Novetats bibliogràfiques pàgs

DEL PAISATGE AL POETA, DEL POETA AL PAISATGE

Berna Blanch. Albuferenc. El Petit Editor.

Hi ha alguna cosa transcendental, pura, un embruix que captiva els sentits del que s’acosta a la lectura d’Albuferenc, poemari del catarrogí Berna Blanch que camina des del passat novembre de la mà d’El Petit Editor. El poeta ens obri la porta a la seua soledat com a ser únic a través del paisatge, un paisatge de palla segada i camps negats, de sal en la llum, de llum en les escates argentades de l’aigua, d’un silenci sempre viu. No sabem en quin moment el poeta s’apropia de la identitat d’un paisatge que li és tan conegut com insondable, escenari aquest que li dóna l’oportunitat de trobar la seua pròpia identitat: “Als teus camins/ he vingut a escoltar/ la veu que sempre calle”. El que sí sabem és que en l’intent per retrobar-se i en la recerca de la bellesa, el paisatge sedueix el poeta fins arribar a la contemplació: “ He vingut buscant poesia/ i m’he quedat sense paraules, / pres, (...)” El paisatge pel que alça el vol la mirada de Berna Blanch no potser altre que l’Albufera convertida en protagonista absoluta d’una veu lírica, intima, que capta la llum de l’instant. L’Albufera convertida en microcosmos on conflueixen i des del que brollen totes les coses, eternitzant-se poeta i paisatge: ”Torne on sempre he estat,/ torne sense anar-me’n/ i camine dins meu/ les teues sendes solitàries.” Gaudint de la lectura i les belles fotografies que il·lustren el poemari, no dubtem que el poeta no pot ser altre que albuferenc.

ã MERCÈ CLARAMUNT

EN EL LABERINT DEL TEMPS

LLUM A L´ATZUCAC Ramon Ramon. Llum a l´atzucac. Edicions Bromera

Hi ha traçats urbans que conformen un laberint on ens podem perdre en nits sense lluna si no compten amb un llum que il·lumine els nostres passos. En el laberint del temps la memòria és el far que il·lumina la nostra navegació diària. En l’aventura del viatge és el coneixement. En la vida ho és algú com ara una filla o un fill, només la remota possibilitat que s’apague eixa llum ens pot fer baixar a l’infern. El poeta Ramon Ramon, un mal dia, es va saltar un semàfor i un cotxe impactà contra el seu. Durant uns segons va témer el pitjor per a la seua parella i en especial per a la seua filla. Foren uns instants en què va témer perdre-les per a sempre. Per ventura, no va passar res que hagueren de lamentar i la petita Llum i Marieta la seua parella continuen il·luminant la seua vida. Ho conta en el seu segon dietari, Llum a l’atzucac, i entre línies els lectors podem sentir el terrible calfred que va recórrer el seu cos després de l’accident. Amb Llum a l’atzucac (Bromera, 2018) el poeta de Catarroja va obtindre el XIX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. En les seues pàgines ens retrobem amb el magnífic prosista que descobrírem en el seu anterior dietari, Dins del camp d’herba (Perifèrics edicions, 2014). Dic més, Ramon Ramon ha crescut i ha madurat com a narrador, s’ha convertit en un extraordinari constructor de relats, sap mantindre perfectament el tempo i la tensió narratius, és un excel·lent retratista de personatges, capaç de fer, amb tres frases, un esplèndid esbós. Té una prosa rica, cuidada i intensa, la seua amenitat residix en els seus dots d’observació, de descripció i reflexió. Llum a l’atzucac és un dietari que seguix en el temps Dins del camp d’herba, recordem que el primer va del 2009 al 2012 i aquest segon del 2012 al 2016, i recull experiències personals, algunes d’àmbits íntims i privats, com ara les visites a les cases de barrets, així com lectures que el porten a reflexionar sobre qüestions tan complexes i alhora universals com ara la felicitat, els diversos viatges que fa a Itàlia, a Anglaterra i a diferents indrets de la península.

ã MANEL ALONSO

EN L´ANY 2094

Santiago Forné. L´exili d´Arsinoe Bauh. Llibres del segle.

L’autor catarrogí ens transporta a un futur amb una dualitat en el model de vida: d’una banda, una societat avançada, longeva i asèptica, fins i tot en les emocions; i d’altra, una col·lectivitat on els sentiments són base social, motiu d’estancament del progrés i de conflicte endèmic. Una Europa Unida sense violència i un passional reducte autònom pirinenc amb duanes culturals de difícil concomitància, dos mons on Arsinoe Bauh, la protagonista de la narració, ens acompanya en la indecisió de l’elecció enfront de una vida de comoditats o l’amor. La novel·la, premi Ciutat d’Olot de narració juvenil, en la seua quaranta-huitena edició, ens capgira en diversos temes, com l’ús dels animals en assaigs clínics enfront del veganisme; l’eutanàsia o la longevitat; o, inclús, la forma de mantenir relacions sexuals, assumptes que l’autor focalitza en la decisió personal de la definició de felicitat. Santiago Forné viu a Catarroja i és professor d’adults, actualment en excedència. Ha publicat les novel·les La dona infidel (Quaderns Crema), Conta’m la veritat sobre l’amor(Tria), L’últim estiu abans de Chicago (Tabarca), Màscares trencades (Tabarca), L’últim linx (Bullent) i L’illa de l’ombra (Tabarca).

ã MARILÓ GRADOLÍ

EL LLEGAT D´EVA

Salomé Chulvi. Luz Caballero. Lastura Ediciones

Luz Caballero és el curiós títol de la segona obra lírica de Salomé Chulvi Lleó (Catarroja, 1977), una escriptora inquieta que, entre altres, ja ha donat a impremta la novel·la Mujer Faquir (2017). Ara publica el seu nou treball en el número 12 de la col·lecció “Concilyarte” de Lastura Ediciones. Un volum amb unes atractives il·lustracions de María Griñó, on la poeta catarrogina ens parla del llegat d´Eva, de la feminitat i l´ombra. Així ho explica la pròpia autora en el pròleg d´esta edició, que dedica a les dones de la seua família i especialment a la seua filla.

Luz Caballero és, com resa en el subtítol de l´obra, l´alter ego de les filles d´Eva, que com qualsevol alteritat és en realitat una màscara que residix en la foscor i que la poesia permet il·luminar gràcies a la paraula dotada de sentit. Ens trobem davant d´un poemari amb un missatge al·legòric que s´estructura en trenta capítols on Salomé Chulvi tracta des de la creació, en “Génesis”, fins al pecat i la culpa, en “Designios”. Pel camí, la protagonista, dona nua en un món d´hòmens, lluita per aconseguir l´equilibri amb l´altra mitat del gènere humà i ho fa amb un llenguatge subtil i elegant que reescriu els passatges bíblics de l´Antic Testament per a posar de relleu les desigualtats que afecten els drets de les dones.

ã GREGORIO MUELAS BERMÚDEZ