L’arquitecte valencià de Nova York

Rafael Guastavino Moreno (València, 1842 – Baltimore, 1908) és, sense cap dubte, el primer arquitecte valencià en traspassar fronteres, arribar als Estats Units i fer-se un nom com a arquitecte pel seu sistema que revestia les voltes amb rajoles i capes de morter. La Guastavino Company va marcar una gran època constructiva als Estats Units. Allí, a Guastavino se’l coneix com “l’arquitecte de Nova York” per tindre més de 1.000 edificis que compten amb aquestes voltes i cúpules.

Guastavino tenia una patent el Guastavino System. Es tractava de la volta de rajola vista, d’antiga tradició arquitectònica mediterrània –també valenciana i catalana- que consistia en revestir grans voltes amb rajoles i capes de morter i que ELL havia millorat. Realment, estava venent una arquitectura sòlida i ignífuga, molt important per a les construccions d’aquell moment, ja que després dels incendis de Chicago al 1871 i de Boston al 1872, s’estava cercant noves tècniques que foren incombustibles; el ferro fou una i l’altra fou el Guastavino System. Va nàixer a la ciutat de València al març del 1842 al carrer Punyaleria (actualment la Plaça de la Reina) i era rebesnét de Juan José Nadal, qui fou responsable de la direcció de la primera fase de l’església de Sant Jaume de Vila-real.

Es va formar com arquitecte a l’Escola de Mestres d’Obra de Barcelona on tenia família (el seu oncle Ramón Guastavino) durant la dècada de 1860, sent deixeble d’Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola. A Catalunya, molts edificis encara porten la seua empremta, com la Fàbrica Batlló o el Teatre la Massa (a Vilassar de Dalt).

El 26 de febrer de 1881 i als 40 anys, Rafael Guastavino arriba a Nova York deixant enrere l’estafa amb pagarés que va fer per no tindre prou diners per emprendre el viatge. A Nova York i sense saber l’anglès, se’n va amb el seu fill xicotet Rafael, la seua amant Paulina Roig i les dos filles d’aquesta. La seua

Rafael Guastavino portrait

Estació abandonada del Metro de Nova York, City Hall

dona Maria Francisca, filla adoptiva del seu oncle i a qui va deixar embarassada i amb qui es va casar a Barcelona, se’n va anar a l’Argentina amb la resta dels seus fills i mai més es tornaren a veure. Ja al nou continent, va guanyar el concurs per construir l’edifici del Progress Club de Nova York, fet que el va donar a conèixer a la zona. Per tal de fer veure l’efectivitat de la seua patent, al 1883 compra un solar a Connecticut on construeix dos cases amb volta de rajola vista i les crema, sent la premsa convocada qui va donar testimoni. L’èxit arriba quan Guastavino construeix les voltes de la Biblioteca Pública de Boston (1889), dels arquitectes McKim, Mead & White. El seu sistema va agradar per ser barat, ràpid de construir i, el més important, ignífug. Va crear la companyia Guastavino Fireproof Construction Company centrada en la construcció d’aquest tipus de volta. Pràcticament totes les voltes de pedra de les esglésies nord-americanes construïdes entre el 1890 i el 1940 són de la firma Guastavino. El llegat de Guastavino es pot veure en molts edificis emblemàtics nord-americans com: el Grand Central Oyster Bar, el Great Hall d’Ellis Island, la Grand Central Terminal, el pont de Queensboro, el Carnegie Hall, el Museu Americà d’Història Natural, la Catedral de Saint John the Divine, l’església de Saint Bartholomew, el Museu Natural de Washington D.C, la Wolfgang’s Steak House, i moltes més.

Els últims anys de la seua vida els va passar a Asheville, Carolina del Nord. El seu fill Rafael Guastaviano Expósito (Barcelona 1872 - Long Island, 1950) va continuar el treball encetat pel seu pare, però la demanda de sostres plans va fer que el treball minvara cada vegada més fins la liquidació de l’empresa al 1962. Es va fer donació dels seus arxius i dissenys al Catalan Archive of Art and Architecture de la Universitat Columbia de Nova York.

Maria José Alapont Muñoz