Espai Jurídic

Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica AiDE

Els EPI i la tutela de drets fonamentals

Davant la situació creada per la pandèmia i atenent a la urgència, l’emergència i l’excepcionalitat del moment que vivim, des del Col·lectiu

AiDE vam entendre que procedia dotar tot el territori d’un criteri unificat en matèria d’Equips de Protecció individuals (EPI) i, per tant, vam formular davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una demanda de mesures cautelars, primer, i una petició concreta, després, per tal que totes les empreses que conformen el sistema sanitari públic de Catalunya facin front a l’emergència sanitària dotant el personal amb les mateixes mesures de seguretat. El punt de partida era clar: la situació de pressió i desbordament del sistema en cap cas i sota cap concepte ha de comportar, com de fet ha estat passant i, si no es procedeix a corregir-ho, tornarà a passar, que el personal sanitari arrisqui la seva salut i, fins i tot, la seva vida.

El nombre de contagis entre els professionals no ha parat de créixer. La deguda protecció a la salut té un rang constitucional, deriva de l’article 43, i també estatutari, i la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals regula en els seus articles 14, 15 i 17, el dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut i, per tant, el deure correlatiu d’empreses i empresaris (inclosa òbviament l’administració pública) de garantir-les.

Els EPI es defineixen a la Llei 31/1995 com a qualsevol equip que ha d’estar destinat a la persona treballadora per tal que el protegeixi de tots els riscos que siguin una amenaça per a la seva salut i també per a la seva seguretat i la seva vida, articulant a més el seu ús com a obligatori. A més, pel que fa al risc biològic, cal tenir present el Real Decret 664/1997 de 12 de maig, que determina expressament que si no es pot evitar de cap manera el risc i garantir la seguretat absoluta, s’han de posar a disposició del personal que hi està en contacte les mesures necessàries per garantir la més baixa exposició. Amb tot, Metges de Catalunya (MC) va interposar una demanda de mesures cautelars per tal de sol·licitar la posada a disposició efectiva, en un termini màxim de 24 hores i durant tot el període de temps que duri l’estat d’emergència sanitària provocat per la pandèmia, de tots els materials de protecció necessaris per garantir la salut i la vida dels personal facultatiu. En concret, es demanava:

Pel personal facultatiu (reiterem la impossibilitat de demanar-ho per tot el personal sanitari per part del sindicat que represento) que atengui casos en investigació, probables o confirmats per infecció pel coronavirus SARS-CoV-2, el personal que en fa el transport, el personal que n’estregui mostres clíniques les persones que entrin en l’habitació d’aïllament (familiars, personal de la neteja, etc.) han de portar un equip de protecció individual per a la prevenció d’infeccions per microorganismes transmesos per gotes i per contacte, que inclogui.

- una bata resistent a líquids, - mascareta, - guants i - protecció ocular amb ulleres antiesquitxades. - Encara que de moment no existeix cap evidència de transmissió aèria, es recomana com a mesura de precaució la utilització de la mascareta FFP2.

En els procediments mèdics que generen aerosols (qualsevol procediment sobre la via aèria, com ara la intubació traqueal, el rentat broncoalveolar o la ventilació manual), s’han de reduir al mínim el nombre de persones presents en l’habitació i tots han de portar:(9,10)

Una mascareta d’alta eficàcia FFP-2 o preferiblement FFP3, si n’hi ha disponibilitat. - Protecció ocular ajustada de muntura integral o protector facial complet. - Guants. - Bates impermeables de màniga llarga (si la bata no és impermeable i es preveu que es produeixin esquitxades de sang o altres fluids corporals, cal afegir un davantal de plàstic).

Aquest material s’ha de garantir a més tenint en compte la seva durabilitat, en situació normal i d’acord amb els protocols que s’adjunten, d’un sol ús, en situació com la que s’està vivint, es sol·licita que es garanteixi un sol ús quan es tracti de l’atenció directa a malalts hospitalitzats o en aïllament domiciliari ja diagnosticats, i d’un ús per a tota la jornada laboral en la resta de casos.

Aquesta petició va ser estimada en part. En comptes de requerir un termini de 24 hores, el tribunal va ordenar fer-ho “tan aviat com estigui disponible el material”. La demanda de mesures cautelars va suposar que algunes de les empreses demandades (val a dir que no totes) no només s’oposessin a la sol·licitud si no que, a més, van recórrer la decisió judicial, al·legant tot un seguit de circumstàncies jurídiques materials i processals per a no complir una instrucció tan bàsica com és la de protegir el dret a la vida i la salut de les persones que treballen al seu servei.

El TSJC va desestimar els seus recursos i va confirmar les mesures cautelars. Al setembre se celebrarà el judici derivat de la demanda que va seguir a la petició de mesures cautelars.

No volem acabar aquest article sense donar-vos les gràcies. Un agraïment sincer per tot l’esforç i la dedicació d’aquests mesos, sense oblidar que no sou vosaltres ni la resta de treballadors i treballadores dels serveis de salut qui ha de garantir-la. Aquesta responsabilitat és de l’Administració, que pot demanar-vos un plus en la vostra tasca però no pot fer-ho sense respectar els vostres drets, més encara en una situació que es preveu de llarga durada.