Entitats
Les Dones en les Bandes de Música
L
es bandes des del seu origen han estat formades fins fa poc per músics homes, així ho reflecteixen els testimonis orals, fotogràfics... que puguem trobar. Té una explicació, i és que “En general, es considera que les bandes de música s’originen a partir de les formacions instrumentals militars, però també tenen com antecedents les antigues formacions de ministrils.”1 I este fet ha condicionat l’accés de les dones a les bandes. Hem de tenir en compte que les primeres bandes valencianes naixen a finals del segle XVIII. I s’ha d’esperar a l’últim terç del segle passat a que, de manera bastant ràpida, les dones van incorporant-se a les bandes; a hores d’ara ja ocupen el 50% del conjunt musical. A la nostra banda del C.I.M. estem en un 48%. Així i tot hem de dir que en el capítol de Composició i Direcció tan sols es calcula que ocupen un espai de l’1%. Segur que esta xifra quasi invisible anirà canviant en el temps, de manera que estem con-
vençuts que prompte no ens sorprendrà –com passa avui- veure a una dona dirigint una banda o composant obres musicals. Des d’ací us animem a preparar-vos per ocupar estos espais. Ben segur que sensibilitat, capacitat i força per obrir-vos camí no us en falta. A continuació els passem el testimoni de dos dones directores de banda: Lidón Valer i Norma Comes. - “Dins de les bandes de música, en general, estem arribant a un 50% quasi normalitzat. Pense jo que no hi ha cap banda on haja un problema perquè una xica vullga entrar a la banda o perquè una xica agafe un instrument o un altre, jo pense que això ja ha passat a la història, per sort. Però si que hi ha encara dificultats en el tema sobretot de la composició i de la direcció. I ací està el problema, els referents són molt importants.” -“A nivell musical, d’interpretació, la cosa està molt millor ara mateix perquè és de veres que a les bandes
trobes moltes dones darrere dels faristols, sí que és cert que costa en determinats instruments com la tuba, el trombó... en estos costa un poc més perquè tradicionalment són instruments que la gent pensa que toquen més homes que dones, però cada vegada està la cosa millor. El que sí que falta són directores i compositores. En este sentit encara està lluny del que hauria de ser perquè pot ser que un 1% del total de directores de la Comunitat Valenciana siguen dones, som molt poques, però son. I de segur que en el futur hi haurà més. Per exemple, l’altre dia, una alumna meua em va dir: “a mi m’agradaria dirigir”. I jo li vaig contestar: “quan vulgues”. Eixos comentaris ja ixen, abans ni tan sols es plantejava... Ara, són poques, però hi ha. Les xiques veuen que és possible i cada vegada hi haurà més.”2 O. Vento, de la Junta Directiva C.I.M.M.
1. “HISTORIA DE LA MÚSICA DE LA C.V.” Editada per periòdic LEVANTE 1992. 2. Norma Comes. Directora de la Banda Simfònica de Dones de la FSMCV - De la revista “Las Bandas” febrer 2022-
36
Massanassa FE S T E S D E SAN T JOAN 2022