sense vot • Advocada CAIB: Isabel Monjo Bordoy • Vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports: Francesc Miralles Mascaró – Consell de Mallorca • Conseller de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell de Menorca: Miguel Àngel Maria Ballester • Conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell Insular d’Eivissa: David Ribas Ribas • Vicepresidenta primera. Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni: Susana Labrador Manchado
* Col·laborador
PATROCINA :
PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :
G O I B
VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME
AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS
