L a r e v i s ta d e l s i n d i c at
Núm. 12 JUNY 2019 SEGONA ÈPOCA
Reportatge
La salut amb ulls d’infant
Reportatge Eleccions ICS 2019
Article
Centenari de MC
Sumari 05 Editorial Cap a la societat de l’oci 06 Article Per la igualtat de drets i oportunitats de la dona 07 Article Acte d’inici de l’any del Centenari de Metges de Catalunya 10 Reportatge Eleccions ICS 2019 : Asseguts sobre les espatlles de gegants 12 Article Millores laborals i bilateralitat, la mobilització dels facultatius de la sanitat concertada també dona fruits 13 Reportatge 100 anys i vuit hores
24 Medicina i Catalunya, una mica d’història La Celebració del XII Congrés del Pen Club Internacional al Casal del Metge 25
Hem dit MC a la premsa
27
Formació i Humor Gràfic
28
MC Magazine Alícia al país de les meravelles (2a part)
Consell de Cent, 471 -475, esc B entl.
Equip de redacció i imatges: Albert Torres, Hèctor Calvet i Eva Martínez
08013 Barcelona
Coordinació: Elisa de Frutos
Tel. 93 265 11 77
D.L.: B 11121-2015
info@metgesdecatalunya.cat
Producció Editorial:
wwww.metgesdecataluya.cat
Millores laborals i bilateralitat, la mobilització dels facultatius de la sanitat concertada també dona fruits
La salut amb ulls d’infant
Espai Jurídic Carrera professional per als interins que treballen a l’ICS
Metges de Catalunya
Article
Reportatge
18 Reportatge La salut amb ulls d’infant 22
7
Jurídic
Carrera professional per als interins que treballen a l’ICS
10 13
5 | METGES DE CATALUNYA
Editorial A
rran del centenari de la instauració de la jornada laboral de vuit hores, no està de més fer una reflexió sobre l’evolució futura del mercat de treball, la productivitat, les hores dedicades a la feina, el temps per conciliar i el lleure.
Fa ja un grapat d’anys, el 1932, el premi Nobel de Literatura, Bertrand Russell, va publicar un assaig que va aparèixer a les revistes The Political Quarterly i The Atlantic Monthly, a Anglaterra i als EUA, respectivament, titulat “In praise of Ildeness” que es podria traduir com “Elogi de l’oci”, en el qual sostenia –contràriament al que sempre s’ha afirmat i encara s’afirma– que el treball no dignifica. El concepte que el treball és virtut ha causat enormes patiments i danys a la humanitat, mentre els que més ho han predicat han procurat mantenir-se “indignes” al respecte. Dignifiqui o no, el que està clar és que és més digne treballar vuit hores, set dies a la setmana que 12, 14 o 16 hores, cada dia de l’any, tots els anys, fins que el cos aguanti. Per tant, sembla just afirmar que treballar sis, quatre o dues hores no faria perdre la dignitat a ningú, al contrari. Però per què al contrari? Perquè sense oci no hi ha progrés i la humanitat no hagués sortit de la barbàrie. Havent de treballar de sol a sol per mantenir la família, qui podria haver fet néixer i evolucionar la pintura, la música, les matemàtiques, l’arquitectura, la medicina, la filosofia, la literatura, el teatre, la química, l’astronomia i un llarg etcètera? Per tant, està clar que només el temps lliure ens permet augmentar i aprofundir en els coneixements, les arts, el pensament, tot dignificant i enlairant la humanitat. El temps lliure és essencial per a la civilització. Clàssicament, només el treball dels més pobres ha fet possible que els més rics hagin tingut aquest temps imprescindible per avançar. Ara, però, per primera vegada a la història, la humanitat està a l’inici d’una revolució amb dues cares: la digital i la robòtica, emparentades i complementàries. Revolució molt més potent i determinant per al nostre futur que no pas la revolució industrial. Si llavors es va passar de treballar sense descans reconegut ni pagat a treballar vuit hores, amb cap de setmana i vacances pagades i jubilació als 65, què no podem esperar ara d’aquest nou pas de gegant. Qualsevol cosa menys tenir-li por, perquè portarà a un nou esclat d’art i coneixement sense precedents. Això si no fos que Albert Einstein també tingues raó quan va afirmar que dues coses són infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i de la segona no n’estava segur. Si tingués raó, ara que la nostra capacitat mortífera és infinita, ens aniquilaríem abans de veure i viure els potentíssims canvis que s’aproximen a gran velocitat. Si, per una vegada, s’hagués equivocat, la humanitat viurà una nova era, inimaginable fins ara, en què la prosperitat passarà per una reducció organitzada del treball que aviat tindrem a l’abast de la mà. Cal tenir molt present que qualsevol temps passat sempre ha estat pitjor, que sempre anem endavant, no de forma continuada i lineal, sinó fent tres passos endavant i un endarrere, però, amb una mirada ampla, sempre avançant.
Cap a la societat de l’oci
METGES DE CATALUNYA | 6
Article Per la igualtat de drets i oportunitats de la dona
M
etges de Catalunya (MC) s’ha tenyit, un any més, de color violeta i s’ha adherit al clam feminista del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la lluita per la igualtat de drets i oportunitats de la dona, i exterioritzar el seu rebuig a la violència masclista. En un manifest, el sindicat ha reclamat la inclusió del feminisme i la visió de gènere en tots els àmbits de la salut, així com també la igualtat en el desenvolupament professional i en l’accés a càrrecs directius i de lideratge, sense oblidar-se de la paritat en la docència, la formació continuada i la recerca. A més, ha exigit garanties perquè l’embaràs i la maternitat no siguin causa de discriminació en la contractació, i perquè l’exercici dels drets de conciliació no afecti ni la carrera professional ni tampoc les oportunitats de promoció. MC ha reivindicat igualment la fi de
totes les violències masclistes, ja siguin de caràcter físic, verbal, psicològic o cultural, i ha remarcat la necessitat de conscienciar la societat del tracte desigual i, en ocasions, vexatori que pateixen les facultatives als seus centres de treball només per la seva condició de dones. Per últim, l’organització ha plantejat al Departament de Salut la revisió i actualització del “Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya”, elaborat l’any 2009, que, entre altres objectius, pretén facilitar al conjunt de professionals de la sanitat catalana unes pautes d’actuació per a la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones que han patit o pateixen violència i les que es troben en risc de patir-la. Pel que fa a l’acció sindical en aquest darrer any, MC ha participat intensament en la Comissió d’Igualtat de l’Institut Català de la Salut (ICS) que
treballa per aplicar polítiques actives d’igualtat efectiva entre homes i dones a l’empresa. D’altra banda, ha denunciat davant de l’Institut Català de les Dones (ICD) i la Direcció General d’Igualtat del Departament de Treball la vulneració del principi d’igualtat i no discriminació respecte a les facultatives embarassades i en situació de permís de maternitat en l’àmbit de la sanitat concertada. En l’acord recent de sortida de vaga signat en aquest sector el febrer passat, l’organització ha aconseguit millores significatives en els drets socials i de conciliació de les professionals de la medicina, com l’exempció de l’obligatorietat de fer guàrdies a les dones embarassades a partir de la vintena setmana de gestació o la percepció de la totalitat de les retribucions –inclosa la mitjana de les guàrdies fetes en els darrers 12 mesos– en la prestació per risc d’embaràs, permís de maternitat i lactància natural.
7 | METGES DE CATALUNYA
Article Acte d’inici de l’any del Centenari de Metges de Catalunya Jordi Cruz Llobet, president de Metges de Catalunya
E
l proper 28 de juny es compliran 100 anys de la creació de la comissió que es va encarregar de la constitució del Sindicat de Metges de Catalunya l’any 1920. La idea de constituir una organització sindical professional adreçada exclusivament als facultatius va sorgir en les sessions del III Congrés de Metges de Llengua Catalana que es va celebrar el juny de 1919 a Tarragona. Tot i algunes reticències inicials, el prestigiós bacteriòleg, Ramon Pla i Armengol, fundador del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la Tuberculosi i un dels pioners mundials de la teoria mutativa del bacil de Koch, va col·locar un cartell de convocatòria de reunió per parlar de la iniciativa al vestíbul del Seminari de Tarragona, l’espai on se celebrava l’esdeveniment. En la reunió es va aprovar la constitució de la comissió organitzadora del sindicat i es va acordar l’inici de la recaptació de quotes, per valor de dues pessetes mensuals, a tots els metges que s’apuntessin al projecte.
Primer sindicat mèdic Nou mesos més tard, el 27 de març de 1920, a les 22 hores, es crea el Sindicat de Metges de Catalunya a l’Ateneu Empordanès del carrer del Pi número 11 de Barcelona. El primer sindicat mèdic d’Europa. Hermenegild Puig i Sais va ser escollit president de l’organització i Josep Mestre i Puig, secretari general. La primera seu del SMC es va situar a la Rambla de les Flors número 16 (2n-1a.) de Barcelona. Dr. Ramon Pla i Armengol
METGES DE CATALUNYA | 8
La institució definia així la seva finalitat: “El Sindicat de Metges de Catalunya persegueix el major ennobliment de la funció social encomanada a la classe mèdica, defensant els interessos morals i materials dels metges residents a Catalunya, protegint els associats i llurs famílies amb institucions de previsió i cooperació”. El 70% dels metges que exercien a Catalunya es van afiliar en pocs mesos a la formació, de la qual van sorgir tres institucions filials fonamentals per oferir diferents serveis al col·lectiu: la Mutual Mèdica, la Cooperativa de Consum i la Caixa de Previsió i Crèdit.
28 de juny, Seminari Centre Tarraconense
Primera seu del Sindicat de Metges de Catalunya a la Rambla de les Flors, 16 de Barcelona
Per celebrar el centenari de la seva fundació, Metges de Catalunya (MC) ha organitzat un programa d’actes que començarà aquest mes de juny, el mateix dia i al mateix lloc on va sorgir la idea de la seva creació. Així, el dia 28 de juny, al Seminari Centre Tarraconense de la ciutat de Tarragona, el sindicat donarà el tret de sortida a la celebració de l’any del Centenari de MC que culminarà el 27 de març de 2020 amb un gran acte en un espai emblemàtic de la cultura catalana. A Tarragona, MC donarà a conèixer les activitats amb què commemorarà una efemèride històrica per al sindicalisme i l’organització sanitària catalana.
Seminari Centre Tarraconense
Primer butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya. Juny 1920.
METGES DE CATALUNYA | 10
Reportatge Eleccions ICS 2019: Asseguts sobre les espatlles de gegants
E
l 15 de febrer de 1676, Isaac Newton va escriure una carta a Robert Hooke en què afirmava que si havia pogut avançar tant en l’estudi de les lleis de la física era perquè estava “assegut sobre les espatlles de gegants”. Amb aquesta imatge, Newton volia destacar que els seus descobriments no haurien estat possibles sense el treball dels científics que el van precedir. Metges de Catalunya (MC) ha tornat a obtenir uns resultats extraordinaris per a un sindicat professional en les eleccions a representants de treballadors de l’Institut Català de la Salut (ICS) dels passats dies 26 i 27 de març. Uns resultats electorals que es mantenen des de fa més d’una
dècada i que situen el sindicat mèdic com l’organització de referència de la sanitat pública catalana. La seva consolidació al llarg del anys com a primera o segona força en nombre de delegats sindicals a l’ICS és gràcies a la feina feta pels seus representants, càrrecs sectorials i juntes de govern des de la refundació de MC l’any 2002. En els recents comicis, MC ha estat la força més votada en l’àmbit de l’atenció primària i ha obtingut 43 dels 205 delegats i delegades elegits a les juntes de personal. El sindicat ha aconseguit un increment del 15% dels vots en el primer nivell assistencial després de la
històrica vaga del mes de novembre que va finalitzar amb una acord amb àmplies millores de les condicions assistencials i laborals dels facultatius. Pel que fa a l’àmbit hospitalari, l’organització ha sumat 26 representants, situant-se com a quarta organització del sector. En el còmput global dels comicis, el sindicat mèdic ha pujat un 5% en nombre de vots respecte a les eleccions de 2015, pels quals ha obtingut 69 delegats als vuit hospitals i més de 350 centres d’atenció primària (CAP) públics i s’ha situat com a segona força sindical de l’ICS, amb només dos delegats menys que l’organització majoritària.
11 | METGES DE CATALUNYA
Total de delegats
Delegats d’atenció primària 2019
2015
2011
2007
2019
2015
2011
2007
CCOO
71
78
77
75
METGES DE CATALUNYA
43
47
52
45
METGES DE CATALUNYA
69
80
82
72
UGT
36
36
40
26
UGT
62
64
64
46
CCOO
35
43
45
43
SATSE
61
CATAC-CTS
50
59
66
61
SATSE
29
30
34
29
55
56
50
CATAC-CTS
27
28
27
17
CGT
25
24
23
4
INTERSINDICAL-CSC
20
6
3
2
INTERSINDICAL-CSC
26
6
3
2
CGT
6
6
4
0
CIS-CSIF
18
6
3
2
CIS-CSIF
6
2
0
0
SIETESS
7
-
-
-
USITAC
3
3
0
0
SAE
6
8
16
12
SFIC
SOMOS/SOM
5
3
0
0
TOTAL DELEGATS
USITAC
3
3
-
-
USOC
0
2
4
4
SFIC
-
-
3
7
0
5
-
2
403
393
397
337
2019
2015
2011
2007
CCOO
36
35
32
32
SATSE
32
29
32
32
UGT
26
28
24
20
METGES DE CATALUNYA
26
33
30
27
CATAC-CTS
23
27
29
33
CGT
19
18
19
4
CIS-CSIF
12
4
3
2
USAE-F
6
8
16
12
SIETESS
7
-
-
-
INTERSINDICAL-CSC
6
-
-
-
SOMOS/SOM
5
3
3
2
USOC
0
2
4
4
SFIC
-
0
3
4
FESITESS
0
5
-
-
198
192
192
172
FESITESS TOTAL DELEGATS
-
-
0
3
205
201
205
165
Delegats d’hospitals
TOTAL DELEGATS
Metges de Catalunya (MC) agraeix la tasca realitzada pels representants i treballadors del sindicat en aquestes eleccions. L’organització valora positivament els resultats i es compromet a retornar el suport rebut amb una acció continua per seguir revertint les retallades, dignificant les retribucions i garantint la incorporació de més facultatives i facultatius a les plantilles. Tot això sense deixar de banda el nostre gran objectiu comú: aconseguir un espai propi de negociació de les condicions laborals i professionals.
METGES DE CATALUNYA | 12
Article Millores laborals i bilateralitat, la mobilització dels facultatius de la sanitat concertada també dona fruits
E
ls facultatius i facultatives de la xarxa sanitària concertada (SISCAT) han mantingut el pols a les patronals del sector després de la vaga del novembre passat i, amb la convocatòria per part de Metges de Catalunya (MC) d’una nova aturada fixada entre els dies 18 i 22 de febrer, han pogut aconseguir importants millores de les seves condicions assistencials i laborals.
de conciliació pactades en l’acord de sortida de vaga que s’han de tramitar en la comissió negociadora del conveni SISCAT, però el sindicat mèdic està convençut que no podran obstaculitzar-les perquè també són beneficioses per a altres grups professionals.
La negociació en el tràmit de mediació de vaga va finalitzar el divendres 15 de febrer amb un acord entre les dues parts. El pacte inclou mesures que havien estat excloses del segon conveni SISCAT i que suposen una millora de la qualitat assistencial i de les condicions laborals i retributives dels facultatius. Més temps per a l’atenció dels pacients i per a la formació i recerca dels professionals, l’eliminació de la retallada salarial del 5% als metges residents i aspectes substancials d’igualtat i conciliació són algunes de les millores destacades de l’acord.
· Almenys un 15% de la jornada anual es reservarà per a activitats no assistencials orientades a la formació continuada dels facultatius i a la recerca.
A més, per primera vegada es reconeix la necessitat que el col·lectiu mèdic disposi d’un espai propi de negociació. Així, l’acord estableix la creació d’una Comissió Bilateral (patronals – MC) per tractar qüestions assistencials, laborals i professionals exclusives dels facultatius. Pel que fa a l’àmbit de l’atenció primària concertada, s’equiparen les condicions assistencials a les del primer nivell de l’ICS: nombre òptim de 25 - 28 visites diàries, temps de referència de 12 minuts per visita presencial i sis per visita telefònica, i una mitjana de 1.300 pacients assignats a cada metge de família. CCOO, UGT i SATSE estan intentant bloquejar les millores laborals i
Punts destacats de l’acord Temps per formació i recerca
Condicions assistencials · Mitjana de 1.300 pacients assignats per metge de família per assolir un nivell òptim de 25-28 visites diàries. · Establiment d’un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de 6 minuts per visita telefònica o virtual. · Compensació econòmica a preu d’hora ordinària de treball per atendre l’escreix de demanda. Condicions laborals i retributives · Supressió de la retallada salarial del 5% al personal facultatiu en formació. · Reducció de la contractació temporal perquè representi com a màxim el 8% de la plantilla de facultatius a finals de 2020. · Regulació de les guàrdies localitzades: o Retribució mínima de 2 hores a preu d’hora ordinària en cas de requeriment de presència. o Cobrament íntegre com a guàrdia presencial si se supera els 2/3 de la jornada amb presència física del professional. o A partir de les 1.500 hores anuals d’atenció continuada, totes les
guàrdies localitzades s’abonaran a preu d’hora ordinària de treball. Beneficis socials, econòmics i de conciliació · Disminució de l’exigència del nombre d’hores de guàrdia i increment de la retribució al personal amb reducció de jornada per cura d’un fill o familiar. · Exempció de l’obligatorietat de fer guàrdies a les dones embarassades a partir de la 20ª setmana de gestació. · Percepció del 100% de les retribucions, inclosa la mitjana de les guàrdies realitzades en els darrers 12 mesos, en la prestació per risc d’embaràs, permís de maternitat i lactància natural. Comissió Bilateral · Àmbit de negociació exclusiu entre MC i patronals que abordarà: o Creació de Juntes Facultatives en els centres per decidir aspectes clínics i de gestió. o Seguiment de la implantació i negociació de millores de l’acord.
13 | METGES DE CATALUNYA
Reportatge 100 anys i vuit hores
Enguany es compleix el centenari d’una fita històrica per al moviment obrer. La vaga de ‘La Canadenca’, que va durar 44 dies i va paralitzar completament la ciutat de Barcelona i gran part del teixit industrial català, va marcar un punt d’inflexió en les reivindicacions laborals amb la conquesta de la jornada de treball de vuit hores, entre altres drets. Espanya es convertia així en el primer país d’Europa en promulgar per llei aquesta demanda obrera.
Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya
E
l 3 d’abril de 1919, sent president del govern espanyol Álvaro de Figueroa y Torres Mendieta, més conegut com a Comte de Romanones, es va aprovar el decret que rebaixava a vuit hores la jornada laboral ordinària. L’origen de la nova normativa va ser el conflicte iniciat a finals de gener del mateix any a l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power –coneguda com La Canadenca, en haver-se constituït a Toronto (Canadà)– que va decidir
rebaixar el sou del personal de la secció de facturació. Els afectats van acudir al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, organització sindical majoritària que s’estava reorganitzant en aquell moment. L’empresa va respondre aquest moviment acomiadant vuit dels treballadors implicats en la consulta al sindicat i el govern central va tancar la CNT. El 5 de febrer, en solidaritat amb els companys acomiadats, tot el personal de facturació es va declarar en vaga. Com a càstig, l’empresa va acomiadar 140 treballadors
més de la secció, als quals va substituir amb empleats de la casa. Aquest fet va provocar la reacció en cadena de la resta de treballadors, de manera que tres dies més tard, el 8 de febrer, la vaga era total a l’empresa. L’assassinat d’un cobrador de la companyia va provocar que el 21 de febrer la CNT declarés la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca com ara Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i la Societat General
METGES DE CATALUNYA | 14
d’Aigües. Dos dies més tard, la vaga es va estendre a altres sectors de la ciutat i del país, entre els quals el tèxtil, el gas, l’electricitat i els diaris. La manca d’energia elèctrica va paralitzar el transport arreu del país, dificultant el proveïment a fàbriques, magatzems i oficines, pel que les conseqüències de la vaga van col·lapsar Barcelona i bona part de Catalunya. Aquest ambient crispat va atemorir les autoritats i la burgesia que van passar del temor, recordant els atemptats anarquistes amb bomba de finals del segle XIX, a l’espant i després al pànic. La resposta del governador civil, Emili Montañés, i de la patronal va ser l’empresonament de més de 3.000 vaguistes al Castell de Montjuic. L’alta tensió que es vivia va provocar que el capità general de Catalunya, Milans del Bosch, declarés l’estat de guerra, ocupant amb les tropes els principals carrers de Barcelona. Les companyies afectades per la vaga, envalentonades pel posicionament de força de l’autoritat, van llançar un ultimàtum i van advertir que els treballadors que no es reincorporessin a la feina serien acomiadats. Cal destacar que, durant la vaga, 25 dels principals líders sindicals, com ara el de la CNT, Salvador Seguí –conegut com a Noi del Sucre– van ser empresonats sota règim militar al cuirassat Pelayo, al port de Barcelona, en un intent de decapitar la protesta. Preocupats, el govern central i la monarquia van decidir intervenir per tal que el conflicte no s’estengués a la resta de l’Estat. El Comte de Romanones va destituir el governador civil de Catalunya i va asseure la patronal i els treballadors a l’Institut de Reformes Socials per trobar una sortida a la situació. Davant les posicions maximalistes de les parts, el govern va decidir legislar unilateralment. Entre les mesures urgents que va acordar, la més transcendent va ser l’acceptació de la jornada laboral de vuit hores que va fer extensiva a tot Espanya. A més, va alliberar els presos, va pagar la meitat dels dies de vaga, va aprovar diferents increments salarials i va reconèixer la capacitat legal dels sindicats per negociar. Així mateix, va decretar l’obertura dels sindicats clausurats, la readmissió
dels treballadors acomiadats i la prohibició del treball infantil. El 19 de març, durant una assemblea històrica a la plaça de toros de les Arenes, amb més de 50.000 treballadors, el Noi del Sucre va obtenir el suport unànime dels presents en proposar l’acceptació de l’acord i la tornada a la feina, posant fi a 44 dies de vaga. Finalment, el 17 d’abril se signava l’acord que permetia a les tres xemeneies de La Canadenca continuar traient fum fins als anys 80. Actualment, tot i no funcionar, aquestes són un símbol del barri de Poble-Sec, a Barcelona, però, sobretot, també ho són de la lluita sindical i del moviment obrer català.
METGES DE CATALUNYA | 18
Reportatge La salut amb ulls d’infant El “Primer diccionari de medicina il·lustrat” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018) és un llibre pioner a Europa que pretén explicar el significat i l’ús de les paraules més comunes que els nens i les nenes senten i fan servir quan parlen de la seva salut i les seves malalties. Dirigida per la lingüista i professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu i Fabra (UPF), Rosa Estopà, l’obra conté 200 termes definits i il·lustrats per infants d’entre vuit i 10 anys.
Q
uè és un virus? I un bisturí o una radiografia? Què és una otitis? Aquests són alguns dels gairebé 200 termes de medicina que recull el “Primer diccionari de medicina il·lustrat”, un llibre elaborat a partir de les definicions i els dibuixos que han fet 1.200 nens i nenes de segon, tercer i quart curs de primària de vuit escoles catalanes. L’obra, adreçada a infants de sis a 12 anys, és pionera a Europa i ha comportat una feina en equip durant tres anys que ha dirigit la lingüista i professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu i Fabra (UPF), Rosa Estopà. El mètode de treball que s’ha fet servir per a l’elaboració del diccionari no ha estat l’habitual en aquest tipus de publicacions. Primer es va demanar als nens i a les nenes que van participar en el projecte que definissin i dibuixessin paraules relacionades amb la salut, “com si les haguessin d’explicar a un nen que acaba d’arribar d’un altre país o d’un altre planeta”, explica Estopà. Després, un grup
d’experts en llengua, didàctica i medicina es van encarregar de desconstruir les explicacions dels infants i destriar les informacions correctes –des d’una òptica científica– de les errònies, negatives o perjudicials com a conseqüència de falses creences. Una vegada enllestit aquest procés, els especialistes van construir de nou les definicions a partir del coneixement acumulatiu que havien aportat els petitsgrans lexicògrafs, de manera que cap d’ells ha escrit una definició concreta del diccionari, però entre totes les informacions que van aportar s’ha construït l’explicació de les paraules. “Nosaltres, els adults, no hem imaginat ni simulat res. No hem intentat pensar com els nens voldrien que els expliquéssim les coses. Hem fet una aposta més arriscada i hem col·laborat amb ells”, assenyala la directora del diccionari, que puntualitza que, en algunes ocasions, han hagut d’afegir alguna informació que no havia aportat cap escolar per ajudar a acabar d’entendre millor la realitat o desmentir
idees enganyoses, com que la síndrome de Down és una malaltia o que el càncer es contagia. “El que volíem era apropar la salut als nens i explicar-la a través dels seus ulls per humanitzar-la”, afirma. “Moltes vegades ens oblidem dels més petits, però ells també necessiten entendre el que els està passant”. En aquest sentit, l’equip multidisciplinari que ha fet el diccionari ja treballa en l’adaptació de l’obra al suport vídeo, per poder-la projectar en les sales d’espera dels centres de salut. Des d’un punt de vista pedagògic, la recopilació i elaboració dels continguts del llibre han sorprès Estopà, en descobrir que els termes de medicina proposats es podrien classificar en tres tipus, en funció de la coneixença que en tenen els infants: “Ens ha xocat el desconeixement i les creences imaginatives que tenen molts nens i nenes en paraules freqüents del món de la salut com vacuna, grip o mocs o el catastrofisme amb què veuen alguns trastorns com la síndrome de
19 | METGES DE CATALUNYA
Down o la dislèxia. En canvi, crida molt l’atenció el coneixement profund que tenen de les que jo anomeno malalties del segle XXI com la depressió, l’obesitat o l’assetjament”. Per a la lingüista, aquest diccionari és una eina que pot ajudar a casa, a l’escola, però també a les consultes: “Els professionals sanitaris no han rebut formació per comunicar-se amb els nens i un material com aquest els pot ajudar. N’estic convençuda”. De fet, subratlla que la transmissió de la informació és una part transcendental en la medicina. “Els professionals de la salut s’han de conscienciar que la comunicació és molt important i forma part del tractament.
“El que volíem era apropar la salut als nens i explicar-la a través dels seus ulls per humanitzar-la” Està comprovat que un pacient informat i amb una bona relació comunicativa amb el seu metge s’adhereix més fàcilment al tractament, no s’angoixa, col·labora i, fins i tot, si està hospitalitzat, redueix la seva estada al centre”. Per això, defensa un model de comunicació metge-pacient més simètric que afavoreixi l’apoderament de la persona malalta, apropant-li la informació medicosanitària. “Habitualment, els professionals de la salut fan servir moltes paraules [a través de les quals vehiculen el coneixement mèdic] que són molt transparents per a ells, però molt críptiques per als pacients i d’això en tenim un bon exemple en els informes mèdics, sovint massa inintel·ligibles”, explica. “Aleshores, el pacient, que veu el seu metge amb un rol de poder, a vegades no s’atreveix ni a preguntar-li i busca pel seu compte la resposta a internet que encara és molt pitjor”.
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R ST UVW XY ZA B C D E F G H I J K L M N O P Q R ST UVW XY Otitis nom femení
Una otitis és una inflamació de l’orella que pot ser deguda a moltes causes, com ara una acumulació de mocs o bé perquè t’ha entrat aigua dins de l’orella. Una otitis sol fer mal i pot tenir conseqüències grues; per això, és important visitar el metge quan et fa mal l’orella. Aquesta paraula ve del grec antic ot-, que vol dir ‘orella’, i -itis, que vol dir ‘inflamació’. Popularment fem servir mal d’orella.
Incubadora nom femení
Una incubadora és una màquina en forma de bressol que hi ha als hospitals i que serveix perquè els nadons que han nascut abans d’hora i són massa petits puguin tenir la mateixa temperatura que si encara estiguessin a la panxa de la mare. Alguns nadons s’hi estan unes hores i d’altres alguns dies.
Varicel·la nom femení
La varicel·la és una malaltia contagiosa que fa que et surtin granets vermells i butllofetes per tot el cos que et piquen molt i que tinguis febre. La varicel·la s’encomana molt ràpidament, per això, si la tens, no pots anar a l’escola. Per curar-la és millor no gratar-se i prendre el medicament adequat. Normalment només es passa un cop a la vida i si t’han posat una vacuna pot ser que no la passis mai o que, si la passes, ni tan sols ho notis. No es pot confondre amb el xarampió en què et surten granets vermells, però no butllofetes.
METGES DE CATALUNYA | 20
Voluntaris de tot el planeta posen al mapa el rastre del cicló Idai Les noves tecnologies juguen un paper clau en les respostes d’emergència
Jan Bohm, responsable de l’àrea Digital de MSF
Poc després que el cicló Idai toqués terra al sud d’Àfrica, Metges Sense Fronteres (MSF) va enviar quatre experts en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) a la regió i va mobilitzar a voluntaris a tot el món per produir mapes d’alta qualitat de les àrees més afectades. És la major resposta en aquesta matèria llançada per MSF des de l’epidèmia d’Ebola a l’Àfrica Occidental de 2014. L’objectiu: ajudar els equips d’emergència a organitzar una resposta eficaç. El 14 de març, el cicló Idai va colpejar Moçambic i Zimbabwe inundant vastes extensions de terra, deixant a centenars de milers de persones sense llar i destruint edificis, cultius i infraestructures. MSF va respondre a aquest desastre amb l’enviament d’equips d’emergència i subministraments mèdics. Alhora, va desplegar un equip d’experts en SIG, un dels quals es trobava ja a Zimbabwe, per donar suport als equips sobre el terreny proporcionant mapes detallats de la regió i dissenyats en diverses capes. Els mapes produïts pel SIG poden combinar múltiples capes d’informació en un sol pla, ajudant així els responsables de la resposta a tenir una imatge de la magnitud de l’emergència, planejar la logística, millorar la vigilància epidemiològica i coordinar-se amb altres organitzacions. “En una catàstrofe natural a gran escala com aquesta, les necessitats són més greus en l’inici de la crisi”, explica Audrey Lessard-Fontaine, responsable de la Unitat de Sistemes d’Informació Geogràfica de MSF. “En els primers dies o setmanes, la situació canvia contínuament, ja siguin els accessos per carreteres, els nivells de les inundacions o l’avaluació de danys; i necessitem aquesta informació per planejar com arribarem fins a la població afectada”. “Que els equips sol·liciten el suport dels SIG per a l’elaboració de mapes per veure
d’on provenen els pacients en una epidèmia és ara una cosa gairebé tan natural com un reflex”, diu Lessard-Fontaine. “També necessiten el suport dels SIG per a les avaluacions d’aigua i sanejament o per traçar cartes que marquin on són els punts d’aigua i les latrines”. Un element clau per als SIG són els mapes de base. Es tracten de cartografies que mostren edificis, vies fluvials i xarxes de carreteres en una determinada àrea. Els experts en aquesta matèria necessiten aquests plans per generar una anàlisi d’alta qualitat de les àrees afectades que puguin ser usats pels encarregats de la logística i epidemiòlegs de MSF. No obstant això, en moltes de les regions on MSF treballa, aquesta informació bàsica no existeix. Es tracta de zones remotes, propenses a catàstrofes on habiten algunes de les persones més vulnerables del món. La manca de mapes presentava un gran desafiament fins que es va trobar una solució senzilla coneguda com el projecte Missing Maps, que va néixer el 2014 de la mà de Metges Sense Fronteres, la Creu Roja britànica i nord-americana i l’equip humanitari d’OpenStreetMap. Aquesta tecnologia fa possible que milers de voluntaris de tot el món digitalitzin imatges de satèl·lits i cartografiïn algunes
de les àrees més vulnerables del món perquè puguin ser usades per les organitzacions d’ajuda humanitària. Després de l’arribada del cicló Idai, els voluntaris de Missing Maps van entrar en acció i van identificar més de 200.000 edificis i gairebé 17.000 km de carreteres a les àrees afectades. Els mapes de base de Moçambic, Zimbabwe i Malawi -que també va patir greus inundacions relacionades amb el cicló- produïts pels voluntaris de Missing Maps s’han distribuït a les organitzacions involucrades en l’emergència per ajudar-los a obtenir una imatge clara de la situació sobre el terreny i planejar una resposta ràpida i eficaç.
15 ‘mapatons’ simultanis en 14 ciutats L’11 d’abril de 2019, MSF i el Departament de Geografia de Universitat de Saragossa van organitzar 15 ‘mapatons’ simultanis en 14 ciutats. Els ‘mapatons’ són esdeveniments col·laboratius de persones que s’uneixen per cartografiar de forma intensiva una àrea. Aquest va ser l’objectiu d’aquests ‘mapatons’ en què voluntaris van cartografiar zones invisibles de la República Democràtica del Congo, Mali i la pròpia Moçambic.
METGES DE CATALUNYA | 22
Espai jurídic Carrera professional per als interins que treballen a l’ICS Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica AiDE
D
es de l’assessoria jurídica de Metges de Catalunya (MC) vam endegar fa quatre anys la primera campanya per tal que l’Institut Català de la Salut (ICS) reconegués el dret d’accés a la carrera professional del seu personal contractat a l’empara de nomenaments d’interinitat de llarga durada, és a dir, que encadenessin cinc anys o més de prestació de serveis a la mateixa especialitat. L’empresa pública els negava el dret d’accés a la carrera i per això ni tan sols avaluava els mèrits de qui es presentava, dictant any rere any resolucions per les que es deia que el personal amb aquests nomenaments quedava exclòs per no ostentar la condició de fix. Pel que fa al tema que ens ocupa, en la regulació de la carrera professional, és d’aplicació el que preveu i disposa d’una banda l’Estatut Marc aprovat per la Llei 55/2003, i, de l’altra, el II Acord de la Mesa Sectorial de negociació de sanitat. La carrera professional s’articula a l’administració demandada a raó del que disposa l’article 40 del primer dels cossos legals descrits com el dret dels professionals (sense distingir entre fixes i/o temporals) a progressar en el seu desenvolupament. Precepte: Article 40. Criteris generals de la carrera professional. 1. Les comunitats autònomes, prèvia negociació a les meses corresponents, han d’establir, per al personal estatutari dels seus serveis de salut, mecanismes de carrera professional d’acord amb el que s’estableix amb caràcter general a les normes aplicables al personal de la resta dels seus serveis públics, de manera que es possibiliti el dret a la promoció d’aquest personal conjuntament amb
la millor gestió de les institucions sanitàries. 2. La carrera professional suposarà el dret dels professionals a progressar, de forma individualitzada, com a reconeixement al seu desenvolupament professional quant a coneixements, experiència i compliment dels objectius de l’organització a la qual presten els seus serveis. Al costat d’aquesta normativa, el II Acord determina, en el seu punt ‘6.1.2. Requisits generals per a l’accés a la carrera professional’, que és necessari un nomenament estatutari fix i aquí, juntament amb el que estableix l’EBEP, és on l’ICS recolzava la seva postura. El cert, però, és que cal tenir en compte la prohibició de tractament diferenciat entre els treballadors fixes i els treballadors temporals, és a dir, la interdicció de discriminació continguda a la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999 relativa a l’Acord Marc de la CES, la UNICE y el CEEP sobre el treball de durada determinada. Aquesta Directiva té per objecte aplicar l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada que consta en el seu Annex i que es va celebrar el dia 19 de març de 1999 entre les organitzacions interprofessionals de caràcter general per dotar de major qualitat la feina de durada determinada sobre la base de garantir la igualtat de tracte i la no discriminació, i també amb la intenció d’establir un marc per evitar els abusos derivats de la utilització de successius contractes de caràcter temporal. La clàusula quarta de l’Acord estableix: “Principi de no discriminació: 1. Pel que fa a les condicions de treball, no es podrà tractar als treballadors
amb un contracte de durada determinada d’una manera menys favorable que als treballadors fixos comparables pel sol fet de tenir un contracte de durada determinada, llevat que es justifiqui un tracte diferent per raons objectives.” Després d’un llarg recorregut judicial en què l’ICS ha esgotat totes les vies fins arribar al Tribunal Suprem, aquest finalment ha determinat que, efectivament, no hi pot haver un tracte diferenciat entre personal interí i personal amb nomenament fix als efectes de la progressió professional i, per tant, no és procedent denegar el dret d’accés a la carrera degudament sol·licitada. Amb tot, la situació actual és que totes aquelles persones que van interposar demandes contencioses administratives i han obtingut sentencia estimatòria de les seves pretensions rebran una comunicació de l’ICS per la que se’ls informarà que la comissió avaluadora tindrà en compte els mèrits al·legats en el moment de fer la sol·licitud corresponent i dictarà resolució sobre el reconeixement o no de la carrera sol·licitada. En cas que els sigui reconeguda després de l’avaluació, des de Recursos Humans s’acordarà el seu abonament. Aquelles persones que van interposar demanda contenciosa i que encara tenen pendent de celebrar l’acte del judici passaran per un procés similar després que l’ICS manifesti al Jutjat que no s’oposarà a la demanda i, finalment, aquelles persones que van sol·licitar la carrera a la darrera campanya, rebran resolució per la que ja no seran excloses, segons informació facilitada des de la gerència de l’ICS. En qualsevol cas, la nostra assessoria jurídica roman a disposició de tothom que tingui algun dubte per a resoldre les consultes corresponents.
METGES DE CATALUNYA | 24
Medicina i Catalunya, una mica d’història La celebració del XII Congrés del Pen Club Internacional al Casal del Metge Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània recerca. El Congrés reconeix que, en cert nombre de països, els propis escriptors membres dels Pen Clubs es troben actualment incapacitats per reclamar que es posin en pràctica els precedents principis”.
Entre el 20 i el 25 de maig de 1935, el Casal del Metge acollí un dels actes culturals més rellevants de la seva història, el XIII Congrés del PEN Club Internacional (1921), amb l’objectiu de promoure la literatura, defensar la llibertat d’expressió i la lluita per a l’alliberament dels escriptors perseguits. El Congrés va reunir a 65 escriptors que van representar 25 centres d’arreu del món. Entre les personalitats més destacades es troben el poeta, dramaturg, polític, Ernst Toller (1893-1939), l’escriptor Klaus Heinrich Thomas Mann (1906-1949), fill de l’escriptor Thomas Mann, el poeta, novel·lista, dramaturg i editor, Filipo Tommaso Marinetti (18761944), o l’advocat, polític i estadista, Jawaharlal Nehru (1889-1964). A Catalunya també s’havia creat una delegació, només un any després de la internacional, formada pel filòleg i enginyer industrial, Pompeu Fabra i Poch (1868-1948), de la que també en van formar part el pintor, crític d’art i historiador de l’art, Rafael Benet i Vancells (1899-1979), l’escriptor Joan Estelrich i Artigues (1896-1958), el poeta i editor, Josep Maria López-Picó (1886-1959), l’escriptor Lluís Nicolau d’Olwer (18881961), l’escriptor i periodista, Josep Pous i Pagès (1873-1952), l’escriptor i poeta, Carles Riba i Bracons (1893-1959) i l’escriptor i traductor, Josep Maria MillàsRaurell (1896-1951). En el discurs inaugural, el president, el cèlebre escriptor, historiador i filòsof Herbert George Wells (18661946), va recordar que ja havia estat a Barcelona i va lamentar l’absència del seu amic, poeta i conseller de Cultura,
Bonaventura Gassol i Rovira (18931980). Aquest darrer no va poder assistir perquè es trobava detingut a la Prisión Celular de Madrid pels fets del 6 d’octubre de 1934 i estava a punt de ser jutjat pel Tribunal Supremo. Tanmateix, també va lamentar les dificultats existents en el món des de “la revolució alemanya”, la qual va comportar un important divisió dels escriptors alemanys que eren o no aris. Klaus Mann, que pertanyia a la delegació alemanya però amb seu a Londres degut a la situació política, va realitzar una protesta per les persecucions dels intel·lectuals alemanys a càrrec del govern del Führer Adolf Hitler (1889-1945). Respecte a aquest tema tan delicat, les delegacions anglesa i americana proposaren un text conjunt per condemnar uns fets que, lamentablement, avui dia encara perduren: “El Congrés es declara una vegada més convençut que la llibertat d’expressió i de publicació és un fet inalienable per a tota activitat creadora; que tota censura literària constitueix una trava per als autors i una ofensa als drets de l’esperit, i que aquesta censura, de qualsevol ordre que sigui, ha de ser combatuda pels escriptors. El Congrés proclama que tot escriptor té, com a primer deure, la recerca de la veritat, i que tot govern té també, com a deure envers els escriptors, el procurar que no es posin traves a aquesta
Al llarg dels dies que va durar el Congrés se celebraren jornades a Sitges, Tarragona, Mallorca, Montserrat i Terrassa, on van visitar les esglésies romàniques sota el guiatge del seu restaurador, l’arquitecte i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), i activitats culturals al Museu d’Art de Catalunya, al Círcol Artístic, amb un concert de cançons catalanes interpretades per la soprano Concepció Badia Agustí i Millàs (1897-1975) acompanyada pel compositor Robert Gerhard i Ottenwaelder (1896-1970) i el violoncel·lista, pedagog, director i compositor Pau Casals i Defilló (1876-1973), i un concert de l’Orfeó Català al Palau de la Música. El sopar de cloenda del Congrés va dur-se a terme el 23 de maig a l’Hotel Ritz. El crític literari i traductor, Benjamin Crémieux (1888-1944), va realitzar un breu discurs, citant al poeta Joan Maragall i Gorina (1860-1911), i va desitjar prosperitat a la literatura catalana i al país. Només quatre anys després, aquests anhels van quedar estroncats per l’arribada del règim franquista.
25 | METGES DE CATALUNYA
HEM DIT > 16/01/2018
> 15/02/2019
MC convoca vaga de facultatius de la sanitat concertada
MC assoleix importants millores assistencials i laborals i desconvoca la vaga
MC ha presentat una convocatòria de vaga de facultatius de la sanitat concertada, que tindrà lloc el 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer i afectarà més de 10.000 professionals de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental. L’aturada arriba dos mesos després que els facultatius del sector secundessin la vaga convocada per MC a conseqüència de l’exclusió de les demandes del personal mèdic en el segon conveni col·lectiu del SISCAT. L’organització assegura que després de la vaga de finals de novembre no hi ha hagut “cap voluntat de negociació” i retreu al director del CatSalut que hagi incomplert la seva paraula d’abordar el conflicte obert amb els professionals mèdics de la concertada.
MC i les patronals UCH, CSC i ACES han signat un acord que permet desconvocar la vaga de facultatius de la sanitat concertada prevista per al 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. El pacte inclou mesures favorables per als facultatius que havien estat excloses del segon conveni col·lectiu del SISCAT. Més temps per a l’atenció dels pacients i per a la formació i recerca, l’eliminació de la retallada salarial del 5% als metges residents i aspectes substancials d’igualtat i conciliació, són algunes de les millores destacades de l’acord, així com la creació d’una Comissió Bilateral, que haurà de tractar i definir solucions per qüestions assistencials, laborals i professionals exclusives dels facultatius.
> 14/03/2019
> 28/03/2019
MC es planteja reprendre les mobilitzacions DE PRIMÀRIA ICS
MC guanya les eleccions sindicals DE PRIMÀRIA ICS
MC medita reprendre les
MC s’ha imposat aquest
mobilitzacions a l’atenció
dimecres en les eleccions
primària de l’ICS, si l’em-
sindicals als òrgans de
presa segueix incomplint
representació del perso-
les mesures pactades en l’acord de sortida de vaga del 29 de novembre. MC exigeix a l’ICS el desplegament “immediat” i “a tot el territori” de les accions encaminades a millorar les condicions laborals i professionals dels facultatius del primer nivell assistencial. MC llança aquesta advertència després de comprovar en una enquesta interna que el 65% dels CAP no està assignant un
nal estatutari de l’Institut Català de la Salut a l’àmbit de l’atenció primària, en obtenir 43 (el 21%) dels 205 delegats i delegades elegits a les juntes de personal, amb un 15% més de vots, fet que prova el suport dels facultatius a l’acord de sortida de vaga signat el novembre passat per
temps de 12 minuts per pacient en les agendes assistencials
millorar les condicions assistencials i laborals en el primer nivell
i que el 80% dels facultatius està atenent més de 30 visites
sanitari. En els hospitals públics, l’organització ha aconseguit
diàries, dels quals un 28% sobrepassa les 35 consultes. Aquesta
26 representants i s’ha situat com a quarta força. En el còmput
sobrecàrrega de treball obliga el 62% del personal facultatiu a
global dels comicis, el sindicat ha obtingut 69 delegats als vuit
dedicar més de 2/3 de la seva jornada a l’activitat assistencial,
hospitals i més de 350 centres d’atenció primària públics, a tan
incomplint així els termes del pacte que reserva un terç de
sols dos delegats de l’organització majoritària, ampliant un 5%
l’horari laboral a formació continuada.
el seu suport electoral respecte a les eleccions de 2015.
METGES DE CATALUNYA | 26
MITJANS COMUNICACIÓ > 26/01/2019
> 16/01/2019
Josep Maria Puig denuncia el malestar de la professió mèdica per les retallades
Xavier Lleonart explica els motius de la nova convocatòria de vaga
Josep Maria Puig, ha denunciat en una entrevista a France2 el malestar de la professió mèdica per les retallades, ja que considera que “no és normal que hi hagi prop de 800 metges que vulguin marxar de Catalunya. Això posa de manifest el malestar i el sentiment de maltractament que tenen els metges, quan a Europa estan molt ben valorats.”
El president del sector Hospitals concertats, Xavier Lleonart, ha explicat en roda de premsa els motius de la nova convocatòria de vaga a la sanitat concertada i ha advertit que “la solució del conflicte és a les mans del Departament de Salut. Els màxims responsables de la conselleria decidiran si volen resoldre’l o enquistar-lo. Si opten per la segona via, difícilment es podrà assegurar la pau social”.
> 16/01/2019
> 06/03/2019
Carolina Roser adverteix l’ICS de possibles noves mobilitzacions a l’AP
Núria Rubira reivindica la inclusió del feminisme i la visió de gènere
Carolina Roser ha advertit l’ICS de possibles noves mobilitzacions al primer nivell assistencial. “En funció de la resposta [de l’ICS], es prendran decisions respecte a possibles mobilitzacions o inclús possibles vagues en un temps no massa llarg, per exigir el compliment de l’acord sobre millores a l’atenció primària”, ha declarat a Betevé.
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, la delegada de MC, Núria Rubira, ha reivindicat la inclusió del feminisme i la visió de gènere en l’àmbit sanitari. “Exigim igualtat en el desenvolupament professional i en l’accés a càrrecs directius i de lideratge, i igualtat també en la docència i la recerca. Les metgesses defensem que la maternitat no suposi un obstacle per a la nostra carrera i exigim garanties perquè tant l’embaràs com la maternitat no siguin causa de discriminació en la contractació”, ha declarat.
27 | METGES DE CATALUNYA
Formació La formació és un dels serveis bàsics per a l’afiliat. Metges de Catalunya (MC) ofereix cursos i jornades de formació orientades tant als aspectes d’índole laboral (convenis, nòmines, drets, prevenció i salut laboral...) com als aspectes professionals, en col·laboració amb la Fundació Metges. En els cursos gratuïts per als afiliats es requereix un mínim de sis mesos de pertinença al sindicat. Si un nou afiliat vol inscriure’s a un curs gratuït, haurà d’abonar el període de carència corresponent.
Formació mèdica continuada Diagnòstic i tractament de les malalties mentals: conceptes claus per a la pràctica clínica 5 i 12 de novembre de 2019 De 16.30 a 20.30 hores Atenció pal·liativa, un model diferent d’atenció 4t trimestre de 2019 (dates a determinar) Curs sobre infeccions 4t trimestre de 2019 (dates a determinar)
Humor Gràfic per N a p i
METGES DE CATALUNYA | 28
MC Magazine Fra Ramon
Alícia al país de les meravelles (2a part)
L’Alícia cinematogràfica La història d’Alícia va ser portada al cinema molt aviat i des d’aquella primera Alice in Wonderland, de 1903 i obra de Cecil Hepworth, fins a la de de Tim Burton, de 2010, n’hi ha hagut més d’una dotzena, la majoria d’elles fetes a Estats Units. Cal destacar la de 1933, de Norman Z. McLeod, amb guió adaptat per Joseph L. Mankiewicz, en què criden l’atenció els secundaris de luxe: Cary Grant, Gary Cooper i Edward Everett Horton; la de 1985, dirigida per Harry Harris per a la televisió, en què podem trobar Ringo Star interpretant la Falsa Tortuga; i la de 1999, de Nick Willing, protagonitzada per la nena Tina Majorino, acompanyada per un elenc extraordinari, amb Whoopi Goldberg, Ben Kingsley, Christopher Lloyd, Peter Ustinov i Gene Wilder, entre d’altres. Això sense oblidar la versió de Tim Burton, en 3D, amb una Alícia crescu-
deta, interpretada per Mia Wasikowska, i el Barreter Boig més peculiar que s’hagi interpretat mai, amb Johnny Depp. Fora dels EEUU, trobem la francesa Alice au pays des merveilles, de 1949, obra de Dallas Bower, que alterna interpretació real amb animació i que va ser objecte de litigi amb Walt Disney, i les britàniques Alice in Wonderland, de 1972, musical dirigit per William Sterling, interpretat per Fiona Fullerton i Peter Sellers, i amb música de John Barry, que és el millor de la pel·lícula, i la modesta Dreamchild, de 1985, dirigida per Gavin Millar qui, amb guió de Dennis Potter, que intenta dur al cinema l’autèntica història de la relació entre Alice i Lewis Carroll, interpretat per Ian Holm, però que s’acaba perdent en les referències oníriques del conte i en els personatges de ficció habituals. L’Alícia que ens ve al cap, però, no és cap de les esmentades i no l’ha interpretat
cap actriu, sinó que és un dibuix de Walt Disney, amb una història pròpia que es vincula amb la del propi autor, tal com passava amb l’Alícia literària i Lewis Carroll. L’Alícia ja la trobem en els orígens més remots de la carrera de Walt Disney, quan els germans Disney, Roy i Walter, fan un curtmetratge inspirat en el personatge de Lewis Carroll pels estudis Laugh Gram, de Kansas City, on hi treballa el que seria el futur soci i il·lustrador de molts dels personatges Disney, Ub Iwerks, qui arriba a fer més de 700 dibuixos diaris per a la Disney, en els moments de màxima activitat. El 1923, Alice’s Wonderland, de 10 minuts de durada, ja està llesta però la fallida dels estudis Laugh Gram n’impossibiliten l’estrena. Profundament decebut i decidit a deixar l’ofici de dibuixant i d’il·lustrador cinematogràfic per reorientar-lo cap a
29 | METGES DE CATALUNYA
la direcció d’actors, Walt Disney marxa a Los Ángeles, no sense adreçar abans el curtmetratge a la distribuïdora M. J. Winkler, de Nova York, que respon afirmativament i el contracta per produir una sèrie de pel·lícules amb personatges reals i d’animació, amb contingut similar al de la maqueta adreçada. La nova empresa, la Disney Brothers Cartoon Studio, establerta a Califòrnia, comença a produir capítols de la sèrie Alice Comedies, el primer dels quals, Alice’s Day at Sea, s’estrena l’1 de març de 1924. Amb el temps, el paper d’Alícia l’interpreten diferents actrius infantils com Virginia Davis, que fou la primera, Margie Gay, Dawn Evelyn Paris i Lois Hardwick, que actuen entre dibuixos. Simultàniament, els personatges d’animació van madurant. El felí, inicialment anònim, com la resta, inspirat en el Gat de Cheshire, té una similitud no casual amb el Gat Félix. Charles B. Mintz, distribuïdor simultani dels dibuixos de Pat Sullivan, autor de Fèlix el Gat, i de Disney, insisteix en que el nou personatge, que s’acabarà dient Julius, s’assembli a Félix per aprofitar el seu èxit.
Els fons forçosament clars per encabir-hi el personatge real d’Alícia amb prou contrast, obliguen a que el Conill Blanc esdevingui negre, i aquest nou personatge s’acaba anomenant Oswald. Es fan 41 capítols d’Alice Comedies i el darrer s’estrena el 22 d’agost de 1927 amb el títol d’Alice in the Big League. Esgotada la fórmula, la factoria Disney opta per l’animació sense interpretació d’actors sobreafegida i comença amb una sèrie d’Oswald, personatge d’Ub Iwerks, anomenada Oswald the Lucky Rabbit. Julius també adquireix vida pròpia i independent. Quan Disney Brothers perd els drets sobre el conill afortunat Oswald, en favor de la Universal -no els recuperaria fins 78 anys més tard, el 2006- Walt Disney retalla les allargades orelles d’Oswald i converteix el conill en un ratolí, Mickey Mouse. Mickey Mouse, nascut de la necessitat i de l’expropiació d’Oswald, debuta el 15 de maig de 1928 en un curtmetratge mut, com totes les obres de la companyia fins aleshores, anomenat Plane Crazy. La pri-
mera pel·lícula sonora de Disney, Steamboat Willie, també la protagonitza Mickey Mouse i el seu èxit fa que se sonoritzin amb el mateix sistema, Cinephone, que totes les produïdes amb anterioritat. El propi Walt Disney posa la veu de Mickey i s’encarrega d’alguns dels efectes vocals de les primeres pel·lícules, fins el 1947. Així doncs, en la genealogia del famós Mickey Mouse de Walt Disney, hi trobem, tirant enrere, Oswald, d’Ub Iwerks, i el Conill Blanc d’Alícia, de John Tenniel. Als anys 30, Walt Disney recupera el projecte d’Alícia i comença a treballar en el que ha de ser el seu primer llargmetratge, Alice’s Adventures in Wonderland, combinant actors reals i animació, com en les Comèdies d’Alícia. Fins i tot, s’arriba a fer proves de càmera a Mary Pickford. Però Norman Z. McLeod l’avança amb un projecte ambiciós, guionitzat per Joseph L. Mankiewicz, que compta amb Cary Grant i Gary Cooper en el seu repartiment, que s’estrena el 1933 i que fa desistir Disney. El primer llargmetratge Disney serà una superproducció, exclusivament d’animació. Blancaneus (Snow White and the Seven Dwarfs) s’estrena a finals de 1937
METGES DE CATALUNYA | 30
i assoleix un èxit internacional sense precedents, posant el llistó molt alt a futures produccions. No obstant, Walt Disney segueix amb la idea de produir un llargmetratge basat en els contes de Lewis Carroll i registra el nom de la pel·lícula, tot i que té dubtes de si fer-la exclusivament de dibuixos animats o barrejar animació amb interpretació. Els modestos resultats de Pinoccio, Fantasia i Bambi, i el recent èxit dels Tres cavallers, recomanen la segona opció, pel que contacta amb Ginger Rogers, el 1945, i Luanna Patten, el 1946, per fer el paper d’Alícia. Però quan s’assabenta del projecte francès de Dallas Bower, Alice au pays des merveilles, que també barreja interpretació real amb dibuixos, reorienta el seu projecte, defugint dels actors, per fer-lo diferent al de la competència. La productora francesa i Walt Disney Productions s’embarcaren en un litigi quan la pel·lícula arriba als EEUU, perquè Walt Disney n’havia registrat el nom uns anys abans, el que impedeix que s’estreni la versió anglesa i Alice au pays des merveilles no es va poder traduir fins el 1951, el mateix any en què Disney presenta la seva Alícia, Alice in Wonderland, que, finalment, va ser exclusivament d’animació. Entre 1949 i 1950, uns 750 il·lustradors fan més de 350.000 dibuixos per omplir els fotogrames de la nova Alice in Wonderland, seguint un guió que barreja elements dels dos llibres de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking Glass. A Mary Blair se li encarrega l’oníric fons que il·lustra el País de les Meravelles, sobre el qual els personatges dibuixats evolucionen. A més de les animacions, Walt Disney posa una cura especial en l’àudio i Alice in Wonderland esdevé la primera pel·lícula que recorre a actors coneguts per posar veu als dibuixos, i encara ara és, si exceptuem els musicals, el film que ha comptat amb més peces compostes ad hoc. L’orquestra, de més de cinquanta músics, interpreta 16 cançons, algunes de les quals només surten uns segons en pantalla. La partitura li val una nominació als Òscar a la millor Banda Sonora, que s’acaba enduent John Green per Un americà a París. Alice in Wonderland també és la primera producció Disney que treu el disc abans de la pel·lícula, per fer-ne promoció.
Una altra innovació incorporada per Walt Disney Productions en aquest film la constitueixen les tècniques publicitàries emprades per televisió. Així, la nit de Nadal de 1950, en el moment de màxima audiència, la televisió emet un making off promocional d’una hora de durada, titulat One Hour in Wonderland (Una hora en el país de les maravelles). Malgrat tot, Alice in Wonderland, estrenada el 28 de juliol de 1951, no rep l’acollida esperada i la distribuïdora RKO Pictures decideix no reestrenar-la en l’extensa xarxa de cinemes de barri o de poble. No obstant, la pel·lícula reïx en altres ocasions. La primera, al cap de poc temps, el 1954, quan s’estrena a la televisió, amb una versió escurçada de
només una hora, feta expressament per a la cadena ABC. La segona, molt més sorprenent i inesperada, als anys setanta, quan és redescoberta i reivindicada pel moviment hippy, i quan proliferen les còpies per les universitats. El 1974, Walt Disney Productions retira les còpies de les facultats i dels circuits paral·lels on s’havien instaurat i la reestrena als cinemes. Finalment, l’edició en vídeo revifa la comercialització del film als vuitanta i el DVD encara ho fa ara, en un format que permet recuperar cançons que no s’havien editat mai, com la que canta el Gat de Cheshire, I’m Odd, amb veu de Jim Cummings, en una peça que s’ha pogut recuperar de l’oblit més absolut.
