Jorge Belda Belda

VICENTE BELDA SEMPERE, L'AMBAIXADOR CRISTIÀ

Jorge Belda Belda

Corria el dia 24 d’abril de l’any 2005, quan pujaves al cavall per fer l’ambaixada per última vegada. Era un any molt especial, ja que érem capitans rememorant el 25 aniversari de l’anterior capitania de la família Belda Sempere, en la que vas acompanyar a ta mare, Pauleta. A l’acabar l’ambaixada, baixàrem tots junts fins a la capitania, per a començar un acte on se te reconeixerien els teus 62 anys com a ambaixador cristià. Va ser un acte molt emotiu on vas estar acompanyat per tots el que et volem: la teua dona, els teus fills, germans, nebots i com no, tots nosaltres, els teus nets. L’homenatge, era un motiu d’alegria però, en canvi, va ser un moment molt trist per a mi. En eixe instant em van passar molts records per la memòria, fets que mai tornarien a repetir-se. De sobte, em vaig tornar a veure amb 5 anyets, pujat a la taula de ta casa recitant eixa ambaixada que em sabia de principi a fi. Vaig recordar el moment en que venien els Cristians a ta casa a arreplegar-nos perquè eixe dia érem els protagonistes. Revivia com pujàvem al castell, acompanyats de la bandera que ens protegia d’eixos trons que tan poc m’agradaven; també escoltava la teua veu ressonant amb força per totes les roques del castell; rememorava com entràvem a la capitania rodejats dels aplaudiments que ens regalaven tots els Cristians aquell dia; com em feies el més feliç i el més poderós deixant-me el casc, l’espassa i la banda d’ambaixador i com no, em venia a la ment com regnaves a la plaça, rodejat entre la multitud, pujat a aquell cavall blanc que tant m’agradava i que tant cuidava Paco “El Mas”, era fascinant. Tot va començar com moltes grans històries, per casualitat. S’aproximaven les festes de l’any 1943 quan els Cristians es van quedar sense ambaixador i ton pare (membre de la Junta Directiva eixe any) a mode d’urgència et va proposar eixir a aquest acte, sense ser conscient del regal que estava fent a la filà en aquell moment. Van trobar a la persona adequada en el moment oportú. A penes eres un xiquet de 14 anys quan vas donar veu a l’ambaixada per primera vegada, un acte del que tan sols alguna xicoteta malaltia va aconseguir allunyar-te de pujar a lo alt del castell durant 62 anys, ni més ni menys. Des de ben xicotet, quan s’aproximaven les festes, veia cintes de l’ambaixada quasi tots els dies, assajava a ma casa, m’imaginava a lo alt del castell o da-

Acte de proclamació i alçada dels capitans. 25 d'abril de 2004.

Última ambaixada de Vicente Belda. 24 d'abril de 2005.

munt d’aquell elegant cavall blanc. A més, simulava la batalla final amb els meus cosins, una batalla que m’agradava veure en primera plana a pesar del perill que comportava. De menut tots tenim herois i el meu era el meu iaio, jo volia ser ambaixador com ell, perquè l’admirava profundament, perquè aquell dia realment es transformava i demostrava una gran valentia, una valentia que sempre anava acompanyada de la bondat que el caracteritzava. Corria el 25 de febrer de 2018, quan a pesar de que no ho creguérem ja feia un dia que no estaves entre nosaltres. Jo estava trist, desanimat, fatigat... Venia de ta casa de veure el futbol com totes les setmanes, però sense la teua companyia. Vaig entrar en ma casa i en aquell moment sols tenia ganes de veure l’ambaixada de 1993, aquella que tantes vegades havia vist de xicotet. Em vaig seure davant del televisor amb l’emoció que sempre m’ha proporcionat aquella cinta, la vaig veure de principi a fi. Era impossible no emocionar-se aquell dia, però sempre ho serà recordar com t’enfrontaves a ton tio Felipe, (l’ambaixador moro), com lluitàveu, amb eixa entrega que et va costar alguna que altra xicoteta ferida. Al finalitzar la cinta, vaig escoltar l’entrevista que et van fer pels teus 50 anys com a ambaixador, en la que deixaves veure la teua manera de viure la festa: sempre de forma tranquil·la, cuidant la teua veu per al tercer dia, rodejat dels teus, rebent visites especials, vivint eixos dies amb alegria des de la teua privilegiada finestra que et permetia viure molts actes en primera plana. Són molts els records que sempre faran del tercer dia un dia especial per a mi i per a tota la meua família, vivències que recordaré amb molta estima i que de ben segur contaré algun dia als meus nets, perquè quan senten l’emoció amb la que els ho conte, em faran recordar a aquell xiquet que anava a veure al seu iaio a l’ambaixada any rere any, emocionat de la seua mà.

Mai oblidarem el nostre ambaixador! T’estimem iaio!

Vicente Belda amb tots els seus nets el dia del seu aniversari. 21 d'agost de 2006.