Les Dones en les Bandes de Música

Les bandes des del seu origen han estat formades fins fa poc per músics homes, així ho reflecteixen els testimonis orals, fotogràfics... que puguem trobar. Té una explicació, i és que “En general, es considera que les bandes de música s’originen a partir de les formacions instrumentals militars, però també tenen com antecedents les antigues formacions de ministrils.”1 I este fet ha condicionat l’accés de les dones a les bandes.

Hem de tenir en compte que les primeres bandes valencianes naixen a finals del segle XVIII. I s’ha d’esperar a l’últim terç del segle passat a que, de manera bastant ràpida, les dones van incorporant-se a les bandes; a hores d’ara ja ocupen el 50% del conjunt musical. A la nostra banda del C.I.M. estem en un 48%.

Així i tot hem de dir que en el capítol de Composició i Direcció tan sols es calcula que ocupen un espai de l’1%. Segur que esta xifra quasi invisible anirà canviant en el temps, de manera que estem convençuts que prompte no ens sorprendrà –com passa avui- veure a una dona dirigint una banda o composant obres musicals. Des d’ací us animem a preparar-vos per ocupar estos espais. Ben segur que sensibilitat, capacitat i força per obrir-vos camí no us en falta.

A continuació els passem el testimoni de dos dones directores de banda: Lidón Valer i Norma Comes.

- “Dins de les bandes de música, en general, estem arribant a un 50% quasi normalitzat. Pense jo que no hi ha cap banda on haja un problema perquè una xica vullga entrar a la banda o perquè una xica agafe un instrument o un altre, jo pense que això ja ha passat a la història, per sort. Però si que hi ha encara dificultats en el tema sobretot de la composició i de la direcció. I ací està el problema, els referents són molt importants.”

-“A nivell musical, d’interpretació, la cosa està molt millor ara mateix perquè és de veres que a les bandes trobes moltes dones darrere dels faristols, sí que és cert que costa en determinats instruments com la tuba, el trombó... en estos costa un poc més perquè tradicionalment són instruments que la gent pensa que toquen més homes que dones, però cada vegada està la cosa millor.

El que sí que falta són directores i compositores. En este sentit encara està lluny del que hauria de ser perquè pot ser que un 1% del total de directores de la Comunitat Valenciana siguen dones, som molt poques, però son. I de segur que en el futur hi haurà més.

Per exemple, l’altre dia, una alumna meua em va dir: “a mi m’agradaria dirigir”. I jo li vaig contestar: “quan vulgues”. Eixos comentaris ja ixen, abans ni tan sols es plantejava... Ara, són poques, però hi ha. Les xiques veuen que és possible i cada vegada hi haurà més.”2

O. Vento, de la Junta Directiva C.I.M.M.

1. “HISTORIA DE LA MÚSICA DE LA C.V.” Editada per periòdic LEVANTE 1992. 2. Norma Comes. Directora de la Banda Simfònica de Dones de la FSMCV - De la revista “Las Bandas” febrer 2022-

La Música, ajuda personal en la crisi

En els moments de crisi, quan vas adonant-te com es tanquen les eixides, el grup es va reduint i vas quedant a poc a poc sols amb la teua persona, es fa necessari trobar nous camins que t’ajuden a mantenir-te viu, a donar sentit a la teua vida, a sostenir actives les esperances de vida amb d’altres. A sentir-te a tu mateix amb ganes de continuar caminant.

En són molts els instruments que podem tenir al nostre abast i que s’identifiquen en les aficions que hem conreat al llarg de la nostra vida: la lectura, pintura, manualitats..... en el nostre cas la MÚSICA, per tal que ens ajude en moments d’avorriment, de soletad que venen a ser els passos previs a la depressió.

Estem segurs que per a vosaltres, la música haurà segut una bona eina per a mantenir l’esperit viu i animós.

Dos músics ens relaten la seua experiència.

JOSEP MARTÍNEZ OLMOS, saxofonista.

Com esteu vivint estos moments?

El principi va ser prou dur, sense saber com anava a evolucionar la situació sanitària. Poc a poc anà canviant a millor, amb assajos a l’aire lliure i a distància, concerts a porta tancada... Ara quan ens trobem retornant a situacions més paregudes a les que visquérem en pre-pandèmia, com l’arribada dels concerts amb públic -el concert al Palau de les Arts, el concert de la Banda Jove el 26 de setembre, així com el popular concert del 9 d’octubre, els musics tornem a sentir molt de goig per de nou retrobar-nos amb el nostre estimat i benvolgut públic.

Com la música us ha contribuït a superar estos espais difícils?

Generant moments que t’ajuden a superar els problemes del dia a dia. Quan estàs tocant, coses tan simples com si la nota és becuadre o sostesa cobren una major importància en eixe moment que altres qüestions que et presenta la vida.

Quins obstacles vos han ajudat a superar?

La música no només ajuda a combatre els moments més deprimits, sinó que en el meu cas, m’ajudà a combatre eixos espais on les coses no ixen bé; collaborant a superar-los i donant lloc a altres millors. La música tranquil·litza, rebaixa la pressió i et dona ànims per seguir endavant.

ANA SORIA SORIANO. Clarinetista.

Com esteu vivint estos moments?

La música sempre ha estat present a les nostres vides. Al llarg del temps hem anat descobrint que escoltar i fer música ens ajuda a donar sentit a les nostres vides. La música és molt més que notes, harmonia i melodia. La música és sentiment, emoció i ara que és tot distint i estrany, la música ens ajuda a interioritzar qui som i com volem viure les nostre vides.

Com la música us ha contribuït a superar estos espais difícils?

Ja fa més d’un any, les nostre vides van fer un canvi radical, la nostra vida social va quedar anul·lada i va ser moment de mirar a l’interior i pensar: I ara què? Com continuar endavant? A casa, la música va ser uns dels elements importants que donaren sentit als moments de nerviosisme, soledat… A més, quan per fi tornarem als assajos de la banda, encara que amb distància, mascaretes… això ens va fer sentir més vius i ens va ajudar a adaptar-se millor a la nova normalitat.

Quins obstacles vos han ajudat a superar?

Si estàs trist, escolta música, ella pot ser el teu consol, si necessites tranquil·litat, la música et donarà pau, si la soletad està inundant la teua vida, la música et pot acompanyar.

A vegades, al llarg de la vida, hem sentit que la música era un pes, una responsabilitat que ens exigia donar el nostre temps, esforç… Ara descobrim que ens ha ajudat a créixer, a treure el millor de nosaltres, trobant les nostres qualitats i compartint- les amb altres persones. La música et fa més gran, sense dubtes i en temps de dificultat et convida a superar-te.