En el record i l estima a Vicent Salvador Pastor Codoñer

El meu germà

El record que tinc sobre Vicent és el d’un bon fill, cuidant dels nostres pares i un bon germà. Encara que era el menut dels tres germans, el seu talant i la seua predisposició feia que tots: familia, amics i coneguts, acodírem a ell per a tractar de resoldre qualsevol problema.

Va nàixer en 1955, el 17 de maig, dia de Sant Pasqual, al carrer Hernán Cortés de Massanassa. Érem, com us podeu imaginar, l’alegria de la casa, i des de ben xicotets compartíem les coses i volíem anar amb el nostre pare al camp, a ajudar-lo en les tasques agrícoles.

Els seus primers anys d´escolarització el va passar al Col.legi públic Lluís Vives, amb Dª Manolita i D. Eduardo. Després, als 9 anys, continuá els seus estudis en l´internat del Col.legi de S. José del pares jesuïtes a València. Encara recorde com tots els dimecres acodia la nostra mare a visitar-nos i passar una rato amb nosaltres. Vicent destacava en els estudis, era un excel·lent esportista, practicava l’atletisme i va arribar a ser campió provincial de 300 metres llisos.

Acabat el batxillerat elemental, va passar al col·legi dels Escolapis de Sant Joaquim del carrer Carnissers de València, on va fer el batxillerat superior i el COU. En aquest temps, donades les seues qualitats, va jugar en l’equip de bàsquet de “Esports Arnau”, destacant com a pivot i a més compaginava els estudis acadèmics amb els de cant i música, en el Conservatori de València. Més tard va vindre la Universitat i la seua llicenciatura en Dret.

Prompte va entrar a treballar en el banc de la Cooperativa Agrícola Sant Pere de Massanassa, i als pocs anys ja es va introduir en la política municipal, primer com a regidor, 44 anys, dels quals els últims 17 anys d’alcalde.

Era un apassionat de la política, estimava la seua professió i creia fermament en el que feia. Indubtablement tenia una sèrie de qualitats i aptituds que li van fer guanyar-se la confiança dels conciutadans. Tenia un perfil d’honestedat, competència i integritat. Comunicar eixes qualitats significa demostrar caràcter i credibilitat, basada en l’honradesa i l’experiència.

Connectava amb la gent, era pròxim i humil, però amb sentit de l’humor i fácil oratòria capaç d’emocionar, empatitzar, il·lusionar i motivar. Sempre tenia el seu despatx obert per a tots, no obstant això, la gent l´abordava amb naturalitat quan anava caminant pels carrers, cosa que no li molestava.

No sé d´on treia temps per arribar a tot. De bon matí ja estava al seu despatx atenent I preocupant-se per les qüestions pròpies de l´alcaldia I dels veïns.

A pesar d´acodir a totes les obligacions que el seu càrrec d´alcalde li comportava,

també treia temps per anar molts dijous al Tribunal de les Aigües com a representant dels regants de la sèquia de Favara.

Un dels molts amics que va cridar a casa per a expressar-nos la condolença per la seua defunció, va resumir el sentiment general en unes frases: “Vicent era una persona pròxima, entranyable, entregat al seu poble i sempre al servici dels seus veïns”. Al llarg de la seua vida política anà de vegades a contra corrent, però en les posicions que adoptava i que defensava amb afany, se li veia desproveït d’interés, i honest, que necessàriament es feia voler.

Tractava a tots per igual; era capaç de trencar els gels més durs. Dotat de natural instint, resolia difícils conflictes polítics amb senzillesa. Mai li va interessar el poder, encara que va ser temptat de fer el salt a la política autonòmica i fins i tot nacional, però li va cautivar més el tracte humà amb la gent del seu poble.

Va estar sempre preocupat pel benestar dels seus veïns, especialment els més vulnerables. Sabia arribar a tots, acompanyant en moments de dificultat, ajudant quan era necessari. Quan ens va deixar, vam rebre molts relats de persones que van obtindre el seu afectuós consell i ajuda de manera anònima.

En uns temps en els quals es diu que la política és una activitat repleta de disgustos i desagraïments, he sigut testic del profund carinyo i afecte que el meu germà va saber desplegar amb la seua proximitat i naturalitat, continuament amb esperit conciliador, per damunt de la ideología

Sempre hem sabut que Vicent era una persona volguda, com ho són habitualment els milers d´edils i alcaldes que des de les seues respectives conviccions treballen en la complicada política local; no obstant això, en estos últims mesos, ens hem vist desbordats per les profundes mostres d´estima cap a ell.

Voldria acabar este escrit agraint les nombroses mostres d’afecte de tots, tant de veïns, institucions, associacions, mitjans de comunicació, i polítics de diverses formacions, que ens van transmetre a la familia davant de tan dolorosa pèrdua.

Qui sembra afecte, recull afecte i Vicent, el meu germà, amb els defectes i virtuts que totes les persones tenim, va ser “una bona persona”.

Pascual Pastor Codoñer

Nota: Este escrit va ser presentat per a la seua publicació en “La Terreta” l´any passat, en abril 2020, però per les circunstàncies extraordinaries del Covid 19, l´Ajuntament va creure oportú cancelar la publicació d´este llibret festiu i literari. Ara s´ha pogut publicar.