Cronologia

COVID-19, la pandèmia del sobreesforç

Quan a finals de 2019 la Xina comunica a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’existència de casos de pneumònia d’origen desconegut a la ciutat de Wuhan, ningú s’imagina que el món es bloquejarà mesos més tard per culpa d’un virus: el SARS-CoV-2 o coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu, causant de la malaltia infecciosa COVID-19.

Una onada virulenta en forma de pandèmia obliga a tancar fronteres i a confinar la població mundial a mesura que s’estén el patogen. Els sistemes sanitaris pateixen una sotragada descomunal. S’han d’afrontar a un virus desconegut i, en molts casos, amb una escassetat de mitjans exorbitant. Sense cap tipus de previsió ni planificació i amb una manca d’instruccions clares, els professionals de la salut a Catalunya es veuen abocats a un infern sanitari, on impera el desconcert i l’angoixa. La possibilitat més que evident del col·lapse plana sobre els centres, però l’autoorganització i el sobreesforç ingent del personal supleix la pèssima gestió de la crisi sanitària i la falta alarmant de recursos humans i materials.

Aquest és el relat dels primers mesos de 2020, en què el coronavirus deixa al caire de l’abisme el sistemes sanitaris d’arreu. Les xifres són esfereïdores: més de 17 milions de casos confirmats al món i més de 670.000 defuncions certificades i atribuïdes a la COVID-19, en el moment de tancar l’edició d’aquesta revista.

4 de gener

L’OMS llança un senyal d’alarma i difon l’existència d’un conjunt de casos de pneumònia –sense víctimes mortals– a Wuhan. L’organisme inicia investigacions per determinar-ne la causa.

5 de gener

desconeguda a Wuhan amb tots els seus estats membres i aconsella extremar les precaucions de salut pública per reduir el risc d’infeccions respiratòries agudes.

11 de gener

La Xina anuncia la primera mort per COVID-19 registrada el 9 de gener.

23 de gener

La Xina decreta la major quarantena de la història a causa del nou coronavirus i aïlla completament la ciutat de Wuhan, epicentre de l’epidèmia global.

24 de gener

França confirma tres casos d’infecció pel coronavirus, els primers a Europa. Tots són de persones que havien viatjat a Wuhan.

30 de gener

L’OMS declara que el brot mundial per coronavirus constitueix una emergència de salut pública d’importància internacional. “És l’hora de l’acció, no de la por. L’hora de la ciència, no dels rumors. L’hora de la solidaritat, no dels estigmes”, assenyala.

31 de gener

Espanya confirma el primer cas de COVID-19 al seu territori. Es tracta d’un pacient ingressat i aïllat a l’Hospital Virgen de Guadalupe de La Gomera (Illes Canàries).

2 de febrer

Filipines notifica la primera mort per COVID-19 fora de la Xina. Es tracta d’un home de 44 anys de nacionalitat xinesa.

11 de febrer

L’OMS anuncia que la malaltia causada pel nou coronavirus es denominarà COVID-19.

24 de febrer

Itàlia confina les regions de Llombardia, Vèneto, Emília Romanya, Piemont i Lazio fortament castigades per l’expansió del coronavirus.

25 de febrer

Metges de Catalunya (MC) demana més formació pràctica per als professionals sanitaris sobre com actuar davant d’un cas sospitós de COVID-19.

25 de febrer

Catalunya confirma el primer cas de coronavirus. Es tracta d’una dona italiana de 36 anys que viu i treballa a Barcelona i que feia poc havia estat a Itàlia.

3 de març

Espanya anuncia la primera defunció per COVID-19, un home de 69 anys que va morir a València el 13 de febrer. Es converteix en la primera víctima mortal per coronavirus a Europa.

6 de març

Catalunya registra la primera víctima per COVID-19, una dona de 87 anys, amb patologies prèvies, que mor a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

10 de març

MC suspèn les reunions, assemblees, activitats formatives i qualsevol altra trobada de caràcter presencial que hagi de tenir lloc a la seu del sindicat, a Barcelona.

pandèmia. L’organisme afirma estar molt preocupat pels alarmants nivells de propagació i gravetat, i pels inquietants nivells d’inacció dels governs.

11 de març

MC ajorna l’acte de celebració del seu centenari que s’havia de celebrar el 27 de març al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

11 de març

MC demana al Departament de Salut un ‘pla B’ per fer front a un possible allau de contagis pel coronavirus. Planteja suspendre les intervencions quirúrgiques programades no urgents i les visites ambulatòries de control. A més, proposa recuperar temporalment els facultatius jubilats en els últims dos anys per reforçar les plantilles.

12 de març

El Govern confina la població de l’àrea de la Conca d’Òdena (Barcelona), unes 70.000 persones, després d’un focus de coronavirus declarat a Igualada.

14 de març

El govern espanyol declara l’estat d’alarma per fer front a l’expansió del coronavirus i confina la població a casa.

15 de març

MC anuncia que tanca les seves oficines a Barcelona arran de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia de coronavirus.

15 de març

El govern espanyol ordena que totes les instal·lacions de la sanitat privada es posin al servei del sistema públic per reforçar-lo davant el coronavirus.

15 de març

que menysprea la seguretat laboral dels professionals davant la pandèmia del coronavirus. La norma assenyala que cal preservar el dret a la protecció a la salut dels ciutadans “front els drets de seguretat en el treball dels professionals”.

16 de març

MC demana als usuaris de l’atenció primària “responsabilitat i cooperació” per frenar l’expansió del coronavirus. Segons el sindicat, es tracta d’una crisi sanitària “sense precedents” i suplica als pacients que segueixen les instruccions de confinament domiciliari i que només acudeixin als centres de salut en cas que sigui imprescindible.

16 de març

L’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC), integrada a MC, demana a les clíniques dentals que no disposin d’equips de protecció individual (EPI), que cessin temporalment la seva activitat per evitar la propagació del virus entre els professionals i la població.

17 de març

MC reclama al Departament de Salut que reposi “urgentment” els equips de protecció individual (EPI) davant l’escassetat que pateixen molts hospitals i nombrosos centres d’atenció primària (CAP).

18 de març

MC fa arribar als seus afiliats un escrit per exigir a les direccions dels centres sanitaris el subministrament d’equips de protecció individual (EPI) per prestar assistència en condicions de seguretat, davant la pandèmia del coronavirus.

18 de març

MC sol·licita al Ministeri de Sanitat que contracti com a facultatius adjunts, i no amb una pròrroga de formació, els metges interns residents (MIR) que finalitzen el seu període formatiu a finals de maig i que l’executiu espanyol pretén incorporar al sistema sanitari per atendre les necessitats de personal davant la pandèmia.

19 de març

MC recrimina al Departament de Salut que incrementi el risc dels professionals al contagi del coronavirus amb la rebaixa dels protocols de protecció enfront de casos d’infecció pel SARS-CoV-2.

20 de març

MC adverteix que els hospitals estan a les “portes del col·lapse”, com a conseqüència de l’increment del nombre de pacients afectats per la COVID-19 que requereixen ingrés. Exigeix a les autoritats sanitàries que mobilitzin tots els recursos possibles i proveeixin els centres de més equips de protecció individual (EPI).

24 de març

MC exigeix a les autoritats sanitàries mesures urgents per aturar “la sagnia de contagis de professionals sanitaris” infectats pel coronavirus. L’organització vincula l’elevada quantitat de treballadors malalts de COVID-19 amb el desproveïment d’equips de protecció individual (EPI).

26 de març

MC reclama que els professionals de l’atenció primària es deslliurin de les tasques burocràtiques sense valor assistencial per dedicar tots els seus esforços a l’assistència dels pacients sospitosos o confirmats de COVID-19.

27 de març

El president de MC, Jordi Cruz, recorda en una carta oberta adreçada als facultatius que aquest 27 de març de 2020 el sindicat compleix 100 anys des de la seva fundació. Cruz destaca que la celebració arriba enmig de la crisi sanitària més gran del darrer segle i, en aquest sentit, trasllada un missatge de serenor, confiança i ànim davant la situació d’emergència.

27 de març

MC interposa una petició de mesures cautelars davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut, el Servei Català de Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut (ICS) i 30 entitats concertades del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) per incomplir la normativa vigent en prevenció de riscos laborals i posar en risc la seguretat i la salut del personal facultatiu davant l’actual pandèmia de coronavirus.

30 de març

El secretari general de MC, Josep Maria Puig, afirma en un article publicat al diari ARA que l’eclosió de la pandèmia ha posat al descobert “el mal que han fet les retallades al sistema sanitari públic” i sosté que l’actual crisi sanitària “hauria de provocar l’enfonsament moral i social dels responsables de l’erosió de la salut pública”.

31 de març

MC trasllada als responsables del Servei Català de la Salut (CatSalut) i de l’Institut Català de la Salut (ICS) els oferiments que ha rebut d’empreses catalanes del sector tèxtil i de la moda per a la producció local de materials de protecció contra el coronavirus.

1 d’abril

MC exigeix al Departament de Salut que doni compliment a l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que estima la petició de mesures cautelars sol·licitada pel sindicat i ordena als gestors sanitaris a subministrar als facultatius els equips de protecció individual (EPI) necessaris per front “en condicions de seguretat” a la pandèmia del coronavirus.

6 d’abril

Catalunya viu el pic de la crisi sanitària, amb 1.529 pacients ingressats per COVID-19 a les unitats de cures intensives (UCI) de tots els hospitals de la xarxa d’utilització pública.

8 d’abril

MC reclama al Departament de Salut un complement salarial per als metges interns residents (MIR) d’últim any que s’incorporin a les plantilles mèdiques en plena pandèmia del coronavirus i desenvolupin les mateixes funcions que un especialista.

8 d’abril

El secretari general de MC, Josep Maria Puig, carrega contra els gestors sanitaris que, durant la darrera dècada, han afeblit notablement el sistema de salut públic. “Sabent com sabien que el personal sanitari era escàs, ens han posat als peus dels cavalls, abatuts i insegurs. Ens han deixat sense defenses efectives contra el contagi del virus”, afirma en una entrevista a El País.

8 d’abril

El Departament de Salut assumeix la gestió única de totes les residències de gent gran a Catalunya que fins ara estava en mans del Departament d’Afers Socials i Famílies, com a conseqüència de l’impacte devastador del coronavirus en aquests centres.

13 d’abril

MC avisa que la fi del confinament total podria comportar a curt termini un rebrot de coronavirus, que “seria inassumible per a un sistema sanitari extremadament tensat i amb unes plantilles molt castigades físicament i emocionalment”.

14 d’abril

El secretari general de MC, Josep Maria Puig, critica en una entrevista a Catalunya Ràdio la decisió del govern espanyol de trencar el confinament total davant el coronavirus i adverteix que una segona onada de casos greus, que requerissin un ingrés massiu de pacients a les unitats de cures intensives (UCI), podria col·lapsar el sistema sanitari.

16 d’abril

MC demana que el primer nivell assistencial esdevingui el principal recurs de detecció i diagnòstic precoç de la COVID-19. El sindicat insta les autoritats sanitàries a distribuir tests ràpids de detecció entre els centres d’atenció primària (CAP).

17 d’abril

MC insta el Departament de Salut a planificar amb “cirurgia fina” i limitar en el temps el tancament o la reducció dels horaris dels centres d’atenció primària (CAP) i consultoris locals durant la pandèmia del coronavirus, “per poder continuar oferint una assistència correcta i imprescindible a la població més vulnerable”.

17 d’abril

El Departament de Salut informa que Catalunya va arribar al pic de casos de COVID-19 el 8 d’abril i d’hospitalitzacions el dia 11 del mateix mes.

18 d’abril

MC demana per escrit a la consellera de Salut, Alba Vergés, que concreti quines mesures té previst adoptar el Govern per compensar els “sacrificis professionals i personals” dels facultatius durant l’emergència sanitària causada per la COVID-19.

20 d’abril

El secretari general de MC, Josep Maria Puig, assenyala al diari digital Crític que l’“infrafinançament endèmic” de la sanitat pública i la consegüent manca de recursos, està essent determinant en la gestió de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19, però subratlla que, malgrat tot, el sistema no s’ha enfonsat gràcies al sacrifici del seu personal.

23 d’abril

MC reclama al Servei Català de la Salut (CatSalut) que doni instruccions a les gerències dels centres sanitaris perquè les retribucions dels professionals que fan front a la pandèmia del coronavirus siguin “justes i reconeixedores de l’ingent esforç que estan fent”.

25 d’abril

MC insta el Govern a renegociar i modificar “substancialment” el pressupost de Salut de 2020, ja que “no només no reverteix les retallades sanitàries aplicades durant la darrera dècada, sinó que anul·la la més mínima capacitat de resposta de l’executiu per afrontar la despesa addicional provocada per la pandèmia del coronavirus”.

28 d’abril

La secretària del Sector Primària ICS de MC, Elena Bartolozzi, adverteix en una entrevista al Diari de la Sanitat que l’atenció primària és “altíssimament” resolutiva i porta un gran control de malalties molt complexes que no s’estan

podent atendre de manera habitual durant la pandèmia.

28 d’abril

El govern espanyol anuncia un pla de desescalada que inclou quatre fases cap a una “nova normalitat” que situa a finals de juny.

29 d’abril

El secretari general de MC, Josep Maria Puig, interpel·la els consellers de Salut i de Polítiques Digitals i Administració Pública, Alba Vergés i Jordi Puigneró, respectivament, perquè no excloguin el sindicat de les converses per gratificar el personal sanitari pel sobreesforç que estan fent durant la pandèmia del coronavirus. Ho fa en una entrevista simultània a TV3 i el canal 324.

30 d’abril

MC interposa una demanda davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut i les seves entitats dependents per tal de garantir que els professionals que estan fent front a la pandèmia del coronavirus disposin dels equips de protecció individual (EPI) adequats.

30 d’abril

L’Agrupació de Psicòlegs de Metges de Catalunya (APMC) elabora un document decàleg amb recomanacions i orientacions adreçades als facultatius, per promoure un afrontament psicològic el més adequat possible davant la crisi de la COVID-19 i mantenir el benestar anímic dels professionals mentre duri la pandèmia.

1 de maig

MC acusa el Govern de “no tenir vergonya” i “menysprear” el personal facultatiu, en excloure el sindicat de les negociacions per abordar quina compensació econòmica extraordinària es donarà als treballadors que estan a la primera línia de lluita contra la COVID-19.

7 de maig

Una enquesta feta per MC revela que el 65% dels facultatius dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’emporta la roba sanitària bàsica, coneguda com a pijama, al seu domicili particular per garantir la neteja i la desinfecció durant la pandèmia del coronavirus.

7 de maig

MC considera que l’escrit de defensa que han presentat els advocats de la patronal Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), contra les mesures cautelars decretades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la provisió d’equips de protecció individual (EPI) al personal facultatiu, és d’una “gravetat extrema”.

8 de maig

MC recrimina al Servei Català de la Salut (CatSalut) que “estava avisat” sobre la reducció de la nòmina dels metges interns residents (MIR) que, arran de l’alteració de les jornades laborals per fer front a la pandèmia del coronavirus, han deixat de fer guàrdies i han vist com el seu sou s’ha reduït als 1.000 euros en la paga d’abril.

11 de maig

El president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC), Javier O’Farrill, reclama, en una entrevista al Canal 24 horas de TVE-Catalunya, “recursos per a l’atenció primària per poder afrontar la nova etapa de la pandèmia, nous espais estructurals en molts centres per poder mantenir la distància de seguretat entre els pacients i conèixer quin és el nivell immunològic dels professionals davant la COVID-19”.

12 de maig

El secretari general de MC, Josep Maria Puig, adverteix a TV3 que la pandèmia de coronavirus comença a passar factura a les llistes d’espera de la sanitat catalana, però que el pitjor encara està per arribar. Les demores per a una intervenció quirúrgica urgent oncològica o cardíaca s’han més que duplicat.

18 de maig

MC estima que l’atenció primària necessita incorporar més de 1.000 facultatius “per encarar amb garanties la nova etapa de la COVID-19”, després que el primer nivell assistencial hagi assumit noves competències derivades del coronavirus.

18 de maig

MC se suma a la commemoració del Dia de la Metgessa i del Metge de Família, ressaltant el paper d’aquests professionals en la lluita contra el coronavirus i el seu rol estratègic en la gestió de la pandèmia.

24 de maig

La secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC), Elena Bartolozzi, adverteix en unes declaracions a Vozpópuli que l’atenció primària no està preparada per afrontar amb garanties la nova fase de la COVID-19, per falta principalment de personal.

26 de maig

MC elabora un decàleg de mesures i condicions per planificar una desescalada de l’atenció primària amb seguretat i protecció. El sindicat insta l’Institut Català de la Salut (ICS) a prioritzar la dotació de recursos econòmics, materials, i humans per al primer nivell assistencial davant la nova fase de la pandèmia del coronavirus.

27 de maig

El president de MC, Jordi Cruz, reclama en un article publicat al diari Nació Digital que els facultatius, a través dels seus representants majoritaris, participin en la reconstrucció sanitària i social de Catalunya després de la crisi generada per la pandèmia del coronavirus.

5 de juny

MC comença a explorar la possibilitat de convocar una mobilització mèdica massiva per “sacsejar el sistema i iniciar el camí de la recuperació de les condicions laborals i professionals dels facultatius”, com també per reclamar un “procés per repensar i millorar el sistema” amb la participació professional, aprofitant l’experiència de la gestió de la pandèmia del coronavirus.