MC Magazine

David Gràcia Fonalleras

Islàndia, la bellesa del gel i de la terra

Un somni, una gran aventura, un destí que no us decebrà. Aquesta és una breu crònica d’un dels viatges que més m’han impressionat.

Glaceres, volcans i arcs de Sant Martí cada dia. Pluja, vent, sol, fred i grans salts d’aigua per tot arreu. Guèisers, fumaroles que surten de terra, fang bullint, aigües termals i canyons. Rius de lava, paisatges marcians, immenses platges negres i escultures de gel. Deserts de sorra negra, muntanyes multicolors i fiords. Els cavalls islandesos i els xais, omnipresents allà on creix l’herba. Foques, balenes, ocells de tot tipus i els fotogènics “puffins”. Un còctel per gaudir de la natura en estat pur. Uns anys enrere, amb la meva dona i una altra parella, vam organitzar un viatge a Islàndia. L’objectiu de tots quatre era explorar, perdre’ns per les immensitats i gaudir d’aquests paisatges mentre coneixíem l’illa màgica d’aquests víkings valents que han poblat al llarg dels segles aquest inhòspit indret del món.

Amb un vehicle tot terreny per arribar amb facilitat a tots els racons, vàrem fer la volta a l’illa en 16 dies i... 16 dies, puix que mai es va fer de nit!! Hi vam anar a finals de maig, un bon moment fora de temporada alta, i vam adaptar el viatge a la nostra mida. Dormíem en els acollidors albergs de “HI Iceland”, combinant-ho amb estades en hotels i alguna casa de turisme rural que ens va permetre un contacte més proper amb els islandesos. El viatge va començar a la famosa “Ring road”, uns 3.500 kilòmetres sortint de la capital, Reykjavík, al sud-oest de l’illa.

Primera parada al Parc Nacional de Thingvellir. Allà ens expliquen que els víkings van fundar el primer parlament democràtic del món i podem veure la falla que separa la placa eurasiàtica de l’americana. Segons els científics, cada any que passa estem 2,5 centímetres més allunyats d’en Donald Trump. Quina sort!!

Seguim cap a la primera gran cascada, la majestuosa Gullfoss. Quedem bocabadats. D’on pot sortir tanta aigua i amb tanta energia? I quina immensitat! 2,5 kilòmetres d’amplada i 32 metres de caiguda. Cascades de totes les mides seran una constant del nostre viatge, anem on anem.

Per una pista de terra ens endinsem cap a l’interior de l’illa. Cal anar amb compte a l’hora de travessar els rius, donat que canvien el seu cabal durant el dia. Ens aturem en un refugi als peus del glaciar Langjökull. Estem sols en un bonic refugi lliure, immers en un paisatge descomunal. Davant nostre, el gel es va trencant i cau al llac on es forma un gran riu.

aigua a 100º, fins a 30 metres d’alçada, cada 5 minuts. És mitjanit i el tenim per a nosaltres sols. L’aigua bull als nostres peus. Els recorreguts que fas per Islàndia sempre són preciosos. A mesura que ens acostem a la costa, trobem grans esplanades que s’han format amb els materials que arrosseguen els rius, sobretot quan algun volcà entra en erupció i desfà el gruix de gel que té damunt seu. De nou, ens trobem isolats en un petit refugi proper al volcà Eyjafallajoküll, el mateix que l’any següent va entrar en erupció i va ser el responsable d’un caos aeri a tot Europa. En una glacera propera comença un dels trekkings més famosos del món, el Landmanalaugar.

Aquesta caminada es pot fer en cinc dies, uns 65 km aproximadament. Muntanyes de colors i una mica de tot, de tot el que hi ha a Islàndia, és clar. Rius, cascades, llacs, volcans... El final del recorregut és la recompensa. Un bany en una esplanada per on transcorre un riu calent (40ºC) mentre a la superfície fa un vent i un fred que pela! Nosaltres hi vam anar per la via directa amb el nostre 4x4, travessant rieres i pistes solitàries en deserts de sorra negra. Del riu vam sortir ben arrugats.

Els noms islandesos són difícils de retenir a la memòria. L’únic poble que recordem és Vik, una vila preciosa amb grans platges de sorra negra amb impressionants formacions rocoses que els nadius diuen que són elfs. Deu ser per la quantitat de Brennivin, el licor nacional, que beuen. L’espectacular i grandiosa glacera Vatnajökull és un destí imprescindible. Gran, però molt gran. No tinc paraules per descriure la nostra arribada una tarda amb boira, quan de cop comença a fer vent, surt un lluminós i netíssim raig de sol a poc a poc i es destapa davant nostre aquesta immensa massa de gel. Recordo l’esgarrifança que em va recórrer pel cos. Pell de gallina.

Fer una excursió amb moto de neu també és una experiència molt recomanable. Paratges de muntanya amb blancs infinits i grans panorames fins a l’oceà en un dels llocs més alts de l’illa. A l’est es troben els bonics fiords, els ports i els seus pescadors. Uns àpats excel·lents a base de llagostes regades amb cervesa Viking. Una meravella.

La tornada pel nord no deixa de sorprendre. Els paisatges són impressionats fins arribar a Myvatan. Allà es troben els millors banys termals d’Islàndia, on es gaudeix d’unes magnífiques vistes sobre una esplanada de nombrosos llacs i amb més tranquil·litat que en en els banys de la capital. A més, l’entorn és com d’un altre planeta: piscines de sofre, fang bullent formant grans bombolles, terra de colors grocs, blaus, verds, vermells...

En el seu petit aeròdrom, si el dia ho permet, es pot fer un vol en avioneta sobrevolant els volcans, els grans rius, les cascades, les glaceres, els llacs i els deserts. Una activitat “extra” molt i molt recomanable. Seguint per la costa nord hi ha una altra parada obligada: Husavik. Referent del whale watching (avistament de balenes), es tracta d’un bonic poble costaner amb un espectacular sol de mitjanit que il·lumina les seves façanes. Una llum màgica.

També és obligada la visita a un museu únic al món, el Phallus Museum, on es recullen els penis de tots els mamífers del món, excepte el de l’home perquè diuen que esperen la donació d’un voluntari.

Per la zona es pot tastar la “delicatessen” islandesa més famosa: el tauró podrit. Boníssim! Però si no s’acompanya d’un bon got de Brennivin es pateix molt i molt. Més glaceres. Snaefellsnes, on diuen que Jules Verne es va inspirar per escriure “Viatge al centre de la terra”. És un país inacabable.

Poc a poc anem fem via cap a la capital. Reykjavík és vital, acollidora, moderna, peculiar i ara ja un destí turístic de primer ordre. Evidentment, cal anar a remullar-se al Blue Lagoon.

Abans d’acabar una recomanació per als que us plantegeu visitar Islàndia: si voleu conèixer més, llegiu el llibre d’en Xavier Moret, ‘Islàndia, l’illa secreta’.