VICENTE BELDA SEMPERE, L'AMBAIXADOR CRISTIÀ Jorge Belda Belda
C
orria el dia 24 d’abril de l’any 2005, quan pujaves al cavall per fer l’ambaixada per última vegada. Era un any molt especial, ja que érem capitans rememorant el 25 aniversari de l’anterior capitania de la família Belda Sempere, en la que vas acompanyar a ta mare, Pauleta. A l’acabar l’ambaixada, baixàrem tots junts fins a la capitania, per a començar un acte on se te reconeixerien els teus 62 anys com a ambaixador cristià. Va ser un acte molt emotiu on vas estar acompanyat per tots el que et volem: la teua dona, els teus fills, germans, nebots i com no, tots nosaltres, els teus nets. L’homenatge, era un motiu d’alegria però, en canvi, va ser un moment molt trist per a mi. En eixe instant em van passar molts records per la memòria, fets que mai tornarien a repetir-se. De sobte, em vaig tornar a veure amb 5 anyets, pujat a la taula de ta casa recitant eixa ambaixada que em sabia de principi a fi. Vaig recordar el moment en que venien els Cristians a ta casa a arreplegar-nos perquè eixe dia érem els protagonistes. Revivia com pujàvem al castell, acompanyats de la bandera que ens protegia d’eixos trons que tan poc m’agradaven; també escoltava la teua veu ressonant amb força
per totes les roques del castell; rememorava com entràvem a la capitania rodejats dels aplaudiments que ens regalaven tots els Cristians aquell dia; com em feies el més feliç i el més poderós deixant-me el casc, l’espassa i la banda d’ambaixador i com no, em venia a la ment com regnaves a la plaça, rodejat entre la multitud, pujat a aquell cavall blanc que tant m’agradava i que tant cuidava Paco “El Mas”, era fascinant. Tot va començar com moltes grans històries, per casualitat. S’aproximaven les festes de l’any 1943 quan els Cristians es van quedar sense ambaixador i ton pare (membre de la Junta Directiva eixe any) a mode d’urgència et va proposar eixir a aquest acte, sense ser conscient del regal que estava fent a la filà en aquell moment. Van trobar a la persona adequada en el moment oportú. A penes eres un xiquet de 14 anys quan vas donar veu a l’ambaixada per primera vegada, un acte del que tan sols alguna xicoteta malaltia va aconseguir allunyar-te de pujar a lo alt del castell durant 62 anys, ni més ni menys. Des de ben xicotet, quan s’aproximaven les festes, veia cintes de l’ambaixada quasi tots els dies, assajava a ma casa, m’imaginava a lo alt del castell o da-
Acte de proclamació i alçada dels capitans. 25 d'abril de 2004.
232
11.Col·laboracions Festeres.indd 232
8/2/19 17:12
