4 minute read
Colla de Córrer El Parotet
Estimats veïns:
Advertisement
Amb la que està caient en aquests mesos de pandèmia, és natural que la covid-19 i les seues greus conseqüències a tot el món, estiguen en boca de tots. No obstant això, hui més que mai, ens ve bé recordar que la inactivitat física i el sedentarisme també porten molt temps fent de les seues.
La pròpia Organització Mundial de la Salut ha reconegut que la falta d’activitat física és un factor de risc important per a aumentar el nombre de persones que emmalalteixen i fins i tot tenen mortalitat prematura. En les persones majors, si la inactivitat física es combina amb un estil de vida sedentari, la massa muscular i la funció física es redueixen. Com a conseqüència disminueix la capacitat de realitzar activitats quotidianes, augmenta el risc de caigudes i es perd independència i qualitat de vida.
No és per a prendre-s’ho de broma. Estar immobilitzat períodes tan curts com 5 dies, fins i tot en persones joves, redueix fins a un 4% la massa muscular, un 9% la força i fins a un 10% la nostra capacitat cardiovascular. En cas d’estar enllitats a l’hospital, com estem veient en la covid 19, un període llarg, 30 o 40 dies en l’UCI, la deterioració de la capacitat funcional equival a 30 anys d’envelliment. Malgrat els avanços de la ciència, de moment no existeixen fàrmacs que puguen millorar la capacitat física de les persones majors. L’única “vacuna” amb la qual comptem és l’exercici físic. Amb l’avantatge que és barata, eficaç i segura i no hi ha problema de subministrament ni cues ni torns; tots podríem començar a prendre-la des d’aquest mateix instant.
En el temps que ens ha tocat viure, hem de mantindre els nivells d’activitat física el més alts possibles. Entre altres coses perquè, en cas de malaltia o fins i tot d’hospitalització, la capacitat funcional que tinguem actuarà com una autèntica assegurança de vida per a afrontar amb major èxit la pròpia malaltia o els efectes col·laterals. En altres paraules, quant millor estiguem en el moment d’emmalaltir, més probabilitats tindrem de superar la malaltia.
Hui dia, molts metges són ja els primers “prescriptores d’exercici físic” i els educadors físics van tenint un paper actiu en la direcció, supervisió i avaluació de la pràctica d’exercici en persones de qualsevol edat.
És certa la idea global que “l’exercici és medicina”. Siga com siga, l’activitat física hauria de ser considerada, amb i sense pandèmia, com una activitat amb impacte en la sanitat pública. Aquest hauria de ser un dels grans reptes de les polítiques de salut pública en els pròxims anys.
En estos llargs mesos passats, molts confinats a casa, sense més oferta d’oci que la tele, el món es va posar a fer esport. La pandèmia va disparar la pràctica
esportiva en la llar i, amb la reobertura, va donar ales a esports com el que practiquem en el Parotet: la carrera, per pla o per muntanya, també el ciclisme, però, primer en solitari i amb màscara, després en xicotet grup i distanciats i quan estic escrivint aquestes línies, els grups poden anar augmentant, tot compatible amb les restriccions imposades per la pandèmia.
L’esport va ser, juntament amb la cuina, el gran guanyador del tancament. Amb ell, es van disparar les vendes de bicis, cilindres, serveis d’entrenament a distància i, també, roba i calçat per a practicar esport.
Les apps per a esport i benestar van aconseguir un rècord històric, amb 59 milions de descàrregues només en la setmana del 22 de març de 2020. De mitjana, els consumidors a tot el món van passar 113 milions d’hores fent exercici amb aquesta mena d’aplicacions.
Segons els últims estudis, el 95% dels runners espanyols considera que córrer durant la pandèmia és segur, mentre que un 80% assegura que corre sense màscara en els seus entrenaments, a l’aire lliure, en solitari o guardant les distancia de seguretat, encara que hi ha periodes, que ens han recomanat utilizar-la. En l’estudi també s’ha detectat que un alt percentatge dels corredors reconeix que el seu lloc d’entrenament ha canviat. En concret, un 50% busca nous espais on exercitar-se, ja siga prop del seu entorn urbà o desplaçant-se a uns altres menys concorreguts. En el Parotet, tenim la sort de comptar amb molts recorreguts d’entrenament saludables i en molts amb aigua per a hidratar-se: Marjal Albufera, riba barranc, camins pobles de voltant: Catarroja, Paiporta, Picanya, Alcàsser, El Saler…; els 228 membres que actualment formem la Colla: 156 (68,42%) homes i 72 (31,58%) dones de totes les edats, ens repartim per tota la geografia del voltant de la nostra població. He de destacar que un gran nombre d’ells estan ficats de ple en carreres de muntanya: trail, ultra trail…
Respecte a la freqüència i el temps dels nostres entrenaments, veiem que s’han mantingut o augmentat; invertim un major temps del nostre oci en la pràctica esportiva. Tots els anys, m’agrada reflectir les carreres més importants en les quals hem participat: Maratons, Mitjana Marató, Grans Fons o Carreras Populares, i aquest apartat es queda en blanc; l’última activitat que hem realitzat com a colla va ser nostra 31 Volta a L´Albufera, al març passat del 2020, 6 dies abans de l’estat d’Alarma. Es va suspendre el XXXII Gran Fons a Massanassa de l’any passat, per a salvaguardar la salut dels corredors, així com els altres esdeveniments en els quals teníem planificat participar.
Be amics: recordar que la pràctica esportiva, entesa com un hàbit de vida saludable ha d’estar en el nostre dia a dia. En nom de la Colla de Córrer El Parotet, salut i a córrer.
Pascual Pastor Codoñer
www.collaelparotet.org
