Cròniques d´un any

Aquesta és la història d’un virus sorgit a la Xina, que ha provocat, a nivell mundial, un caos sanitari, social i econòmic de terribles conseqüències. El primer malalt per una pneumònia d’origen desconegut ingressa a l’Hospital de Wuhan el 8 de desembre de 2019. No obstant això, està ciutat, no s’aïlla fins al 23 de gener de 2020. Entre aqueixes dues dates, passen quasi dos mesos en els quals milers de persones es desplacen entre la ciutat xinesa i la resta del món. Fins a 25 països notifiquen els seus primers casos entre el 20 de gener i l’1 de febrer. El 31 de gener, un turista alemany, que es troba estiuejant a l’Illa de la Gomera, és el primer cas de Coronavirus detectat a Espanya. La primera defunció, té lloc, a València, el 13 de febrer. Un mes més tard, el 13 de març, Espanya suma ja 4.209 casos diagnosticats i 120 morts. El govern confirma, què l’endemà decretarà l’Estat d’Alarma. La població queda confinada i se suspenen la majoria d’activitats. Les nefastes conseqüències per a l’economia, no es faran esperar. Nombrosos treballadors entren en els denominats expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), o en el pitjor dels casos, perden el seu treball. Davant la falta de recursos, hi ha gent que es veu abocada als menjadors socials. A més, davant la pitjor epidèmia en un segle, l’escassetat de proves diagnòstiques, respiradors i material de protecció per als sanitaris, fa que les regions més afectades patisquen enormes dificultats. Davant un sistema sanitari, en molts territoris, a la vora del col·lapse, els hospitals habiliten totes les zones disponibles. Aleshores, l’exèrcit construeix amb prestesa hospitals de campanya. Els militars, les persones que treballen en serveis essencials, i els sanitaris, es converteixen en els herois d’aquesta història. Aquests últims, que s’estan jugant la vida per salvar la nostra, reben tots els dies, a les 8 de la vesprada, des dels balcons i terrasses, un merescut homenatge en forma d’aplaudiment. Aquesta xicoteta part dels habitatges, sempre infravalorada, es converteix en lloc fonamental de les nostres cases. La població més vulnerable és, sens dubte, la gent més major. En algunes residències d’ancians, apareixen situacions dramàtiques. En la

residència DomusVi d’Alcoi, per exemple, de 140 residents, moren 73. Beneixama, òbviament, no és aliena a la magnitud dels esdeveniments. Al nostre poble, alguns xiquets i xiquetes dediquen part del seu temps de confinament a fer dibuixos, redaccions i manualitats sobre el Coronavirus. Sense possibilitat d’acudir a l’escola, gran part d’eixe temps, el dediquen a fer els deures. Moltes famílies, al no poder deixar als fills amb els avis, troben grans dificultats per a poder compaginar el treball amb la cura dels xiquets. En aquest context, el teletreball, passa de ser un instrument marginal a una eina imprescindible. A part del virus, la solidaritat també es contagia en aquests dies: alguns voluntaris del nostre poble es posen a construir viseres de protecció, i moltes veïnes, cusen mascaretes. El 28 de maig, l’Ajuntament dona a conéixer els primers casos de Coronavirus en la nostra localitat. Aqueix dia, a Espanya, els contagiats ascendeixen a 237.906, i la xifra de morts a 27.119. Malgrat les tremendes dificultats, amb el pas dels dies, les coses van millorant. El sistema sanitari, que havia estat a la vora del col·lapse, va agafant aire. S’entra en la denominada desescalada, una obertura d’activitats i serveis, per fases escalonades, a les quals van accedint les diferents territoris en funció de la seua situació. No obstant això, a Beneixama, per motius de seguretat, s’aniFoto makersbeneixama (voluntaris del nostre poble que han ran suspenent tots i cadasconstruït viseres de protecció). cun dels actes, activitats i festivitats que donen vida al nostre poble. Es cancel·len les festes de Sant Vicent, Sant Isidre i Sant Joan, i finalment, les nostres benvolgudes festes de Moros i Cristians, un fet, que segurament no ocorria, des de la Guerra Civil. Alguns afirmen, que tot el que està passant, és la “guerra” que les nostres generacions no han viscut. Unes paraules del llibre Serem Atlàntida, del nostre paisà Josep Martínez Sanchis, em fan pensar en eixa idea: “Així les coses arriba la Segona Guerra Mundial, que, en general, congelarà i ajornarà les vides i les expectatives de tothom fins al punt que moltes ja no arribaran a cumplir-se mai”. •

Juan Bautista Payà Sanchis

Cronista oficial de Beneixama

JULIOL DE 2019

> Exposició de pintores de Benei· xama. El 6 de juliol, a les 20 hores, té lloc, a la Sala d’Exposicions Temporals, la inauguració de l’exposició Pintores Locals. Al llarg del mes de juliol, María José Juan, Mari Fina Payà, Pepi Sanz, Lola Sarrió, Puri Payà, Puri Pastor, Fina Ferrero, Carmen Sanchis Navarro i Fina Camús, dirigides per Lola Albero, Amparo Sanchis i Carmen Sanchis Puig, mostren algunes de les seues obres. Són un col·lectiu de dones que, des de fa tres anys, entre el mes d’octubre i el mes de juny, es reuneixen tots els dilluns, de 6 a 9 de la vesprada, per a gaudir d’una afició que els dona moltes satisfaccions.

> El fatídic 15 de juliol. En aquesta funesta jornada, passades les dues del mig dia, una columna de fum procedent de la nostra serra comença a encongir el cor dels habitants de Beneixama. En pocs minuts els pitjors presagis es confirmen: a la carretera de Fontanars, a prop del límit amb la província de València, es declara un incendi que portarà conseqüències terribles per al nostre poble. Altes temperaturas, fort vent, baixa humitat i una vegetació resseca són la gasolina perfecta perquè el foc es propague amb virulenta rapidesa. Les flames, en només mitja hora, descendeixen tot el barranc Franc i pugen la lloma del Pontal buscant l’Ombria de l’Espasa. El primer impuls de molts beneixamuts és pujar a la muntanya per a tractar d’apagar l’incendi, però tant Guàrdia Civil com Policia, tallen l’accés a qui s’aventura a fer-ho. No obstant això, algunes persones que veuen perillar les seues casetes, aconsegueixen accedir a elles i es produeixen escenes de tensió i perill. A poc a poc van arribant efectius per a combatre el sinistre. Una vintena de mitjans aeris, 51 dotacions de bombers, brigades de la Diputació de València i agents mediambientals, així com efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME), són els encarregats de les tasques d’extinció. Els principals mitjans de comunicació, tant a nivell autonòmic (Diario Información, Levante-EMV, Televisió À Punt), com nacional (El País, El Mundo, RTVE, Antena 3, La Sexta, Telecinco), es fan ressò de la notícia. El periòdic Las Provincias, per exemple, pública en la seua edició del dimarts 16 de juliol de 2019: “El incendio provocó una fuerte humareda que alcanzó los 4,5 kilómetros de altura, obligando a desviar algunas aeronaves. A última hora de la tarde la columna se adentraba en el mar. Las imágenes de radar mostraban la expansión del penacho de humo del incendio hacia el sureste, sobrevolando Benidorm y el litoral de la Marina Baixa”.

JULIOL DE 2019

Les tasques d’extinció s’estenen durant aproximadament 20 hores. Finalment, es calculen que són unes 876 hectàrees les cremades. Queden reduïdes a cendres les nostres espectaculars sendes del Blanquinal, el Madronyal i el Pontal. A més, el foc arrasa llocs emblemàtics de la nostra serra com el racó de les Coves, el barranc de Baldó, l’Ombria de l’Espasa i el barranc del Madronyal. No obstant això, en tota desgràcia, encara que semble contradictori, sempre convé extraure’n una part positiva, per tant, convé recordar, que romanen inalterats alguns llocs importants com el barranc de la Mollonera i el Xarc Blanc, amb les seues respectives sendes, o la microreserva del Toll Vell i la senda homònima. També sobreviuen l’Ombrieta de l’Atotxar, i quasi tota la senda de la lloma de les Cabres, així com tota la Replana de Rita, la Graveta i la zona de Castelló. Curiosament, en els dies anteriors, a la Serra de l’Ombria, entre Biar i Banyeres de Mariola, va haver-hi diversos conats d’incendi, per això es remena la hipòtesi que l’incendi que ha destruït gran part del nostre patrimoni natural haja sigut intencionat. Com és possible que hi haja gent que siga capaç de cometre aquestes barbaritats?

> Josep Guia, presenta a Beneixama el

seu nou llibre. El divendres 19 de juliol, a les 20.00 hores, de nou a la polifacètica Sala d’Exposicions Temporals, el nostre paisà Josep Guia i Marín, presenta el seu nou llibre Els inicis del cant coral al País Valencià. L’Orfeó Valencià El Micalet (1893-1905). L’obra és una edició corregida i augmentada de l’exposició commemorativa del 125é Aniversari de l’Orfeó Valencià El Micalet. Aborda el naixement del moviment coral al País Valencià, a cavall entre finals del segle XIX i principis del XX, encara que, òbviament, posant l’accent en la capital i, com no, en el seu orfeó de referència, El Micalet. La seua investigació es mostra de manera cronològica i temàtica, en textos, imatges i retalls de premsa.

> XII Edició del Beneixama Rock.

Quina millor manera per a mitigar la pèrdua de gran part de la nostra serra que amb un art terapèutic, la música. El dissabte 27 de juliol, a partir de les 21 hores, s’escolten els primers sons de la XII Edició del Beneixama Rock. Els incombustibles del rock combatiu per antonomàsia: Maniàtica són un excel·lent cap de cartell per a enguany. A més, els de Villena, venen acompanyats per Poncho K, de Sevilla, el grup manxec Combo Calada, el grup de Godella Insoma, 5 artistes individuals de diferents gèneres musicals que s’anomenen Periferia Norte, i finalment, Novus Ordo, un grup de rapcore valencià. •

“Entre el 26 de juliol i el 2 d’agost té lloc, amb gran nombre de participants, la IIa Setmana Ciclista de Beneixama”. Foto: Pep Mas

AGOST DE 2019

> Un any més, l’Ensaiet Fester, com a pròleg de la festa. El dissabte 10 d’agost, a l’encantador recinte de la piscina municipal, té lloc, un any més, el denominat Ensaiet Fester. El còctel de benvinguda s’inicia a les 21.00 hores, i se serveix a continuació l’esperat sopar. Organitzat per la Comissió de Festes, el propòsit de l’esdeveniment és fomentar l’amistat entre els festers, un lloable objectiu si tenim en compte que la competència entre les diferents entitats festeres ha sigut, en moltes ocasions, motiu de confrontació. És bo sembrar llavors que amb el temps floriran i donaran els seus fruits. Com tots sabem, la música i la festa són part d’un tot, no concebríem l’una sense l’altra, per això, la nostra Societat Musical La Pau amenitza la vetlada amb conegudes peces de música festera. Finalment, la nit culmina amb la tradicional disc-mòbil.

> Carrera solidària organitzada per la

Parròquia Sant Joan Baptista. El diumenge 18, se celebra en la nostra localitat, una carrera solidària organitzada per la Parròquia Sant Joan Baptista de Beneixama. La finalitat de la prova, recaptar fons per al Centre Missioner Verbum Dei de Siete Aguas (València). Justament, les seues missioneres han participat en les activitats parroquials que han tingut lloc la setmana d’abans a la Fundació Elena Santonja. És des d’ací d’on parteixen, a això de les 9.00 del matí, els corredors que completen, a través d’un circuit urbà, els 5 quilòmetres de la carrera curta, o els 10 de la llarga. A més de trofeus per als guanyadors, els participants entren en un sorteig de productes donats per associacions, comerços i empreses de la nostra localitat. Finalment, per a reposar forces després de l’esforç, l’organització serveix un aperitiu.

> Agost, mes de la pintura a Beneixama.

Sembla que en els últims anys, el mes d’agost s’ha convertit a Beneixama en el mes de la pintura. El diumenge 11, a partir de les 9.00 del matí, els més menuts posen a prova la seua creativitat i destresa en el consolidat Beneixamart Infantil. A les 19.00 hores s’exposen les obres dels xicotets artistes i, tot seguit, es produeix el lliurament de premis. És un bon aperitiu per a acudir al tradicional Porrat, on els festers ultimen els preparatius per a les properes festes. El Porrat és una tradició que va nàixer, possiblement, a principis dels anys cinquanta del segle passat. La veritat és que, a nivell culinari, ha experimentat un canvi significatiu, puix en els seus orígens, els festers únicament gaudien d’un got de vi i un grapat de torrat. Finalment, el diumenge 25, organitzat per l’Associació de Pensionistes i Jubilats de Beneixama, se celebra el XIII Concurs de Pintura a l’Aire Lliure Vila de Beneixama. El jurat, format per pintors locals, decideix atorgar a Salvador Ribes Villalba, el primer premi, a Antonio Requena Solera, el segon, i Javier Molina Gil, el tercer.

El dia 30 d’agost té lloc el XVIé Triatló de Beneixama. Foto Pep Mas.

> Interessant xarrada sobre Agroeco· logia a càrrec de María José Paya Val·

dés. El dia 28, a la Sala Jove de l’edifici de correus, de 19.00 a 21.00 hores, hi ha una interessant xarrada sobre Agroecologia a càrrec de l’enginyera agrònoma María José Payà Valdés. En primer lloc, realitza una xicoteta exposició sobre el procés gradual del naixement de l’agricultura: un fet transcendental en la història de la humanitat que transformarà una societat nòmada de caçadors recol·lectors en una societat sedentària d’agricultors i ramaders, molt més complexa i estratificada. A continuació, Maria José realitza una explicació cronològica de l’evolució agrícola. Les transformacions més acusades, en aquest camp, es produiran amb l’aparició de la denominada Revolució Verda, a mitjan segle XX. Però aquesta important modernització també tindrà conseqüències terribles per a l’ésser humà, com el desplaçament de llauradors, la pèrdua de biodiversitat o la degradació dels sòls; serà la llavor que farà germinar l’arbre de la conscienciació ecològica, que donarà peu, a final del segle XX, al naixement de l’Agroecologia. Aquesta nova ciència, presenta tres principis fonamentals: el de biodiversitat, que sosté que la diversitat ha de ser la base de l’estabilitat dels ecosistemes i que l’alimentació ha de ser variada, el principi d’equilibri, que ens diu que un organisme ha de romandre en equilibri, amb una alimentació saludable, perquè els desequilibris porten malalties i, finalment, el principi de reciclatge de matèria i energia. •

SETEMBRE DE 2019

> Per primera vegada en la història, la processó es converteix en el primer acte de les nostres festes de Moros i

Cristians. Per a tractar de solucionar la controvèrsia sobre el canvi de la processó del dia de l’entrada, la Confraria de la Mare de Déu posa l’assumpte en mans de l’Arquebisbat de València, al qual pertany, eclesiàsticament, el poble de Beneixama. La Comissió de Festes acorda amb els Serveis Jurídics de l’Arquebisbat que enguany, tal com es va determinar, s’avance la processó al dia 5 i, una vegada passades les festes, es vote en l’Assemblea General de la Confraria si es perpetua el canvi o retorna la tradició. A les 20.00 hores comença, amb una gran quantitat de gent, l’esperat acte. L’èxit de la cerimònia farà molt difícil que els partidaris de la tradició vegen triomfar els seus plantejaments. A continuació, els festers es dirigeixen als seus respectius masets per a gaudir del tradicional sopar. Es creu, que este costum de sopar el dia 5 va començar a implantar-se acabada la Guerra Civil. Al principi, i en alguns casos, el sopar no se celebrava al maset, sinó a casa del President de l’entitat festera. A aquests primers sopars només estaven convidats els homes, els quals, servits per filles de festers, donaven compte de l’àgape amb els seus propis utensilis de taula: plat, coberts, tovalló, etc. Són reminiscències d’una societat pobra i masclista, que, afortunadament, va quedar arrere fa molts anys.

> Per sort, minven les dificultats per a obtindre pólvora. Cada vegada són més les dificultats que tenen els amants de l’arcabusseria per a poder gaudir de la seua tradicional afició. En els últims anys s’han disparat els obstacles per a adquirir pólvora, ingredient imprescindible per a les nostres festes de Moros i Cristians. Problemes de proveïment, traves en la normativa, mala qualitat, o

SETEMBRE DE 2019

una excessiva pujada del preu, són algunes de les nombroses càrregues que disparen la dificultat per a obtindre l’explosiu. Per això, poblacions com Biar i Muro d’Alcoi, han de suspendre els seus actes d’arcabusseria i alardos. A més, a d’altres localitats es veu reduïda significativament la quantitat, tant de gent que dispara, com de trets realitzats. Per sort, quan arriben les nostres festes, sembla que les dificultats minven i un any més els nostres cops i arcabussos tornen a inundar de soroll i pólvora els carrers de Beneixama.

> Primeres conseqüències de l’in·

cendi. Mentre als penja-robes tornen alguns vestits festers, comença a apagar-se la música, i va cremant-se l’última pólvora, es fa present, com a epíleg de la festa, el mal temps. El dia 10, la pluja fa que se suspenga la disc-mòbil prevista. A més, acabades les festes, també es postposen les tradicionals danses. Una perillosa gota freda és la culpable de les cancel·lacions. El dia 12, alguns veïns d’Ontinyent passen un vertader calvari amb el desbordament del riu Clariano. A la nostra província es veu especialment afectada la Vega Baixa, on les abundants pluges, que en alguns llocs arriben fins als 500 litres per metre quadrat, destrueixen cases i neguen poblacions senceres, i provoquen fins i tot, algunes morts. El desastre retrotrau a èpoques pretèrites. De funesta memòria es la pantanada de Tous, quan el 1982, la pressió de l’aigua acumulada va trencar la presa i va sepultar desenes de poblacions. A Beneixama, on també s’ha desbordat l’intermitent Vinalopó, els problemes dimanen d’un esdeveniment que ha cremat el cor dels habitants del nostre poble fa a penes dos mesos, el desolador incendi del 15 de juliol. El terreny cremat es troba sense la vegetació necessària per a retindre l’aigua que baixa amb força de la muntanya. Alguns barrancs es converteixen en fortes torrenteres que arrosseguen al seu pas un carregament inesperat de fang i cendra. L’entrada est del poble és un autèntic riu paral·lel que inunda l’Avinguda de Banyeres i es dirigeix, amb força inusitada, cap al poliesportiu que, construït al llit de la Rambleta, hi fa de barrera, acumulant-s’hi més d›un metre d’aigua.

> Juan Bautista Francés Parra, gua· nyador de la Primera Edició del Con· curs de Composició de la UNDEF.

A mitjan setembre, el jove compositor de Beneixama Juan Bautista Francés Parra, s’alça amb el primer premi de la Primera Edició del Concurs de Composició de Música de Moros i Cristians organitzat per la UNDEF (Unió Nacional d’Entitats Festeres). CLAYMORE, la marxa cristiana del nostre paisà resulta triada per un expert jurat d’entre 12 dotze destacades obres. •

OCTUBRE DE 2019

> La Fireta Xe Que Bo i la Solana Trail, alimenten de gent els carrers de

Beneixama. El cap de setmana del 5 i 6 d’octubre, com una espècie de principi de gots comunicants, la VIIIa Edició de la Fireta Xe Que Bo, alimenta de gent els carrers de Beneixama i les persones que ens visiten, s’alimenten dels bons productes que ofereix la nostra localitat. Un any més, l’oferta gastronòmica, com d’altres aspectes, és àmplia i variada. La Comparsa de Llauradors, una entitat arrelada en la tradició i que de manera encertada la fomenta, realitza una interessant exposició d’utensilis tradicionals de cuina, oferint, també, una recepta típica: Coquetes Fregides. Enguany, per a tractar de fer més atractiu l’escenari on es desenvolupa la fireta, té lloc, una curiosa iniciativa, el Primer Concurs popular de balcons Fira al carrer Beneixama. El guardó al balcó més bonic o vistós és un lot de productes de Beneixama. Aleshores, s’alça amb el primer premi el balcó d’Ángela Barceló Amorós. El diumenge 6, malgrat els estralls causats per l’incendi, els corredors responen a la crida de la IX Edició de la Solana Trail. Són al voltant de 1000 esportistes els que gaudeixen de la nostra consolidada carrera. Enguany, per a no trepitjar les zones afectades per l’incendi, s’adapta el recorregut, una circumstància que augmentarà la distància, tant de la carrera llarga, 30 quilòmetres, com de la curta, 21.

> III Figatellà i Coca de Creïlla de Be·

neixama. Un any més, Beneixama celebra, el dimecres 9 d’octubre, la festa de tots els valencians. A això de les 11:00h del matí, una vegada realitzats els tradicionals actes per a commemorar l’efemèride, la gent gaudeix dels nostres productes estrela, en la III Figatellà i Coca de Creïlla de Beneixama. La incorporació a la taula de l’esdeveniment, de la senzilla però deliciosa Coca de Creïlla, és tot èxit, perquè en poc temps la demanda en supera, de molt, l’oferta.

> Un Beneixamut, en el Campionat del Món d’Ultrafons. Com ja vam veure, el nostre corredor de llarga distància, Miguel Mataix Gracia, havia sigut convocat per la selecció espanyola per a participar en una de les disciplines atlètiques més dures: el Mundial d’Ultrafons. La competició està prevista per als dies 26 i 27 d’octubre a la localitat d’Albi (França). Per a preparar la prova, realitza durant els 3 mesos anteriors una mitjana de 200 km setmanals. A més, es concentra amb l’equip espanyol durant 6 dies, a la ciutat de Segòvia. Uns dies abans de la competició, Miguel viatja cap a França acompanyat de molts nervis, però també de familiars i amics que mitiguen aquesta pressió i li atorguen un plus d’energia per a enfrontar aquest nou repte. Després de jornades maratonianes d’entrenament, el dissabte 26, les seues cames resistents es posen en moviment, comença sobre les 9.00 del matí el campionat del

OCTUBRE DE 2019

món. L’objectiu dels 465 participants, de 45 països diferents, és recórrer en 24 hores el major nombre de quilòmetres possibles dins d’un circuit tancat. Fins a la meitat de la prova, les cames responen i el nostre paisà oscil·la entre les places 15 i 16. No obstant això, en aquestes competicions tan difícils, no és estrany que aparega algun imprevist: lamentablement, cap a les 15 hores de carrera, un fortíssim mal de panxa deixa el nostre corredor fora de joc. Durant un parell d’hores es debat entre retirar-se o continuar. Però la tenacitat, la perseverança, i el no rendir-se mai han format part de la seua carrera, tant vital, com a esportiva, per això, fent un gran esforç, decideix posar-se en moviment i comença a caminar. Amb el pas de les hores i els quilòmetres va trobant millors sensacions. Finalment, comença a remuntar algunes de les posicions perdudes i acaba la carrera en un meritori lloc 37, després de recórrer 232,198 km. El lituà Aleksandre Sorokin es proclama campió del món amb una distància de 278,973 km. L’estadunidenca Camille Herron, amb una magnífica marca de 270,116 km., bat el rècord del món femení. > X Aniversario de l’Oktoberfest. La cervesa, segons els arqueòlegs, ja es coneixia fa 6.000 anys. A l’antic Egipte va ser considerada com una beguda de déus i es deia, que era un dels presents amb els quals la deessa Isis va voler ajudar a la humanitat. També a Roma, el nom llatí reflectia la relació d’aquest valuós líquid amb la divinitat, perquè en honor a la seua deessa de l’agricultura, Ceres, la cervesa hi va rebre el nom de cerevisia, del qual prové la paraula que designa en valencià aquesta beguda. No sé si serà un nèctar dels déus, el cert i segur és que els simples mortals podem gaudir d’ella. Per a exercir aquest dret, el dissabte 26 d’octubre, té lloc, al local de la Penya la Pinya, la Desena Edició de l’Oktoberfest. Aquest any augmenta, tant el nombre de participants, com la quantitat i la varietat de la cervesa. Els quasi 200 cervesers donen compte d’uns 1000 litres de cervesa, continguts en unes 2930 botelles de 72 varietats diferents. A més, els organitzadors condimenten la diversió amb Patrulla 66, un magnífic grup musical.•

NOVEMBRE DE 2019

> La Guàrdia Reial interpreta el pas·

doble ARTE, de Juan Bautista Francés Parra. Per a tractar de recuperar i mantindre el major nombre de tradicions possibles, una vegada al mes, al Palau Reial de Madrid, la Guàrdia Reial realitza el Relleu Solemne de la Guàrdia, tot rememorant el que es feia diàriament al temps dels reis Alfons XIIé i Alfons XIIIé. Mostren així la vinculació entre l’actual Guàrdia Reial i els seus antecedents històrics. Durant el relleu realitzat el 6 de novembre de 2019, la Banda de Música de la Guàrdia Reial interpreta el pasdoble ARTE, del nostre paisà Juan Bautista Francés Parra.

> Plataforma ReplanaRest, una associació que brolla i creix amb força per a recuperar la nostra serra. El dissabte 16 de novembre, a les 17.30 hores, a l’Auditori de Beneixama té lloc una xarrada sobre incendis forestals a càrrec d’Artemi Cerdà, Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València. L’acte està organitzat per la Plataforma ReplanaRest, un grup de participació ciutadana sense ànim de lucre, sorgit arran de l’incendi que va assolar la nostra benvolguda serra el 15 de juliol. El seu objectiu principal és la conscienciació, mobilització i actuació de la població local per a rehabilitar les zones cremades. La plataforma està formada per gent molt diversa, però amb un afecte comú: l’estima per la Replana, i un objectiu comú: la seua més ràpida recuperació. Amb la finalitat de tindre tota la informació possible, les primeres setmanes mantenen infinitat de reunions amb experts, administracions, associacions ecologistes, etc. Per a donar-li visibilitat al projecte apareixen als mitjans de comunicació, tant premsa, com ràdio i televisió. Alguns dels seus representants ixen al programa Terra Viva de la televisió valenciana À Punt. Recolzada per nombroses associacions del poble, en molt poc temps, s’incorporen a la plataforma més de 100 persones. A més, algunes empreses, tant de Beneixama com de fora, contribueixen a la causa de manera altruista. Amb una rapidesa inusitada, l’agrupació es posa prompte en moviment, i forma grups de voluntariat que treballen en tasques de reconstrucció de senders, construcció de barreres anti-erosió, creació d’un planter en la Fundació Elena Santonja, etc. També, una de les seues primeres iniciatives, i possiblement la llavor que ha fet brollar l’entitat, és tractar que l’empresa encarregada dels treballs post-incendi, a la zona de la serra pertanyent a la Conselleria, modifique els seus mètodes d’actuació. Segons denuncien, s’han esborrat senders, s’han arrancat senyals del Sender PR-CV 52, s’ha produït una tala indiscriminada, etc. Per als experts és convenient retirar la menys quantitat de fusta cremada possible, puix afavoreix el sòl i, quan es podreix, facilita la proliferació d’insectes necessaris per regenerar l’ecosistema. També serveix de lloc de descans per als ocells que, amb els seus excrements, escampen les llavors. Un dels assoliments importants de l’associació és la seua intervenció en els treballs a desenvolupar a la zona de la muntanya de propietat municipal. A més, pretenen que la repoblació de la serra de la Replana es convertisca en un camp d’investigació que servisca per a millorar les actuacions després d’un incendi. L’èxit de l’enorme treball i esforç que estan realitzant, serà importantíssim per al poble de Beneixama.

> XXXIV Certamen de Poesia Pastor

Aicart 2019. El dia 23 de novembre es lliuren a l’Auditori Municipal els premis de poesia Pastor Aicart. Enguany, la guanyadora en la modalitat de poesia en valencià és Glòria Biosca Díaz, amb el poemari El viatge de l’àvia. Per la seua banda, Jesús G. Moreda Gamundi, pel seu poemari Vivencias, s’emporta el guardó en la modalitat de castellà. > Vicent Sanz i Pérez, Premi Joan Coromines d’investigació filològica, històrica o cultural. El 30 de novembre, la Societat Coral El Micalet de València celebra al Teatre Micalet, la gala de la 32a Edició dels Premis Miquelet 2019. El Premi Joan Coromines d’investigació filològica, històrica o cultural, s’atorga al nostre paisà Vicent Sanz i Pérez, per La música del Ball dels Espies. Origen, característiques i expansió. El treball del musicòleg, compositor i professor de Beneixama, analitza aquest acte cultural d’àmplia tradició i estima a la nostra veïna localitat de Biar. A més, en aportar una data més antiga de la primera transcripció musical d’aquesta tonada (1893), contribueix a una perspectiva renovada sobre els seus inicis. També ofereix al lector altres aspectes interessants, com una instrumentació per a banda, una transcripció i anàlisi del guió musical, els llocs on s’interpreta, o la datació aproximada dels seus inicis. •

DESEMBRE DE 2019

> Una festa de Santa Cecília, cinc il·

lusions complides. El dia 1 de desembre, continuant amb els festejos de Santa Cecilia, té lloc la tradicional cercavila de recollida de nous educands. Els il·lusionats músics que passen a augmentar les files de la nostra societat musical són: Malena Pastor Mollá (Flauta), David Lorente Albero (Percussió), Inés Sanchis Sarrió (Saxo Alt), Fátima Bellod Payà (Piano) y Sandra Navarro Sirera (Trompa). Seguidament se celebra la missa i la processó i finalitzen els festejos amb el clàssic Dinar de Germanor. El dia d’abans, els músics han fet el Concert Extraordinari i el tradicional Soparet del Músic, i han realitzat el diumenge 24 de novembre la Diana i l’acostumat Esmorzar.

> Concert de Nadal de la Societat

Coral de Beneixama. El dissabte 21, a les 20.30 hores, a l’Auditori Municipal, la Societat Coral de Beneixama realitza el seu tradicional Concert de Nadal. Sota la batuta del seu director Alexis Jornet Valls, intervé la pianista Mireia Luna. En la primera part, les cinc xiques del Cor de Veus Blanques, interpreten les cançons I’m Goin’ Up a Yonder i Kusimama, i a continuació, la coral al complet canta Dos palomitas, Theree Contemporary Latin Settings y Adiemus. En la segona part, s’escolten, entre d’altres, La nit de nadal, El noi de la mare o Sant Josep es fa vellet.

> La processó del dia de l’entrada es

canvia definitivament al dia 5. Com ja vam veure, la Comissió de Festes havia acordat amb els Serveis Jurídics de l’Arquebisbat de València que s’avançara la processó al dia 5 de setembre i una vegada passades les festes, es votaria en l’Assemblea General de la Confraria si es perpetuava el canvi o retornava la tradició. Doncs bé, el 22 de desembre, l’esmentada assemblea decideix per majoria el canvi definitiu. Es confirma així que la processó del dia 5 de setembre és, de manera definitiva, el primer acte de les festes de Moros i Cristians.

> Presentació del poemari il·lustrat Parcel·la 56, d’Andrea Parra Samper.

El 27 de desembre, a la polifacètica Rata Cellarda, Andrea Parra Samper, dóna a conéixer el seu poemari il·lustrat Parcel·la 56. En els seus versos tracta de mostrar els sentiments que li van aflorar com a conseqüència del terrible incendi que va assolar la nostra serra el 15 de juliol. Per a tractar d’ajudar a esmenar les conseqüències d’aquest espantós esdeveniment, Andrea realitza un gest que l’honora: donar part de la recaptació de la venda per a futures actuacions de la Plataforma ReplanaRest. Malena Sanchis Sarrió i Paco Romero Ferrero, en un escenari que coneixen bé, amenitzen la vetlada amb una mica de música.

> Quedada Esportiva Solidària, or· ganitzada per la incombustible Pla·

taforma ReplanaRest. Amb la finalitat de recaptar fons per a continuar amb les activitats de restauració de la nostra serra, la incombustible Plataforma ReplanaRest, organitza, el 28 de desembre, una Quedada Esportiva Solidària. És una marxa no cronometrada ni competitiva amb modalitat de corredors i caminants. A les 10 del matí, els més de 350 participants ixen des de la Plaça de l’Ajuntament i es dirigeixen cap al Salze per a tornar, després de fer 8 quilòmetres, al lloc d’origen. Seguidament, per a reposar forces, l’associació prepara un xicotet aperitiu. A més, sortegen un bon grapat de productes donats de manera altruista per nombrosos col·laboradors.

> Beneixama demostra un any més

que és un poble solidari. El diumenge 29 de desembre a les 18.30 hores, té lloc en l’utilitari Auditori Municipal, el ja consolidat Nadal Solidari. Enguany actuen els alumnes i les alumnes de primer i segon de primària, que ballen una cançó nadalenca; Andrea Parra Samper, que llig alguns dels poemes continguts en el seu recentment presentat poemari Parcel·la 56; el Cor de Veus Blanques de la Societat Coral; les xiquetes del Grup de Gimnàstica Rítmica; la cantant Tània Navarro, i també, l’actor i contacontes Miguel Ángel Montilla. El total dels donatius aportats per la gent solidària del nostre poble, ascendeix a 1.480 Euros, la meitat destinats a AVAF (Associació de Voluntaris d’Acolliment Familiar), i l’altra meitat per a la compra de material destinat als treballs post-incendi en la serra de la Solana. D’altra banda, els productes de primera necessitat són portats a l’Asil de Villena. •

GENER DE 2020

> Això diu que era una vegada… un

nou sopar de l’IEVM. Amb gran assistència de públic, tant de Beneixama com de pobles de la comarca, té lloc l’11 de gener, al Maset dels Llauradors, el sopar anual de l’IEVM (Institut d’Estudis de les Valls de Mariola). En primer lloc, Romà Francés i Josep Puig, President i Secretari de l’Institut respectivament, prenen la paraula. Seguidament, la professora Maria Conca és l’encarregada de presentar una conferència, que sota el títol Això diu que era una vegada... realitza l’especialista en literatura popular i professor de la Universitat d’Alacant Vicent Brotons. Finalment, després del sopar, seguint el fil del tema tractat, es conten contes, rondalles, succeïts i anècdotes dels pobles de la comarca.

> Miguel Ángel Montilla, actua de

nou a Beneixama. El diumenge 12, a les 17.30 hores, l’actor torna a la nostra localitat després de la seua divertida intervenció en la Gala Solidària. En aquesta ocasió, també a l’Auditori Municipal, el contacontes fa les delícies de xicotets i majors amb el seu espectacle Cuentos entre sábana y manta. Finalment, per a diversió dels més menuts, acaba l’actuació fent que pares i mares pugen a l’escenari a ballar.

> Mig metre de neu i un cúmul de pro·

blemes. Com marcaven les previsions, el diumenge 19, a això del migdia, comença a ploure. Les conseqüències per a la festa de Sant Antoni Abad són prompte evidents. La benedicció i el repartiment de bambes han de fer-se a l’interior de l’església. A més, ha de suspendre’s tant la cavalcada d’animals com la cercavila. Finalment, la processó, la foguera i el berenar previstos per a la vesprada, han d’ajornar-se fins al divendres 26. És una llàstima que el mal temps entele la celebració del desé aniversari de l’actual comissió organitzadora de la festa. De fet, per a commemorar l’efemèride, sortegen 10 cuixots. Llavors, amb la baixada de les temperatures, la pluja es transforma en neu i el dilluns 20, Beneixama es desperta amb un bell mantell blanc que en alguns llocs arriba fins a mig metre. Però aquesta vegada la neu ve acompanyada d’un perillós company: el vent. Tots dos provoquen la caiguda de molts arbres i una apagada generalitzada. La llum, que en gran part de la població ha deixat de funcionar a les 10.00 de la nit del dia 19, no retorna, en alguns llocs, fins a la vesprada del 21. Sorprenentment, hi ha cases que passen quasi 48 hores sense subministrament elèctric. El motiu és un problema amb el transformador de la companyia elèctrica. Moltes famílies, amb xiquets xicotets, passen moments de dificultat al no poder cuinar i estar sense calefacció. El justificat cabreig de la població es fa palés tant en alguns mitjans de comunicació com en les xarxes socials. Altres conseqüències del mal temps són el tall d›algunes carreteres i el tancament de col·legis. A Beneixama, els alumnes no van a escola fins al dimecres 22. Com deia un autor que llegia no fa molt de temps, a vegades la neu crema.

> Homenatge a dos beneixamuts que van estar al camp de concentració de

Mauthausen. El 27 de gener de 1945, l’Exèrcit Rus alliberava els escassos presoners que quedaven amb vida del camp d’extermini d’Auschwitz. Per aquest motiu, l’ONU, el 2005, va convertir la data en el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. En aqueix horrible lloc, s’estima que els nazis van assassinar-hi a prop d’un milió de persones, en la seua majoria jueus. En commemoració de la referida data, el 28 de gener, dins del projecte Construint Memòria, Villena és el lloc triat per al lliurament de les denominades Rajoles de la Memòria. L’acte és un homenatge a Antonio Sáez Pardo, de Villena, Francisco Barceló Solera, de Canyada, Santiago Mas Francés, de Camp de Mirra, i Salvador Calatayud Alonso i Miguel Maestre Mollà, de Beneixama. Aquests cinc homes de la comarca van estar als camps de concentració i extermini de Mauthausen i Neuengamme. Miguel Maestre Mollà, va nàixer a Beneixama el 1900, i va arribar a Mauthausen el 22 de maig de 1941. No obstant això, no existeixen dades sobre la seua destinació després de la seua entrada al camp. De Salvador Calatayud Alonso es coneix que va arribar al mateix camp uns mesos abans, concretament, el 25 de gener de 1941, i que va ser alliberat el 5 de maig de 1945. •

FEBRER DE 2020

La plataforma ReplanaRest, planta llavors en la consciència mediambiental dels més menuts.

Amb motiu de la celebració del Dia de l’Arbre, la Plataforma ReplanaRest organitza els dies 31 de gener i 1 de febrer, diverses activitats. Una de les seues finalitats és plantar una llavor en la consciència mediambiental dels més menuts. Per això, moltes d’aquestes tasques van dirigides a ells. Aleshores, els escolars visiten el planter situat a la Fundació Elena Santonja, on es troben els xicotets arbres que seran, com els xiquets, el futur de la nostra serra. A més, es reconstrueixen camins, es fan tasques de reforestació i s’escometen treballs d’esplai de palla, un tractament eficaç per a reduir les pèrdues de sòl. els cants dels Majos, i es realitza la tradicional ronda la nit del 30 d’abril a l’1 de maig. Al gener del 2018 presenten, amb el títol A les danses toquen…2, un nou CD. És el segon editat, ja que van publicar el primer l’any 2000. Un ball d’activitats, durant aquests 40 anys, que han convertit l’entitat en una de les associacions més estimades de la nostra localitat.

> Anotacions històriques sobre el pa· per de les barrelles en la fabricació del sabó i del vidre, una interessant con· ferència a càrrec de Joan Pérez Albe· ro. Organitzada pel Grup Cresol_Bnx, té lloc, el dia 23 de febrer, a les 18.00 hores, a la sala exterior de l’Auditori. Joan Pérez Albero, desgrana les propietats i la història de les denominades barrelles o plantes barrelleres. Les cendres d’aquestes i d’altres plantes van ser utilitzades, des de temps immemorials, per a blanquejar teixits, elaborar sabons i fabricar vidre. El lleixiu de cendres ja s’usava en l’antiga Roma per a blanquejar la roba. Aquest lleixiu s’obtenia mesclant les cendres riques en carbonats sòdics i potàssics, amb aigua. La proporció adequada era: dues parts d’aigua i una de cendra. Al litoral mediterrani peninsular, on creixien en abundància aquestes plantes barrelleres, va sorgir, durant tota l’edat mitjana i la moderna, una intensa activitat econòmica basada en la seua producció, la comercialització del seu producte, la pedra de barrella, i la fabricació de sabó. Els ports d’Alacant i Cartagena van tindre una incessant activitat d’aquest valorat article, perquè els fabricants de sabó francesos i genovesos, així com els productors de vidre venecians, requerien aquest material per a fabricar els seus productes. Pel port d’Alacant eixien cap als ports europeus les barrelles de Villena, Elda, Novelda Agost, Elx, Alacant i Oriola. Durant el segle XVIII, la barrella i la sosa constituïen el 80% de les exportacions del port d’Alacant. La importància econòmica de la producció i comercialització de les barrelles, la posa de manifest el botànic Mariano Lagasca i Segura. (Encinacorba -Saragossa- 1776, Barcelona 1839): “tales plantas habían dado más millones a la nación que las minas del Potosí y de Guanajuato, localizadas en los territorios de ultramar”. •

> Nou i important premi per a l’escrip·

tor Josep Martínez Sanchis. L’11 de febrer, l’alcaldessa Ada Colau, presideix al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2019. Un dels guardonats és el nostre paisà Josep Martínez Sanchis, que rep el Premi de Literatura en Llengua Catalana per la seua última novel·la Serem Atlàntida. En el seu discurs, fa referència al lloc d’on procedeix, “un xicotet poble al sud del País Valencià. Situat en els límits geogràfics de la nostra llengua materna, allí, (esmenta), fem tot el possible perquè aquesta es mantinga i es transferisca de generació en generació”. Dedica el premi a tots els que vivim en aquesta vella terra de frontera.

> El Grup de Danses de Beneixama ce·

lebra el seu 40é Aniversari. Amb motiu de l’efemèride, a mitjan febrer, un equip d’Intercomarcal Televisió visita l’associació per a fer balanç de tots aquests anys. L’entitat naix el 1980, quan un grapat de joves, preocupats per la imminent desaparició de les Danses, es proposa recuperar i recopilar les diferents passades. En els anys següents, el grup actua a diferents localitats, i participa també en nombrosos festivals. D’igual manera, en un parell d’ocasions, organitzen a Beneixama aplecs de danses amb grups d’altres localitats. Al juliol de 2001, l’entitat realitza una mostra d’indumentària tradicional dels segles XVIII i XIX. Igualment, a l’estiu de 2003, organitzen l’exposició Virtuts de les nostres plantes. Mostra d’herbes medicinals de Beneixama. El 2005, amb motiu de la celebració del seu 25é Aniversari, preparen tasques diverses i interessants. En primer lloc, presenten el llibre: Usos i virtuts dels nostres plantes, de Juan Sirera Valls. La publicació és una compilació i ampliació de la mostra realitzada el 2003. En segon lloc, realitzen la mostra fotogràfica anomenada A les danses toquen: imatges de la nostra cultura popular, així com la representació de Les collites: temps de faena i ball, amb muntatge audiovisual barrejat amb els balls més populars. I, finalment, investiguen

MARÇ DE 2020

Dues dones al capdavant de dues entitats festeres.

L’1 de març, Elvira Martínez Gracià, s’estrena com a Presidenta de la Comparsa d’Estudiants amb una festa infantil dedicada al futur de l’estudiantina. Els més menuts gaudeixen amb les manualitats, taller de caps, taller de dibuix, taller de polseres i més coses que la directiva de la comparsa ha preparat per a ells. Cal recordar, que al gener, una altra dona, Teresa Cambra Sirera, és triada per a estar al capdavant de la Filà de Cristians.

> Concurs de Fotografia Pepe Mas.

A principis de març es donen a conéixer els guanyadors del Concurs de Fotografia Pepe Mas. En la categoria Moros i Cristians, s’emporta el primer premi, per la fotografia titulada Trío, la fotògrafa de Castalla Reyes Cerdà Mira, qui també és la guanyadora de la categoria Beneixama en totes les seues facetes, per la instantània Generaciones. El segon premi, en aquesta categoria és per al fotògraf de Sax José López Giménez, per Día de Tormenta.

> El Mig Any Fester, barrera entre la normalitat i el desastre. El divendres dia 6, com a tret d’eixida del Mig Any Fester, té lloc, al Maset de la Filà de Cristians, la presentació de la revista Moments de Festa. Des d’un primer moment, crida l’atenció la portada de la publicació, ja que sobre un fons blanc apareix només el títol. Segons refereix Guillermo Valdés Sanz, president de la Comissió de Festes, és una cosa simbòlica, perquè cada persona, en la seua imaginació, pose el seu moment de festa. A l’interior, a través de sis capítols, estan els moments de festa del jove però experimentat fotògraf Leandro Albero Parra. Els textos són poesies d’Andrea Parra Samper, i el disseny és de Malena Ramírez. Amb total normalitat, continuen els dies 7 i 8 de març els diferents actes que conformen la celebració del Mig Any Fester. Malgrat les notícies, ningú anticipa el que està a punt de passar. Sense ser-ne conscients en eixe moment, el mig any es convertirà en una espècie de barrera entre la normalitat i el desastre. De fet, el Concert de Mig Any, previst per al 14 de març, ja no arriba a celebrar-se. El 14 de març, davant la imminent situació de crisi sanitària ocasionada pel coronavirus, el govern declara l’estat d’alarma i estableix mesures extraordinàries de contenció i suspensió de nombroses activitats i serveis. A Beneixama, lògicament, les primeres conseqüències no es fan esperar. En l’àmbit esportiu, es cancel·len totes les activitats de les escoles esportives, es tanca el Pavelló Municipal i s’ajorna la carrera ciclista de Sant Josep. En el terreny educatiu, s’acorda la suspensió de les classes de manera indefinida. En l’esfera cultural, es tanquen els diferents museus i l’agència de lectura i se suspenen totes les activitats, com la presentació del llibre de Pedro Amorós Un aire de extrañeza, que estava prevista per al dia 21 de març. A més, es tanquen tant la Llar del Pensionista com tots els Albergs Municipals. No obstant això, es mantenen, per la seua importància en aquests temps difícils, els serveis Menjar a casa i Ajuda a domicili. El poble de Beneixama queda, com la resta del territori, en total confinament. Sense una justificació de necessitat mèdica o motiu laboral no es pot eixir a la via pública. Tancats a casa, a penes arriba so de l’exterior. És un silenci estrany que, al marge d’algun cotxe i el tractor que desinfecta els carrers, només es trenca, a les 8 de la vesprada, als balcons, amb els aplaudiments en homenatge als sanitaris que s’estan jugant la vida per salvar la nostra. Quan finalitzen els aplaudiments, alguns veïns animen a la gent posant música, una mica d’ànim perquè no s’estenga el descoratjament. A la majoria de les cases, l’únic contacte amb l’exterior ve de la mà de la televisió, on els milers de contagiats i morts, inunden les notícies i ens encongeixen el cor. També, les xarxes socials es converteixen en l’únic vincle que ens queda amb familiars i amics. Per elles ens assabentem que, a part del virus, la solidaritat també es contagia en aquests dies. Alguns voluntaris del nostre poble estan construint viseres de protecció i moltes veïnes estan cosint mascaretes. Davant aquesta travessia en el desert d’esdeveniments a la nostra localitat, em veig en la impossibilitat de continuar exercint les meues tasques com a Cronista. Per tant, he de tancar amb aquesta pàgina, la pàgina de les cròniques d’aquest any. M’acomiade amb el desig de reprendre prompte la meua funció, perquè serà senyal que les coses van millor. Sens dubte, els moments que estem vivint, romandran impresos en les pàgines dels llibres d’història. •

El Coronavirus ho contagia tot.