La Processó del Cristo de la Vida

Ya toquen les campanes ya va a eixir la provesso. Afanya’t, agarra el ciri que ya es el tercer toc. Tots els carrers estan d’enramades arreglats y en els balcons l’estampa del Cristo ficada, les bandes de música tocant i els nostres cors de dicha inflamats. Quan els portadors el trauen de l’iglesia en eixe mimo esmerat i tiren les 21 salves tot el poble que l’espera es fica d’emocio a tremolar. Davant van totes les andes, el primer Sant Joan, que el porten eixos chics que quan siguen majors al Cristo portaran. De falleres, cofrades i clavarieses van distintes comisions I tambe van chiquets i chiquetes que han pres enguany la primera comunio. A banda de totes les persones que al Cristo volen acompañar tambe van els que han fet una promesa perque en el Cristo de la Vida han confiat, i tots els massanasseros que fora del poble estan esta festa no se la perden ya vixquen en Madrit, Catarroja o Alfafar. Quan ya ha passat la provesso la gent a la plaça de l’iglesia se’n va per a vore com els portadors el roden, “no es que el volen marejar”, es que els Cristo de la Vida a tots nos vol mirar. Una volta dins l’iglesia els gojos li cantaran i quan la festa s’acabe en el seu altar el ficaran. Per a visitar-lo el tenim tot l’any allí en la seua capella i contar-li tot lo que no passa, unes voltes alegres i tambe alguna pena, aixina que al Cristo de la Vida m’encomane per a que me guie per bon cami i no s’oblide mai de mi.

Lola Hervás Pons