IES Massanassa: Les noves vivències

Març 2020

Feia unes setmanes, des de gener, que hi havia un rumor que parlava de contagis, s’escoltava de lluny -o això pensàvem. I, de sobte, arribà en el moment que tots volíem estar de festa, una de les nostres més volgudes: les Falles. Ja no poguérem eixir al carrer a gaudir de la música, dels monuments i de l’amistat.

Ja no tornàrem a la nostra rutina diària del treball. Ens vam haver de fer l’ànim de veure el món com Alícia a través de l’espill; encara que nosaltres ho férem “a través de la pantalla”.

Però tothom no era tan afortunat de tindre pantalles; ens haguérem de dedicar a l’alumnat que havia quedat desconnectat de l’institut, però també acompanyàrem, orientàrem i ajudàrem tot el nostre alumnat que havia patit el canvi de la seua rutina diària, com totes les persones d’este país. L’esforç que el professorat va fer per controlar la nova manera d’aprendre i ensenyar va ser titànic.

En pocs dies ens posàrem al dia, abocats a l’univers digital: buscant ferramentes, recursos i solucions per fer front a una nova manera d’ensenyar que coneixíem, però que totes i tots no usàvem a diari.

Doncs ja estava ací, sense avís, d’un dia per a l’altre. Amb el pas dels dies l’angoixa s’anava interioritzant i li féiem front tan bé com sabíem. Imaginàvem els nous reptes que vindrien perquè tot era una incògnita.

I quan passe l’estiu? Al setembre totes i tots retornàrem, amb molta por (o, si més no, respecte), de conviure dins del centre.

Hem tingut molta sort, som privilegiats, podem assistir a classe diàriament i gaudir de totes les persones que ens envolten, de les seues alegries i de les seues penes, de parlar i d’escoltar, de la complicitat del contacte directe, sense pantalles.

Ens hem acostumat a estar prop, però separats, a no veure’ns els gestos, el somriure. En algun moment hem pensat: S’està rient? I als nouvinguts: Com deu tindre la boca? o L’havia imaginat diferent. La veritat és que ens costa reconéixer-nos i escoltar-nos.

Entrem separats, per portes diferents, escalonats, ens llavem molt les mans, ho desinfectem tot, no compartim material: una nova rutina apresa des de setembre. Hem deixat de fer moltes coses; algunes tenim l’esperança de poder realitzar-les ben prompte; d’altres es quedaran sense fer.

Ara ja s’acosta l’estiu, hem de pensar que HO HEM ACONSEGUIT, malgrat que algunes i alguns han hagut d’estar dies a casa.

Al principi de curs no ens imaginàvem que ens seria possible vindre tots els dies a classe, mantindre obert el nostre institut i seguir amb la convivència diària.

Ara que ja s’acaba el curs seguim fent camí.

I el curs vinent?

JUNY 2021