La cultura de l’arròs

Quina és la comunitat autònoma amb major producció d’arròs? Contràriament al que una part de la societat valenciana pensa, és Andalusia la resposta correcta, territori que abasta un 37% de la superfície i quasi la meitat de la producció espanyola dedicada al cultiu d’aquest cereal. Ocuparà, per tant, la Comunitat Valenciana la segona posició? Doncs tampoc! Per davant tenim a Catalunya i a Extremadura, la qual cosa vol dir que, actualment i des de ja fa un grapat d’anys, a la Comunitat ocupem la quarta posició. Concretament, tenim (tant en superfície com en tones produïdes), un 14% del total produït a l’Estat.

Amb aquestes dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació s’evidencia una clara dicotomia: malgrat no ser la primera potència arrossera (ni tan sols la segona ni la tercera), la societat vincula directament el nostre territori amb aquest cultiu tan universal, la qual cosa no ocorre amb les zones que ens superen objectivament. D’altra banda, també cal destacar que, a hores d’ara, la nostra producció arrossera tan sols ens suposa poc més d’un 1% de la renda agrària. Altres produccions molt menys conegudes o associades al nostre territori presenten un pes major com ara el raïm de taula, l’oli d’oliva o alguns fruiters dins la producció vegetal o la cria de porcs i pollastres o la producció d’ous dins del sector ramader. Després d’analitzar aquestes xifres, es podria concloure erròniament que el cultiu de l’arròs és insignificant al nostre territori i que, per tant, les i els valencians estem sobrevalorant la seua importància. Però com acabe de dir, aquesta conclusió seria massa simplista i basada únicament en estadístiques econòmiques o comercials, deixant de banda altres qüestions de gran rellevància que, si bé no són fàcils de mesurar matemàticament, han de tenir-se en consideració quan parlem d’agricultura.

Ja fa uns anys i des de molts àmbits científics, però també polítics (sobretot lligats a les ajudes agroambientals de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea) s’està utilitzant el terme ‘multifuncionalitat’ per defensar tot allò que l’agricultura ens aporta als éssers humans més enllà de la mateixa provisió d’aliments amb el seu valor comercial corresponent. Si portem aquest concepte al cas concret del cultiu de l’arròs al nostre entorn, la marjal del Parc Natural de l’Albufera del qual Massanassa en forma part, podem veure desenes d’exemples dels impactes positius que indirectament cada dia gaudim gràcies a la tasca de la gent del camp. Un dels més evidents és, sens dubte, l’apartat mediambiental, ja que, com tothom sabem, l’agricultura ajuda a tindre una millor qualitat de l’aire que respirem i a reduir molts impactes negatius. Però també a la nostra marjal, milers d’aus aprofiten els nostres camps inundats cada any com a refugi durant els mesos d’hivern.

D’altra banda, i com he volgut destacar al títol d’aquesta publicació, el cultiu de l’arròs a l’Albufera ha sigut i és encara, una pedra fonamental de la cultura valenciana. I quan em referisc a la cultura de l’arròs, no sols parle del vessant gastronòmic internacionalment ja coneguda, sinó també a gran quantitat de serveis culturals que van des del folklore com la indumentària, la vela llatina

Marjal de l’Albufera de València en época de cultiu de l’arròs (Font: Generalitat Valenciana, Parcs Naturals). Portada de la revista La Terreta de l’any 1985 on es mostra el clar vincle cultural de Massanassa amb la marjal (Font: Ajuntament de Massanassa)

Trobada dels Crists de Massanassa, Catarroja, Silla i El Palmar a l’Albufera l’any 2018, cultura religiosa lligada al nostre vincle amb el llac i la cultura de l’arròs (Font de la fotografia: Félix Perona i Juan Ramón)

(Bé d’Interés Cultural), les tradicions religioses i espirituals dels pobles de la comarca o el valor paisatgístic de la zona, fins a la literatura o la pintura amb obres de grans autors com per exemple Vicente Blasco Ibáñez o Joaquim Sorolla que s’han inspirat en l’entorn de l’Albufera i la marjal en moltes de les seues obres més famoses.

Finalment, i abans d’acabar aquest relat, voldria fer una menció especial al poble i la seua relació amb aquestes anteriors reflexions. Massanassa aporta actualment 238 hectàrees (unes 2.800 fanecades) de superfície a la producció d’arròs a la Comunitat Valenciana, essent el cultiu majoritari de la localitat. Tanmateix, hem de recordar que darrere de cada espiga d’arròs collida cada tardor, darrere de cada cop d’aixada, darrere de cada pas del tractor o de cadascuna de les tasques que les i els professionals agraris realitzen, no sols es proveeix el nostre rebost d’aliments amb els quals cuinar una bona paella cada diumenge, sinó que a més, es manté el nostre gran tresor ambiental que tenim a tan sols uns pocs passos de les nostres cases.

Diàriament s’està ajudant al fet que tinguem una millor qualitat de vida, s’està apostant per la cultura en totes les seues tipologies, s’està fent valdre el sentiment de pertinença del poble valencià a través d’una identitat comuna arrelada a la terra i, en definitiva, s’està contribuint a continuar amb una cultura de l’arròs que abasta, com ja hem vist, un sense fi de béns i serveis molt més enllà dels econòmics. Tots ells, com en una xarxa, formen part del nostre dia a dia quasi sense adonar-nos i són i, ho seran de segur els anys vinents, un pilar fonamental dels pobles que vivim al voltant del nostre estimat Parc Natural de l’Albufera de València.

David Jorge García

Enginyer Agrònom i doctorand d’Economia Agroalimentària a la Universitat Politècnica de València.