2 minute read

Fons d´armari pàg

FONS D'ARMARI

Aquesta secció vol recuperar tots aquelles publicacions –bibliogràfiques, discogràfiques, catàlegs d´exposicions, partitures…- d´autors o autores de Catarroja que ja fa temps van aparèixer, una important producció cultural que cal tenir en compte i que no hauria de caure en l´oblit.

Advertisement

A LA RECERCA DE LA HISTÒRIA

Enric Monforte. L´herència perduda. Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil. Perifèric edicions

En temps on la memòria històrica sembla ser més una ferramenta política que no pas una necessitat de tancar ferides i respectar records, resulta vigent i actual el llibre del catarrogí Enric Monforte, parit i premiat entre 2005 i 2006. Una història que es podria localitzar a qualsevol poble de l’Horta i uns records del passat, dels inicis de "la Guerra Civil rememorats pels majors" animats pels joves estudiants posats a investigadors històrics, els de qualsevol tieta de les de cabell blanc i visita diària al mercat del poble. Un treball d’escola que es transforma, al mateix temps que van seguint les pistes, en la recerca d’unes obres d’art que es creuen destruïdes des del 36, és el fil argumental a través del qual acompanyem les evolucions de quatre estudiants, un mestre que, indirectament, els esperona a trobar el seu camí i cartes engroguides de quan l’epístola era una mostra de respecte i amor. Les troballes de dos dels joves van a l’una amb els sentiments que comencen a viure, establint lligams afectius que per a un dels protagonistes, Aleix, eren poc més que somnis eròtics d’adolescent. Els descobriments que van assolint conforme avancen en les seues investigacions els fa viure i remenar històries del passat, farcides d’amor a l’art i a les persones.

ã JOSÉ MARÍA PERIS

LA PINTURA D’ANTONIA MIR

Antonia Mir. Una trayectoria pictòrica, una vida. Generalitat Valenciana, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Ajuntament de València.

El 23 de març de 2018 Antonia Mir (Catarroja, 1928) rebé el títol de filla predilecta de Catarroja. Recuperem per això el catàleg Antonia Mir: una trajectòria, una vida, publicat en ocasió de l’exposició retrospectiva homònima que l’Ajuntament de València li dedicà el desembre de l’any 2003. El procés de creació és ben senzill: mirar, triar el punt de vista, mesurar; fer l’esbós, compondre, aclucar els ulls, i, per fi, pintar. Tornar a mirar, dibuixar... En aparença tan mecànic, aquest procés ha estat repetit durant una pila considerable d’anys en el més absolut silenci, la soledat més pregona. Les fotografies que il·lustren el catàleg ens el fan sentir encara. Aquest seu mutisme hi és compensat, però, amb les aportacions textuals d’amics o experts com ara Pascual Patuel, Román de la Calle, Fernanda Zabala, Elena Requena o Mª Ángeles Arazo. Però les pintures no hi ha manera de fer-les parlar: paisatges i interiors rurals, sabates desparellades i pobres, ofrenes mortuòries, i mut. Tot plegat, sembla que ens amaguen algun secret, receloses; potser el de l’hora feliç en què l’autora trobà de sobte –i a ben cert que per trobar-se a ella mateixa– un color o una forma de rara bellesa que, per fi, l’alliberaven de la feixuga tasca que s’havia imposat com a pintora. No és amb atzars només que s’estructura el desgavell de fons i es fa llum a dins l’afrau. Provem ara, callant al nostre torn, de descloure el silenci que les té preses. Potser que ens procuren, a nosaltres també, una hora salvada de felicitat.

ã JOSEP ALAPONT MARTÍ

This article is from: