In memoriam a Rafa Ferrero Molina.

Mai mor qui no s’oblida. És difícil acomiadar-se del que mai volgueres que se n’haguera anat.

A un amic, fester... fins a sempre, Rafa.

Els que et vam conèixer et vam estimar. Estem tristos, sentim una gran pena per la teua absència. Per què tan aviat? Ens assalten eixos misteris més profunds de la història de la humanitat.

Sembla un somni que ens envolta la ment i el cor.

Tots els que t’estimàvem sabíem qui eres. Que estimaves molt als teus i a les teues coses – festes, motos –, als companys...

Com diu Alberto Cortez “Quan un amic se’n va es queda un arbre caigut que ja no torna a brotar perquè el vent l’ha vençut”.

Una vegada més es confirma que som humans i que no sabem del misteri de la vida. Per què Déu no evita que persones en plenitud ens deixen en este vall de llàgrimes? Ací ens hem quedat per a expressar-te el nostre agraïment com a gran persona, fester, amic...

Des del cel guia’ns. Guarda’ns un lloc per a que en un futur ens trobem de nou i puguem trobar l’alegria, la teua estima, el teu saber i bon fer.

No deixes d’acompanyar-nos. Cuida de tots els teus benvolguts com ací a qui tant cuidaves, per poder anar per este dur camí que la vida ens ha posat per davant. Gràcies pel teu exemple, il·lusió, constància... perquè a pesar de no tindre la teua presència, sapiguem fer el millor en esta vida. El teu record quedarà sempre entre nosaltres, com el de tants altres que ja esteu junts. Mai ningú ens el podrà furtar.

Gracies Rafa pel teu exemple i la teua amistat.

P.D: Enguany tampoc desfilarem, una bestiola que ni es veu ens ha tingut “engabiats” a casa sense traure el cap durant molt de temps. No hi ha festes, no hem tingut porrats, ni traques, ni entraetes, ni trons... res de res.

Fes de caporal amb tots els que esteu allí i de segur que disfrutareu. Una abraçada.

T’estimarem sempre. •

La teua esquadra “La Babutxa”

MANUALITATS