4 minute read

CIMM: Dones compositores?

Next Article
Instantes

Instantes

C.I.M.M Dones compositores?

Si busquem en la nostra ment 4 grans compositors, de ben segur que ens vindran prompte al cap noms de homes –Mozart, Bach, Beethoven, Mendelssohn.- però molt difícilment ens apareixerà el nom d’una dona. Com ha ocorregut en altres disciplines –pintura, literatura.-, també en la música les dones compositores i pel fet de ser dona han quedat invisibilitzades al llarg de la història. A les dones se’ls havia reservat un altre espai, el de ser muses, intèrprets, educadores...

Advertisement

I caldria fer-nos la pregunta: Han existit dones compositores? I si la resposta la donem com afirmativa, caldrà tornar-nos a preguntar, què ha ocorregut perquè queden en l’anonimat? Doncs, “...resulta incomprensible intentar amagar que una de les arts amb major capacitat d’expressió no haja sigut creada també per dones.” (Raquel Lacruz)

De fet, ens són molts els exemples que podríem aportar del perquè s’ha produït esta situació; també cal constatar com afortunadament van eixint a la llum a través de les investigacions històriques. Us presentarem dos exemples buscats a l’atzar:

Maria-Anna Mozart

“Literalment, existí una Wolfang Mozart femenina: Maria Anna. Podria haver sigut el seu par de no haver deixat que el seu talent es llançarà a perdre.”

“Algunes ressenyes diuen que era millor que el seu germà i que ell la idolatrava i aprenia d’ella. Als 12 anys la qualificaren com a una de les millors dones músics d’Europa. Però això no tingué importància. Una vegada arribada l’adolescència, el seu pare considerà inadequat que ella seguirà presentant-se i l’envià a la llar familiar per tal de que es casara.”

(Janice Kaplan.)

“En 1769. Quant Nannerl –Maria Anna- complí 18 anys, la seua vida musical acabà per decisió del seu pare: que una xiqueta tocarà en gires musicals estava bé, però que ho fes una dona seria un escàndol capaç d’arruïnar la reputació de Wolfgang”.

Maria Anna Mozart.

“En 1770, li envià al seu germà una obra que havia composat i Wolfgang escrigué: “Germana benvolguda! Estic admirat de que pugues composar tan bé; en una paraula, la cançó que escrigueres és tan bonica.” Però a diferència de l’obra d’ell, no va sobreviure.”

“Com escrigué el seua pare: ‘Nannerl ja no sofreix per la comparació amb el xiquet, perquè toca de manera tan meravellosa que tot el món parla d’ella i admira la seua execució”

(Sylvia Milo. “La otra Mozart”)

Fanny Mendelssohn,

la germana compositora de Fèlix Mendelssohn.

“Fanny i Fèlix compartiren els tutors i professors de música, però quan ella complí 14 anys els seus camins es separaren: el pare Abraham Mendelssohn, li explicà en

Fanny Mendelssohn.

una carta que si bé el seu germà podia continuar amb l’esperança de desenvolupar una carrera en la música, ella havia de realitzar l‘única vocació d’una jove, ser ama de casa.’”

“Ella anà creant dintre seu una rebel·lia que l’animà a publicar algunes obres en el seu nom. Tingué un reconeixement enorme, del que gaudí breument: morí poc després.”

Les obres d’ella es publicaren al s. XIX, baix el nom d’ell “Felix explica que ell simplement la protegia... però com sol ocórrer amb massa freqüència quan els homes protegeixen a les dones... Ell es quedà amb tot el crèdit per la música de Fanny, i alguna era notablement millor que la d’ell”

(Janice Kaplan.)

Fent una mirada més propera també podrem descobrir com entre nosaltres també s’ha produït este fenomen. Si sentiu curiositat, us remetem a un xicotet però interessant opuscle que ens descobreix com un munt de dones valencianes han estat presents, al llarg de la història en este món de la composició musical. El llibret ha sigut editat per la Generalitat Valenciana, la seua autora és Raquel Lacruz,1 qui en el pròleg del llibre ens alerta: “Presentem a continuació una relació de compositores valencianes, majoritàriament dels segles XIX i XX, desconegudes per la societat en general i per bona part de l’àmbit musical valencià. El que hem pogut rescatar en diferents arxius respecte a les seues vides, encara per investigar més a fons, atesa l’escassesa de dades, obri un nou i important camí: si la música és un dels majors patrimonis culturals valencians, ara traiem de l’oblit i del desconeixement general la meitat de la població de la nostra terra que s’ha dedicat a compondre obres musicals de tot tipus.”

“La indiferència històrica ha provocat tal desconeixement que ens ha fet assumir un fet il·lògic: que les dones en l’art han sigut, només, o muses o intèrprets menors... les dones no només van ser muses, o intèrprets, o professores. També van ser compositores. Ara ha arribat l’hora d’escoltar la seua veu, la seua obra.”

O. V. (Membre de la Junta Directiva)

Ethelvina Ofelia Raga Selma.

1. http://www.presidencia.gva.es/documents/162280493/167342314/ libro+compositoras/b2b7afec-8a1c-4994-a3b7-7696cf523d44

This article is from: