Medicina i Catalunya, una mica d’història

L’esdevenir del Sindicat de Metges durant la Guerra Civil (II)

Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània

Després d’apaivagar l’aixecament dels militars sollevats durant els primers dies de la Guerra

Civil, el president de la Generalitat,

Lluís Companys i Jover (1882-1940), va veure’s obligat a conviure amb el

Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA), el qual estava format per diferents formacions antifeixistes. La doble finalitat d’aquest comitè era l’enviament de les primeres columnes de voluntaris al

Front d’Aragó i controlar, mitjançant les

Patrulles de Control que no sempre van complir amb la seva comesa, els terribles estralls que s’estaven duent a terme a la rereguarda republicana. El Sindicat de

Metges va patir la presència de les patrulles amb l’incautament inicial de l’entitat per part d’una cèdula formada per setze persones del CCMA i posteriorment per la intervenció del Comitè de Control dels

Serveis i Organitzacions Mèdiques de

Catalunya.

Va ser precisament aquest comitè el que va realitzar un escrit en el Butlletí del Sindicat (1920-1937) d’agost i setembre de 1936, dirigit als metges de Catalunya, perquè denunciessin les actituds poc professionals de possibles companys de professió: «Seria fer traïció a aquestes Centrals Sindicals i a la fermesa de les pròpies conviccions, sol·licitar l’ingrés a les mateixes, per part de companys que no estiguin identificats amb les respectives ideologies, i ensems una gran equivocació, cas de perseguir-se altres finalitats, ja que un carnet sindical mai podrà servir de parallamps ni d’objecte de lucre personal, puix que el que valoritza el metge com a ciutadà, és la seva actuació passada i el comportament que hagi tingut. [...] Col·laboreu amb les vostres iniciatives a la tasca de reivindicació social l’Estament Mèdic. Assabenteu immediatament a aquest Comitè de totes aquelles deficiències i anormalitats que observeu en la vida sanitària de Catalunya. Anuncieu a aquest Comitè totes aquelles actuacions i iniciatives personals que puguin significar un destorb a la nostra actuació».

El Comitè també va crear una Caixa de Socors, mantinguda per les aportacions econòmiques del Col·legi Oficial de Metges i del propi Sindicat, amb la finalitat d’ajudar a les famílies dels metges morts i ferits al front de lluita o complint el seu deure professional. L’administració d’aquesta va ser controlada per la Caixa de Beneficència del Sindicat, que en aquell moment rebia el nom de Caixa d’Assistència del Sindicat. La vessant assistencial va mantenir-se al llarg de la guerra i, fins i tot, va ampliar-se amb les subscripcions destinades als ferits i invàlids, la recaptació de quotes especials per nodrir la Caixa de Socors, el proveïment de roba o residència per als metges i familiars refugiats.

El 27 de setembre de 1936 va possibilitar-se la dissolució del CCMA i la desaparició del mencionat Comitè de Control gràcies a la presència de les formacions anarquistes al govern de la Generalitat. A partir d’aquest fet, les despeses de manutenció dels milicians van reduir-se a només les tres persones encarregades de la guàrdia al Casal del Metge. Les despeses van ser repartides a parts iguals entre el Sindicat, el Col·legi i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. Els violents fets succeïts entre el 3 i 7 de maig de 1937 també van afectar al Sindicat, ja que un grup anarquista anomenat “Mimosa”, nom d’una companya morta al front, va ocupar el Casal del Metge. El personal que vivia al Casal va ser reclòs en els soterranis de l’edifici fins que l’ordre públic va aconseguir evacuar-los la matinada del 9 de maig de 1937. Tot i l’ensurt, les oficines van reprendre la normalitat sense que manqués cap mena de documentació, però van endur-se dos vehicles, menjar i algun objecte de valor. Aquest fet va comportar que el conseller d’Ordre Públic, Artemi Aiguader i Miró (1889-1946), germà del també membre del Sindicat, ex alcalde de Barcelona, diputat a Corts i Ministre de Treball, Jaume Aiguader, va ordenar la protecció del Casal i les entitats que en formaven part.

Tot i els ensurts que va patir el Sindicat i les persones que en formaven part en el Casal del Metge, el pitjor estava per arribar. L’1 d’abril de 1939 el conflicte bèl·lic va arribar a la seva fi, però va iniciar-se un altre període fatídic per a la vida de l’entitat i la de molts dels seus membres.